Les categories polítiques de la sofística i el neoliberalisme.

Physis-Nomos /Mercat-PolíticaFort-Dèbil/Beneficiari-Víctima

1 2

Calicles, contra el govern dels dèbils

Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils

Antifont, la superioritat de les lleis naturals.

Trasímac, la justícia és el que convé al poderós

1

Els que confeccionen els discursos actuals, tant aquells que recolzen les mesures i les justifiquen amb les que s´afronta la crisi econòmica com aquells que les desqualifiquen i demanen la seva reconsideració treuen el seu material conceptual principal del mateix vellarmari on es conserven aquelles peces que algú havia guardat i arraconat per considerar-les obsoletes i inútils.

Les peces seleccionades són dues distincions: la distinció physis-nomos i la distinció fort-dèbil que estan en l´origen de distincions que en els nostres temps adopten la forma de mercat-política i beneficiari-víctima.

Estic parlant d´un seguit de conceptes i d´esquemes conceptuals quevan ser utilitzats per primer cop per aquells que els historiadors de la filosofia han situat com a integrants d´un moviment intel·lectual, la sofística, que el pensament triomfant, en refereixo al de Sòcrates i Plató, havia denigrat, fragmentat i desdibuixat.

3

1

• El nomos era el conjunt de lleis creades pels homes, un producte artificial, un fet cultural.

Amb les categories fort i dèbil volen reduir els conflictes socials a la confrontació entre dos estereotips humans: els poderosos i els que suporten el poder.

• Contra el nomos apareix physis, una mena d'estat anterior a tota organització social (pre-polític) on no existia cap llei que no fos natural i on els éssers humans es deixaven portar sense inhibir-se pels seus desitjos i impulsos naturals. Des d'aquest estat purament imaginari, els sofistes qüestionaven la validesa d'algunes de les normes humanes.

4

1

Calicles és el nom d´un personatge de qui es dubta que fos un personatge històric real. Però tan s´hi val. En tot cas representa una tendència, una perspectiva ideològica rellevant dins la societat atenenca del segle Vè abans de Crist. Apareix com un dels rivals de Sòcrates en el diàleg Gòrgies, on Plató volia pretenia desacreditar la retòrica per fer sobresortir el caràcter essencialment moral de la filosofia.

Calicles, en la part més interessant del seu discurs, assenyala una anomalia: “els dèbils governen els forts”. Aquesta anomalia impregna les lleis que ordenen la polis seguint el principi “que tothom tingui el mateix”.

Calicles, contra el govern dels dèbils

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/calicles-la-injusticia-dels-debils.html (text de Calicles)

5

1 6

Calicles, contra el govern dels dèbils

NOMOS

IGUALTAT

QUE TOTHOM TINGUI EL

MATEIX

LLEIS

Bé és el respecte a les lleis humanes

El mal és la transgressió de les lleis humanes

JUSTÍCIA

INJUSTÍCIA

L’OBJECTIU DE LES LLEIS ÉS LA REPARACIÓ DE LA

DESIGUALTAT ORIGINÀRIAeducació

1

Calicles, contra el govern dels dèbils

PHYSIS

DESIGUALTAT

Els forts posseeixen més que els dèbils

LLEIS

Bé és el respecte a les lleis naturals

El mal és la transgressió de les lleis naturals

JUSTÍCIA

INJUSTÍCIA

Llibertat per als forts

7

1

Observem els animals i els bàrbars, que si fa no fa per a Calicles podien ser el mateix: en tots governa la jerarquia basada en el govern del més fort. Per què, es pregunta, els homes d´aquesta ciutat hem de ser diferents al que regeix en el món natural?

Només una desregulació (concepte molt del gust de la ortodòxia econòmica actual), és a dir, l'eliminació de les lleis que donen suport a la justícia contranatura, podria restablir l´autèntica justícia: més llibertat on abans hi havia restriccions.

En un moment posterior de l´argumentació de Calicles, el sofista rebutja la definició socràtica de fort i poderós com aquell que és capaç de dominar-se a ell mateix i formula una concepció radicalment oposada: no és la moderació, l´autocontrol allò que caracteritza la virtut del fort sinó la intemperància, el deixar que el desig desitgi sense límits. Aquesta última és el que defineix a unrei. Aquella és la que defineix a un vil esclau, incapaç de saber com satisfer els seus desitjos.

anomalia

La virtut del fort

Sense lleis que limitin

els forts

8

1

La revolució neoliberal dels 80 recull en matèria econòmica el que Caliclesdemanava en l´àmbit social en general. En Reagan i en Thatcher es reencarnà el líder que reclamava Calicles, foren ells els que assumirien el programa de restablir l´ordre natural i legítim on els forts són reconeguts com a tals i els dèbils tractats com es mereixen, marcant la línia a seguir de la política futura que ha perdurat fins als nostres dies.

Des d´aleshores ençà les lleis humanes i els governs de tots els colors s´han dedicar a repetir i defensar el manament provinent de la naturalesa formulat en el seu dia per Calicles: “deixeu als que han nascut per enriquir-se que s´enriqueixin sense cap entrebanc”.

9

1

Les lleis de la naturalesa i del mercat tenen

quelcom en comú:

amorals despietades

Lamentem sincerament el destí que heu tingut, però les lleis de l'economia són despietades i cal que us hi adapteu reduint les proteccions que encara conserveu. Si us voleu enriquir heu d'acceptar prèviament més precarietat. Aquest és el contracte social del futur, el que us farà trobar el camí del dinamisme.

Jean –Paul Fitoussi, La democracia y el mercado

Jean-Paul Fitoussi

10

1 11

En el mite de Giges que podeu trobar a laRepública de Plató, el seu germà Glaucó (445 a. C) explica la vida de Giges, un pastor humil i honrat que un bon dia ensopega per atzar amb un anell.

Si actualitzem el mite, si l'adaptem a les nostres formes de plantejar els problemes científics i fins i tot morals, el mite no deixa de ser una mena d'experiment mental amb el qual Glaucó pretén demostrar a Sòcrates la hipòtesi següent: “els justos no són justos voluntàriament sinó per la impossibilitat de cometre injustícies”. Aquest mite serveix per posar a prova la nostra consciència moral: què faries tu si et trobessis en una situació similar a la de Giges? Sembla que la resposta majoritària seria la d'entendre el comportament del pastor i alhora explicar el comportament de determinades autoritats financeres i polítiques que sentint-se alliberades de cap restricció i de cap impediment van prendre decisions que només a ells beneficiaven i a la majoria perjudicava.

Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/12/lanell-de-giges-riquesa-i-invisibilitat.html(versió de l’anell de Giges)

1 12

Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils

En la base de l'experiment de Glaucó implícitament està present una concepcióde la naturalesa humana segons la qual la pulsió bàsica que mou el comportament humà és la cobdícia, que només les lleis poden sotmetre a control perquè els seus efectes no siguin tan devastadors sobre la resta dels membres de la societat.

Teoria de la bèstia domada

(hobbesianisme avant la lettre)

A l’ésser humà li mou la cobdícia

naturamercat

1 13

Els bancs que són massa grans per declarar-se en fallida tenen incentius perversos: si aposten i

guanyes, es retiren amb els guanys, si fracassen, els

contribuents paguen el compte.

Les estructures d’incentius dins dels

bancs estan pensades per encoratjar un

comportament amb poca visió de futur.

En la naturalesa de les institucions financeres

està incorporada la irresponsabilitat igual que a l’ADN de l’escorpí està

incorporada la necessitat de picar les seves

víctimes.

La irresponsabilitat i la manca d’escrúpols són el

greix que lubrica la màquina financera

Joseph Stiglitz

Borlaug y los banqueros, Negocios. El País, 11/10/2009

Demasiado grandes para vivir, El País, 13/12/2009

1 14

Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils

PHISYS

BÉ = PLAER

MAL = DOLOR

El bé suprem s’aconsegueix

amb una acció en què algú provoca dolor a un altre,

sabent que l’acció quedarà impune.

El mal suprem s’aconsegueix

amb una acció en què algú pateix dolor d’un altre,

sabent que l’acció quedarà impune.

Impunitat de l’agressor

Desprotecció de la víctima

1 15

Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils

NOMOS

La justícia és respectar les lleis

Càstig de l’agressor

Protecció de la víctima

Producte d’un pacte

Principi d’asimetria: l’aversió al dolor és més forta que la inclinació al

plaer.

Principi de precaució: hi por haver més probabilitats

de exercir de víctima que d’agressor.

Conclusió: La justícia és el resultat de la impotència del dèbil per cometre injustícies.

1 16

La justícia és el resultat de la impotència del dèbil per cometre injustícies.

Però, què passa quan al

dèbil li convencen

que és fort?

Principi de precaució

Principi d’asimetria

El neoliberalisme proposa una nova

forma de vida.

Potencia el risc per sobre

d’actituds més conservadores

Fer un creuer, posseir cases en propietat,

cotxes de gamma alta ... està a l’abast de tothom

El triomf d’aquest tipus d’estat

coincideix amb la disminució de les

polítiques de protecció social

1 17

I què succeeix quan els dèbils es desperten

d’aquest somni?

Descobreixen que no és un bon negoci renunciar a les lleis, són l'única defensa que tenen per enfrontar-se amb un cert èxit als instints rapinyaires delsforts.

La justícia, segons Glaucó, no s'ha d'entendre com un bé en si mateix sinó més aviat com un entrebanc a la comissió d'un mal.

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/glauco-la-justicia-es-cosa-dels-debils.html (text de Glaucó)

1 18

Antifont, la superioritat de les lleis naturals.

physis

nomos

JUSTÍCIA = RESPECTE

LLEIS NATURALS

JUSTÍCIA = RESPECTE

LLEIS HUMANES

UNIVERSALS

DEPENEN DE LA CIUTAT

(PARTICULARS)

NO HI HA MANERES

D’ENGANYAR-LES

NOMÉS SÓN VÀLIDES SI HI

HA TESTIMONIS

IMPOSADES PER LA

NATURA (INNATES)

RESULTAT D’UN PACTE

(ADQUIRIDES)

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/la-superioritat-de-les-lleis-naturals.html (text d’Antifont)

1 19

Friedrich Hayek(pare del neoliberalisme)

Antifont(sofista)

Superioritat de les lleis naturals sobre les lleis

humanes

Superioritat de les lleis del mercat sobre les

lleis de l’Estat

1 20

El orden del mercado es el único capaz de instituir un verdadero “gobierno” de la generalidad.

El poder político está condenado a ser siempre parcial, incapaz como es de captar, como hace el mercado, el conjunto de variables que constituyen la interacción social.

El mercado es el orden invisible (ya no se trata de la mano, expresión aún demasiado ligada, según él, a la idea de un sujeto y una voluntad) que deslegitima las pretensiones de un poder humano a instalarse en el lugar de mando que es la sociedad.

Friedrich Hayek(1889-1992)

Pierre Rosanvallon, La legitimidad democrática, Paidós, Madrid 2010, págs. 160-163

La intervención del poder político, necesariamente perturbadora, sólo puede llevarlo, por más buenas intenciones que tenga, a crear rentas o privilegios para algunos en detrimento de los intereses de todos.

1 21

Antifont, la superioritat de les lleis naturals.

Un ordre impersonal és el més eficient per tractar problemes humans.

És una creació espontània humana

Promou l’egoisme perquè és la millor manera d’afavorir al conjunt de la societat.

El mercat, segons Hayek

Les lleis humanes, segons Antifont

Són invencions humanes deliberades (pacte)

Els tribunals humans dicten sentències a partir d’informació incompleta (manca de testimonis), per això bona part dels crims queden impunes

Reprimeixen l’egoisme a favor del bé comú.

1 22

Incompetència cognitiva: pretén fer el bé conscientment (justícia social) i aconsegueix els efectes contraris (injustícia: expropiacions)

Intervencionisme: amb les seves lleis interfereix en els processos econòmics que possibilitarien per si sols la solució dels problemes socials.

No s'equivoquen mai

Les sancions s'apliquen inexorablement, més d'hora o més tard, a tots aquells que intenten desafiar les seves lleis (en forma d'accidents, malaltia o mort).

Són imparcials, impersonals, innates ...

Parcialitat: els governs actuen sota la pressió d’uns grups que volen millorar a costa d’uns altres.

Les lleis naturals, segons Antifont

L’Estat, segons Hayek

Universals

Localisme: Els efectes de les lleis humanes es limiten només als ciutadans que pertanyen a un determinat estat

1 23

Aquesta exigència rigorosa d'imparcialitat i impersonalitat que necessàriament ha d'anar acompanyada de tot absentisme institucional pot arribar a desencadenar situacions com les que explica l'economista americà i premi Nobel d’economia Paul Krugman en un article sobre el que es va viure en un debat presidencial del Partit Republicà:

“Wolf Blitzer, de la CNN, le preguntó al representante Ron Paul por lo que deberíamos hacer si un hombre de 30 años que hubiese decidido no contratar un seguro sanitario de repente se encontrase en la necesidad de pasar seis meses en cuidados intensivos. Paul contestó: "En eso consiste la libertad, en asumir nuestros propios riesgos". Blitzer volvió a insistirle y preguntó si "la sociedad debía limitarse a dejarle morir". Y la multitud estalló en vítores y gritos de "¡sí!".” (Libres para morir, Negocios. El País 18/09/2011)

Paul Krugman

1 24

“Educados con libros de texto que oscurecen el papel de las instituciones, los economistas suelen imaginar que los mercados surgen por sí solos, sin la ayuda de una acción resuelta y colectiva. Adam Smith puede haber tenido razón al decir que “la propensión a transportar, trocar e intercambiar” es innata de los seres humanos, pero hace falta una panoplia de instituciones ajenas al mercado para materializar estaPropensión.“ (Economistas y democracia, Project Syndicate, 11/05/2011)

Dani Rodrik

En contra la idea de Hayek que l’Estat és una organització creada per complir un conjunt determinat d’objectius que no poden ser realitzats pel mercat (L’Estat ha d’estar subordinat al mercat).

1 25

Trasímac, la justícia és el que convé al poderós

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/justicia-allo-que-es-mes-just-per-al.html (textos de Trasímac)

Calicles: la teoria del més fort

Glaucó: la justícia es busca per evitar les conseqüències doloroses de la injustícia.

Trasímac

1 26

Trasímac, la justícia és el que convé al poderós

TrasímacCalicles

Se és fort o dèbil per naturalesa, ocupis o no el poder (adscrit)

Se és fort o dèbil per un fet circumstancial, depèn de si ocupes o no el poder (adquirit)

1 27

Trasímac, la justícia és el que convé al poderós

Trasímac afirma que fort és qui té el poder i qui té el poder legisla segons la seva conveniència.

Com a constant natural (universal) podíem establir que tothom està necessitat de buscar o conservar el poder o estar a prop de qui el té o dels qui el tenen sigui com sigui.

El seguiment d'aquest principi no depèn del tipus de govern, tot el contrari. Tots els governs, siguin tirànics o democràtics, segueixen aquest principi universal: uns fent lleisdemocràtiques i els altres lleis tiràniques.

Què és la justícia?

Complir les lleis de la ciutat

Les lleis són el que més li convé al fort

Per tant, just és ...

1 28

Trasímac, la justícia és el que convé al poderós

Paga la pena ser

just?

Si compleixes les promeses, pagues els impostos, ets responsable i dius la veritat ...

qui surt beneficiat? El governat o qui governa?

Si la justícia beneficia només al fort, de quina manera pot beneficiar-se el dèbil?

1 29

Trasímac, la justícia és el que convé al poderós

Quina aplicació poden tenir

avui en dia les tesis de

Trasímac?

L’Estat del Benestar promou lleis contràries al lliure mercat.

Només fent fora del poder els partidaris de l’intervencionisme estatal podran triomfar les tesis del neoliberalisme.

Simon Johnson

L’antic cap del FMI Simon Johnson defensa la teoria del Quiet Coup, que consisteix en la sospita ben fonamentada que des de l’estiu de 2007 la indústria financera té segrestat el govern de la Casa Blanca. Això explica tot el que ha succeït en el món tant en matèria política com econòmica en aquests últims anys.

The Quiet Coup publicat a Atlantic Monthly(http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2009/05/the-quiet-coup/7364/

1 30

Qüestionari: 1- Es pot dir que el neoliberalisme fou un moviment “revolucionari”?2- En què fonamenta la defensa del mercat?3- De quina manera estan presents en el neoliberalisme les categories de Calicles, Glaucó, Antifont i Trasímac?4- Es pot entendre en part la crisi de l’esquerra com el resultat de l’auge del neoliberalisme?5- Des dels plantejaments dels sofistes, quina alternativa existeix per canviar l’estat de coses?

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/el-neoliberalisme-es-la-revolucio.html (vegeu entrevista i vídeo de Fernando Escalante)

Material de suport:

ACTIVITATS:

1 31

Bibliografia:Philippe Askenazy y otros, Crisis y deuda en Europa: 10 falsas evidencias,22 medidas a debate para salir del impasse, Rebelión, 21/09/2010Marcel Coderch i Collell, El cop d´estat financer, Construint futur,20/04/2009Joaquín Estefanía, El invierno del miedo, El País, 31/01/2012Paul Krugman, Libres para morir, Negocios, El País, 10/09/2011Jean-Paul Filoussi, La democracia y el mercado, Paidós, Madrid 2004Iu Forn, Els mercats han assassinat la política, Ara, 14/11/2011Los sofistas, Testimonios y fragmentos, Prólogo, traducción y notas deJosé Solana Dueso, Círculo de lectores, Barna 1996Jorge Reichmann, Sobre seguridad existencial y vidas low-cost, tratar decomprender, tratar de ayudar, 06/01/2012Dani Rodik, Economistas y democracia, Project Syndicate, 11/05/2011Pierre Rosanvallon, La legitimidad democràtica, Paidós, Madrid 2010Ferran Sáez, La difícil perspectiva, Ara, 07/11/2011Vicente Serrano, La herida de Spinoza, Anagrama, Barna 2011Joseph E. Stiglitz, Borlaug y los banqueros, Negocios. El País, 11/10/2009Joseph E. Stiglitz, Demasiado grandes para vivir, Negocios. El País,13/12/2009