LES PORS INFANTILS LES PORS INFANTILS

QUÈ ÉS LA POR? • La por és una emoció • Però no té perquè ser dolenta.

Moltes vegades està bé tenir-ne perquè ens fa fugir de situacions, preveure esdeveniments negatius, mantenir un estat d’alerta.

La por es manifesta de tres maneres:

• Conductual

• Sentiments i pensaments

• Fisiològic

Canvis fisiològics

• Ritme cardíac accelerat. • Sudoració excessiva. • Tensió muscular. • Sequedat de gola i boca. • Sensació de nàusea a l'estómac. • Urgències d'orinar i defecar. • Dificultat en respirar. • Respiració ràpida i entretallada. • Tremolors. • Eriçó del pèl. • Augment de la pressió arterial.

Si la por continua durant un període de temps

llarg:Produirà:• Fatiga• Dificultats per dormir • Insomni • Malsons • Pèrdua de la gana • Facilitat per espentar-se• Agressivitat • Evitar qualsevol situació temuda.

Las por dels nostres infants

• De 0 a 1 any : és habitual una reacció de por quan es produeix un soroll fort o quan apareix una persona estranya.

• Als 2 anys: por als animals o a allunyar-se dels pares.

• Als 3 anys: a la foscor, a les persones disfressades i en canvi va minvant la por als desconeguts.

• De 4 a 5 anys: apareixen les pors al mal físic, a les bruixes i als fantasmes.

• De 6 a 8 anys: a les tempestes, a estar sols, a la separació i van desapareixent els temors als sorolls o a les persones disfressades.

• De 9 a 12 anys: por a la mort, a l’aspecte físic o als exàmens.

• I De 13 a l’adolescència augmenten les pors a la imatge física, a les relacions socials i a la mort.

Diferència entre Por i Fobia

• La por és un mecanisme de defensa que ajuda al nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària.

• És una resposta normal que prepara el cos per a reaccionar davant la situació.

• Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles

• La fòbia és una por que està fora de lloc.

• És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats inadequades

• És persistent i • Altera la vida del nen, essent

una font d’angoixa i de patiment per a ell.

Característiques de les Fobies

• És una por desproporcionada respecte a la situació que la genera

• El nen no deixa de sentir por tot i les explicacions

• No és normal per a aquella edat • És de llarga duració • El nen no pot controlar la seva por • El nen intenta evitar les situacions en què

podria tornar a experimentar la por, i això trastorna la seva vida quotidiana.

Com S’origina una Fòbia?

• No totes les pors que tenim de petits desapareixen totalment amb l’edat.

• Les fòbies infantils apareixen sobretot entre els 4 i els 8 anys, i es donen més casos en nois que en noies. També és freqüent que apareguin a l’inici de l’adolescència (sobre els 11 o 12 anys), però en realitat podrien aparèixer a qualsevol edat.

• Una por normal es pot convertir en una fòbia per “culpa” dels familiars, amics i companys d’escola.

– Ex: Un pare o una mare massa “patidors”, amb la seva actitud, contribueixen a transmetre al seu fill les seves inseguretats i pors.

• D’altres vegades, són experiències traumàtiques patides quan érem petits les que, no havent-les superat, poden degenerar en una fòbia.

• Però les fòbies s’autoalimenten.

FÒBIES MÉS COMUNES • Por de la foscor.• Por dels gossos.• Por dels metges. • Por dels insectes • Por a allunyar-se sol de casa • Por als espais molt concorreguts de gent • Por als llocs tancats (claustrofòbia) • Por als espais oberts (agorafòbia) • Por de les alçades (acrofòbia) • Por dels animals (zoofòbia) • Por de l’aigua (hidrofòbia) • Por a la visió de la sang • Fòbia escolar.• Fòbia social.

Què Cal Fer Davant la Por i en Casos de Fòbia?

• El més convenient serà:– Parlar amb el nen – Concretar la seva por– Ensenyar-li a donar el valor real que

aquesta pot tenir – Ensenyar-li maneres de disminuir la

seva ansietat quan estigui propera la situació desencadenant

Diferències entre Malsons i Terror nocturn

MALSONS:• Normalment el nen es

desperta durant l’èpisodi i recorda el contingut del somni

• El continguts son molt elaborats

• No hi ha to muscular: no crits ni moviments

• Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques.

• Apareixen en la Fase REM• Solen donar-se en la 2na fase

de la nit• Inici: entre 3 i 6anys• Solen remetre quan el nen es

fa gran

TERROR NOCTURN:• Tot i que pot incorporar-se del

llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res

• Contingut: molt pobre• Hi ha To muscular: poden

aprareixer verbalitzacions i/o vocalitzacions

• S’experimenta una gran ansietat.

• Apareixen en la Fase No REM• Es donen a la 1a meitat de la

nit• Inici:entre 4 i 12anys• Solen desapareixer amb el

temps

Orientacions per superar els Malsons

• És important que vagin al dormitori del fill, l'escoltin però sense entrar en massa detalls sobre el contingut del somni.

• No aclaparar amb massa explicacions d'entrada

• Utilitzar: una veu suau i no mostrar-se excessivament preocupats o ansiosos pel que ha succeït. – Si el nen és petit o està molt espantat es pot valora:

• que algun d'els pares l'acompanyi durant algun temps mentre tracti d'agafar el son. • També pot deixar connectat algun petit pilot de llum.

– Per als nens més grans (a partir 7 o 8 anys) pot funcionar bé que els pares parlin al matí sobre la malson. Cal esbrinar si hi ha alguna cosa que li preocupa en especial (a l'escola, a casa ...).

• Cal també explicar als nens més grans, que aquests episodis, encara que molt molestos, obeeixen normalment a uns processos naturals que es donen durant el creixement i tenen caràcter transitori. Amb això podrem contribuir a rebaixar el nivell d'ansietat associada al episodi i el temor que es torni a produir.

• El parlar sobre el que ha passat en un ambient calmat i lúdic.• Podeu també, segons l'edat del nen, animar-lo a que faci un dibuix del malson com a mitjà per treure

fora la por i plasmar-ho en un paper. D'aquesta forma el nen podrà manipular la història i canviar el final o el paper dels personatges. Això pot ajudar-lo a superar l'angoixa.

*Cada nen és diferent, per tant, haurem d'ajustar-nos a les peculiaritats de cadascún

Orientacions per superar el terror nocturns

• No es recomana parlar-li o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.

• Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància.

• Tant en els terrors nocturns com en les malsons, és necessari valorar la conducta del nen durant la vigília. Considerar si hi ha problemes a l'escola o un altre àmbit que puguin estar influint en el mateix.

• Poden també ser necessàries l'aplicació de tècniques que ensenyin el nen a afrontar els somnis que li provoquen ansietat. Es pot entrenar la relaxació o fer que el somni perdi el seu caràcter amenaçador. Hi ha nens que desenvolupen la capacitat de desconnectar o finalitzar el somni quan aquest passa a ser amenaçant (són conscients que estan somiant malgrat estar adormits).

• Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit).

*Al igual que assenyalàvem en els malsons, haurem d'ajustar-nos a les peculiaritats de cada nen.

"Podem ensenyar als nens a ser feliços"

Les connexions neuronals

5consells per fer front a les pors

• Demostra al nen que entens com se sent.– exemple, li pots dir “veig que estàs molt espantat quan tanco el llum, sé

que et pot espantar molt veure que estàs a les fosques”. • Ajuda el teu fill a explorar les seves pors. Pots fer-li preguntes per

veure què l’espanta exactament. • “Què passa quan tanco el llum?”,• “Què et fa patir més quan veus que et trobes a les fosques?” • “On creus que hi ha monstres?”.

• Penseu junts què podeu fer per alleujar les pors. – exemple, mirar sota els llits abans d’anar a dormir, deixar un llum petit

obert, dormir amb un peluix… Deixa que el nen pugui pensar en solucions per combatre les seves pors.

• Utilitza llibres i materials educatius. • Si trobes que les pors que té el teu fill estan interferint en la seva vida

diària: buscar ajuda addicional – Quan? quant les pors afecten la seva habilitat de gaudir de les coses, li

duren molt temps o es fan més intenses amb el temps.

• “ NO ÉS VALENT EL QUI NO TÉ POR, SINÓ EL QUI SAP CONQUISTAR-LA”

SABINO DE ARANA, 18-20, 1er-1a08028 BARCELONAT. 933 398 215