Les escoles de Palma en temps de la II República€¦ · Al Magisteri de la II República Ara...

Les escoles de Palma en temps

de la II República

Pere J. Carrió Villalonga Manel V. Domènech Bestard

Antoni Ramis Caldentey

Autors del treball

Pere J. Carrió Villalonga.

Llicenciat en Ciències de

l’Educació. Professor, director

i inspector d’educació.

Manel V. Domènech Bestard.

Professor de Ciències Socials.

Ha estat director del CEPA

Son Canals.

Antoni Ramis Caldentey.

Psicòleg social i educatiu. Ha estat professor, orientador i

director a diversos centres de

Mallorca.

© Autors 1ª Edició Digital: Abril de 2013 Aquest treball, en les seves fases de planificació, investigació i documentació, es va realitzar entre el mes de setembre de 2008 i setembre de 2010. Per a investigació, treballs escolars i educatius,... es permet la reproducció parcial sempre que s’indiqui la procedència.

Al Magisteri de la II República

Ara mateix tens entre les mans un llibre que ha estat realitzat per tres autors procedents de tres camps del saber: - el saber psicològic, el saber pedagògic i el saber social - L'obra en cap cas és una suma o combinació d'aportacions sinó un treball conjunt de la A a la Z: planificació, investigació, documentació escrita, recull gràfic i maquetació. El resultat es presenta en forma d'un llibre diferent, inèdit i original però que en realitat més que un llibre esdevé un projecte que va més enllà de la pròpia publicació. Però també has de saber que l'edició d'aquest llibre ha estat molt original. S'ha pogut realitzar gràcies a la teva aportació i la d'altres que com tu han volgut col·laborar en el finançament del nostre projecte de creació Verkami, una nova fórmula de publicació mitjançant micromecenatge, que, a la vegada, implica a les persones amigues i les fa partícips de la nova idea perquè els ha semblat interessant. Per això agraïm la teva participació.

Els autors

Les escoles de Palma en temps de la II República Índex: Introducció i anàlisi de la situació 7 Introducció 7 Societat, política i educació a Espanya del segle XX 7 Dades sobre analfabetisme a Espanya en el primer terç del segle XX 8 La situació educativa a les Illes Balears 9 Dades sobre analfabetisme a les Illes al primer terç del segle XX 10 Dades sobre analfabetisme a Palma 11 Els impulsors de la creació d’escoles 12

El programa republicà d’educació 13 La situació escolar a Palma 14

Colonies escolars 19 Guillem Forteza, arquitecte (1892-1943) 19 Els centres escolars a Palma en temps de la II República 20

Els simbols: Escuts i bandera republicans 22 Itineraris en que agrupam a les escoles 25 Fitxes visuals de les escoles 32 01 Escola Ses Finestres Verdes 32 02 Escola de la Soledat 34 03 Escola Jaume I 36 04 Escola del Coll d’en Rabassa 38 05 Escola de S’Arenal 40 06 Escola de Sant Jordi 42 07 Escoles de Sa Casa Blanca 44 08 Escola del Secar de la Real 46 09 Escola Es Vivero 48 10 Escola de Son Ferriol 50 11 Escola de Santa Catalina 52 12 Escola de Son Espanyolet 54 13 Escola de Son Serra 56 14 Escola Graduada 58 15 Escola Pere Garau 60 16 Escola de Pràctiques 62 17 Institut Balear 64 18 Escola Cecili Metel 66 19 Escola Casa de la Criança 68 Bibliografia 70 Agraïments 72 Mecenes a través de Verkami 73

- 7 -

”No obstant això, el local de l'Escola –em van argumentar a Madrid– no és l'Escola, i per descomptat no és la institució primària. D'acord. Però jo sé la gran perfídia que embolica aquesta veritat de ‘Perogrullo’. Ni el local, ni el material, són l'Escola i, a pesar d'això, a mi em basta entrar en un local escolar per a saber si al poble li interessa la instrucció dels seus fills i es respecta i estima al mestre... ...Què és abans, l'Escola o el mestre?” Luis Bello1

Introducció Tot i que la nostra primera intenció era senzillament recollir en imatges gràfiques els edificis escolars del temps de la II República que encara se sostenen, a mesura que avançàvem en aquest projecte ens vàrem trobar amb nous aspectes que complementaven i enriquien aquesta recerca. Alhora que elaboràvem el treball, ens adonàrem de la important tasca feta en matèria educativa durant el poc temps que va durar la II República, i de manera molt especial de la referida a l’ampliació de l’oferta educativa concretada en nous edificis escolars. Una vegada recollida i analitzada la informació relativa al tema hem de manifestar que lamentam la desaparició d’alguns dels edificis escolars més emblemàtics de la ciutat i que amb la nostra tasca volem contribuir a defensar la conservació dels que encara es mantenen. Finalment volem indicar que bona part de les dades sobre la situació escolar que exposam a continuació, llevat de les que s’han obtingut directament de les fonts que s’indiquen, les hem trobades a les publicacions que figuren a la bibliografia del final del treball. Societat, política i educació a Espanya a principis del segle XX A principis del segle XX la situació escolar espanyola era molt deficitària. Joaquín Costa2 havia afirmat que Espanya duia un retard de més cinquanta anys en matèria educativa i que, atesos els esdeveniments polítics i socials del segle XIX, s’havia endarrerit la modernització dels país.

Efectivament, entre 1898 i 1931, el sistema polític espanyol va caure en una greu crisi causada, entre d’altres factors, per la pèrdua de les darreres colònies d’ultramar i la guerra del Marroc.

1 Luis Bello Trompeta (Alba de Tormes 1872 - Madrid, 6 de novembre de 1935); fou un escriptor, periodista i pedagog espanyol. Era germà de Francisco Bello, que fou mestre de l’escola de Llucmajor i després professor de l’escola Normal de Palma. 2 Joaquín Costa Martínez (1846-1911). Eminent economista, jurista i historiador del dret, expert en agricultura i reformador social. Vinculat al grup krausista i a la Institució Lliure d'Ensenyament, és la veu més forta del regeneracionisme del 98.

- 8 -

Com a resposta a aquesta crisi, va aparèixer el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i l’educatiu.

El successiu fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics (Conservador i Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis polítiques (1905, 1909 i, sobretot, 1917), l'escalada de la conflictivitat social, la radicalització de l'oposició, etc. va acabar amb la intervenció militar de Miguel Primo de Rivera, el 1923, el qual va instaurar, amb el beneplàcit del rei, una dictadura militar. El primer efecte fou la immediata suspensió del sistema constitucional. Això no obstant, és precisament en aquest període quan es detecta a tot el país un primer intent en la construcció d’escoles, especialment a partir de 1926. Per això, com s’exposa més endavant, alguns edificis escolars de les nostres illes són d’aquests anys. En relació amb l’educació cal dir que es tenia prou coneixement de les noves tendències educatives europees respecte de la modernització de l’escola, i que n’existien propostes dels higienistes i dels institucionalistes (ILE), principalment impulsades per Manuel B. Cossio. Dissortadament, aquestes intencions no arribaren a bon port. Però poc temps després arribava el fracàs de la Dictadura, que va acabar per influir decisivament en el descrèdit de la monarquia i en la fi del sistema de la Restauració.

La definitiva desintegració del règim de la Restauració, malgrat els intents de regenerar el sistema, era un fet. El rei Alfons XIII havia esgotat totes les possibilitats i no li va quedar altra opció que anar-se’n del país. El 14 d'abril de 1931 es proclamava la II República. Tornava l'hora dels republicans. En un clima d'eufòria, molts pensaven que la República podria solucionar tots els problemes que la monarquia, ni amb governs democràtics ni amb una dictadura militar, havia aconseguit.

Dades sobre analfabetisme a Espanya en el primer terç del segle XX3 Uns dels principals problemes socials de l’Espanya de principis del segle XX era l’analfabetisme de la població en general, agreujat, com veurem, en el cas del gènere femení. A continuació presentam les dades sobre analfabetisme a Espanya a quatre dècades de principis del segle XX:

3 Aquests quadres d’estadístiques són d’elaboració pròpia a partir de les dades que es poden consultar al web de l’INEbase. Anuario Estadístico de España y Censos de Población.

- 9 -

Dades a Espanya4 1900 Homes Dones 1910 Homes Dones

Total de població 18.618.086 9.087.821 9.530.265 19.995.440 9.724.900 10.270.540

Menors d'11 anys 4.699.959 2.370.655 2.329.304 5.162.497 2.603.550 2.558.947

Diferència 13.918.127 6.717.166 7.200.961 14.832.943 7.121.350 7.711.593

Població sense estudis 11.874.890 5.068.056 6.806.834 11.867.455 5.109.797 6.757.658

% total analfabets 63,78 55,77 71,42 59,35 52,54 65,80

Sense estudis, menors d’11 anys 4.082.254 2.026.224 2.056.030 4.424.932 2.204.813 2.220.119

Diferència 7.792.636 3.041.832 4.750.804 7.442.523 2.904.984 4.537.539

% analfabets majors de 10 anys 55,99 45,28 65,97 50,18 40,79 58,84

Dades a Espanya 1920 Homes Dones 1930 Homes Dones

Total de població 21.389.842 10.373.382 11.016.460 23.677.794 11.565.805 12.111.989

Menors d'11 anys 5.082.505 2.557.430 2.525.075 5.768.377 2.892.231 2.876.146

Diferència 16.307.337 7.815.952 8.491.385 17.909.417 8.673.574 9.235.843

Població sense estudis 11.167.806 4.802.641 6.365.165 10.024.939 4.270.370 5.754.569


Sense estudis, menors d’11 anys 4.216.359 2.101.155 2.115.204 4.617.407 2.334.885 2.282.522

Diferència 6.951.447 2.701.486 4.249.961 5.407.532 1.935.485 3.472.047


Les dades anteriors ens aporten una informació molt detallada que evidencia una situació molt greu. La principal informació és que, a pesar que en 30 anys la taxa d’analfabets havia disminuït en 20 punts, encara es mantenia en un 42,34 %, i en un 47,51 quant al gènere femení. Si no tenim en compte els menors d’onze anys, les xifres no milloren gaire, ja que l’any 1930 la taxa de persones sense estudis era superior al 30%. La situació educativa a les Illes Balears A les nostres illes la situació educativa de principis del segle XX presentava unes greus mancances. L’ensenyament públic estava descuidat i desprestigiat, especialment per la manca d’edificis adequats a la tasca escolar, per la deficient preparació del magisteri, per l’ús de mètodes memorístics i rutinaris, i per la greu dificultat d’accés a l’educació superior de la classe treballadora i, de manera especial, de les dones. Malgrat tot, hi trobam algunes iniciatives que pretenen una millora de l’educació, totes inspirades en les idees de la Institución Libre de Enseñanza (ILE). Cal recordar que a finals del segle XIX la pedagogia institucionalista havia inspirat la creació de l’Escola Mercantil de Palma per part d’Alexandre Rosselló i de l’Escola de Colonya (Institución de Enseñanza) de Pollença per part de Guillem Cifre de Colonya.

4 A l’actualitat els analfabets a Espanya sumen gairebé un milió, equivalents a un 2,4 per cent de la població,

segons un informe de l'Institut Nacional d'Estadística corresponent al tercer trimestre de 2008. En concret s’assenyala que la xifra de persones majors de 16 anys residents al territori nacional i que no saben llegir ni escriure és de 915.300.

- 10 -

En aquests anys totes les escoles públiques eren unitàries; això vol dir que compartien l’aula alumnes d’edats i nivells diferents amb un sol mestre, fins que, l’any 1909, l’Ajuntament de Palma va acordar la construcció d’una escola graduada. Era l’any 1912 quan fou inaugurat el nou edifici dissenyat per l’arquitecte Gaspar Bennàzar als terrenys lliurats amb l’enderrocament de les murades, a la zona de llevant de Palma. Per això s’anomenà Escola Graduada de Llevant.

Escola Graduada de Llevant

Aquesta iniciativa innovadora no va tenir continuïtat immediata sinó que va ser un procés molt lent. El primer impuls fou el pla de construccions escolars aprovat a partir de l’assemblea de batles de 1926, promoguda pel l’inspector en cap d’educació, Joan Capó Vallsdepadrines, amb el qual s’aconseguí la construcció de noves escoles a disset pobles de les Illes. La segona empenta fou el “Proyecto General de Construcciones Escolares” de l’Ajuntament de Palma de 1931, ja en temps la II República. Dades sobre analfabetisme a les Illes Balears al primer terç del segle XX5 Si les dades que hem presentat corresponents a Espanya són dolentes, les referents a les Balears no són millors, com veurem a continuació:

Dades de les Balears 1900 Homes Dones 1910 Homes Dones

Total de població 311.649 150.739 160.930 326.023 155.842 170.181 Menors d'11 anys 71.527 36.111 35.416 74.166 36.961 3.205 Diferència 240.122 114.628 125.514 251.857 118.881 132.976 Població sense estudis 240.065 107.831 132.234 220.513 96.792 123.721 % total analfabets 77,03 71,53 82,17 67,64 62,11 72,70 Sense estudis, menors d’11 anys 66.054 33.031 33.023 64.889 31.946 32.943 Diferència 174.011 74.800 99.211 155.624 64.846 90.778 % analfabets majors de 10 anys 72,47 65,25 79,04 61,79 54,55 68,27

Dades de les Balears 1920 Homes Dones 1930 Homes Dones

Total de població 338.894 161.273 177.621 365.512 176.348 189.164

Menors d'11 anys 69.357 35.441 33.916 70.777 36.270 34.507

Diferència 269.537 125.832 143.705 294.735 140.078 154.657

Població sense estudis 198.371 85.817 112.554 159.933 67.163 92.770


Sense estudis, menors 11 anys 56.752 28.622 28.130 51.371 26.195 25.176

Diferència 141.619 57.195 84.424 108.562 40.968 67.594


La població analfabeta l’any 1900 era del 77% i, si ens referim a les dones, era superior al 82%, dades molt superiors a la mitjana espanyola. Això no obstant, vint anys després havia minvat fins el 58%. L’any 1930 aquesta taxa era del 43,7%, molt


- 11 -

similar a l’espanyola (42,3%). La causa precisa d’aquesta millora, la desconeixem, però en una carta que enviaren els batles de la província de Balears al cap del Directori Militar, dia 10 de juny de 1926, observen aquesta circumstància i fan la manifestació següent: “El carácter de los habitantes, propio de toda región marítima, llevó y lleva a muchos de ellos a buscar en remotas tierras trabajo y riqueza. En toda América y en toda Europa los hallaremos trabajando afanosos y ahorrando para regresar. Durante su destierro, más o menos largo, necesitan relacionarse con sus deudos y familias, que quedaron en su tierra. Y necesitan saber leer y escribir. Tal vez por esto, o por el natural deseo de ilustrarse, el analfabetismo es combatido valerosamente. Y el tanto por ciento que llegaba al 77 en 1900 ha disminuido hasta el 58 en veinte años, según demuestran los siguientes datos de la estadística mencionada: Años Población Analfabetos Tanto % en 1900 311.000 240.000 77 % en 1910 326.000 220.000 66 % en 1920 340.000 196.000 58 %

Descenso de analfabetos, 19% en 20 años, cuando el promedio general de España fue sólo del 11,5 por ciento.” Dades sobre analfabetisme a Palma6 Les dades d’analfabetisme a Palma, a pesar de ser altes, estaven per davall de la mitjana estatal i eren un poc millors que les provincials, tal com passava a totes les capitals espanyoles.

Dades de Palma 1900 Homes Dones 1910 Homes Dones


Menors d'11 anys 13.027 6.526 6.501 13.692 6.454 7.238

Diferència 50.910 23.388 27.522 53.852 24.758 29.094



Sense estudis, menors d’11 anys 11.452 5.647 5.805 11.243 5.273 5.970

Diferència 28.271 10.885 17.386 24.364 9.687 14.677


Dades de Palma 1920 Homes Dones 1930 Homes Dones


Menors d'11 anys 14.405 7.342 7.063 15.872 8.194 7.678

Diferència 63.013 28.511 34.502 72.390 33.379 39.011



Sense estudis, menors d’11 anys 11.342 5.726 5.616 11.538 5.972 5.566

Diferència 24.648 9.093 15.555 19.809 6.801 13.008



- 12 -

Dades escolars d’interès7 Si les dades estadístiques anteriors són indicatives de les mancances en matèria d’ensenyament, les dades escolars següents ratifiquen aquesta afirmació. Escoles públiques. Any 1930 Nre. d’escoles (unitats) Població Tant per mil (població) Espanya 35.989 23.677.794 1,5 Illes Balears 375 365.512 1

1922 1928 Mestres d’escola pública

Total Homes Dones Total

Homes Dones

Espanya 29.904 15.339 13.565 33.518 17.897 15.621 Illes Balears 255 136 119 332 185 147

Any 1928 Alumnes d’escola pública Nins Nines Total Total mestres Alum./mestre Espanya 943.162 893.558 1.836.720 33.18 55 Illes Balears 9.315 6.617 15.932 332 48

Aquestes dades es poden comparar amb les d’avui: CURS 2007/2008 Població Grups/unitats

Tant x mil hab. Alumnes Alum/unitat Professors

alumne/ prof

Espanya 45.200.737 234.741 5,19 4.872.019 20,75 465.879 10,46

Illes Balears 1.030.650 4.794 4,65 100.873 21,04 10.669 9,45

Els impulsors de la creació d’escoles En relació amb la construcció d’escoles durant els anys vint i trenta, varen tenir un protagonisme important l’inspector Joan Capó Vallsdepadrines (1882-1952) i l’arquitecte Guillem Forteza i Pinya (1892-1943). A partir de la dictadura del general Primo de Rivera s’havien començat a crear bastants de centres escolars arreu de l’Estat espanyol. A vista d’això, i segurament amb el consentiment de les autoritats estatals i a iniciativa de l’inspector Joan Capó Vallsdepadrines, el governador civil de la província, Pere Llosas Badia, va convocar una magna assemblea de batles dels ajuntaments de les Illes Balears que va tenir lloc a la seu del Museu Pedagògic dia 10 de juny de 1926 en què es pretenia exposar a la primera autoritat de l’Estat la nostra trista realitat escolar. A més dels batles o els seus representants, hi assistiren diverses autoritats provincials, entre les quals es trobaven els inspectors de Primera Ensenyança, professorat de l’escola Normal i de l’escola Pràctica, l’arquitecte escolar Guillem Forteza i Pinya, i representants de l’estament de magisteri. La finalitat de la reunió era la planificació d’un important pla de construccions escolars i la signatura de la famosa Carta dels batles dirigida al president del Directori Militar que presidia l’Estat, per a sol·licitar l’ajut econòmic necessari per a dur-ho a terme. El senyor Capó justificà les raons de la demanda, amb les paraules següents:

7 Idem.

- 13 -

“Se necesitan en Baleares muchísimas escuelas. Desde este punto de vista, somos la provincia más desatendida. En general existe una escuela por cada 700 habitantes. En Baleares, nos resulta una por cada 1.400...” L’arquitecte Forteza va presentar a l’acte les característiques tècniques dels edificis escolars que es podrien construir, amb models d’1, 2, 3, 4 i 6 graus. L’inspector Fernando Leal Crespo8 llegí la sol·licitud, que fou aprovada per aclamació i després signada pels batles o els seus representants. Incloïa un totals de 323 edificis escolars (522 seccions o unitats), amb la distribució següent:

- 47 escoles graduades de nins (186 seccions) - 22 escoles graduades de nines (82 seccions) - 90 unitàries de nins (90 seccions) - 118 unitàries de nines (118 seccions) - 24 mixtes (24 seccions) - 22 de pàrvuls (22 seccions)

Aquest pla de construccions escolars possibilità la construcció de diversos edificis escolars abans de la II República. I així en queda constància a l’editorial de La nostra terra del mes de novembre de 1929: “Una bella plétora d’edificis escolars s’ha inaugurat en els darrers temps. Ens referim a les escoles de Bunyola, Maria de la Salut, La Pobla, Petra, Andraig, Puigpunyent, Santa Margalida, Valldemossa, Marratxí (Pont d’Inca i Pla de Na Tesa, Cabaneta, Pòrtol), Manacor (Espinagar, Puig de l’Anà, Els Fangars)...”

El programa republicà d’educació “La República aspira a transformar fonamentalment la realitat espanyola fins a assolir que Espanya sigui una autèntica democràcia. I no ho serà mentre la majoria dels seus fills, per falta d'escoles, es vegin condemnats a perpètua ignorància”. Així es proposava a la mateixa Constitució republicana la importància de l’educació per a l’impuls democràtic. I aquests són els continguts que figuren en aquesta Constitució sobre l’educació:

- L'educació pública és essencialment una funció de l'Estat. - L'educació pública ha de ser laica. - L'educació pública ha de ser gratuïta, especialment en l'ensenyament primari i

mitjà. - L'educació pública ha de tenir un caràcter actiu i creador. - L'educació pública ha de tenir un caràcter social, per la qual cosa s'articularà un

sistema de participació entre les representacions socials diverses i l'escola. - L'educació pública ha d'atendre conjuntament els alumnes de l'un i l'altre sexe,

fent de la coeducació un principi pedagògic aplicable a tots els graus de l'ensenyament.

- L'educació pública constitueix un sistema unitari.

8 Assessinat a la carretera de Sóller. Km. 12 (Bunyola), el 27 d’agost de 1936.

- 14 -

- El professorat de l'educació pública constitueix un tot orgànic. Essent una la funció educativa, un ha de ser també el professorat, la qual cosa significa que ha de rebre una preparació equivalent, assumir un treball docent similar i una anàloga retribució.

A partir d’aquí, durant l'etapa del Bienni Progressista (1931-1932), es varen promulgar diversos decrets: Decret per a creació del Patronat de Missions Pedagògiques (1931), Decret de consells de primer ensenyament (1931), Decret de la reforma de l'escola Normal (1931), Decret sobre l'escola laica (1932); decret sobre la Inspecció de Primer Ensenyament (1932), però sobretot es va donar prioritat a la creació d’escoles. La importància que el primer govern republicà atorgava a l'educació i, concretament, a l'ensenyament primari, va quedar ben palesa amb l'aprovació d'un pla quinquennal de construcció d'escoles mitjançant el qual es pretenia construir-ne 5.000 per any. La situació escolar a Palma9 La situació escolar a Palma, com a la resta de les Illes Balears, en el primer terç del segle XX era encara molt deficitària. La resposta a la demanda de l’assemblea de batles de 1926 no havia tingut resultats efectius per a la capital de la província. Les escoles que existien l’any 1931 a Palma eren les següents:

9 Aquesta informació s’ha obtingut de la publicació Proyecto General de Construcciones Escolares. Ayuntamiento de Palma de Mallorca. 1931.

- 15 -

Pàrvuls (mixt) Seccions Mestres Auxiliars Graduada de Llevant 2 2 Pràctica Normal de Mestres 2 2 “Mar y Tierra” 1 1 Carrer Despuig 1 1 La Criança 1 1 Carrer de Can Santacília 2 1 1 Carrer de Can Savellà 2 1 1 Carrer del Socors 1 1 Total 12 10 2

Graduades de nins Seccions Mestres Director Llevant 8 8 1 Pràctica Normal de Mestres 8 8 1 “Mar y Tierra” 5 5 1 Total 21 21 3

Unitàries de nins Seccions Mestres Auxiliars Llevant 1 1 Plaça de la Drassana 2 1 1 Son Espanyolet 1 1 Gènova 1 1 El Terreno 1 1 Son Rapinya 1 1 El Secar de la Real 2 1 1 Establiments 1 1 Son Sardina 2 1 1 La Indioteria 1 1 El Viver 1 1 La Libertad 1 1 El Molinar 1 1 El Coll d’en Rabassa 1 1 Bisbe Massanet 1 1 Can Capes 1 1 Vileta 1 1 Sant Jordi 1 1 S’Aranjassa 1 1 Estats Units (Les Cadenes) 1 1 La Casa Blanca 1 1 Son Ferriol 1 1 Total 25 22 3

Graduades de nines Seccions Mestres Directora Pràctica Normal de Mestres 6 6 1 Carrer de Despuig 5 5 1 La Criança 5 5 1 Total 16 16 3

Unitàries de nines Seccions Mestres Auxiliars Carrer de Can Sanç 2 1 1 Carrer de Sant Miquel 3 1 2 Son Espanyolet 1 1 El Terreno 1 1 Gènova 1 1 Bisbe Massanet 1 1 Can Capes 1 1 La Libertad 1 1 El Molinar 1 1 El Secar de la real 1 1 Son Anglada 1 1 La Vileta 1 1

- 16 -

Establiments 1 1 La Indioteria 1 1 Son Sardina 2 1 1 El Viver 1 1 Son Ferriol 1 1 La Casa Blanca 1 1 El Coll d’en Rabassa 1 1 Sant Jordi 1 1 Total 24 20 4

De Palma, tenim unes dades aproximatives corresponents al curs 1930-1931 (exceptuant els pàrvuls):

Població Unitats/mestres Tant x1.000 Alumnes Al./mestre 100.000 86 0,86 Aprox. 4.000 46,5

Per al curs 1931-1932 tenien previst escolaritzar aproximadament 5.000 alumnes, que atendrien entre les escoles existents i les ampliacions i noves creacions, entre les quals ja es comptava amb l’escola de la plaça de Pere Garau, de 5 seccions, i amb possibilitats d’atendre uns 250 alumnes. Però la manca de places escolars queda ben descrita al paràgraf següent del Proyecto General de Construcciones Escolares. Ayuntamiento de Palma de Mallorca. 1931. “Pero siendo Palma una capital que tiene cerca de 100.000 habitantes, y calculando que el censo escolar es un 15% del total de la población, nuestro censo escolar ascendería a 15.000 alumnos, de lo que se deduce que, si tenemos locales para 5.000, quedan 10.000, o sea dos tercios, sin poderse matricular. No estando implantada la escuela única, podría contarse, como se acostumbra a hacer, que un tercio tendría cabida en las escuelas privadas, pero queda otro tercio, es decir, unos 5.000 escolares, sin colocación, a los cuales, a pesar de que la ley mande la obligatoriedad de la asistencia a clase, el mismo que dicta la ley, el Poder Público, priva actualmente de que pueda asistir.” En relació a la situació de les escoles, podem llegir el següent: “Por un lado, tenemos 5.000 escolares sin poder asistir a las escuelas, pero reflexionemos un poco sobre los 5.000 que pueden matricularse en las escuelas actuales... Con las salas insuficientes, privadas de ventilación, de luz y sol; sucias y sin medios de tenerlas limpias, no poseyendo agua corriente, ni waters-closets, ni duchas, ni lavabos, y con los retretes y urinarios inmundos, situados sobre la cisterna del agua destinada a la bebida; sin patios, jardines, ni superficie libre ninguna para poder hacer gimnasia y jugar los niños, etc. ¿Resulta tolerable que se eduque y enseñe en la mayoría de las actuales escuelas con las antedichas condiciones?”

Escola de Son Espanyolet

- 17 -

En el mateix projecte es determinava quines eren les escoles utilitzables, perquè eren de propietat municipal: Escola Pàrvuls Nins Nines Total Inauguració Graduada 2 8 10 Pràctica Nins 8 8 El Secar de la Real 1 2 1 4 20-09-1931* El Viver 2 2 La Casa Blanca 1 1 1 3 20-09-1931* Son Ferriol 1 1 2 La Criança 2 4 6 Total 6 14 15 35 * Reforma

“Las del Secar, Vivero y Casa Blanca tienen buenas condiciones higiénicas después de la reforma que en ellas se acaba de efectuar y lo mismo podríamos decir de la de Son Ferriol cuando esté lista la reforma acordada. La Graduada de Levante tendría que reformarse y sobretodo la de la Crianza, la cual no dejaríamos, considerando el lugar en que está, si no fuese por la circunstancia de que es propiedad municipal y de ser patrocinada por una fundación...” Finalment assenyalen les escoles noves que haurien de construir o reformar: Amb les dades que s’indiquen s’apreciarà que no situen cap centre a la part antiga de Palma perquè diuen que no hi ha solars en bones condicions. A l’eixample, on sols es troben l’Escola Graduada de Llevant i l’Escola Pràctica, hi situen també una escola a Son Sunyeret (entre el pont del tren i el carrer d’Aragó), una altra al carrer de Cecili Metel (plaça del Bisbe Berenguer de Palou) i a la Feixina (Jaume I). Situen aquests centres en el primer radi de l’eixample, circumdant la ciutat, amb la qual cosa serveixen per a cobrir les necessitats d’escolarització de la part antiga. Escoles de l’eixample:

Pàrvuls Nins Nines Total Arquitecte Inauguració

Llevant. Creació Reforma

4 4

12 16 4

Forteza

La Feixina (Jaume I) 8 8 8 24 Cecili Metel 4 8 12 GRO* Les Finestres Verdes 1 1 1 3 GRO* 14-04-1934 Pere Garau (als voltants)

2 3 3 8

Son Sunyeret 2 3 3 8 Bernat Calvet 2 3 3 8 Son Alegre 1 1 1 3 Entre Serralta i Son Espanyolet

2 3 3 8 Forteza 08-07-1934

Total 30 34 30 94 * Garau, Ribas i Oleza

Escola de Jaume I (la Feixina)

- 18 -

En els suburbis planegen situar 78 noves seccions escolars distribuïdes equidistantment, de manera que cobreixin tot el territori municipal. Escola suburbis: Pàrvuls Nins Nines Total Arquitecte Inauguració El Molinar 1 1 1 3 Els Hostalets 2 3 3 8 La Libertad 2 3 4 8 GRO* PP**05-02-33 El Coll d’en Rabassa 1 2 2 5 Casas 14-04-1934 Sant Jordi 1 1 1 3 GRO* Can Pastilla 1 1 1 3 S’Aranjassa 1 1 1 3 Monravá PP**05-02-33 Les Cadenes 1 1 1 3 Porqueres 25-12-1933 Estats Units 1 1 1 3 GRO* Creu Vermella 1 1 1 3 El Viver 1 2 3 Establiments 1 2 2 5 Son Sardina 1 2 2 5 La Indioteria 1 1 1 3 Son Anglada 1 1 1 3 GRO* Son Serra 1 1 1 3 GRO* PP**05-02-33 Son Rapinya 1 1 1 3 Gènova 1 1 1 3 Forteza El Terreno 1 2 2 5 Sant Agustí 1 1 1 3 Total 22 27 29 78 *Garau, Ribas i Oleza ** PP: primera pedra

Escola de So’n Serra

Com podeu suposar, un projecte tan ambiciós no era fàcil de dur a terme totalment, i si hi afegim que ben aviat es va entrar en el conflicte de la Guerra Civil, entendrem que moltes obres acabaren per no realitzar-se. Això és el que també volem aclarir amb el nostre treball. Unes dades molt importants en relació amb aquest aspecte són les que figuren al Decret del governador de les Balears, José Rubí, de data 1 d’octubre de 1936, publicat a La Almudaina dia 4 d’octubre: hi observam que, respecte de l’any 1931, hi ha 41 seccions més.

- 19 -

Aquest increment s’aconsegueix mitjançant la construcció d’escoles noves i amb la realització d’ampliacions:

Altres escoles estudiadesEscola ObservacionsJaume I Integra: Mar y Tierra, Jaume Ferrer i DrassanaCecil Metel Integra: Sant Miquel (nines)Institut Ramon LlullLa Crianza Escola municipal

Escola Pàrvuls Nins Nines Mixta Seccions ObservacionsAneja Niños 5 9 14 Escola Pràctiques (Joan Alcover)Levante 3 11 14 Escola GraduadaJaime Ferrer (S. Pere) 1 2 3Pedro Garau 2 2 4 Predecent de Jafuda CresquesSon Españolet 3 3 3 9Finestres Verdes 1 1 1 3Mar y Tierra 2 5 7Soledad 2 1 1 4Aneja Niñas 8 8 Anexa a l'Escola GraduadaSan Miguel 4 4Santa Catalina 2 5 7Unitaria 1 1 1 IntregradaUnitaria 2 1 1 IntegradaRotlet (Molinar) 1 1 2 IntregradaCalle Sans 1 1 IntregradaAtarazanas 1 1Unitaria 3 1 1 IntregradaPárvulos 1 1 1 IntregradaPárvulos 2 1 1 IntregradaPárvulos 3 1 1 IntregradaCan Capas 1 1 1 3 IntregradaHostalets 1 1 1 3 IntregradaMolinar 1 1 IntregradaS'Aranjassa 1 1 IntregradaArenal 1 1 2Bonanova 1 1 2 IntregradaCasa Blanca 1 1 1 3Can Pastilla 1 1 IntregradaColl d'En Rabassa 1 2 2 5Establiments 1 2 1 4 IbisecEstados Unidos 1 1 IntregradaSon Ferriol 3 2 1 6Indioteria 1 1 2 IntregradaSant Jordi 1 1 2Son Anglada 1 1 IntregradaSon Rapiña 1 1 IntregradaSon Sardina 1 2 1 4 IbisecSecar de la Real 1 2 1 4Terreno 1 1 2 Integrada

1 2 1 4Vivero 1 1 2TOTAL 36 58 42 5 141

Integrada a Jaume I

Integrada a Jaume I

integrada a Cecil Metel

Integrada a Jaume I

Vileta (Son Serra )

- 20 -

Escoles noves Seccions Reformes o ampliacions Unitàries 3 Escoles Seccions

Pere Garau 4 Llevant 4 Son Espanyolet 8 Son Ferriol 3 Finestres Verdes 3 El Secar de la Real 2 La Soledat 4 La Vileta 3 L'Arenal 2 Total 12 El Coll d’en Rabassa 5 El Viver 2 Total 31 Total 43

Colònies escolars Alguns d’aquests centres també es destinaven a colònies escolars:

• Les Cadenes • El Secar de la Real • El Coll d’en Rabassa

Pel que fa a les colònies escolars, vegem el que diu SUREDA, B. (2000, pàg. 14): “Una de les activitats educatives més il·lustratives de la nova mentalitat en relació amb la infància, i que demostra l’interès que se sent per la millora de les condicions higièniques dels nins en aquesta època, varen ser les colònies escolars. A partir de la primera, dirigida per Miquel Porcel el 1893, des del 1901 les colònies escolars continuaren fent-se d’una manera ininterrompuda a Mallorca i Menorca, subvencionades per la Diputació de les Balears fins el 1936...”. Guillem Forteza, arquitecte (1892-1943) Ja hem indicat que l’arquitecte Guillem Forteza havia tingut un protagonisme important en la magna assemblea de batles de les Illes Balears de 1926. També va ser el motor del projecte general de construccions escolars de Palma, encara que en molts de casos no fou l’arquitecte director de les obres.

Nascut a Palma, la seva formació com a arquitecte es féu a Barcelona, on també fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis entre 1925-1930. En l'àmbit polític presidí el Centre Regionalista de Mallorca entre 1917-1919. Després passà al Partit Liberal, dominat per Joan March, essent batle de Palma, l’any 1923.

Guillem Forteza és recordat sobretot com a urbanista i arquitecte escolar. Encara que els seus projectes en un primer moment havien estat classificats dins corrents amb influències noucentistes i clàssiques, posteriorment evolucionà cap a posicions més racionalistes.

Combinà l’exercici privat de la professió com a arquitecte, amb nombrosos càrrecs i activitats, professional i cíviques. Fou arquitecte diocesà, acadèmic de la Provincial de

- 21 -

Belles Arts de les Balears, membre de la Reial Acadèmia de San Fernando, delegat de Belles Arts de les Balears, arquitecte municipal...

Els centres escolars a Palma en temps de la II República Vet ací el nostre interès de conèixer la situació actual de tota aquesta planificació escolar. Tot i que resulta complex tenir una informació prou acurada que presenti una descripció exacta de l’estat de la qüestió, hem intentat reunir tot el material fotogràfic possible i hem explicat, cas a cas, la situació actual dels edificis escolars que existiren en temps de la II República. Segurament hem deixat més d’un cap sense lligar. Un d’aquests caps són les escoles que eren unitàries a l’època que hem estudiat i que posteriorment varen ser absorbides per escoles més grosses o varen patir una transformació en una època diferent.

- 22 -

Els símbols: Escuts i bandera republicans (corona mural)

La simbologia republicana, mitjançant escuts amb corona mural, ha sobreviscut en

comptades ocasions. La trobam a Ciutat en un monumental escut d’Espanya, en pedra

maressenca, que es conserva a l’Escola de la Soledat, si bé a la part posterior de

l’edifici en un lloc de difícil accés, a l’altura del primer pis, circumstància que en deu

haver afavorit la conservació.

Escut republicà de pedra Façana exterior de l’escola de la Soledat

A l’escola de Son Ferriol, a la paret que dóna al pati, es conserven uns escuts de xapa

de forma ovalada amagats sota una gruixada capa de pintura verda obscura.

Escut metàlic Escola Son Ferriol Escola de Son Ferriol

Ja fora de Ciutat, i a títol d’exemple, a l’escola des Capdellà se’n conserva un

altre exemplar, de tipus ovalat, en xapa, recuperat i restaurat per un mestre a

títol particular, que es trobava, totalment rovellat, a la façana de l’edifici que

ocupava l’antiga escola. Ja fa més de 25 anys que es troba col·locat a l’escola

nova.

- 23 -

Escut conservat de l’Escola des Capdellà

Al projecte de l’escola de Sant Jordi hi figurava un escut amb corona mural. A la

inauguració, ja en temps de la dictadura franquista, a l’escut en pedra a la façana de

l’edifici, la corona mural republicana apareix substituïda per una corona reial.

Escut previst en el plànol, i realitzat a la façana, de l’escola de Sant Jordi

Un cas singular és el de la bandera republicana de l’escola de monges de Maria

de la Salut (avui al Museu de l’Educació d’Inca), a la qual es va substituir la

franja morada per una de color vermell, però va conservar l’escut republicà

d’Espanya, amb corona mural, i fou emprada durant tot el temps de la

dictadura franquista.

Bandera republicana reconvertida Escut metàlic republicà

- 24 -

Inventari d’escuts republicans (corona mural) Ciutat:

- La Soledat (d’Espanya, pedra maressenca) - Son Ferriol (d’Espanya, pintat de verd, de xapa) - Sant Jordi (projecte: dibuixat en paper, corona mural; construït: de Balears,

pedra maressenca, corona reial) Es Capdellà:

- Escola Nova (d’Espanya, xapa restaurada) Museus:

- Museu de l’Educació, Inca (escut d’Espanya en xapa policromada i bandera de tela amb la franja morada retallada i substituïda per una de color vermell, conservant l’escut republicà a la franja groga central)

- Museu de la Ciutat, al castell de Bellver (d’Espanya, xapa policromada) Altres:

- Institut d’Higiene. Palma: escut de Balears, en pedra - Monument Revellí (davant Hisenda de Palma): escut de pedra

Institut d’Higiene i el seu escut Monument revellí i el seu escut

- 25 -

Escoles de Palma en temps de la II República: itineraris Dur a terme la idea d’aquesta publicació implica un conjunt de reunions de treball per a investigar, mitjançant bibliografia, hemeroteques i arxius, les escoles durant la II República; les que ja existien abans i continuaven, les que es varen inaugurar, o aquelles de les quals s’inicià la construcció en aquell temps; per altra banda, analitzar les escoles i la seva situació, així com la de la seva població escolar. Igualment ens interessava cercar imatges de les escoles de l’època i visitar-les per a fotografiar-les tal com són avui. Una vegada identificades les escoles objecte del nostre estudi vàrem decidir fer les visites mitjançant itineraris diaris en els quals en podríem visitar un nombre determinat en cada ocasió. En moltes, vàrem contactar amb els equips directius i educatius, als quals explicàrem l’objecte de la nostra visita i demanàrem la col·laboració en el sentit de dades històriques, fotografies antigues... En d’altres, per circumstàncies diferents, no. Així vàrem establir i realitzar els cinc itineraris següents: Itinerari 1: 01 Escola Alexandre Rosselló 02 Escola de la Soledat 03 Escola Jaume I Itinerari 2: 04 Escola del Coll d’en Rabassa 05 Escola de l’Arenal 06 Escola de Sant Jordi 07 Escola de la Casa Blanca Itinerari 3: 08 Escola del Secar de la Real 09 Escola del Viver 10 Escola de Son Ferriol Itinerari 4: 11 Escola de Santa Catalina 12 Escola de Son Espanyolet 13 Escola de Son Serra Itinerari 5: 14 Escola Sa Graduada 15 Escola de Pere Garau 16 Escola Pràctica (Joan Alcover) 17 Escola Institut Balear (Ramon Llull) 18 Escola Cecili Metel 19 Escola Casa de la Criança El primer i el cinquè es poden fer a peu. Els 2, 3 i 4 els vàrem fer en cotxe. A continuació presentam les fitxes, eminentment visuals, de les escoles d’acord amb l’ordre indicat a aquests itineraris.

- 26 -

Itinerari 1: Alexandre Rosselló (A), la Soledat (B), Jaume I (C) (dimarts 21 d’octubre de 2008)

Una vegada que vàrem descartar visitar totes les escoles de Mallorca del temps de la República, i que ho reduírem, almenys per a començar, a les escoles de Palma, i un cop recollida la informació prèvia dels documents indicats i de la nostra visita al Museu-arxiu d’Educació d’Inca, el dimarts 21 d’octubre en vàrem dur a terme el primer itinerari. Visitarem les escoles Finestres Verdes (Alexandre Rosselló), la Soledat i Jaume I, les dues primeres al llevant de la ciutat, i la tercera cap al ponent. Vàrem quedar prest al mateix CEIP (en temps de la República, eren “escoles”) Alexandre Rosselló. Hi vàrem ser rebuts per la directora i el mestre Francesc Castanyer. Ens varen contar que preparaven el 75è aniversari de la inauguració de l’escola, que es commemorarà el proper 14 d’abril (2009). Ens varen mostrar l’escola, indicant-nos-en les parts antigues i les posteriorment ampliades.

Acabada la visita, ara ja en cotxe, en el d’en Pere, ens vàrem dirigir a l’escola de la Soledat, al barri del mateix nom, relativament a prop de la via de cintura, el carrer de Manacor i el carrer dels Reis Catòlics, concretament al carrer del Regal. S’ha de dir que, com havíem fet als altres dos centres, Pere els havia comunicat el nostre desig i la intenció de fer la visita. Aquesta escola, de grats records, perquè Manel hi havia fet pràctiques i Antoni hi havia substituït algun mestre de baixa quan son pare n’era el director a principis dels anys 70 i a finals dels 60; igual que l’anterior, també preparava la commemoració del seu 75è aniversari. Igualment, la directora i un professor ens la varen mostrar i ens explicaren diverses coses. S’ha de dir que és una de les poques escoles que tenen arxiu fotogràfic propi. Altrament, resulta curiós que a la seva façana externa principal (l’entrada es fa a

- 27 -

través del pati) conservi intacte l’escut de la República esculpit en pedra, que ha perdurat durant els 75 anys d’història. No hem trobat aquest escut a cap altra escola, tot i que sí és a l’Institut d’Higiene. Acabada la visita a la Soledat, berenàrem a un bar de la plaça de la pista pública, on vàrem coincidir amb alguns mestres coneguts del centre i vàrem continuar camí cap a l’escola Jaume I.

Un cop a l’escola, vàrem ser rebuts i guiats pel seu director, Sinto. Aquí va ser Pere qui ens va dir que son pare n’havia estat mestre (com també ho havia estat de l’escola de Sant Jordi i de Sa Graduada). L’Escola Jaume I ocupa tota la illeta formada pels voltants dels carrers de Teodor Llorente (continuació, cap a la Riera, del carrer de Caro), la mateixa Riera (passeig de Mallorca), la plaça de la Feixina i l’avinguda de l’Argentina. Durant molts d’anys de l’època franquista no va ser utilitzada com a escola, sinó com a caserna militar d’Infanteria de Marina. El director ens va dir que, del temps de la Guerra Civil, hi havia un refugi, actualment condemnat i d’incerta localització; també es diu que hi havia un passadís subterrani que comunicava l’edifici amb el baluard (de Sant Pere?). Com gran part de les seves façanes, les principals, la nord i la sud, es mantenen originals; l’interior del centre està quasi tot reformat i sols s’hi poden trobar alguns detalls originals en alguns arcs a l’entrada i en altres detalls al menjador. Fa molts d’anys que aquest centre està molt obert a l’exterior i és utilitzat per entitats veïnals, culturals i esportives (fins i tot les seves pistes davant la façana nord han estat utilitzades per clubs esportius de bàsquet federats).

- 28 -

Itinerari 2: Coll d’en Rabassa (A)– l’Arenal (B)- Sant Jordi (C)- la Casa Blanca (D) (dimecres 12 de novembre de 2008) El dimecres 12 de novembre férem el segon itinerari per les escoles de Palma. Anàrem a les del Coll d’en Rabassa (hi parlàrem amb la directora i observàrem les fotos de la inauguració), de l’Arenal (parlàrem amb Salvador Rigo, el qual ens comentà que preparaven l’aniversari de la inauguració), de Sant Jordi (parlàrem amb Antònia Oliver, el secretari i la directora: revista Màgica i un article fotocopiat. Escut exterior), les dues de la Casa Blanca (plou molt i surten com surten).

El Google ens ho presenta així: “A. Calle de Bailén, 38 07007, Palma de Mallorca, España B. Centro de Educación de Adultos Llucmajor. Carrer Diego Zaforteza 7. 07600 Palma (Mallorca). 971 264 789 C. Escola Pública de Sant Jordi. Spain D. Centro De Educacion Infantil Y Primaria Casa Blanca. Plaça Molins De Vent 6. 07199 Palma (Mallorca), Spain.”

La primera imatge correspon a l’itinerari; la segona, a l’escola del Coll d’en Rabassa; la tercera, a l’escola de l’Arenal; la quarta, a l’escola de Sant Jordi i, la cinquena, a les dues escoles de la casa Blanca.

- 29 -

Itinerari 3: el Secar de la Real (A), es Vivero (B), Son Ferriol (C) (dijous 20 de novembre de 2008)

El dijous 20 de novembre feim el tercer itinerari per les escoles de Palma. A Escola del Secar de la Real: carrer del Vicari, 9. 07010 El Secar de la Real. Palma B Escola es Vivero: carrer del Crèdit Balear, 15. 07008 Palma C Escola de Son Ferriol: carrer de Lleó XIII, 63. Son Ferriol. Palma

Al cadastre es troben a les següents adreces: A. Carrer del Vicari, 9. 07010 El Secar de la Real. Palma B. Carrer del Crèdit Balear, 15. 07008 Palma C. Carrer de Lleó XIII, 63. Son Ferriol. Palma

A les dues primeres escoles, hi vàrem accedir i vàrem parlar amb membres dels equips directius i educatius dels centres. La tercera escola estava tancada. En realitat l’escola pública de Son Ferriol fa uns anys que es va traslladar a un nou edifici en un altre indret de la mateixa barriada: carrer de Margalida Monlau, 59. 07198. Sa Creu Vermella. Palma. Tel.: 971427903.

El primer edifici de l’Escola de Son Ferriol està tancat en espera d’una imminent remodelació –esperam que conservant l’estructura i la fisonomia tradicionals– per a dedicar-lo a escola infantil i centre cultural de la barriada. La darrera foto correspon a l’escola nova de Son Ferriol.

- 30 -

Itinerari 4: Santa Catalina (A) – Son Espanyolet (B)– Son Serra (C) (dimecres 26 de novembre de 2008)

Dimecres 26 de novembre de 2008 realitzam el quart itinerari: escoles de Santa Catalina (carrer de Despuig, 62), Son Espanyolet i Son Serra. Al google-maps les adreces reconegudes de les tres escoles són: “A. Escola de Santa Catalina: Calle Despuig, 62, 07013, Palma, Baleares, Islas Baleares B. Escola Son Espanyolet: C./ Ramiro de Maeztu, nº 2. Palma C. Escola de Son Serra: Son Serra-La Vileta. C/ Maribel, nº 48, Palma.”

Evidentment, aquest recorregut no es pot fer a peu. Es fa en cotxe o en transport públic (autobús). L’edifici de l’antiga escola de Santa Catalina es troba catalogat per l’Ajuntament de Palma, per la qual cosa gaudeix de la màxima protecció; per altra banda, actualment no es dedica a escola sinó que és un comerç.

L’edifici de l’escola de Son Espanyolet actualment ja no és l’edifici de l’escola (aquesta s’ha traslladat a un edifici nou i ha canviat de nom: CEIP Son Pisà. Carrer de Vicenç Juan i Rosselló, s/n. 07013 Palma. Tel. 971730522); mentre que l’antic edifici està en procés de remodelació i està previst que s’utilitzi com a edifici del CEPA La Balanguera. L’escola de Son Espanyolet la va inaugurar el batle de Palma Emili Darder el dia 14 d’abril de 1934, el mateix dia en que també va inaugurar Ses Finestres Verdes i Es Coll d’en Rebassa.

L’escola de Son Serra es manté al mateix lloc, tot i que l’edifici ha sofert una o diverses remodelacions que fan que des de l’actual morfologia en resulti irrecognoscible la bella morfologia inicial. A dalt, els edificis de les antigues escoles de Santa Catalina i Son Espanyolet. A l’esquerra, l’escola de Son Serra.

- 31 -

Itinerari 5: Escola Graduada (A) – Pere Garau (B)– Escola de Pràctiques (C)- Institut (D)– Cecili Metel (E)– Escola Casa de la Criança (F) Una vegada fets els quatre itineraris anteriors, d’acord amb els criteris indicats, ens plantejam que hi ha algunes escoles que, tot i tenir certes diferències respecte d’aquests criteris, haurien de figurar a aquesta publicació.

Quines són? A: Escola Sa Graduada, per ser emblemàtica en el temps de la República, i molt visitada pel batle de Palma, Emili Darder, tot i que, malauradament, va ser totalment enderrocada i substituïda per un edifici nou totalment diferent (carrer de l’Escola Graduada, 1).

B: Escola de Pere Garau (cantonada dreta de la plaça de Pere Garau amb el carrer de Francesc Manuel de los Herreros), actualment substituïda per l’escola Jafudà Cresques, construïda a un lloc diferent, tot i que proper. C: Escola de Pràctiques (avui, IES Joan Alcover), a l’av. d’Alemanya, 14.D: Institut Balear (avui, IES Ramon Llull), a l’av. de Portugal, 2. E: Escola Cecili Metel (avui, CEIP Aina Moll), a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou. F: Escola Casa de la Criança: carrer de Montisión, 13.

- 32 -

01 Escola Ses Finestres Verdes

(CP Alexandre Rosselló)

C. Miquel Santandreu, 48 - 07006 Palma. Tel. 971 77 16 94

Fou inaugurada el 14 d’abril de 1934 pel batle de Palma Emili Darder i el governador

civil Joan Manent amb el nom d’Escola Alexandre Rosselló, tot i que sempre ha estat

coneguda com Ses Finestres Verdes.

A la seva inauguració comptava tan sols amb tres seccions, una de nins, una de nines

i una de pàrvuls. Fou la més petita d’un Pla general de construccions escolars, que

integrava també la construcció de les escoles del Coll den Rabassa, amb cinc seccions,

i Son Espanyolet, amb vuit. Les tres escoles varen ser inaugurades el mateix dia 14

d’abril de 1934, tal com recollien els diaris locals Última Hora i La Almudaina el dia

següent, i Sa Nostra Terra uns dies després.

- 33 -

Va ser la primera escola pública del ja emergent eixample de Ciutat, que s’estenia cap

a la zona de la fàbrica d’electricitat (ubicada a l’est de sa Porta des Camp), en un barri

de gent treballadora. El setembre de 1936 no varen començar les classes en aquesta

escola per la seva proximitat a la zona objectiu de bombardeigs (fàbrica d’electricitat).

Atès que fem aquest treball el curs 2008-09 ens hem trobat que coincideix amb la

celebració del 75 aniversari de la seva inauguració. Amb tal motiu s’han celebrat els

actes corresponents, amb l’assistència, entre d’altres, de l’alcaldessa de Palma, la Sra.

Aina Calvo, i la consellera d’Educació, Sra. Bàrbara Galmés.

- 34 -

02 Escola de la Soledat

C. Regal, 16 - 07007 Palma. Tel. 971274929

Aquesta escola va ser construïda l’any 1933 segons projecte de l’arquitecte Guillem

Fortesa. És una mostra de l’estil regionalista escolar.

Ocupa una illeta de forma rectangular completa de la barriada de la Soledat, de la

qual dos costats contigus constitueixen l’edifici escolar i la resta, tancada, és el pati de

l’escola. L’angle de l’edifici és el portal d’entrada a l’escola. Aquest portal és d’arc de

mig punt encoixinat, a damunt el qual hi ha un balcó amb portal neobarroc i més

amunt una terrassa tancada amb una balustrada. Els baixos de les dues ales de

l’edifici són dos amples passadissos tancats per un conjunt d’arcs de mig punt. Al

costat d’aquests dos passadissos hi ha unes jardineres que ocupen tota la seva

longitud. La resta del pati s’utilitza com a pista esportiva.

L’entrada a l’escola es fa per un lateral, al carrer

del Regal, que dóna al pati. En aquest portal

extern destaquen dues escultures en pedra

maressenca d’uns nins. El seu estat de

conservació és dolent. L’escola confronta amb la

plaça de patins de la barriada, famosa per haver

donat una campiona d’Espanya de patinatge,

envoltada per un conjunt generós de bars.

- 35 -

A la cantonada exterior, formada per les dues ales de l’edifici, destaca un escut

d’Espanya del temps de la II República, de notables dimensions, esculpit en pedra,

que s’ha conservat en bon estat amb la seva característica corona mural.

La visitàrem dia 20 d’octubre. Vàrem ser rebuts per la directora i el secretari, que ens

varen contar que el present curs, igual que a l’escola Alexandre Rosselló, celebrarien

el 75 aniversari de la seva inauguració. Així mateix, és una de les poques escoles de

les que hem visitat que disposa d’arxiu fotogràfic propi. D’aquest arxiu és la fotografia

en blanc i negre que presentam, que deu ser de finals dels anys 50 del segle XX.

- 36 -

03 Escola Jaume I

Plaça de sa Feixina, núm. 1 - 07011 Palma. Tel. 971 73 13 39

L’escola Jaume I és una obra racionalista ubicada al capdamunt de la plaça de la

Feixina projectada l’abril de l’any 1935 per l’arquitecte Guillem Forteza amb la

col·laboració de Carles Hack i de Miquel Fullana, a partir de propostes d’arquitectura

escolar formulades per l’arquitecte Rodrigo Poggio Lobón. L’edifici és de pedra de

marès per a mantenir l’estètica del bastió de Sant Pere, tan proper i tan present per

l’arquitecte Forteza.

Aquest projecte unia en un sol edifici, els dos col·legis separats, un de nins i l’altre de

nines, mitjançant la construcció de tres arcs.

El glacis de Santa Catalina es configurà amb la construcció de l’escola i es completà

amb la transformació en parc públic, amb zones de bosc, jardins i camps de joc per

als nins, la grandiosa zona despoblada que va des de la plaça de Santa Creu al

Jonquet i del bastió de Sant Pere a la ronda de Ponent.

- 37 -

La capacitat del centre era de 1.300 alumnes i les obres es varen pressupostar per la

quantitat de 634.000 pessetes.

La construcció de l’edifici s’aconseguí de l’Estat durant la batlia de Joan Aguiló. Es

completà l’ordenació del glacis en temps del batle Emili Darder.

Ens hem de felicitar que la construcció de l’escola i dels jardins substituís el primitiu

projecte de cobrir la Riera i ampliar les construccions del barri de Santa Catalina des

de Santa Creu fins a la mar.

Poc temps després de la seva construcció i amb motiu de la Guerra Civil l’edifici es va

destinar a quarter d’infanteria de marina i de fletxes navals.

Fins a principis del anys seixanta no fou destinat al fi per al qual s’havia construït. La

rehabilitació moderna com a escola n’ha respectat la construcció exterior.

- 38 -

04 Escola del Coll d’en Rabassa

C. Bailén, 38 - 07007 Palma. Tel. 971 26 73 69

Fou inaugurada el 14 d’abril de 1934 pel batle de Palma Emili Darder i el

governador civil Joan Manent. Entre els parlaments del dia de la inauguració,

destaca el del batle de Palma, Emili Darder en què, entre altres consideracions,

felicitava el matrimoni Tomàs “que regalà una important porció del solar de

l’edifici i la resta fou cedida, amb gran descompte a l’Ajuntament”, segons

crònica del diari La Almudaina de dia 15 d’abril de 1934. El primer mestre de la

nova escola va ser Miquel Vicens, procedent de l’escola unitària que hi havia

abans.

En el Projecte general de construccions escolars aprovat per l’Ajuntament de

Palma en la sessió del dia 9 de setembre de 1931, constava d’una secció de

pàrvuls, dues de nines i dues de nins. El mes de març de 1932 l’Ajuntament de

Palma va resoldre el Concurs de projectes escolars, atorgant, per unanimitat,

la construcció d’aquesta escola segons el projecte del Sr. Casas.

- 39 -

Posteriorment, tal com s’observa a la fotografia anterior, es va ampliar l’edifici.

Atès que fem aquest treball el curs 2008-09 ens hem trobat que coincideix amb el 75

aniversari de la seva inauguració. A la direcció del centre figuren dues fotografies emmarcades

amb una llegenda que diu “Inauguración de la Escuela. 14 de abril de 1934”, que fotografiam i

presentam com les dues primeres d’aquesta fitxa. La primera representa l’entrada principal de

l’escola i la segona, la baixada al pati.

A les altres fotografies es poden observar aquests mateixos dos elements. La fotografia en

blanc i negre (pati) és de principis dels anys 70 i les de color són actuals (2008).

- 40 -

05 Escola de S’Arenal (CEPA l’Arenal) C. Diego Zaforteza - 07600 l’Arenal, Palma. Tel. 971 26 34 77

Fou inaugurada el 25 de desembre de 1933 pel batle de Palma Emili Darder, el governador civil

Joan Manent, l’inspector de primera ensenyança Joan Capó... L’arquitecte que havia construït

l’escola era el Sr. Porqueras. Les dues primeres fotografies representen aquell important acte.

No obstant això, fou creada per l’OM de 12 de maig de 1934 (Gaceta de Madrid de 30 de

maig).

Procedia d’una escola unitària que es deia Ses Cadenes, la qual segons el “Proyecto General de

Construcciones Escolares” de l’Ajuntament de Palma de 1931, havia de constar de tres unitats,

una de nins, una de nines i una de pàrvuls. No obstant això, la primitiva escola Ses Cadenes

sols constava d’una única unitat mixta. A la creació de 1934 es reconvertia d’acord amb el

projecte inicial, en una de nines, una de nins i una de pàrvuls.

Conseqüentment, el curs 2008-09 s’ha complert el 75 aniversari de la seva inauguració i

creació, la qual cosa, la comunitat escolar actual (actualment és un centre de formació de

persones adultes) ho ha celebrat mitjançant un conjunt d’actes i la col·locació d’una placa

- 41 -

commemorativa, amb l’assistència, entre d’altres, de la batlessa de Palma, Aina Calvo i la

consellera d’Educació, Bàrbara Galmés. Aquests actes s’inauguraren amb una conferència

sobre la figura del batle Emili Darder, donada per Arnau Company Mates, autor d’un llibre

sobre el mateix personatge.

Les façanes de l’edifici responen a les característiques modernes de l’anomenada arquitectura

alemanya, que fa que tengui les obertures higièniques que han de caracteritzar aquest tipus

d’edifici. A les fotos 3 i 4 veiem que, molt recentment, la terrassa semicircular que es veu a

les fotos de la inauguració, ha estat tancada de paret i vidrieres.

Aquest edifici es va construir tenint en compte que, una part s’utilitzaria, com així va ser, com

a colònia escolar semipermanent. Es va construir entre les Cadenes i la platja de l’Arenal de

Palma, enmig d’un gran pinar.

- 42 -

06 Escola de Sant Jordi

Plaça del Bisbe Planas - 07199 Sant Jordi, Palma. Tel. 971 74 22 86

La construcció de l’escola s’inicià el 1932, d’acord amb els plànols de l’arquitecte

municipal Guillem Forteza Pinya. És d’estil regionalista.

Amb l’esclat de la Guerra Civil se suspenen les obres i no serà fins el 19 d’octubre de

1946 que s’inauguri l’escola.

Té una façana centralitzada per un cos en

forma de torre de planta quadrangular, de

tres altures, amb un portal d’arc rodó

adovellat, una finestra a la segona planta i

coronament amb tres finestres i el capell en

forma de quatre aiguavessos. Al cos de

l’esquerra hi ha dues finestres al primer

nivell i una arcuació de tres finestres d’arc

de mig punt al primer pis.

El lateral de la dreta compta amb una gran finestra amb un escut i, a la part superior,

una renglera de dotze finestres de mig punt.

Al primer gràfic es veu el projecte de l’arquitecte Forteza i s’observa que l’escut

projectat era el republicà (corona mural en forma de castellet). A la foto que està al

- 43 -

seu costat podem observar la fidelitat de la construcció respecte del projecte, excepte

l’escut que es canvia pel monàrquic (corona reial).

A la planta baixa hi havia l’aula de nins, a càrrec d’un mestre, mentre que a la

primera planta hi havia dues aules, una per a les alumnes i l’altra per a pàrvuls i

preescolar, ateses per dues mestres. A la segona planta hi havia les cases dels

mestres. Actualment, tot i què s’ha conservat l’edifici tal com es va projectar, se n’ha

canviat l’estructura interna de manera que pugui atendre tots els cursos de l’educació

primària. L’educació infantil té un edifici separat a la part baixa del solar, mirant a la

façana de la dreta.

En aquest plànol s’observen els diferents detalls de la façana principal i la lateral

dreta. Actualment l’edifici segueix tenint, sortosament, aquesta mateixa fesomia.

- 44 -

07 Escoles de Sa Casa Blanca

Plaça des Molins, nº 6. 07199 Sa Casa Blanca. Palma. Tfn.: 971 42 72 69

Quan es va proclamar la II República ja existien dues escoles a Sa Casa Blanca, la

primera ubicada a la carretera de Manacor nº 430, consta que es va construir l’any

1927: Ve coronada per un escut i una inscripció que diu: “Escuela Nacional de Casa

Blanca. Año 1927”; la segona, ubicada a la Plaça dels Molins, nº 6, molt a prop de

l’anterior, consta que es va construir l’any 1929: Ve coronada per un escut i una

inscripció que diu: “Escuela Nacional de Niñas. 1929”.

Segons el pla general d’ordenació de Palma l’autoria d’aquest darrer edifici és

atribuïble a l’arquitecte José Alomar Bosch.

Es tracta d’un edifici de petites dimensions, ubicat a un solar rectangular. La part

anterior i posterior de la parcel·la es dedicada a zona verda.

- 45 -

Edifici molt sobri, destacant la façana principal amb dues torres laterals que

sobrepassen en alçària a la resta de l’edifici d’un sol pis. Totes les cobertes són de

vessants de taula àrab.

En temps de la II República s’utilitzaven les dues escoles, la de la carretera de

Manacor per a nins i la de la plaça, per a pàrvuls i nines. Posteriorment, en un

moment determinat, desconeixem la data, la primera va quedar com escola de nines i

la segona de nins. A mitjans anys setanta es tancaren les dues escoles i des de 1982

s’obri la més moderna per a nins, nines i pàrvuls.

La foto en blanc i negre és del llibre “Les construccions escolars de Guillem Forteza

Pinya” de Jaume Mayol.

- 46 -

08 Escola del Secar de la Real

C.Vicari, 9 - 07010 el Secar de la Real, Palma. Tel. 971 76 92 21

Al final del segle XIX hi havia dues mestres, una per als nins i l’altra per a les nines.

Entre 1917 i 1918 es bastí un nou centre escolar que fou inaugurat a l’inici del decenni

de 1920.

En el Projecte general de construccions escolars de l’ajuntament de Palma de 1931 ja

figura com una escola amb dues seccions de nins i una secció de nines. En aquest

mateix projecte es proposa ampliar amb una secció de pàrvuls.

- 47 -

Així mateix l’esmentat projecte diu: “escuelas actuales utilizables: las del Secar,

Vivero y Casablanca, tienen buenas condiciones higiénicas después de la reforma que

en ellas se acaba de efectuar y lo mismo podremos decir de la de Son Ferriol cuando

esté lista la reforma acordada.”

Es tracta d’edifici amb dues ales unides per un cos central, amb planta baixa i pis.

Sembla que la part superior, amb àmplies terrasses, estava dedicada a casa-habitació

dels mestres. Posteriorment es reconvertí en aules escolars.

- 48 -

09 Escola Es Vivero

Carrer del Crèdit Balear, 15 - 07008 Palma. Tel. 971 47 14 57

Aquesta escola va ser inaugurada el diumenge 15 de novembre de 1931, notícia

publicada pel diari La Almudaina el dia 17 de novembre de 1931.

Assistiren a la inauguració, el governador, Sr. Manent, el batle de Palma, Sr. Francesc

Villalonga Fabregas, l’arquitecte que dirigí les obres de la nova Escola, Sr. Alenyar, el

propietari que cedí el solar per a la seva construcció, Baltasar Valentí, l’inspector en

cap d’educació, Joan Capó i Valldepadrines, i, en nom de la Comissió de Cultura de

l’Ajuntament de Palma, el Sr. Emili Darder Cànaves.

- 49 -

La ressenya periodística acaba amb les paraules següents: “El senyor [Emili] Darder,

en nom de la Comissió de Cultura, va saludar el poble de Son Ametler, que ha sabut

treballar per a tenir una escola digna (...). El Sr. Capó, en belles frases, recorda que

fa alguns anys, el que avui és un alegre llogaret no era més que una gran extensió de

terreny poblat d’ametlers (...). Amb visques a Espanya, a la República i a les

autoritats, que foren contestats clamorosament, es va donar per acabat l’acte.”

- 50 -

10 Escola de Son Ferriol

C. Lleó XIII, 63 - 07198 Son Ferriol, Palma

Aquesta escola va ser construïda, per un cost de 2.500 pessetes, entre els

anys 1923 i 1925, pel constructor Sebastià Roser Picornell, que era batle

pedani, de pensament republicà, de la barriada. Es va construir al terreny

situat a la part de llevant de la possessió de Son Ferriol. Va ser inaugurada pel

general Primo de Rivera el dia 18 de gener de 1925.

Una placa, actualment tapada, recordava l’esdeveniment. Aquesta escola va

funcionar com a tal fins a la construcció del nou edifici, l’any 1992. (Tota

aquesta informació l’hem extreta del llibre de Joan Sans: 75 d’escola pública

de Son Ferriol. 1925-2000. Edicions Miramar. Palma, 2001.)

L’Escola vista segons una foto antiga i una foto feta el dia de la nostra visita

- 51 -

Actualment aquesta escola està tancada. Sembla que l’Ajuntament de Palma fa

comptes utilitzar-la com a escoleta infantil, esperem que mantenint-ne els signes

identificatius.

Destaca un edifici de l’escola de l’època al fons del pati. Té tres cossos, un de central i

dos de laterals que sobresurten. Aquests dos laterals corresponien a l’escola de nins i

l’escola de nines, amb els seus corresponents rètols que ho indiquen, així com el

corresponent escut de xapa ovalat de la II República. Actualment la policromia pròpia

d’aquests escuts, així com la visió de la seva figura, estan tapades per una espessa

capa de pintura verda. El cos central corresponia a l’habitatge dels mestres.

Destaquen, a més dels elements descrits, una cisterna davant el cos central i un

conjunt de grans pins al pati. S’ha de dir que l’escola es va construir a una zona de

pinar.

- 52 -

11 Escola de Santa Catalina

C. Despuig, 62 - Palma

Actualment no és escola.

Edifici aïllat, situat entre el carrer de Despuig i el carrer de Quetglas, amb una gran

zona enjardinada al lateral esquerre.

Fou construït per l’arquitecte Francesc Roca Simó entre 1924 i 1927. Pocs anys

després es varen dedicar les dues primeres plantes i el petit pati a la part inferior a

escola pública de nines, funció que ha realitzat fins fa uns quants anys, en què s’ha

construït un nou edifici al carrer de Caro, 36, on s’ha traslladat l’escola, actualment

mixta.

- 53 -

La resta d’edifici estava conformada per tres pisos més i un àtic que s’han dedicat

sempre a habitatge familiar.

L’estil de la construcció és neobrunelleschianisme.

Al Projecte general de construccions escolars de l’Ajuntament de Palma, de setembre

de 1931, ja figurava com a escola existent, amb una aula de pàrvuls i cinc de nines.

L’escola de nins de la barriada era Mar y Tierra, amb cinc seccions, ubicada al carrer

de Sant Magí. Aquesta escola de nins es va traslladar a l’actual escola de Jaume I.

- 54 -

12 Escola de Son Espanyolet

C. Ramiro de Maeztu, 2 - Palma

El 1922 la barriada disposà del transport públic que proporcionava la línia de tramvies que unia Palma i Son Roca i l’escola pública.

Fins el 1932, la docència pública s’impartí a les diferents cases disponibles. Aquest any, es bastí, als terrenys de Son Pisà, el col·legi públic de 8 unitats. Ja en el Projecte general de construccions escolars de l’Ajuntament de Palma, de 1931, figurava l’existència d’una unitària de nins i una de nines i es projectava el col·legi de 8 seccions, dues de pàrvuls, tres de nins i tres de nines.

L’edifici tenia totes les característiques de l’arquitectura funcional i responia a les necessitats pedagògiques del moment: aules amples i amb molta llum, museu, biblioteca, menjador, sala de treballs manuals,...

- 55 -

El batle Emili Darder, juntament amb el governador civil Joan Manent, tal com recullen els diaris de l’època, inauguraven el 14 abril de 1934 aquest col·legi, que comptava amb les vuit seccions esmentades. Així mateix, el mateix dia inauguraven l’escola Alexandre Rosselló (Finestres Verdes), de tres unitats, i l’escola del Coll d’en Rabassa, amb cinc seccions. El centre fou reformat el 1940 i l’any 1990 disposava de 21 unitats. Una vegada construït el nou centre escolar de Son Pisà, aquest edifici serà destinat a escola de persones adultes i escoleta d’educació infantil.

- 56 -

13 Escola de Son Serra

C. Maribel, 48 - 07013 la Vileta, Palma. Tel. 971 78 87 69

L’altre dia ens regalaren la recent biografia d’Emili Darder, que ha publicat

l’Ajuntament de Palma. Hi ha una referència a les escoles projectades per

l’Ajuntament l’any 1931. Respecte de la de Son Serra diu que es va fer a un solar mig

cedit i mig venut per Damià Mas i Agustí Barceló. Quant al projecte diu que va ser

dels arquitectes Garau, Ribas i Oleza. També fa esment de la inauguració, el febrer de

1933.

El 20-10-70 es varen iniciar unes obres d’ampliació que finalitzaren el 7-4-72.

- 57 -

No obstant això, 10 anys després va ser enderrocat completament i es va construir un

nou edifici al mateix solar. La nova escola es va inaugurar l’any 1983.

El Projecte general de construccions escolars de l’Ajuntament de Palma, de 1931, diu

que es construirà un centre escolar de tres seccions (una de pàrvuls, una de nins i

una de nines) a la barriada de Son Serra.

- 58 -

14 Escola Graduada

C. Escola Graduada, 6 - 07002 Palma. Tel. 971 72 58 06

La primera denominació va ser Escola Graduada de Llevant.

L’any 1909, l’Ajuntament de Ciutat acordà construir un edifici,

destinat a escola graduada. Adquirí, l’any 1910, el solar en

pública subhasta, ja que es tractava de terrenys procedents de

l’enderrocament de les murades. El mateix 1910 es col·locà la

primera pedra i l’any 1912 fou inaugurada. El cost de les obres

va ser de 88.000 pessetes.

“Pels anys 30 es projectà que els

terrenys d’aquesta important escola

es prolongassin, incloent l’actual plaça

de la Porta des Camp fins al mar per a

dotar-la de jardins i camps agrícoles,

quedant un complex simètric al grup

escolar Jaume I, de Santa Caterina.

Però no passà de projecte.” (Jaume

Oliver) A la fotografia veim els

mestres i practicants d’aquesta escola

el curs 1934-35.

- 59 -

Malauradament, l'any 1970, l'edifici va ser enderrocat totalment per fer-ne un de nou

totalment diferent, amb un cost de 27.482.903 pessetes.

En aquesta pàgina veim el nou edifici en dues fotografies de l’any 1973 i en dues

fotografies actuals (any 2009).

A la pàgina anterior: La primera fotografia ens mostra l’Escola Graduada a principis

del segle XX; la segona és la paleta de picapedrer commemorativa de la primera

pedra de la seva construcció; diu: “Ayuntamiento de Palma de Mallorca. Primera

piedra del edificio destinado a ‘Escuela Graduada’ colocada por el alcalde D. Luis

Alemany. 1 de agosto de 1910”; la tercera, tal com ja hem dit, és dels mestres i

practicants d’aquesta escola el curs 1934-35..

- 60 -

15 Escola Pere Garau Plaça de Pere Garau, cantonada dreta amb Francesc Manuel de los Herreros

ARCA, Associació per a la Revitalització de Centres Antics, el maig de 2009 ha

presentat una publicació, Pere Garau, un barri amb història, formada pels 20 panells

que varen constituir l’exposició itinerant amb el mateix nom. Un dels panells està

dedicat a l’Escola Pública Pere Garau.

Segons aquest panell, l’escola pública Pere Garau va ser fundada l’any 1931, en

temps de la II República. Estava ubicada a la cantonada dreta entre la plaça de Pere

Garau i el carrer de Francesc Manuel de los Herreros. Les nines ocupaven la planta

baixa i els nins la superior. També hi havia maternal i una biblioteca.

En aquesta pàgina: Les dues primeres fotografies mostren un grup de nines i un grup

de nins a la vorera, davant l’escola; la tercera, un grup de nins a la seva classe; i la

quarta, un grup de nins fent gimnàstica a la plaça de Pere Garau.

- 61 -

Els alumnes feien les seves classes de gimnàstica a la mateixa plaça de Pere Garau.

Les alumnes feien el seu esbarjo al pati interior de l’escola i també, de vegades, a la

vorera davant l’escola.

A finals dels anys 1960 va ser substituïda per l’actual escola Jafudà Cresques:

C. Faust Morell, 27. 07005 Palma. Tel. 971 27 41 64.

En aquesta pàgina: La primera foto ens mostra la finca que substitueix l’antic

edifici de l’escola. S’hi pot observar com a l’altra cantonada encara es conserva

un edifici de planta baixa i una primera planta. La segona ens mostra el mateix

que la primera, però s’estén cap a la dreta fins a mostrar l’actual escola de

Jafudà Cresques al carrer de Faust Morell. La tercera ens mostra l’esmentada

escola Jafudà Cresques, juntament amb la finca confrontant que fa cantonada

amb la plaça de Pere Garau. La quarta mostra el mercat de Pere Garau.

- 62 -

16 Escola de Pràctiques

(actualment, IES Joan Alcover) Via Alemanya, 14 - 07012 Palma. Tel. 971 76 31 00

L’edifici en el qual estigué l’Escola Pràctica d’Ensenyança, annexa a l’Escola

Normal de Magisteri fou projectat el 1912 per l’arquitecte Gómez Acebo i

construït entre 1912 i 1916 pels arquitectes Jaume Alenyar Ginard i Josep

Alomar Bosch. Forma part del conjunt arquitectònic que forma l’Institut de

Batxillerat Ramon Llull, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, la Biblioteca

Provincial i l’antiga Escola de Comerç. Ubicat als terrenys resultants de la

demolició de les murades, a la zona de la Riera.

- 63 -

L’Escola de Pràctiques ocupava les dues ales inferiors de l’edifici i l’any 1932

tenia vuit aules o cursos de nins.

L’edifici, que ocupa tota una illeta trapezoïdal, configurada per l’avinguda

d’Alemanya, el carrer de Llorenç Cerdà, el camí de Jesús i la plaça del Tub. Es

troba devora el conjunt d’edificis de l’institut Ramon Llull, que representen

característiques estilístiques semblants.

Volumètricament l’edifici s’organitza a partir d’un pati central entorn del qual

se situen quatre cossos. Destaca la torre situada a l’eix central de la façana

principal, que sobresurt un pis, així com les situades al cos corresponent de la

plaça del Tub. Les decoracions classicistes es concentren a la zona d’ingrés i a

les finestres del segon pis de la façana orientada a la plaça del Tub.

Des dels seus començament va ser Escola Normal de Magisteri i Escola

Nacional de Pràctiques. Quan a mitjans dels anys seixanta, aquestes escoles es

varen traslladar al nou edifici del carrer de Joan Capó, l’edifici va ubicar

l’institut femení Joan Alcover, que actualment és mixt.

- 64 -

17 Institut Balear (Institut Ramon Llull)

Avinguda de Portugal, 2 - 07012 Palma. Tel. 971 76 31 00

Fundat l’any 1836 per una comissió de la Societat Econòmica Mallorquina

d’Amics del País, amb el nom de Col·legi Balear. A partir de 1839 i fins a finals

del segle XIX, rebé el nom d’Institut Balear. A principis del segle XX es va

convertir en l’Institut General Tècnic i a partir de l’any 1936, canvià a Institut

de Batxillerat Ramon Llull. Se’l coneix pel nom genèric de “S’Institut” i es pot

considerar el primer fundat a Espanya.

Inicialment es va instal·lar a l’Estudi General Lul·lià, coincidint amb el tancament de la

Universitat Balear i l’any 1836 fou traslladat a l’edifici de Montisión.

- 65 -

L’actual edifici fou projectat el 1912 per l’arquitecte Gómez Acebo. Fou

construït entre 1912 i 1916 pels arquitectes Jaume Alenyar Ginard i Josep

Alomar Bosch. Forma part del conjunt arquitectònic que forma l’institut de

batxillerat Joan Alcover (aleshores Escola Normal de Mestres), l’Escola d’Arts

Aplicades i Oficis Artístics, la Biblioteca Provincial i l’antiga Escola de Comerç.

Ubicat als terrenys resultant de la demolició de les murades, a la zona de la

Riera.

L’edifici és un conjunt eclèctic que recull influències barroques, com la

composició de les façanes; modernistes, com les finestres del pis superior, que

adopten formes tripartides; renaixentistes, com la galeria porticada del primer

pis; i regionalistes, com la volada que corona els edificis.

- 66 -

18 Escola Cecili Metel (actualment, CEIP Aina Moll) Plaça Berenguer de Palou, 6. 07003 Palma. Tel. 971 71 00 19

Segons el Projecte general de construccions escolars de l’Ajuntament de Palma de

1931, la zona ubicada entre la Rambla i les Estacions (plaça d’Espanya) estava molt

mancada d’oferta escolar. Sols comptava amb una escola unitària amb tres seccions

de nines situada al carrer de sant Miquel i l’escola graduada de nins més propera era

la de Llevant, a les Avingudes. Per això es va planificar l’edificació d’una nova escola

graduada a l’actual plaça del Bisbe Berenguer de Palou, que s’anomenaria Cecili Metel,

en honor al cònsol romà que va conquerir les illes Balears i que de llavors ençà va

rebre el sobrenom de Baleàric.

L’edifici escolar, d’estil funcionalista, realitzat segons projecte dels arquitectes Bofill,

González i Ribas, tindria dues ales amb planta baixa i pis, separades per un bloc

- 67 -

central més alt i que els sobresortia en altura, on hi havia el paranimf, o sala d’actes

acadèmics polivalent.

El centre escolar albergaria quatre seccions de pàrvuls i vuit seccions de nines.

Per culpa del retard en la finalització de les obres no pogué ser inaugurat en el temps

previst i per això durant alguns anys es va dedicar a altres finalitats no escolars.

Principalment va ser la seu del Frente de Juventudes i centre d’activitats per a infants

i joves.

A poc a poc va anar recobrant la funció escolar fins a ser col·legi nacional mixt Cecili

Metel.

L’any 1970 fou enderrocat i al mateix solar es construí l’actual centre, que s’anomena

Aina Moll.

- 68 -

19 Escola Casa de la Criança

C. Montisión, 13. Palma

L’escola pública, concretament municipal, més antiga que existia a Palma en temps de

la II República, és l’escola Casa de la Criança, ubicada al carrer de Montisión núm. 13.

L’escola va ser fundada l’any 1510 pel canonge Gregori Genovard, que va donar

algunes cases antigues del mateix carrer que eren de la seva propietat. La institució

es dedicà a la formació de donzelles, en règim d’internat. Inicialment, només hi eren

admeses les filles de la noblesa, però amb el temps s’obrí a altres estaments socials.

A la mort dels fundadors, passà sota la protecció de la Universitat de la Ciutat i del

Regne, i a partir de 1715 i fins a 1938, de l’Ajuntament de Palma. Els anys de la

República (a Mallorca, 1931-1936) seguia sent escola pública municipal. L’any 1938 la

institució passà a ser dirigida per la congregació de Missioneres dels Sagrats Cors.

- 69 -

El portal principal és d’arc de mig punt amb dovelles, recuperat a partir d’una reforma

recent. Al sobreportal, hi ha l’escut de Mallorca amb la inscripció, en forma de

filacteri: “Casa Pía de la Crianza”. L’entrada o vestíbul té coberta de bigues. A la

dreta, un portal de llinda comunica amb la capella.

Un arc escarser condueix al pati, amb elements d’estil gòtic. L’interior de les porxades

mostren coberta amb permòdols o mènsules que aguantaven les corresponents

jàsseres.

Al centre del pati hi ha una cisterna i una pastera poligonal que conté diverses

plantes.

- 70 -

BIBLIOGRAFIA 100 años de La Última Hora. Tom I. Palma: Última Hora, 1993. L’Arc. Revista de l’Institut de Ciències de l’Educació. Monogràfic sobre “Història de l’educació al segle XX”, núm. 5. ICE-UIB. Cinco años de promoción educativa. 1968-73. Ajuntament de Palma. Gráficas Jorvich, 1973. BELLO, Luis. Viaje por las escuelas de España. Madrid: Editorial Magisterio Español, 1926. CANUT, M. L.; AMORÓS, J. L.. Maestras y libros (1850-1912). Palma: Universitat de les Illes Balears, Institut Menorquí d’Estudis, 2000. COLOM, A. J. Assaig d'història de l'educació a la Mallorca contemporània. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1991, pàg. 69-76. COMPANY, Arnau. Emili Darder Cànaves. El darrer batle republicà de Palma. Ajuntament de Palma, 2008. (Col·lecció Biografies de Mallorquins, 21) L’escola en la memòria. Catàleg de Ses Voltes, gener-març 2007. Palma. FULLANA, M. “Guillem Forteza, arquitecte”. A Lluc, núm. 623 (febrer de 1973), pàg. 19. Gran Enciclopèdia de Mallorca. 19 toms. Promomallorca S.A., 1991. Censos de población. Instituto Nacional de Estadística. INEbase Historia. JANER MANILA, G. “Les escoles de Guillem Forteza”. A Lluc, núm. 776 (1993). “Els edificis escolars”. Editorial. A La Nostra Terra (novembre, 1929). “El problema escolar de Palma”. Editorial. A La Nostra Terra (octubre, 1931). Màgica. Revista del CP Sant Jordi de Palma. Edició extraordinària estiu 92 (1992). MAS, Joan. “La letra sin sangre entra”. Article a Diario de Mallorca (Almudaina), de 21 de maig de 2006. MAYOL, J.: “L’ARQUITECTURA ESCOLAR DE GUILLEM FORTEZA PINYA”. ED. LLEONARD MUNTANER. PALMA, 2012. MONER, Catalina. Emili Darder Cànaves (1895-1937): Vida i martiri. 2007. OLIVER I JAUME, Jaume (1977). “Educació i societat a les Illes (1910-1930)”. Dins SUREDA, B. [et al.]. L’educació a Mallorca (aproximació històrica). Palma: Editorial Moll, 1977, pàg. 141-186. OLIVER I JAUME, Jaume. Escola i societat. L’ensenyament a les Illes en el segle XX. Palma: Editorial Moll, 1978.

- 71 -

OLIVER I JAUME, Jaume; SEGUÍ I AZNAR, Miquel (eds.). Guillem Forteza, arquitecte escolar. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, 1993. OLIVER JAUME, J. “L’arquitecte Guillem Fortesa i les construccions escolars”. A Lluc, núm. 662 (1976), pàg. 18-21. OLIVER JAUME, J. L’Higienisme escolar a Mallorca. Aportacions a la sistematització del seu estudi (1880-1936). Palma: Direcció General d’Educació, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, 1992. OLIVER JAUME, J. “La construcció dels edificis escolars i la consolidació del sistema educatiu a les Illes Balears: una introducció històrica”. A L’Arc, núm. 5 (1998). ICE-UIB, pàg.13-16. OLIVER, J.; MATEU, D. (1978). “Les construccions escolars a les Illes en el segle XX”. A Comunicacions de les II Jornades d'Història de l'Educació en els Països Catalans. Palma: Departament de Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears, pàg. 118-123. OLIVER JAUME, J.; SEGUÍ AZNAR, M. (ed.). Guillem Forteza, arquitecte escolar. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, 1993. Palma fora porta. Itineraris pel terme del municipi de Palma. Ajuntament de Palma, 2007. Pissarra. Revista periòdica d’informació de l’ensenyament de les Illes Balears. Monogràfic dedicat a “La depuració dels mestres a les Illes Balears durant la guerra civil”, núm. 117 (setembre-octubre, 2004). Proyecto general de construcciones escolares. Ajuntament de Palma, Comissió de Cultura. Imprenta F. Soler, 1931. SANS, Joan. 75 anys de l’Escola Pública de Son Ferriol 1925-2000. Palma, 2001. SUREDA, B. L’educació a les Balears en el segle XIX. Palma: Edicions Documenta Balear, 1998. SUREDA, B. L’educació a les Balears en el segle XX. Palma: Edicions Documenta Balear, 2000. TUÑÓN DE LARA, M. La España del siglo XX. La quiebra de una forma de Estado (1898/1931). Tom 1. Barcelona: Editorial Laia, 1974, pàg. 128.

- 72 -

Agraïments - A Esperança Ramis, Jaume Serra, Joan Carbonell i Antoni Aulí de l'AMEIB d'Inca que ens van proporcionar la foto de l'escut de la portada, així com informació diversa del Museu. - A Andreu Manresa, corresponsal de El País, que va ser el primer que ens va animar quan va conèixer el projecte i ens va proporcionar un reportatge al seu diari en un nombre especial sobre educació. - A tots els equips directius i equips educatius dels centres que vàrem visitar (Finestres Verdes, La Soledat, Jaume I, Coll d'en Rabassa, S'Arenal, Sant Jordi, Secar de la Real i Es Vivero) que ens van facilitar, segons els casos, fotografies i informacions i ens van mostrar les dependències dels centres. - A Rafi Sánchez, exdirectora del Col·legi Son Espanyolet, que ens va proporcionar un conjunt de fotografies antigues i informació del centre. Una d'aquestes fotografies ha estat la portada del Projecte a Verkami. - A Maria Llull, periodista del diari Balears que va publicar un important reportatge mentre feiem la campanya de captació de mecenes. - A Àngels Fermoselle d'ARCA que ens va proporcionar una important col·lecció de fotos de l'antiga escola de Pere Garau. - A Nanda Ramon i Marta Prunés, regidora i directora general de l'Ajuntament de Palma que, personalment i des dels seus càrrecs municipals, van recolzar el Projecte. - A Edita Navarro, directora general d'INTRESS, qui ens va proporcionar la que seria la solució (Crowdfunding de Verkami), quan ja havíem esgotat totes les idees de com poder editar el llibre. - Al Club Diario de Mallorca, i al seu director Miquel Borrás, que ens han facilitat la presentació del llibre al Club. I més en un dia tan senyalat com el 15 d'abril. - A Eduardo Connolly que s'ha ofert a aportar, a l'acte de presentació del llibre, l'escut metàlic, mobiliari i alguns llibres escolars del temps de la II República. - A Aina Calvo Sastre, regidora i exalcaldessa de l'Ajuntament de Palma que ha accedit a presentar-nos el llibre a l'acte de presentació del mateix. - A tots els mecenes que han cofinançat aquest llibre a través de Verkami i que figuren a l'apartat corresponent: “Mecenes a través de Verkami”. Nota: Aquest treball és un estudi obert que es presenta en la seva primera edició. Esperam poder oferir noves edicions corregides i ampliades amb les aportacions d'informació i fotogràfiques de totes les persones que vulguin col·laborar. Per això poden enviar-les per correu electrònic a: [email protected]. Moltes gràcies.

- 73 -

Mecenes a través de Verkami http://www.verkami.com Aquest llibre, “Les escoles de Palma en temps de la II República”, en la seva primera edició pública, abril de 2013, s’ha pogut imprimir gràcies al finançament social d’un grup nombrós de mecenes individuals i institucionals, especialment escoles i instituts. Els mecenes que han fet possible l’edició del llibre són:

Javier Barés Marticorena Família Castañer-Covas Amador Alzina Sans Agustí Roqué Massot Pere Ginard Sanfelix (trovich) Pere Joan Cardona Iglesias Yago Ramis Laloux CEPA S'Arenal Isabel Ramis Caldentey Francesc Albert Beltrán Serrano AMIPA de l'IES Arxiduc Lluis Salvador Sebastià Barceló Castillo Es racó des PT (Eduard CONNOLLY) Climent Picornell Margalida Garcies Aurora Segovia Perelló Mateu Tomàs Humbert CEIP Escola Graduada Miquel Serra Caldentey Família Homar Genovart Jaume Caldentey Bennàssar CEIP Aina Moll i Marquès Angel García de Jalón Lastra Margalida Salom CEIP Sa Casa Blanca Inma Alcolecha Fuente Antoni Ramis Laloux Marc Masmiquel Mendiara Manuel Montaner Cerdà Marc Morell Cristina Ferrer Xavier Ramis Caldentey Àngel Tous Melià Miquel Vives Madrigal Joan Mateu Miquel F. Oliver Trobat Aina Calvo Sastre Martí Gené Escola Gavina Marisol Fernández Oriol Olivé Barberà Carlos Peiró Joan Mas Adrover

Enric Pozo Mas Mercedes Vázquez Miguel Coll Cañellas Ramon Bassa Martín Sebastià Ramis Guasp Carme Oreja Roig Pepa Roca Vázquez Miquel Mas Garau Jordi Blatdemoro Sebastià Avellà Salvà Toni Olivares Rodríguez Xisca Domínguez Estelrich Ramon Martorell Víctor Dorado Martorell Maria Antònia Roig Rodríguez CEIP Son Serra Bernat Sureda Garcia Jaume Oliver Jaume Arnau Nigorra Bauzà Francisco Mengod Bonet www.cinetica.tv Pere Manel Margalida Salvà Mora David Eldridge Sebastiano Rossi Aina Rado Guillem Fiol Tomàs Víctor Carrió Cladera Francisca Pons Ripoll Marta Peset Pons Francisca Oliver Matas Joan Serra Castanyer Dolors Ramis Caldentey Maria Villalba Ramis Aina M. Maymó Gaspar Carles Sánchez Lloret Antoni Fullana Bauzá Maria Josep Covas Valleriola Maribel González Carrasco Guillem Conchello Comas Josep Serra Colomar Francisca Mas Margalida Rosselló Pons

Les escoles de Palma en temps de la II República€¦ · Al Magisteri de la II República Ara...

Documents

Transcript of Les escoles de Palma en temps de la II República€¦ · Al Magisteri de la II República Ara...