L’Hospital de la Santa Creu 1401-1929

Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents

L’Hospital de la Santa Creu


• Hospital en època medieval:

Equipament destinat a oferir assistència als necessitats i a

curar els malalts.

Influència del cristianisme: cura del cos i de l’esperit.

• Hospital en època actual:

Equipament destinat a proporcionar a la població una

assistència mèdico-sanitària completa, tant curativa com

preventiva.

Concepte d’hospital


• Fins al s. XV: – Lloc on s’acull als pobres “ben morir”– Influència de la hospitalitat cristiana.– L’hospital acull a malalts, pobres, orfes, etc.

• A partir del s. XV: – Nova finalitat hospitals: de lloc de “ben morir” a llocs on curar-se.

L’hospital acull als pobres malalts.

• S. XIX: – Avenços en higiene pública que milloren les deficiències sanitàries. – Desenvolupament de la medicina clínica i quirúrgica.– Aparició de l’anestèsia i l’asepsia.– Aparició de les especialitzacions.– L’hospital només acull a malalts.

Concepte d’hospital

Hospital de la Santa Creu: origen


• A Barcelona existien a l’Edat Mitjana una sèrie d’hospitals, creats per particulars i per l’administració civil o religiosa.

• A finals del s. XIV la situació d’aquests hospitals era molt deficient, tant en l’aspecte econòmic com en l’assistencial. Es decidí reunir-los en un sol hospital.

• El 1401 es fundà l’Hospital General de Santa Creu, que reuní sota una única administració els hospitals de les fundacions eclesiàstiques i municipals (Pere Desvilar, Marcús, Colom, canonge Vilar, Santa Margarida o dels Mesells i Santa Eulàlia del Camp).


Reglamentació

• Ordinacions de 1417, ampliades i modificades el 1571, el 1667 i 1707

• Constitucions de 1756• Reglaments de 1852 i 1869• Directori antich dels il·lustres administradors de l’hospital

general de Santa Creu de Barcelona. [ca. S.XVI-XVII] (Arxiu Històric HSCSP) Document redactat per un administrador eclesiàstic, que va estar en el seucàrrec durant 3 mandats. Descriu les obligacions del personal que tenia més importància en el centre, ja fos administrativa, espiritual o mèdica.


Taula, o sumari breu de las ordinacions fetas a XXVIII, de abril del any MDLXXI… Barcelona, 1707. BC AH 617, doc. 75


A qui s’acollia?• Malats. Infants, bojos o orats, dones embarassades, invàlids i

vells. Soldats ferits durant les guerres. El lloc de procedència dels malalts és divers.

• Separaven infants, orats, gestants i dones en general, veneris, leprosos, convalescents, estats epidèmics, invàlids i vells.

• Els vells, invàlids i malalts crònics van ser traslladats el 1586 a l’Hospital de Santa Maria de Misericòrdia, perquè eren molt costosos per la deficient economia de l’hospital. Tot i que quan la Casa de la Misericòrdia estava molt plena, tornaven a l’hospital.


Els nens a l’Hospital• L’Hospital tenia gran quantitat de nens. Els que es quedaven

des del moment del part, els que arribaven a través del torn o la porta, d’arreu del Principat. Eren una gran despesa per a la institució. Els que sobrevivien eren seguits durant tota la infantesa, als nois se’ls ensenyava un ofici i a les noies se les enviava a servir i se’ls donava una dot.

• 1504. 400 dides, fora i dins la ciutat, que alletaven els infants entre sis mesos i un any.

• 1853. Els nens passen a la Casa de la Maternitat (C. Ramalleres) fins que es creen els pavellons de la Maternitat (1889-1910).


A qui acollia? Els nensDepartament de dides. Nens fins a 2 anysDepartament de govern. Nens fins a 5-7 anys. Nens i nenes

juntsDepartament d’exposits i donzelles. Nois i noies separats a

partir dels 7 anys.

Entrada Fora A casa

1806 648 934 2691821 628 234 1851897 636


Any Homes Dones Total Morts

1457 323 23 346 91 26%

1473 204 66 270 118 47.7%

1483 396 106 502 254 50.5%

1497 177 66 243 112 46%

1566 1570 320 1890 438 23.17

1577 2312 746 3058 620 20.27

1587 1627 474 2101 589 28%

1597 2712 830 3542 719 20.29%

1607 3385 1741 5126 1166 22.74%

1807 17582981 soldats

1894 6793 820 12.0%

1861 381 396 677

1878 569 433 1002

1896 4058 518

Xifres


Personal de l’Hospital

• Administració general – 4 administradors i el prior

• Intendència general– Comprador– Guarda-roba– Reboster, fuster, sastre, sabater, pastor, carreter, etc.– Panisser– Boteller– Coc i també gallinera (s’ocupava de fer el caldo)


Personal de l’Hospital• Personal sanitari

– Metges. Feien entre 2 i 4 visites diàries, acompanyats per l’infermer, l’apotecari, el medeciner i el barber. Hi havia els metges de casa, que residien a l’hospital i tenien dedicació completa a l’hospital, i els de fora de l’hospital.

– Barbers o cirurgians. Fins al s. XVIII sota les ordres del metge: fan sangnies, apliquen sangoneres, cauteritzen i amputen.

– Especier o apotecari. Encarregat de preparar els medicaments (a la farmàcia de l’hospital). Els metges, quan passaven visita, redactaven la recepta a la llibreta de l’apotecari, que preparava la medecina.


Personal de l’Hospital

• Personal sanitari– Infermer. Rep als malalts, s’ocupa de la higiene, de la salut física i

espiritual i del menjar.– Pare i mare de les cambres. S’ocupen dels cambrers i cambreres de les

sales, de les dides, de les donzelles, dels bojos i dels infants. – Sobrestant i passioner: Encarregats de donar les medecines (xarops,

purgants, untures). El passioner també assisteix als moribunds

• 1405. Confraria de la Santa Creu: setmaners i setmaneres.

• S. XVI. Congregació de la Nativitat de Nuestra Señora, de l’església de Betlem

• 1731. Darderes. Associació de dones seglars per atendre les malaltes pobres de l’Hospital. El 1883 es convertiren en congregació religiosa.

• 1784. Germandat de germans de la caritat. El 1927 esdevingué la Societat Laica del Germans de la Santa Creu, que treballà també a altres hospitals.

• 1790. Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Són les primeres en rebre una certa formació especialitzada, a París.

Cura dels malalts: associacions laiques i religioses



Finançament• 1401. Martí l’Humà concedeix privilegi per heretar els béns dels qui morien a

l’hospital sense fills legítims o il·legítims.

• Rendes i censos dels antics hospitals.

• Llegats testamentaris i donacions de particulars, que buscaven assegurar-se la vida eterna.

• Almoines i guardioles de la Llotja i naus del port. Els baciners feien col·lectes arreu de Catalunya i posteriorment s'estengué a Rosselló, Cerdanya, Aragó i al s. XVII podien fer col·lectes a tota Espanya.

• Privilegi de 25 de juliol de 1587, del rei Felip II, pel qual les comèdies i representacions públiques només es podien fer on deien els Administradors, que rebien una taxa dels comediants i del públic (Teatre a l’Hospital)


Copia de el Real privilegio que concedio la Magestad de Felipe III [sic], rey de las Españas, de feliz memoria, al Hospital General de Santa Cruz de Barcelona acerca del arrendamiento de las comedias. [Madrid? : s.n., 1587 o post.]BC. AH 617, doc. 16


Epidèmies• Edat Mitjana: Pesta negra.

– Al llarg del S. XIV es calcula que va morir entre 1/3 i la meitat de la població europea. A Barcelona fins a un 60% de la població.

• Edat moderna: Febre groga (s. XIX) , còlera (s. XIX) i grip (s. XIX i XX). – 1821: 18.000 morts de febre groga a Barcelona

• Mesures preventives contra les epidèmies:– Limitació d’activitats comercials a la zona afectada– Restricció d’accés a la ciutat– Trasllat dels malalts a edificis fora de les muralles

(cases del morbo)


Docència mèdica

• 1401-1403. Estudi General d’Arts i Medicina de Barcelona, fundat per Martí l’Humà en un lloc proper a l’Hospital, al portal de la Boqueria. 1559 es traslladen al nou edifici de dalt de tot de les Rambles, que serà la Rambla dels Estudis.

• S. XVII. Aula d’Anatomies (cap al 1644). S’hi feien estudis anatòmics i autòpsies, que augmentaren molt amb les pestes.

• 1715. Supressió de la universitat a Barcelona. Trasllat a Cervera• 1760: Reial Col·legi de Cirurgians. Es crea perquè els futurs cirurgians rebin

una formació equiparable a la dels metges.

• 1842-1843: Facultat de Medicina de Cervera es trasllada al Reial Col·legi de Cirurgians.

• 1843: S’unifica la carrera de metge i cirurgià.


L’anestèsia a l’HospitalLa primera anestèsia a Catalunya

http://www.bnc.cat/El-Bloc-de-la-BC/La-primera-anestesia-a-Catalunya

Llull ja experimentava amb substàncies químiques i va obtenir l’anomenat vidriol dolç, que al segle XVIII va ser anomenat èter.

S. XVIII als salons francesos les dames utilitzaven l’òxid nitrós com a “gas hilarant”

S. XIX als Estats Units s’utilitzava l’èter i l’òxid nitrós en espectacles públics, com desinhibidor.

1842. S’utilitza per primer cop l’èter en una operació. No se’n fa difusió.1844-46. Metges nord-americans comencen a utilitzar-lo, primer a

odontologia. 1848. S’utilitza per primer cop el cloroform.A Espanya i Catalunya l’anestèsia arriba el 1847, al gener a Madrid i al

febrer a Catalunya, on a l’Hospital s’amputa un peu amb èter.

Marga Losantos. Servei d'Accés i Obtenció de Documents


Farmàcia

• L’Hospital va tenir una apotecaria gairebé des dels inicis. A les Ordinacions de 1417 s’indiquen les obligacions i deures de l’especier o apotecari.

• La farmàcia, el segle XVIII, podia subministrar més de 700 medicaments, com: xarops, opiates, confeccions purgants, pòlvores, píndoles, col·liris, olis, tintures, ungüents, bàlsams, emplastres, medicaments simples, etc.

• Concordie apothecariorum Barchinone in medicinis compositis Liber feliciter incipit. Barchinone, 1511. UB. Únic ex. complet.

• És la 1ª farmacopea impresa a Espanya i la 2ª farmacopea a nivell mundial, després del: Nuovo receptario composto dal famossisimo collegio degli eximii doctori della arte et medicina della inclita città di Firenze (1498).


L’Hospital a la BC: fonts• Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu

– Fons documental format per uns 6000 documents (lligalls, volums i capses) i més de 5000 pergamins. Conté llibres d'entrades de malalts, llibres de dides, d'expòsits, de l'administració de l'hospital, documents sobre comptabilitat i llegats.

– Aquest arxiu està repartit entre els arxius de la Biblioteca de Catalunya i els de l’Hospital de Sant Pau. El seu contingut en conjunt es consulta a través de la base de dades del Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu.

http://www.bnc.cat/catalegs/fonsHSC/- Llibres d’entrades de malalts 1457-1789. Paisans i soldats (nacionals,

anglesos i portuguesos)

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/hospstcreu

Hospital de la Santa Creu. Llibre d'entrades de malalts. (1480)BC. AH 3



Edifici

• Edifici emblemàtic del gòtic civil català. • El 1401 s’inicia la construcció sobre els terrenys de l’hospital

de’n Colom. Es fan ampliacions fins al segle XIX.• L’obra s’inicia amb les tres naus de la planta baixa i la part

superior de les naus de llevant i tramuntana. La nau de tramuntana, fins a la meitat, s’acabà cap el 1405, i la de Llevant el 1414.

• La part superior de la nau de ponent no es va fer fins el 1511.• Planta baixa amb volta de creueria molt rebaixada, planta

superior amb arcs diafragmàtics i coberta a dues aigues.


Llevant

Tramuntana

Ponent

Sant Josep Oriol (1730)

Casa de Convalescència

Sant Joan (s. XVI-XVII)

Joan Rodon arquitecte i assoc. Maqueta de la remodelació de la Biblioteca de Catalunya. Desembre 1990

Infermeries s. XVII

Acadèmia de Medicina, antic Col·legi de Cirurgia


Edifici• Les naus superiors estaven destinades als malalts. Al principi se

separava només per sexe i posteriorment (S. XIX) per malalties. Cada nau estava dividida en cambres o infermeries, que han anat canviant de nom al llarg del temps.

• Nau de Llevant (Est)– Quadra de Santa Maria. Infermeria d’homes. – És la nau més antiga de l’edifici. Entre els segles XVI i XVIII s’hi van afegir

diverses infermeries, adossades a aquesta sala.


Edifici• Nau de Tramuntana (Nord)

-- Quadra de Sant Pere. Infermeria d’homes.

-- El 1457 ja es van utilitzar les quadres de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Pere, Sant Jaume i la “primera cambra de les dones”

• Nau de Ponent (Oest)– Iniciada el 1511. El 1638 un incendi va destruir-la, però fou reconstruïda el

mateix any.– 1539 Cambres de Sant Roc, Santa Eulàlia, de les febres i de la Crucifixió.– 1730 Es construí la sala de Sant Josep Oriol per deixar espai als militars

malalts.


FontsConejo i da Pena, Antoni. Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana : l'arquitectura dels

hospitals catalans : del gòtic al primer renaixement. Barcelona : Universitat de Barcelona,

2003. Tesi doctoral.

http://tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2006/HOSPITALS_V1.PDF?sequence=4

Danon, Josep. Visió històrica de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona. Barcelona

: Rafael Dalmau, 1978

Fargues García, Isabel ; Tey Freixa, Roser. “Enfermería en el Hospital de Santa Creu de

Barcelona”. Revista Rol de enfermería (1995-2001, diversos números)

Hermano de la Caridad. Los Hermanos del Hospital de la Santa Cruz. Barcelona : Libr.

Casulleras, 1935

L'Hospital de Santa Creu i de Sant Pau : l'Hospital de Barcelona. 2a ed. Barcelona : Gustau

Gili, DL 1986

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau : 1401-2001. Textos: Manuel Riu i Riu ... [et al.].

[Barcelona] : Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona :

Lunwerg, cop. 2001


FontsRiera i Blanco, Manuel. L’Estudi General d’Arts i Medicina de Barcelona. Manresa : Arxiu

Històric de les Ciències de la Salut, 2007

L’Hospital de la Santa Creu 1401-1929

Presentations & Public Speaking

Transcript of L’Hospital de la Santa Creu 1401-1929