R e v i s t a m u n i c i p a l • J u l i o l 2 0 0 2 • N ú m . 8 6 • w w w. r u b i c i u t a t . n e t

Les activitats per als jovesdominen el mesde juliol

Les activitats per als jovesdominen el mesde juliol

L’estiu jove REDACCIÓ

Un estiu jove ha arribat a Rubí.Des de la regidoria de Joventut, iamb la col·laboració d’algunesentitats joves de la ciutat, s’ha ela-borat un intens programa d’activi-tats que inclou des de concerts,fins a tallers, des d’esports fins acinema, que van començar a pri-mers de juliol. La Torre Bassas, laMasia de Can Serra o l’Ateneu sónalguns dels punts que acullenaquestes activitats.

Enquesta als joves deRubí

L’Ajuntament de Rubí, a través de laRegidoria de Joventut, està realitzantun estudi de la joventut rubinencaamb una enquesta als joves de la ciu-tat, entre 14 i 30 anys, per conèixerquines són les inquietuds d’aquestafranja de la població. L’enquesta,segons el regidor de Joventut,Gonzalo Plata, està dins del progra-ma del Pla Jove i pretén “conèixer lesnecessitats i els neguits de la joventutde Rubí”. A hores d’ara ja es comen-cen a tenir les primeres conclusions(fins al moment s’han fet unes 70enquestes), però fins al setembre nos’haurà acabat aquesta recollida d’in-formació entre els joves rubinencs.Per Plata és molt important aquestaenquesta que “permetrà orientar-nosde cara al fòrum jove que volem fercap a finals d’aquest any” i també per“veure quines són les accions quefem i debatre quines són les que hau-rem de fer”.

2 LA CIUTAT

Pel que fa a l’oferta de tallers aquestaés molt àmplia: des de swin a xanques,des de la percussió al llenguatge designes, ceràmica, jocs de rol, màgia ojardineria, són alguns dels que s’haninclòs en aquest programa de l’EstiuJove. La majoria d’aquests tallers esrealitzen a l’Espai Torre Bassas i d’al-tres a l’Ateneu. A més, en l’organitza-ció d’alguns d’aquests tallers han par-ticipat entitats com la Coordinadorad’entitats, o el CE l’Eixam.

D’altra banda, colònies al Molí de laRiera de Sant Pere de Torelló, a VilàBanyoles o campaments a Meranges,a València d’Àneu (Pallars Sobirà) o a

Llinars del Vallès i la ruta al Camino deSantiago són activitats organitzadespel CE l’Eixam, la Rutlla, l’AE Albada,l’AE Guspira i el CE Gripau Blanc.

A més, hi haurà la fira del reciclatge ala Torre Bassas, que també acull elscampionats de futbolí, dames, dar-dells i escacs, i l’hora bruixa. La mos-tra col·lectiva Tocats pel terrat espodrà veure al carrer Sant Jaume finsal 28 de juliol i el CEIP Teresa Altetacull el curset de ball de saló. Pel quefa a les activitats esportives, aquestamateixa escola serà l’escenari del fut-bol, el bàsquet, l’aeròbic i la natació.

Viure a Rubí

Festival de curtmetratges

Una de les apostes més interes-sants d’aquest estiu jove és el

Festival de curtmetratges Puestade corto, que en la seva segona

edició, i organitzat per l’associacióZazoo, oferirà al Casino una mos-

tra de curtmetratges actuals. Elapagón (José M. Caro), Dog inter-face (Juan Pablo Etcheverry), Elfigurante (Rómulo Aguillaume),

BZZ (Benoît Feroumont), La arañanegra (Álvaro Merino), Sarah

(Maider Oleaga), Muerte súbita(Pablo Guerrero), Rythmixxx(Rafael Garay), Desaliñada

(Gustavo Salmerón), Treitum(Javier Ruiz), Love is all (Oliver

Harrison), Soberano, rey canalla(Miguel Bardem), V.O. (Antonia

San Juan), Nada que perder (RafaRusso), Clases de ruso (José

Antonio Bonet), Bamboleho (LuisPrieto), Rage (Juan Carlos

Medina), i Back Room són elscurtmetratges que s’oferiran en

aquesta mostra.

A més, com a novetat respecte ala primera edició, també es faran

pases de videoclips musicals id’animacions i projectes visuals

en format Flash. Zazoo DJs,Txarly Brown DJ, Regular DJs, DJOmar i VJ Videotone són els enca-

rregats de les actuacions musi-cals.

LA CIUTAT 3

arriba a RubíDijous 1CinemaPel·lícula: 13 fantasmasLloc: Torre Bassas Espai JoveHora: 19 h

Divendres 2Monogràfics sobremúsicaEstil: TechnoLloc: Torre Bassas Espai JoveHora 19 h

AGOS

TDimecres 17Info droguesTaller amb cànemLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Dijous 18CinemaPel·lícula: Scary Movie 2Lloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Cinema a la frescaPel·lícula: Harry PotterLloc: rambleta Joan Miró(Les Torres)Hora: 23 h

Estiu de jazzLloc: Can SerraHora: 23 hOrg.: Ass. per a la Recercad’un Folklore Imaginari

Divendres 19Monogràfics sobremúsicaEstil: MàquinaLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Dissabte 20Chill-outLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Campionat de jocs enxarxaLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Dilluns 22CinefòrumPel·lícula: Martín HLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 21 h

Dimecres 24Info DroguesTema: Una altra cultura,un altre úsLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

ConcertUnion Street BandLloc: c/ de Sant Jaume(Festes del c/ SantJaume)Hora: 22.30 hOrg.: AAC Sant Jaume

Dijous 25CinemaPel·lícula: American Pie 2Lloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Cinema a la frescaPel·lícula: El planeta delos símiosLloc: Centre Cívic Can’OriolHora: 23 h

Estiu de jazzLloc: Can SerraHora: 23 hOrg.: Ass. per a la Recercad’un Folklore Imaginari

Divendres 26Monogràfics sobremúsicaEstil: Hip HopLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Dissabte 27Campionat de jocs enxarxaLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Chill-outLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

Escenari boigA Rubí hi ha gent per a totLloc: L’AteneuHora: 19 hOrg.: Indulgència Plenàriai Coordinadora d’Entitats

ConcertLord Kaya &KukumakastiksLloc: c/ de Sant Jaume(Festes del c/ Sant Jaume)Hora: 23.30 hOrg.: AAC Sant Jaume

Sessió amb dj’sDaltonLloc: Masia de Can SerraHora: 24 h

Dilluns 29CinefòrumPel·lícula: Europa de Lars Von TrierLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 21 h

Dimecres 31Info droguesTema: Manifest alternatiuLloc: Torre Bassas EspaiJoveHora: 19 h

El tema del mes

4 LA CIUTAT

Els ciutadans opinen

Editorial

Amb l’estiu el dia s’allarga iles activitats d’oci augmen-ten. Fa vint anys que laRegidoria de Joventut fun-ciona a la nostra ciutat ienguany, per a celebrar-ho,hem preparat una progra-mació molt variada i amenaper als joves: concerts,tallers, monogràfics, cine-ma, esports, exposicions...i hem fet un gran esforçperquè els joves de la nos-tra ciutat puguin tenir unaàmplia oferta en la qualpoder triar com compartir elseu temps d’oci. A més,hem comptat amb lacol·laboració d’entitats quehan aportat les seves ideesalhora que hem organitzatalgunes de les activitatsconjuntament.D’altra banda, i per conti-nuar millorant la nostra feinade cara als joves, estemelaborant un estudi sobre lajoventut rubinenca, unaenquesta per tota la ciutatque ens permetrà conèixerels gustos, les necessitats,els neguits, els interessos iles inquietuds dels jovesfins a 30 anys. Aquest és undels objectius del programadel Pla Jove que s’està tre-ballant des de l’Ajuntament ique pretén dotar de mésrecursos els joves del muni-cipi. Una de les eines detreball serà el resultat del’estudi que ens podrà servirper a fer millor la nostrafeina, per a analitzar totesles accions que fem de caraa la joventut i debatre quinaés la millor oferta quenecessita el jovent de Rubí.

Núria BuenaventuraAlcaldessa de Rubí

Parc de Ca n’Oriol:Una proposta enpositiuL’afer del parc de Ca n’Oriolha arribat a un punt que tétots els ingredients per a serun conflicte enverinat i ambdifícil sortida.Interesos polítics, econò-mics, filies i fobies personals,resultats d’un fòrum partici-patiu que no es tenen encompte, moviments veïnalsenfrontats, mobilització moltimportant de ciutadans quesota el lema de “Que nose’ns mengin Ca n’Oriol” harecollit més de 6.000 signatu-res. S’entrecreuen compli-cant-ho tot.I per acabar d’adobar-ho, unsector dels ciutadans quedefensen un altre tipus deparc, es manifesten, deforma totalment inoportuna,el dia d’inici de la Festa Majorde tots, intenten reventar elpregó i aconsegueixen, de

passada, donar arguments algovern municipal i enfrontar-se amb molts dels que hemsignat per un altre tipus deparc.EUiA creu que la millor sorti-da possible seria:1. Construir l’institut ja! Si espot fer en el terreny original,millor: l’allunyaríem de l’avin-guda de l’Estatut i no trenca-ríem la façana del parc. Siaixò endarrereix la construc-ció, fem-ho en el lloc propo-sat posteriorment.2. Mantenir la situació urba-nística i orogràfica del parc.És la proposta més econòmi-ca i més correcta, parlantmediambientalment i social.Només cal netejar, replantar icuidar el que ja tenim.3. Transformar la masia de

Ca n’Oriol en l’àrea de ser-veis del parc. Estem conven-çuts que, amb imaginació ibona voluntat, es podriencontinuar oferint els serveisque ja està donant i ampliar-los a altres usos, fins i tot, derestauració.4. Evidentment, les tres pro-postes anteriors impliquen lano construcció en zona verdad’un equipament de menjarràpid.Pensem que aquestes pro-postes tindrien un ampli con-sens i donarien sortida a l’ac-tual conflicte. Pensem-ho iactuem. Llàtzer Cañizar -Coordinador local d’EUiA

Les nostres tradicionsJOAN MIQUEL MERINO, EXPERT EN CULTURA POPULAR

Els escrits per a la secció de La ciutadania opina no han de passar de les 20 líniesmecanografiades i s’han de fer arribar a l’Institut Municipal de Comunicaciórevista La Ciutat, carrer Joaquim Blume, s/n, 08191 Rubí. Les cartes han d’anarsignades amb el nom de l’autor, el DNI, l’adreça i el telèfon. La Ciutat es reservael dret de resumir-les o de fer-ne un extracte. Les cartes per a la propera edicióhan d’arribar a la redacció abans del 6 de setembre.

L’opinió de l’Ajuntament de Rubí s’expressa únicament a través de l’Editorial. La revista La Ciutat no comparteix neces-sàriament les opinions exposades en els articles signats, que són responsabilitat dels seus autors.

La ciutat de Rubí és rica en ele-ments folklòrics, com ara l’Es-bart, la sardana, els diables, elscastells, les puntaires, les pubi-lles, les caramelles, els pesse-bristes, els pastorets, els ge-gants, i tot un seguit de festespopulars (festes majors de SantPere i Sant Roc, els Xatos, SantCristòfol, carrer de Sant Jaume,Nadal, carnaval, festes de barri,aplecs, Sant Galderic, etc.), queenriqueixen el nostre patrimonietnològic, patrimoni que esmanté viu gràcies a l’esforç des-sinteressat, una feina que duen a terme les perso-nes que formen part de les entitats que, any rereany, es mobilitzen per a presentar-nos els seustreballs, mantenir les tradicions i fer que aquestesevolucionin. Fruit de tot això és la resposta ques’obté per part del públic espectador i consumidord’aquests espectacles, assistint i gaudint de lesactivitats, encara que no sempre es dóna elmateix resultat, ja que en ocasions alguns actesno són prou participatius. El que sí és cert és quea Rubí s’està produïnt un ressorgiment –lent, peròsegur— de l’acceptació popular de les tradicionslocals. Potser això ve motivat per la celebracióconstant d’aniversaris d’algunes entitats de cultu-ra popular i tradicional, com ara el Foment de laSardana, amb els seus 75 anys d’existència, o el

XVè aniversari de la fundació de laColla de Geganters, o l’èxit asso-lit per l’Esbart amb la convocatò-ria del segon festival del RUBI-FOLK, o l’aparició de monografieshistòriques dedicades a la nostracultura, com la que es va publicarla passada Festa Major, referentals gegants rubinencs, o la que enel moment de redactar aquesteslínies està a punt d’aparèixer,sobre la història de la festa delcarrer de Sant Jaume, ambdueseditades a càrrec del diari El Punt.Això ens demostra que som un

poble viu, que sabem fer festa i que un sector dela societat es preocupa per al manteniment de lestradicions, però creiem que ha arribat el momentde reflexionar tots junts sobre les nostres festes,què volem, què pretenem i cap a on volem anar. Itot aprofitant que existeix una Taula d’Entitats deCultura Popular i Tradicional a Rubí, fora bo deplantejar-se la celebració d’unes jornades dedica-des a parlar sobre aquests aspectes, d’on podriensorgir els punts bàsics per a la redacció i l’elabo-ració d’un futur Pla Estratègic de la CulturaPopular i Tradicional, jornades que a la vegadaens ajudin a conèixer més la nostra realitat en rela-ció amb el món associatiu, les seves necessitats iles demandes dels espectadors. Hem de fer evo-lucionar les tradicions.

Punt de Mira

Viure a Rubí L’urbanisme

Una gran zona verda i habitatgesocuparan l’espai que deixa Josa

MAR LOBATO

Tres-cents habitatges i un parc central de més de5.000 m2 configuren el projecte que la immobiliàriaHercesa durà a terme als terrenys que l’empresa Josa,que es trasllada al Polígon La Llana, deixarà al nucliurbà de Rubí. El projecte inclou un espai per aequipaments de 1.500 m2 i una zona comercial.

Aquest és el primer projecte que la immobiliària Hercesaportarà a terme a Catalunya i es preveu que estigui fina-litzat el juliol del 2005. Segons el tinent d’alcalde deTerritori, Àngel Millán, aquest projecte “és una actuacióimportant i ha de permetre l’esponjament de la ciutat enaquesta zona”.

El projecte d’urbanització també inclou la modificació entraçat, cota i urbanització dels carrers i la creació d’unparc central de 5.305 metres quadrats entre els carrersCalderón de la Barca, Magallanes, Fivaller i Torrent del’Alba. Segons el projecte, amb aquesta actuació esdota el municipi d’un espai verd inexistent i es per-

met disposar d’una zona reservada a equipaments de1.500 m2 a més d’una zona comercial que revitalitzi elcentre urbà.

El projecte inclou habitatges unifamiliars i pisos de dife-rents alçades. La zona comprén l’espai ocupat per Josaentre els carrers Magallanes, Calderón de la Barca, PintorFortuny, Lope de Vega, Marià Benlliure, Joan Fivaller,Quevedo, Blasco de Garay i Torrent de l’Alba. Les casesunifamiliars són de 200 metres quadrats distribuïdes entres altures i una parcel·la de 150 metres quadrats. Pel quefa als blocs de pisos, aquests seran de diferents alçades:planta baixa més tres, quatre o cinc plantes.

La promoció consta de 6 fases. La primera fase que esposarà en marxa serà la situada entre els carrers Calderónde la Barca, Fortuny i Lope de Vega. Es tracta d’un blocde 45 habitatges, dues plantes d’aparcament i una zonacomercial. Es preveu començar la demolició i l’inici de lesobres un cop es tingui la llicència.

6 LA CIUTAT

Viure a Rubí La formació

MAR LOBATO

El Ayuntamiento de Rubí, a travésdel Institut Municipal de PromocióEconómica i Social (IMPES) ha pues-to en marcha el programa SEFED(Simulación de Empresas conFinalidades Educativas), que gestio-na la Fundación Inform.

Se trata de un programa de formaciónen el cual participan 10 municipios cata-lanes (Sant Pere de Ribes, Vilafranca delPenedès, Molins de Rei, El Prat deLlobregat, Santa Coloma de Gramenet,Manlleu, la Mancomunitat de municipisde la Vall del Tenes, Lleida, Tortosa iReus) a los que se ha añadido Rubí. ElSEFED está subvencionado por elDepartament de Treball de la Generalitatde Catalunya con 117.138 ¤ .

Entre los objectivos de la fundación seencuentra promover y gestionar proyec-tos formativos en el campo de la admi-nistración y la gestión de empresas, y

Rubí pone en marcha el programade simulación de empreses

buscar vías de colaboración con laempresa que tengan como finalidad laocupación laboral de parados o el reci-claje de trabajadores en activo, entreotros. El funcionamiento del curso es lasimulación de una empresa, con sudepartamento de contabilidad, derecursos humanos, de compras, etc.

En Rubí se han puesto en marcha dosgrupos de 30 personas, uno por lamañana y otro por la tarde, y se hancontratado tres monitores para cadagrupo y un coordinador. El curso deRubí además, cuenta con la colabora-ción de la empresa rubinense GriferíasMartí.

Todos los centros implicados formanuna red comercial de empresas simula-das que se relacionan entre sí vendien-do y comprando los productos o servi-cios y utilizan los mismos canales queen la realidad, es decir, correo electróni-co, webs, servicios telemáticos, etc.,además que se reproducen los circui-tos, las relaciones y el movimiento dedocumentos administrativos habituales.La central de toda esta red se encuentraen Sant Pere de Ribes.

Una mostra d’oficisde la construcció

recorda GaudíFins el 21 de juliol, una gran carpa,d’uns 300 metres quadrats, acullla mostra Any dels oficis de laconstrucció 2002. Gaudí, 150anys. Situada a l’aparcament quehi ha al davant de l’edifici delRubí+D, l’exposició ha arribat a lanostra ciutat de la mà de l’InstitutGaudí de la Construcció, gràcies ales col·laboracions que mantéamb l’Ajuntament de Rubí i l’em-presa rubinenca Germans Boadaque, a més, participa a l’AulaGaudí de construcció, situada enel mateix edifici.L’exposició ha passat per diversespoblacions catalanes, com Barce-lona, Tarragona o l’Hospitalet,entre altres. Els visitants d’aques-ta mostra podran conéixer millorels diferents oficis relacionatsamb la construcció i la seva evo-lució fins a l’actualitat i tambéalguns dels elements de l’obra deGaudí, com el banc i el llangardaixdel Parc Güell o les xemeneies dela Casa Batlló.

El nivel de inserciónlaboral de

los participantes en el programa SEFED

es muy elevado

LA CIUTAT 7

Per a sol·licitar la utilització del serveiDades personals

Nom i cognoms (Pare o mare)

Telèfon Tel. feina

Mòbil

Adreça

Núm. Pis

Població CP

1. Servei en què esteu interessats

Servei de 0-3 anys6 h /dia 10 h/setmanal Altres

Servei de 4 a 10 anysVacances dels infantsMalaltiesSituacions puntuals

Servei extraescolarRecollida a casaRecollida a l’escolaAcompanyament a act.extraescolarsServei de menjador

Acollida a casa de la mainaderaMatí Tarda Nit

2. Contesteu les següents preguntes:Quines edats tenen els vostres fills?

Dies i horari que necessiteu el servei

Data de la realització de la fitxa

REDACCIÓ

L’Ajuntament de Rubí, en col·labora-ció amb la fundació FIAS, estàposant en marxa el Servei d’AtencióDomiciliària a la Petita Infància(SADAPI). Es tracta d’un servei demainaderes a casa que ja funciona aaltres poblacions com Sant Andreude Llavaneres o Sabadell.

El SADAPI és un servei per a la cura iatenció d’infants per part de mainaderesformades i contractades per l’entitat,amb l’objectiu principal de facilitar lacompatibilització de la vida familiar ilaboral. El servei d’atenció domiciliària(a la llar de la mainadera) s’ofereix per anens i nenes de 0 a 3 anys; també espot comptar amb el servei de recollida al’escola i acompanyament a activitatsextraescolars i/o estada al domicili de lamainadera per a nens i nenes de 4 a 12anys. La intenció és que aquest serveitingui la màxima flexibilitat possible, pertant, es pot sol·licitar el servei per horeso bé sol·licitar-lo per un determinatnombre d’hores diàries o setmanals. Elspreus varien en funció del servei sol·lici-tat. La fundació FIAS dóna el suport tèc-nic a les persones mainaderes i garan-teix el control de qualitat del servei.

Pel que fa a les mainaderes, són perso-nes que tenen els seus fills grans otenen fills petits que les subjecten a lallar. Cal oferir el propi habitatge i la sevatasca és atendre els fills d’altres famílies(màxim 3 infants per mainadera) alhoraque atenen el seu, si és el cas. Les per-sones que vulguin ser candidates a rea-litzar aquesta feina caldrà que duguin aterme un curs de formació i que el seuhabitatge superi el control de les condi-cions de les llars per poder atendre elsinfants que estableix FIAS. La fundaciódóna el suport tècnic a les personesmainaderes i garanteix el control dequalitat del servei.

Els interessats en aquests serveis, calque ompliu la butlleta que corrresponguid’aquesta pàgina i portar-la a ServeisPersonals, c. Justícia 21. Per a mésinformació, truqueu al tel. 93 588 70 00.

Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància (SADAPI)

Viure a Rubí Política infantil

But

lleta

But

lleta Per a oferir-se com a mainadera

Dades personals

Nom i cognoms (Pare o mare)

Telèfon Tel. feina

Mòbil

Adreça

Núm. Pis

Població CP

1. Teniu interès a utilitzar aquest ser-vei com a:

Mare/pare que rep altres nens onenes a casa seva per a prestar elservei a altres famílies.

Persona que desitja col·laborar volun-tàriament en tasques puntuals.

2. Servei en què esteu interessats

Servei de 0-3 anys6 h /dia 10 h/setmanal Altres

Servei de 4 a 10 anysVacances dels infantsMalaltiesSituacions puntuals

Servei extraescolarRecollida a casaRecollida a l’escolaAcompanyament a act. extraescolarsServei de menjador

Acollida a casa de la mainaderaMatí Tarda Nit

Data de la realització de la fitxa

LA CIUTAT 9

L’entrevista Mª de los Ángeles Infante, hija de Blas Infante

“Mi padre decía que la limosnaiba contra la dignidad de la

persona y prefería dar trabajo”

MONTSE VALLS

La alcaldesa de Rubí, NúriaBuenaventura, junto a Mªde los Ángeles Infante, hijade Blas Infante, inauguró,el pasado 29 de junio, laplaza de Andalucía enRubí, además de llevar acabo el hermanamiento denuestra ciudad conCalahorra.

¿Cuándo y dónde nacióBlas Infante?Blas Infante nació el 5 de juliode 1885 en un pueblo de laprovincia de Málaga, que sellama Casares.

¿Qué recuerdos tiene de supadre?Cuando se lo llevaron, yotenía 5 años. Tengo muchosrecuerdos de él porque erauna persona muy humana.Incluso recuerdo que mandóhacer, para la casa de Coria,unos azulejos con estampasdel Quijote. Se pusieron losazulejos y él nos iba explican-do sus pasajes. Cuando lofusilaron éramos muy pe-

queños y mi madre nunca noslo dijo, nos decía que se habíaido de viaje a Inglaterra.Después, nos lo fue diciendopoco a poco. A mi madre nose lo dejaban ver, cuando ibaa la cárcel, y el carcelero ledecía: señora, que dice donBlas que los niños no se ente-ren que está preso, que lecompre usted juguetes a losniños, que no lo echen demenos.

¿Por qué Blas Infante es elalma de Andalucía?Porque es irrepetible. Era unhombre de una clase media-na, que se hizo a si mismo.Estudió notarías e hizo lacarrera de derecho en dosaños y medio. Y luego, parapoder acceder a la notaría deCantillana, tuvo que esperarunos meses porque habíaacabado las oposiciones sintener la mayoría de edad. Estehombre lo dedicaba todo aAndalucía, dinero, vida, traba-jo. Mi madre le decía: Blaseres el sastre del campillo,porqué él escribía los libros,tenía su editorial, lanzaba los

libros..., porqué no le gustabadar limosna, sino trabajo, por-que decía que la limosna ibacontra la dignidad de la per-sona.

¿Cuál era su principalinquietud?Yo pienso que fue su humani-dad y su bondad lo que lellevó a hacer todo lo que hizopor Andalucía, porque decíaque el dolor sólo es fructíferocuando se trabaja por el biende los demás. No podía con-cebir que una tierra tan fértilcomo Andalucía tuviera sushijos pasando hambre y estolo llevó a moverse para sacara todas esas personas de lomás bajo. Tuvo la cultura y laeducación que requería elpoder llevarlos adelante.

¿Qué nos puede decir delIdeal Andaluz i de las cartasandalucistas?El Ideal Andaluz lo escribió en1915 y era la Andalucía quetodos hubiéramos querido. Esmuy bonito leerlo ahora por-que se ve como se adelanto asu tiempo. El Ideal Andaluzera una teoría de como habíaque llevar Andalucía adelante,pero al mismo tiempo tieneuna segunda parte, que son

catorce capítulos, sobre laforma como esa teoría puedeponerse en práctica. Las car-tas andalucistas son varias.La última es de 1936 y en ellaexplicaba como había ido aver al presidente de la Gene-ralitat, Lluís Companys, queestaba preso en la cárcel delPuerto de Santa María. Leerlas cartas andalucistas, a ve-ces, da miedo, porque es tanactual todo lo que dicen!

¿Qué impresión tiene de lainauguración de la plaza deAndalucía en Rubí?A mi me ha encantado venir aRubí, empezando por la alcal-desa, “porque es una joya, esbonita, joven, simpática yademás habla divinamentebien”. Luego, todas las aso-ciaciones de Rubí, hay quever lo que han luchado y hantrabajado.

¿Cómo valora el hermana-miento de Rubí con Cala-horra (Granada)?Cada vez hay un hermana-miento mayor entre los an-daluces que residen aquí, losque residen fuera, las perso-nas de Rubí... Que se juntenlas culturas a mi me encanta.

“El espíritu del hombre bueno esinmortal, vivirá y se reconocerá

y se gozará siempre en el espíri-tu de los hijos”. “El único infier-

no es el dolor inútil, el dolorfecundo es aquel que se afrontaanimoso combatiendo contra eldolor ajeno”. “Es una iniquidadmonstruosa que por mantenerregímenes privilegiados sea el

país del hambre uno de los másfértiles de la tierra”.

Blas Infante

LA CIUTAT 10

Viure a Rubí El civisme

La domesticació permet instruir alsanimals conductes de submissió i d’in-hibició de reaccions agressives, i lasocialització es duu a terme quan l’ani-mal és cadell, amb la intenció de dis-minuir el risc de respostes o reaccionsinadequades per mitjà d’estímuls posi-tius. Darrerament han aparegut en elsmitjans de comunicació casos d’a-gressions protagonitzats per determi-nats gossos envers les persones.

Donada la situació, s’ha legislat al res-pecte, i concretament el Decret català170/2002, d’11 de juny, sobre mesuresen matèria de gossos consideratspotencialment perillosos, preveu queels titulars d’aquests gossos i tota per-sona que condueixi per espais públicsun gos potencialment perillós reque-reix de Llicència per a tinença i/o con-ducció d’aquests animals.

Gossos potencialment perillosos:com obtenir la llicència

Gossos potencialmentperillosos

Segons el Decret seran consideratsgossos potencialment perillosos:• Aquells que han tingut episodisd’agressions o manifesten uncaràcter marcadament agressiu.• Gossos ensinistrats per a l’atac ila defensa.• Gossos que presentin totes o lamajoria d’un llistat de característi-ques (desenvolupades en el RealDecret 287/2002, de 22 demarç).• Els gossos que per-tanyen a les següentsraces o creuaments:Akita Inu, Bullmastiff,Doberman, Dog argentí, Dog deBordeus, Fila brasileiro, Mastínapolità, Pit bull terrier, Gos depresa canari, Rottweiler, Staffords-hire Bull Terrier, Terrier Staffordshireamericà i Tosa japonès.

Segons la Llei estatal 50/1999, de23 de desembre, als espais públics,els gossos potencialment perillo-sos han d’anar lligats (màxim 2mde corretja no extensible) i proveïtsde morrió (homologat i adequat a laraça), la persona que condueixi ungos potencialment perillós -màximun gos per persona- en espaispúblics haurà de portar el docu-ment acreditatiu, que facilitaràl’Ajuntament, de la inscripció en elcens i de l’obtenció de la Llicència,i les instal·lacions que n’alberguingossos han d’estar convenient-ment senyalitzades.

REDACCIÓ

La tinença responsable delsanimals de companyia és laclau per fer compatible la sevapresència en un entorn urbà, i laseguretat i salut dels ciutadans. Estracta d’un procés d’integració quefaciliti la convivència entre persones ianimals, que té diferents eines, comsón la domesticació i la socialització.

Obtenció de la llicència

Per a l’obtenció de la llicència per ala tinença i/o conducció d’animalspotencialment perillosos cal fer unasol·licitud a l’Ajuntament del municipi on habitualment resideixenaquests animals, i aportar lasegüent documentació que acreditiels següents requisits:• Ser major d’edat (fotocòpia delDNI, passaport o carnet de conduir).• Certificat d’antecedents penalsemès per la Delegació territorial delMinisteri de Justícia (Ministeri deJustícia, Pau Claris, 158 deBarcelona, telèfon 93 482 34 72.L’imprès es pot comprar alsestancs.)• Certificat emès pel Departamentde Medi Ambient i Declaració juradade l’interessat de no haver estatsancionat amb alguna de les san-cions que impedeixen l’obtenció dela Llicència o, si s’escau, de les san-cions imposades i la duració de lesmateixes (Direcció General dePatrimoni Natural i del Medi Físic, alcarrer Doctor Roux, 80 de Barcelona08017, telèfon 93 567 42 00)• Còpia de la pòlissa de l’assegu-rança de responsabilitat civil i rebutacreditatiu del pagament de lamateixa, amb una cobertura no infe-rior a 150.253 ¤ . Aquesta pòlissa hade cobrir al propietari i el/s conduc-tor/s de l’animal.• Certificat de capacitat física i d’ap-titud psicològica (en Centres de reco-neixement degudament autoritzats).• Acreditació de la identificació del’animal mitjançant microxip

La llicència té un període de valide-sa de 5 anys i el titular ha de sol·lici-tar la inscripció en el Cens Municipald’Animals de Companyia en els 15dies posteriors a la data d’obtencióde la llicència. La no obtenció de laLlicència constitueix una infraccióadministrativa sancionable.

LA CIUTAT 11

REDACCIÓ

El comité de dirección delAyuntamiento de Rubí, formadopor la alcaldesa, NúriaBuenaventura, y por los portavocesde ICV, CiU y ERC (FernandoFernández, Lluís Ridao y FrancescSutrias) ofrecieron una rueda deprensa para rechazar públicamente“las coacciones y amenazas” porparte de algunos de los opositoresa las obras que se están realizandoen el Parque de Ca n’Oriol.

Núria Buenaventura reiteró que elobjetivo principal de estas obras “esconseguir que, finalmente, 67 hectáre-as puedan ser un espacio de ocio”. Laalcadesa también añadió que “el pro-yecto aprovado por el Pleno es ungran proyecto” y que desde que seempezó a trabajar en él, en febrero de2001, siempre ha habido una voluntadde diálogo. También quiso dejar claroque “no va ningún muro de hormigón,no se talan árboles ni tampoco hahabido ningún compromiso de ponerun McDonalds en el área de restaura-ción”. Por otra parte, el comité dedirección también considera quemuchas de las 9.000 firmas que sehan recogido en contra del proyecto“ha sido con mentiras y engaños”.

Lluís Ridao quiso destacar el amplioconsenso conseguido en el proyectoactual del parque, como por ejemplo,

Rechazo del gobierno local a“las coacciones” de los opositores alas obras del Parque de Ca n’Oriol

Viure a Rubí L’urbanisme

la eliminación del vial perimetral o lano edificiabilidad en la bombonera.“Seguiremos dialogando, pero siem-pre que se haga en el marco demo-crático”. Francesc Sutrias tambiéndefendió la legitimidad del gobiernolocal para tirar adelante los proyectosaprobados por el Pleno municipal.

Estas declaraciones se producen des-pués de que la tensión se disparaseen el Pleno celebrado el pasado 5 dejulio y que culminó con cuatro deten-ciones el día 8, cuando se reempren-dieron las obras. La intención de losmiembros de la Plataforma “Que no se

nos coman Ca n’Oriol” pretende evi-tar que se ejecute el proyecto yrechazan la ubicación del instituto y elpunto de restauración que habrácerca de la av. de l’Estatut.

Por su parte, la CoordinadoraRubinenca d’Associacions de Veïns(CAVR) ha hecho públicos los acuer-dos a los que ha llegado con elAyuntamiento para realizar algunasmodificaciones en el proyecto. Entreotras, se encuentra la supresión delvial que rodea la zona de restaura-ción, lo que permitirá, según la CAVR,“que el movimiento de tierras seamenor”, también se mantiene el cami-no de Ca n’Oriol, con las dos hilerasde árboles y la pasarela que atraviesala av. de l’Estatut. Además, otro de losacuerdos recoge que los terrenossituados alrededor del nuevo instituto,aunque no forman parte del Parquede Ca n’Oriol, quedarán incorporadosal mismo.

Asimismo, la CAVR considera que lasobras tienen que hacerse sin másdilación y anunció que se creará unacomisión de seguimiento para velarpor el cumplimiento de estos acuer-dos.

Foto de archivo de los miembros del comité de dirección

Viure a Rubí Breus

Èxit de la segona edició de RubifolkEl Festival Internacional de Dansa, Rubifolk, organtizat per l’Esbart Dansaire deRubí, ha estat un èxit de participació. Els grups convidats d’enguany han estatThe Rory o’Connor SID de Dublin, Irlanda, Goizaldi Euskal Dantzari Taldea deDonostia, Policromia Mexicana de Monterrey i Vagonár Foklórny Súbor dePoprad (Eslovàquia). Exposicions, i actuacions a diferents punts de la ciutat vanpermetre que els rubinencs poguessin gaudir de la música d’altres llocs. La cer-cavila de toxes de diumenge 7 de juliol va ser una de les activitats amb mésseguiment i es va tancar amb una festa popular.

Donacions de sangEl Banc de Sang ha organitzat unacampanya de Maratons itinerantsde donació de sang davant lamanca de sang als hospitals. ARubí tindrà lloc el 18 de juliol, alTeatre Municipal La Sala, de 10 delmatí a 10 del vespre. Amb aquestamarató es pretén donar el màximde facilitats als ciutadans com laflexibilitat horària, un espai atractiu,guarderia gratuïta o servei de reco-llida de persones. D’altra banda, elBanc de Sang vol remarcar que nocal anar en dejú a la donació, queaquesta només dura deu minuts ique amb la donació es subministrauna analítica posterior i confiden-cial.

L’objectiu d’aquesta marató éssensibilitzar l’opinió pública sobreel greu problema de la manca desang, que s’agreuja amb l’arribadade les vacances d’estiu, i així cap-tar nous donants aconseguint, amés, un important nombre dedonacions durant aquesta jornada.La mitjana de donants a Catalunyaés de 38 persones per cada 1.000,però la proporció mínima hauria deser de 40 per cada 1.000 habitants.

Programació d’estiude Ràdio Rubí

El regidor de Comunicació, JosepAntoni Àvila i el coordinador d’informa-tius de Ràdio Rubí, Joan Maronda, vanpresentar la programació d’estiu del’emissora municipal. El Torrat i Ciaserà el magazin que s’emetrà d’11 a13.30 h, que tindrà seccions com “elpringat”, en la qual s’entrevistarà apersonatges rubinencs que estiguintreballant durant l’estiu. Després delprograma, s’emetrà l’informatiu.

Diada de Sant CristòfolMés de mig centenar de vehicles es van donar cita a Rubí per celebrar la festivi-tat de Sant Cristòfol durant el cap de setmana del 6 i 7 de juliol. Les activitatsvan ser organitzades perls Amics dels Autmòbils Antics. Durant el cap de set-mana, es van poder veure els cotxes participants a la festa, la major part d’ellsde la marca Seat (600, 850 o 1500). Però també es van poder veure cotxes d’al-tres marques, com Austin, Citrôen, Mini, Buick, Mazda o Renault i alguna moto-cicleta. Diumenge es van concentrar a l’esplanada de l’Escardívol on es vanbeneir els cotxes i el lliurament de medalles a càrrec de la pubilla de la ciutat.

Obert per vacancesLa Biblioteca Mestre Martí Taulerromandrà oberta durant tot el mes d’a-gost. L’horari serà de dilluns a diven-dres de 16 a 21 h i els dijous tambéobrirà al matí, de 10 a 14 h. Aquest ésel primer any que la biblioteca mantin-drà les seves portes obertes duranttotes les vacances d’estiu.

12 LA CIUTAT

AVAN organitzaactivitats per a l’esclerosi múltiple

Vocalia deMalalties pocfreqüents

A més de les vocalies deParkinson, Demència,Distonia, Racó del Malde Cap, Epilèpsia,Esclerosi múltipled,Espasticitat, Accidentsvasculars cerebrals iAvan Jove, l’associacióha obert una nova voca-lia, Malalties poc fre-qüents. En aquesta vocalia estroben un conjunt de5.000 malalties quetenen algunes caracte-rístiques en comú. Lamajor part són malaltiesd’origen desconegutamb una baixa freqüèn-cia que presenten difi-cultats diagnòstiques ide tractament. Degut aque cada subgrup estàformat per pocs mem-bres, la investigació estàendarrerida i gran partd’aquestes malalties nodisposa d’un tractamentcuratiu.L’Associació VallèsAmics de la Neurologiava nèixer l’any 1993 ambl’objectiu d’agrupartotes les persones delVallès Occidental quepateixen directa o indi-rectament una malaltiadel sistema nerviós.Actualment hi ha 700famílies associades.

REDACCIÓ

L’Associació Vallès Amicsde la Neurologia (AVAN),que té una delegació aRubí, ha organitzatdurant la primera quinze-na de juliol un seguitd’activitats en benefici del’esclerosi múltiple.

L’esclerosi múltiple afectaunes 4.000 persones a totCatalunya, de les quals,600 viuen al Vallès. Es trac-ta de la malaltia neurològicacrònica discapacitant mésfreqüent entre la gent jove.Per això, l’entitat ha orga-nitzat actes de divulgaciósobre la malaltia i de recap-tació de fons per al nou“Programa Específic perl’Esclerosi Múltiple”, ques’iniciarà a primers del mesde setembre. L’objectiud’aquest programa és can-viar la manera de tractar lespersones que pateixenaquesta malaltia, desenvo-lupant un enfoc interdisci-plinar i no només neurolò-gic.

Aquests actes han estatdues conferències: “Elmillor tractament farmaco-lògic avui en l’esclerosimúltiple”, que va tenir llocel 26 de juny; “L’impactesocial i laboral de l’esclero-si múltiple”, el 27 de juny.També va tenir lloc unagimcana a Sabadell, amb ellema Sabadell avança ambl’esclerosi múltiple, que esva celebrar el 6 de juliol.Finalment, també es vaprogramar un concert dejazz a Terrassa previst peral 13 de juliol, amb l’actua-ció del grup Erwyn’s Hot 5.

La delegació que l’entitat téa Rubí es troba al carrerPrimer de Maig núm 45(tel.: 93 588 17 90). A mésde les activitats destinadesa recaptar fons, AVAN haobert un compte correntper donatius: 2013 0145 730200833945.

Viure a Rubí La solidaritat

LA CIUTAT 13

El projecte actual per al Parc de Ca n’Oriol éseconòmicament car de construcció i manteni-ment, tendeix al disseny purament estètic

allunyant-se d’un model funcional, dificulta elsaccessos a la gent gran i/o amb problemes de mobi-litat, imposa mecanismes que afavoreixen la depen-dència més cruenta de la globalització, afavoreix lageneració de residus, no dóna solució al trànsit del’Avinguda de l’Estatut, es despreocupa de la ubica-ció del nou institut, i en general ni agrada a la pobla-ció ni compleix cap criteri bàsic que s’aconsellariades de l’ecologia urbana.Ens cal doncs, un nou projecte que il·lusioni als ciu-tadans, que prevegi la seva integració funcional amb l’Avinguda del’Estatut i el nou Institut. Que prevegi també la integració paisatgís-

tica i cultural dels equipaments necessaris en l’inte-rior del Parc, i que no suposi una obra excessivamentcara, amb grans moviments de terres i construcciód’obra dura, ciment i asfalt.Però, per tal que això sigui possible cal dissenyar unnou model de parc urbà que, dins d’un marc desitja-ble de qualitat i sostenibilitat, s’escolti i integri les pro-postes veïnals, i que a més, impliqui a tota la pobla-ció en un projecte que il·lusioni als veïns com a dis-senyadors directes del parc. Només així aconsegui-rem el gran parc de la ciutat i és podrà solucionar lacrispació social generada a arrel de l’intent de laimposició reiterada, per part del govern tripartit ICV,

CIU i ERC, d’un parc no desitjat, fruit d’interessos partidistes i com-promisos mal gestionats.

14 LA CIUTAT

Espai d’opinió política

El pasado Pleno Municipal tuvo como debate central unamoción del PSC que pretendía dar una solución dialogaday de consenso al conflicto que ha generado el inicio de lasobras del Parque de Ca n’Oriol. La moción fue rechazada.Situémonos en el origen del conflicto. En junio del pasadoaño el gobierno municipal abre un proceso de participaciónvinculante para decidir el futuro del parque. En el Forumparticipan muchas y variadas entidades y ciudadanos par-ticulares. Los resultados finales son unánimes y no coinci-den con el proyecto presentado por el equipo de gobierno.La alcaldesa se compromete a respetar el resultado delForum. Finalmente, el gobierno municipal mantiene su pro-yecto desoyendo el resultado de la consulta popular…A partir de este momento buena parte de las entidades par-ticipantes en el Forum deciden iniciar una campaña de concienciación ciu-dadana y de recogida de firmas. Mientras tanto, las puertas de diálogo conel gobierno municipal permanecen cerradas. El respaldo ciudadano a lacampaña es amplio: llegan a recogerse casi 9.000 firmas. El gobierno sigueimpasible y cerrado en banda. Despliega una campaña mediática sin prece-dentes e incluso es denunciado por la presunta utilización ilegal de los datosdel padrón de habitantes. Centenares de personas se manifiestan reiterada-mente. El clima de crispación aumenta y el gobierno municipal sigue sin que-

rer dialogar. La conflictividad se traslada al Pregón de lasFiestas; al Pleno, a la calle… A partir de aquí las amenazas,las detenciones, los pleitos; una situación preocupante quees necesario que cese.Los socialistas creemos que son perfectamente compati-bles el derecho a la reivindicación y el respeto por las insti-tuciones y las personas. También pensamos que la autori-dad de un gobierno debe aplicarse respetando los compro-misos adquiridos, y sobre todo siendo sensible y receptivoal clamor de buena parte de la ciudadanía.Que 9.000 ciudadanos de Rubí, voluntaria y legítimamente,por diferentes motivaciones o convicciones; crean que elproyecto de parque debe ser mejorado es una claro aviso alequipo de gobierno de que debe abrir el dialogo.

Un gobierno responsable no puede dejarse llevar por la deriva que estántomando los acontecimientos; debe dar el primer paso para resolver un pro-blema que está enturbiando y polarizando las relaciones ciudadanas. Elgobierno parece más preocupado por el desgaste al que le llevan sus pro-pias decisiones (y el caso de Ca n’Oriol no es una excepción) que por afron-tar los problemas desde el sentido común y el consenso.Volviendo al principio, en el pasado Pleno Municipal se perdió una buenaoportunidad para que el diálogo fuera posible. Todavía estamos a tiempo.

A Ca n’Oriol cal un nou projecte que il·lusioniFALET BOSCH, MEMBRE D’ELS VERDS, CONFEDERACIÓ ECOLOGISTA DE CATALUNYA

Es necesario el diálogoCARME GARCÍA LORES, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL PSC-PSOE

Aveces, sólo a veces, uno se pregunta el por-qué de que algunos partidos políticos se lle-nen la boca de sandeces, haciendo alarde de

su labor municipal, cuando, en realidad, se pavone-an por la sala de plenos con temas que ni interesanal ciudadano, ni son competencia municipal.Pero bueno, parece que “haciendo el bobo se estámuy bien”.Un ejemplo claro de lo que pretendo exponer es elhecho de que en el Pleno municipal del mes de junio(celebrado el 5 de julio), nuestra formación políticapresentó mociones de ciudad, mociones que favore-cen de una manera clara la dinámica ciudadana,mientras otros se preocupan de “els papers de Salamanca”, bus-cando ocultar las problemáticas reales tras cortinas de humo.Pero, de nuevo, parece que “haciendo el bobo se está muy bien”.Las mociones de las que os hablo, las que presenta el PartidoPopular de Rubí, buscan claramente la mejora ciudadana:1) Restablecimiento y reapertura inmediata de las piscinas de CanMir, que llevan demasiado tiempo cerradas y sin previsión de solu-ciones, y, hoy por hoy, son la única alternativa posible a las de CanRosés. Rubí cuenta con una población de más de 60.000 habitan-

tes y no puede limitarse a una piscina municipal.2) Creación de una aula de estudio preparada conordenadores, conexión a Internet, insonorización,amplitud de horarios, donde nuestros jóvenes pue-dan preparar sus exámenes, ya que la BibliotecaMunicipal no puede dar cobertura a la demanda delos estudiantes, puesto que tiene un horario restringi-do y no cumple con las condiciones de insonoriza-ción y equipamiento.3) Control y mejor gestión del uso de los espaciosmunicipales, garantizando la posibilidad de que cual-quier ciudadano tenga acceso con total libertad a losmismos.

4) Ampliar y mejorar la oferta de ocio para nuestros jóvenes, garan-tizando que no esté limitado a colectivos concretos, y que la ofertaresulte atractiva para todos, incidiendo en los valores culturales ydeportivos.Este es el Rubí que desde nuestra formación política queremos, y nodebates rancios, caducos y sin sentido a los que algunos nos tienenacostumbrados, olvidando la ciudad y para lo que realmente fueronelegidos.Haciendo el bobo... se está muy bien, parece ser.

Haciendo el bobo... están muy bienMÒNICA QUEROL, REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP

LA CIUTAT 15

El document presentat per l’empresa Taller deIdeas ha de servir per a iniciar el debat ciutadà derevisió del Pla General d’Ordenació Urbana.

Davant aquest procés clau de projecte de ciutat,volem donar a conèixer la primera valoració de CiU.Si bé el projecte elaborat per Taller de Ideas és positiuen la seva globalitat, CiU no comparteix el creixementresidencial lineal paral·lel a la Riera i també hem trobata faltar altres propostes essencials que hauria de reco-llir un projecte de futur d’aquesta envergadura. Enaquest sentit, el projecte resulta insuficient. Però, comque en línies generals representa un document basevàlid per a iniciar el debat amb els agents polítics isocials de la ciutat, des de CiU hem optat per presentar les nostrespropostes en el marc d’aquest projecte.Així, pel que fa a la proposta de creixement residencial lineal paral·lela la Riera, amb una trama urbana allargada que arriba fins a l’alçadade Les Fonts sota el nom de “Eixample Verd”, hem de dir que, ambaquesta proposta no s’aconsegueix la vertebració de la ciutat que, encanvi, si seria possible si les noves àrees residencials omplen la tramaurbana existent, entre el Centre històric i la Riera, i així es podrà donar

una continuïtat urbana coherent.D’altra banda, és motiu de satisfacció que s’haginrecollit les propostes de CiU en referència a augmen-tar el transport públic. Tanmateix, a més de la segonaestació dels ferrocarrils i la idea del tramvia, per comu-nicar zones residencials i industrials del municipi, calincloure l’obertura de l’estació de la RENFE així comaltres innovacions encaminades a l’aprofitament delsavantatges que suposa la construcció del TGV propera la nostra ciutat.Finalment, manquen les propostes concretes que hande fer possible la regeneració d’un Centre històric coma punt de trobada de la gent i que promogui un major

dinamisme comercial. L’objectiu de CiU és aconseguir que l’avanç de revisió del Plad’Ordenació Urbana sigui fruit del debat plural i transparent i que donicabuda a totes les sensibilitats i opinions de la ciutat.Ara, cal obrir el debat, fer aportacions positives i acostar al màximtotes les posicions des de la serenitat i el diàleg per tal d’endegar unprojecte de ciutat que ens aporti la millor garantia de futur per atothom, la millor garantia per a Rubí.

Arran la situació de tensió viscuda a la ciutat lesdarreres setmanes, ERC vol fer pública la seva posi-ció respecte al projecte de millora de ca n’Oriol i feruna crida a la calma i al diàleg per tal d’acabar ambel clima de crispació existent i d’aconseguir, amb lacol·laboració de tots, que a Rubí cada dia s’hi visquimillor.ERC fa una crida al diàleg obert i sincer amb totes lesparts que vulguin treballar perquè Rubí sigui una ciu-tat més humana i habitable. Un diàleg on tothom,sense exclusions, hi té cabuda sempre que el res-pecte el presideixi. Les posicions diverses i les dife-rències lògiques és el que, al cap i a la fi, fa avançarles societats, però cal censurar el "tot s’hi val" coma mètode per imposar voluntats. El respecte a les institucions elegides democràticament, el respec-te a les persones, el respecte a les mateixes regles de la demo-cràcia i el respecte a les decisions preses democràticament pelsrepresentants dels ciutadans és el punt de partida per parlar, deba-tre, confrontar idees sobre el Parc de ca n’Oriol i sobre qualsevol

altre projecte que ens afecti com a rubinencs i rubi-nenques. Malauradament, aquestes regles no s’hanrespectat per part de tothom les darrers setmanes, jaque els insults a persones i a la mateixa institució iels rumors malintencionats han entrat en joc.ERC també vol aprofitar aquest article per manifestarque la postura del partit i l’actitud del grup municipala l’Ajuntament sobre aquest afer, no sempre ha estattransmesa a l’opinió pública de forma precisa, potserpel clima de pressió i crispació existent. ERC hadefensat l’actual projecte perquè el considera elmillor possible, tota vegada que la política és trans-acció amb altres sensibilitats diferents de la nostra.Val a dir que la transacció ha comportat grans millo-

res sobre el projecte original i que en cap cas és el projecte d’ERC.Des d’aquest punt de vista ERC sempre ha actuat amb responsa-bilitat, cridant al consens i respectant la discrepància. En definitiva,actitud de respecte amb les 9.000 signatures, i de rebuig frontalenvers la crispació generada per una petita minoria de 100 perso-nes i aprofitada pel PSC.

Espai d’opinió política

Calma, respecte democràtic a les institucions i persones, i diàleg obert i sincer pel Parc de Ca n’Oriol

FRANCESC SUTRIAS, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL D’ERC

Projecte de ciutat i PGOUXAVIER REINALDOS, REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU

A Joventut estem d’aniversariGONZALO PLATA, REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’IC-V

Aquest any la Regidoria de Joventut del nostreAjuntament està d’aniversari. Ja fa vint anysque a Rubí es van iniciar polítiques de joven-

tut. L’Eduard Pallejà, regidor de Joventut i més tard,alcalde de la nostra ciutat, va iniciar un treball que jael 1984 va crear el primer Estiu Jove. Rubí sempreobrint el pas al desert que significava aquells anys eltreball municipal per als joves. Molt més abans quemoltes ciutats del nostre voltant. Al llarg d’aquestsvint anys, moltes accions han volgut millorar la vidadel jovent rubinenc. Accions que han anat des delprimer punt d’informació juvenil (Trànsit) fins alspisos de lloguer a preus assequibles a Can Rosés.Un compromís que, any rere any, renovem amb lajoventut rubinenca.Fa poc vam signar totes les joventuts polítiques de la ciutat unmanifest que marca els objectius a treballar per la gent jove deRubí. Amb aquesta voluntat, des de l’Ajuntament hem preparat un

Pla Jove que doti de més recursos els joves delmunicipi. I per a garantir que estem fent una feinaque s’adequa a les necessitats juvenils, hem orga-nitzat dues accions: l’estudi sobre la joventut rubi-nenca, en què ja han participat més de 70 joves,als quals vull agrair la seva col·laboració; i unFòrum Jove, que organitzarem el proper trimestre ial qual espero que podreu venir, opinar i proposarcom i per què s’ha de treballar per als joves.Però no us vull parlar de feina abans que no arribi.Ja que estem d’aniversari, nosaltres, aquest estiu,volem celebrar-lo amb tots vosaltres i per això hempreparat un estiu jove més especial que el d’altresedicions. Teniu el programa de mà per poder deci-

dir quines activitats o tallers són els que més us agraden. Estemdesitjant que vingueu a gaudir amb nosaltres les nits d’estiu. Iestigueu atents a la programació de setembre. A Rubí aquestestiu és un Estiu Jove.

16 LA CIUTAT

Els nostres barris

Els veïns dels Avets voldrien que es construís un nou pont sobre la riera per a agilitar el trànsit

MONTSE VALLS

Els veïns dels Avets confien, tal comels va informar el regidor d’Urba-nisme, Àngel Millán, que el mes desetembre s’acabin d’urbanitzar elscarrers Cèrvol, Àliga i Avets fins a arri-bar a Atenes, on no hi ha sortida i ésprevist fer-n’hi una, i la plaça delsOcells.

Conjuntament amb aquestes obres, s’in-tentarà canviar o fer alguna reestructura-ció en relació amb un col·lector, ubicatjust sota la plaça dels Ocells, en el carrerCèrvol, que quan plou no engoleix total’aigua i aquesta surt per unes cases delcarrer Avets cantonada Oreneta, segonsManuel Bamala, president de l’ASPURels Avets. Els Avets va ser el primer barri rubinencen què es va fer la recollida selectiva pelque fa al residu mínim i els veïns estanresponent força bé, segons el presidentde l’associació de veïns. En relació amb la brossa, l’Ajuntamenttambé ha canviat els contenidors enaquest barri. Abans en tenien de 1.100m3 i ara en tenen de 3.200 m3.Així mateix, per als veïns dels Avets ésimportant haver aconseguit que es po-sessin dos passos elevats a l’avingudade Can Sucarrats, ja que la velocitat deltrànsit s’hi ha reduït notablement, cosaque consideren un èxit.D’altra banda, els veïns dels Avets vol-drien que es construís un nou pont sobrela riera, entre el carrer Cadmo i la baixadade Sant Joan, per a agilitar el pas deltrànsit d’un costat a l’altre.També els agradaria comptar amb unazona esportiva al barri, tot i que afirmenque la que hi ha prevista a Cova Soleraels quedarà prou a prop.

“Una vegada acabadesles obres dels carrers

Cèrvol, Àliga, Avets finsa Atenes i la plaça delsOcells, als Avets faltarà

per urbanitzar, per a mésendavant, una part delcarrer Pinsà, per sobredel carrer Pelicà, on es

fan nous habitatges,cosa que significa queaquest barri rubinenc

s’està ampliant”

Enguany, la festa de barri dels Avets esdurà a terme els dies 19, 20 i 21 de juliol.El dia 19, a les 20 h, l’alcaldessa deRubí, Núria Buenaventura, farà el pregóde la festa i, a continuació, hi haurà unrefrigeri, sardanes a càrrec del Fomentde la Sardana, l’actuació de l’Escola del’Esbart Dansaire de Rubí, l’elecció de lapubilleta del barri i havaneres amb elgrup B. Marinada. El dia 20, al matí, hi haurà futbol sala, uncampionat de botxa, un concurs de par-tides ràpides d’escacs, un altre de pin-tura i dibuix infantil, curses de sacs, tirde corda i diversos jocs per als mésjoves. A partir de les 6 de la tarda, tindràlloc una trobada de puntaires, partidesd’exhibició i iniciació de bitlles catala-nes, una xocolatada popular, un soparde comunitat i ball amb l’orquestraMalaica. El dia 21, al matí, el jovent podrà gaudird’un “Toro” mecànic i d’un “Castell”inflable i es farà un mini torneig de ping-pong. A partir de les 6 de la tarda, hihaurà l’actuació de la companyia depallasos Kataklon, la del grup Embrujoamb Isabel “La Rusa” (ball) i MargaRosales (coplas i rancheras), la del grupde teatre Corimbo amb els sainets ElBanco i Desacordo Indirecto, la del rap-soda Guillermo Pizarro i s’acomiadarà lafesta amb focs d’artifici. Tots aquestsactes se celebraran a la pl. dels Ocells.

Vista del carrer Cèrvol on el mes de setembre s’han d’iniciar unes obres d’urbanització

LA CIUTAT 17

Rubí és solidari

Alguns infants sahrauís en els camps de refugiats de Tinduf (Algèria)

Rubí amb el PobleSahrauí fa colòniesd’estiu per a infants

sahrauís de 8 a 12 anys

MONTSE VALLS

L’Ajuntament de Rubí,l’any 1993, va organitzarunes colònies d’estiu a lanostra ciutat per a 15infants sahrauís, que estrobaven en els camps derefugiats de Tinduf. Al principi, el BrauliNogales era qui s’encar-regava de les colònies,mentre algunes famíliesacollidores d’algun infants’anaven relacionant.

Finalment, aquestes famíliesacollidores es van ajuntar ivan decidir fer uns estatuts.L’any 1994 van constituirRubí amb el Poble Sahrauí(RAPS).I ja cada anyhan anat orga-nitzant, a Rubí,les colòniesd’estiu delsinfants sahrauís ila CaravanaCatalana per la Pau alSàhara Occidental, segonsNúria Mulé.Els primers anys, els infantsvenien a Rubí el mes dejuliol i ara ja en fa cinc quevénen el juliol i l’agost.RAPS també ha fet algunesxerrades i ha dut a termediverses exposicions sobreel Sàhara Occidental.Entre els anys 1997-1998,

van considerar que els aniriamillor organitzar-se dins del’ACAPS (AssociacióCatalana d’Amics del PobleSahrauí), entitat reconegudapel Front Polisario.Aleshores, RAPS va esdeve-nir la secció de Rubí del’ACAPS. Tot i això, no haperdut la seva identitat. Últimament, RAPS ha cres-cut, ja que moltes famílies,després de l’experiència detenir un infant l’estiu, s’hanintegrat en l’entitat i, fins itot, han viatjat als campa-ments de refugiats.D’aquesta manera, l’any2001, RAPS ha pogut fer

més activitats.L’Ajuntament deRubí, amb la parti-da del 0,7%,finança les colò-nies i la caravana,però RAPS tambéha recollit un petit

fons per als projectes quefa. Per exemple, els infantsque són aquest estiu a Rubís’enduran material útil capals campaments. En una ocasió, van fer unaaportació de material espor-tiu per a una escola i a cadavol xàrter envien medicines. Val a dir que enguany, per ala caravana, es recolliran ali-ments en lloc de materiald’higiene personal.

“Enguanydivuit infantssahrauís fancolònies a

Rubí”

Plens i comissions

Condemna d’actes violentsEl Ple municipal, en la sessió celebrada el passat 5de juliol, a proposta de la Junta de Portaveus, vaaprovar, per unanimitat, una moció que condemnaels actes violents, radicals i feixistes que membresd’algunes formacions van cometre el passat 22 dejuny a l’Ateneu contra les NG del PP, impedint realit-zar un acte programat, fins l’aparició de la PoliciaMunicipal i els cossos de seguretat de l’Estat. Tambécondemna totes les formacions i entitats, polítiqueso no, que donin suport i cobertura a grups que uti-litzen la violència, l’amenaça a la vida i formes anti-democràtiques per defensar els seus principis i lesseves idees, així com s’adquireix el ferm compromísde presa de mesures necessàries, per part de l’equipde govern i les formacions polítiques representadesen el Consistori, perquè fets com els del dia 22 dejuny no es tornin a produir a la nostra ciutat.

Mocions del grup del PSC-PSOEEl Ple va aprovar, per unanimitat, una moció del grupmunicipal del PSC-PSOE sobre la connexió deRENFE amb el Vallès Oriental i el Baix Llobregat. Lamoció requereix al Ministeri de Foment que faci rea-litat la ronda ferroviària proposada pels municipis delVallès Oriental i Occidental i del Baix Llobregat,completant els enllaços, la doble via i les estacions il’obri en tota la seva extensió al transport de viat-gers.D’altra banda, el Ple va rebutjar, per 15 vots en con-tra (IC-V, CiU, ERC i PP) i 8 a favor (PSC-PSOE i regi-dor no adscrit), una altra moció del grup del PSC enquè es demana la creació de la Fundació Parc de Can’Oriol, la qual s’encarregaria de la construcció imanteniment de l’esmentat parc.

Els papers de SalamancaEl Ple va aprovar, per 20 vots a favor (IC-V, CiU, ERCi PSC-PSOE) i 3 en contra (PP i regidor no adscrit),una moció de CiU sobre el retorn dels papers deSalamanca. L’Ajuntament de Rubí s’adhereix a laDeclaració per al retorn dels papers de Salamanca,promoguda per la Comissió per la Dignitat i demanaque s’acompleixi sense més dilacions l’acord delConsell de Ministres del govern espanyol (15 demarç de 1985) de retornar a Catalunya els fonsdocumentals confiscats durant la guerra civil. El Pleva manifestar el seu rebuig a l’exposició “propagan-da en guerra” que s’inaugurarà el 5 d’octubre dins laprogramació dels actes a celebrar a Salamanca,amb motiu de la seva proclamació com a Ciutat Eu-ropea de la Cultura 2002, en la qual es volen utilitzarels fons documentals confiscats al poble català.

Mocions del grup del PPEl Ple va aprovar, per unanimitat, dues mocions delgrup municipal del PP. En una d’elles, es demanaque es procedeixi a l’adequació i posada en funcio-nament de les piscines de Can Mir. En l’altra, s’acor-da marcar un pla d’actuació que no superi l’any, per-què l’estiu que ve es pugui encetar amb èxit un plad’oci alternatiu que inclogui tots els joves rubinencsi que tingui continuïtat durant tot l’any.

18 LA CIUTAT

El racó de la gent gran

Rubí, Juan Martínez, i l’alcaldessa de Rubí,Núria Buenaventura. Després es va fer unaentrega d’obsequis a les treballadores i es vadonar un record a la gent gran (una fotografiadel grup). Tot seguit, van tenir lloc les actua-cions del grup de ball Amanecer de Ca n’Orioli de la coral Francesc Moragues i Barret delCasal de la Gent Gran i una persona de lacomunitat de veïns va llegir una poesia.Pel que fa a la residència del carrer Lepant,Núria Oñoro, ha comentat que des de l’Ajun-tament de Rubí se n’espera la mateixa voluntatd’espai obert a la comunitat i a la ciutat que hatingut la Mini-residència municipal, cosa de laqual en tenen la certesa perquè els responsa-bles de Mútuam, l’empresa que la gestionarà,s’han manifestat en aquest sentit.Actualment s’està fent la selecció del personalque s’ha d’integrar a la nova residència i podriaser que, a finals de juliol, es posés en marxaalguna cosa, però la inauguració de l’equipa-ment es farà el mes de setembre.Les primeres persones que hi aniran seran lesde la Mini-residència municipal i altres perso-nes grans de Rubí que estan en diferents cen-tres de Catalunya i, tot seguit, es faran elsingressos de les persones que ja tenen la plaçaatorgada. La primera cosa que es farà és tre-ballar amb la residència i quan aquesta estiguiconsolidarà, es posarà en marxa el Casal deGent Gran que hi ha d’haver en el mateix equi-pament. L’Ajuntament de Rubí col·laboraràamb la direcció de la nova residència, no tansols en les festes i coses més de ciutat, sinótambé en aspectes com ara el programa inter-generacional que ja es duu a terme entre elsjoves i la gent gran.

Vintè aniversari i comiat a la Mini-residència municipal

MONTSE VALLS

L’acte de cloenda del projecte Mini-residència“Amics dels Avis”, que al llarg de vint anys haestat donant un servei, lògicament, de tipus resi-dencial a la gent gran de Rubí, va tenir lloc el pas-sat 17 de juny, ja que l’Ajuntament de Rubí ha arri-bat a un acord amb la Generalitat de Catalunyaque totes les persones grans que hi són ateses, apartir d’ara, ho siguin a la nova residència delcarrer Lepant.

Núria Oñoro, regidora de Serveis Socio-sanitaris i vicepresidenta primera del ConsellConsultiu Local de la Gent Gran de Rubí, haafirmat que es va voler fer una festa de reco-neixement per a totes les persones que hantreballat i han col·laborat amb la Mini-residèn-cia, així com de reconeixement de la importanttasca que ha fet aquest equipament en si pera la ciutat com a model de treball, de projec-tes i amb la voluntat que fos un espai obert,amb entrada i sortida de voluntaris i familiars imolta connexió amb el barri i altres serveis iprojectes de la ciutat.La festa del dia 17 de juny va comprendre unasèrie d’activitats, entre elles una exposició defotografies, oberta a tothom, dels vint anys defuncionament de l’esmentat equipament.En aquest sentit, es va convidar els familiarsdels residents, els treballadors, els col·labora-dors de diferents sectors o entitats de la nos-tra ciutat i la comunitat de veïns del voltant, jaque la festa es va fer al pati de l’edifici en quèestà situada la Mini-residència.Val a dir que hi van haver alguns parlamentsper part d’una resident, una persona familiar,una treballadora, el vicepresident segon delConsell Consultiu Local de la Gent Gran de

Fets i Gent

L’aviació militarEra l’any 1938 quan unacomunicació del Serveid’Aviació Militar va dema-nar que es facilités habitat-ge al personal d’aviaciócivil i militar que prestavaels seus serveis en elstallers de Rubí. Les forces de l’aire deSabadell van demanar quees posés a la seva disposi-ció la finca de Can Ferranper necessitats de la guer-ra. La finca no pertany almunicipi de Rubí, per tant,l’esmentat comunicat es varetornar.

Un safareixEn l’any 1867, l’Ajuntamentde Rubí va aprovar, en unareunió, la clausura del safa-reix de cal “dividendi” perestar en males condicions ino tenir els desguassos enbon estat.

Assistència sanitàriaEl desembre de 1804, reu-nit l’Ajuntament de Rubí,sota la presidència delbatlle Pere Pi de la Serra,acordaren admetre, per al’assistència sanitària delpoble, Joan Cascalló i Gi-nesta, cirurgià graduat pelReial Col·legi de Cirurgia.

Miquel Rufé

La Mini-residència de gent gran de Rubí ha celebrat una festa de 20 è aniversari i comiat

21Diumenge

Casal de Gent Gran deRubí a les 16.30 h Ball en directeamb Dolores castro Organitza: Casal de GentGran de Rubí

28Diumenge

Casal de Gent Gran deRubí a les 16.30 hBall en directeamb Luis RamosOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

Ajuntament Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Telèfon d’Informació de la ciutat 010Ambulàncies Lafuente Ctra. Terrassa, 85 93 699 58 58Associació Pla Estratègic Edif. Rubí + D 93 588 26 64Associació Pro-minusvàlids Psíquics 93 699 51 24Ateneu C. Xile, 1-3 93 588 74 73Biblioteca Popular Mestre Martí Tauler C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Bombers Federic Mompou s/n 93 699 80 80

Urgències 085Casal de la Gent Gran de Rubí C. Magallanes, 60 93 588 44 87Cementiri (informació) Ctra. de Sabadell, km. 13 93 588 77 22CAP 1 Mútua de Terrassa C. Prat de la Riba, 20 93 586 67 00CAP 2 Anton de Borja C. Edison, s/n 93 588 45 55Centre de Dia de Rubí C. Pitàgores, 4 93 697 28 82Centre d’Orientació Sanitària (COS) C. Nou, 28 93 588 70 00Centre Recursos Pedagògics C. Joaquim Blume, s/n 93 588 77 03Complex Cultural l’Escardívol C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Correus C. Terrassa, 47 93 699 14 02Creu Roja C. Marconi, 10 93 674 23 83DESA (Defensa i Socors dels Animals) Can Pi de la Serra, parc. 7 93 697 57 62Deixalleria Av. Cova Solera 607 855 223El Castell Ecomuseu Urbà C. Castell, 35 93 588 75 74Escola d’Adults C. Terrassa, 11 93 588 77 04Espai Jove Torre Bassas C. Sabadell, 18-20 93 697 90 04Familiars d’Alcohòlics Anònims a Catalunya 93 310 39 53Font del Ferro, SL C. Càceres, s/n 93 588 75 75Grunelèctric (FECSA, ENHER) C. Ca n’Oriol, 9 L 2 93 588 51 03Inst. Mun. de Medi Ambient (IMMA) Pg. Francesc Macià, 65 2n 1a 93 699 97 11Inst. Mun. de Comunicació (IMCO) C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00IMPES Rambleta Joan Miró, s/n 93 581 39 00Jutjat núm. 1 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 51Jutjat núm. 2 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 52Jutjat núm. 3 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 53Jutjat núm. 4 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 54Jutjat núm. 5 C. Pere Esmendia, 15 93 586 05 55La Sala, Teatre Municipal C. Cervantes, 126 93 588 73 72Mercat Municipal C. Cal Gerrer, s/n 93 588 70 33Ofic. Informació Consumidor Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 32Ofic. de Promoció de la Dona C. Justícia, 21 93 588 70 00Ofic. de Treball de la Generalitat (OTG) C Bartrina, 22 93 699 39 42Parròquia de Sant Pere Pl. Dr. Guardiet, 9 93 699 12 05Piscina Municipal Coberta Av. Olimpíades, s/n 93 588 74 75Policia Local Ctra. Terrassa, 118 93 588 70 92

Urgències 092Policia Nacional C. Terrassa, 18 93 588 76 94

Urgències 091Poliesportiu Can Rosés Av. Olimpíades, s/n 93 588 71 72Protecció Civil Ctra. Terrassa, 118 93 697 01 24Punt d’Informació Juvenil (l’Ateneu) C. Xile, 1 93 588 74 73Ràdio Rubí C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Ràdio Taxi Rubí 93 586 08 88Registre Civil C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 94Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Servei d’Orientació Jurídica C. Pere Esmendia, 15 93 588 11 57Servei Local de Català C. Santa Maria, 17, 2n 93 697 54 05Serveis Socioculturals i Sociosanitaris C. Justícia, 21 93 588 70 00Serveis Socials (1a acollida) C. Justícia, 21 93 588 70 00SOREA C. Sant Muç, 4 93 588 46 57Tanatori Municipal Ctra. Sabadell, km 13 93 588 66 55Taxi (Parada) Pl. Doctor Pearson, s/nTaxi Rubí 93 699 24 89Taxi adaptat minusvàlids 609 89 30 37Telèfon d’Informació de la ciutat-010 Pl. Pere Aguilera, 1 010

Fora de Rubí 93 588 70 10Telèfon Verd 900 130 130Urbanisme, Obres i Serveis C. Margarida Xirgu, 4 93 588 70 00

LA CIUTAT 2

TELÈFONS I ADRECESD’INTERÈS

A

B

C

D

E

F

G

I

J

L

M

O

P

R

S

T

U

15 Farell

16 Aldea

17 Ruiz

18 Zapata

19 H.-Ribas

20 Oriol

21 Gibert

22 Batllori

23 Pont

24 García

25 Calsina

26 Parrilla

27 Lorente

28 Prat

29 Hidalgo

30 H.-Ribas

31 Oriol

1 Gibert

2 Batllori

3 Serra

4 Calsina

5 Pont

6 Farell

7 Ruiz

8 Condal

9 Lorente

10 Serra

11 Pont

12 Farell

13 Condal

14 Lorente

15 García

AldeaPg. Les Torres, s/n. 93 699 10 72BatalléPg. Francesc Macià, 23 93 699 04 30

BatlloriC. Milà i Fontanals, 3 93 699 03 88CalsinaVerge de Lourdes, 35 93 699 22 81

CondalCalderón de la Barca, 11 93 699 87 09

FarellC. Sant Jordi, 25 93 699 02 91

García RoyuelaC. Segòvia, 1 93 697 49 42

GibertC. Torres Oriol, 4 93 699 68 99

HidalgoC. Sabadell, 79. 93 697 36 40

Hilari-RibasAv. Barcelona, 55 93 699 09 53

LorenteC. Verge de Fàtima, 7 93 586 23 11

OriolC. Safir, 28 93 699 43 98

ParrillaC. Xercavins, 2 93 699 13 05

PontC. Magí Ramentol, 7 93 697 34 56

PratC. Víctor Català, local 22 93 588 07 08

RuizCtra. Sabadell, 95 93 699 50 12

SerraPg. Francesc Macià, 86 93 699 13 43

ZapataPtge. Cronos, local 15 93 699 13 01

juliol / agost

Farmacies de torn

Edita: Institut Municipal de Comunicació - Ajuntament de Rubí - Coordinació La Ciutat: Mar LobatoCoordinació La Ciutat Jove: Montserrat Valls - Fotografia: Jordi García - Disseny original:Masdisseny - Impressió i preimpressió: Grafiques Canigó - Tiratge: 23.000 exemplars - Distribució:Rubeo 99 - Dipòsit legal: B 7357-97 - Redacció i administració: Institut Municipal de Comunicació,Joaquim Blume s/n, tel. 93 588 70 00, fax 93 697 56 33, 08191 Rubí, edició electrònica: www.rubi-ciutat.net LA CIUTAT es distribueix a totes les cases de Rubí. Si per qualsevol causa no us arriba o voleu feralguna consulta o suggeriment, podeu fer-ho al telèfon 93 588 70 00.

SUPLEMENT MENSUAL DE LA REVISTA MUNICIPAL LA CIUTATNÚM 54 JULIOL DE 2002

Els dies 15 i 16 de junyes va celebrar la XXIedició del Convisport alcol·legi Maristes deRubí, l’aplec anual enquè la convivència i l’es-port juguen un paperimportant per als queparticipen activamenten aquesta mogudaesportiva.

Per a molts rubinencs,aquest torneig esportius’ha convertit en unaactivitat molt valorada ireconeguda per la granqualitat i l’organitzacióque comporta. Nonomés és un cap de set-mana en què cal jugar afutbol, bàsquet o hand-bol, sinó també un capde setmana en què éspossible la convivènciaentre les diferents per-sones i els diferentsequips. Els integrants delsequips que vénen defora de Catalunya s’allotgen a casa de jugadorsdels Maristes Rubí, amb els quals també es duua terme un intercanvi. Tots els jugadors poden gaudir de la convivèn-cia amb d’altres, mitjançant esdeveniments d’a-quest tipus. Així, els jugadors que ara vénen aCatalunya reben també els dels Maristes Rubíen altres tornejos similars.Les dues jornades en què es va desenvolupar eltorneig enguany van transcórrer de formaextremadament intensa, ja que es van jugar nimés ni menys que la xifra de setanta partits entan sols 15 hores. Cal esmentar, però, que totsels partits estigueren marcats per l’esportivitat,malgrat la competitivitat, d’altra banda lògica,entre els participants.Cal també posar èmfasi en la gran afluència depúblic de què es va poder gaudir en el transcurs

de tota la competició,que va contribuir a ferencara més emocionantsels desenllaços dels par-tits, demostrant, unavegada més, que la nos-tra és una ciutat implica-da en el món de l’esport.També és importantrecalcar que enguany elnivell esportiu que s’haofert ha estat de granqualitat, en part gràciesa la col·laboració d’e-quips de renom, com arael FC Barcelona o elJoventut de Badalona,que han ajudat a aug-mentar la popularitatd’un torneig ja per si solimportant. Però elConvisport no és unatasca fàcil. Aquesta acti-vitat implica que moltagent ha d’estar treballantdurant tot l’any perquèen un cap de setmana totsurti a la perfecció i no hihagi problemes.La tasca que fa el Club

Esportiu Maristes Rubí i el col·legi és molt gran.Per exemple, han de buscar equips atractius id’alt nivell, han de contactar els autobusos,demanar permisos... i moltes altres coses quepoden semblar ben senzilles, però que coordi-nar-les per a tanta gent és molt difícil. Així,doncs, cal destacar l’esforç que fan aquestespersones. Per sort, compten amb la col·labora-ció de voluntaris a títol individual i també delgrup escolta del col·legi, que els dóna un cop demà. Una altra de les tasques que es duen a terme ésla de buscar allotjament per als equips convi-dats, que són acollits per famílies de jugadors osocis del club esportiu. Això és el que fa diferentel Convisport de la resta de torneigs esportius il’esperit que caldrà continuar durant moltsanys.

Convisport 2002: Ja n’hem fet XXI edicions!ENRIC ROCA, RUBÈN CABÚS

I PATRÍCIA BRETONESCOL·LEGI MARISTES RUBÍ

Un any més s’ha celebrat elConvisport a l’escola marista de lanostra ciutat: els dies 15 i 16 de junyes va dur a terme la XXI ediciód‘aquesta moguda esportiva, l’aplecanual de convivència i esport.

LA CIUTAT JOVE 1

2 LA CIUTAT JOVE

Mon corALUMNES COL·LEGI REGINA CARMELI

Mon cor estima un arbrede verdes fulles, vistes a l’aireamb una infinita i dolça flaire,freda i brillant com marbre.

Mon cor pateix per la tardorcom tota fulla per la seva fi.

Tot comença a morir,patint com cada any el mateix dolor.

Mon cor desitja la llum del diacom el cavaller la flor de lis,que sempre ha de protegiri que dóna per ella la vida.

Mon cor necessita el teu somriure,que emana dolçor i esperança,

com una trista lloança.Sense ell no puc viure.

Nubes mágicasHoy las nubes me trajeron,unos ojos muy tranquilos

para mirar con alegríalas montañas y los ríos.

Ríos llenos de vida,el canto de los pájaros,

el esplendor del solque observo desde la orilla.

A la orilla del mar,veo peces saltando,y niños en la arena,que están jugando.

En el mar podemos verlos delfines saltando,

los peces nadan alegresy las sirenas cantando.

En el cielo veo dibujosque cubren el sol,mientras observo

imagino la historia de un girasol.

En la noche brillan las estrellasalrededor de la luna,

salió una estrella fugazmirándolas una a una.

La luna a las estrellas dijo:cantad una dulce canción

para que sueñen los niñosy vivan con ilusión.

3r B primària

Racó Literari

Setmana de la PoesiaDAVID UTGÉS SAUMELL4T D’ESO - COL·LEGI REGINA CARMELI

Com cada any, el nostre centre va celebrar laSetmana de la Poesia, en la qual participarentots els cursos, començant per primària isecundària i acabant pels cicles formatius.Els nostres objectius eren fomentar el gustper llegir i escriure i crear una sensibilitatpoètica entre els alumnes.Enguany hem fet un tipus d’activitat per classe iuna altra per l’ambientació dels passadissos.L’activitat per classe s’anomenava “El poema mésllarg”, es tractava de fer, entre tots els alumnes delgrup i a classe de Llengua Catalana i Castellana,un poema. El professor donava el primer vers per-tanyent a un poeta consagrat i els alumnes vamanar afegint un vers cadascú. Els poemes resul-tants ens van semblar força originals, els vamil·lustrar i van quedar exposats a la classe. Per tald’ambientar els passadissos i que tots els estu-diants en poguessin gaudir, vam fer uns murals en

què cada cicle treballava un autor. A cada murals’il·lustrava la vida i les obres més importants decada poeta. Els alumnes d’Educació Infantil vandibuixar les seves impressions després que el pro-fessor els llegís un poema adequat a la seva edati els de primer cicle de primària treballaven uncentre d’interès. D’aquesta manera tots hi vanpoder participar. El mural es completava ambmotius plàstics que s’adiguessin amb l’autor, l’o-bra, o bé amb el corrent literari al qual pertany. Enla diada de Sant Jordi, es va fer el lliurament depremis. Hi havia un tribunal encapçalat per ladirectora del centre i amb un professor de cadacicle, que van votar el millor poema i van donar alsalumnes el seu guardó. Aquest tipus d’activitatsens fan adonar que, encara que la poesia semblino estar de moda, és una font de plaer estètic id’enriquiment personal.Gràcies a la col·laboració de tots, no morirà mai iens seguirà aportant tantes i tantes coses, sensi-bilitat, bellesa...

LA CIUTAT JOVE 3

AAuulleess ddeettèèccnniiccss

iinnssttaall llaaddoorrssddee ggaass

JORDI M. GIBERT, director de l’IES J.V. FOIXEl passat 5 de juny, com tots vàreu poder veure i celebrar, elnostre institut va presentar, en jornada de portes obertes,les aules de formació de tècnics instal·ladors de gas. Esdonava així oficialitat al conveni entre els departamentsd’Indústria, Comerç i Turisme i d’Ensenyament de laGeneralitat i l’empresa Gas Natural, perquè l’IES J.V. Foixpugui impartir el crèdit d’instal·lacions d’aigua i gas, dins delCicle Formatiu de Grau Mitjà de “Tècnic en muntatge i man-teniment d’instal·lacions de fred, climatització i producció decalor”.La jornada va consistir en una sèrie d’actes senzills, però esvan viure amb molta solemnitat. Primerament, es va fer larebuda dels empresaris col·laboradors, empresaris de la zona,instal·ladors i gremis. Després, es va fer la visita a les aulesde gas on hi va haver demostracions pràctiques de diferentstreballs, per part dels alumnes del cicle formatiu.

Seguidament, es va fer un recorregut pels tallers de tots elscicles de formació professional i per les diverses instal·lacionsdel centre. A continuació, es van dur a terme els parlamentsa càrrec de les institucions que han fet possible aquest pro-jecte. Van parlar Frederic Ventura, representant de la DireccióGeneral de Catalunya de Gas Natural, Jaume Farré, represen-tant del Departament d’Indústria de la Generalitat, Pepa deharo, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Rubí i M.Rosa Fortuny, directora general de formació professional delDepartament d’Ensenyament. En acabar tots aquests actes,l’institut va oferir a tots els assistents un petit refrigeri.Des d’aquestes línies vull donar les gràcies a tothom, profes-sorat, alumnat, AMPA i personal d’administració i serveis, perles mil i una feines que s’han fet i perquè tot sortís tan satis-factòriament. Actes com aquest fan que el nostre institut con-tinuï estant sempre obert a nous reptes, amb una clara voca-ció de progrés i projecció de futur.

SILVIA MIRAS, 2n de batxillerat, IES J.V. FOIX Després de mesos d’assaigs, el dia 8 de maig, vaupoder veure a l’escenari de La Sala el resultat finalde la nostra obra. Erem un grup de teatre moltvariat i englobavem tots els cursos de l’ESO i 2nde batxillerat del nostre institut.Vam començar el desembre, assajant dilluns idimecres. Al principi, fèiem exercicis d’expressióper a perdre la vergonya i per a saber fer movi-ments i actituds que després ens servirien per afer la representació de l’obra. Després, l’Elena, ladirectora del nostre grup de teatre, ens va donarels papers i vam haver de començar a memoritzar

i assajar formalment; potser això de memoritzarels papers ens va costar una mica, però ens envam sortir. Una de les coses més divertides va serescollir el vestuari i fer els assaigs generals totsvestits i preparats.Finalment, va arribar aquell dimecres amb unmunt de nervis. Havíem de presentar De doctorsi cabarets, la nostra obra, al matí per als com-panys de l’institut i a la tarda, amb entrada lliure,principalment van assistir-hi familiars i amics.Ha estat una experiència força divertida i entretin-guda, i jo personalment, la recomano a totsaquells que ho vulguin passar bé.

Els actorsi actriusdel J VFoix

AAuulleess ddeettèèccnniiccss

iinnssttaall llaaddoorrssddee ggaass

Dedoctors icabarets

Els actorsi actriusdel J VFoix

Dedoctors icabarets

4 LA CIUTAT JOVE

L’en

trev

ista

Jove

“Uno cuando lo tiene todo, no hace nada; y cuando no tiene nada, lo hace todo”

Com va sorgir la idea de crearl’associació Les Dones del 36?Llum Ventura, la consellera delDistrito de Ciutat Vella delAyuntamiento de Barcelona, seenteró de la preparación desde laLibrería de las Mujeres de unhomenaje a las mujeres quehabían participado en la guerracivil española. De esta manera, sedispuso a contactar con varias denosotras para poder hablar yconocer nuestras experiencias. Enel año 1997, se creó la asociaciónLes Dones del 36 como proyectopara conseguir el premio M.Aurèlia Capmany. El premio nosfue concedido y desde entoncesno hemos parado.

Quines activitats fan a l’asso-ciació?Hemos hecho muchos programasde televisión, muchas entrevistasde radio y prensa. También hece-mos muchas charlas en institutosy escuelas para explicar a los jóve-nes lo que hemos vivido.Precisamente, hoy mis compañe-ras están en la presentación de undocumental, aunque yo he preferi-do venir aquí tal y como nos com-prometimos.

Com responen els nois i noies aaquestes xerrades?Muy bien, es un tema que les inte-resa. En algunas ocasiones, se meha acercado un profesor y me hadicho que nunca había visto a susalumnos tan atentos a unas expli-caciones.

Ens ha explicat que ha estat ala presó, per què hi va serenviada?Fui tres veces. La primera por serenfermera militar; me llevaron a laprisión de Ventas con mi madre ymi abuela de 83 años. Nos juzga-ron y nos condenaron a treintaaños. Me trasladaron aAmorebieta y salí indultada, peromedio año después me volvieron adetener por las mismas acusacio-nes por las que fui indultada. Latercera vez fue por auxiliar a “ban-doleros”.

Com la van tractar a la presó?Estaba en una prisión de muje-

res, donde había una plazapara unas quinientas personas,pero llegamos a ser más decinco mil con sus hijos. Cuandonos estirábamos para dormir,cubríamos todo el suelo. Nosabíamos nada de fuera, ycuando oíamos disparos, nospreguntábamos qué queríandecir, a la vez que quién loshabía disparado y contraquién. No sabíamos nada de loque pasaba. Los vigilantes nose preocupaban de nosotras; aveces, moría alguna y no sedaban cuenta hasta que abríanlas puertas por la mañana.Como había poca vigilancia,muchas veces aprovechába-mos para bailar sin que se die-ran cuenta.

Quina sensació es respiravadurant la guerra?Al empezar la guerra, yo esta-ba en la calle y un hombre cayóa mi lado herido de bala. Yo nosabía qué hacer porque nosabía si aquella persona eraenemigo mío o enemigo de misenemigos.Durante la guerra, se pasómucha hambre; sólo comíamosjudías, lentejas y garbanzos, yla carne no la probamos enmucho tiempo.Yo no entendía nada porque losque se llamaban los “naciona-les” y decían que cumplían laley se habían sublevado contralo legalmente constituido, queera la República.

Com veu la societat espan-yola actual?Veo que los jóvenes tenéismuchas facilidades, y esperoque las aprovechéis. Uno cuan-do lo tiene todo, no hace nada;y cuando no tiene nada, lo hacetodo. Así, nosotros no tuvimosnada, y lo hicimos todo. Losjóvenes de ahora no luchan pornada porque lo tienen todo.

• Si voleu saber més informaciósobre aquesta associació,podeu consultar el llibre: Asso-ciació Les Dones del 36, LesDones del 36, Barcelona,2002.

ESTER ARAGONÉS I CRISTINA LAÍN 3r d’ESO

ESCOLA NTRA. SRA. DE MONTSERRAT

Aprofitant que a l’àrea de CiènciesSocials estàvem veient la guerra civilespanyola, Trinidad Gallego, una de lescol·laboradores de l’associació LesDones del 36, va venir a fer una xerra-da, el passat 18 d’abril, per a exposar-nos com va viure ella aquesta guerra iparlar-nos de l’agrupació que repre-senta com a presidenta.Trinidad Gallego, La Trini, com a ella liagrada que li diguin, va viure la guerracivil a Madrid als 23 anys. Va treballarde llevadora i va anar a la presó trescops.

Trinidad Gallego explicant les seves vivències durant la gue-rra civil espanyola a un grup d’alumnes de l’escola NostraSenyora de Montserrat

Trinidad Gallego, presidenta de l’associació Les Dones del 36