���

Les dones d’Eramprunyà: passat i present.

La feminitat en la designació dels noms de lloc a Viladecans

Josep Lluís Gallardo i Sedano, Manuel Luengo CarrascoOficina de Patrimoni Cultural – Aj. de Viladecans

La toponímia o la designació dels noms de lloc, diacrònicament, ha estat i és un dels mecanismes essencials d’identitat col·lectiva. Anomenem de diverses maneres el medi en què vivim, morim... i, a través d’aquest procés cíclic, ens auto-reconeixem com a éssers transcendentals, és a dir, passem de la dimensió individual a la col·lectiva.

El perquè anomenem una vall com a Carca -estreta-, un torrent com a Fondo, un bosc amb el nom del propietari o una feixa amb el motiu familiar de qui la treballa és una qüestió fonamental: ens cal dir les coses pel seu nom, el nom que hem triat i que identifica el territori, el lloc que ens fa ser nosaltres mateixos.

Els processos de nominalització sempre són sincrònics, és a dir, indestriables a l’època en la qual són designats. Per això, sovint, els topònims històrics han perdut el significat, és a dir, no entenem què volen dir. D’aquesta manera, resten fossilitzats i ens cal un llarg viatge per a la seva identificació, la qual ens durà, sens dubte, un coneixement més apamat de nosaltres mateixos.

La feminització en la designació dels noms de lloc de Viladecans ens permet aprofundir en el coneixement de la societat rural de Viladecans, en el rol que hi jugaven les dones, casades, vídues o solteres, sobre qui ostentava la propietat de les terres, dels mecanismes de poder existents..., tot plegat ens ajuda a saber més del nostre passat.

A l’hora d’enllestir aquest treball, ens hem adonat que els ginetopònims de Viladecans són abundosos. Us mostrem una tria, en el benentès que no hem encabit els topònims de gènere femení, com ara feixes o rompudes, sinó aquells altres noms essencialment femenins, determinats per la propietat de la terra o altres factors. Tampoc hem relacionat totes les dones incorporades al nomenclàtor de carrers i espais públics de la ciutat així com tampoc el nom de dones propietàries de terres, que al llarg del temps, però sobre tot a partir de finals del XVIII – XIX, s’incrementa de manera notable.

Aquí els teniu:[1]

Avizana, terra d’ Primera documentació: 976. Al Cartoral de Sant Cugat podem llegir el noms de terres de Viladecans, dins de la Marina, properes a Gavà. Una d’elles és propietat d’Avizana (fèmina).[2]

Presabia, terra de Primera documentació: 976. Al Cartoral de Sant Cugat podem llegir el noms de terres de Viladecans, dins de la Marina, properes a Gavà. Una d’elles és propietat de Presabia (fèmina).[3]

Santa Maria, terra dePrimera documentació: 976. Al Cartoral de Sant Cugat podem llegir el noms de terres de Viladecans, dins de la Marina, properes a Gavà. Una d’elles és propietat del monestir de Castelldefels, dedicat a Santa Maria.[4]

Vidala, la Primera data: 1100. Aquest nom ens apareix documentat quan el Delta del Llobregat prenc la forma actual. El nom Reguera la Vidala o Braç de la Vidala són de l’any 1639, essent un braç d’aigua paral·lel al mar dins de l’estany del Remolar, on Miquel de Torrelles, baró de l’Eramprunyà posseïa un fortí.[5] Hem encabit aquest topònim perquè és la feminització del nom Vidal i, probablement, es tracti de la propietària d’aquests aiguamolls. La feminització de noms masculins ha estat una constant en la

���

XII Trobada de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2019

designació de noms a Viladecans.

Santa Maria de Sales, ermita dePrimera data: 1141. El temple que ens ha arribat fins als nostres dies presenta tres elements constructius perfectament diferenciats: la nau, la capçalera i l’accés porticat. L’any 986, s’esmenta per primera vegada el lloc de Sales, en un document de permuta entre el comte Borrell i el Monestir de Sant Cugat. Significat de Sales: construcció senyorívola, de defensa d’un territori, provinent del germànic. És la patrona de la nostra ciutat.[6]

Na Sança, torre de.Primera data: finals del segle XII. La Torre-roja de Viladecans es deia torre

Marcusa, o d’en Marcús, (probablement, qui la va construir). Després, a la mort del seu pare, Sança, la filla d’en Bernat Marcús, va ser la propietària de la torre, d’aquí l’apel·latiu torre de Na Sança. Els Marcús eren originaris de Barcelona.[7]

Sant Pere de les Puel·les, alou del monestir dePrimera documentació: desconeguda, per bé que es tracta d’un benefici aloer d’origen medieval. Era situat al nord de l’hort de la Torre-roja, probablement més avall del Camí Ral de Barcelona.El monestir de Sant Pere de les Puel·les o Puelles de Barcelona, encara dempeus, va ser fundat el 945, i va ser la primera comunitat de monges de tradició benedictina.[8]

Madama, tanca Primera documentació:1528. També era coneguda com a Feixes Madama. Terres a Marina, dins de la Quadra Burgesa. Més antigament, Tanques del Baró. Devia tenir terres de conreu de cereals, feixes, i també tanques o cledes per a tancar-hi el bestiar. El 1632, les tornem a documentar. Sabem que el 1780, es deien les Rafoletes. El 1785, tenien 6 mujades. La Madama, possiblement fou la propietària de la Quadra Burgesa, l’Elisabet Beneta Burgès, a finals del segle XV.[9]

Benetes, lesPrimera documentació: segle XVII. Són quatre feixes situades a Marina, dins de la Quadra Burgesa. Molt possiblement serien propietat d’Elisabet Beneta Burgès, dona de Martí de la Riba i senyora de la Quadra Burgesa, el 1481.[10]

Na Penyella, la vinya de Primera documentació: 1626. Desconeixem la localització al territori. L’hem afegit perquè és un cognom comú a la zona. Significat: Diminutiu de penya.[11]

Martina, estany de laPrimera documentació: 1680. Desconeixem de quin estany es tracta, però estem temptats de dir que era l’estany que al segle XVIII es coneix com a estany Vidrier, al camí Ral de València, a tocar de Gavà. Al segle XVII coneixem a Maria Martina, dona de Bernat Martí, el 1641, del mas Martí de la Plaça. Tenia relació? [12]

Vicenta Escoda, el camp dePrimera documentació: 1762. Ès un topònim que s’ha mantingut fins a inicis del segle XX, quan la zona en qüestió va ser urbanitzada. Terres de la barcelonina Vicenta Escoda, la qual ha donat nom a un carrer ubicat al seu camp. El 1762, el camp era al costat de les terres dels Pugès, el camp de la Fam.[13]

Senyora, la feixa de laPrimera documentació: 1785. Es tracta d’una terra que limita a l’est amb la carrera del Mas Font, és a dir, dins de la Quadra Burgesa. Pensem que la Senyora també era l’Elisabet Beneta Burgès, darrera de la nissaga Burgès a Viladecans. Aquest topònim ens ha pervingut des de finals del segle XV fins a mitjan segle XIX. La localització i el fet de constar en dos llocs diferents en el document de compravenda de Joan Baptista Arbolí a Bernat Modolell ens allunya de ser la Tanca Madama que hem comentat més amunt.[14]

Aspecte de la Torre-roja, cap

a la dècada dels anys 20 del segle

passat. La torre central va ser

anomenada torre de Na Sança cap

a les darreries del segle XII.

Fotografia de Lucien Roisin

AMVA, Col·lecció Bonich Juan

���

Les dones d’Eramprunyà: passat i present.

Viuda del Dr. Cortada, el camp de laPrimera documentació: 1799. La vídua del Dr. Cortada es deia Maria Cortada i posseïa la masia de Can Palmer. Aquest camp era davant de la masia.[15]

Madrones, lesPrimera documentació: 1845. Es tracta de terres propietat de Manuel Lafont Pagès, probablement a tocar de les Maletes. Devien haver estat propietat de dones anomenades Madrona, apel·latiu d’anomenada a la població.[16]

Francisques, lesPrimera documentació: 1848. Es tracta d’una partida de terres. Sabem que, dins d’aquesta partida, es trobaven els feixassos de l’Albereda Roja. Era dins de l’Horta o Quadra Burgesa. Terres de propietat de dones anomenades Francisques.[17]

Marietes, les Primera documentació: 1907. Les Marietes és una zona situada al sud del Camí Ral de València i a tocar de Gavà. Al llarg de la història, ha anat canviant de propietaris entre els senyors de Viladecans i els de Gavà. El seu nom és un diminutiu del nom Maria, en plural, probablement les propietàries d’aquesta zona.[18]

Princesa, laPrimera documentació: 1912. Es tracta d’una feixa anomenada així, probablement situada a les Parellades, a prop de l’actual barri de Sales. Desconeixem la seva propietària. Devia anomenar-se així per ser-ne molt productiva, o bé per pertànyer algú coneguda per aquest apel·latiu.[19]

Bruixes, lesPrimera data: 1917. Les Bruixes és el límit entre Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Situat al centre de l’estany del Remolar i al sud del pas de l’Ase, a Marina. Significat: Ocell marí, de color negrós. Sol anar per damunt de l’aigua abans de les tempestes o durant aquestes; per això els mariners el consideren ocell de mal averany i li donen el nom de bruixa. D’altra banda, no descartem un significat tel·lúric i, en aquest cas, s’encabiria perfectament en aquesta llista de topònims femenins.[20]

Pilar, ca laPrimera documentació: 1917. És la casa modernista propietat de la Pilar Moragas i Estradé, construïda per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, al paratge del Remolar, encara dempeus. Conjunt d’un habitatge central envoltat de pins, elements diversos de jardineria i una tanca amb porta d’interès, un estany i dues casetes auxiliars de planta quadrangular. Es tracta d’un conjunt residencial modernista d’estiueig.[21]

Francesa, torre de laPrimera data: 1930. Era situada al darrere del Col·legi Modolell, a tocar el Rierot. La seva propietària era la senyora Marcel·la Grandseigne, francesa establerta a Viladecans, qui havia exercit de professora de francès al barri de Sales, en un local de la carretera del Prat, a prop de l’antiga gasolinera.[22]

Modolella, la feixaPrimera documentació: 1945. Aquesta feixa era propietat de Josep Almirall i Torelló, el 1945, per bé que devia ser força anterior tenint en compte que Magdalena Modolell va morir el 1915. Aquest és un cas ben clar de feminització dels noms propis a Viladecans.[23]

L’Alba-rosaLa primera documentació d’aquest nom és de l’any 1948, any d’inici de la urbanització d’aquest gran espai del nord i ponent de la ciutat. Es va fer en els terrenys de dos grans masos Can Cot i Can Pere Trius, d’origen medieval, abocats a l’agricultura de secà. El nom correspon a la filla del promotor de la urbanització, Joaquim Nebot: Rosa, amb l’afegitó d’Alba, en sentit d’inici o naixença.[24]

Nora, canPrimera documentació: mitjan segle XX. Es tracta d’una casa petita de pagès o barraca situada a la Marina, entre el Camí Ral de València i els Feixarons. Nora devia ser la dona del fill, o bé es tracta d’un nom propi.[25]

Viuda, el camp de laPrimera documentació: mitjan segle XX. Desconeixem qui era aquesta

Imatge actual de Ca la Pilar, construcció modernista projectada a Viladecans per l’arquitecte Puig i Cadafalch, el 1919.

Fotografia de Luis Miguel Narbona

MUVA, Fons Ajuntament de Viladecans

���

XII Trobada de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2019

senyora. El camp era situat a la carretera del Prat, més avall del carrer Pere III, entre les Parellades i els Feixassos. Dins d’aquest camp, hi vam trobar una sínia, la qual és dins dels objectes i materials del Museu de Viladecans.

Montserratina, laPrimera data: 1960. Aquest barri se situa al sud de l’avinguda de la Roureda, entre el Molí i el Torrent Ballester. Va ser construït entre el 1960 i el 1967, aproximadament, també conegut com la Ponderosa, per la sèrie televisiva Bonanza. El nom Montserratina, probablement, s’origina a causa de la devoció de la marededéu de Montserrat, tan estesa a la població. A més, al llarg del segle XVII-XVIII, hi ha documentats homes de Viladecans que porten el nom de Montserrat. Significat: Derivat de la Mare de Déu de Montserrat: muntanya en forma de serra.[26]

Santa Marta, font dePrimera data: 1960. L’any 2004, a tocar l’inici del carrer de Cretes, ens van informar que cap als anys 60 del segle passat, hi havia hagut una font dita de Santa Marta. Recordeu que la urbanització L’Alba-rosa comença a construir-se el 1948, dins de les terres dels masos de Can Cot i Can Pere Trius. Patrona de la Confraria d’Hostalers i Taverners de Barcelona.[27]

NOTES

01.- Ordenats cronològicament per data d’aparició.02.- Izquierdo Tugas, Pere. «El terme d’Eramprunyà, de la baixa romanitat al feudalisme», Miscel·lània

d’Homenatge a Jaume Codina, El Prat de Llobregat, 1994, pàg. 297.03.- Izquierdo Tugas, Pere. op. cit. pàg. 297.04.- Izquierdo Tugas, Pere. op. cit. pàg. 297.05.- Codina, Jaume. El delta del Llobregat i Barcelona, Esplugues de Llobregat, 1971 i A Sant

Boi de Llobregat, segle XIV-XVII (segle XVII): 1639. AMVA. Plànol del segle XVIII, de la Baronia d’Eramprunyà.

06,- Lorés, Immacula i Cuesta, Raquel. «Descripció historicoarquitectònica de l’ermita de Santa Maria de Sales», dins Sanahuja, Dolors. Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Ajuntament de Viladecans, 1998.

07.- Eixarch Frasno, Josep. Les arrels històriques de Viladecans, segles XII-XVIII, pàg. 64-67, Ajuntament de Viladecans, 1989 i «Toponímia de Viladecans», dins de les III Jornades d’Història Local, 3, 4 i 5 de setembre de 1984, Ajuntament de Viladecans, 1985, pàg. 50.

08.- Gras, Mercè. Els masos de Viladecans, 2001, treball intern del departament de Patrimoni Cultural (inèdit).

09.- Eixarch Frasno, Josep, «Toponímia de Viladecans», op.cit. pàg. 49, 53 i 56.10.- Axiu Municipal de Viladecans (AMVA). Pergamí a favor d’Elisabet Beneta Burgès, com a propietària

de la Torre-roja. (primera vegada que apareix el nom Torre-roja), de 1481 i obres citades de Mercè Gras i Dolors Sanahuja, en aquest cas pàg. 142-143.

11.- Gras, Mercè. Els masos de Viladecans, op.cit.12.- Eixarch Frasno, Josep, «Toponímia de Viladecans», op.cit. pàg. 53. Gras, Mercè. Els masos de Viladecans,

op.cit. així com plànol de la baronia de l’Eramprunya, de l’AMVA, ja esmentat en cites anteriors.13.- AMVA. Cadastre de Viladecans de 1762 i Salcedo Joan-Ignasi. Nomenclàtor de la Ciutat de

Viladecans, Viladecans, treball intern del departament de Patrimoni Cultural, Ajuntament de Viladecans, Viladecans, 2002.

14.- Eixarch Frasno, Josep. Les arrels històriques de Viladecans, segles XII-XVIII, op. cit. pàg. 288 i AMVA. Fitació de Terres de Viladecans de 1845.

15.- Gras, Mercè. Els masos de Viladecans, op.cit.16.- AMVA. Afitament de terres de Viladecans, 1845.17.- Eixarch Frasno, Josep, «Toponímia de Viladecans», op. cit. pàg. 51.18.- AMVA. Apèndix a l’amillarament de Viladecans, 1907.19.- AMVA. Apèndix a l’amillarament de Viladecans, 1912.20.- AMVA. Plànols de la Mancomunitat de Catalunya, de 1917: Plànol de l’Institut Geogràfic i Cadastral

de Viladecans, 1917.21.- AMVA. Amillarament de Viladecans de 1918.22.- Informació oral de Manel Sunyer. Primavera de 2004.23.- AMVA. Apèndix a l’Amillarament de Viladecans de 1945.24.- Salcedo Joan-Ignasi. Nomenclàtor de la Ciutat de Viladecans, op. cit. 25.- Informació oral de Manel Sunyer. Primavera de 2004.26.- Informació oral de Manel Sunyer. Primavera de 2004.27.- Informació oral de veïnes obtinguda la tardor de 2004.