L’HIPERBÒLIC58 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat nadal 2007

Parlem amb Josep Maria Flotats - Nassos i barretines per Nadal

Marc Parrot Interferència

Tiratge: 26.330

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

Nous temps2 EDITORIAL Nous temps

3 LA IMATGE Francesc Simó

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DIUE Habitatges universitaris

6 EL CONVIDAT Marc Parrot

9 ALTAVEU Reus-París-Londres, de Whiskin’s

10 TEMA DEL MES Nassos i barretines

14 BOCA A BOCA Josep Maria Flotats

15 REPORTATGE Entre quatre parets

16 REPORTATGE Una nova època, un nou ...

18 JOVENTUT Sona 9

20 SEXE Sortides professionals

21 GUIA JOVE

22 CULTURA Desembre 2007

22 L’ATENEU Escola d’escriptura

L’HIPERBÒLIC 58 nadaL

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Montse San Agustín, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: B-47891-2007

Tirada 26.330 exemplars

Flaixos

Lloc:

Aràbia Saudita

El Tribunal General d’Aràbia Saudita ha sen-

tenciat una jove de 19 anys, que va ser viola-

da per diversos homes, a sis mesos de pre-

só i a 90 fuetades per anar en un cotxe amb

un home que no era el seu marit. El Tribunal

va decidir endurir encara més la condemna

després que la dona hagués parlat amb els

mitjans de comunicació. Hi ha coses que,

per desgràcia, sembla que no canvien.

Xifra:

34,1%

Aquest és el percentatge d’abandonament

prematur dels estudis a Catalunya (un de

cada tres alumnes). L’alarmant xifra l’ha pu-

blicat la Fundació Jaume Bofill en un estudi

on es pot veure com l’educació a Catalunya

està a la cua d’Espanya i la Unió Europea.

Uns números que han empitjorat considera-

blement els últims cinc anys.

Nom: Paco Candel

L’escriptor Paco Candel ha mort a l’edat de

82 anys. Un treballador incansable que va

arribar a ser senador i que va col·laborar en

diversos mitjans de comunicació. Sens dub-

te, serà recordat pel seu treball per millorar

la cohesió social i la integració dels immi-

grants que va reflectir, de manera immillora-

ble, al llibre Els altres catalans.

El final de l’any sempre serveix, o hauria de servir, per fer balanç. Mirar enrere i pensar què hem fet malament, i mirar endavant i reflexionar sobre què podem millorar. Desenvolupar il·lusions, projectes, i deixar de banda allò que ens hagi angoixat durant aquests 365 dies.

L’Hiperbòlic tanca aquesta temporada amb la il·lusió d’haver donat veu a les personalitats més importants del panorama català. Músics, esportistes i gent del teatre han il·lustrat la nostra portada, convidant a una lectura en català, alegre, plural, sense complexos, oberta a tot i a tothom. És la nostra manera de ser i la que volem desenvolupar, cada dia més, al nostre por-tal www.deria.cat. Paper i xarxa, combinats, còmpli-ces, on trobar-se i parlar d’actualitat, d’allò que ens interessa, que ens preocupa, que marca tendències i que, en definitiva, ens diu qui i com som.

Acomiadem l’any amb el Marc Parrot i el seu disc Interferència. I l’obrirem amb més propostes, més concursos, més participació. Avui, una revista com aquesta no la fan únicament els periodistes sinó que els lectors decideixen en un projecte que, per força, es construeix en comú. Reinventar-nos per tornar a ser nosaltres mateixos. Gaudir de la recerca d’allò que ens atrau, de la possibilitat de fer coses noves, de la incertesa d’allò que vindrà.

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

L’HIPERBÒLIC3La ImatgE

Francesc SimóFotoperiodisme a Catalunya, 1976 - 2000Escena que es va trobar el fotògraf quan treien

coses d’un pis a la cantonada muntanya de

Rambla Catalunya amb Gran Via. Estava rea-

litzant un reportatge de seguiment del servei

de recollida de mobles i trastos vells a domicili

que va posar en funcionament l’Ajuntament de

Barcelona el novembre de 1978.

L’HIPERBÒLIC món unIvERsItaRI4

Les universitats són

Especialistes sobre rodesEl món del motor mai havia tingut tant protagonisme al mitjans de comunicació. Canals de televisió nacionals, com ara TVE i T5, i autonòmics, com TV3, han cobert amb moltes hores tant el Campionat del Món de Motociclisme GP com el Mundial de Fórmula 1. Actualment, hi ha molta afició al nostre país, i d’altra banda la indústria de l’automoció és el segon sector en importància de la nostra economia. Cosa que queda demostrada per l’existència de quasi una trentena de publicacions especialitzades en el motor. Sens dubte, aquest tipus de perio-disme té un lloc propi dins del panorama mediàtic i molt aviat hi haurà una forta demanda de professionals especialitzats en el motor.

Per tal de fer realitat la necessitat dels coneixements imprescindibles d’aquest camp, s’ha creat el Màster oficial interuniversitari en comunicació i motor a la Universitat Abat Oliba CEU. El programa serà impartit per un grup dels millors professionals i les classes pràctiques es faran amb una metodologia de treball real en diferents escenaris –esportius, industrials i de mitjans- d’aquest sector. www.uao.es

notíciaUNiVERsiTATs

La importància de la recerca dels pols12.000 km separen la Universitat Ramon Llull de dos grups de recerca científica seus. El motiu

no és un altre que fer la seva tasca a l’Antàrtica, concretament a l’illa de Livingston. Dins del

marc de la setmana de la Ciència 2007, i sota el títol “Livingston, a prop”, es va fer una jornada

dedicada al canvi climàtic, la influència dels pols de la terra i la importància de les tasques

científiques que es fan al l’Antàrtica per conèixer i valorar l’impacte que té per al benestar de la

societat tot aquest procés. Amb la participació de Javier Cacho, geofísic de l’ institut Nacional

d’Aeronàutica (iNTA) i que ha estat cap de la Base Antàrtica Espanyola (BAE) Juan Carlos en

diferents campanyes, i els projectes antàrtics de la URL, que van començar el 1995 amb el viatge

de la investigadora de l’Observatori de l’Ebre Arantza Ugalde, la jornada va transcorre intentant

oferir las claus per entendre el canvi climàtic, i la importància de la recerca a les zones polars.

Per finalitzar, es va projectar un documental produït per la URL sobre el treball dels grups

a l’illa Livingston, declaracions de com s’ha d’organitzar una campanya d’aquest tipus, i

diversos testimonis de les vivències personals dels investigadors sobre la mena de vida que

portaven al continent antàrtic.

www.url.edu

L’efecte Internet a la societat catalanaDes de l’any 2001, s’ha portat a terme un programa d’investigació envers les transformaci-

ons de la societat catalana induïts per l’ús d’internet. Aquest treball, recolzat i finançat des

del començament per la Generalitat de Catalunya, des de diferents departaments, ha estat

fet per investigadors de l’internet interdisciplinary institute (iN3) de la UOC.

El projecte s’ha concretat en set línees de recerca específiques, hi han participat quaran-

ta investigadors, i s’han fet 15.390 entrevistes presencials i 40.400 via internet. El resultat

d’aquests sis anys d’estudi intens per tal de veure la relació entre la tecnologia i la societat,

ara es podrà veure i consultar per tothom a través d’una web renovada del Projecte internet

Catalunya (PiC), fins el gener del 2008. Més tard, es publicaran totes les línees d’investigació:

empreses, escoles i comunicació, puntualment en set volums entre octubre de 2007 i el mes

de maig de 2008. Aquest és el projecte d’investigació de ciències socials més gran fet a Cata-

lunya, així com un dels més importants fets sobre la societat de la informació a Espanya.

www.uoc.edu

notícies breus

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURSOS FEBRER - ABRIL 2008

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir del 6 de novembre de 2007.Horaris: Grup F-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup F-2: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup F-3: dimecres de 18 a 21 hores, del 13 de febrer al 23 d’abril de 2008. Grup F-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 9 de febrer al 26 d’abril de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007

Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir del 6 de novembre de 2007.Horaris: Grup M-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup M-2: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 12 de febrer al 13 de març de 2008. Grup M-3: dimecres de 16 a 19 hores, del 13 de febrer al 23 d’abril de 2008. Grup M-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 9 de febrer al 26 d’abril de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007

L’HIPERBÒLIC5dIuE

Habitatges universitaris: creixement garantit

www.gencat.cat/diue

La Generalitat i el Ministeri d’Habitat-ge han signat quatre convenis per cons-truir 470 nous habitatges universitaris al campus de Montilivi de la Universitat de Girona (UdG), a la Universitat de Lleida (UdL), i als campus de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa i Castelldefels. El conseller d’Innovació, Universitats i Em-presa, Josep Huguet, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, la ministra d’Habitatge, Carme Chacón, i els rectors de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, i de la Universitat Politècnica de Ca-talunya (UPC), Antoni Giró, van signar el mes passat quatre convenis per a la construcció de 470 habitatges universitaris.

D’aquests, 70 estaran ubicats al campus Montilivi de la Universitat de Girona; 150 a Lleida; uns altres 150 al campus del Baix Llobregat de la UPC, situat al Parc Mediter-rani de la Tecnologia de Castelldefels, i 100 més al campus de la UPC a Terrassa. Els acords responen a la voluntat de les dues administracions de fomentar l’increment del parc públic d’habitatges de lloguer, en rota-ció, destinats especialment a la població jove i adreçat a sectors específics amb problemes d’accés a l’habitatge, com els joves estudiants i, en general, tota la comunitat universitària. Els 470 habitatges universitaris són tots de nova construcció, destinats a arrendament per a ús dels joves estudiants i altres membres de la comunitat universitària de cadascuna de les universitats. Els habitatges són de lloguer de renda bàsica a 25 anys i d’una superfície no superior als 45 metres quadrats. El preu del lloguer oscil·larà entre 75 i 200 euros.

A més d’aquests 470 nous habitatges, actual-ment hi ha en construcció a Catalunya 216 ha-bitatges universitaris més, també de lloguer a 25 anys, a la Universitat Autònoma de Barcelo-na (UAB), fruit d’un conveni signat el 12 d’abril.

L’HIPERBÒLIC EL ConvIdat6

He despullat les cançons d’efectismes”

Marc Parrot treu el seu sisè disc al mer-cat. Interferència és una nova proposta on la ironia es barreja amb aquesta recerca constant d’allò inesperat, nou, d’estar obert a tot allò que està fora de nosaltres i que, encara, no ens n’hem adonat. Amb lletres potents, i amb la música que respecta el compromís del directe, Parrot presenta onze cançons amb personalitat pròpia. Per parlar del nou treball, i de la seva experiència com a productor, ens trobem amb ell i repassem, també, la seva carrera.

Sisè disc al mercat. Com creus que has anat evolucionant des de Sólo para locos?Sí, hi ha una evolució. A les lletres, trobo els recursos més adequats. Ara necessito menys artifici per explicar les coses. Musi-calment, és el mateix. A mesura que he anat agafant ofici i seguretat, he anat despullant les cançons d’efectismes i accessoris. Crec que cada cop sóc menys histriònic.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Marc parrot, músic

Tal com rajaNom complet: Marc Parrot

Lloc i data de naixement: Barcelona, 14 de

maig 1967

Un llibre que ens recomanaries: Leviatán,

de Paul Auster

I una pel·lícula: 8 1/2, de Fellini

Plat que cuines millor: sóc el rei de la barbacoa

Una mania: No puc suportar l’aire condicio-

nat quan està molt alt

Una qualitat: No sé... “No sabe, no contesta”

Un somni: Pensar que en qualsevol moment

et pot passar alguna cosa bona

On t’agradaria anar de viatge: Me’n vaig a

Cuba. Ja hi he estat, però hi torno.

Tens fama de ser molt… perfeccionista

Un productor és algú que ajuda un artista a fer un bon disc”

Com és el procés de creació? Primer fas la lletra o la música?Sempre parteixo de la idea. La primera fase és apuntar possibles temes per fer una cançó. Quan el tema que he apuntat el reviso i crec que pot haver-hi joc, començo a treballar-hi. Després et vas deixant anar per la imaginació...

El Chaval de la Peca era una broma que, accidentalment, va tenir èxit”

L’HIPERBÒLICEL ConvIdat 7

Des del primer disc, t’interesses cada ve-gada més per la producció. Quina és la fei-na del productor, realment?Algú que ajuda a un artista a fer un bon disc. I fer un bon disc vol dir que sigui per a aquell artista i per a aquell moment. Si l’artista no se sent còmode, no serà un bon disc, no ho viurà com una bona experiència.

El 1998 tenies llest un tercer treball, Coci-nero, però no surt al mercat per un fenomen mediàtic que no esperaves: El Chaval de la Peca. Recordes quan va ser el primer cop que vas actuar amb aquest personatge?A l’estudi, vaig enregistrar tres cançons, jo sol, el 1993. I em sembla que va ser al desè aniversari del Sidecar, quan va fer la prime-ra actuació en directe. A Madrid, vam actuar al Círculo de Bellas Artes al Carnaval. Sem-pre fan festes molt sonades...

El 2004, tornes a treure disc, ara amb un altre segell. Dos maletas torna a ser consi-derat arriscat i que escapa de tendències. Aquesta independència respecte a allò que està de moda, és buscat o simplement vas fent allò que et ve de gust a cada moment?Home, seria fantàstic que coincidís. Si el que jo faig estigués dins d’un corrent que està de moda, doncs em facilitaria molt les coses. Però, és clar, no és l’objectiu. El que vull és fer una feina coherent amb què em senti cò-mode, que pugui després defensar-la.

Mentider és el teu primer disc en català. Per què canvies de llengua després de quatre discos?Feia molts anys que pensava que havia de fer un disc en català i, per diverses qües-tions, no l’havia fet encara. Em vaig trobar molt fluid escrivint, vaig tenir molt bona aco-llida en l’escena catalana...

Tens pensat si continuaràs en català?Hi ha pretensions per anar més enllà en tot el tema de les lletres. Vull aprofundir més... De fet, el nou disc és més pretensiós en aquest sentit.

Què escoltes en català? Què ens recoma-naries?Pràcticament, ho escolto tot. Hi ha propostes molt interessants. No sé, Antònia Font està molt bé, Quimi Portet sempre t’arrenca algun

<Interferència> vol dir sortir d’un mateix”

somriure, Roger Mas és un bon artista, l’onda Pau Riba, Jaume Sisa... Tenim una escena prou rica per a què tothom trobi referents. Hi ha gent aquí amb molta qualitat per fer propostes per-sonals i no anar a remolc d’altres tendències.

Què significa la paraula “interferència” per al Marc Parrot? “Interferència” vol dir sortir d’un mateix, d’allò quotidià, d’allò domèstic. A vegades, no parem atenció a altres coses, i quan alguna d’aquestes interferències externes es cola dins nostre, et toca emotivament... D’això en parlen les cançons... És una sorti-da d’un mateix. Una mirada cap enfora.

En tots els teus treballs, hi ha aquesta sensació de recerca constant.És una recerca sobre allò que penso. Una inves-tigació sobre perquè sento allò que sento...

El disc s’ha enregistrat amb tots els mu-sics tocant alhora. Per què?És intentar fugir de la sobreproducció. És una forma de buscar l’essència de la cançó. Això ajuda a trobar l’autenticitat.

Finalment, Interferència en què es diferen-cia amb els altres treballs?Hi ha més seguretat en la manera de fer les coses. I això es nota en les lletres i la música.

Per què ho vas tallar quan més gent et se-guia?Clar, per a mi això era una broma que, accidental-ment, va tenir èxit. Jo volia fer altres coses. Quan renuncies a alguna cosa, des de la llibertat, et dóna molt plaer. De fet, això m’ha donat molta seguretat per saber perquè faig allò que faig.

www.enderrock.com

ROsA-LUxEMBURGAutobiografia oficialEn el seu segon disc –encartat a l’Enderrock

145– Rosa-Luxemburg consoliden el so eclèctic.

El més característic és segurament la poderosa

veu de Pol Fuentes, i algunes pinzellades de te-

clat que donen a alguns minuts del disc un aire

entre operístic i gòtic particular. Rock per a perde-

dors i lluitadors, com diu el grup, concís, escèptic,

amb aire combatiu i protonihilista però amb un

rerefons sentimental.

Conrad Vallverdú

MEsCLATCròniques colonialsMesclat ha madurat i ha fet quallar la seva arris-

cada proposta. Per la defensa del territori canten

“Rates”, dedicada als regidors d’urbanisme dels

últims trenta anys. Per encoratjar els ànims en els

temps difícils i confusos canten per la “Revolta

permanent”. Per viure la festa amb rauxa i foc,

“Crema catalana”. La protesta popular i cata-

lanista d’avui és un combinat de rock i música

d’arrel.

Helena M. Alegret

ANTòNiA FONTCoser i cantarCelebrar deu anys en un grup no és poca cosa.

Antònia Font, però, és dels grups que sap que

allò que queda és l’obra, i per això han triat una

vintena de “grans èxits” i els han posat en solfa

amb una orquestra (la simfònica de Bratislava).

Al DVD, aclareixen la relació del grup amb aques-

ta ciutat. Antònia Font arraconen la part que han

tingut de patxanga, en un doble disc que es fa

escoltar amb calma i serenitat.

Helena M. Alegret

L’HIPERBÒLIC9aLtavEu

El vuitè disc de la banda de Reus és un viat-ge de retorn: Reus-París-Londres. Un treball que tanca una trilogia editada amb Música Global i iniciada amb la falsa desorientació d’On (2004) i el viatge de Souvenirs (2005). La cara més visible del grup, Joan Masdéu, ens explica com ha estat la gestació del nou treball.

A On et preguntaves “on sóc?”, Souvenirs era sortir de l’ou i viatjar arreu, i ara Reus-París-Londres és la reorientació, la ruta que voleu seguir?Sí, potser sí. És un disc de tornada a casa, són cançons gestades des de Reus. En el meu cas, després de deu anys fora, en fa dos que he tornat. És un disc molt hivernal, de tornar al cau i mirar enrere. Les lletres estan tintades d’una certa melangia.

Més enllà de la ruta de l’aiguardent, què tenen en comú Reus, París i Londres?Potser “cadascú en el seu lloc i escala per-tinent” el caràcter emprenedor. Reus sem-pre ha estat una ciutat avantguardista, molt vinculada al món de la cultura, empresarial-ment i econòmicament un motor del Camp de Tarragona.

Celebreu quinze anys de carrera presen-tant una dotzena de temes nous...Sí, aquest disc tanca una trilogia, i alhora és un disc de transició, de la mateixa manera que ho va ser el Lluny (2001) quan estàvem amb DiscMedi. Amb On vam aconseguir dir coses noves amb un llenguatge diferent, amb Souvenirs vam seguir el camí, i amb aquest nou àlbum l’acabem d’arrodonir,

Text: Elisenda Soriguera / Fotos: Noemí Elias

amb un equip de producció consolidat, que és en Pemi Rovirosa (Lax’n’Busto). Estilísti-cament vindria a ser un entremig dels dos últims, fins i tot de sonoritat, d’intenció, de direcció...

Quin paper han jugat Pemi Rovirosa i Jesús Rovira (Lax’n’Busto) en aquest moment de Whiskyn’s?En Jesús ha gravat els tres últims discos i en Pemi els ha produït. Els dos anteriors els vam mesclar juntament amb en Marc Par-

rot a Grabaciones Silvestres, però ara amb l’estudi nou d’en Jesús hem apostat per fer-ho tot allà. En Pemi Rovirosa és una peça clau de l’etapa més recent del grup. En un moment de transició després del Lluny, va ajudar a dibuixar tot allò que volíem dir amb la nostra música. Sabíem que havíem de dir coses noves, les teníem al cap, però no sabí-em com ordenar-les, com separar el gra de la palla. És molt més bon productor del que la gent pot imaginar, nosaltres tenim la sort de saber-ho.

Reus-París-Londres, les noves coordenades de Whiskyn’s

Escuela Universitaria de Turismo, Ocio y Gestión Hotelera

MASTER EN ORGANIZACIÓN DE CONGRESOS, REUNIONES Y EVENTOS

MASTER EN PUBLICIDAD Y

PROMOCIÓN TURÍSTICAINICI GENER 2008

CETA, més de 35 anys d’experiència

L’HIPERBÒLIC tEma dEL mEs10

Nassos i barretinesAlbert lladó, albert@edicat.cat

Arriba el Nadal i els últims dies de l’any. És temps de fer recompte, de mirar en-rere, de pensar en els encerts de l’any, i en els errors, i començar a construir les il·lusions de la nova temporada. Per això, perquè és una època on intentem frenar d’alguna manera el ritme boig del dia a dia, i reflexionar una mica més so-bre els èxits aconseguits i els perquès dels petits fracassos quotidians, l’ima-ginari col·lectiu crea mites i tradicions populars per acomiadar l’any i donar la benvinguda a, en aquest cas, el 2008. De fet, aquests símbols disfressats de personatges inventats ens serveixen, des de fa dècades, com a rellotges que marquen la nostra manera d’entendre el pas del temps.

L’home dels nassos

El dia de Sant Silvestre, el 31 de desembre, acomiada l’any amb un personatge curiós. El pares, des de fa més de 200 anys, han anat explicant als seus fills la història de l’home dels nassos. Es tracta d’un senyor que té tants nassos com dies té l’any i que només surt al carrer per Sant Silvestre. Els nens, en-curiosits, surten a veure si, entre la multitud, troben aquest estrany home ple de nassos. La sorpresa, però, és que només en té un, de nas, però d’una mida considerable. I és que, de fet, només queda 1 dia dels 365...

La popularització de l’home dels nassos va fer que en moltes ciutats s’organitzessin rues i caravanes per donar-li la benvinguda. A Barcelona, per exemple, arribava per via marítima i, a Pla de Palau, era rebut al mig-dia. Encara algunes ciutats catalanes ho fan i, l’últim dia de l’any, es pot veure un capgròs amb un nas de mida desproporcionada que saluda els nens, que el miren sorpresos.

Una broma, sens dubte, que ha perdurat en el temps perquè té alguna cosa de mite. Se-gons Joan Amades, creador del Costumari català, aquest personatge podria ser una variació d’un altre que simbolitzava l’any i que estava representat per un arbre. De fet, l’home dels nassos es vestia el dia 31, segons diu la llegenda, de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors.

Les tradicions no són innocents, no són per casualitat. Ens són útils perquè ens donen una explicació no racional dels nostres orí-gens, de les nostres formes de vida i, per tant, de la nostra cultura. Per això, molt pos-siblement, l’home dels nassos també pot ser una versió de la figuració del déu romà Janus, que tenia dues cares en un mateix cap, la que mira al passat i la que mira cap a l’any que ve, que comença amb el mes de gener, que porta el seu nom. Són, per tant, dues formes de tancar una temporada i do-nar la benvinguda a una altra.

El Caganer

Una altra tradició de Nadal molt catalana és allò que es coneix com el Caganer. Amb els seus orígens a principis del segle XVIII, en ple Barroc on els realisme era exagerat, apareix aquest personatge, amb barretina, camisa blanca, pantalons foscos i faixa ver-mella, i fent les seves necessitats amagat darrera d’un arbust. En un principi, no no-més apareixia als pessebres sinó també en rajoles decoratives, on s’explicaven diferents històries. Avui, s’utilitza molt per fer sàtira de personatges polítics i populars. És molt habitual veure, en aquestes dates, els apa-radors de les pastisseries plenes d’aquests personatges fets de xocolata.

1111L’HIPERBÒLIC

11HIstÒRIEs dE CataLunYa

Tragèdia en escena

La nit del 7 de novembre del 1893, tot és llest per a l’estrena del Guillem Tell de Rossini, que enceta la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu. Al carrer, entre el xivarri de la multitud, s’hi poden distingir els renecs dels carreters. I a l’interior del magne edifici, el soroll dels talons sembla posar ritme al xiuxiueig a cau d’orella d’allò que es voldria poder dir en veu alta, i a les salutacions exageradament amables a persones a qui es preferiria no haver trobat. Per l’entrada principal del teatre, situada a les Rambles, hi desfila l’alta societat barcelonina, que no vol desaprofitar l’oportunitat de mostrar la seva distinció. Men-tre que la majoria dels espectadors entren per la modesta porta del carrer de Sant Pau. I, precisament, per aquí, s’esmuny fins al quart pis en Santiago Salvador.

Passades les deu de la nit, a l’inici del segon acte, aquest jove anarquista llença dues bombes Orsini contra els espectadors de platea. La primera esclata entre les files 13 i 14, tot provo-cant una vintena de morts. La segona s’amorteix a les faldilles de la senyora Cardellac, asse-guda sense vida a la fila 13, i rodola suaument per terra sense arribar a explotar. Enmig de la foscor, la sala s’omple de fum, de crits de dolor i de xiscles de terror. De fet, el caos afavoreix que l’assassí pugui escapar, tot i que no passa desapercebut i l’acabaran identificant.

En Santiago Salvador és un “propagandista pel fet”, convençut que el règim monàrquic i conservador és massa injust per suportar-lo i massa fort per enderrocar-lo. El Liceu repre-senta tot allò que ha de ser destruït: l’abús de poder, l’ostentació dels diners, la hipocresia social... Ell somia una revolució que obri les portes d’un món millor i realitza un acte terroris-ta que fa que el món sigui pitjor. Sens dubte, una excel·lent metàfora de la convulsa història de la Catalunya del segle XIX i de bona part del segle XX.

L’impacte d’aquest atemptat serà molt notable. La temporada operística queda suspesa i, amb ella, la primera representació d’una òpera escrita per una dona, la Lluïsa Casagemas, que mai s’arribarà a estrenar. En concret, el Liceu no tornarà a obrir les portes fins el 18 de gener de 1894. Aquell mateix any, després d’un procés sense cap mena de garanties judici-als, en Santiago Salvador i sis anarquistes més són executats al castell de Montjuïc. I tres anys després, el cap del govern (Cánovas del Castillo) serà assassinat per un anarquista italià, com a resposta a l’anomenat “procés de Montjuïc”. L’espiral de violència es retroalimenta.

www.acpg.catAmb: Oriol Junqueras Helena Moliné

Tió de Nadal

El Tronc, o Tió, és una de les altres tradicions arrelades de Nadal. Normalment, pel dia de la Puríssima, el 8 de desembre, es comença a donar de menjar, cada dia, al Tió. Es tracta d’un tronc de fusta amb diversos elements que simulen una cara somrient decorada amb una manta i una barretina. Originària-ment, era un tronc encès però, com ara la majoria de cases no tenen llar de foc, es col·loca amb unes potes al menjador i se li dóna de menjar, durant tot el mes, verdures i, la nit de Nadal, se li demana que “cagui” els regals a través de diverses cançons. Nor-malment són llaminadures, torrons i petites joguines fins que, quan ja no té res més, “caga” una ceba, una patata o un all.

L’HIPERBÒLICBoCa a BoCa14

El teatre de text ha de promoure el debat i la reflexió”

Un dels millors actors i directors de te-atre catalans de tots els temps ha tor-nat a Barcelona. Amb Stalin, escrita i dirigida pel mateix Josep Maria Flotats, versionant la novel·la Une exécution or-dinaire de Marc Dugain, es vol convidar a la reflexió sobre els excessos del poder i la seves justificacions. Sense caure en caricatures, i sense grans parafernàlies tècniques, Flotats ens parla del terror del règim comunista centrant la història en l’afer de les bates blanques. És una bona ocasió per trobar-nos amb ell i repassar els seus 50 anys de carrera artística.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Josep Maria Flotats, actor i director de teatre

Era un home, com es pot veure a l’obra, absolutament sol.Qui té el poder absolut, qui decideix sobre la vida i la mort dels altres, té una soledat abso-luta. Això surt molt al text de Dugain. Fent el que fa, sent un assassí de masses, no té confi-ança en ningú. Shakespeare ens parla a totes les tragèdies d’aquesta angoixa per ser assas-sinat. Ricard III és això. Aleshores, aquesta ob-sessió de l’atemptat, es barreja amb aquesta necessitat de parlar amb algú com el perso-natge que interpreta Carme Conesa, i que ell pot fer desaparèixer en qualsevol moment.

D’allò que sí que es parla, encara que no es mostra explícitament, és del terror.L’escenografia l’he pensat com un univers mental, tancat, i paranoic. Hi ha una mena de túnel, sense línees rectes. És un univers on la dona, i els seu marit, pateixen el terror. L’obra mostra com el poder intenta destruir fins i tot l’amor més íntim d’una parella. Al mateix temps, és la metàfora de tot un país.

La cosa que més sorprèn de l’obra, potser, és com Stalin va justificant els seus crims. Clar. És un text que et va mostrant l’exterior i l’interior. Stalin va explicant els crims amb absoluta impunitat i, a la vegada, els va jus-tificant. Són les dues cares de la moneda. L’aparença, els discursos, davant d’una re-alitat cruel, d’uns fets terribles. És disposar

de la vida dels altres i justificar que és pel bé del poble. Està autoconvençut que és el Messies. Però, ara, també vivim en una èpo-ca on hi ha molt de messianisme...

Per tant, estem davant d’una obra que també ens parla de l’actualitat.Sí, avui tenim des de dictadors en països molt coneguts fins a integrismes de tot ti-pus. Salvadors de la religió, salvadors del poble, la fe... És exactament això.

En aquests 59 anys de carrera, com ha es-tat la seva relació amb el poder?Depèn del moment. La relació, en general, del món de la creació i el poder és complica-da, complexa i difícil. Qui té el poder mana i hi ha artistes que baixen el cap i n’hi ha d’altres, que no.

Són molts anys de professió. Encara es posa nerviós en sortir a l’escenari?Cada vegada més (riu). Jo pensava que ani-ria posant-me menys nerviós amb els anys, però és al revés. Potser és que et va aug-mentant el sentit de la responsabilitat... Pot-ser un mateix es posa el llistó més alt. Però jo tinc les mateixes ganes de fer teatre que el primer dia. La mateixa passió.

Tindrem a Flotats més sovint a Barcelona?Jo espero que sí. Depèn de moltes coses, depèn de si trobes el teatre que busques... Ara, jo tenia moltes ganes d’estrenar aques-ta obra aquí. Però després no sé què faré.

Tinc les mateixes ganes de fer teatre que el primer dia”

Ara també vivim en una època on hi ha molt de messianisme”

Hi ha artistes que baixen el cap i n’hi ha d’altres, que no”

Aquesta és “l’estrena mundial”. Podem veure l’obra a Barcelona fins el 13 de ge-ner. Però on continuarà la gira? Hi haurà versió en castellà?En principi després del Tívoli, farem una gira per Catalunya i tenim previst, amb la versió castellana, fer una gira per Espanya.

L’obra, dirigida i escrita per vostè mateix, és l’adaptació del primer capítol de la novel·la Une exécution ordinaire de Marc Dugain. Què el va atrapar d’aquest text?La història i com estava explicada. L’estil. S’ha escrit molt d’allò de què parla, però no d’aquesta manera. És un text fantàstic perquè promou el debat i la reflexió. I aquesta és la funció que ha de tenir aquest tipus de teatre.

Era difícil mostrar un Stalin que no fos una caricatura. Com s’aconsegueix?Sí, aquesta era una de les grans dificultats. Aquest tipus de personatges, en la vida quoti-diana, tenen una aparença de normalitat en-cara que siguin realment uns malalts abso-luts. Es tracta de donar veritat al personatge. A totes les fotografies que tenim dels grans dictadors, sempre es pot veure com estan rodejats de nens petits, amb flors, amb gent fent-li petons... Aquesta és la imatge d’Stalin. A l’obra veiem un avi amb aparença de bona persona que va justificant uns fets terribles. Una cosa és allò que ell diu que ha fet i, una altra, és el seu comportament real.

Després de 10 anys sense estrenar obra a Barcelona, i quan compleix 50 anys damunt de l’escenari, torna per interpretar Stalin. Com va el retrobament amb el seu públic?Bé, va molt bé, però no m’agrada dir retroba-ment perquè jo no tinc la sensació d’haver perdut el contacte mai amb el públic de Bar-celona. Primer, perquè vaig estar 10 anys al Poliorama. Després, al TNC i, més tard, els dos espectacles que he fet fora de Barcelo-na, Arte i París 1940 que vaig crear a Madrid, els he portat aquí. Per tant, no és un retroba-ment perquè no m’he allunyat mai del tot.

L’HIPERBÒLIC15REPoRtatgE

Entre quatre paretsEntro en una habitació i em trobo amb l’Alejo Sauras i l’Elena Ballesteros. La primera sen-sació és d’angoixa. Quatre parets i dos actors que acabo de veure patir durant una hora i mitja a La habitación de Fermat, un thriller claustrofòbic de Luís Piedrahita i Rodrigo So-peña. Però ho he de reconèixer, el nus que tinc a l’estòmac té un altre origen, aquesta és la meva primera entrevista. I m’estreno amb dos dels actors més populars del cine espa-nyol. No puc quedar malament. El codi3xl i L’Hiperbòlic m’han encarregat aquest repte. Estaré a l’alçada de les circumstàncies o aca-baré aixafada per les parets?

Aquesta obsessió per les parets no és gratu-ïta. A La habitación de Fermat, quatre mate-màtics són convidats per un misteriós amfitrió per resoldre uns enigmes. La sala on es tro-ben és una trampa minvant, que els esclafarà sino descobreixen a temps qui els ha reunit i perquè. Així, és normal que l’Elena i l’Alejo es passin la pel·lícula aterrats. Ara que els tinc

al davant, però, els veig relaxats i divertits, es nota que entre ells hi ha bon rotllo. Ja no estic tan nerviosa, això pinta molt bé!

Entrevista a l’Alejo Sauras i l’Elena BallesterosA la pel·lícula interpreteu el paper de mate-màtics. Com ho heu portat?Alejo: Ella, molt bé!Elena: Sí… Jo molt bé, no? Perquè sóc una experta matemàtica, tothom ho sap (riures). En Luis i en Rodrigo ens van donar un llibre que havíem d’estudiar.Alejo: Jo el vaig estudiar fins el dia que vam co-mençar a treballar, però me’l van donar dos dies abans i tampoc vaig poder fer gaire cosa…

Com se us donaven les matemàtiques a l’escola?Alejo: A mi, molt malament! Mai m’han agra-dat i crec que és perquè segons el professor que te les ensenya t’agraden o no.

Elena: El model d’ensenyança que vam adqui-rit nosaltres de l’estil de “la letra con sangre entra” és molt “carca”, hauria de canviar.

Els personatges que interpreteu a la pel·lícula s’allunyen molt d’allò que estàvem acostumats a veure. Us venia de gust canviar de paper?Elena: Em semblava un repte meravellós, aquest paper té tants matisos... Normalment, t’encasellen en un personatge i no et deixen canviar, però en Luis i en Rodrigo constantment ens demanaven que donéssim idees. És molt gratificant que un director cregui tant en tu.

Alguna anècdota que us hagi passat durant el rodatge?Alejo: Quan l’habitació ja era molt petita, ha-víem d’anar amb compte d’on trepitjàvem. Hi va haver un moment en què vaig trepitjar on no devia i vaig perdre l’equilibri. En Santi ho va veure i va venir a ajudar-me però no va veure a l’Elena i la va empaitar! Llavors,

Text: Ana López Magallón - Fotos: Sara Arumí Marzo

en lloc de ser jo, va ser ella qui va caure i aquest pla surt a la pel·lícula.Elena: Jo recordo que un dia em vaig quedar plo-rant en un racó. Entre la sensació de claustrofò-bia i estar pensant contínuament que et queda una hora de vida… Va ser molt angoixant.

Per últim, per què creieu que hauríem de veure aquesta pel·lícula?Elena: Doncs perquè està tenint èxit i estem rebent bones notícies… Ens acaben de dir que ens han donat el premi del Públic del Festival de Málaga!Alejo: Aconseguim transmetre les emocions que volem provocar en l’espectador i és una pel·lícula original. Tot aquell que tingués les seves reticències amb el cinema espanyol, que li doni una altra oportunitat, potser aquest cop us sorprenem.

L’HIPERBÒLICREPoRtatgE16

Una nova època, un nou model culturalHi ha ocasions i situacions a la vida que sense llibertat no es poden desenvolupar i créixer per tal que l’ésser humà les gaudeixi plenament. L’amor n’és un bon exemple. De tant en tant, qualsevol pot trobar-se amb al-gunes conductes perverses, també entre jo-ves i adolescents, que segueixen fortament arrelades a la societat des de fa dècades. Aquestes, podríem dir, trenquen la marxa natural de les relacions entre homes i do-nes i, malauradament, poden arribar a ser la gènesi de maltractaments, amb conse-qüències de lesions físiques i psicològiques irreversibles, i, en alguns casos, de morts.

Amb l’objectiu d’arribar a la gent jove i ado-lescent, s’ha posat en marxa una nova cam-panya, del 15 de novembre al 6 de desem-

bre, per tal d’ajudar a detectar conductes agressives, de control, possessió i domini que poden aparèixer durant les primeres relacions sentimentals. L’eslògan principal, “L’amor ha de ser lliure. Lliure de masclis-me, lliure de bronques, lliure de gelosia”, de l’Institut Català de les Dones vol esti-mular un canvi cultural i que els compor-taments violents no formin part de l’ideari d’aquesta nova època.

Amb una estètica que recorda els anys 70, una dècada plena de reivindicacions juvenils i un colorista moviment hippy, es vol remarcar que unes conductes específi-ques, de control i dominació, no són gens engrescadores ni creatives. La campanya es fa dins del marc del dia Inter-nacional per a l’eliminació de la violència en-vers les dones, el 25 de novembre, i s’hi han

destinat 900.000 euros. Els espots, falques radiofòniques i insercions en premsa i revistes, així com els cartells, s’emetran en tot tipus de mitjans d’àmbit català: televisions, cinemes, ràdios, diaris, convencionals i digitals, i OPIS al metro i carrers. Aquesta campanya de sensibi-lització forma part de l’anomenada “Talla amb els mal rotllos”, un programa de prevenció de la violència masclista entre la població jove que va començar la Generalitat l’any 2004.

L’HIPERBÒLICJovEntut18

Sona 9Joventut amb la música jove

Com es pot accedir al concurs de maquetes Sona 9 Hi poden participar grups o solistes registrats

en tres categories: pop-rock (amb les variants

de rock’n’roll, heavy, trash, hardcore, ska, reggae,

electrònica, etc), cançó d’autor i folk/noves mú-

siques. No hi poden participar aquells que tenen

un contracte discogràfic en vigència o hagin pu-

blicat discos amb contracte discogràfic.

Els premis són:

- Premi de la secretaria General de la Joventut

al grup o artista amb més projecció de futur,

dotat amb 3.000 euros en material musical.

- Enregistrament i edició d’un disc, sota la

direcció d’un productor professional.

- Campanya de publicitat a TV3, Catalunya

Ràdio i Enderrock/Folk.

- Videoclip promocional.

- Minigira per Catalunya amb un mínim de

cinc concerts promocionals.

Més informació a: www.jove.cat

Sona 9 és un concurs de maquetes per fo-mentar grups musicals i solistes del país, i que es considera com el premi més important a Catalunya. Convocat per Enderrock, TV3, iCat-FM i Ritmes.net, i patrocinat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat, ha fet la seva sisena edició i va lliurar els premis a la sala Razzmatazz el passat mes de novembre.

El jurat, format per professionals de la indus-tria musical i periodistes, va decidir donar el primer premi al grup empordanès, The Grui-xut’s, superant al dos altres finalistes: Manel i Bikimel. Per arribar a la final, els grups van haver d’actuar davant del públic i el jurat.

Abans del lliurament dels premis, va pujar a l’escenari el grup Xazzar per presentar el disc gravat gràcies al seu triomf al Sona 9 2006. La festa va acabar amb el concert de les estrelles convidades Lax’n’Busto.

La veu dels joves talents del 2007

The Gruixut’s va recollir el primer premi d’en-guany de mans dels presentadors, Sara Los-cos i Bruno Sokolowicz. El segon finalista, guanyador del premi Joventut concedit per la Secretaria, va ser per al solista Manel. El premi consisteix en l’edició, gravació i distri-bució d’un mini de 4 cançons, a més d’una mini gira de 5 concerts. El premi Èxit, per al tercer, es va atorgar als vallesans Bikimel, i consisteix en 3.000 euros en material musi-cal. I finalment, el premi fet per votació po-pular va ser per al duet menorquí L’Atelier, que participarà en els concerts de difusió als mitjans del concurs a TV3, Catalunya Ràdio, Ritmes.net i Enderrock.

Foto: Carles Rodríguez/Enderrock

L’HIPERBÒLICsEXE20

sortides professionalsAtomic Girls

Tots els estudiants universitaris tenen l’objectiu d’adquirir uns coneixements i de trobar una sortida laboral satisfac-tòria que els permeti gaudir d’allò que realment els agrada. I què és allò que els agrada realment? Perquè, segons el tipus de feina, la vida sexual és distinta. Hem agafat una referència de col·lectius socials i hem aprofundit en el tema. A què és deguda la fama del preparador físic o de l’hostessa de congressos? La resposta, a les línies següents...

MESTRES/PROFESSORS: l’habitació desti-nada al material escolar pot ser un bon lloc per a trobades sexuals casuals. Ara jo agaf una carpeta, ara agaf un folre... És impor-tant saber que actualment hi ha una eleva-da taxa de divorcis. A això ajuda el fet que els pares i mares acompanyen els seus fills a escola, i sempre hi sol anar un dels dos, per què serà? Un “hola, com està en Joanet avui?” es pot convertir en “et toquen els fills aquesta nit?”.

FUNCIONARIS: a part dels que es dediquen a la docència, també podeu ser funcionaris d’una administració pública o local. Per què us pensau que els funcionaris es passen tant de temps berenant? L’hora de berenar és el moment ideal per establir relacions personals amb gent d’altres departaments, per poder realitzar consultes via línia inter-na (“escolta, quedam per sopar avui?” “Ens veim al bany d’aquí a mitja hora?”...). A més, els sopars de funcionaris poden ser molt di-vertits, es poden convertir en una autèntica bacanal, ballant tots “La Macarena”. A què esperau? Uniu-vos al club.

PREPARADOR FÍSIC: aquest ofici dóna molt de joc. Amb l’excusa de posa la cama així, estira-ho tot, treu el cul... el contacte és ine-

vitable i, és clar, de vegades el contacte crea una necessitat. Qui ha dit que el cos no és important? I per cuidar-lo, què millor que un bon preparador físic/a? Oh, Déu meu!

EXECUTIU. Els professionals d’aquest gre-mi poden estar relacionats amb qualsevol tipus de treball amb “traje”: banca, comerci-als, gerent, caps de departament… La seva característica és el poder, volen poder o al-menys això sembla que volen “mostrar” amb la seva indumentària. No ens enganyem, darrere d’aquesta aparença hi pot haver un “corderito feroz”. Qui no ha tengut algu-na vegada somnis humits amb un executiu agressiu amb calces fins als genolls? I amb aquella executiva amb canaleta exuberant i alts talons d’agulla? Sempre estan oberts a suggeriments, l’únic que tenen tancat, i ben tancat, és la seva “cartera de clients”. Estudiants, bona proposta per a una futu-ra carrera. En els actes d’aquestes esferes executives, la luxúria i el desenfrenament estan a l’ordre del dia... Ànims, tot sigui per al vostre futur sexual.

HOSTESSA. És igual que siguin d’aire, de ter-ra o de mar. Elles sempre tan genials, somri-ents, amb el color de llavis adequat i les cal-ces de seda... Quina bona fama té aquesta professió en les vetllades d’homes i dones... Les d’aire, per exemple, reparteixen els seus caramels dolçament com si diguessin: “Men-ja-te’l...” El seu somriure et fa tenir somnis eròtics i recordar que no et vares canviar els calçons blancs la nit anterior. I la seva mira-da carregada de rímel?. Si na Cleopatra aixe-càs el cap... Uf! Quantes ereccions es deuen haver tengut amb elles a l’aire! Entre aquest col·lectiu, igual que el següent que redacta-rem, existeix un gran nivell de promiscuïtat, infidelitats i banyes. Serà el canvi de pressió? Seran els canvis d’horaris?

INFERMERS/ERES. Què ocorre amb aques-ta professió, que els seus uniformes són venuts a les botigues sex-shop com una indumentària excitant? Per què no s’ajusta a la realitat? Si ens fixam en aquests ves-tidets curts i blancs amb calces de reixeta que ens ofereixen a les botigues de plaer, ens adonarem que res tenen a veure amb la crua realitat, per exemple, d’una infermera de quiròfan, amb aquell pijama blanc i gas-tat pel desinfectant. Entre ells, els embolics amorosos són freqüents, infermers amb metgesses, metges amb infermeres, infer-meres amb infermeres, zeladors amb auxi-liars i moltes més combinacions de duos i trios, i fins i tot bacanals.

Allò que no ens han ensenyat i cal saber per “muntar-s’ho” bé a la feina

PSICOANALISTA. Quina gran professió. Freud i les seves teori-es del penis, que savi aquest senyor... Freud en la interpretació dels somnis manté que tots els somnis representen la realització d’un desig per part de qui somia. El desig apareix disfressat en l’aspecte manifest del somni, en allò efectivament somiat, procés denominat “deformació onírica”. Freud es demana per què ha d’haver-hi una deforma-ció, ja que el somni podria haver expressat el desig de forma directa, sense deformació. Aquesta deformació és intencional i es deu a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió de desitjos perquè els deu trobar censurables per algun motiu. Creim que si Freud ja pensava que s’ha de gaudir dels somnis, nosaltres també, només falta-ria... i gaudir de les nostres càlides i humides nits d’excitada vigília motivades pel plaer.

guIa JovE L’HIPERBÒLIC

21

MODA EDUCACiÓ sERVEis NiT

EDUC

ACiÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACiÓ

Disseny, una professió de futur L’istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny industrial, d’interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACiÓ

Professionals compromesosLes EUTsEs Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que vo-len millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior.C/ Santaló, 37 (Barcelona), Tel.: 902 410 000, sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACiÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament superior.si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Agencia de modelosbusca...Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, video-clips, catalogos, pasarelas,... Tlf: 93 200 71 88

MO

DA

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

Teatre

Després de mi, el diluviDe Lluïsa Cunillé, direcció Carlota subirósDia: del 13/12/007 al 13/01/2008Barcelona. Espai Lliure

El senyor PerramonDe Josep Mª de sagarraDia.: Fins 06/01/2008Barcelona. Teatre Romea. Preu: de 17-27 euros

Música

CooperDia: 14/12/2007Tarragona. sala Loop.

Non ServiumDia: 22/12/2007 Barcelona. sala Razzmatazz. Preu: 10 euros.

BabyshamblesDia: 11/01/2008Barcelona. sala Apolo. Preu: 25 euros.

Dansa

Macadam MacadamDe la coreògrafa Blanca LiDia: 21/12/2007 – 29/12/2007Barcelona. Mercat de les flors. Preu: 18 euros.

Xerrades

“Estudiar a l’estranger” Dia: 20/12/2007Barcelona. CiAJ. Preu: gratuït.

Quatre conferències sobre la ciutat contemporània i la cultura visualDia: 18/12/2007-19/12/2007Barcelona. BAC_BLA Festival internacional d’Art Contemporani

Festival

Festival del Mil.lenniDia: 13-12-2007 al 19-03-2008 Barcelona. Palau de la Músicawww.festivalmillenni.com

Fires

Fira de la cultura ecològicaDia: del 14/12/2007 al 16/12/2007Fira de Girona.

Fira d’artesaniaDia: del 12/12/2007 al 24/12/2007Fira de Vic

Fira de mercat del BadanadalDia: del 21/12/2007 al 23/12/2007Fira de Manlleu

Cinema

Resfest. Festival itinerant d’art multimèdia, audiovisual, vídeo i cinemaDia: del 21/12/2007 al 23/11/2007Barcelona. Espai Movistar www.resfest.es

gener 2008

Delirium. Cirque du Soleil

Dies: Del 19/12/2007 al 22/12/2007.

Barcelona

Delirium és la nova aventura del Cirque du soleil on, per

primera vegada, crea un espectacle en què les m

elodies,

els músics i els cantants són la força conductora.

Tot amb accions m

ultimèdia en directe i un

repartiment internacional de 36 artistes que actuen

simultàniam

ent.

Preu: 39- 72 euros

http://www.cirquedusoleil.com/Cir-

queDuSoleil/es

El senyor Perramon

Dia: fins 06/01/2008. Barcelona

A partir del cl

àssic L’a

var de Molière, Josep Mª de sagarra

va fer una comèdia en la qual, c

om sempre en el gè

nere,

tot acaba bé. L’acció transco

rre en una ciutat de certa

importància, allà pel segle xV

ii, on els fi

lls d’un usurer

estudien lliurar-se

de la tirania del se

u pare i, alhora,

beneficiar-se de la sev

a herència.

Preu:17-27 euros.

http://www.teatreromea.com/

Electrical Morning.

Marlango

Dia: 11/01/2008. Auditori de Girona.

Electrical Morning és el nou projecte liderat per la carism

àtica

actriu i cantant Leonor Watling. Un pas més en la carrera

d’aquesta banda, que pren el nom d’un personatge de Tom

Waits. La música de M

arlango té influències de rock, jazz,

la música de cabaret d’entreguerres i inclús de bandes

sonores de pel·lícules de David Lynch o Hal Hartley.

Preu: 18- 24 euros

http://www.auditorigirona.org/cat

“Un cos sense límits”

Dia: fins 27/01/2008. Fundació Joan

Miró. Barcelona

Encara som a tem

ps per poder gaudir de les variades

expressions i mirades d’artistes com

ara Derain, Matisse,

Picasso, Bacon, Giacometti, Chagall, M

iró, Freud, Magritte,

staël, Klein i Tàpies cap el cos humà sense m

isteris amb

la seva veritat i bellesa.

www.bcn.fjmiro.cat

agenda

El senyor Perramon

Dia: fins 06/01/2008. Barcelona

A partir del cl

àssic L’a

var de Molière, Josep Mª de sagarra

va fer una comèdia en la qual, c

om sempre en el gè

nere,

tot acaba bé. L’acció transco

rre en una ciutat de certa

importància, allà pel segle xV

ii, on els fi

lls d’un usurer

estudien lliurar-se

de la tirania del se

u pare i, alhora,

beneficiar-se de la sev

a herència.

Preu:17-27 euros.

http://www.teatreromea.com/

Electrical Morning.

Marlango

Dia: 11/01/2008. Auditori de Girona.

Electrical Morning és el nou projecte liderat per la carism

àtica

actriu i cantant Leonor Watling. Un pas més en la carrera

d’aquesta banda, que pren el nom d’un personatge de Tom

Waits. La música de M

arlango té influències de rock, jazz,

la música de cabaret d’entreguerres i inclús de bandes

sonores de pel·lícules de David Lynch o Hal Hartley.

Preu: 18- 24 euros

http://www.auditorigirona.org/cat

“Un cos sense límits”

Dia: fins 27/01/2008. Fundació Joan

Miró. Barcelona

Encara som a tem

ps per poder gaudir de les variades

expressions i mirades d’artistes com

ara Derain, Matisse,

Picasso, Bacon, Giacometti, Chagall, M

iró, Freud, Magritte,

staël, Klein i Tàpies cap el cos humà sense m

isteris amb

la seva veritat i bellesa.

www.bcn.fjmiro.cat

TitolL’ombra de l’altre marHauràs de tornar a escriure l’obscur epíleg de la teva lògica, ja que ignores, encara, noms d’ocells i d’eines oblidades de conreu. El déu de les mans buides ha tornat cercant el que no has escrit encara. Hauràs de prendre al desencís la pròpia, desitjada grandesa, ja que, sempre, a les teves històries hi surten columnes i ponents, un vell costum de solitari.

Joan Margarit

LA POESIA

23L’HIPERBÒLIC

23L’atEnEu

De momentEm vaig trobar una paraula. Al marge del camí. Vella i arrossinada, estava plena de brossa i tenia una mica de verdet. Es deia albúrnia. “On vas amb aquesta paraula tan galdosa?” em deien els amics. “Que no veus que no et pot fer altra cosa que nosa? És vella, lletja i ningú la deu fer servir per a res. Vés a saber què vol dir!” Jo sí que sabia què volia dir, que l’havia sentida molt a la meva terra per anomenar les gerres metàl·liques amb què els pagesos baixen la llet a la Seu. Però quan vaig mirar si era al diccionari, encara em va agradar més. També es deien d’aquesta manera les gerres de terrissa que contenen mel. Albúrnia de mel. M’agradava. Era de bon dir i de bon dur. La tenia arraulida a una vora de l’enteniment i semblava que em fes companyia. I llavors vaig veure la Maria dels Àngels.

La Maria dels Àngels m’agradava d’allò més. Sempre m’havia agradat. Molt. Però es veu que jo a ella, en canvi, no li feia gens el pes, perquè mai no en feia cabal, de mi. Sempre semblava tenir massa pressa per escoltar-me. Aquell capvespre, així que la vaig veure venir, la paraula trobada em va venir de sobte a la boca i la hi vaig amollar: “Albúrnia de mel!”. Es va parar i em va tirar una mirada entre esverada i sorpresa, l’entrecella arrufada. Aquesta vegada, però, es va aturar. “Et sembla aquesta una bona paraula per dir a una noia?”, em va etzibar tota tibada. “I tant!”, li vaig respondre, “m’agrada com sona quan te la dic: albúrnia de mel!”. El posat enterc de la Maria dels Àngels s’anava ablanint a poc a poc. “No et sembla massa esdolceïda...?”. “I ara!”, vaig replicar, “només és vella i poc coneguda. Ningú més te la dirà, mai. I, no sé, a mi em fa l’efecte que té alguna cosa de màgic...”. “Vols dir?”, un somrís li havia nascut a una punta de la boca, la va recórrer de llarg a llarg i se li va escampar per tota la cara. Em va mirar amb ulls murris i va dir, abans d’anar-se’n. “Camanduler!”. Però em va deixar el somrís sencer. Realment devia ser màgica, la paraula, perquè m’havia donat més Maria dels Àngels que totes les altres paraules del diccionari. I m’havia regalat una altra paraula. Albúrnia de camanduler...

Pep Albanell, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura

(De moment és un conte escrit per Pep Albanell en ocasió de la darrera diada de Sant Jordi -23 d’abril de 2007- per obsequiar totes les persones que van participar a la pro-posta “Apadrina una paraula” –més de 22.000 persones de 69 països diferents-. Aquesta iniciativa, impulsada conjuntament per l’Escuela de Escritores de Madrid i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, va convidar qui volgués a recuperar de l’oblit paraules en desús, paraules en via d’extinció, amb l’objectiu d’augmentar i com-partir el coneixement i l’ús del nostre ric cabal lingüístic).

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

MAISON DE LA FRANCE - c/ Fontanella 21-23, 4t 3a - 08010 BARCELONA - Tel. 93 302 05 82 - www.franceguide.com

102 remontadors mecànics, 278 km de pistes, 1320 de canons de neu, 348 km d’esquí de fons

9 estacions en un sol forfetper a les neus catalanes

Cues? No! Ara Compra el teu forfet a Barcelona

L1

L1

L1

L1

L1

L1

L3

L4

L4Urquinaona

Urquinaona Urquinaona

Urquinaona

Urquinaona

Catalunya

Catalunya

Plaça deCatalunya

Rda. Sant Pere

Via La

ietan

a

C. de FontanaPl. Urquinaona

Porta

l de l

’Ànge

lPg

. de G

ràcia

Catalunya

Catalunya