Lespai musulm avui

frica del Nord i

Prxim Orient

Lespai musulm avui. frica del Nord i Prxim Orient

1. Geografia humana. Els pobles: les religions.2. Els pobles: tnies, llenges, cultures.3. El colonialisme al segle XX.4. El Magreb o Tamazga. Els estats i la reivindicaci amaziga.5. Egipte: de la independncia a la democrcia.6. Turquia, de lImperi a la repblica: lacisme i islamisme,7. El Mitj Orient: la Prsia xita, lIraq des-estructurat, lAfganistan

insubms.8. La Pennsula arbiga: petroli i islam.9. La gran Sria: de les independncies als conflictes.10. Les revolucions del 2011-2012.

Bibliografia AADD, LOrient Mitj en el punt de mira, Bellaterra, UAB, 2005. AADD, La mar de llibres. Per endinsar-se en el mn rab, Barcelona, IEMED, 2009, a la xarxa. AADD, Islam poltico en el mundo mediterrneo, nms 93-94 de Revista dAfers Internacionals,

Barcelona, CIDOB, mar 2011. AADD, 2011. La revuelta rabe. Dossier de La Vanguardia, Bacelona, abril-juny 2011. AADD (Le

monde diplomatique), La rebelin rabe, Santiago de Chile, Editorial An creemos en los sueos, 2011.

Akioud, Hassan; i Castellanos, Eva, Els amazics : una histria silenciada, una llengua viva, Valls, Cossetnia, 2007.

Annim, Revolucions i protestes dels pasos rabs de 2010-2011, web de Wikipdia. Hi ha versions en multitud didiomes; sn especialment interessants langlesa, la francesa, lespanyola... Alhora, a partir de remissions i denllaos exteriors, es pot accedir a una informaci gaireb exhaustiva.

Tamb tenen molt dinters per a aquest tema la web de lAmerican University of Beirut el Resource guide to the arab spring, aix com les del CIDOB i de lInstitut de la Mediterrnia (Barcelona) o la de Casa rabe (Madrid). I, per posar un exemple dun pas concret, es por veure a la xarxa Traducciones de la revolucin siria.

Espinet, Francesc (ed.), Religi i poltica a lAlcor i altres assaigs, Bellaterra, UAB, 1997. Filiu, Jean Pierre, Les fronteres de la Jihad, Barcelona, Edicions de 1984, 2008,

Fisk, Robert, La gran guerra per la civilitzaci, Barcelona, RBA, 2006. Gutirrez de Tern, Ignacio; i lvarez-Ossorio, Ignacio (eds.), Informe sobre las

revueltas rabes, Madrid, Ediciones de Oriente y el Mediterrneo, 2011. Hourani, Albert, Historia de los rabes, Barcelona, Zeta, 2010. Izquierdo, Ferran, Israel-Palestina, un segle de conflicte, Vic, Eumo, 2009. Izquierdo Brichs, Ferran (ed.), Poder y regmenes en el mundo rabe

contemporneo, Barcelona, CIDOB, 2009. Tamb s a la xarxa. Kavanagh, Alfred G., Irn por dentro. La otra historia. Gua cultural de la Persia

antigua al irn moderno, Barcelona, Olaeta/ Indica, 2004. Kepel, Jules, Fitna. Guerra al cor de lislam, Lleida, Pags, 2005. Mutin, Georges, Geopoltica del mn rab, Barcelona, Ciutat Vella, 2003. Planhol, Xavier de, Las naciones del Profeta. Manual de geografa poltica

musulmana, Barcelona, Bellaterra, 1998. Rubiol, Gloria, Turquia entre Occidente y el Islam. Una historia contempornea,

Barcelona, Viena, 2004. Segura, Antoni, El mn rab actual, Vic, Eumo, 1997. Tejel, Jordi, Els kurds, a lombra de la histria, Barcelona, Llibres de lndex, 1999.

Africa del Nord i Prxim Orient

Les religions I.- Les religions del Llibre. a.-El judasme. La Tora b.-El cristianisme. La Bblia (Antic i Nou Testaments) c.-Lislam. LAlcor.

II.- Les principals altres religions a.- Mazdeisme. b.-Indusme c.-Budisme d. Animisme

Lespai musulm

Alguns canvis c. 2010 (les xifres anteriors sn de c.1990)

Maronites 3 222 milers al mn, dells 1 000 milers al Lban i 65 milers a la resta de Prxim Orient.

Caldeus 3 440 milers al mn, dells 440 milers a lIraq.

Siracs 124 milers en total. Armenis uniates 700 milers al mn Melquites uniates 1 500 milers al mn Coptes 10 milions al mn (9.5 a la zona) Coptes dEtipia 32 000 milers Grecs ortodoxos 23 500 milers al mn

Islam, societat civil i poltica

Les diverses posicions sobre la relaci entre islam i modernitat democrtica es resumirien en aquestes cinc:

lacisme, sufisme, conservadorisme, salafisme i islamisme poltic

Aquestes diverses posicions teriques vindrien determinades per les relacions que sestablirien entre aquests tres conceptes bsics:--din, o sigui lmbit de la religiositat, --dawla, o sigui el poder poltic, lestat,

--i dnia, o sigui la societat civil, el mn prof.

Cal tenir en compte que moviments, grups i partits, amb el pas del temps, poden passar duna a altra tendncia. I ms en la contemporanetat, on globalitzaci i acceleraci dels esdeveniments condicionen en gran manera els canvis.

El lacisme situa din a lesfera privada, o la considera sotmesa a la ra (aql) i al principi de justcia (adl) entre ssers humans plenament lliures, com predica el mutazilisme. Es tracta dinterpretar els textos sagrats a partir de les realitats del present (i no a linrevs). La modernitat democrtica hi s plenament possible. Molt presents en les revoltes del 2011, en les eleccions successives han tingut un pes menor, de manera que han quedat en segon o tercer lloc, tant a Tunsia (2on), com a Egipte (3er) o el Marroc (2on).

El sufisme (asceto-misticisme) menysprea (o ignora) dnia i loposa a din, que considera com a nica realitat veritable. La democrcia no s un objectiu a considerar, ni positivament ni negativa. El sufisme generalment, per, sestructura en tariqas (confraries), i aleshores sovint esdev missioner (exercint la dawa) i sarrisca a acabar practicant la jihad violenta contra qui consideri com a incorrecte (s a dir, kafir, infidel, o portador de fitna, dissidncia). Aquesta ha estat sovint la posici prctica del sufisme, per tamb ha estat en daltres ocasions portador de democrcia.

El conservadorisme sotmetria dnia a din i, en aquest sentit, la llei islmica (xara o sharia) governaria les relacions socials, molt sovint propugnades com a justcia social. No exclouria la modernitat, per veuria els aspectes cientfico-tcnics daquesta com all ms assolible, mentre sen qestionaria determinats aspectes socio-poltics, malgrat que veuria en el tradicional majlis al-xura (consell consultiu poltic) una forma possible datnyer la democrcia, i subscriuria les declaracions universals de drets humans. Sapropen tamb al lacisme aquells sectors tradicionalistes que reivindiquen la ijtihad (esfor dinterpretaci dels textos sagrats a partir de la ra) com una de les bases del saber religis, del fiqh: aquest fou el cas del tradicionalisme renovat a lpoca de la Nahda (Renaixena, des de meitats del segle XIX fins al perode dentreguerres del XX). Els anomenats Germans Musulmans (creats a Egipte durant els anys vint del segle passat, per eixamats en daltres pasos del Prxim Orient), com el partit en el govern a Turquia (Partit de la Justcia i el desenvolupament), com, desprs de les revoltes del 2011, els vencedors en les eleccions tunisenques (Ennada), marroquines (tamb amb el nom de Partit de la Justcia i el desenvolupament) o egpcies (Partit de la llibertat i la justcia, dels Germans musulmans, i Al- Wasad al-Jadid, islmic centrista, presenten com a candidat a les presidencials de maig 2012 a Abdel Moncim Abdul Fatu, metge), se situarien en aquesta tendncia. En certa manera, i guardant totes les distncies, aquest conservadorisme islmic podria comparar-se a la democrcia cristiana europea.

El salafisme (de salaf, avantpassat, concretament els membres de les tres primeres generacions islmiques, vistes com ledat dor de lislam) intentaria fer concordar la ra (aql) amb la religiositat (din), i distingiria doctrinalment lestat (dawla) de la din, encara que lestat (lestructura poltica de lorganisme social) hauria dinspirar-se en la din. Les formes del salafisme sn, al seu torn, molt variables, de manera que poden confondres amb lislamisme (si interpreten els textos sagrats de manera literal i/o restrictiva). Notem que el wahhabisme saudita es predica com a salafisme i que el seu estat com fou tamb el cas del dels talibans a lAfganistan- no t una llei fonamental constitucional, sin que es regeix directament pels textos sagrats i les seves interpretacions. No es donaria, per, un govern directe dels clergues, sin una supervisi de la vida quotidiana per una policia dels costums. A Egipte, el salafisme s la tendncia ms rigorista dels poltics compromesos amb la xara, dinspiraci wahhabita: en les eleccions posteriors a les revoltes del 2011, el seu partit (An-Nour) aconsegu un 28% dels vots.

Lislamisme (integrisme, fonamentalisme, islam poltic, etc.) postularia com a inseparable (com una totalitat indestriable, daqu que pugui ser considerat un totalitarisme) el conjunt-conglomerat din-dawla-dnia, i predica que lislam s din wal-dawla, religi i estat i, en lextrem, que lestat s (en certes doctrines xites) un wilayat al-faqid, un govern dels intrprets del saber religis, del fiqh. Es produiria, aix, un govern de la religi per mitj els seus telegs-liturgistes-juristes, els imams-ulemes-alfaquins (seria, per exemple, el cas de lIran xita dels aiatolls). Aquest govern, per, podria establir-se acudint, aix mateix, a la xura (consulta, consell) i al consens (ijm) poltics, possible via per on introduir la democrcia, per on els drets poltics i civils, individuals i collectius, serien establerts per la xara. Daltra banda, aquest totalitarisme islmic sol situar el centre dels seus objectius en la jihad (lluita individual i collectiva per convertir-se i convertir els altres reus de dissidncia, innovaci o politeisme: fitna, bida, xirq, respectivament- al veritable islam, el seu, si cal mitjanant la fora). Laspecte tecnolgic de la modernitat no sol presentar-li problemes, i sovint s desitjat i volgut. Al-Qaida seria la representaci global daquest islamisme, com ho foren durant els anys noranta del segle passat, a Algria, els islamistes en guerra amb lexrcit (guerra en la que els perdedors foren els civils, especialment les dones).

Les tnies-llenges

Limitant-nos a lmbit de majoria rab, els dos gran pobles a considerar sn, a Occident, els amazics i, a Orient, els kurds. Daltres minories les podem trobar al Shara i, a Orient, en els mbits persa i afg, per en aquesta exposici en prescindirem.

La llengua rab (al-arabiyya) s la parlada en origen pel poble rab. s una llengua semtica, com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el siri. Pel fet de l'expansi territorial a l'edat mitjana i per la difusi de l'Alcor, aquesta llengua s'ha ests per tot l'frica nordsahariana i bona part del Prxim Orient. s la llengua oficial en vint pasos i cooficial en almenys altres sis; aix mateix s la llengua oficial de la Lliga rab i una de les sis llenges oficials de l'Organitzaci de Nacions Unides.L'origen de la llengua rab es remunta al segle II de la nostra era. La tradici religiosa considera no obstant que s la llengua dAll, revelada directament a Ismael, fill d'Abraham i dAgar. Les primeres traces de l'escriptura rab es remunten ms enll del segle VI.La llengua rab compren tant una varietat estndard que s'utilitza en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicaci massius (rab clssic), com nombrosos dialectes locals, que de vegades arriben a ser incompressibles entre si a causa de diferncies lxiques i fonolgiques, mentre que mantenen una major coherncia en el pla sintctic. La parlen uns 240 milions de persones i s la quarta llengua per nombre de locutors que la tenen com a llengua materna (desprs del xins, lespanyol i langls).

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rabshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_sem%C3%ADticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_sem%C3%ADticahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Hebreuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arameuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Accadihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Siri%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjanahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alcor%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica_nordsaharianahttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica_nordsaharianahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Orient_Pr%C3%B2ximhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Lliga_%C3%80rabhttp://ca.wikipedia.org/wiki/ONUhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ismaelhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Abrahamhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Agar_(muller_d%27Abraham)http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_%C3%A0rabhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_VIhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fusha&action=edit&redlink=1

Els dialectes rabs. Nota: caldria incloure-hi el malts

Estats de la Lliga rab

Els amazics Els amazics (coneguts habitualment i incorrectament com a

berbers) sn els pobladors de les regions del Nord dfrica situades a lest dEgipte i fins a lAtlntic, des de lpoca protohistrica. Sn parlants duna llengua de la famlia afroasitica anomenada tamazight, els precedents de la qual apareixen per primera vegada en les inscripcions conegudes com a lbiques, de meitats del primer milleni abans de la nostra era, localitzades al Fezzan (regi situada a linterior de lactual Lbia), per tamb en daltres llocs de Tamazga. Una derivaci de lalfabet en que estan escrites aquestes inscripcions (que noms han estat desxifrades parcialment) s lactual tifinagh, alfabet en que ens trobem amb escrits de les variants tureg del tamazight, i que alhora han adoptat parcialment (amb certes variants) daltres grups dialectals de la llengua (encara que la seva transcripci actual es fa ms habitualment en els alfabets llat, especialment a Cablia, o rab, especialment al Marroc).

Durant ledat moderna, de fet, el poder real de les dinasties nordafricanes i de IImperi Otom solia limitar-se en el temps (presncia de tropes recaudant impostos uns quants dies lany) i en lespai. De fet, la majoria dels territoris, sobre tot els ms allunyats de les capitals successives, no eren controlats pel poder central o makhen, sin que eren siba, s a dir, estaven en disidncia respecte daqueix. Sobretot en zones desrtiques (amb els tureg nomades com a mxims representants daquestes poblacions autctones, encara que tamb cal considerar daltres amazics sedentaris en els oasis) o en zones muntanyoses (amb un sedentarisme agrcola ben caracterstic en terres com les de Kablia, el Rif, lAurs o els Atlas marroquins). De de manera que la majoria de la poblaci estava organitzada en forma tribal comunitria (amb una llei consuetudinria no islmica prpia, els qanum) i un rgim de propietat tamb col.lectiu (de terres agrcoles amb conreus estacionals o de pastures consumides de manera itinerant pels ramats comuns). Els nuclis familiar, clnic i tribal en una escala ascendent de complicaci progressiva- formaven el teixit de la societat civil, mentre que les relacions entre aquests diversos nuclis basades en alianes o enemistats entre ells- en constituen la dinmica. Famlies, clans i tribus sestructuraven a travs de llaos de parentiu fisiolgics, legals (adopci) o mtics (predicaci col.lectiva dun ancestre com). La seva estructura global era agntica, monogmica (a diferncia dels rabs, legalment polgams) i patriarcal, mentre que el poder poltic emanava dassemblees (thajmath en tamazight, jamaa en rab) de mascles adults, amb certa tendncia a la oligarquia i la gerontocrcia. Entre els tuareg, en canvi, era ms gran la presncia de la dona, que gaudia de ms llibertat i assumia la funci de transmissora del saber (entre daltres, el de lescriptura tifinagh), alhora que es donnava una ms ntida estructura de poder (amb lamenokal com a cap suprem) i lexistncia de tribus nobles (imajaghen), vasalles (imghad) i servils (eklan).

Groc, tamazic, llengua dels amazics (inclosos els tuaregs) Lila clar, rab magrib o darija

Lila fosc, rab extremosudoccidental o hassania

http://blocs.xtec.cat/ensenyarllengualumnatnoromanic/files/2010/10/tnvldmegaw1hz2vuicgynckgy29tcnbpbwlkyq_179354_3029_11.jpg

Parles amaziguesGroc Tarifit (Rifeny, de vegades errniament conegut com a xelha), uns 2 milionsVermell Tamazight (Atlas Central), uns 3 milionsVerd foscTaxelhit (Xelha), uns 3 milions NegreTuddungiyya (Zenaga), uns 200 000Blau Tuareg, 1 300 000Rosat Taxenwit (Xenua), unes 20 000Lila Taqbailit (Cabileny), uns 3 milionsSpia Taxawit (Xauia), uns 2 milionsMarrTanfusit (Nafus), uns 170 000Verd clar Altres (Uargla -210 000-, Mzab -250 000- , Siwa -5 000-, etc.)

http://en.wikipedia.org/wiki/Rifian_languagehttp://en.wikipedia.org/wiki/Central_Atlas_Tamazighthttp://en.wikipedia.org/wiki/Shilha_languagehttp://en.wikipedia.org/wiki/Zenaga_languagehttp://en.wikipedia.org/wiki/Tuareg_languageshttp://en.wikipedia.org/wiki/Shenwa_languagehttp://en.wikipedia.org/wiki/Kabyle_languagehttp://en.wikipedia.org/wiki/Shawiya_languagehttp://en.wikipedia.org/wiki/Nafusi_language

Els kurds Els kurds sn un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent

dels medes, que habita a la regi muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'sia. La poblaci kurda se situa actualment en ms de 30 milions de persones, repartits principalment entre Turquia (entre 15 i 20 milions), l'Iran(vers els 7 milions), l'Iraq (vers els 6 milions) i Sria (uns 2 milions). Existeix una important dispora de kurds fora del Kurdistan, principalment a pasos europeus com Alemanya, Regne Unit o Sucia.

Arran de la islamitzaci posterior a la conquesta rab del Kurdistan el 636, els kurds sn majoritriament musulmans sunnites, tot i que encara queda un grup nombrs que preserven la religi tradicional kurda: el yazidisme.Laquatre grans parles i nombrosos dialectes. Actualment s'escriu, segons lestat on radica,en alfabet llat, cirllic o rab.

El kurd septentrional, el kurmanddij, el parla la majoria de kurds de Turquia i de Sria, i per una part dels dIraq i lIran, un 60% del total; el kurd central, el sorani, el parla la majoria de kurds dIran i dIraq, un 30% del total. El zazaki, loccidental, es parla sobretot al Kurdiatan turc i el gorani, loriental, a sud de lIraq i lIran kurds.

El Kurdistan mai no ha constitut un estat propi, per des de la primera guerra mundial, amb la liquidaci de lImperi turc, les potencies occidentals aliades (Frana i Gran Bretanya principalment) prometeren la seva creaci (tractat de Svres, 1920). No obstant, el projecte no fou dut mai a terme, sin que el seu territori dorigen fou migpartit entre els estats que emergiren desprs del conflicte, especialment Turquia, Sria i lIraq. Per, des daleshores, la voluntat dindependncia no sha apaivagat, malgrat que en diverses ocasions els propis kurds, manipulats, han militat en bandositats enfrontades (singularment en la guerra entre Iran i Iraq, 1980-1988): en lactualitat, els kurds iranians viuen en quatre provincies (Azerbaidjan occidental, Kordestan, Kermanshah i Llam, amb la majoria de la seva poblaci, que suma uns 7,5 millions), mentre que els iraquians han aconseguit un territori autnom i els turcs continuen en estat de total submissi, malgrat certs avenos (reconeixement de la seva llengua, certa permissivitat en lmbit cultural). La majoria de la poblaci s musulmana sunnita.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Azerbaijan-e-gharbi_(de_l%27ouest)http://fr.wikipedia.org/wiki/Kordestanhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Province_de_Kermanshahhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Province_d%27Ilam

1945 - 1948: els kurds demanen davant l'ONU la independncia del seu territori. 1945: Es funda la Repblica de Mahabad (Iran), d'un any de durada. 1961 - 1970: Revolta kurda a l'Iraq. 1970: Els kurds aconsegueixen el domini d'una regi autnoma a l'Iraq. 1975 - 1991: Guerra entre els kurds i les forces armades de l'Iraq. Aquesta guerra va ser

comenada pels kurds. 1978: Abdullah calan funda el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que comena a

operar a Turquia. Anys 1980: Les guerrilles kurdes dnen suport a l'OAP (Organitzaci per l'Alliberament de

Palestina) i amb base a Sria, l'Iraq i l'Iran realitzen centenars d'incursions armades al sud-est de Turquia .

1984: El PKK desencadena una guerra oberta contra Turquia. 1988: Atacs amb armes qumiques als kurds iraquians per part de Saddam Hussein. 1991: Desprs de la Guerra del Golf, diverses faccions kurdes s'aixequen contra l'Iraq. 1992: Faccions kurdes iraquianes constitueixen un Govern. 12 d 'abril de 1995: Parlament kurd a l'Exili, constitut a l'Haia. Octubre 1998: Sria deixa de donar suport al PKK. Mar de 1999: s capturat a Kenya el lder kurd Abdullah calan. Jutjat a Turquia per alta traci i

assassinat, calan va ser condemnat a mort, per la sentncia est actualment apellada davant del Tribunal de Justcia Europeu.

7 d 'abril de 2011 El president siri Baixar al-Assad va promulgar un decret pel qual acorda la ciutadania als habitants d'origen kurd, de la qual estaven privats des de feia prop de mig segle en el nord del pas.

http://ca.wikipedia.org/wiki/1945http://ca.wikipedia.org/wiki/1945http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Mahabadhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Iranhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Iranhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Iraqhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Abdullah_%C3%96calanhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_Just%C3%ADcia_Europeuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/2011http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixar_al-Assad

rees de parla kurda

Els armenis Poble de llengua indoeuropea (amb dos parlars diferenciats i un

alfabet propi nic) establert a la zona del Cucas sud (entorn a lArarat) des del neoltic (descendent dun mtic Aram, a la seva vegada descendent de Hayk), que al s. XII a. J.C. va crear el regne dUrartu i es mantingu com a unitat poltica amb diverses denominacions (i territoris: com el del regne de Cilcia al s. XI), fins a ser conquerit pels turcs, encara que nuclis importants de poblaci armnia passaren a Prsia o Rssia. A la segona dcada del segle XX sofriren genocidi a mans turques (al voltant de 1.5 milions de persones), alhora que una importantssima dispora. El 1990 gran part daquest poble (3. 250 000) sindependitz en la Repblica dArmnia o viu a la vena Nagorno Karabag (150 000), mentre la majoria darmenis, per, continu fora daquests territoris (Rssia, 2.5 milions; Estats Units, 1 mili; Frana 500 000; Gergia, 250 000). La majoria de la poblaci s cristiana, fidel a Roma o pertanyent a una esglsia armnia separada.

Del roig i spia (+) al groc (-): presncia armnia a principis del segle XX. Roig, a principis del segle XXI.

El genocidi armeni

Dispora armnia

La dissoluci de lIMPERI OTOM

Desmembrament de lImperi Otom

Colonialisme al segle XX

Els acord Sykes-Picot (-Sazonov), 1916

Ocupaci i protectorat francesos, blaus Ocupaci i protectorat britnics, rosats Ocupaci russa, verd Zona Internacional, malva

Desprs de la guerra del 14-18

Dates dindependncia

Cronologia de lOrient Mitj 1914. L'Imperi Otom entra en la Primera Guerra Mundial a favor de la Triple Aliana, com un dels "imperis

centrals". 1916. Lawrence d'Arbia i el rei Faisal d'Arbia s'aixequen en armes contra l'Imperi Otom. Al mateix temps, i en

secret, Anglaterra i Frana signen el pacte Sykes-Picot, repartint-se les terres otomanes en dues rees d'influncia, en cas de guanyar la guerra.

1917. Per mitj de la Declaraci Balfour, els britnics prometen als sionistes un estat nacional jueu a Palestina. 1919. Les clusules de Sykes-Picot es fan efectives. L'Imperi Otom s desmantellat, i es creen diversos

mandats, entre ells els de Sria i Palestina. Els afanys nacionalistes dels pobles de la regi sn ignorats. 1922. Les ltimes restes de l'Imperi Otom sn desmantellades. Kemal Ataturk proclama la Repblica de

Turquia. Parallelamente es produeix la independncia nominal d'Egipte . 1925. La dinastia Pahlavi pren el control d'Aniran, i regir la naci iraniana fins a 1980. 1927. Anglaterra reconeix la independncia d'Hijaz i Nedj, a la Pennsula Arbiga, sota el domini de la famlia

dbn Saud, els saudites. . 1932. Hijaz i Nedj s'unifiquen en un sol gran estat, l'Arbia Saudita. 1938. Es descobreix petroli a Arbia Saudita, elevant immediatament el seu estatus geo-poltic internacional. 1948. Expira el mandat britnic sobre Palestina. s proclamada la independncia d'Israel . Immediatament els

estats rabs envaeixen el territori, per fracassen, meentre els israelins desallotgen els palestions de gran part del seu territori. Es genera aix una nova situaci de tensi geopoltica mundial, la de l'estat jueu versus un eventual estat palest. Aix mateix, Jerusalem queda dividida en dos.

1952. Una revoluci derroca la monarquia a Egipte i proclama la repblica. El seu President ser Gamal Abdel Nasser.

1953. El Primer Ministre irani, Mohammad Mossadeq, s derrocat en represlia per intentar nacionalitzar el petroli , en mans de l'Anglo Iranian Company.

1956. Nasser ordena la nacionalitzacin del Canal de Suez. En resposta, Frana i Gran Bretanya envaeixen Egipte, amb la cooperaci d'Israel. La guerra resulta un desastre complet per als invasores, posat que l'ONU ordena la seva retirada, pressionada per la URSS i EUA.

http://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/1/1914.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/p/r/i/Primera_Guerra_Mundial_71a5.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/t/r/i/Triple_Alianza_84e3.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/1/1916.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/t/h/o/Thomas_Edward_Lawrence_d85c.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/i/n/g/Inglaterra.html

1958. Nasser aconsegueix crear la Repblica rab Unida, fusionant-se amb Sria. L'experiment poltic dura fins a 1961, data en qu Egipte i Sria tornen a seguir camins separats. A l'Iraq, per la seva banda, un cop d'estat destrona la monarquia i crea una repblica, al comandament del Partit Baas.

1967. Guerra dels Sis Dies. Israel bat lmpiamente una coalici conformada per Egipte i Sria, i s'apodera dels Alts del Golan i del Desert del Sina, aix com de la totalitat de la ciutat de Jerusalem. El Canal de Suez romandr tancat per vuit anys.

1969. Muamar al-Gaddafhi es revolta i pren el govern de Lbia. 1970. Mor Nasser, vctima d'un atac al cor. s succet per Anwar el-Sadat. Parallelamente, sinaugura la Presa

d'Asuan. 1973. . Una nova coalici rab entra en guerra amb Israel. Com a mesura de pressi, els pasos de l'OPEP

generen un ala sostinguda dels preus del petroli a nivell mundial. 1975. Israel retorna a Egipte els territoris que li va arrabessar durant la Guerra dels Sis Dies. 1979. Un grup d'opositors al govern del x de Prsia pren lEmbaixada d'Estats Units a Teheran i segresta

ciutadans nord-americans. La crisi durar ms de 400 dies. Parallelamente, se signen els Acords de Camp Davis, que tracten de solucionar el problema palest.

1980. El X Resa Pahlevi s derrocat. Comena el govern de l'ayatolah Ruhollah Jomeini. Aquest mateix any esclata la guerra entre lIran i l'Iraq. A Egipte s assassinat Anwar el-Sadat, i Hosni Mubarak arriba al poder.

1981. Israel bombardeja el reactor nuclear d'Osirak , a l'Iraq, suposadament per a impedir que Saddam Husein pugui generar plutoni enriquit, pas previ per a fabricar una bomba atmica.

1982. Israel emprn una guerra contra el Lban. 1988. Iran i l'Iraq signen la pau. 1991. A conseqncies de la invasi de l'Iraq contra Kuwait, una coalici dirigida per Estats Units envaeix l'Iraq i

fixa dures restriccions al govern de Saddam Hussei

http://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/5/1958.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/6/1961.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/6/1967.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/g/u/e/Guerra_de_los_Seis_D%C3%ADas_8fea.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/h/o/s/Hosni_Mubarak_3d22.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/8/1981.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/s/a/d/Saddam_Husein_600f.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/8/1982.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/i/s/r/Israel.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/l/%C3%AD/b/L%C3%ADbano.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/8/1988.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/1/9/9/1991.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/k/u/w/Kuwait.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/e/s/t/Estados_Unidos_74fd.html

1993 - cords de Washington entre Israel i Palestina.. 1994 - Guerra civil al Iemen. - Tractat de pau entre Israel i Jordnia. 1995 - Assassinat del primer ministre israeli Yitzhak Rabin. 1996 - Isser Arafat s elegit president de lAutoritat palestina. - Israel ataca el Lban. - Netanyahu, primer ministre israeli, fins el 1999.

1999 - Mort del rei Hussein de Jordnia, succet pel seu fill Abdalah. 2000 - Lexrcit israeli es retira del sud del Lban.. - Mort del president siri Hafez aI-Assad, succet pel seu fill Bachar. - Inici de la segona intifada en els territoris palestins.. 2002 -Inici de la construcci per part dIsrael dun mur amb Cisjordnia.

2003 -Estats Units i Gran Bretanya inicien una guerra contra Iraq, amb lanuncia del Consell de Seguretat de lONU. 2004 -Isser Arafat mor assassinat; el succeeix Mahmud Abbas.

2005 Ariel Sharon ordena el desallotjament de les colnies israelianes de la Banda de Gaza.

Assassinat del primer ministre libans, Hariri, i retirada de les tropes sries del pas.

2006 Ariel Sharon en coma es substituit per Ehud Olmert. Victria dHamas a les eleccions palestines. Lexrcit israeli envaeix el sud del Lban, controlat per Hezbollah, i bombardeja el pas. Sadam Hussein, president de lIraq, s executat pels invasors.

2007 Hamas pren el poder a Gaza.

2008 Govern de concentraci libans que posa fi als conflictes interns produts des de la mort dHariri.

2008-2009 Lexrcit israeli porta a terme una guerra a Gaza per tal de controlar lacci dHamas. Benjamin Netanyahu torna a ser primer ministre, amb el Likud i lextrema dreta.

2010-2012 Primavera rab.

2011 Les tropes dEUA abandonen Iraq.

Inici de la guerra civil a Sria.

2012. Independncia del Sudan Meridional.

Turquia

Turquia 1920 El tractat de Svres preveu la creaci duna Armnia i un Kurdistan independents. Inici

duna guerra per Mustaf Kemal tendent a anular la creaci daquest estats i la recuperaci de territoris atributs a Grcia.

1922 Abolici del sultanat. 1923 Proclamaci de la Repblica de Turquia, amb Mustaf Kemal Ataturc com a president i un

sistema de partit nic. El tractat de Lausana obvia Armnia i Kurdistan i retorna territoris de lEgeu atributs a Grcia. Ankara, capital.

1924 Abolici del califat 1925 Reforma del vestit, barret i vel. 1925 Clausura de convents i seus dels dervisos.

Repressi antikurda. Inonu, primer ministre. 1926 Introducci duns nous codis penal (model sus) i civil (model itali). Supressi de la

poligmia. 1928 Adopci dun nou alfabet turc (basat en el llat) en substituci de vell turc (basat en lrab);

escolaritzaci obligatria i gratuta. 1930 Intent fallit de pluripartidisme amb el Partit republic liberal, que, davant del seu xit (1/3

dels vots) s obligat a dissoldres. 1934 Llei sobre els cognoms, i abolici del ttols i dels sobrenoms.

Plenitud de drets poltics per a la dona 1935 El diumenge i no el divendres ser el dia festiu setmanal. 1936 Restabliment de la sobirania turca sobre els Estrets. 1937 Inclusi del principi de lacitat a la constituci. 1938 Mort dAtaturk, succet per Ismet Inonu. 1939 La repblica de Hatay (Alexandreta), creada el 1937, suneix a Turquia. 1946 Eleccions pluripartidistes manipulades en favor dInonu.

1949 Membre del Consell dEuropa. 1950 Eleccions lliures en que ven el moderat Partit democrtic de Menderes i Celal Bayar. 1952 Ingrs a lOTAN. 1960 Cop destat militar, dirigit per Cemal Gursel. 1961 Execuci de Menderes. Tornada al pluripartidisme. 1963 Associaci amb la CEE. 1965 Victria del Partit de la Justcia, de Demirel, dret moderat. 1971 Cop destat militar. Inici dun periode de repressi, especialment de lesquerra poltica i

social. 1973 Bulent Ecevit, del kemalista Partit republic del poble, cap de govern. Pont sobre el Bsfor.. 1974 Ocupaci del nord de lilla de Xipre. 1975 Inici dels atemptats darmenis contra autoritats turques. 1978 Fundaci del PKK (Partit dels treballadors del Kurdistan. 1980 Vaga general contra lextrema dreta. Nou cop destat militar. 1982 Nova constituci 1983 Turgut Ozal funda el dret Partit de la Mare Ptria i s elegit primer ministre, mentre

Erdogan crea el Partit del Benestar (Refah Partisi, islamista moderat, un dels membres del futur partit de la Justcia i el Desenvolupament)..

1983 Establiment de la Repblica turca del nord de Xipre, noms reconeguda per Turquia. 1984 Insurrecci armada kurda. 1987 El Kurdistan sota la llei marcial.

1991 Llei antiterrorista. 1993 Tensu Ciller, primera dona turca primera ministre. 1994 Erdogan alcalde dIstanbul. 1995 Cap a aquest any havien estat arrasats ms de 3 000 pobles kurds i desplaats

uns 380 000 kurds. 1996 Uni duanera amb la CEE. 1999 Captura i posterior condema a mort (desprs, cadena perptua) del dirigent

kurd Ocalan. 2001 Fundaci del partit Justcia i Desenvolupament. Crisi financera: devaluaci del

50% de la moneda. 2002 Eleccions, que fan primer ministre Erdogan, crrec que conservar fins avui.

Abolici de la pena de mort (completada el 2004). 2004 Primeres emissions oficials en kurd. 2007 Assassinat de larmeni Hrant Dink, seguit de manifestacions massives.

Andullah Gul, del partit Justcia i Desenvolupament, president de la repblica. 2010 Inici de la revisi de la constituci. 2011. Aprovaci per referndum de lelecci directa del president de la repblica

Palestina-Israel

Las reas administradas por la Autoridad Palestina en verde

oscuro, y las administradas por Israel en verde claro.

http://es.wikipedia.org/wiki/Israel

Muralla israeliana (estat del juliol del 2012)

http://en.wikipedia.org/wiki/File:Westbank_barrier.png

Shara Occidental

Guerra dindependncia algeriana, 1954-1962

Grup dels Sis, caps del Front dAlliberament nacional (FLN), 1954. Desquerra a dreta, drets, Rabah Bitat, Mostefa Ben Boulad, Didouche Mourad i Mohamed Boudiaf; asseguts, Krim Belkacem i Larbi Ben M'Hidi.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Rabah_Bitathttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mostefa_Ben_Boula%C3%AFdhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mostefa_Ben_Boula%C3%AFdhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Didouche_Mouradhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Didouche_Mouradhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Boudiafhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Boudiafhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Krim_Belkacemhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Larbi_Ben_M%27Hidihttp://fr.wikipedia.org/wiki/Larbi_Ben_M%27Hidi

Delegaci dels principals dirigents del FLN (desquerra a dret Mohamed Khider, Mostefa Lacheraf, Hocine At Ahmed, Mohamed Boudiaf i Ahmed Ben

Bella), desprs de la seva detenci quan lexrcit francs va segrestar (22 octubre 1954) lavi marroqu que els portava a El Caire.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Khiderhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Khiderhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mostefa_Lacherafhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Hocine_A%C3%AFt_Ahmedhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Boudiafhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Ahmed_Ben_Bellahttp://fr.wikipedia.org/wiki/Ahmed_Ben_Bella

Desquerra a dreta. 1 filera: Columna de lExrcit dAlliberament Nacional (ALN); patrulla de M8 Greyhound de lExrcit francs; Pieds-Noirs del Constantins organitzant-se en grups d'autodefensa. 2 filera : Discurs de Charles de Gaulle a Alger ( Je vous ai compris , Us he comprs) ; manifestaci deuropeus al Forum d'Alger el 13 de maig del 1958 amb pancartes que deien De Gaulle au pouvoir, entre daltres coses; ex-combatents musulmans harkis au Forum el 1958.

http://fr.wikipedia.org/wiki/M8_Greyhoundhttp://fr.wikipedia.org/wiki/M8_Greyhoundhttp://fr.wikipedia.org/wiki/Pieds-Noirshttp://fr.wikipedia.org/wiki/Constantinoishttp://fr.wikipedia.org/wiki/Charles_de_Gaullehttp://fr.wikipedia.org/wiki/13_maihttp://fr.wikipedia.org/wiki/1958

Desquerra a dreta. 1 filera : Insurrecci de la setmana de les barricades el gener del 1960 ; amotinats anti- independentistes llenant pedres als M8 Greyhound de lExrcit francs el 9 de desembre del1960 ; soldat francs utilitzant un detector de metalls per tal de verificar que les musulmanes vestides amb hayek ne dissimulin ni bombes ni armes. 2a filera : Mot del FLN a Bab el Oued (barri dAlger) el 10 de desembre del 1960 ; gardes mobiles utilitzant un llenagranades defensives a Alger ; simpatitzants del FLN plantant cara als paracaigudistes francesos durant la manifestaci del 10 desembre del 1960.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Semaine_des_barricadeshttp://fr.wikipedia.org/wiki/Semaine_des_barricadeshttp://fr.wikipedia.org/wiki/Anti-ind%C3%A9pendantismehttp://fr.wikipedia.org/wiki/Anti-ind%C3%A9pendantismehttp://fr.wikipedia.org/wiki/9_d%C3%A9cembrehttp://fr.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9cembre_1960http://fr.wikipedia.org/wiki/1960

Iraq

Guerra irano- iraquiana

1980-1988

1 guerra del Golf. Operaci Tempesta del desert, febrer 1991

Zones en que Estat Units va utilitzar urani empobrit en les seves municions

Egipte

1910

Cronologia dEgipte 1882.- El nacionalista demcrata Urabi Paix es nomenat primer ministre, per els britnics se li

enfronten i s derrotat a la batalla de Tel el Kebir i enderrocat. Sinicia una etapa de protectorat britnic de fet (encara que de dret Egipte estava sota sobirania otomana)

1899.- Creaci del Sudan angloegipci. 1914.- En iniciar-se la primera guerra mundial Gran Bretanya oficialitza el seu protectorat i

estableix El Caire com a base de les seves operacions contra lImperi Otom. 1919.- Fundaci del partit Wafd (Delegaci) dirigit per Saad Zaglul, que dirigir sovint el govern. 1920.- Fundaci de la Banque Misr, origen del banc estatal del pas. 1922.- Terica independncia (com a regne), per sota supervisi britnica. 1923.- Constituci moderna. Fundaci de la Uni feminista egpcia. 1928.- Hassan al-Banna funda els Germans Musulmans. 1936.- Tractat angloegipci, que amplia la real independncia egpcia, tot mantenint Gran Bretanya

el control sobre el Canal de Suez. 1942.-Victria britnica del-Alamein sobre els alemanys. 1945.- Creaci de la Lliga rab a El Caire. 1948.- Inici de la presa dAssuan, que es conclour el 1971. 1948-1949.- Intervenci egpcia en la primera guerra arabo-israeliana. 1951.- Ruptura unilateral egpcia del tractat del 1936. 1952.- Revoluci, que acab amb la monarquia i install una repblica dirigida per Nsser lany

segent.

1954.- Els britnics evacuen el canal. 1956.- Independncia del Sudan. Nacionalitzaci del canal de Suez i intervenci armada francobritnica i israeliana,

detinguda per lacci russo-nordamericana. 1958-1961.- Egipte, el Iemen i Sria formen la RAU, Repblica rab unida. 1967.- Guerra dels sis dies contra Israel: derrota. 1970.-Mort de Nsser, substitut per Sadat. 1973.- Nova guerra contra Israel: derrota. 1979.- Acords de Camp David entre Egipte i Israel. Egipte s susps de la seva participaci a la

Lliga rab. 1981.- Assassinat de Sadat a mans de jihadistes islmics, succet per Mubrak, que ser

constantment elegit president fraudulentament des daleshores (1987, 1993, 1999, 2005) i ser la garantia de la poltica dEstat Units a la zona.

1982.- Retorn del Sina a Egipte, que era en mans israelites des del 1967. 1989.- Retorn a la Lliga rab. 1990-2010.- 460 cassos de tortura constatats. 1991.- Participaci egpcia a la Guerra del Golf contra Iraq. 1992-2011.- 73 desapareguts desprs duna detenci 1996.- Llei de premsa molt repressora. 2000-2009.- 125 morts per tortura. 2001.- 11. 000 nens del carrer detinguts.

Guerra dels Sis Dies

http://tr.wikipedia.org/w/index.php?title=Dosya:1967_Six_Day_War_-_conquest_of_Sinai_7-8_June.jpg&filetimestamp=20050420184154

Primavera rab

Caiguda del govern, negre Canvis en el govern, blau

Protestes majors, vermell ma Protestes menors, spia

Guerra civil, marr Crisis fora del mn rab (per musulm), gris

Cronologia 2010 9 oct.-9 nov. Campament de protesta a al-Aaiun, reprimit. 17. des. Mohamed Bouazizi es cala foc a Tunsia. 28 des. Manifestacions a Algria. 29 Manifestacions al Iemen. 2011 13 gener. Inici de les revoltes a Lbia (Bengasi). 14 Manifestacions a Jordnia. Ben Al, president de Tunsia, fuig del pas. 17 Manifestacions a Mauritnia i el Sudan. Manifestacions i vagues a Oman. 18 Manifestacions al Iemen. 21 Manifestacions s Arbia Saudita. 25 Inici del moviment a Egipte. Ocupaci de la plaa Tahrir a El Caire. 26 Manifestacions Sria. 30 Manifestacions al Lban i al Marroc. 1 febrer Manifestacions Algria. Canvi de govern a Jordnia. 2 Promesa de no presentar-se a la reelecci per a president del Iemen, dAli Abdallah Saleh 7 Manifestacions a lIraq. 10 Mubarak, president dEgipte, dimiteix. 13 Manifestacions a Somlia. 14 Manifestacions IIran i a Bahrein. 18 Manifestacions Kuwait. 20 Manifestacions al Marroc. 23 Mesures socials a lArbia Saudita.

24 Final de lestat de setge a Algria (en vigor des del 1992).

3 mar Reforma constitucional a Oman. 9 Reforma constitucional al Marroc. 18 Manifestacions a Daraa, que signifiquen linici dun

moviment que acabar en guerra civil a Sria. 22 abril Manifestacions de milions de persones al Iemen. 3 juny El president del Iemen, Saleh, resulta ferit. Juliol Inici de la guerra civil a Sria. 23 octubre Eleccions a Tunsia, que portaran al poder els islamistes moderats i els socialdemcrates. 23 nov. Saleh renuncia en el vicepresident Hadi. 25 Eleccions al Marroc que donen una majoria relativa a lislamisme moderat, que formar un

govern de coalici el gener del 2012.

2012 27 febrer Les eleccions presidencials del Iemen donen com a vencedor lnic candidat, el

vicepresident Hadi. Maig Eleccions fraudulentes i amb baixssima participaci a Algria. Juny Elecci de lislamista moderat Mohamed Morsi com a president dEgipte. Juliol Eleccions al congrs constituent libi, amb victria del lacisme i de l`islamisme moderat. Agost Visita de Morsi a lIran. 11 setembre Assassinat a Bengasi lembaixador USA a Lbia. 29 Destrucci de lantic mercat dAlep durant la guerra civil; en aquest moment havien mort a

causa de la guerra unes 34 000 persones. 3 octubre Implicaci de l0TAN en el conflicte siri degut a accions militars en la zona fronterera

amb Turquia.

Guerra Civil Sria13 de juliol del 2012

Nmero de diapositiva 1Lespai musulm avui. frica del Nord i Prxim OrientBibliografiaNmero de diapositiva 4Africa del Nord i Prxim OrientLes religionsLespai musulmNmero de diapositiva 8Nmero de diapositiva 9Alguns canvis c. 2010 (les xifres anteriors sn de c.1990)Islam, societat civil i polticaNmero de diapositiva 12Nmero de diapositiva 13Nmero de diapositiva 14Nmero de diapositiva 15Nmero de diapositiva 16Les tnies-llengesNmero de diapositiva 18Nmero de diapositiva 19Els dialectes rabs. Nota: caldria incloure-hi el maltsEstats de la Lliga rabEls amazicsNmero de diapositiva 23Groc, tamazic, llengua dels amazics (inclosos els tuaregs)Lila clar, rab magrib o darijaLila fosc, rab extremosudoccidental o hassaniaNmero de diapositiva 25Parles amaziguesNmero de diapositiva 27Nmero de diapositiva 28Nmero de diapositiva 29rees de parla kurdaNmero de diapositiva 31Nmero de diapositiva 32Els armenis Del roig i spia (+) al groc (-): presncia armnia a principis del segle XX.Roig, a principis del segle XXI.Nmero de diapositiva 35El genocidi armeniDispora armniaLa dissoluci de lIMPERI OTOMNmero de diapositiva 39Desmembrament de lImperi OtomColonialisme al segle XXEls acord Sykes-Picot (-Sazonov), 1916Nmero de diapositiva 43 Desprs de la guerra del 14-18Dates dindependnciaCronologia de lOrient MitjNmero de diapositiva 47Nmero de diapositiva 48Nmero de diapositiva 49TurquiaNmero de diapositiva 51TurquiaNmero de diapositiva 53Nmero de diapositiva 54Nmero de diapositiva 55Palestina-IsraelNmero de diapositiva 57Las reas administradas por la Autoridad Palestina en verde oscuro, y las administradas por Israel en verde claro.Muralla israeliana (estat del juliol del 2012)Shara OccidentalNmero de diapositiva 61Nmero de diapositiva 62Guerra dindependncia algeriana, 1954-1962Nmero de diapositiva 64Nmero de diapositiva 65Delegaci dels principals dirigents del FLN (desquerra a dret Mohamed Khider, Mostefa Lacheraf, Hocine At Ahmed, Mohamed Boudiaf i Ahmed Ben Bella), desprs de la seva detenci quan lexrcit francs va segrestar (22 octubre 1954) lavi marroqu que els portava a El Caire.Nmero de diapositiva 67Nmero de diapositiva 68Nmero de diapositiva 69Nmero de diapositiva 70IraqGuerra irano-iraquiana 1980-19881 guerra del Golf. Operaci Tempesta del desert, febrer 1991Zones en que Estat Units va utilitzar urani empobrit en les seves municionsEgipte 1910Cronologia dEgipteNmero de diapositiva 78Guerra dels Sis DiesNmero de diapositiva 80Nmero de diapositiva 81Nmero de diapositiva 82Caiguda del govern, negreCanvis en el govern, blauProtestes majors, vermell maProtestes menors, spiaGuerra civil, marrCrisis fora del mn rab (per musulm), grisCronologiaNmero de diapositiva 85Guerra Civil Sria