LES QUATRE

GRAN CRÒNIQUES

PROSA DEL SEGLES XIII I XIV

La prosa d’aquests segles a banda de Ramon Llull es concentra

en el següents àmbits:

1

HISTORIOGRAFIA

2

RELIGIÓS

I MORALITZANT

3

HUMANÍSTIC

Contextualització històrica

1

HISTORIOGRAFIA

Crònica de Jaume I o llibre dels feits

Crònica de Bernat Descloto llibre dels rei En Pere

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Contextualització històrica

1

HISTORIOGRAFIA

1. Les quatre gran cròniques de la literatura catalana es van redactar a finals del segle XIII i durant el segle XIV, coincidint amb l’expansió catalana pel Mediterrani.

2. Són narracions en prosa per a ser llegides i escoltades.

3. Sempre parlen d’episodis bèl·lics.4. Algunes d’elles són fruit de les

experiències viscudes pels seus narradors.

5. Podríem dir que són com els corresponsals de guerra actuals.

6. L’objectiu de les cròniques era justificar les decisions polítiques dels governants catalans.

7. Els cronistes tenien un fort sentit patriòtic.

1

HISTORIOGRAFIA

Crònica de Jaume I o llibre dels feits

• Narració autobiogràfica de les gestes més importants d’aquest rei.

• Escrita en dues etapes diferents (1244 i 1274).

• Explica en primera persona les conquestes de València i Mallorca.

• Es presenta el rei com un heroi, però també dóna detall de la seva vida quotidiana.

• Tot sembla pensar que va ser dictada directament pel monarca.

• Estil i llenguatge col·loquial i popular.

1

HISTORIOGRAFIA

• Es conserven poques dades d’aquest autor.

• Sembla ser que va ser un membre de la cort del rei.

• Va tenir accés a la documentació de la Cancelleria Reial.

• La va redactar entre el 1283 1288.

• El protagonista és el rei Pere II el Gran.

• Se centra en la conquesta de Sicília, la invasió francesa i l’alliberament.

• Estil rigorós i objectiu.

Crònica de Bernat Descloto llibre dels rei En Pere

1

HISTORIOGRAFIA

• És la que relata el període més llarg: des de l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328).

• Muntaner és també protagonista del que explica.

• Explica l’expedició dels catalans a l’Orient comandats per Roger de Flor.

• Va ser escrita per ser llegida en veu alta.

• Té recursos joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.

Crònica de Ramon Muntaner

1

HISTORIOGRAFIA

• Va ser escrita entre 1349 i el 1385.

• Parla dels regnats de Pere III i el seu pare, Alfons III el Benigne.

• Dirigida pel mateix monarca.

• El rei no és un heroi. Els fets es relaten objectivament.

• Relata els episodis de la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra el nobles rebels d’Aragó i València.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

1131 Ramon Berenguer IV

CRONOLOGIA DE LES QUATRE CRÒNIQUES

1162 Alfons I el Cast

1196 Pere I el Catòlic

1 Jaume I el Conqueridor1229: Mallorca 1238 València

1276 Pere II el Gran

1285 Alfons II el Liberal

1291 Jaume II el Just

1327 Alfons III el Benigne

1336 Pere III el Cerimoniós

1387 Mort Pere III i fi de la seva crònica

Jaume I o llibre dels feits

Bernat Desclot

Ramon Muntaner

Pere III el Cerimoniós

2

RELIGIÓS

I MORALITZANT

• El feudalisme entra en decadència.

• Hi ha una fragmentació del món cristià i desprestigi del papat (Cisma d’Occident).

• L’obra dels autors religiosos pretén recuperar la confiança en els valors religiosos.

Contextualització històrica

2

RELIGIÓS

I MORALITZANT

• Eiximenis va néixer a Girona (1327). Fill d’una família burgesa i benestant. Va entrar a l’ordre franciscà.

• Va viatjar moltíssim i entrà en contacte amb nombroses universitats.

• L’any 1408 el Papa el nomena bisbe. Va morir l’any següent envoltat d’honors.

• És autor d’una extensa obra amb voluntat didàctica i divulgadora.

• L’obra és senzilla i directa, amb exemples i anècdotes divertides. Sempre de caràcter religiós.

• La seva obra va ser molt llegida i traduïda a diverses llengües.

• L’obra més destacada és Lo Crestià. Una enciclopèdia destinada al poble.

• Relata una visió molt interessant de l’època.

Francesc Eiximenis

• L’Humanisme és un corrent de pensament centrat en l'ésser humà que va des de finals del s. XIV i tot el s. XV

• La vida deixa de ser teocèntrica per passar a ser antropocèntrica.

• El pas de l’edat mitjana al Renaixement és un dels canvis més importants que ha fet mai la història del pensament.

• El primer centre humanista de Catalunya va ser la Cancelleria reial (institució oficial on es redactaven documents reials) i el primer humanista: Bernat Metge.

3

HUMANÍSTIC

Contextualització històrica

• Va néixer a Barcelona l’any 1340 i va ser l’introductor de les idees humanistes a Catalunya.

• Funcionari de la Cancelleria Reial i secretari del rei Joan I.

• Va ser acusat d’haver mort el rei junt amb altres treballadors de la Cancelleria.

• De la seva estada a la presó rebem Lo Somni, la seva obra més valorada.

• Pretén defensar la seva innocència, es tracta d’un diàleg entre ell i el rei sobre l’amor, la naturalesa de l’ànima i les dones.

• Lo somni consta de quatre llibres (immortalitat de l’ànima, preguntes sobre la mort, sàtira contra el gènere femení i elogi a les dones).

• Pretén guanyar-se la confiança del nou rei per tornar a treballar a la Cancelleria. (Martí I l’Humà).

3

HUMANÍSTICBernat Metge

Les quatre gran cròniques

Francesc Eixemenis

Bernat Metge

La poesia del s. XV

Jordi de Sant Jordi

Ausiàs March

SEGON TRIMESTRE