/finí LLOREflÇ DE/ CARDR//RRJUNY DE 1988 * N° 140

L'evolució d'algunes espècies.Néixer, créixer, desenvolupar-se i morir. Aquest és el cicle

evolutiu de tot ésser viu. Però la vida acaba cada any massaaviat per algunes espècies de la nostra natura.

Els incendis forestals destrueixen en poques hores, estiu aestiu, hectàrees de boscos que han tardat molts d'anys enformar-se. Els pins i altres espècies vegetals constitueixen

els pulmons del nostre voltant, conserven l'humitat, ensdonen ombra, aguanten la terra amb les seves arrels evitant

la desertizació, cobreixen importants zones del vent i lesprotegeixen dels seus efectes, fan possible la vida de

moltísimes espècies animals i a més a més, donen color alnostre paisatge.

Cada vegada que surtis al camp, pensa en tots els efectesdestructius d'un incendi forestal. Perquè amb el foc, tot és

poc.Col·labora en la prevenció

dels incendis forestals.

Nacer, crecer, desarrollarse y morir. Este es el ciclo evolutivode todo ser vivo. Pero la vida acaba cada año demasiadopronto para algunas especies de nuestra naturaleza.Los incendios forestales destruyen en pocas horas, verano averano, hectáreas de bosques que han tardado muchos añosen formarse. Los pinos y otras especies vegetalesconstituyen los pulmones de nuestro entorno, conservan lahumedad, nos dan sombra, aguantan la tierra con sus raícesevitando la desertización, resguardan importantes zonas delviento, las protegen de sus efectos, hacen posible la vida demuchísimas espécies animales y, además, dan color anuestro paisaje.Cada vez que salgas al campo, piensa en todos los efectosdestructivos de un incendio forestal. Porque con el fuego,

todas las precauciones son pocas.ï! V3!VTTÎTBHI Colabora en la prevención

de los incendios forestales.

GOVERN BALEARCONSELLERIA D'AGRICULTURA I PESCADIRECCIÓ GENERAL D'ESTRUCTURES AGRÀRIES

I MEDI NATURAL

Editorial FLOR DE CARD -2- (130)

Aquests dies passats va fer un any que elnou Consistori va prendre possessió del seucàrrec, per la qual cosa és de suposar queels possibles problemes d'adaptació s'haginsuperat. Un any creim que és un période detemps prou llarg com per començar a passarcomptes del que assegurà que compliria l'e-quip de govern. I entre aquestes coses s'hitroba l'alternativa ecològica per a la zonadel llevant que les agrupacions del GOB deSant llorenç i Son Servera redactaren i quefou signats per tots els partits de la majoria.Repassem punt per punt el que s'ha fet.

1.- Zones verdes públiques. Sembla que hiha dos projectes per fer places, l'un a la sor-tida de cap a Artà i un altre davant la Uni-tat Sanitària.

Desconeixem que s'hagi fet res per a SaPunta de n'Amer ni que s'intenti adquirir ter-renys de muntanya per a ús comunitari.

2.- Aigües. S'ha posat en marxa el pro-jecte per a la canalització de les aigües,però no es controla habitualment l'estat del'aigua de la mar ni el cabdal dels aqüi'fers.

Quant als torrents se n'ha mig arreglatun, però les perpectives de la presa són mésaviat desencoratgedores.

3.- Urbanisme. S'està fent feina en lesNormes Subsidiàries.

En referència a l'arquitectura tradicional ia la integració en el paisatge de les novesconstruccions no sabem que s'hagi fet res.

Parlaren de comprar l'estació i Ca SesMonges, i ho han complit en un dels cassos.,

4.- Incendis. Ni han comprat cotxe debombers, ni han instal·lat boques contra elfoc, ni han repoblat les zones cremades, nis'han aturat d'esquitxar amb mata-herba.

5.- Graveres i cantoneres. Segueixen lesexcavacions clandestines, no s'han vallai elsvoltants ni s'ha dotat de cobertura forestal.

6.- Els abocadors de fems segueixen en lamateixa situació que abans.

7.- No s'han eliminat els cartells de propa-ganda de les zones rurals.

8.- Hi segueix havent nombrosos cans imoixos aperduats pels carrers del poble.

Com veis s'ha avançat en alguns casos-potser alguns dels més complicats i costo-sos-, però encara queda molt per a fer i pas-sa d'hora de posar-s'hi. Moltes de les cosesque s'han deixat de fer es podrien dur a ter-me amb una minima dedicació i cost. Tot se-ria que es decidissin a envestir-les. Esperemque l'any que ve en aquest temps el panora-ma sigui més positiu.

Flor de Card

Revista d'informació general de Santrenç des CardassarAdreça: Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 140. Juny de 1988Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Llo-

Foc PortadaSimonet/Umbert Molins d'aiguaAPA ActaJosep Cortès Molins d'aigua

EspipelladesBatecCrònica Informal

Ramon Rosselló HistòriaRafel Melis La BandaMaria Calmés Demografia

Si lleu...Comptabilitat

Riera/Llull/Soler Nines i kawasakisXesc Umbert El tempsLlorenç Artigues El còmicJosep Moll CartaAlfred F. Arnau Son Cabrer VellGuillem Pont Messes

635

1012169

101023

141518192024

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament 569003Policia Nacional (Manacor) 550044Guàrdia Civil (Son Servera) 567020Joan Ramis (metge) 567020Bombers 550080Creu Roja (ambulància) 200102Jutge 569046Funerària 526053GESA 554111Grua 585680Policia Municipal (Cala Millor) 585716

FLOR DE CARD -3- (131)

Acords de la reunió ordinària de la JuntaDirectiva de TAPA celebrada el 14.6.88:

Campaments.- Se celebraran, si hi ha al-lots suficients, la darrera setmana de juliol aSa Duaia. Hi podran anar a partir de 3er icostaran aproximadament unes 7000 ptes.

Informàtica.- Si hi ha demanda suficientl'estiu vinent s'impartiran uns cursos d'infor-màtica semblants als que es feren el passatNadal, amb possibilitats d'ampliació per alsque ja en saben un poc.

Fi de curs.- El dia 29, el mateix que esrepartiran les notes, entre l'APA i l'escolaorganitzaran una festa de fi de curs. Elsmestres se'n cuidaran de la part esportiva iels pares de la menjua i el sarau.

Referèndum.- Tal com s'havia acordat auna anterior reunió, la 3unta Directiva del'APA recolza els resultats del referèndumper al canvi d'horari i es decanta per la con-tinuació de les classes el mati' i el capvespre.

Excursió.- El diumenge dia 19 els pares,mestres i alumnes que s'hi vulguin apuntarse n'aniran a passar el dia a Son Serra deMarina. Partiran de la Plaça a les 9.30.

Mestra.- Entre l 'INEM i l 'Ajuntament hancontractat una mestra per cuidar-se'n, entred'altres coses, de tractar els al·lots amb pro-blemes. Farà feina tot l'estiu, però no es de-dicarà a fer repàs. La representanta del Ser-vei Municipal d'Orientació Educativa es vadespedir fins al setembre.

Ca Ses MarillesMaria del Roser Vidal

Compram i venem mobles usatsi objectes antics

(Diumenges demati', obert)

Carrer de la Mar, 24Telèfons 582165 i 580363 FELANITX

POLIESPORTIU ESCOLARNormes de funcionament

1.- L'ús de les instal·lacions municipals si-tuades al carrer dels Mestres estarà dedicatpreferentment a l'esport escolar i altres acti-vitats del centre docent "Mestre Guillem Gal-més", els dies laborables de dilluns a diven-dres, de 9.00 a 19.00, durant el curs escolar(de setembre a juny).

2.- Els dissabtes i diumenges també seràd'ús preferent dels escolars sempre que hi ha-gi competicions escolars o altres activitatsprevistes que s'hagin comunicat per escrit alpresident de la Comissió d'Esports de l'Ajun-tament, amb un mi'nim de 72 hores d'antela-ció.

3.- Les claus que permetran l'accés al pú-blic en general s'hauran de recollir al bar O-límpic, del carrer Major. Hi haurà un llibrede registre i una persona se n'haurà de ferresponsable, firmant i indicant l'activitat, leshores de duració i, si de cas, l'estat 'de lesinstal·lacions.

4.- En cas de torneigs populars organitzatsper establiments públics o altres entitats dela població, s'haurà d'establir prèviament un•comitè integrat pel regidor d'esports, el di-rector del centre escolar i representants deles entitats, a fi d'establir els horaris, amb elmàxim de facilitat, cordialitat i compatibili-tat.

5.- A principi de temporada, es farà unareunió amb les entitats per establir la progra-mació i el calendari d'utilització.

6.- En el cas suposat de coincidències, re-peticions o reserves fetes amb antelació pergrups determinats de distintes edats o distin-ta modalitat esportiva, adoptarà la decisió elregidor d'esports.x Aquest punt estarà pendentd'un desenrotllament més ampli i es podràconcretar definitivament una vegada finalit-zat totalment el poliesportiu.

7.- Les normes d'utilització de les instal·la-cions s'hauran de revisar cada quatre anys,després de les eleccions municipals, i estaransubjectes a la política esportiva del governmunicipal.

8.- En cas de conflicte o necessitat, la Co-missió de Govern podrà canviar, modificar odictar noves normes, previ informe de lesparts implicades.

iíJoOrô® (D'aüMa^ FLOR DE CARD -H- (132)

L'aprofitament dels cereals pel consum hu-mà comporta, gairebé sempre, un procésprevi de trituració dels grans a fi de conver-tir-los en farina, que mesclada amb aigua,tovada i cuita al forn, es converteix en pa.Explicam aquí el procés de trituració o mol-turació del gra que tradicionalment es feiaals "molins fariners". Aquestes màquines-, a-daptades a l'entorn on estan situades, i cons-truides a partir de les matèries que es te-nien a l'abast, són exemples extraordinarisde l'enginy i l'experiència popular.

Existeixen diversos tipus de molins fari-ners. La diferència, però, rau essencialmenten el mitjà o força motriu emprada per po-sar-los en moviment. Aixi', a Mallorca es co-neixen els molins de vent, molt extesos pelPla i la Marina, i que se serveixen de l'ener-gia eòlica per entrar en funcionament; elsmolins de sang o de tracció animal; i els mo-lins d'aigua, que aprofiten un corrent d'ai-gua, i que gairebé són exclusius de la Munta-nya.

Arbre i roda

Molins d'aigua

A Mallorca, com a la resta de l'àrea medi-terrània, per contrarestar l'escassa forçadels corrents d'aigua, aquesta s'anava acumu-lant dins el cup, que formava una columnad'aigua anomenada embassada, que despréses deixava sortir a través de la sagetia. A-questa consisteix en una canal de secció qua-drangular, generalment de fusta, que es vaestrenyent cap a la boca, on es tanca ambuna petita pala (paleta) que regula la sortidade l'aigua i permet augmentar-ne la pressió.

L'aprofitament de la força de l'aigua acu-mulada dins el cup, que pot arribar a tenirfins 8 m. d'altària o més, s'efectua a travésde la roda i més concretament dels alarbs,

de llenya d'ullastre, fixats a la part exteriorde la roda i en forma de pala o cullera, quereben directament el broll d'aigua que surtamb força de la sagetia. Aquest impuls de laforça hidràulica fa que la roda es posi enmoviment i a través de l'arbre la mola supe-rior comença a rodar.

La nadilla (nadia) és aquesta peça de fer-ro que forma com dues pales i està situada al'extrem de l'arbre, el cap de mort. La sevafunció és transmetre el moviment a la molade damunt, per això, els seus extrems s'en-casten en una mossa feta a la cara inferiorde l'esmentada mola.

Al moli' d'aigua, la roda amb els alarbsestà situada dins una cova excavada davallel molí, just davall les moles i perllongadaper un canal per on s'escola l'aigua. Aquestcanal, des de la roda fins a la paret del mo-If, s'anomena el cacau. Davall la roda hi hael banc, que consisteix en una biga gruixada

FLOR DE CARD -3- (133)

de fusta disposada horitzontalment, enmig dela qual hi ha el dau de ferro on hi volta elpiù o corró de la roda.

El Molinet

Com ja hem dit, aquests molins aprofitenun corrent d'aigua que, en precipitar-se perun desnivell, posa en moviment el molí. Siobservau el dibuix podreu resseguir el carni'de l'aigua. Conduïda per una canal o rec (1)es precipita dins el cup (2) on s'acumula perdesprés sortir amb força a través de la sage-tia (3) i posa en moviment la roda (^), guar-nida pels alarbs (5) en forma de cullera. Laroda horitzontal se subjecta mitjançant l'ar-bre (6) que, a l'extrem inferior, descansa da-munt el dau (7) del banc (8) i, al superior,mitjançant la nadilla o dania (9), sosté i favoltar la mola de damunt (10), que descansadamunt la mola fixa o de davall (11). La ma-jor o menor separació existent entreambdues moles, i conseqüentment la gruixade la farina, s'obtenia mitjançant la manipu-lació del banc (8), que consisteix en una bar-ra de fusta horitzontal sobre la qual descan-sa l'arbre amb la roda. Aquesta barra, sub-jectada per un dels seus extrems, i fixada auna verga de ferro vertical a l'altre, la qual,mitjançant una rosca anomenada gallet (12),aixeca o davalla el banc, i a la vegada l'ar-bre amb la roda, la nadilla i la mola supe-rior. L'aigua surt per una mena de túnel omina anomenada el cacau (13).

Per moldre, el blat s'abocava dins una tra-muja anomenada pastereta i a poc a poc que-ia, a través de l'ullal de la mola superior o

volandera, entre les dues moles on es tritura-va. Aquestes moles restaven cobertes peruna espècie de capça de fusta anomenada larisela que impedia que el gra i la farina s'es-pargissin. La farina, que sortia per un foratsituat a la part inferior de la risela, era di-positada en un talee o sac col·locat dins unclot situat devora les moles i anomenat lafarinera.

Per facilitar la caiguda del gra dins l'ullalde la mola hom se servia d'un enginyós me-canisme consistent en una fusta, el cadell,que fregava per damunt la mola superior, iposava en moviment el cadellet, que tapavala sortida de la pastera. Per regular la sorti-da del gra es disposava d'una cordellina en-torsillada subjecta a una clavia. Com méss'entorsillava la corda més petita era l'ober-tura i menor la quantitat de gra que queia.

(Co¿.¿tccÁ.ó <Ltnog/tàfí-cca -3Maó eu Mu.n-ic4.pai di Po££e.nçaTzKte.: Ancfoeu Ram¿ó Pu.<ig>io-i>

V¿bu¿x.o¿: B¿<i¿ Bcwn/ón)

Sagetia

Nadilla Alarb

•*•* •*•*•*

A Sant Llorenç es conserven encara restesd'un molí d'aigua per la banda de Ses Planes,vora el Gorg, a un bocí que va comprar enPedro Treufoc quan la possessió es va esta-blir, un poc abans de la guerra.

La construcció es troba en relatiu bon es-tat i, com mostren les fotografies, encara espot destriar el cacau i trossos de la canal idel cup, si bé, degut a l'alt grau d'humitatque hi ha a la cova, tota la maquinària s'hafeta malbé i només es conserva un bocí rove-llat de l'arbre.

Aquest molí, o un altre anterior també.../...

[nl0Ü[to@ dteiMaa FLOR DE CARD -6- (134)

.../...situat a Ses Planes, ja es tro-ba documentat a uns Estimsde 1578 en els quals fou valo-rat per 250 lliures, segonsconsta a la pàgina 116 delprimer tom de la "Històriade Sant Llorenç", de RamonRosselló.

Pardamunt el molí, i a deupasses de la boca del cup hiha un gran safareig que s'uti-litzava per aplegar i regularla sortida de l'aigua, ja quepossiblement la correntia noera prou estable per podermantenir la pressió necessà-ria per al funcionament delmol ú

On també és probable quehi hagués un altre molí d'a -quest tipus és al lloc anome-nat "Es Molidaigo", entre les penyes i el tu-ró d'en Blanc, anant a Son Servera, a màdreta. Si allà li diuen "Es Molidaigo" i hi

mi

¿"Í *\ A *;.

Boca ¿apejiíon. de.1 cup, peA on ta. canoista -a. ma. e¿>queMAa-pOfltava V OÍQUa.

neix la "Canaleta d'es Molidaigo", a mésd'haver-hi una font que temps enrera fou deles més abundoses del poble, hi cap la possi-bilitat de que sigui perquè hi havia un molíd'aigua. Els més vells del poble recorden queal naixement de la .canaleta hi havia restesd'una construcció arredossada al turó -avuicompletament desapareguda- que podria benbé haver estat l'esmentat molí, encara quecap dels vells consultats recordi haver-n'hivist funcionar cap mai.

Aquesta canaleta fou construida entre elsanys 1915 i 1920 per Antoni Llit eras, alesho-res propietari de la possessió de Son Sureda,per tal d'aprofitar l'aigua de la "Font d'esMolidaigo" ja que, després de regar els hortsdels voltants, anava a parar al torrent.

Entre la font i el començament de la ca-naleta s'hi troben dos pous -o clots empare-dais- la utilitat dels quals no he pogut esbri-nar, a no ésser que fossin distribuïdors d'ai-gua per una canal subterrània, avui en desús.

* * ***

En&iadï a. la. cova de.1 moti de. Su Pla-net, la. canapeto. duia l'aigua a. V ho fit.

Aquesta, vegada. ke.m dÁiuuyi. £! e.ntne.v><¿>ta#ieá quatá¿> de. ¿e.gle. en^eAa, pesi ne.c.ofidajiuna. Qfian ma.quu.na. de. ¿a. qual de.pe.nia e.1pa de. moltes ¿amílieA: e.1 motí d'aiguade. Se¿ Planea. A tal ^i ke.m h<¿t ana xe/i-n.a.d.0. amb na Man¿a Vome.nge. SoleA, meó co-ne.gu.da pejí na Mai¿a B£anca o na MatL¿a de.Son Pape.líta, de. S5 any¿> -i que. quan e.nt<LYÚ.a 11 encala va ve.une. ^uncíonat. l' e.&-me.ntat molí.

FLOR DE CARD -7- (135)

-¿El véreu marxar moltes vegades?-Jo tenia 11 anys i n'hi estarem un. En a-

quest any el vaig veure funcionar dues vega-des.

-¿Vos recordau d'on venia s'aigo i cap aon se n'anava?

-Venia per una si'quia de devers sa Bagura,passava p'es moli' i se'n tornava per una altrasfquia fins an es Gorg, que era molt aprop.D'allà ja prenia es camí' d'es torrent. Tambéme recorda que amb s'aigo que se n'anava po-dien regar molta cosa i hi feien hort: tomàti-gues, pebres, mongetes... i qui podia tenir totaixò ja era ben afortunat.

-I venia molta d'aigo?-Un bon roi, tan gros com ses cuixes d'un

homo. En treia molta, d'aigo.-I hi anava molta gent a moldre?-En venia molta d'Artà i de Sant Llorenç.

Casi sempre venien en carros plens de sacs,però jo també n'he vists que si tenien neces-sitat de farina, encara que fos poca, agafa-ven una somera o una mula, li carregaven unsac i venien a peu a moldre an es molí. Feiauna farina molt bona, ben igual que ses d'esmolins de vent.

-Ja que heu xerrat de molins de vent ¿quen'heu vist marxar cap, vós?

-N'he vists molts i marxaven per l'estild'es d'aigo, només és que es que movia etseixos era es vent en lloc de s'aigo.

Intwion dtl cacau. L'a¿gu.a ¿><L n'anavacap at GOHQ pe.n ta pont d¿ve.¿lada.

-Permf era es d'es Comi's, aquell que estàanant an es cementeri. Però també n'he vist

-Quin ha estat es darrer que heu vist mar- -d'altres, com es de Son Pocapalla -que tambéxar? hi he estat oer dedins- i es de l'amo en

Ferrer, de darrera s'escola.I me ve a sa memòria que

una vegada, an es moli' deSon Pocapalla, un dia demolt de vent se li varen gi-rar ses antenes, i es meu pa-drí, que era es moliner, vahaver d'anar a cercar ets al-tres moliners de Sant Llo-renç i tots anaren a ajudar-li.I quan va estar arreglat sevaren fotre ses coques quehavia acabat de fer, però nova passar res. Vull dir quemaldament hi hagués moltsde molins es moliners s'ente-nien.

-Vos recorda de quan s'a-turaren de marxar aquestsmolins?

-Es de ca'n Ferrer deguéLa "Canaleja d'e¿ Mol¿da¿go" dami du Son SuJtzda, an poc ser devers^ l'any 30 i es deaban* de. pa¿>¿>an puop do. tu cai>&> d<L Sa Tapona. ca'n Comís no me recorda,

ìiJQLto® dfep FLOR DE CARD -8- (136)

però sé que es temps de sa guerra encara es-tava obert.

-¿I com ho feien per fer sa farina més fi-na o més gropelluda?

-En haver molt es blat l'havien de cendreamb unes cenedores, que n'hi havia amb sosforats més amples i més estrets. Porgaven sa-farina i si la volien per pastar ho feien ambsa cenedora més prima i si era p'ets animals,amb sa més ampla.

-I feien pagar molt?-Lo que mes solien fer era que per cada

sac de blat donaven un tant, perquè en aquelltemps es blat era lo més cercat per viure. Ai-xò se deia molturar.

-I d'aquests molins que els feien rodar abraó, ¿en sabeu res?

-D'aquests també n'he vists, i molt que fe-ien suar an es qui havia de moldre! Més tard,amb aquest mateix sistema, en varen fer fi-deueres i altres coses.

-Deixant anar un poc això d'es molins, aramos podrfeu xerrar de com vivíeu, què menjà-veu i en què treballàveu.

-Quan jo tenia devers 12 anys lo bàsic eraes pa, o sigui, es blat. D'arròs just en menjà-vem es dia de ses matances. Si volíem guar-dar carn la posàvem dins uns cistella i la fi-tàvem dins sa cisterna, just just que no tocàs

s'aigo, i així se mantenia fresca.Una altra cosa ben apreciada era s'oli, que

n'havíem de mester molt. Es qui tenia olive-res i el podia premsar s'estoviava ben molt.De fruita en tenien es qui tenien hort. Si noen tenien no en menjaven. De dinars prepa-rats n'hi havia ben pocs: fideus amb ous, ver-dures, faves, sopes pobres o croquetes de ver-dura amb molt d'oli per berenar.

A ses cases més o manco corrents, que di-guéssim, solien fer panades i cocarrois de ver-dura i poca carn una vegada a sa setmana.

En lo tocant a sa feina tothom solia fer depagès, a foravila, i jo també era una de mol-tes. Record que un dia, segant a sa vorerad'es camí, un homo cantava sa tonada d'esbatre i s'aturaren un grup de turistes i li di-gueren que cantas devora una capsa quadradaamb botonéis. Cantàrem i llavonses, no sécom ni com no, mos tornàrem sentir per a-quell aparato i mos va venir molt denou. Jodevia tenir una vintena d'anys i va ser unacosa fora mida, aquell aparato, que no eramés que un cassette, però en aquell tempsera cosa rara ferm!

Igualment que era cosa difícil de creureque en una hora poguéssim anar a Palma,com feim ara. En aquell temps no bastavendos dies per arribar-hi.

Jo era una segadora normal. Solia guanyartres pessetes i mitja o quatre cada dia, se-gant de sol a sol. Dinàvem un plat de fideuso una llesca de pa amb sobrassada. Per fer -vos una idea de si era molt o poc vos diréque un colomí valia mitja pesseta.

tÁado Matu.a, noíttioA e¿tam mott con-' te.nt'ò de. que. e.nò hàg/tu pagat contati tan-tes co^eó de. pnA.ncA.p-i de. &e.QÍ.e., ¿, ¿obie.-tot, d'u mo¿ida¿go de. Seó Planem, patittan -important de. ¿a nottua cattura ma-tton.quL-ifi.0.. E&pejiam que. d'aqiu. a an patieJitd'anys pogae.m totinati a demanati-voA-ne.meó. Gtiac¿e¿> i. 6¿nt> a ana atttia.

Aina Simonet i Rafel Umbert

FE D'ERRADES

En el darrer número de Flor de Card i al'entrevista que efectuàrem a Mateu Parrinocometérem una falta que segurament confon-gué els lectors, ja que quan parla de tipus deparets e.scriguérem "es Canadà" en lloc d"'Es-quena d'à", que és així com toca ésser.

Història FLOR DE CARD -9- (137)

NOTES HISTORIQUES

A l'Arxiu Capitular de Mallorca s'hi con-serven els protocols del notari Francesc Bat-le; el volum corresponent a l'any 1348 (n°14.565 s.f.) Íntegrament fa referència a ac-tes i escriptures de Manacor i .Bellver i algu-nes d'Artà. Les de Bellver són aquestes:

1348, agost.- Joan Binimelis, fill de Joan,de Bellver, sabent que el seu pare en testa-ment ha fets hereus a parts iguals els seusgermans Berenguer i Pere, els ha compratpart del rafal Pla (Les Planes?).-Martí Blanquer de Bellver, procurador deMarcona, viuda de Guillem Blanquer d'Artà,i el seu fill Pencó, lloga a Guillem Blanquerun.rafal situat a Artà.-Saura viuda de Guillem Cifre de Bellver fadonació entre vius a sa filla Maria els dretssobre una quarterada de vinya que té situadaen la cavalleria de Pere Tornamira, a Mana-cor.-Floreta filla de Guillem Cifre de Bellver,viuda d'Arnau Fulleda, es col·loca en matri-moni amb Pere Sanç i aporta dot de 35 lliu-res; el marit l'acolleix. en la meitat de lesrobes de la cambra.-Berenguer Binimelis i germà Pere de Bell-ver, nomenen procurador Antoni Caselles per-què demani a Arnau de Santaci'lia, cavaller,145 lliures que resten a pagar de la vendaque li feren del rafal Pla (Les Planes?).-Blanca filla de Domingo Asbert de Bellver,viuda de Miquel Jover, amb consentimentdels seus amics, es col·loca en matrimoniamb Macià Nadal de Manacor i aporta dotde 85 lliures; el marit l'acolleix en la meitatde les robes de la cambra.-Maria filla de Guillem Cifre i de Saura, deBellver, es col·loca en matrimoni amb FerrerNegre de Manacor i aporta dot d'una quarte-rada de vinya que té en la cavalleria dePere de Tornamira.-Margalida viuda de Bernat Tamarit de Mana-cor, reconeix deure a Pere Binimelis fill deJoan de Bellver 60 lliures que és el dot desa filla Mateva que s'ha de casar amb dit Bi-nimelis.

Setembre.- Andreu Ribera de Manacor iLlorenç Pardines i Guillem Obrador de Bell-ver reconeixen deure a Arnau Moragues 35lliures que la dona Seguina, filla de GuillemRibera les aportà en dot a dit Moragues.-Domingo Asbert de Bellver reconeix queBartomeu Miralles de Manacor, procuradorde sa dona Blanca, hereva de Bernat Tolód'Artà, li ha donat 10 lliures que aquest Tolóles hi ha deixat en testament.

Novembre.- Bernat Castelló de Manacorreconeix que Joan Seva, batle de Manacor,procurador del Reial Patrimoni a Manacor iBellver, li ha pagat 18 lliures que és el seu

¡ lloguer i del seu missatge Pere Rosselló idos animals, per recollir els blats i rèdits re-ials a Manacor i Bellver.-Bartomeu Santceloni reconeix que dit batleJoan Seva li ha pagat 8 lliures que és el llo-guer del seu missatge i un animal per reco-llir els blats reials.-Jaume Robiol, per les mateixes raons, ha re-but 20 sous pel lloguer d'ell i un animal.-Francesc Costa i un altre, reconeixen haverrebut 30 sous per empaliar les sitges on fo-ren posats els blats reials de Manacor i Bell-ver.-Guillem Colomer de Bellver, nomena procu-rador el seu gendre Pere de Colombars d'Ar-tà, perquè vengui una esclava grega, anome-

„ nada Andreva, pel preu que li semblarà mi-llor, i fer la corresponent escriptura.

***í 534, 10 agost.-Nicolau Montanyans, ca-

nonge sacrista i rector de Manacor, fa socie-tat amb Joan Mas la seva possessió de Bell-ver amb els seus rafais, durant un any desde la festa de Sant Miquel. Són compreses800 ovelles i 80 cabres entre mascles i fame-lies, 6 bous i 3 braus, 3 egües, 3 someres, 4truges, un mul i una altra bístia, altres va-ques, cases d'abelles, vinya, figueral i olivar.El senyor hi posarà la meitat de la gent ne-cessària, ço és, tres homes; més 6 quarteresde blat per la despesa d'una dona de les duesque estan a la possessió. El senyor es reser-va la sala i cases. El lloguer anual és: 200quarteres, ço és: 100 de blat, 100 de xeixa i20 quintars de llana. (ARM prot. RamonLlull LL-109 f. 13v-15v)

1600, 3 maig.- Foren encantades unes ca-ses i corral de l'heretat de Joana Truyola,fadrina, difunta, situades a Sant Llorenç desCardassar, alou reial. Fet l'encant públic,dia 8 de juny, foren entregades a Mateu Bo-

! net que les lloga en nom del seu fill Esteveper preu de 6 lliures i un sou censáis. (AMMCúria Reial 35 s.f.)

Ramon Rosselló

*

Col laborado FLOR DE CARD -10- (138;

El divendres dia 10 de juny, en el locald'assaigs de la Banda de Música, es va cele-brar una assemblea general de tots els músicsper tractar els següents punts:

-Estat de comptes de l'any 1987-Informació de les activitats que s'ha rea-

litzat aquests tres anys.-Dimissió de la Junta Directiva-Elecció de nou presidentUna vegada feta la presentació de l'estat

de comptes, al qual donà lectura en Joan Llo-ré, tresorer de la Banda, passàrem a donar in-formació de les activitats, propostes i sol·lici-tuds que s'han realitzat durant aquests tresanys. Són aquestes:

Després la directiva presentà la dimissió.Estava formada pels següents membres: presi-dent, Rafel Melis; vice-president, Joan Cal-dentey; secretari, Felip Forteza; tresorer,Joan Lloré; vocal, Joan Bauçà.

Tot seguit es passà a l'elecció del nou pre-

Demografia

DEFUNCIONS

Na Catalina Soler Duran, viuda, mor aSant Llorenç dia primer de juny a l'edat de83 anys. Al Cel sia.

En Santiago Sintes Pons, casat, mori' aS'Illot dia 7, a l'edat de 65 anys. Que el ve-gem en el Cel.

Na Maria Artigues Riera, casada, mori'el dia 19 a Son Carro, a l'edat de 49 anys.Descansi en pau.

En Jaume Calmés Comila, fadrf, mortambé a Son Garrió el dia 29 a l'edat de79 anys. Al Cel sia.

NAIXAMENTS

Na Raquel Tello Pérez, filla de n'Antonii na Maria Reedios neix a Sa Coma el dia3. Salut!

Na Mireia Alcina Soler neix dia 1er dejuny a Sant Llorenç. És filla d'en Bartomeui na Margalida. Enhorabona!

Na Maria Febrer Alemany, filla n'en Llo-renç i na Margalida, neix a Sant Llorenç eldia 6. Salut!

En Javier Andrés Idevik Servera neix aSant Llorenç el dia 15, fill d'en Hans i naMargalida. Enhorabona i Glückwunsch!

Maria Galmés

sident. La votació donà el següent resultat:Rafel Melis, 22 vots; Joan Lloré, 3 vots; An-toni Genovart, 1 vot.

El nou president informà que dins pocs diesquedaria formada la Junta Directiva i que enel seu moment donaria compte dels elementsque la integraran.

Aprofitam l'ocasió per donar l'enhorabonaals tres primers alumnes de l'Escola Munici-pal de Música i membres de la Banda que eldia 8 de juny es presentaren i aprovaren elsexàmens de clarinet al Conservatori de Ciu-tat: n'Aina, en Tomeu i na Sebastiana. Corat-ge, enhorabona i endavant!

Esperam que aquest fet serveixi de reclamper animar els al·lots i al·lotes del nostre po-ble a integrar-se i participar de les diversesactivitats que l'Escola Municipal i altres agru-pacions musicals els ofereixen.

Rafel Melis

LO MAS BELLOES RESISTIR

- Esta es la gama GROSFILLEX Boutique.Muebles bellos, atractivos. Pero su mayor belleza es su resistencia.Los muebles de jardín GROSFILLEX son sólidos, inalterables

al sol y al agua resistentes al paso del tiempo.Muebles de jardín GROSFILLEX.

Lo más belloes resistir. Grosfillex

M U E B L E S D E J A R D Í N

U. OBRADORtolder d'Artà

DISTRIBUÏDOR OFICIAL T. 562366

Espjpellades FLOR DE CARD -11- (139)

Si tenim en compte que l'any 1963 sa contribució urbana de Sant Llorençpujava a 529.335 ptes. i l'any 1987 a 135.348.220, podrem comprovar queha tengut un augment d'es 25.469% -i no ho heu llegit malament-, segonssa memòria de sa Cambra Oficial de sa Propietat Urbana de Balears.És una llàstima que ses millores en es poble no s'avenguin gaire amb a-quest percentatge, no ho trobau?

Aquesta fotografia, corresponent an es contenidorque hi ha en es jardinet de devora Ca Ses Monges,va ser tirada un diumenge de mati' i s'hi anaren afe-gint bosses fins a's capvespre d'es dilluns, que passa-ren a buidar-lo.¿Vos imaginau s'oloreta que farà en s'estiu, tot plede mosques i amb molta brutor tirada directamentsense bossa?¿És aquesta sa imatge que volem de Sant Llorenç? '¿No seria millor que cadascú guardas es fems dinsca-seva i que els tregües en haver de passar es ca-mió?¿Hi ha cap regidor que li agradaria tenir-ne un sem-pre seguit davant ca-seva?Hi podeu anar afegint les preguntes que volgueu,que sé cert que en trobareu moltes més.

Com que ja fa un any que tenim Corporació nova, ¿no trobau que ja co-mença a ser hora de pegar una altra ulladeta an es pacte de govern?¿Per on començam? ¿Per sa presa, per ses canalitzacions, per Sa Puntade n'Amer, p'es cartells a foravila, per Ca Ses Monges...?Perquè de lo d'es programes de festes de Son Carrio ja se'n cuida en Fa-lera i no convé destorbar-lo.

Si aquests dies sentiu xerrar de sa "Costa de Sant Llorenç" no vos pen-seu de cap manera que se tracta de sa Costa d'en Corem, sa de la Se-nyora Rosa ni sa de So n'Avinent. Lo més segur és que parlin d'es noulogotip que ha armat sa comissió de Turisme per fer venir més estran-gers i per crear-se una imatge moderna i mironiana.No em direu que no siguin originals, es tios!An aquest pas a l'instant pareixerem Sa Caixa, es Banesto, sa Repsolo ses Olimpiades.

Esper que es cabo sigui indulgent i me perdoni si aquest mes no xerram de sareforma circulatòria, però ja no hi cap ni una retxa més. Però que no passipena, que es mes que ve tornarem agafar ses messions,

Josep Cortès

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

Batec FLOR DE CARD -12- (140)

JUDO

El dia 5de juny elsjudokas llo-rencins sen'anaren aManacor perparticiparen unacompeticióque el Do-jo Muratorehavia orga-nitzat ambmotiu deles Fires iFestes deManacor.

Els re-sultats nopodien ésser més encoratjadors, ja que setd'ells obtingueren una copa: n'Eduard Pera-les, en Joan Comila i en Marc Cortès queda-ren primers; n'Antoni Comila, en FrancescPascual i en Llorenç Ferrer, segons; en JoanAdrover, tercer.

Si la cosa pren així a l'instant no hi hau-rà cap extern que gosi banyar l'orella alsllorencms!

SANT 3OAN PELUT

Seguin la tradició reiniciada no fa gairesanys, el dia. de Sant Joan va ballar Sant JoanPelut, primer tot sol durant la misa del ves-pre -a l'oferta- i després a la plaça acompa-nyat dels dimonis.

Enguany donaren el maneig a n'Antoni Ar-taner, i, segons els bots que .pegava, semblaque se'n va sebre desfer d'allò més bé.

CURS ESCOLAR

El dia 23 de juny es va donar per acabatel curs escolar 87-88, enguany allargat unamica per mor de la vaga dels mestres, cosaque -i és ben natural- no va caure gaire béals al·lots els mestres dels quals no havienfet cas de la convocatòria sindical.

El dia 29, pares, mestres i alumnes cele-braren la festa de fi de curs, amb partits defutbito, ball de bot, banda de música i re-fresc. L'assistència fou prou nombrosa i nova reflectir l'ambient tens i la manca de dià-leg que hi ha hagut enguany entre pares imestres. Esperem que l'any que ve la cosa

es compongui i torni a regnar la cordialitat iel respecte mutus.

CARDASSAR

El dia 30 de juny els socis del Cardassartengueren junta general per elegir president,ja que en Francesc Umbert havia anunciatque presentaria la dimissió. Emperò el fet deretrassar la convocatòria i degut a que ja ha-

FLOR DE CARD -13- ( I f r l )

via f et una bona partida de gestions de cara ala temporada vinent el feren reconsiderar ladecisió i resolgué continuar un any més, prer-rogativa que contemplen els estatuts delClub.

Comsigui que ja hi havia un possible candi-dat preparat per substituir-lo, la decisió decontinuar fou interpretada per una part delssocis com una jugada poli'tica entre grupspròxims al CDS i UM i hi hagué una mica derenou, renou que no enterbolí gens la bonatasca duita a terme per en Xisco els anys queha dirigit el Cardassar.

Recordem que va quedar, tercer a la lligai a la lligueta d'ascens, classificació que nohavia obtingut des de feia ja molts d'anys.

Enhorabona a tots.** ** *

El dia 17 de juny el Cardassar va organit-zar un sopar-espectacle a l'Escola Nova pertal de celebrar els resultats obtinguts a lapassada temporada i per recaptar fons per ala vinent.

Els que no estaven convidats pagaren 2000ptes i n 'hi comparegueren devers 150, segonsens han informat.

El "Ballet de Àngela" va animar la vetlada.

3osep Cortès

ARA FA 15 ANYS

Que reformaren la plaça de Jaume Santan-dreu, més coneguda per "de Ca Na Pisca".

ARA FA 10 ANYS

Que donya Bàrbara va cessar com a direc-tora de l'escola llorencina.Que començaren l'obra de reforma de laCapella de la Mare de Déu Trobada.

ARA FA 5 ANYS

Que es recobrà la tradició de Sant JoanPelut.

f/ÚlféJ.

ULTRAMILLOR S.A.AGENCIA OE VIAJES GRUPO A TITULO 99»

CATALINA SALAS BONETC/. Sol. 19-Tel 585720

CALA MILLOR (Mallorca)

FLOR DE CARD -14- (142)

LES NINES AMB LES KAWASAKIS

PresentacióAixò eren i no eren cinc nines que tenien

setze anys i nomien Rafela, Aina, Tomassa,Tonina i Joana Maria.

Vivien en un poble anomenat "Ses Voltes",que estava aprop de Sant Llorenç, on elleshavien anat a estudiar, anys enrera.

1er CapítolA principis d'estiu volien anar-se'n a fer-se

el carnet de moto i hi van anar. Els seus pa-res les compraren una. kawasaki a cada una ielles, molt contentes, en presumien. Però elsseus pares també les varen comprar una altracosa que no les va agradar tant: unes some-res perquè anassin a llaurar els ametlers delpadri'.

La somera de na Tonina no estava massatrempada, sempre tenia diarrea i feia petsque pareixien coets, mentres que les de naRafela i na Joana Maria eren una monada ifeien les feines totes soles. La somera de naTomassa feia les coses al revés i la de n'Ai-na només pensava en jeure i s'ajeia pertot.

Totes, per llaurar a Ses Voltes, vestiencom a porqueres, però per anar amb les ka-wasakis es vestien ben modernes, estil Madon-na (faldes curtes de pell i una americanatambé de pell). I sabeu d'on treien tants dedobbers? Idò dels porcs, que aquell anys ana-ven cars i, com que elles en tenien molts, elsvenien.

2on CapítolUn dia van decidir anar a cercar festeja-

dor. Havien sentit xerrar molt d'un poblémolt gros que li deien Cala Millor, però no hihavien anat mai, però ara, amb les kawasakitenien l'oportunitat d'anar-hi.

I un matí varen partir. Trobaren el camímolt llarg, ja que elles, lo més enfora que ha-vien arribat amb les motos, era al Gorg.

En ésser allà quedaren al.lucinades, maino havien vist una cosa tan gran. Però a loque elles havien anat era a cercar festejador.Per allà on s'aturaren va passar una tropad'al.Iotes que se'n va riure d'elles, però quanveren les kawasakis canviaren d'opinió. Pri-mer es creien que eren unes forasteres peròllavors, amb les motos, varen canviar.

-On podríem trobar al·lots? -demanà naTomassa.

-Els al·lots solen anar a fer culturisme -varespondre una d'elles.

-Culturisme? -Preguntà na Tonina- I quèés això?

-Lina cosa que fan en aquell edifici.Pujaren a les motos i se n'hi anaren, entra

ren i...

3er CapítolQuan varen entrar al gimnàs es trobaren

que tot estava ple d'al.lots i elles, qual elsvan veure, quedaren astorades perquè no n'ha-vien vists tants mai de junts. Se n'anaren ala sala de squash i es posaren a jugar. Quansortiren del gimnàs es trobaren que els al-lots estaven admirant les seves kawasakis ies preguntaven de qui eren. Quan veren queestaven mirant les seves motos els digueren:

-Ens deixau passar, que volem anar a lesnostres motos per tornar a casa -va dir n'Ai-na.

-Què! O son vostres aquestes motos? -vapreguntar un d'ells.

-Sí que ho són -diu na Joana Maria.Quan els al·lots es convenceren que de

veres eren seves començaren a xerrar ambelles per fer-se amics. Quedaren que es veu-rien l'endemà al bar de vora el gimnàs.

Al dia següent elles arribaren a l'horaacordada, però ells no hi varen ésser. Espera-ren mitja hora... una hora... I pensant que jano vendrien i que les hi havien fet anar perquedar en ridícul es disposaren a tornar-se'ncap a casa.

4rt CapítolQuan varen esser a Ses Voltes deixaren les

kawasakis dins la cotxeria i se n'anaren acanviar-se la roba. Havien decidit que no elsvolien tornar veure pus mai i que no les agra-dava la seva amistat. Pujaren damunt els car-ros i, estirats per les mules, es dirigiren capa l'hort del padrí.

Passaren els dies i ells anaven fent feina a

FLOR DE CARD -15- (1»3)

l'hort. No havien sentit parlar pus d'ells ni 'en volien tornar sentir parlar.

Ells, d'altra banda, havien anat al bar i,com que no les hi trobaren, les varen cercarper tot Cala Millor, però no aclariren res jaque elles ja se n'havien tornat a Ses Voltes.

Passaren dies, setmanes, mesos i elles en-cara no havien tornat a Cala" Millor perquèno els volien veure, però ells les cercavencom a desesperats i, per una amiga d'elles,varen sebre on vivien.

Un dimecres decapvespre se n'hi anaren iles trobaren fent feina amb les mules. Quanels veren s'alegraren, però davant ells varenfer com si no els volguessin veure i es posa-ren vermelles per la fatxa que feien vestidesde porqueres.

FinalElls les demanaren a veure com era que

no hi havien anat, i una d'elles digué:-Que no hi vàrem anar!? Jo diria que và-

reu ésser vosaltres els qui no vàreu venir!Nosaltres esperàrem fins a les 6.30 i no ven-guéreu.

-A les 6.30? -va dir en Tomàs- No havíemquedat a les 7?

-No vos faceu els graciosos -va dir naJoana Maria.

Ells les explicaren que es pensaven que ha-! vien quedat a les 7 i que els perdonassin.

Elles, després d'haver-s'ho pensat, decidirenperdonar-los i es feren molt amics, tant quen'Aina es va quedar amb en Tomàs, na JoanaMaria amb en Tomeu, na Tomassa amb enBernat, na Tonia amb en Miquel i na Rafelaamb en Pere.

Passats els anys elles encara seguien sor-tint amb ells i van decidir casar-se. Ferenuna festa tots .plegats i hi havia prop de milpersones.

I si no són vius són morts, i si són vius fe-liços estan amb els seus fills i amb les seveskawasakis.

Catalina Riera MoreyMagdalena Llull Mestre

Jerònia Maria Soler Febrer

tempsM' 9, 1 4-

per XESC UMBERT

\9S

¿MW <>;<'.;•' '**

sf.w

83t32'\-i'

Wf_W/f/W iw

. ^ r 29

^ 5"} ?9°\ ' / *" '

\^- IV

r-\ r\ 90 ¿J &i

zy\y

12; <#*

30'5-

/yiff/5/ »3»53*

21

65*2¿i-io°

^ • 30

/TV M(^J n-^—•'v ie'ï

is?/:sr

1-

<fIS/Ísi-io'

Poísdel Stura '¿'

>1 0S é8%

,/^l_Z3""W/Út!'>'ü u'5'

2210/.

5?*U'5*

( - 31/^V5V

^ *&

Crònica Informai FLOR DE CARD -16- (IM)

S'ha acabat la comèdia, o ens fan un galli-ner com el del cinema d'Allà Abaix o reser-ven una cadira preferent a la premsa, perquèel que no es pot consentir de cap manera ésque quan els plens es presenten avorrits -dedeu pic nou, creis-me- poguem estar eixan-cats i quan la cosa s'anima hàgim de fer vol-tes per l'entrada de la Sala perquè no hi cabini una Mosca. Almanco als qui mantenim unacerta constància trob que ens haurien de re-conèixer uns petits drets i concedir-nos unaplaça com a premi a la fidelitat. Si almancohaguessin posat un vídeo a la placeta hauríempogut veure la cara d'en Falera quan ü tira-ven p'enterra les seves il·lusions urbanitzado-res, però pensa-t'ho! només >el podíem albirarper una retxillera de la porta o en el minús-cul visor de la televisió manacorina, i, clar,les- carusses no es destriaven amb la claretatdel directe. D'allà defora, els qui havíem fettard només vèiem el clatell del de davant isentíem un saluet, una remor llunyana quefeia ganes de contestar orapronobis, mescladaamb el tris-tras de l'arquitecte, que feia elspassos esperant que xerrassin de les Normes.I per més conya, un punyetero dia que venia!no sortiríem a la televisió, amb lo quem'agraden a mi aquestes coses.

-I com llamp hi havia tanta de gent?-Perquè en Falera i en Mateu de Son Car-

nó havien avisat els seus fans per no parèi-xer que jugaven a camp contrari.

-I què hi havia res de nou?-De nou, lo que se diu de nou, no, però a

l'orde del dia hi havia tres temes importants,-sobretot de cara a la galeria, perquè lo queés a la pràctica abans de començar tothom jasabia que acabarien 7 a ^ a favor de l'equipde govern, com sempre. En el primer caliaque votassin l'aprovació inicial del projectede Normes Subsidiàries, que per lo vist l'ar-quitecte ja el tenia enllestit. Naturalment enFalera va dir que "e¿¿a.ve.n notunda.me.nt incontra, mcutdame.nt t'ha.QUL&>&<Ln p-Lntat de.coiofuin-c.oton.ado, peAque. no e.t& hav¿e.nte.ngu¿ e.n compte. peA n<L&".

-I aquest cosset encara està amb aquestes?-Sí. 3a comença a ésser hora que qualcú li

expliqui que no el tendrán en compte per ares en tota la legislatura, així com ell tam-poc no els tenia en compte quan comandava,i que les coses avui en dia funcionen així i alque no li agrada que no en mengi. Si vol pin-tar qualque cosa és necessari que la gent elvoti, però mentrestant haurà d'estar a l'oposi-ció i aguantar metxa. N'Antoni Cuc ja li hova mig insinuar: que protesti, que per això ^s-

tà a l'oposició, però que no li vengui de nousi no li fan massa cas.

-I els altres grups de l'oposició no deienres?

-Poca cosa ferm. Per cert que per aquestamoció presentaren un paper en nom d'AlianzaPopular, Unió Mallorquina i Partit DemòcrataPopular i és segur que no s'havien temut queal partit d'en Parreta ara li han canviat elnom i li diven Democràcia Cristiana "DC",com per tota Europa. Serà qüestió, d'ara enendavant, de posar la nomenclatura al dia, nofos cosa que fessin un mal paper.

-Em sembla que durà molta d'orenga aixòde les Normes, que hi ha molts de duros p'en-mig i tothom voldrà estirar de cap a ell. Nocrec que en Falera es conformi en fer d'es-pectador...

-Idò que les hagués redactades quan coman-dava, que va fer nou anys de batle i quatrede segon. Si s'hagués mogut quan era horaper ventura ara no es trobaria en aquesta si-tuació i hagués pogut fer el seu gust. Saps sino haguessin deixat caducar les darreres, veu-ries...

-Per ventura convenia més no tenir-ne...Però deixa't anar d'un ja-està-fet i conta'mels altres punts que deies.

-En el segon pretenien que s'aprovassin di-versos polígons de vora mar, aprofitant queles Normes encara no estaven a punt i quel'Ajuntament es regia per un Pla de fa 20anys. Com pots suposar els denegaren a tots,i no podien fer una altra cosa si volien ésserconseqüents amb allò que havien aprovat enun dels últims plens: sol·licitar del Consell deGovern de la Comunitat Autònoma la suspen-sió del Pla Parcial en tant no s'haguessinaprovat definitivament les Normes. És una lli-çó que aprengueren quan en Cladera va pre-sentar el famós decret. Si un pretén fer unamodificació important de tipus urbanístic noho pot anunciar amb massa antelació o ha detenir els mecanismes per controlar la situa-ció, sinó a darrera hora presenten projectessuficients per fer gairebé inútil l'aplicació dela nova llei. Era lògic, per tant, que posassintraves als nous projectes fins que s'adeqüin ala nova legislació urbanística que s'estàredactant.

-Les dretes degueren tornar remugar...-Tu diràs! És ben sabut que les dretes llo-

rencine's només són partidàries de la llei il'orde quan es tracta de seguretat ciutadana,però en parlar d'urbanisme com més embullati anàrquic estigui el panorama, millor. No o-blidis que la meitat dels seus membres es de-

FLOR DE CARD -17- (145)

dica a la construcció... Basta pegar una ulla-da a la situació de Sa Coma, una urbanitza-ció que fou iniciada i acceptada quan en Mi-quel Falera era el batle, per prendre mostrade com no s'han de fer les coses.

-I el tercer punt, també anava d'urbanisme?-No, aquest anava de baties de Son Garrió

i va ésser el millor de tots, sobretot per ani-mar el panorama. Per a mi ja te'n vaig par-lar el mes passat...

-Sí. I com va anar?-En Falera, etern portaveu de l'oposició,

va llegir un manifest -en foraster, natural-ment- on acusava en Mateu de manca de deli-cadesa, d'usurpador, de mentider, de falsifica-dor de firmes i d'un munt de coses més. Lirecordava que en Tomeu Carbó era l'únic bat-le de Sant Llorenç, i que quan deia Sant Llo-renç es referia també a Son Garrió i fins itot a Ca'n Duai! Citant l'Evangeli -potser in-flui't pel regidor demòcrata-cristià- va dirque havien de donar "ai Cí&an. to que. çjia.de.t CÚOA ¿ a. Sant Ltox.e.nç Lo que. eAa de.Sant L£o/ie.nç" i que, per aquesta raó, ell noera batle d'enlloc i no en podia presumir. Vaacabar assegurant que de cap manera prete-nia rompre l'equip de govern ni enfrontar elsdos pobles, sinó posar les coses al seu lloc.Va voler arrodonir el seu pintoresc nacionalis-me contant una anècdota que va protagonit-zar en un sopar amb la Guàrdia Civil quan en-cara era batle amb totes les de la llei.

-Supòs que en Mateu li degué contestar...-Sí. Li va explicar que la paraula batle,

en sentit literari té un caramull d'accepcions

i que totes e-lles eren cor-rectes, i quea nivell popu-lar al repre-sentant delseu poble al 'Ajuntamentsempre l'hanconegut pel"Batle de SonCarrió". Finsi tot al plede juny del 83i fent en Fa-lera de batleva utilitzar a-questa expres-sió de mane-ra oficial, ai-xí com als

mitins que va fer a la campanya electoral.Acabat el discurs d'en Mateu, en Falera,

que no va escoltar de tot el temps -almancoho parekxia- i que per lo vist es pensa que elsdel públic érem un poc durs d'orella i d'ente-niment, va manifestar que "n^ngú no ha e.n-te¿ n.<iA peAque. no te.n¿m e¿> batx.AA.-f.eA, n¿cap ^oAta que. mo¿> ka. ¿et!", expressió quem'abstenc de comentar perquè no vull ofèn- ¡dre la intel·ligència dels lectors amb uns ar- ¡guments que hi serien de demés, ja que lafrase i el que la va pronunciar es desqualifi-quen a ells mateixos.

-Jesús, Déu meu! I que n'arriben a dir dedisbarats! I com va acabar?

-Amb unes paraules ben mesurades de :n'Antoni Cuc, que va venir a dir que el temas'havia desorbitat i que Sant Llorenç té unsproblemes molt més greus que la signaturad'un programa de festes; que popularmentsempre s'ha reconegut la figura del "batle deSon Carrió" i que el PSM volia expressar pú-blicament la seva confiança en en Mateu Pui-gròs per la manera com està duent la Comis-sió d'Urbanisme. El públic va tancar el puntamb un esplet de mamballetes que corrobora-ren les paraules del regidor nacionalista.

-Me pareix que amb una oposició com a-questa tendren govern de centre-esquerra du-rant molts d'anys. Que n'hi. ha de trenques en-tre aquests i la dreta moderna que campejaper altres indrets, no s'assemblen gens ni mi-ca!

Josep Cortès

\Dd-

00

Q0¿<ULUuQ¿OJ(JU

ou3

Cartes FLOR DE CARD -19- (147)

PSOE

Benvolgut amic:Com podràs comprovar per la fotocòpia ad-

junta, el Govern de la Comunitat Autònomaha vetat la tramitació de la Proposició deLlei d'Ajudes a la Premsa Local i Comarcalde les Illes Balears, al·legant que suposariaun augment de la despesa i que la quantitatcorresponent no és prevista en el Pressupostde la Comunitat Autònoma.

Com és evident, aquesta és una excusa im-presentable, per les raons següents:

1.- Encara que no hi hagi una partida quedigui específicament "Ajudes a la Premsa Lo-cal i Comarcal", hi ha altres partides de lesquals es podrien aportar els diners necessaris,com ho demostra el fet que altres anys jahan donat subvencions a publicacions senseque existís tampoc la partida específica. LaLlei els impediria actuar discrecionalment iarbitràriament, i això és lo que el Govern Ca-ñellas vol seguir fent.

2.- La Llei no fixava cap quantitat, sinóúnicament criteris de càlcul i aplicació de lesajudes, i per tant s'hi haurien pogut destinarles quantitats existents a aquestes altres par-tides pressupostàries al·ludides.

3.- En el pitjor dels casos, la Llei s'hauriapogut aprovar i començar-se a aplicar a par-tir de l'any vinent, i per tant després d'haverfet la previsió de despesa corresponent en elsPressuposts de 1989, que s'hauran d'aprovar afinals d'enguany.

Aquesta actitud del Govern Cañellas cons-titueix una expressió de la seva voluntat d'in-complir la Llei de Normalització Lingüistica(Articles 27 i 32), però és també una provade la seva insensibilitat davant d'un fenomencultural tan interessant i important com és lapremsa local i comarcal. Em sap greu que a-questa actitud impedeixi, de moment, la nos-tra iniciativa, però pots estar segur que desde la meva responsabilitat de Secretari Gene-ral de la FSB-PSOE seguiré impulsant una po-lítica de suport a la vostra publicació.

Josep Moll Marquès

FRANCESC GILET GIRART, Secretari delConsell de Govern de la Comunitat Autòno-ma de les Illes BalearsCERTIFIC: Que el Consell de Govern de la

Comunitat Autònoma de les IllesBalears, a la sessió de dia 12 demaig de 1988, adoptà, entre d'al-tres, l'Acord següent:

"U. Manifestar, d'acord amb el que s'esta-bleix a l'article 126.2, la disconformitat delGovern a la tramitació de la Proposició deLlei d'Ajudes a la Premsa Local i Comarcalde les Illes Balears, ja que l'aprovació d'a-questa comportaria un augment dels crèditspressupostaris.DOS. Donar trasllat al Parlament d'aquestadisconformitat a la tramitació perquè ten-gui els efectes oportuns".I perquè consti i als efectes pertinents, sen'estén aquesta certificació, amb el Vist-i-Plau del Molt Honorable Sr. President, quefirm i segell a Palma de Mallorca, a diadotze de maig de mil nou-cents vuitanta-vuit.

El President El Secretari

VORA EL "BIERGARTEN"

I DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL"

DISCO

CALA MILLOR

H BARS A 4 PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA

LA SUPER-DISCO

QUE TOT CALA MILLOR ESPERAVA!

Col laboració FLOR DE CARD -20- (148)

SON CABRER VELL

M.G.I.M. 29-12-BI.M.P.P. -S.R.(No catalogat)03-IN-RP (Inèdit)INV - 9

Situació.- 3ust aldarrera de les casesde la possessió deSon Cabrer Vell, auns 60 m. comparei-xen els primers res-tes prehistòrics quea partir d'ara anomenarem restes A iper altra banda aldavant també de lescases i a uns 15 m.localitzam els res-tes B.

Quant a la situació de les cases de SonCabrer Vell podem dir que es troben empla-çades al ponent del terme municipal de SantLlorenç^

Accés.- L'accés a la possessió de Son Ca-brer Vell es pot fer de dues maneres: unaanant per la carretera de Sant Llorenç cap aManacor i just abans de sortir del terme i amà dreta trobam una camada que ens hi du-rà, passant abans per les cases de Son Roca idesprés per les de Son Trobat. Al final delcarni' arribarem a Son Cabrer Vell. Cal dirque per aquest carni' s'hi pot anar amb el cöt-

F. 1:1»Són Ca&K,

Rtta&ftfc&bD'Wadí' 3ZE- Y8

mI

' m

O ita cíe ceAOm¿ca ¿ndígana

xe. L'altra manera és a peu i a criteri nos-tre, és la més hermosa i dificultosa. Peranar-hi s'ha de sortir de Sant Llorenç per lacarretera de Calicant i a uns 2 qmts., a màesquerra, just vora Son Vent, trobam un carni'que va a Son Bou i a Son Caparrot. Sensedeixar aquest camí' i a uns 300 m. a mà es-querra hi ha una camada que arriba a la fal-da del pujolet on estan les cases de Son Ca-brer Vell. Després de travessar una bona zo-na de sembrats ens enfilarem per un caminoique ens portarà a les cases.

Una vegada arribats a les cases i quasibédavant d'elles hi localitzarem les restes B,

ran de les figueres de moro.L'accés a les restes A no pre-

senta cap dificultat. Darrera lescases, travessant una petita por-ció de terreny on antigament hihavia l'era s'arriba a una tancad'ametlers amb les restes delmonument.

Descripció.- En el seu estatactual es poden localitzar duesconstruccions en similar estatde conservació.

Construcció A: Es tracta deles restes d'una construcció pre-històrica en avançat estat dedestrucció.

Pel que queda pareix ésserque es podria tractar d'una mu-rada o d'un gran talaiot de plan-ta rectangular, però és d i f íc i l

FLOR DE CARD -21- (149)

/ A

E.l:100înÛ&KfâQjh&i&tlWíUtíüi•p/r^.-vr.»

precisar amb certesa cap d'aquestes circums-tàncies.

Les mides són les següents: 29 m. de llar-gària i entre l '6 i 2 m. d'amplària.

Els blocs que formaven l'aparell es trobenescampats i el replè del mur ha estat desfeten alguns llocs. El troç més ben conservat ésel que està al mig, el qual encara conservadues filerades. El mur està format per un do-ble parament d'aparell irregular, assentat ensec i alternant grans blocs amb altres de ta-many mitjà o petit.

Als seus voltants trobàrem un troç de ce-ràmica indígena decorada amb uns petits cer-cles. Aquest tipus de decoracióno és la més comuna, com po-drien ésser les retxes simples oen forma d'espina de peix. Demoment el tenim en estudi perpoder aclarir alguna cosa méssobre la cultura talaiòtica.També comparegué una molade fricció i un cul d'àmfora deceràmica indígena de color ver-mell.

Construcció B: Es troba da-vant les cases i dins el corralde figueres de moro, on aflo-reix un mur de trajectòria rec-ta i del qual només podemcomptar, com a molt, una odues filarades de blocs, tro-bant-se la resta amagats davallels enderrocs i essent molt difí-cil fins i tot localitzar-los.

Actualment no éspossible precisar sies tracta d'una cons-trucció o d'un murde tancament d'al-tres construccions.

Fins i tot hi capla possibilitat -i aixího creim nosltres- deque els dos restesprehistòrics (A i B)formin part d 'un ma-teix conjunt de cons-truccions, o sigui,d'un mateix mur, jaque si traçam unarecta imaginària lesdues construccions escreuarien formantuna gran murada,però no passa d'ésseruna suposició. .

Les mides del mur són: 21 m. de llargària ientre 1 i l'6 d'amplària. La tècnica de cons-trucció és la mateixa que la del restes A, en-cara que es troba en pitjor estat de conserva-ció.

Respecte a les restes B cal dir que els localitzàrem el dia 5 de gener de 1988 i al seucostat estaven fent obra. En el clot del fona-ment s'hi podien veure restes de ceràmica in-dígena i romana-republicana i també trossosde "tegulae".

Avui, dia 27 de maig hem quedat espantatsquan hem comprovat que ja no queda res de

• • • / • • •

Cobe££e¿ talcúot¿c

FLOR DE CARD -22- (130)

.../...i una vegada.més el ciment ho ha tapat tot.

Referent als restes B també ens contà iamadona de Son Cabrer Vell que fa uns anys,per tal de fer unes trugeres, destruïren i tro-ssejaren una columna de pedra molt grossaque situam i marcam damunt la planimetriaamb la lletra H.

No cal dir el disbarat que es va cometre ilo molt que ens hagués pogut ajudar aquestbloc a desxifrar les restes que deixaren elsnostres avantpassats a Son Cabrer Vell. Mal-grat tot als seus voltants localitzàrem quatreurnes iftiques en bon estat i també, la prime-ra vegada que hi anàrem, vérem una bona par-tida de pedres rodones treballades, ti'piquesde la cultura talaiòtica, les quals havien estattrobades llaurant al costat de les restes A iB.

Mirarem, en la mesura de les nostres possi-bilitats, de posar remei i evitar que es destru-eixin més restes arqueològiques i que aquestno passi a engreixar la llarga llista dels monu-ments desapareguts.

El meu agrai'ment a Jordi Pont, que com aacompanyant i ajudant en aquesta tasca emfa de "cicerone" per tots els monuments delric patrimoni arqueològic de Sant Llorenç.Gràcies, Jordi.

Bibliografia"Los núcleos arqueológicos de Calvià". Guerre-ro Ayuso, Víctor."Historia de Mallorca" Tom I. "Economia anti-gua de Mallorca" Cerdà Juan, Damià."Corpus de toponimia de Mallorca". Tom y.Mascaró Passarius, Josep."Greek fortifications". Winter F.E.La cultura talaiòtica a Mallorca. Rosselló Bor-doy, Guillem.

Planimetries i textes: Alfred F. ArnauFotografies: Tomeu Vaquer

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

AjuntamentS'ha posat en marxa el Servei d'Assistèn-

cia Social (S.A.S.), un servei municipal adre-çat a tots els veins de Sant Llorenç, Son Car-rió i Cala Millor que vol ocupar un buit exis-tent dins el teixit social del terme municipal,buit que és característic del sistema social al'estat espanyol. La seva funció no és altraque la de dinamitzar el teixit social i detec-tar les possibles deficiències i problemàtiquesexistents tant a nivell individual com col·lec-tiu.

El seu funcionament és senzill, el responsa-ble del servei és l'assistent social, que té laseu al carrer del Clavell, 5, més conegut perCa Ses Monges. Aquest es coordina amb elsrecursos socials existents en el terme o forad'ell (educatius, culturals, assistencials...),per així poder desenvolupar una tasca genera-litzada i potenciar plans comarcals amb al-tres pobles de l'entorn, evitant duplicitat deserveis i obtenint una rendabilitat social.

Les funcions bàsiques del servei són:* Informar i assessorar sobre qüestions so-

cials (drets, ajudes, recursos...)* Potenciar i fomentar la dinàmica social

a través de la conscienciació i la participacióen activitats comunitàries específiques (gentmajor, infants, joves...) i generalitzades (ta-llers, menjadors socials...)

* Detectar i atendre els casos que presen-tin problemàtica socio-econòmica (deficièn-cies, marginació, inadaptació...)

* Estudiar i investigar sobre la realitat so-cial.

Aquest són, com he dit abans, els punts bà-sics per desenvolupar la seva tasca. Ara bé,s'han d'adaptar a les necessitats dels veins ia la seva realitat, han d'ésser flexibles a fid'ésser eficaços a les demandes existents. Endarrer terme el servei no és més que un ins-trument que està a l'abast dels ciutadans, jaque són aquests els qui han d'ésser protago-nistes de la seva història.

.loan Antoni Salas i RotgerAssistent Social

NotaEl mes que ve, seguint la tradició, Flor

de Card no sortirà al carrer. Ens agafaremun mes de descans i tornarem a esser alcarrer, si no hi ha res de nou, a comença-ments de setembre.

Si Heu FLOR DE CARD -23- (151)

MOTS ENCREUATS HORITZONTALS.- l.-Gos. 2.-Vas de beure amb peu. 3.-Tor-reta, caseta petita, generalment amb finestretes llargues iestretes, que serveix d'abric: a un sentinella. 4.-Nom de lle-tra. Que pertanyen a un lloc determinat. 5.-Cadascuna deles derivacions produïdes en la superficie d 'un liquid. Dit d'a-quellqui estava condemnat a remar a les galeres. 6.-Si'mboldel calci. Adorn que es posa a la vora d 'un fui encuadrant unescrit o imprès. Símbol del cobalt. 7.-Vellut. Si'mbol del io-de. És la primera vocal. 8.-Al rev. Fenc. Cara del dau mar-cada amb un punt. 9.-Afirmació. Consonant. lO.-Termmacióverbal. VERTICALS.- 1.-Mascle de l'oca. 2.-A1 rev. Arrest enel funcionament d 'un motor. 3.-Consonant. Nom de lletra. Vo-cal. ^.-Contracció del mot "ca" (casa) i l'article "el". Vibra-cions. 5.-Descripció geogràfica d 'un pais. 6.-En gram., ditdels sons en què un dels òrgans productors és la punta de lallengua. Consonant. 7.-Guaitar d'una talaia. 8.-En certs jocsde cartes, dues o tres cartes del mateix nombre. Si'mbol del

sofre. 9.-Tronc de l'arbre. 10.-Grau d'elevació de un só.

SOPA DE LLETRES

R E F O L L R R D 3E E R Z A F A D J KG S G R U S S A L PU T X L C T C S I RA Y D A E O A A L NR N D A L T R N I HD A A C A L A I N KO C U R A T S T L GN A C L R E C U G ÇA A L S O S L R H KR A M E L L A X Ç F

Dins aquest embolic delletres hi trobareu deuparaules que comencenamb la lletre "R".

SOLUCIONS

y vy i s

S V à 3V I V N V dü V l ä O V J

1 O I 1 V D V N OS 1 V 3 O 1 V. V 1 I y V D

V d O DV 3

S1VF13ÏI3N3 SIOW

MARIA GALMÉS

ENDEVINALLA

No som rei, i ducmai a cavall he cperò en sa nit i dpuc gastar sa farde du ets esperón

JOIERIA FEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

ARITMÈTIC

¿T" ^N H H' dia jJBLJBjJBitasia |?>S[s postas. — ̂ U ^H . ••

n¡n "V 1 1 3 W V H =£lElBEO

H l Vn o NI S H 0

•MM Kftfl ffi íE ££•••••••••1N x r=k -mt rV V 3 V V J* LJ lü [_

3 3 1 n • • • - • r

v s s n H D o js[ J* UJT

a » •> -> ° J a « RíR¡Rí vTivNÍSimsaaiaii na vdos

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -21- (152)

MESSES

És evident que la "utilitat" és allò que dó-na el valor a les coses. El terme utilitat s'h.'d'entendre en sentit ample. Útil és allò queserveix per resoldre una necessitat, fisica oafectiva, real o suposada.

Pel cédas de la utilitat hi passen modes,objectes... i també els mots.

Quan una paraula no és úti l , quan no hi hanecessitat d'utilitzar-la, segueix un procés dedegradació més o menys ràpid i f inalment,mor. Desapareix del lèxic i, potser, es guardaal museu de les paraules.

Messes era un mot ple de sentit en un mónrural d'ahir, on les feines agrícoles duravendies; i on les persones seguien els processoscomplets dels éssers vius: preparar-sembrar-cuidar-collir. Messes és mot que designafeina llarga en el temps i pesada en la realit-zació.

Avui gairebé ningú no utilitza el mot; i elsque ho fan encara generalitzen defugint delsentit estricte.

D'una banda la gent recull a final de meso de setmana, car la majoria som jornalers(alguns indirectes); f ins i tot es nota una me-

na de "nou orgull" del jornal.D'altra banda la maquinària acurça i endol-

ceix les feines del camp.I per si això no bastas, l'altre dia el Conse-

ller d'Agricultura reconeixia que aquesta ha-via tocat fons, havia arribat abaix del tot, és

'a dir, ja no es pot posar pi t jor del que està.Els sacs d'ametles de la fotografia encara

són vius. El mes que ve començarà el tragi'de la collita però la carretada ja es pot con-siderar anecdòtica. I és ben mort l 'orgull dela tasca i encara més la satisfacció d'augmen-tar el sarró.

Paral·lelament el mot messes va perdentutilitat any rera any; viu la llarga agonia dela degradació fins que arribi a la definitivamort.

Després, ben classificat i ordenat, el guar-darem en una retxa del diccionari.

Potser algun dia -sortosament- algun follreivindicarà el seu coneixement i ús, sens dub-te sense la més minima efectifitat.

Guillem Pont