· "Les mil i una nits", que actualment encara s‟explica als més petits."Les mil i una nits" va...

EL VALOR EDUCATIU DELS CONTES TRADICIONALS

1

1. INTRODUCCIÓ

He escollit aquest tema especialment perquè quan acabi el batxillerat m‟agradaria estudiar Educació Infantil. A

més, des que era petita m‟agraden molt els contes. Abans d'anar a dormir, era tradició a casa meva que me

n'expliquessin un. També recordo aquelles estones en què els meus avis m'explicaven històries de la seva

pròpia infància. I quan la meva mare em portava a la biblioteca em podia passar hores llegint. Llegia contes de

tot tipus, d‟aventures, d‟encanteris, de bruixes i bruixots, d‟amor…i, fins i tot, m‟inventava les meves pròpies

històries. Així doncs, els contes sempre han estat presents a la meva vida i és per això també que he triat

aquest tema pel meu treball de recerca. Poder investigar un tema que em pogués ser d'utilitat en els meus

estudis futurs i amb el qual gaudís era també una de les meves prioritats.

L'objectiu fonamental de la meva investigació és demostrar que els contes han estat, són i seran part

fonamental de la infància pel seu valor educatiu. Els contes han de perdurar en el temps ja que formen part de

la nostra tradició cultural pròpia i universal i per tant, és imprescindible transmetre'ls de generació en generació.

Per començar el meu treball de recerca, vaig haver de reflexionar entorn el tema i se'm van plantejar diverses

hipòtesis, entre les quals he escollit aquestes:

1. Els nens/es actuals són educats pels contes, ja que transmeten valors positius, models de conducta i

recursos per afrontar situacions de la vida quotidiana.

2. Els estereotips sexistes també es perpetuen a partir dels contes.

Descobrir si és veritat que els infants actuals són educats pels contes era difícil de demostrar si no preguntava

als propis nens/es i als professionals de l'educació, així em vaig posar en contacte amb diferents escoles.

També era important contactar amb escriptors/es de contes infantils per conèixer el seu punt de vista.

Els estereotips sexistes que se'n deriven era un altre aspecte interessant a considerar ja que es transmeten a

partir dels contes i s'han de tenir presents en la societat actual.


2

Per a desenvolupar aquest tema he hagut d'investigar sobre l'origen dels contes, centrant-me en cinc contes

bàsics de la nostra cultura, la seva morfologia, desenvolupant anàlisis, classificació i simbologia dels contes i,

sobretot, aprofundint en el seu valor educatiu. A més, el treball està complementat amb uns dibuixos que em

van realitzar els alumnes de l'escola Santiago Ramón i Cajal de l'Hospitalet de Llobregat i que em van ser de

gran ajuda per complementar la meva investigació. He cregut que aquest material era interessant i per això

l'he inclòs a l'annex.

La metodologia que he seguit en el meu treball ha estat molt diversa. En primer lloc, em vaig plantejar assistir a

una escola de Primària per observar com la mestra capta l'atenció dels nens/es explicant-los contes

tradicionals. Vaig prendre nota de les impressions, opinions i comportament dels alumnes i vaig tenir

l'oportunitat de gaudir d'un contacte directe amb els infants. També em podia servir per demostrar les meves

hipòtesis i així conèixer de més a prop el món de l'educació. A continuació vaig començar una segona part

pràctica que consistia en realitzar una gravació on pogués recollir l'opinió dels nens/es sobre els contes. A part

d'aquest treball visual i pràctic que he realitzat a l'escola he cregut que seria interessant tenir un altre punt de

vista dins el món literari. Així que vaig visitar el Saló del llibre en Català on podia trobar escriptors/es i vaig

poder entrevistar una coneguda escriptora de contes infantils amb la qual he estat en contacte. A part d'això,

per poder demostrar les meves hipòtesis he realitzat enquestes al professorat de diferents escoles i barris. Per

fer la part teòrica he cercat part de la informació per Internet, però sobretot m'he basat en altres fonts

d'informació com llibres i articles. Els llibres que més he consultat ja que m'han semblat molt interessants són

Psicoanàlisis de los cuentos de hadas de Bruno Bettelheim i la Morfologia del cuento de Vladimir Propp, entre

d'altres.

Finalment, penso que aquest treball de recerca em serà de gran ajuda ja que he après moltes coses que em

podran servir després en la meva carrera professional, com per exemple, com s‟ha d‟explicar un conte en una

classe d‟educació infantil, quins valors educatius es treballen i com treballar-los adequadament per no marcar

estereotips...


3

2. INTRODUCCIÓ ALS CONTES TRADICIONALS

El conte és el mitjà que ens permet viatjar per uns móns imaginaris, pel país dels somnis, però un cop finalitzat

ens acompanya un altre cop a les portes de la realitat ajudant-nos a entendre i a solucionar els problemes i

obstacles que ens anem trobant a mida que creixem.

Els contes ajuden als infants a desenvolupar la seva identitat, els ajuden a despertar la seva imaginació i a

potenciar la seva intel·ligència i , a més, són un transmissor de valors morals i educatius.

Actualment, com en altres temps, la feina més difícil i més important, i alhora la més difícil durant l'educació de

l'infant, és la d'ajudar-lo a trobar el sentit de la vida. El nen/a, mentre es va desenvolupant, ha d'aprendre a

comprendre's millor; així serà capaç de comprendre els altres i de relacionar-se amb ells d'una manera

mútuament satisfactòria. En aquesta feina de coneixement no hi ha res més important que l'impacta que

causen en els nens/es els contes explicats pels pares i que formen part de la nostra herència cultural si es

transmet al nen/a de manera correcta. Quan som petits, la literatura i en particular els contes tradicionals de la

nostra cultura són els que millor ens donen aquesta informació necessària per a desenvolupar-nos de manera

adient. Per tant, el nen/a troba aquest tipus d'aprenentatge a través dels contes de fades. Al igual que molts

altres coneixements psicològics moderns, això ja va ser pronosticat des de fa molt de temps pels poetes. El

poeta Alemany Schiller va escriure:" El sentit més profund resideix en els contes de fades que m'explicaven a

la meva infància, més que en la realitat que la vida m'ha ensenyat".1

Actualment, no podem permetre que es perdin els contes tradicionals que haurien de perdurar i conviure amb

els avenços tecnològics i amb els canvis de la societat actual. Per tant, l'escola és un bon instrument que

apropa als nens i nenes a aquestes fantàstiques històries connectant les vivències de casa amb les de l'escola.

Sovint el professorat descobreix que aquests contes ja han estat explicats a casa i, a més, els nens/es

descobreixen amb plaer que a l‟escola també es troba aquell conte que tant els agrada que els expliquin els

avis i els pares. El paper de les escoles i de les famílies és essencial per a conservar i mantenir la tradició dels

contes i més encara en una societat multicultural amb gran barreja de cultures com és la nostra.

1 Extret del llibre Psicoanàlisis de ls cuentos de hada de Brunno Battlheim (Pàg:11) Aquesta cita de Shiller es troba en

llibre The picnic, III,4.


4

3. ORIGENS DELS CONTES TRADICIONALS

Els contes són omnipresents en les nostres vides, des que naixem fins que ens fem grans, però algú sap

realment d'on vénen els contes? Tothom està convençut que els contes existeixen des que l'ésser humà té

necessitat de comunicar-se. És per això que totes les cultures tenen els seus propis contes i llegendes.

Els primers contes documentats com a tals, els trobem a l'Orient, ja cap a l'any 4.000 aC escrits en papirs. En

aquests contes, per exemple, ja apareixen fades que fan regals als nadons acabats de néixer o porten

desgràcies a prínceps (com un conte d'un príncep condemnat a mort, datat pels voltants del 1.500 aC)2. En

molts dels contes actuals, de fet, encara s'entreveuen molts motius orientals, ja sigui en formes de vestir, en

llocs o en formes de pensar. Tot i tenir tants anys, aquests contes ja començaven de forma similar als actuals.

"Hi havia una vegada un rei d'Egipte que no tenia cap fill ..." o "Fa molts, molts anys, en un llunyà país

d'Orient...

Així, el primer recopilatori de contes del que es té noticia és precisament Oriental, traduït al castellà el 1261

titulat "Calila i Dimna"3.

Aquests contes van recórrer Europa explicats per joglars, comerciants i mariners. Durant l'Edat Mitjana van

aparèixer molts contes de tradició oral, dels que n'hi ha milers i milers de versions repartides per tot el món,

totes igual de vàlides. Després de "Calila i Dimna" trobem un altre recull de contes ... "Les mil i una nits", que

actualment encara s‟explica als més petits."Les mil i una nits" va arribar a Europa pels voltants del segle XVI, i

és un recull enllaçat de contes perses, assiris, egipcis i jueus. Aquest llibre relata la història d'una noia, que per

salvar-se de la crueltat del rei, cada nit li explica un tros d'un conte, deixant-lo inacabat. I així és com en aquest

llibre s'enllacen històries tant fantàstiques com el "Cavall volador", "Simbad", "Ali Babà i els 40 lladres", "Aladí i

la llàntia meravellosa" o "El lladre de Bagdad".

Aquests contes influeixen moltíssim en la mentalitat europea, tant que arriben també a ser versionats en la

cultura popular. No va ser fins al romanticisme quan autors europeus comencen a recollir contes de tradició

oral purament europea. Contes com "En Patufet" o "La Caputxeta Vermella" parteixen d'aquesta base. Aquests

2 El Papir de Ani: es egipci en ell es descriu el que creía que existía després de la mort: La rencarnació.

3 Anònim: col·lecció de contes traduida al castellà per Alfons X el Sabi quan era infant.


5

contes, han estat sempre alterats segons les ideologies culturals i socials de les diferents èpoques que han

viscut, així que difícilment en podem considerar mai un d'original.

Finalment, cal dir que d'un temps ençà a la cultura dels contes europeus s'hi estan incorporant cada vegada

més, contes procedents de l‟Àfrica i d‟Amèrica. Molts contes americans parteixen de variants dels contes

europeus, però molts d'altres ho fan de les cultures precolombines.

Per tant com hem pogut observar els contes tenen molts anys. Sembla increïble com la vida, la societat, les

tendències, les llengües i la tecnologia van canviant però, en canvi, els contes tradicionals mai passen de

moda.

A continuació seria interessant analitzar l'origen d'alguns dels contes més coneguts.

3.1 LA CAPUTXETA VERMELLA

La història de la Caputxeta és un relat oral que es transmetia de pares a

fills en diversos països d‟Europa, ja durant l‟època Medieval. Parlava de la

inseguretat que hi havia en els boscos en aquella època, per mantenir a

les nenes i joves indefenses allunyades d'un bosc ple de perills. Per

espantar-les ens presentava un personatge aterridor i present en moltes

obres de tradició oral: el llop.

En un inici era un conte propi del Folklore de molts països, en ell incloïa

escenes relacionades amb l‟esquarterament de l‟àvia per part del llop i

l‟oferta al canibalisme que el llop li feia a la Caputxeta, oferint-li trossos de la seva carn i una copa amb la seva

sang, i una escena4 en què el llop li demana que es tregui la roba i es fiqui amb ell al llit.

Més tard passaria a convertir-se en un dels clàssics de la literatura moral en l‟adaptació que al 1697 va realitzar

Charles Perrault. Aquesta vegada, Perrault va situar la història entre els Alps i el Tirol, delimitant així l‟àmbit

4 Escena il·lustrada per Gustave Doré 1697

Dibuix: Maria 8 anys


6

territorial que anteriorment havia encabit. Perrault va ometre les escenes de canibalisme que apareixien en la

història original, però no l'escena en què la indefensa Caputxeta es posa a dins del llit amb el llop.

En un inici, tant la Caputxeta com l‟àvia eren devorades pel llop i no hi havia cap caçador que les vingués a

rescatar. Però molts autors en desacord amb aquest final, van crear-ne un de propi. En una versió anglesa de

l‟any 1840, la Caputxeta en veure‟s atacada pel llop, crida i vénen uns caçadors a salvar-la. A França durant la

mateixa època, és una abella la que entra per la finestra i pica el nas del llop que surt corrents cames ajudeu-

me… Però cap d‟ aquestes versions salvaven a l‟àvia de morir a mans del llop.

Els Germans Grimm, , havent investigat diverses fonts, l‟any 1812 en publiquen una nova versió amb un final

evidentment diferent, en què el llop es menja la caputxeta i l‟avia i un caçador que ho escolta tot i veu que el

llop està ben tip, li obre la panxa i treu la caputxeta i l‟àvia en vida. En el seu lloc hi posa pedres i quan el llop

va a beure aigua al riu cau de cap (final que ens recorda al de la història “El Llop i les set cabretes”).

D‟ençà que els Germans Grimm publicaren la seva versió, la Caputxeta va adquirir un àmbit universal, fent-se

coneguda arreu del món.

3.2 LA RÍNXOLS D’OR

La primera versió es va escriure l‟any 1837,5 amb el títol de “El conte dels tres

óssos”. En aquesta història la protagonista no era ni una nena ni una jove bonica

i de cabells rinxolats, era una vella d‟uns setanta anys força desagradable.

Southey assegurava haver escoltat aquesta història per primera vegada de la

boca del seu oncle i, una vegada la va publicar, va gaudir d‟una bona acceptació.

Els lectors britànics van suposar que l‟obra era un original d‟aquesta família, i així

ho van pensar molts historiadors fins fa poques dècades.

L‟any 1951 es va descobrir un vell manuscrit6 , imprès i enquadernat a mà sota el

5 Robert Southey, 1774-1843.

6 Escrit per Eleanor Mure l’any 1831 i amb il·lustracions de Cecil Lodge.

Dibuix: Regina 8 anys


7

títol de “El conte dels tres óssos” relatat mètricament. Per tant, podem afirmar que hi ha una versió anterior a la

que es va autoatorgar com a original la família Southey.

Dotze anys després de la publicació de la versió de Southey, un altre escriptor britànic Joseph Cundall en va

fer una versió del conte sota el títol de: ”Treasury of Pleasure Books for Young Children” on en una nota

introductòria va explicar que transformava la vella en una nena, ja que considerava que ja hi havia massa

contes de velles; i, amb aquest canvi la va anomenar “cabells de plata”.

No va ser fins al 1904 que va rebre el nom amb què tots la coneixem avui dia de Rínxols d‟Or en l‟obra “Old

nursery stories and rhimes”7 de Mother Goose.

El pedagog americà Bruno Bettelheim ha estudiat les implicacions psicoanalítiques de "Rínxols d'Or i els tres

óssos" en la seva obra Psicoanàlisi dels contes de fades. Segons ell, aquesta història no té algunes de les més

importants característiques dels contes de fades que ell observa: «quan s'acaba, no hi ha ni sanació ni consol;

cap conflicte es resol, i no hi ha un final feliç». Malgrat tot, ell la considera com una història significativa perquè

s'aborden en ella alguns problemes majors de la infància: la recerca d'una identitat i la gelosia fraternal.

3.4 LA VENTAFOCS

Els seus orígens els trobem a la Xina, les primeres versions d‟aquesta

història sorgiren en aquest país entre el 850 i el 860, i la primera de totes

fou registrada al S. IX per Taun Cheng-shih un dels principals recopiladors

de Folklore, a partir de la versió que una serventa li va explicar. En aquesta

primera història escrita, la Yeh-hsien és obligada per la seva madrastra a

treure aigua dels pous més profunds i perillosos. Un aspecte curiós de la

Ventafocs xinesa és que amaga un peix màgic de tres metres de longitud en

7També coneguda com Mother Goose Rhymes Goose.

Dibuix: Jhesenia 8 anys


8

un llac a prop de casa seva.La Ventafocs d‟aquesta història també vol assistir al ball amb un bonic vestit, i és

davant les espines del peix mort que demana aquest desig. En un obrir i tancar d‟ulls el seu desig queda

complert, vestida amb plomes i or. A la festa xinesa, no hi ha ni príncep ni rei, però la protagonista en sortir

corrents de la festa perd una bonica sabata d‟or. El comerciant més ric de la ciutat la troba i busca la seva

propietària. Quan li posa la sabata a la Yeh-hsien, aquesta es torna preciosa; tant que el comerciant s'hi casa.

Mentrestant una allau acaba amb la vida de la malvada madrastra. Com veieu aquesta versió té algunes

diferències amb la història que tots nosaltres coneixem, però alhora guarda moltes similituds amb les europees

escrites posteriorment.

En la cultura xinesa, el fet de tenir els peus petits era símbol de noblesa i distinció, per tant aquesta és la

principal raó per la qual la ventafocs té els peus tan petits.

En moltes versions europees antigues de tradició oral, el conte ens narra la mutilació que va sofrir la filla més

lletja per tal que el seu peu capigués en l‟apreciada sabata, algunes vegades de seda, altres de cuir o pell.

Quan sembla que el príncep creu l‟engany, un ocellet l‟adverteix de l‟estafa. Amb aquest fet no es vol

transmetre que les lletges no poden mai trobar un príncep sinó que als personatges malvats els arriba el

moment de ser descoberts i castigats per tot el que han fet.

L‟any 1697, Perrault va escriure la seva pròpia versió del conte. La versió que ens ha arribat als nostres dies i

la que ha fet popular la història de la fada padrina i la sabateta de cristall fou l‟escrita per aquest autor francès..

El fet de la sabata de vidre, al principi es creia que era una invenció del propi autor pel valor econòmic que

tenia aquest material al segle XVII, però més endavant es va descobrir que sembla ser que la sabata del conte

original era de cuir, però un error d'impremta la va convertir en una sabata de vidre. El conte el va escriure

Charles Perrault, que era francès i en aquesta llengua, la paraula "cuir", "vaire" en francès, i la paraula "vidre",

"verre", s'escriuen d'una manera semblant. Això va fer que, per error, s'intercanviessin les dues paraules a

l'hora d'imprimir el llibre. Aquest error mai va ser corregit , ja que el vidre ens evoca móns imaginaris.

Els Germans Grimm, però no es van poder estar de fer la seva pròpia versió, en la qual la sabata de la

Ventafocs és de nou d‟or.


9

3.5 L’ANEGUET LLEIG

Aquest conte fou escrit originalment per Hans Christian Andersen, i publicat8 per primera vegada l‟11 de

Novembre de 1843. Més tard fou recopilat en la seva col·lecció de Nous contes el 1844.

Al contrari del que pugui semblar, un bonic i tendre conte per a nens, és força cruel. Parla de la discriminació i

el menyspreu que rep l‟aneguet lleig pel simple fet de ser diferent de la resta.

Amb aquest conte Andersen pretenia explicar la seva pròpia història. Nascut en una família pobra, sovint es

sentia l‟aneguet lleig de tothom que l‟envoltava. Hi ha qui diu que de fet, Andersen, pertanyia a la noblesa, i que

finalment fou acceptat com a tal. El que és cert era que la no acceptació d‟Andersen estava induïda per la seva

tendència sexual, ja que Andersen era homosexual.

Cal destacar, també, entorn l'aneguet lleig, que a més de ser un conte per a petits, és un conte per adolescents

i una faula per adults. Té tot el potencial emotiu necessari per a fer-lo atractiu, així com per transmetre tota una

sèrie de valors entorn els prejudicis, l‟autorealització, les relacions de convivència, la pressió de l‟entorn, els

complexos, la constància i la resistència.

Imatge extreta d’un paper doblegat per la meitat i retallat del propi Andersen.

3.6 EL PINOCCHIO

El conte de Pinotxo té origen italià i amb finalitat didàctica Carlo Collodi9 va crear l‟any 1881 "Le avventure di

Pinocchio". Originàriament les aventures del titella de fusta apareixien setmanalment en format fulletó en un

8 Amb el titol de “anaguet grim”, que significa anaguet lleig en danés.

http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2008/03/10/els-origens-de-laneguet-lleig/

http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2009/01/26/els-origens-de-pinotxo/

http://blocs.gracianet.org/get/55/hca-PaperCut-UglyDuckling-largeAndersen.jp


10

diari infantil “Giornale dei Bambini”10, dirigit per Ferdinando Martini. En aquest diari, les aventures de Pinotxo

apareixien sota el títol “Historia d‟un Burattino” (Història d‟una joguina) . Aquests fulletons eren una forma molt

popular a l‟època de publicar històries per capítols i així despertar l‟interés del públic. Les aventures del ninot

de fusta van tenir tant d'èxit que l‟any 1883 va ser publicat per l‟editorial Felipe Piaggi un volum que recollia

totes les històries publicades al Giornale dei Bambini d‟en Pinotxo.

La primera edició de les aventures d‟en Pinotxo, de fet, no acabava com coneixem, és a dir, no s‟acabava

convertint en el desitjat fill humà que tan volia Gepeto, sinó que acabava morint a causa de les seves

entremaliadures. Molts admiradors de l‟obra van escriure cartes a

l‟editor d‟aquesta demanant que Collodi canviés el final.

Degut a la bona acollida que va tenir el llibre, Collodi en va

escriure una segona part sota el títol: “Pinotxo al país de les

joguines”.

Però d'on es va inspirar realment Collodi? L‟any 1836 Alessandro

Parravicini publica el “Gianetto”, com a col·lecció de contes i

reflexions morals i instructives. Degut al seu èxit fou adaptat com

a llibre escolar. Carlo Collodi influenciat per aquesta obra es va

iniciar en la literatura infantil amb la sèrie Gianettino l‟any 1878; no va ser fins la publicació d‟en Pinotxo que la

seva obra no va agafar popularitat real.

Pinotxo ha estat un dels contes més populars de tots els temps, tot i no considerar-se com un conte clàssic o

de tradició oral. Ha estat traduït a més de 260 idiomes i dialectes, editat unes 187 vegades, se n‟han fet

pel·lícules, sèries de televisió, de dibuixos i representacions teatrals.

9 També conegut amb el pseudònim de Carlo Lorenzini

10 La primera entrega va ser publicada el 7 de juliol de 1881.

Dibuix: Oliver 7 anys

http://ca.wikipedia.org/wiki/7_de_juliol

http://ca.wikipedia.org/wiki/1881


11

4. MORFOLOGIA DELS CONTES

4.1 CLASSIFICACIÓ DELS CONTES

Per poder realitzar una classificació dels contes he pres com a punt de partida el llibre ”Morfologia dels

contes” de Vladimir Propp11. Hi ha una gran diversitat de contes que fa que la classificació es faci molt més

difícil. Tot i això crec, igual que Vladimir Propp, que és necessària com a base de qualsevol estudi.

Des del S.XVIII hi ha hagut molts intents de classificar els contes però tots han estat molt arriscats, ja que són

pocs els contes que s‟ajusten exclusivament a un tipus.

La classificació12 més generalitzada dels contes és la de Miller que els divideix en: meravellosos, de costums i

d‟animals. D'entrada ja es pot apreciar que aquests criteris són molt poc precisos, fins al punt que tots tres es

poden donar en el mateix conte, com per exemple en el de la "Caputxeta vermella".

Altres autors com Wundt, proposen classificacions molt més àmplies que inclouen també les faules.

Existeix també una divisió dels contes segons els temes que encara complica més la seva classificació, així,

Vulkov va publicar una obra dedicada al conte en què declara que el conte meravellós pot tenir 15 temes.

Aquesta classificació com diu Propp en el seu llibre, té un valor molt dubtós perquè en realitat surten milers de

temes que són molt difícils de catalogar.

L‟estudi del conte que realitza A.Arne13 ha resultat de gran utilitat ja que és el primer que fa una divisió en:

gènere, espècies i subespècies. Encara que la seva classificació no és veritablement científica, sí que resulta

útil com a obra de referència encara que presenti també falsedat sobre la part essencial.

La classificació del conte és un camp que no ha estat gaire estudiat, i segons el llibre de Propp, totes les

classificacions tenen problemàtiques. Segons Propp l' única sense debat és la que distingeix entre contes

populars o tradicionals i literaris.

11

Vladimir Prpp (1895- 1970) erudit rus dedicat a l'anàlisi dels components dels contes populars russos. 12

Classificació citada en el llibre de la Morfologia dels contes de Vladimir Propp. 13

Estudi recollit en el llibre de la Morfologia dels contes de Vladimir Propp.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Erudit

http://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%BAssia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Conte


12

Els contes tradicionals són els d'autor desconegut i es transmeten per via oral. Aquesta característica

fa que hi hagi diferents versions sobre el mateix tema.

Els contes literaris són obra d'un autor i es transmeten per mitjà de l'escriptura.

A partir de totes les classificacions estudiades per Propp he elaborat un esquema que cataloga els contes

segons quatre vessants, com es pot veure a continuació.14

3.2 SIMBOLOGIA DELS CONTES

En la majoria dels contes tradicionals o en els anomenats "Contes de fades" apareixen símbols que es

repeteixen contínuament. Aquests símbols han estat estudiats detingudament per Brunno Bettelheim en el seu

llibre "Psicoanàlisi dels contes de fades". A continuació es resumeixen els més destacats:

Els animals: representen els instints. Els animals poden ser de dos tipus: perillosos i destructius com el

llop (de la caputxeta vermella) o el drac que devasta un país sencer; o bé, intel·ligents i bondadosos que

14

El·laboració pròpia

AUTOR

CONTES POPULARS

CONTES LITERARIS

DESTINATARI

CONTES INFANTILS

CONTES PER A

ADULTS

TEMA

CONTES FANTÀSTICS

CONTES D'AMOR

CONTES DE SUSPENSE

CONTES DE VIATGES

CONTES DE DENÚNCIA

PERSONATGES

CONTES DE FADES I

PRINCESES

CONTES D'ESPIES I POLICIES

CONTES D'ANIMALS

CONTES DE PERSONAT-

GES HISTÒRICS

CONTES DE FANTASMES I MONSTRES


13

guien i rescaten l'heroi. Els perillosos simbolitzen el jo en estat salvatge i no subjecte encara al control del

jo i del Super jo. Els animals bondadosos, però, representen la nostra energia natural.

La bellesa: està simbolitzada pel color vermell, blanc i negre. Per això el conte de "La Blancaneus", en

algunes versions, comença amb un rei i una reina que viatgen per un camí cobert de neu, circumstància

que fa que el rei digui: "Desitjo tenir una filla blanca com la neu". Més endavant , en veure un ós ple de

sang, exclama: "Desitjo tenir una filla amb les galtes vermelles com la sang" i quan veu tres corbs, volant a

cel obert, el rei diu: "Desitjo tenir una filla amb els cabells color de corb ".

El bosc: simbolitza l'inconscient, el lloc de les pors i debilitats. És molt important creuar-lo de manera

victoriosa per així sentir una gran realització personal. Moltes vegades el bosc simbolitza el lloc on es

resolen els dubtes sobre el que un és i on es comença a comprendre el que es vol ser. Normalment el

personatge es troba al bosc després d‟haver abandonat la vida segura de la llar paterna i sense haver

desenvolupat encara les estructures internes que evolucionen únicament sota l'impacte de les

experiències vitals. Quan aconseguim sortir del bosc ho fem amb una estructura humana molt superior15.

Per tant, el bosc simbolitza el nostre inconscient que és ocult i quasi impenetrable. Com a clars exemples

trobem els contes de "Hansel i Gretel" i "La caputxeta vermella".

El Cabell llarg: es converteix en un símbol de llibertat i felicitat. En el conte de "La Rapunzel", els seus

llargs cabells donen llibertat i felicitat a la noia que es troba tancada i presonera dins de la torre.

La casa dels tres porquets: són símbols de progrés en la història de l‟home, des d'una casa sense cap

mena d‟estabilitat, a una de fusta, i arribant finalment a la sòlida casa de totxanes.

Les cendres: El nom de ventafocs prové del fet d‟haver de viure entre cendres. Tenim la impressió que la

vida d‟una serventa, que està tot el dia amb les cendres de la llar, té una posició extremadament

degradada. En ser una persona que va sempre coberta de cendres, té implicacions positives cap al nen.

Anar bruts els produeix plaer i alhora culpabilitat. Una altra simbologia de les cendres es dóna en la

15

Dante evoca aquesta imatge al principi de la divina comèdia quan diu: En mitad del camino de nuestras vidas, me encontré con un bosque tenebroso en el que me había perdido.


14

ventafocs que plora la mort de la seva mare (convertir-se en cendres). El cobrir-se un mateix de cendres

és símbol de dolor.

Els colors dels vestits: Per exemple, a "La Blancaneus", la part superior del vestit (blau) indica que la

noia pateix falta d'amor, ella no és estimada per la seva madrastra. La faldilla vermella indica que ha

ingressat en el seu període de dona. Així també es pot fer una analogia en "La Caputxeta Vermella".

El verd, d'altra banda, indica la seguretat i el contacte amb la natura. És un color més terrenal i també

simbolitza l'esperança. Pel que fa a les protagonistes que després es casen, generalment utilitzen el rosat

perquè significa trobar un amor. Encara que també es pot trobar el color blau celeste que indica un amor

més celestial, més platònic.

La fada padrina: és un personatge típic dels contes tradicionals que representa la màgia que fa canviar la

sort dels protagonistes. És una descendent de les parques romanes16 i dels genis islàmics. Apareix per

revelar una realitat oculta, concedir un do o un desig o transformar determinats objectes de la realitat.

Normalment la seva presència és esporàdica, només desencadena la trama i desapareix. En el conte de

"La ventafocs" la fada padrina simbolitza la bondat però alhora fa de protectora com els pares d‟avui en

dia, ja que li concedeix el seu somni de poder assistir a un ball, però amb la condició que a les 12h de la

nit ha de ser a casa o si no seria castigada. Altres històries on apareix una fada padrina són "La bella

dorment" i en "Pinotxo".

El germà gran: S‟aprecia clarament en el conte dels tres porquets, ja que només el gran ha après a

comportar-se segons el principi de la realitat: és capaç de posposar el seu desig de jugar i actua d‟acord

amb les seves capacitats, per prevenir el que passarà en el futur. És capaç de preveure la conducta del

llop, dels enemics i estranys que intenten atrapar-lo.

El germà petit: no és capaç de pensar res, no preveu la conducta del llop, els enemics, i sovint es deixa

portar pels seus desitjos. En canvi, moltes vegades és l'heroi que ajuda a trobar el camí de tornada o que

16

En la mitologia romana, dones que decidien el destí de mortals i déus.


15

com en el conte de "Les set cabretes ", és la que des d'un principi desconfia del llop i aconsegueix salvar-

se amagant-se dins del rellotge.

L'heroi o l'heroïna: Són els protagonistes i l'ésser amb el qual

s'identifica l'infant. Per això, el nen comença a sentir sensacions com

angoixa, por, amor... de la mateixa manera que l'heroi.

El llop: podem trobar-ne de diferents espècies, entre ells els més

amables, que són els més perillosos. El llop, destructor i salvatge

representa les forces asocials, inconscients i devoradores contra les

que hem d'aprendre a protegir-nos, i a les que un pot derrotar amb

l'energia del propi jo. Per exemple en el conte de: "Les set cabretes" i

"La caputxeta vermella".

El mirall: pot retenir l‟ànima i la força vital de la persona reflectida. Serveixen d'ajuda per a les

prediccions, perquè fan visibles els desitjos més profunds.

El nombre set: és un dels números màgics en els contes populars. Així tenim els set nans en el conte de

"Blancaneus" i set cabretes en el conte de "Les set cabretes i el llop", set són els colors primaris, set els

dies de la setmana, set els planetes de l'antiguitat, set les virtuts, set els pecats capitals, set els misteris,

set les meravelles del món... Aquest nombre simbolitza la perfecció.

El nombre tres: simbolitza la recerca de la pròpia identitat personal i social. Per exemple, el geni de "Les

mil i una nits" que concedeix tres desitjos a Aladí, tres són les dificultats o proves que han de vèncer els

herois dels contes fantàstics per alliberar la dona estimada, tres vegades la madrastra de Blancaneus

visita la casa dels set nans, i també els tres plats, cadires i llits del conte "La Rínxols d'Or"...

Amb els contes tradicionals, podem veure que el número tres és sovint un número místic i sagrat.

La poma: simbolitza l'amor i el sexe, tant en l'aspecte positiu com en el perillós. En el conte de "La

Blancaneus" la madrastra talla la poma per la meitat i es menja la part blanca, oferint a la noia la part

vermella, és a dir, la part enverinada. El fet de menjar la part vermella (que simbolitza l'erotisme) significa

Representació per Gustave Doré

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Dore_ridinghood.jp

http://es.wikipedia.org/wiki/Gustave_Dor%C3%A9


16

el fi de la seva innocència i la nena que hi ha dins de la Blancaneus, mor i és tancada en una taüt de vidre

transparent. Allà romandrà durant el període que la prepara per a la maduresa i per al matrimoni amb el

príncep.

Les sabates: l‟encaix de les sabates en el peu, és una imatge de connotacions sexuals. Per exemple, en

la Ventafocs, quan ella perd la sabata el príncep la recull i busca per tot arreu la princesa provant la petita

sabata a totes les noies. La insistència de la ventafocs a fugir assenyala, que contràriament a les seves

germanes, la seva sexualitat no es agressiva, sinó que espera pacientment que el príncep l‟esculli.

Els tresors: Simbolitzen el nostre jo interior. En els contes és l'assoliment, no només de riquesa, sinó

també de superació, d'aconseguir el que volíem des del principi. Per exemple: " El flautista d'Hamelí".

4.3 ANÀLISI DELS CONTES

Propp va separar els contes catalogats com a "contes meravellosos" i va analitzar l'estructura profunda

d'aquestes narracions on es poden veure tres moments claus:

1r. La malifeta inicial, que crea el nus de la intriga.

2n. Les accions de l‟heroi, com a resposta de la malifeta.

3r. El desenllaç feliç, el restabliment de l‟ordre dels herois.

També va descriure una sèrie de funcions que es repetien en la trama i en la construcció dels personatges.

Aquestes troballes les va publicar l'any 1928 en un llibre titulat "Morfologia del conte meravellós" 17.

Si analitzem els contes meravellosos hauríem de comparar entre si els temes d‟aquests contes. El resultat és

una descripció dels contes segons les parts que els constitueixen relacionant-les entre si i amb el seu

contingut. Segons afirma Vladimir Propp en tots els contes trobem valors constants i valors variables. El que

canvia són els valors dels personatges i el que es manté són les seves accions. Per tant, podem afirmar que en

17

Traducció del rus Morfologij skazki


17

el conte s‟atribueixen freqüentment les mateixes accions a personatges diferents. Les accions es repeteixen de

manera sorprenent, així, encara que els personatges siguin molt diferents, acostumen a realitzar les mateixes

accions.

El més important és la qüestió de saber què fan els personatges: qui fa o com ho fa són qüestions secundàries.

Aquestes funcions o accions són poc nombroses al contrari dels personatges que són molts. Això explica el

doble aspecte del conte màgic: d'un banda, la seva extraordinària diversitat i per l‟altra la seva uniformitat no

menys extraordinària, la seva monotonia. Les funcions dels personatges representen doncs, les parts

fonamentals del conte i són aquestes les que hauríem de separar per analitzar-les. Així les conclusions que

podem extreure segons V. Propp són:

1. Els elements constants dels contes són les funcions dels personatges, aquestes són les parts

constitutives fonamentals del conte.

2. El nombre de funcions que té el conte meravellós és limitat.

3. La successió de funcions és sempre idèntica. Així un cop aïllades permetrien agrupar els contes per

les seves funcions.

4. Tots els contes meravellosos pertanyen al mateix tipus pel que respecta a la seva estructura.

Segons Vladimir Propp en tots els contes tradicionals apareix la mateixa estructura que inclou trenta-una

funcions recurrents que es repeteixen en els contes malgrat que no hi apareixen totes alhora. Més aviat és un

senyal de l'existència de certs patrons i funcions dramàtiques recurrents en la cultura popular de tots els

pobles, ja que com diu Vladimir tots els contes tenen uns patrons molt semblants, i sempre passa el mateix

encara que cadascun el retoca per donar-li un toc especial.

A continuació es descriuen les 31 funcions:18

18

Funcions extretes del llibre Vladimir Propp morfologia dels contes.


18

1. Allunyament. Un dels membres de la família s'allunya.

2. Prohibició. Una prohibició recau sobre l'heroi.

3. Transgressió. Es transgredeix la prohibició.

4. Coneixement. L'antagonista entra en contacte amb l'heroi.

5. Informació. L'antagonista rep informació sobre la víctima.

6. Engany. L'antagonista enganya l'heroi per apoderar-se d'ell i dels seus béns.

7. Complicitat. La víctima és enganyada i així ajuda l'agressor.

8. Malifeta. L'antagonista origina un perjudici a un dels membres de la família.

9. Mediació. Es fa pública la malifeta, hom formula una petició o ordre a l'heroi, se li ho permet o se

l'obliga a marxar.

10. Acceptació. L'heroi decideix marxar.

11. Marxa. L'heroi marxa.

12. Prova. El donant sotmet l'heroi a una prova que el prepara per rebre una ajuda màgica.

13. Reacció de l'heroi. L'heroi supera o no una prova.

14. Regal. L'heroi rep un objecte màgic.

15. Viatge. Es condueix l'heroi a un altre regne, on hi ha l'objecte que cerca.

16. Lluita. L'heroi i el seu antagonista s'enfronten en un combat directe.

17. Marca. L'heroi queda marcat.

18. Victòria. L'heroi venç l'antagonista.

19. Esmena. Es repara la malifeta.

20. Retorn. L'heroi torna a casa.

21. Persecució. Es persegueix l'heroi.

22. Socors. S'auxilia l'heroi.

23. Retorn d'incògnit. L'heroi retorna, a casa seva o a un altre regne, sense que el reconeguin.

24. Fingiment. Un fals heroi reivindica els èxits assolits que no li corresponen.


19

25. Tasca difícil. Hom proposa a l'heroi una missió difícil.

26. Compliment. L'heroi du a terme la missió difícil amb èxit.

27. Reconeixement. Hom reconeix l'heroi.

28. Desenmascarament. El fals heroi queda en evidència.

29. Transfiguració. L'heroi rep una nova apariència.

30. Càstig. L'antagonista és castigat.

31. Noces. L'heroi es casa i puja al tron.

Algunes de les funcions de Propp constitueixen parelles, tenen el seu dret i revés, apareixent immediatament

en el relat, o pel contrari separades en el desenvolupament.

Per exemple l'ENGANY (funció 6 segons Propp) i COMPLICITAT (funció 7 segons Propp) solen aparèixer en

la seqüència immediata. Ara ho demostraré posant com exemple el conte de " La Blancaneus". La madrastra

ensenya la poma enverinada a la Blancaneus (engany) i aquesta es deixa enganyar (complicitat).

Altres vegades, la parella apareix distanciada en el transcurs del relat, com per exemple: MALIFETA (funció 8) i

REPARACIÓ O ESMENA (funció 19). Això passa en la majoria dels contes ja que la malifeta suposa el nus de

la intriga i la reparació o esmena, el desenllaç.

Altres funcions que són inseparables són: PROHIBICIÓ-TRANSGRESIÓ. Com per exemple en el conte de

"Les set cabretes i el llop" hi ha una ordre de la mare que és no obrir la porta (prohibició) però les cabretes

l'obren (transgressió).

A partir de la lectura del llibre de Vladimir Propp, he tingut l‟oportunitat d‟aprendre amb detall com analitzar un

conte. Tot seguit descompondré un conte19 segons les parts constitutives. Per fer-ho he escollit el conte

tradicional de "La Caputxeta vermella" (versió dels germans Grimm).

19

El·laboració pròpia


20

Anàlisi del conte "La Caputxeta Vermella":

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La Seva mare li

havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que

tothom li deia Caputxeta vermella

Un dia la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la

seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no

s'entretingués pel camí ni que parlés amb desconeguts, perquè

creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per

allà el llop.

2. PROHIBICIÓ SOBRE

L'HEROI PER PART DE

LA MARE

La Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en

camí. La nena haiva de travessar el bosc per arribar a casa de

l'àvia, però no li feia por i per això es va posar a cantar mentre collia

unes flors.

1. ALLUNYAMENT

D'UN MEMBRE DE LA

FAMILIA

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

-On vas, nena?- li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

3. TRANSGRESSIÓ: Es

transgredeix la

prohibició.

4. CONEIXEMENT:


21

-A casa de l'àvia- li va dir la Caputxeta.

L'antagonista rep

informació sobre la

víctima

5. INFORMACIÓ:

L'antagonista rep

informació sobre la

víctima

6. ENGANY:

l'antagonista enganya

l'heroi per apoderar-se

d'ell i dels seus béns

El llop es va devorar a l'àvia, es va posar la gorra rosa de la

malaurada, es va ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver

d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota

contenta.

8. MALIFETA:

L'antagonista causa

algun perjudici a uns

dels membres de la

familia

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt

canviada.

-Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

-Són per veure't millor- va dir el llop imitant la veu de l'àvia.

6. ENGANY:

l'antagonista enganya

l'heroi per apoderar-se

d'ell i dels seus béns.

-Mmmm.... Mira, nena, veus aquest camí d'aquí, doncs si

vas per aquí arribarás molt més ràpid- Va dir el llop.


22

-Àvia, àvia, quines urelles més grans que tens!

-Són per sentir-te millor- va segui dient el llop.

-Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

-Són per a... menjar-te millor!- i dient això, el llop es va llançar sobre

la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia.

16. LLUITA: L'heroi i

la seva antagonista

s'enfronten en combat

directe.

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa

de l'àvia, va decidir donar una ullada a casa de l' àvia Va veure que

la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de

tant tip com estava. El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el

ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta eren allà,vives! Per a castigar al

llop, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar

a tancar. Quan el llop va despertar va sentir moltíssima set i es va

dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven

molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

22. SOCORS: l'heroi és

auxiliat

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant,

però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no

parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara en endavant,

seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

19. ESMENA: La

malifeta inicial és

reparada.

17. MARCA: L'heroi

queda marcat

30. CÀSTIG:

L'antagonista és

castigat.


23

5. VALOR EDUCATIU

5.1 LA IMPORTÀNCIA DELS CONTES TRADICIONALS

Els contes són un llenguatge de l‟inconscient, és a dir, un llenguatge que s‟expressa i es recull

inconscientment. Són la transmissió d‟una informació que el narrador no sap que transmet i que l‟oient no sap

que capta, però que capta i que transmetrà després a les noves generacions. D‟aquesta manera ens arriba,

des d‟orígens llunyans, una informació preciosa, transcultural, perquè és anterior a tota diferenciació cultural,

que prepara les noves generacions per poder entendre tot allò que aniran trobant en el transcurs de la vida.

Cada cultura i cada temps històric vestirà els seus contes amb elements propis del seu entorn, i aquests

elements seran el decorat, l‟aparença i la part visible del conte que taparà el missatge de fons, que és el que

realment interessa a l‟oient i que es transmet de generació en generació.

El conte és un recurs molt valuós en l'educació i desenvolupament de l'infant. Com a alumne que he pogut

gaudir de l'experiència d‟anar a una escola a explicar contes als nens i nenes d'infantil i cicle inicial considero

que és molt gratificant observar l‟interés que desperten aquests en els infants. A més, permeten treballar

diferents aspectes i, per tant, m‟he adonat que tenen un valor educatiu molt important.

El conte per si mateix, compleix tota una sèrie de funcions que li donen validesa pròpia, és a dir, que el podem

considerar com un tot acabat. No obstant, el conte té tanta flexibilitat, que el podem fer servir com a eina per

aconseguir altres objectius.

A continuació, enumerarem les funcions que realitza el conte per si mateix i les coses que podem fer amb

aquesta eina màgica.

En general els contes permeten:

Estimular el desenvolupament del llenguatge, ja que s'amplia el vocabulari i les expressions.

Incidir positivament en el desenvolupament afectiu perquè mitjançant els contes el nen/a aprèn el

significat de certs valors humans, actituds i normes.


24

Expressar els sentiments quan l‟infant s‟identifica amb els personatges del conte, fet que, alhora, li

permet alliberar impulsos i tensions i resoldre els seus conflictes personals.

"Aprendre que la lluita contra les dificultats de la vida és inevitable i que, per tant, cal enfrontar-se a les

situacions inesperades, buscar solucions a les dificultats i superar-les." 20

Ordenar accions i fets i, per tant, aprendre a dialogar seguint una seqüència.

Estimular la creativitat i la imaginació de l‟infant.

Conèixer l‟entorn i la realitat.

Transmetre afecte.

Adquirir estructures gramaticals.

Estimular la lògica i la imaginació.

Fomentar la concentració i atenció.

Desvetllar el sentit de l'humor.

Ajudar a distingir entre allò que està bé o està mal fet.

Madurar (construir la pròpia personalitat).

Confiar en nosaltres mateixos.

Aprendre a compartir i a respectar els altres.

Com a filla i alumna a qui han explicat contes durant tota la meva infància m'he adonat que pels adults, tant

pares com mestres, els contes tradicionals són una eina indispensable en el desenvolupament de qualsevol

infant, ja que ajuden a canviar l'estat d'ànim, explicar algun "per què?", tranquil·litzar-se i dormir, alegrar a algú

que està trist, entendrir algú que "es fa el fort", menjar, fer una activitat, participar en un joc, llegir...

20

Brunno Bettelheim "Psicoanálisis de los cuentos de hadas" (pàg:12)


25

5.2 Esteriotips dels contes tradicionals

Els llibres infantils, ja siguin contes tradicionals o llibres en imatges, són el primer apropament a la lectura i

constitueixen un material pedagògic i un suport privilegiat en els processos d‟identificació i aprenentatge dels

rols sexuals i de les relacions socials entre els sexes. D‟aquesta manera, les imatges, observades durant molt

de temps per les nenes i els nens que encara no han après a llegir, són eines de transmissió d‟estereotips.

Els contes solen ser el primer contacte de la infància amb la literatura, no obstant això, aquest primer contacte

no és tan innocent com podria semblar, ja que tot i tenir un gran valor educatiu com hem pogut observar, les

investigacions ens mostren el marcat caràcter sexista dels seus continguts i dels valors que transmet.

El conte de fades està estereotipat en els atributs als personatges femenins i masculins, les accions i els trets

emocionals que se‟ls atribueixen.

Si fem un repàs a tots els contes de fades en tots passa el mateix, ja que tenen uns estereotips marcats. Així

per exemple:

Elles sempre esperen, cusen, netegen, ploren...

Ells sempre lluiten, salven, rescaten, viatgen...

El poder del personatge femení màgic (la fada) radica precisament en la seva

màgia atorgada per algú o alguna cosa.

El poder del personatge masculí màgic (el mac) radica en la seva saviesa.

La malícia del personatge femení radica en la gelosia i la lletjor.


26

La malícia del personatge masculí radica en el seu poder (llop) o en l‟avarícia.

Finals que representen la forma més perfecta d‟existència desitjada: casar-se amb el príncep o

princesa i convertir-se en rei o reina.

Les nenes i dones han estat caracteritzades com a boniques, dolces, delicades, pobres, ingènues,

intel·lectualment negades, intuïtives, volubles...

Els homes en general es descriuen per la seva valentia, covardia, astúcia, agressivitat, eficàcia i pels

seus treballs o per les seves situacions de poder.

La bruixa sempre és lletja i molt dolenta.

Les mares netejant, cuinant o cuidant a nadons.

Els pares en rols de poder (policia, jutge...)

Nens jugant a “jocs de nens” i nenes jugant a “jocs de nenes‟‟.

Entre aquests estereotips, el més utilitzat i potser el més perillós en la formació de la identitat de gènere, tant

per l‟home com per la dona, és la figura del príncep blau i de la princesa guapíssima. Potser aquest estereotip

és un dels més perjudicials, ja que totes les noies tenen l‟esperança de trobar el seu príncep blau tal i com ho

feien les princeses i les protagonistes dels contes, i segurament, això no és el que es trobaran a la vida real, ja

que les coses són molt més difícils i no tot és tan màgic com en el món dels prínceps blaus. Per una altra

banda, també tenim el perill de fer creure que s'ha de tenir una imatge perfecta imitant el model de princesa

guapíssima i príncep guapo i valent. Tot això ho podem relacionar directament amb el rol que nens i nenes

adopten en els seus jocs innocents, quan per exemple els nens acostumen a jugar a lluitar i ser els guanyadors

i valents davant els seus contrincants, o bé, quan les nenes juguen a disfressar-se de princeses i totes volen

ser la més guapa, sobretot, la protagonista que acabarà casant-se amb un príncep blau. Els infants continuen

identificant-se amb prínceps i princeses perfectes com a objectiu a aconseguir quan siguin grans.

A partir de fer el recull podem reflexionar respecte quin és el model que presenta el conte pel que fa a com

s‟espera que sigui una noia- un model masculí– al que s‟ha d‟ajustar el de la noia ( la princesa en aquest cas).


27

Gairebé tots els contes tradicionals estan carregats d'estereotips sexistes que ensenyen als nens i nenes com

han de comportar-se segons el seu sexe. Solen incorporar-se de forma innocent, ingènua i fins i tot divertida i,

per això, es creu que passen desapercebuts a mares, pares i personal docent. Tot i això, el professorat coneix

perfectament aquests estereotips i saben com utilitzar-los per ensenyar a l'infant que això que fa el pare o la

mare del conte no està bé i què és el que s'hauria de canviar. Podríem dir que aquests contes són el reflex de

la realitat desigual que ens envolta.

No és casualitat que en els contes les bruixes apareguin com a figures malvades i els mags com a éssers

intel·ligents i bons, que els prínceps valents salvin a les princeses submises, que la figura de la maldat es

representi per madrastres (en femení), que els nens sempre hagin de ser valents, emprenedors, mentre que

les nenes siguin simples, boniques, temoroses, obedients ...

No és habitual que a la literatura trobem que les nenes són les heroïnes i no les princeses, ni les amigues

bones que ajuden però a les que mai se'ls ocorren les idees. Contes en els que les nenes no siguin les

ploraneres o les temoroses, les obedients o les xivates, que facin de mares o cuidadores...També hi ha pocs

contes en què els nens juguin a les firetes, o siguin tímids i poc actius, en els que segueixin una nena en les

seves aventures, on els prínceps siguin salvats per les princeses. I el mateix passa amb els papers que se'ls

donen en els contes a les mares i els pares, les àvies o els avis, les bruixes, els reis, etc.

Actualment, els contes recullen rols diferents, en alguns contes nous els rols són totalment oposats, la dona és

la que té una feina valorada i, en canvi, és el pare qui es queda casa, fa les feines de casa.... A més, també hi

ha els anomenats contes políticament correctes. Són els contes tradicionals de sempre, reescrits d'acord amb

el temps políticament correcte. Aquests el·liminen el sexisme, el racisme i altres discriminacions, i són molts

els que opinen que no són beneficiosos per l'educació dels infants.

A continuació, podem veure un exemple de conte políticament correcte del conte de "La Caputxeta vermella".

Per fer-ho, he triat la versió de Perrault i l'he comparat amb l'última versió, la políticament correcta.


28

PERRAULT CONTE POLÍTICAMENT CORRECTE

Personatges que

apareixen

Caputxeta, àvia, mare, llop,

llenyataires.

Caputxeta, mare, àvia, llop, operari de la indústria

fustera.

Descripció de la

Caputxeta

Era una nena de poble, la més

bonica de totes i molt estimada

per l‟àvia i la mare.

Era una persona de pocs anys.

D’on ve el nom de

Caputxeta?

L‟àvia li va encarregar una

caputxeta vermella per ella.

No es fa esment.

Què és el que porta

la Caputxeta a la

cistella?

Coca i un pot de mantega. Fruita fresca i aigua mineral.

Per què la

Caputxeta porta la

cistella a l’àvia?

Perquè està malalta. Perquè representa un acte generós.

Reacció de la

Caputxeta quan es

troba amb el llop

No sap que és perillós. No té por perquè posseeix la suficient confiança com per

no sentir-se intimidada.

Com enganya el

llop a la

Caputxeta?

El llop repta a la Caputxeta per

veure qui arriba abans a casa

de l‟àvia. Ell va pel camí més

curt i fa anar la nena pel més

llarg.

El llop coneix un camí més curt i l‟avança.

Què fa el llop quan

arriba a casa de

Desfigura la veu per fer veure

que és la Caputxeta i l‟àvia li

Irromp a casa de l‟àvia i la devora.


29

l’àvia? dóna la fórmula per obrir la

porta. Quan entra es menja a

l‟àvia perquè feia tres dies que

no havia menjat.

Com enganya el

llop a la

Caputxeta?

Quan la Caputxeta truca la

porta, el llop imita la veu de

l‟àvia i li diu la fórmula per obrir

la porta. Ella entra, el llop la fa

ficar a dins i mantenen una

conversa.

No l‟enganya, la Caputxeta entra directament a la casa i

manté conversa amb el llop.

S’empassa el llop a

la Caputxeta?

Sí, se la menja. No

Com acaba el

conte?

L‟àvia i la Caputxeta són

devorades.

La Caputxeta comença a cridar perquè el llop està

disposat a devorar-la. Un operari de la indústria fustera

que passava per allà va entrar a dins la casa amb

intenció d‟ajudar-la. La Caputxeta s‟encara amb l‟operari

dient-li que es pot defensar sola. De cop l‟àvia salta de la

panxa del llop, agafa la destral de l‟operari i li talla el cap.

Què passa amb els

personatges que

sobreviuen al final

del conte?

El llop Sobreviuen la Caputxeta, l‟àvia i el llop. Tenen uns

objectius en comú i creen una comunitat al bosc vivint

feliços per sempre.


30

5.3 LA CRUELTAT EN ELS CONTES

En la introducció al seu cèlebre llibre "Psicoanàlisi dels contes de fades", Bruno Bettelheim afirma que aquest

tipus de narracions transmeten als nens que "la lluita contra les serioses dificultats de la vida és inevitable, és

part intrínseca de l'existència humana ".21 Els contes tradicionals, que no són exclusius de l'àmbit europeu i

l'origen en ocasions es remunta a èpoques anteriors a l'aparició de l'escriptura, han estat i continuen sent

vehicle de transmissió de coneixement i models de conducta.

En les últimes dècades, però, els contes tradicionals han estat objecte d'estudi de la psicologia, sociologia,

pedagogia i antropologia, i com ja he comentat en el punt anterior, han suscitat nombroses polèmiques entorn,

per exemple, la visió de la societat que reflecteixen, el rol assignat a les dones, el seu impacte sobre la psique

dels nens, entre d'altres. Moltes persones sostenen que la lectura d'aquests relats, particularment en les seves

primeres versions, podien causar traumes i frustracions, en originar temors i patiments innecessaris. En

contraposició, autors com Bruno Bettelheim assenyalen, des d'un marc teòric psicoanalític, la importància que

els nens coneguin aquests emfàticament, tot i que és desaconsellada per alguns experts, particularment en les

seves primeres versions. Bettelheim sosté que, en virtut de la seva universalitat en el tractament de qüestions

essencials de la condició humana, els contes infantils tradicionals ajuden els nens a construir la seva

personalitat i a assolir la maduresa vital perquè els permet visualitzar que la lluita contra les dificultats de la

vida és part intrínseca de l'existència. Sempre se'ns ha explicat que hem de treballar molt perquè la vida és

difícil i presenta obstacles que hem d'aprendre a resoldre. Els contes són un bon inici per fer-ho.

Amb el pas del temps i en la mesura que alguns corrents pedagògics van posar en dubte el seu valor educatiu,

aquests relats s'han anat endolcint. Però l'eliminació dels elements més cruels i sagnants i les variacions dutes

a terme al llarg dels segles pels diferents autors crec que no era necessària. Des del meu punt de vista, i

basant-me en diferents llibres que parlen d'aquests temes, crec que moltes vegades la crueltat dels contes és

necessària, ja que a la vida real també existeix la por, la mort, situacions difícils i injustes... Com molt bé Bruno

Bettelheim en explica en el seu llibre citat anteriorment, molts pares estan totalment convençuts que els seus

21

Cita de Brunno Bettelheim en el seu llibre" Psicoanálisis de los cuentos de hadas" (pàg:12)


31

fills i filles només haurien de presenciar la realitat conscient, les imatges agradables que fan realitat els seus

desitjos, és a dir, haurien de conèixer únicament el costat bo de les coses. Però aquest món d'una sola cara

nodreix la ment del nen/a de manera unilateral, perquè la vida real no sempre és agradable. Aquest és

precisament el missatge que els contes tradicionals transmeten als infants, de diferents maneres "que la lluita

contra les serioses dificultats de la vida és inevitable, és part intrínseca de l'existència humana",22 però si un no

fuig, sinó que s'enfronta a les privacions inesperades i moltes vegades injustes, arriba a dominar tots els

obstacles, arribant finalment a la victòria.

Les històries modernes que s'escriuen a les criatures, generalment

eviten aquests problemes existencials, encara que siguin crucials per a

tots nosaltres. El nen/a necessita més que ningú que se li facin

suggeriments, en forma simbòlica, de com ha de tractar amb aquestes

històries i avançar sense cap perill cap a la maduresa. Les històries

"segures", és a dir, políticament correctes, no mencionen ni la mort, ni

l'envelliment, límits de la nostra existència, ni el desig de la vida eterna.

Mentre que, al contrari, els contes de fades enfronten adequadament a

l'infant amb els conflictes humans bàsics.

Per tant, crec que no cal que ens dediquem a crear noves versions dels contes tradicionals ja que acabaríem

eliminant el veritable missatge que escriptors com el germans Grimm o Perrault ens volien transmetre des de

fa molt segles. El que s'ha de fer és explicar als nens aquestes històries fent una mirada crítica a aquests

estereotips sexistes i pel que fa a la crueltat no crec que s'hagi d'eliminar, ja que aquesta és la que fa que el

nen s'adoni dels perills i realment aprengui com és la vida.

A més, penso que la por està més en el com narrem que no pas en el què narrem. Podem espantar una

criatura parlant-li d'un cavall i alhora fer-lo riure pels descosits parlant-li d'una bruixa. Com diu l'escriptor i

22

frase repetida constantment per l'autor Bruno Bettelheim.

Dibuix: Denzell 8 anys


32

mestre Jaume Centelles23 " la por es necessària en petites dosis, ja que és com una vacuna que ens ajudarà a

vèncer els nostres propis temors."

Un greu problema amb el que m'he trobat és que aquestes traduccions dulcificades moltes vegades són

dolentes o inexactes. Són adaptacions per a nens/es, on s'ha intentat treure crueltats al text amb el lamentable

resultat de tergiversar. Per exemple, hi ha una traducció anglesa del conte de "La Ventafocs", en la qual es va

eliminar la part final del relat, aquella en la qual es descriu el càstig sofert per les dues germanastres en mans

dels coloms amics de la Ventafocs. Aquest fragment, que és decisiu, té a veure ni més ni menys amb les lleis

còsmiques de retribució i càstig.

Si prenem com a exemple novament el conte de "La Ventafocs", en la versió original no apareixen ni sabatetes

de vidre, ni carabassa, ni ratolí (elements que es van agregar per donar-li més brillantor). Un altre detall que es

va deixar de banda va ser l'escena en què les germanastres apareixen tallant els dits dels peus per poder-los

fer entrar en les sabatetes.

5.4 EL MEU JUDICI

En conclusió, aquests estereotips poden tenir un gran valor si es treballen per potenciar aspectes tan

importants com la coeducació i d'altres, i cal continuar explicant-los tal com són, però sense oblidar la

importància de fer una reflexió i mantenir una mirada crítica al respecte.

Finalment, cal dir que si els contes han perdurat durat tan de temps serà perquè tenen un alt valor educatiu i no

caldria llavors eliminar la crueltat ja que com hem dit reiteradament és necessària perquè els nens puguin

madurar i entendre com és el món real que els envolta i que no sempre és un camí de roses. Entre tots i totes

hem d'intentar que no es perdi la nostra cultura i per tant hem de col·laborar a transmetre els nostres contes

tradicionals a les noves generacions. sense canvis ni modificacions.

23

Extret del seu llibre: La bibliteca, el cor de l'escola. ( pàg:64)


33

6. PRÀCTICA 1: ENQUESTES AL PROFESSORAT

Per poder saber la vigència actual dels contes tradicionals vaig realitzar enquestes a mestres de diferents

escoles i de diferents cursos des de parvulari fins a cicle inicial. El meu objectiu era demostrar que els contes

mai passen de moda i que actualment tot i les noves tecnologies i les produccions de la cadena Disney encara

són igual o fins i tot més importants que abans pel seu alt valor educatiu. Per tant, gràcies a la realització

d‟aquesta pràctica podré demostrar les hipòtesis del meu treball.

Vaig aconseguir enquestar un gran nombre de professors/res, de l‟escola Santiago Ramon i Cajal (Torrassa)

escola Gornal (del Gornal) i l'escola Ramon Casas (Zona Franca) de l'Hospitalet de Llobregat, l‟escola Pau

Romeva (Les Corts) i l‟escola Tàber (Sarrià) de Barcelona i l'escola Ginesta de Matadepera. Vaig triar aquestes

escoles ja que són de diferents barris i classes socials.

Tot i que va ser difícil, vaig poder aconseguir una mostra de 25 enquestes de cicle inicial i 25 d‟infantil ja que

creia que podien haver-hi algunes variacions. Algunes d'aquestes van ser contestades conjuntament per un

cicle, de manera que alguna de les enquestes correspon a varies persones.

A continuació presento el contingut de l'enquesta amb les respostes obtingudes.

A la vostra escola expliqueu contes tradicionals?

Totes les escoles em van dir que sí que explicaven contes

tradicionals perquè els consideraven part fonamental del procés

d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat, i que a més

formaven part del seu currículum. A més consideren que són

una instrument fonamental per a educar els infants. Per tant, es

confirma que els contes tradicionals estan vigents actualment.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

sino


34

I estan dins de la vostra programació o simplement els expliqueu aprofitant temps lliure?

Totes les escoles m‟han contestat que els contes tradicionals són

un recurs tant important, sobretot en aquesta etapa dels nens dels

3 als 7 anys, que estan dins de la programació i a més els donen

gran importància ja que els consideren un producte molt valuós i

educatiu.

A més, a part d'utilitzar els contes dins de la programació també

ho fan en el temps lliure, i moltes vegades són els nens i nenes

que ho demanen al professorat, i ells els expliquen encantats.

Creus que és important explicar els contes tradicionals? Per què?

Aquesta pregunta va tenir diferents explicacions però totes

coincidien en una mateixa resposta. A continuació citaré alguna

de les respostes de les mestres:

"Sí, perquè són els contes de tota la vida i permeten continuar

una tradició oral, desenvolupar la imaginació... formen part de la

nostra cultura."

"Sí, perquè transmeten tradicions i valors com ja deus haver

descobert."

"Sí, està molt bé conèixer nous contes i històries, però cal mantenir la nostra tradició i explicar els de sempre,

perquè són històries boniques."

"I tant, és important passar tan via oral com escrita les nostres tradicions, i una d‟elles són els contes

tradicionals."

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

sino

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

sino


35

"Els contes tradicionals transmeten el bagatge de la cultura que ens és pròpia. La cultura, el llenguatge, l‟art,

estan farcits de referents als contes i llegendes tradicionals. A més a més els contes obren la porta a la

imaginació."

"Sí, perquè tots ensenyen alguna cosa. El “bé” sempre guanya al “mal”. Les persones o animals que tenen

actituds que no són correctes acaben perdent. Ensenyen valors com compartir, ajudar els altres, estimar..."

"Molt, ja que treballa el llenguatge oral i desenvolupa la imaginació dels infants."

Aquestes són algunes de les respostes de les mestres que m‟han fet veure i reflexionar sobre la importància

que tenen els contes tradicionals durant l‟educació de l‟infant i, per tant, reforcen la meva primera hipòtesi.

Creus que marquen estereotips? Què en penses dels rols marcat o dels estereotips?

Totes les respostes coincidien en un aspecte i era que els

estereotips tot i que influencien molt, poden ser treballats i explicats

educant de manera adient els alumnes. Algunes de les respostes

de les mestres van ser:

"Sí, però aquí entra en joc la mestra que pot canviar alguns

d‟aquests estereotips. Pot ser el pare qui fa el menjar o la mare que

treballa al camp, etc... Els estereotips en general crec que no són

bons perquè influencien els infants amb informació que no és certa.

Avui en dia han evolucionat i els rols estan canviant."

"Sí, però es pot partir d‟un conte tradicional i reinventar-lo, canviar el caràcter o el rol dels personatges i trencar

així estereotips i despertar la creativitat, l‟esperit crític...

"Sí que en tenen, però serveixen per fer reflexionar d‟aquests rols i estereotips."

"Podria ser, però es pot aprofitar això per treballar la coeducació i fer un canvi de papers, per exemple, en

comptes d'una caputxeta que fos un nen qui anés a casa de l‟àvia."

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

sino


36

"Sí, penso que marquen estereotips, però la ment del nen és molt lliure i diversa i ells també imaginen. De fet

vivim envoltats d'estereotips: TV, cine..."

"Els contes tradicionals transmeten uns rols d‟un època determinada que no és la nostra. Els contes cal

continuar explicant-los però és important fer amb el nen una mirada critica sobre els estereotips dels contes."

Quins són els contes tradicionals que més expliqueu o que més treballeu amb els nens?

Algunes de les respostes eren molt generals ja que contestaven que a l'escola s'explicaven els contes més

coneguts. D'altres especificaven clarament el nom d'aquests contes i la majoria coincidien. D'aquestes

respostes he elaborat una llista dels més anomenats per ordre de preferència. A més, he pogut veure que

depenent de l'edat dels nens s'expliquen uns contes o uns altres. Després de fer les enquestes vaig anar a

l'escola Santiago Ramon i Cajal i vaig demanar que em dibuixessin el seu conte preferit. La veritat és que com

es pot veure en els dibuixos de l'annex, coincidia amb els que més es treballen a classe, que es troben a la

taula següent. 24

24

Gràfic d'el·laboració pròpia

INFANTIL

La caputxeta vermella

Els tres porquets

La rateta que escombrava l’escaleta

Les set cabretes

El petit polzet

La Rinxols d’or

CICLE INICIAL

Rinxols d’or

La ventafocs

El soldadet de plom

Anaguet lleig

Hansel i Gretel

Pinotxo


37

Creu que degut a les noves tecnologies els contes tradicionals estan passant de moda?

Els professors/es d'aquestes escoles creuen que no, ja que també es

treballen amb les noves tecnologies i donen més oportunitats de

treball. Per tant, les noves tecnologies són una eina que fa més fàcil i

divertida la difusió dels contes tradicionals. Fins i tot és molt divertit ja

que gràcies a les TAC presenten el conte amb la pissarra digital,

l‟escenificació del conte queda molt més clara i, a més, es veuen en

mida molt més gran.

També creuen que els contes tradicionals, tot i les noves tecnologies

se seguiran explicant de pares a fills, ja que el conte oral sempre

serà un gran recurs pedagògic.

L'escriptora de contes infantils Montserrat Beltran em va dir que "els contes passaran de moda si nosaltres els

oblidem i els fem passar, però mentre els expliquem sempre romandran a la nostra cultura". Tanmateix, alguna

mestra em va dir que a les escoles cada vegada els donen més èmfasi i hi dediquen molt més temps perquè

creuen que la tradició dels pares d'explicar-los contes tradicionals s‟està perdent i és possible que vagin

desapareixent de les llars, però que gràcies a la tasca dels mestres aquests mai passaran de moda.

Per finalitzar, tots els mestres arriben a la conclusió que el conte tradicional explicat oralment als nens i nenes

sempre tindrà el seu racó de màgia.

Quins contes creus que mai s’haurien de perdre? Per què?

En general creuen que cap dels contes tradicionals de sempre s'haurien de perdre, precisament perquè els

coneixem tots i és una riquesa cultural comuna. Sobretot, els contes que creuen que mai s‟haurien de perdre

són "La Caputxeta vermella" , "En Patufet", "La rateta que escombrava l‟escaleta" i "Les set cabretes i el llop" ja

que creuen que són els que transmetem més valors i màgia, i transmetem més expectació en els més petits.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

sino


38

Per tant, la majoria d'enquestats creuen que cap conte tradicional s'hauria de perdre ni tampoc els moments

d‟explicar-los, ja que aporten riquesa de vocabulari, diàlegs que ajuden a millorar l'expressió, estructures de

llenguatge i, a més, són un llaç d'unió entre pares i fills, avis i néts...

Una altra de les respostes comentava que els contes tradicionals sempre són ben rebuts per la canalla perquè

els coneixen, i poden anticipar el que succeirà o prevenir-ho, i això sovint els emociona.

En conclusió podríem afirmar que cadascú d‟ells t‟endinsa dins d‟un món màgic i ens fa sentir protagonistes de

moltes aventures. De sobte som tan petits com en Patufet i cantem la seva cançó, o som la mare cabreta que

se‟n va a comprar o bé aquell llop que ensenyava la poteta per sota la porta, fins i tot podem ser la cabreta

petita que aconsella no obrir la porta i per tant ajuda a salvar les altres. En definitiva tots i totes podem somiar

però sempre arriba el final que acaba dient ,” Vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte s‟ha fos” i així

tornem a la realitat.

6.1 CONCLUSIÓ DE LES ENQUESTES

Aquesta pràctica m‟ha sigut molt útil per poder demostrar les meves hipòtesis. Gràcies a la col·laboració de

molts mestres he pogut deduir que els contes tradicionals són vigents pel seu alt valor educatiu. Així doncs, ha

quedat confirmat que les mestres utilitzen els contes com a recurs ja que transmeten valors positius, models de

conducta i recursos per afrontar situacions de la vida quotidiana. D'aquesta manera verifico que la meva

primera hipòtesi és certa.

Quant als estereotips, el professorat és conscient que hi són, però creuen que és important que apareguin per

poden treballar-lo amb els infants i fer-los reflexionar sobre aquests rols i estereotips i així millorar las seves

actituds. Per tant, aquest estereotips poden tenir valor educatius si es treballen per potenciar la coeducació.

Tots els mestres arriben a la conclusió que els contes cal continuar explicant-los tal com són, però sense

oblidar la importància de fer reflexionar els infants amb una mirada crítica als estereotips dels contes. Tot i això,

creuen que avui dia els rols han evolucionat i estan canviant, com es pot veure a les pel·lícules Disney actuals,

com podria ser Shrek i la nova pel·lícula de Disney " Enredats", en les quals, el paper de la dona guanya en


39

igualtat davant de l'home i on es canvia totalment la seva imatge. Relacionat amb això m'agradaria comentar

una notícia que va aparèixer al telenotícies d'Antena3 el dia 20 de Novembre que parlava de les noves

pel·lícules Disney abans esmentades i dels estereotips. Deia que després de l'inesperat desastre de la

pel·lícula de "Diana i el sapo", que estava plena d'estereotips sexistes, la cadena Disney havia creat una nova

pel·lícula " Enredats", adaptada altre cop d'un conte tradicional dels germans Grimm. Aquesta pel·lícula que

elimina tot tipus d'estereotip sexista, té com a protagonista una nova princesa que trenca amb el típic estereotip

de princesa com podria ser el de la Blancaneus o la Bella Dorment. Aquí a Espanya no s'ha estrenat encara,

però, tot i això, es preveu un gran èxit com ja ho ha fet a les taquilles d'altres lloc del món. D'aquesta manera la

segona hipòtesi del meu treball que diu que els contes tenen un gran nombre d'estereotips sexistes i, per tant,

crec que els estereotips sexistes també es perpetuen a partir dels contes es confirma. Tot i això ha quedat

demostrat que tot i tenir un gran nombre d'estereotips les mestres els utilitzen fent una mirada crítica amb el

nen i així aquests estereotips són alhora positius.

Aquesta segona hipòtesi l'he pogut demostrar també gràcies a l'entrevista que vaig tenir amb una escriptora

molt coneguda de contes infantils, na Montserrat Beltran Roca. Vaig poder contactar amb ella al saló del llibre

en Català, on ella signava els seus llibres. Em va concedir una entrevista i em va facilitar informació via e-mail.

A part de ser una gran escriptora, treballa com a mestra a l'escola Ginesta de Matadepera, fet que m'ha facilitat

obtenir més enquestes per completar la meva investigació. A més de l'entrevista, li vaig demanar la seva opinió

personal sobre la meva hipòtesi i ella m'ho va argumentar amablement i de manera molt entenedora acabant

amb una frase que m'ha sigut molt útil per confirmar el que he dit anteriorment :

"Sí, marquen estereotips, és clar, però això es pot

compensar explicant també altre tipus de contes i

històries. Els nens i nenes són intel·ligents. Cal

desenvolupar-los la capacitat de crítica"

Montserrat Beltran Roca


40

7. PRÀCTICA 2 : TREBALL AUDIOVISUAL

Una part del meu Treball de Recerca consisteix en un treball de camp. Per realitzar-lo vaig creure que el millor

era anar a una escola de Primària on pogués contactar directament amb els nens i nenes i amb les mestres.

Va ser bastant difícil aconseguir que una escola em deixés gravar el vídeo ja que per fer-ho es necessitava el

dret d‟imatge de les famílies. Vaig anar a diferents escoles i cap d‟elles em va deixar filmar. Finalment, gràcies

a l‟escola Santiago Ramón i Cajal, situada al barri de la Torrassa de l‟Hospitalet de Llobregat, vaig poder

realitzar la meva gravació, ja que van aconseguir el dret d‟imatge de tots els nens i nenes.

Van ser molt amables amb mi i em van donar suport en tot moment. Realment, he de dir que em van ajudar

molt i van fer possible el meu somni, el de poder gaudir de la fantàstica experiència de saber què és ser

mestra.

Vaig iniciar el meu treball de camp amb la col·laboració de les mestres i vaig poder treballar amb els nens i

nenes de P4, P5 i 2n. Ho vaig fer amb l‟objectiu de demostrar les meves hipòtesis, ja que la millor manera de

saber el que pensen realment els nens i nenes al respecte, era anar a una escola per observar, parlar i explicar

contes directament amb ells. Per fer-ho més divertit i atractiu pels nens ho he fet com si es tractés d‟un

programa de televisió. El nom del programa és “TR@tv”, en el qual "TR" és una abreviatura de Treball de

Recerca i “Tv” significa televisió ja que pretén ser com un programa de veritat. El nom del capítol d'aquest

programa és: AVUI PARLEM DE CONTES!. Li vaig posar aquest nom ja que quan vaig anar per primera

vegada a l‟escola els nens van dir: què bé, avui parlarem de contes! Aquesta frase se'm va quedar gravada i

és el motiu pel qual el programa es diu així.

Per començar, vaig anar un dia a explicar a les mestres en què consistia el meu treball de recerca i què era el

que volia fer a les classes. Em van aportar les seves idees i suggeriments i a partir d'aquest moment vam

planificar les sessions.

Per poder dur a terme l'activitat amb els alumnes i fer la gravació vaig necessitar 7 sessions. Cada sessió tenia

una durada aproximada entre 1h a 1'45h. en horari de tarda.


41

7.2 CONCLUSIONS DE L'ACTIVITAT DE GRAVACIÓ

He cregut que seria més entenedor desenvolupar i explicar el que vaig realitzar a cada sessió conjuntament

amb les conclusions extretes de cada dia, ja que es tractava d'activitats i cursos diferents. Per tant, a

continuació explico detalladament cadascuna de les sessions de treball amb les conclusions que vaig poder

extreure de cada una d'elles:

1ª sessió: 15-9-10

A la primera sessió vaig estar una estona amb els nens i nenes de P4, P5 i 2on respectivament i em vaig

presentar. Els vaig explicar que tornaria un altre dia a gravar i que parlaríem sobre els contes tradicionals.

Aquell dia vaig aprofitar per parlar una mica sobre els diferents contes, i així conèixer, quins són els contes que

més els agradaven per donar-los més èmfasi. Aquí em vaig adonar que actualment els contes tradicionals

estan molt vigents, ja que els nens em van fer una llista molt llarga. D'entrada m'esperava, que sobretot els

més grans, comencessin a anomenar sobretot contes Disney o contes actuals com Harry Potter, Rayo

Mcqueen, Bob Esponja... però no va ser així. Primer de tot van dir una gran llista de contes tradicionals i, fins i

tot, van anomenar el conte del "Sastre valent". Realment va ser molt gratificant i per mi va significar el

començament d'una gran experiència.

2ª sessió: 22-9-10.

Vaig anar a la classe de P4. Els nens/es de la classe tenien entre 3 i 4 anys. Vaig preguntar quins contes els

agradaven més i després vam parlar dels dos contes que més els agradaven que eren "La Caputxeta vermella i

"Els tres porquets".

Conclusions: Com es pot veure en el vídeo les nenes s‟identificaven amb la mare, l‟àvia i la caputxeta vermella.

En canvi, els nens s‟havien identificat amb el caçador o el llop. Això em demostra que ja tenen un rol ben

marcat des de ben petits i em confirma que els estereotips que abans he esmentat hi són presents.

Quan m‟explicaven tant el conte de "La Caputxeta vermella" com el conte dels "Tres porquets" utilitzaven sovint

onomatopeies molt característiques com el „‟toc toc” de la porta o bé repetien amb exagerada entonació una


42

expressió que sortia al conte, com per exemple "hi havia una vegada..."o bé "... i va bufar i bufar fins que ..."

Per tant el que intentaven fer era seguir les tècniques que utilitzen les mestres quan expliquen un conte, és a

dir, imitaven el paper de l'adult après de manera inconscient. Això fa que per a ells sigui més divertit, és com un

joc.

També em vaig adonar que són molt conscients que tots els contes acaben igual de bé: contents i feliços i amb

una festa, ballant i fent gresca.

3ª sessió: 29-9-10.

A la classe de P5. Els nens i nenes de P5 em van fer una obra de teatre del conte tradicional que ells coneixien

més, "La Caputxeta vermella". Aquell dia em vaig divertir moltíssim i vaig riure molt veient com representaven

l‟obra. Quan la mestra els va explicar l'activitat que anaven a fer tots i totes es van oferir de voluntaris per

representar els diferents protagonistes. Em va sorprendre molt que mai havien representat una obra de teatre

davant d'una càmera de vídeo ni l'havien assajat prèviament per a la meva gravació. Sí que és cert que quan

expliquen un conte a classe, de vegades utilitzen aquest recurs de la dramatització perquè els alumnes

interioritzin millor la narració i per aprofundir en els diferents personatges i així poder observar les actituds i rols

que cada nen/a desenvolupa. Això em confirma el gran valor educatiu que podem treure dels contes i el gran

ventall d'activitats que podem treballar a partir d'aquests. Així doncs, amb l'ajut de la mestra vaig escollir els

protagonistes de l'obra i es van disfressar. Em va semblar molt curiós veure com representaven l'obra totalment

identificats amb el seu paper ja que, realment, no estava convençuda que sortís bé. Va ser tot un èxit i els vam

felicitar. Es van creure tant el paper que, fins i tot, el nen que feia de llop es va posar a plorar quan la mestra va

dir al caçador que el matés perquè era molt dolent, i la mestra li va haver d'explicar que no era veritat que

només era un joc. Perquè ell no se sentís malament la mestra va decidir canviar el final, dient que el llop mai

més seria dolent perquè havia après la lliçó. Finalment acaben tots feliços fent-se una abraçada.

4ª sessió: 6-10-10

Vaig tornar amb els nens i nenes de P4. Aquesta vegada jo em vaig preparar la classe i la mestra em va deixar

que jo fes de mestra per un dia. Els vaig parlar d'en Patufet i tots van saltar d‟alegria ja que és un conte que els


43

encanta. Vaig descobrir que els nens/es petits com ho eren ells, s'identifiquen plenament amb en Patufet ja que

és petit igual que ells i coneixen els perills que hi ha d'anar tots sols pel carrer ja que els seus pares els

adverteixen. Quan els vaig preguntar quin era el seu personatge preferit tots i totes em van dir que era en

Patufet i sabien molt bé què li passava al nostre petit personatge. Per tant, és evident el valor educatiu dels

contes tradicionals en els més menuts. La meva intenció era parlar d‟altres contes però els agradava tant

aquell que hi vaig dedicar tota la sessió a parlar-ne. Els agradava molt explicar-lo repetint les frases més

conegudes i finalment van ballar i cantar molt contents seguint la tonada de la cançó.

5ª sessió: 27-10-10

Aquest dia vaig anar a les classes de P5 i P4. No vam parlar de cap conte en particular. Vaig dedicar la tarda a

fer treballs manuals. Primer els vaig demanar que dibuixessin el seu conte preferit i va guanyar amb diferència

"La Caputxeta vermella", seguidament van ser "Els tres porquets" i en "Pinotxo". Després d'aquesta activitat

els vaig anar preguntant per què havien escollit aquell conte. Molts em van dir que perquè era el conte que més

els explicaven a casa els seus pares abans d'anar a dormir. Això demostra que, tot i que, a l'escola se'ls educa

amb els contes, a casa també ho fan i penso que això és una cosa molt important que mai s'hauria de perdre.

Vaig recollir els seus dibuixos que he inclòs a l'annex com a material interessant per confirmar aspectes

importants relacionats amb les meves hipòtesis. Per exemple, en la majoria dels dibuixos en què surten

princeses, tots les han caracteritzat primes, rosses i majoritàriament amb vestit de color rosa, fet que constata

com queden reflectits els estereotips en ells.

6ª sessió: 3-11-10

Aquest dia el vaig dedicar al 2n curs de Cicle Inicial. En primer lloc, vam preguntar quins contes coneixien i què

aprenien amb ells. Per les seves respostes es deduïa que dominaven molt el tema. Vaig notar molta diferència

dels nens de parvulari als de 2n pel seu nivell molt més madur, cosa que feia que les seves respostes fossin

més elaborades. Un altre aspecte a destacar va ser que en aquesta edat ja parlaven més de contes Disney i

que, per tant, estan molt més influenciats per aquests. Tot i això, la mestra em va dir que ella els segueix

parlant dels contes tradicionals i ells van confirmar que els agrada molt l'hora del conte.


44

En segon lloc, em va semblar adient parlar de la importància del príncep blau en els contes. Van començar

descrivint les princeses i els prínceps i imitant els seus comportaments, els seus balls, la manera de

caminar...Va ser una activitat molt divertida per a tots. Finalment després d'aquesta estona divertida els vaig

preguntar si creien que es casarien amb un príncep blau. Em van sorprendre molt les seves respostes ja que

em van dir que els prínceps blaus no existeixen, que la vida real és diferent dels contes, i que en tot cas

aquests prínceps sí que existien en el passat però ara ja érem a un altre segle, on la vida és difícil i s'ha de

treballar per poder portar endavant la família....

7ª sessió: 10-11-10

L'últim dia vaig anar a l'escola per acomiadar-me de tots els alumnes i mestres i agrair tot el que van fer per

ajudar-me. Com agraïment els vaig regalar una còpia del DVD que havia editat pel meu projecte i el vam veure

tots junts. Als nens i nenes els va emocionar molt i els va encantar veure's a la gran pantalla i a les mestres els

va agradar també molt tenir aquest suport visual que poden utilitzar com a motivació quan han de treballar els

contes. Cal destacar que a partir de les sessions que vaig realitzar, es va despertar encara més l'interès de

molts dels nens i nenes per saber més dels contes i dels seus personatges. A part de ser una gran experiència

que jo sempre havia volgut dur a terme, m‟ha servit per poder demostrar que els contes tradicionals estan molt

vigents avui dia, que tenen un gran pes educatiu, que val la pena conservar-los i mantenir-los sempre vius.


45

8. CONCLUSIONS

El meu treball de recerca, que té com a tema el valor educatiu dels contes tradicionals, l'he dividit en dues

parts, la teòrica i la pràctica. A la part teòrica he parlat dels diferents orígens dels contes més destacats ja que

em semblava interessant conèixer d'on provenen i les diferents versions que s'han fet d'aquests. Després, he

analitzat la seva morfologia, on he parlat de la seva classificació, un tema molt discutit, i també he investigat a

fons els petits secrets i símbols que amaguen aquests contes que pertanyen a la nostra cultura des de fa molt

de temps. A continuació, he aprofundit en el valor educatiu que tenen, en els estereotips i també en la crueltat

que contenen, aportant al final les meves pròpies opinions. A partir d'aquesta part teòrica, em vaig plantejar

diferents hipòtesis, de les quals vaig triar les que em van semblar més interessants per desenvolupar el meu

treball:

1. Els nens actuals són educats pels contes, ja que transmeten valors positius, models de conducta i recursos

per afrontar situacions de la vida quotidiana.

2. Els estereotips sexistes també es perpetuen a partir dels contes.

A continuació iniciava la part pràctica, ja que per saber si les hipòtesis que em vaig plantejar eren certes vaig

elaborar unes enquestes dirigides a professors/res de diferents escoles i nivells. A partir d'aquestes enquestes

vaig arribar a la conclusió que els contes tradicionals són vigents pel seu alt valor educatiu i que tot i que el

professorat d'avui en dia coneix que els contes estan plens d'estereotips sexistes, saben utilitzar-los com a eina

per transmetre valors positius i models de conducta i, fins i tot, els aprofiten per ensenyar a afrontar situacions

de la vida quotidiana.

També vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'escriptora de contes infantils i a la vegada mestra, Montserrat

Beltran Roca, que em va apropar a l'essència dels contes fent-me veure tot el que amb els contes podem

aconseguir i, que, tot i tenir alguns elements cruels no s'han d'eliminar ja què son aquests els que fan que

l'alumne pugui vèncer les seves pors. Per tant, veiem com els contes políticament correctes no són necessaris

ja que la crueltat és necessària i sense ella els contes que tots coneixem no serien el que avui dia recordem.


46

També vaig realitzar una segona activitat pràctica. Vaig anar a una escola de l'Hospitalet de Llobregat on em

van donar l'oportunitat de tenir contacte directe amb els nens i nenes, demanant-los tot el que sabien dels

contes i preguntant-los sobre aspectes interessants al respecte per confirmar les meves hipòtesis. A més, vaig

aprofitar l'ocasió d'estar a l'aula per gravar i editar un petit vídeo de la meva experiència a l'escola. Gràcies a

aquesta activitat pràctica única i al vídeo que he realitzat he pogut demostrar les meves hipòtesis.

Em va costar molt escollir el tema del treball de recerca. Des d'un principi sabia que escolliria algun tema

relacionat amb el món de l'educació infantil, ja que m'agradaria dedicar-m'hi professionalment. Vaig anar a la

biblioteca a informar-me sobre tots els temes relacionats amb els infants com, per exemple, psicomotricitat,

educació emocional, plàstica, música... Vaig trobar molta informació, però jo volia un tema diferent, que no fos

tant comú, un tema amb el qual realment gaudís i em pogués ser d'utilitat. Llavors, un dia que era allà a la

biblioteca vaig veure una conta contes i un munt de nens escoltant amb atenció. Va ser en aquell moment que

vaig decidir que el meu treball giraria entorn del tema dels contes tradicionals, un món ple de màgia que

sempre m'havia atret i intrigat especialment.

No em va ser gens fàcil trobar informació sobre això ja que per Internet no es troben gaires dades. Per tant,

m'he hagut de basar en diferents llibres de la biblioteca, alguns dels quals m'han resultat molt interessants.

A mesura que he anat fent el treball m'he trobat amb un munt de problemes que, amb paciència i hores de

dedicació, he anat solucionant encara que moltes vegades hagi costat força. Una de les primeres dificultats

que m'he trobat és intentar aconseguir la tesi de l'escriptora Maria de la Pau Janer que precisament tracta el

meu tema del treball de recerca. Vaig anar a la Universitat de Filologia per localitzar la seva tesi però no em

van deixar aconseguir-ne una còpia. També vaig intentar connectar amb ella per e-mail i pel seu bloc d'Internet

però encara no he rebut la seva resposta. Crec que aquesta tesi m'hauria facilitat molt més el treball i

m'agradaria que na Maria de la Pau Janer em contestés encara que ja hagi acabat el meu treball ja que voldria

saber més sobre aquest tema i conèixer la seva opinió ja que a través dels contes podem descobrir un món ple

de misteris i de secrets amagats que ens ajuden a obrir una porta a la nostra fantasia i a fomentar el nostre

coneixement.


47

Cal dir, que la part pràctica del DVD ha sigut la part que més m'ha agradat, ja que m'ha permès conèixer

realment la difícil però alhora divertida i emocionant tasca d'una mestra. Fer aquests treball m'ha fet reflexionar

sobre el meu futur i m'ha fet veure què és el que realment m'agrada i amb el que realment gaudeixo. Aquesta

activitat de vídeo m'ha ocupat moltes hores, he necessitat molta paciència i li he dedicat molt d'esforç però he

gaudit molt fent-la. Cal mencionar que no només era pensar i planificar l'activitat de cada sessió amb els

alumnes i gravar, sinó que un cop acabada la gravació, de sis hores de durada aproximadament, s'havia de

seleccionar el que era més interessant eliminant parts innecessàries. A continuació, s'havia d'editar escollint bé

allò que em podia ser d'utilitat pel meu treball, cercant músiques adients i dissenyant acuradament el meu

programa. Al mateix temps, era tot un repte aconseguir un vídeo que resultés atractiu pels infants i adults.

Al començament, em va semblar molt difícil ja que mai ho havia fet i mai havia utilitzat un programa d'edició de

vídeos com el Power director. Per tant, fent aquest DVD també he aprés a crear una pel·lícula. Amb aquest

programa he tingut molts problemes ja que no funcionava gaire bé, i cada vegada que gravava alguna part

trigava molta estona a editar-se. Cal dir també que quan vaig gravar l'últim acte de la pel·lícula el programa es

va espatllar i després de tres mesos de feina i dedicació se'm va esborrar tot el que havia fet en el DVD. Això

va ser molt dur ja que no trobava cap més solució que tornar a començar. Tot i això, gracies al tècnic informàtic

de l'escola en què vaig gravar vaig poder recuperar la major part del meu projecte.

A nivell personal, aquest treball m'ha servit molt. He gaudit de cada moment, tant amb les lectures dels llibres

que he consultat com amb la recerca d'informació per Internet i, sobretot, m'he divertit molt a l'escola amb els

nens i nenes i realment he après molt d'ells. He hagut de consultar molta bibliografia i pàgines web, però,

realment, m'he adonat que molta de la informació trobada a Internet no és fiable. Per tant, les fonts d'informació

que m'han resultat més útils i que més he fet servir han estat els llibres. El tema que he triat, actualment, té

moltes limitacions ja que hi ha diferents punts de vista al voltant dels contes, i això fa que la informació que es

pot trobar per Internet pugui ser sovint contradictòria. Tot i això, he consultat dos llibres molt interessants que

tracten sobre el meu tema i que m'han servit de molta ajuda, el "Psicoanàlisis de los cuentos de hadas" de

Bruno Bettelheim i la "Morfologia del cuento" de Vladimir Propp.


48

Per acabar el meu treball voldria deixar ben clar el resultat final de la investigació realitzada entorn a les

hipòtesis. Gràcies a les pràctiques i a la informació recollida confirmo que la meva primera hipòtesi és

certa: "Els nens actuals són educats pels contes, ja que transmeten valors positius, models de conducta i

recursos per afrontar situacions de la vida quotidiana". Respecte a la segona hipòtesi sobre els estereotips

dels contes puc confirmar que és cert que els estereotips es perpetuen amb els contes però només fins

a cert punt ja que avui dia mestres i pares intenten reconduir les conductes que marquen els

estereotips en els nens i nenes i no creuen necessari que els contes s'hagin de modificar.

Finalment voldria destacar que el record que em quedarà del meu Treball de Recerca serà molt positiu ja què

he gaudit molt tot i els problemes sorgits i els moments difícils. Crec que això és el més important, ja que vaig

poder triar un tema amb el quan em sentia a gust. Tanmateix, voldria mencionar que he pogut fer realitat un

dels meus somnis, el de saber com pot ser treballar com a mestra d'Infantil i he descobert, amb satisfacció que

realment gaudeixo amb això i per tant estic molt agraïda pel fet de què l'escola Santiago Ramon i Cajal m'hagi

permès gaudir d'aquesta inoblidable experiència.


49

9. BIBLIOGRAFIA

LLIBRES CONSULTATS:

Orenstein, Catherine (2004). Caperucita al desnudo. Barcelona: Ares i Mares.cop2003

Albero, Povedo, Jaume.(2004) La fantasía infantil i Walt Disney: usos educativos i trampes

mediatiques del conte de fades. Lleida: Pagès.

Donoghue, Emma (2000) Contes vells amb vestit nou. Barcelona: Leartes.

Turin, Adela (1995) Los cuentos siguen contando…: algunas reflexiones sobre los esteriotipos. Madrid:

Horas i Horas.

Tepper, Sheri S (2005) La bella durmiente. Barcelona:Ediciones B.

Clemente, Linuesa, María i Domínguez Guitiérrez, Ana Belen.(1999) La enseñanza de la lectura:

Enfoque psicolingüístico y sociocultural. Madrid:Pirámide.

Diez R, Miguel y Paz Diez Taboada (2002). La memoria de los cuentos: Un viaje por los cuentos

populares del mundo.Madrid: Espasa Calpe S.A.

GARCÍA-LAGO, V. (2002) Educamos en prejuicios o educamos en valores. Educación

y Futuro nº 7, octubre, (pp. 63-73)

LLIBRES UTILITZATS:

Battelheim, Bruno (2005). Psicoanálisis de los cuentos de hadas.7ª edició. Barcelona.

Jaume Centelles (2005). La biblioteca, el cor de l'escola. 1a edició. Barcelona.

Propp, Vladimir (1977). Morfologia de los cuentos de hadas. 5a edición. Madrid.

TEXTOS COMPLEMENTARIS:

Departament de Didàctica de la llengua catalana i la literatura. Didàctica de la llengua i Eduació Infantil

(Universitat de Barcelona) Formació del professorat. Divisió de Ciències en l'Educació. Prof: Gemma

Pujals. [1996]


50

FULLETS:

Guia de contes i literatura infantil no sexista. [Cornellà de Llobregat]: Centre d‟Informació i Recursos

per a les Dones: Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat, [2006]

ARTICLES EN LÍNIA:

Manzano Espinosa, Cristina. Relaciones entre heroinas y brujas: relatos infantiles y juveniles en la

literatura y el cine. [Data de consulta: 1 de Setembre del 2010].

El món dels infants en els contes: de Folch i Soler. Article de la Universitat de Barcelona. [Data de

consulta: 14 de Setembre del 2010].

Guía de contes i literatura infantil no sexista. Centre d'Informació i de Recursos per a les Dones.

Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat. [Data de consulta: 20 d' Octubre del 2010].

PÀGINES WEB:

http://ca.wikilingue.com/es/Conte_de_fades

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12604629777155984198846/p0000001.htm

http://www.fapel.net/leerart.php?id=3&s=1

http://www.grimmstories.com/es/grimm_cuentos/titles

http://ca.wikilingue.com/es/Vlad%C3%ADmir_Propp

http://ca.wikipedia.org/wiki/Classificaci%C3%B3_Aarne-Thompson

http://www.primeravistalibros.com/fichaLibro.jsp?idLibro=149

http://www.larioja.com/prensa/20070609/cultura/cuentos-tradicionales-sexistas_20070609.html

http://cdd.emakumeak.org/ficheros/0000/0390/Relaciones_entre_heorinas_y_brujas_-_relatos_infantiles_y_juveniles_en_cine_y_literatura_Cristina_Manzan.pdf

http://cdd.emakumeak.org/ficheros/0000/0390/Relaciones_entre_heorinas_y_brujas_-_relatos_infantiles_y_juveniles_en_cine_y_literatura_Cristina_Manzan.pdf

http://ca.wikilingue.com/es/Conte_de_fades

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12604629777155984198846/p0000001.htm

http://www.fapel.net/leerart.php?id=3&s=1

http://www.grimmstories.com/es/grimm_cuentos/titles

http://ca.wikilingue.com/es/Vlad%C3%ADmir_Propp


51

AGRAÏMENTS

Aquest treball el dedico a la meva família, per la seva paciència, suport i, sobretot, perquè m'han ensenyat a

enfrontar les adversitats amb fortalesa.

També m'agradaria agrair a totes les persones que han col·laborat en el meu treball i, en especial, a l'equip

directiu i a les mestres de l'escola Santiago Ramón i Cajal que m'han permès gaudir d'una gran experiència i

m'han donat l'oportunitat de poder realitzar el meu projecte audiovisual.

Per acabar, m'agradaria agrair a la meva tutora de treball de recerca, Teresa Lluch, per la seva col·laboració, el

suport i la confiança que ha dipositat en el meu treball.

GRÀCIES DE TOT COR

· "Les mil i una nits", que actualment encara s‟explica als més petits."Les mil i una nits" va...

Documents

Transcript of · "Les mil i una nits", que actualment encara s‟explica als més petits."Les mil i una nits" va...