L'informador 630

of 24/24
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL ANY XIII · NÚMERO 630 Exemplar gratuït LA COSTERA - LA CANAL Dissabte, 4 de gener de 2014 Escaneja aquest codi QR i accedeix a la nostra web CANALS Pàg 8 , La Foguera avança dia a dia POLÍTICA Pàgs 2-3, Valoració de l’any dels portaveus XÀTIVA Pàg 4, Un pressupost de 24 milions FINESTRA OBERTA Pàg 12-13, Tota la informació de la cavalcada de Reis Les cartes esperen rebre resposta Els dies de la il·lusió a Xàtiva
  • date post

    14-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    235
  • download

    6

Embed Size (px)

description

4 de gener de 2014

Transcript of L'informador 630

  • SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    ANY XIII NMERO 630Exemplar gratut

    LA COSTERA - LA CANAL

    Dissabte,4 de gener de 2014

    Escaneja aquest codi QR i accedeix a la nostra web

    CANALSPg 8, La Foguera avana dia a dia

    POLTICAPgs 2-3, Valoraci de lany dels portaveus

    XTIVAPg 4, Un pressupost de 24 milions

    FINESTRA OBERTAPg 12-13, Tota la informaci de la cavalcada de Reis

    Les cartes esperen rebre respostaEls dies de la illusi a Xtiva

  • 2Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    AJUNTAMENT

    Roger Cerd, portaveu del PSPV

    Entenc que el 2013 ha sigut un any molt complicat per a lAjuntament de Xti-va com a conscincia dels prstecs que es van tenir que demanar al 2012 per fer front als deutes.

    El Consistori ha tingut que pagar una part daquest deute i aleshores, aquest 2013 ha sigut un any on shan vist reduts els diners destinats a les persones i aug-mentats els diners destinats als bancs. Ha sigut un any complicat per qu lequip de govern segueix perdent impuls poltic i segueix perdent coordinaci, cada vegada t menys idees i el projecte sha demos-trat que est esgotat.

    Lamentablement, el 2013 ha sigut un any on la crisi econmica ha pegat molt fort tant en les nostres industries com en les famlies, incrementant el nivell daturats a Xtiva i lequip de govern no ha sabut respondre amb poltiques soci-als demergncia que donaren resposta a aquesta situaci. Estem en moments crtics per a una part cada vegada ms gran de la poblaci, i cal reaccionar quan abans.

    Tamb ha sigut complicat per lelabo-raci dels pressupostos per al proper any, aix com les taxes, ja que el govern sha vist obligat a rectificar lincrement abusiu

    Aquest 2013 ha sigut un any on shan vist re-duts els diners destinats a les persones i aug-mentats els destinats als bancs

    i sha quedat amb les vergonyes a laire.De cara al 2014 espere que, com no pot

    ser daltra forma, siga un any millor que el que acabem de concloure. Vist el que est passant amb aquest equip de govern sense idees i sense projectes nous, no veig una possibilitat de reprendre una direcci poltica. No tenim les eines adequades per qu la situaci millore a Xtiva i si ocorre ser grcies a una conjuntura general que ho permetr.

    Estem veient com, als pressupostos per al 2014, el que prima s el pagament din-teressos i el pagament de lendeutament i no les poltiques per a les persones que sn el ms necessari actualment per a generar llocs de treball i per a donar solu-ci a situacions complicades de la nostra ciutat.

    Alfons Rus, alcalde de Xtiva

    Un 2014 ple de noves esperances

    Vist el que est passant amb aquest equip de govern sense idees i sense projectes nous, no veig una possibilitat de reprendre una direcci poltica al 2014

    Acaba lany 2013, un any difcil per ha servit perqu prenguem noves forces renovades per a afrontar el 2014 que ara comena. Arrere queden moments on criem que el pou era tremendament pro-fund com per a intentar eixir del mateix per la fora de tots i cadascun dels ciu-tadans ha servit per a anar veient la llum del tnel i des de lAjuntament hem sigut sensibles a les dificultats afegides de cada persona.

    Ladministraci ha de ser capa de donar respostes eficaces a les demandes i encara ms en temps de crisis i per a hem tre-ballat des de tots els departaments per a adaptar la gesti al moment actual. Hem sigut sensibles a les reivindicacions i cada problema en particular i general, com s la nostra obligaci, i en aquest cam hem de seguir treballant perqu els ciutadans de Xtiva aconseguisquen el grau de ben-estar que mereixen.

    El 2014 ha de ser un any on seguim avanant en la creaci docupaci. En un despunte de leconomia, en un ven-

    tall dimpostos que durem a terme per a fer-los realitat, perqu en aquests temps difcils s quan cal buscar frmules que permeten aquestes mesures que al cap i a la fi seran en benefici de tots.

    Des de lAjuntament que presidisc es-tem convenuts que estem en el bon cam, el cam correcte que ens permeta iniciar una Xtiva millor, ms habitable i ms justa per a tots.

    Estic segur que amb lesfor de cadas-cun ho podrem portar cap. s el meu de-sig per a tots els ciutadans i ciutadanes per a 2014. Com a ciutat solidria que es

    preocupa pels ms desfavorits, amb es-deveniments nics que noms poden tro-bar-se a Xtiva: Beln monumental, Nits al Castell, Joves Intrprets, etc.

    Xtiva ha de seguir caminant cap a un futur que ja ha comenat en tots els sentits, per a tractar daconseguir una recuperaci econmica al ms prompte possible, i en definitiva perqu tots els ciutadans i ciutadanes ens sentim cada vegada ms orgullosos de la nostra ciutat.

    2014 ha de ser un any on seguim avanant en la creaci docupaci, en una safata dimpostos que durem a terme per a fer-ho realitat

    Estem convenuts que estem en el bon cam, el cam correcte que ens permeta iniciar una Xtiva millor, ms habitable i ms justa per a tots

  • 3Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    AJUNTAMENT

    Cristina Sunyer, portaveu de Comproms Miquel Lorente, portaveu dEsquerra Unida

    El 2013 ha sigut un any perdut per falta dini-ciatives i per falta dinversi

    Al 2014 hem de posar els fonaments per deixar de pensar en el crixer i comenar a pensar en el vncer

    Lany 2013 no ha sigut un any gens posi-tiu per a nosaltres per les circumstancies que estem vivint. Hi ha ms de 3.000 atu-rats a la ciutat, estem molt per damunt de la mitjana estatal, i a ens ha de con-duir a la reflexi de que ac les coses no sestan fent b. No sha redefinit el model productiu quan tocava i sestan creant unes conseqncies que tots coneguem.

    A ms, la gesti econmica no ha sigut positiva. Sha incrementat la taxa del fem, suposant un impacte prou important per a les economies domstiques, sent una taxa que no es correspon a una gesti sos-tenible dels residus. Aquests residus han de ser una oportunitat per a leconomia familiar, i no un pes.

    El 2013 tamb ha sigut lany on lAjunta-ment suma un deute de 30 milions deu-ros. Un deute que sarrastrar, al menys, fins al 2022, una herncia que Rus ens deixar. Si anem al detall, hi ha coses to-talment immorals, ja que no sn inversi-

    ons o construccions aprofitades pel poble. I pensem que a no acabar ac i que se-guiran apareixent factures.

    De cara al 2014 ens fem una pregunta: quanta desigualtat ms pot suportar X-tiva?. Aquest s el nostre punt de partida. Front a, nosaltres pensem que totes aquestes resistncies que es produeixen a la ciutat shan de canalitzar davant la construcci duna alternativa. La gent del carrer demana canvi. Al 2014 hem de po-sar els fonaments per deixar de pensar en el crixer i comenar a pensar en el vncer. Per no un vncer pensant en el poder, sin pensant en tenir la capacitat de transformar i fer poltiques lligades a les persones. Hem de recuperar la illusi de la ciutadania amb projectes concrets i, sobretot, amb treballs fets colze a colze amb cadascun dells. Nosaltres ho estem intentant i aquest any que deixem enrere hem aprovat mocions adreades a que no existisca pobresa energtica a Xtiva, a la creaci dhorts socials...

    Des dEsquerra Unida fem una valoraci no positiva daquest 2013 pel que respecta a lequip de govern i pensem que el 2014 ha de ser un any de plantejar-se metes collectives i, sobretot, promoure el canvi que la gent demana al carrer.

    El 2014 ha de ser un any de plantejar-se metes collectives i, sobretot, promoure un canvi que la gent demana al carrer

    Des del grup Comproms fem una valo-raci de lany 2013 des de dos punts de vis-ta. En primer lloc, des del punt de vista de lacci de govern del PP. Sha demostrat que tant aquest any que ara acaba com el 2012 han sigut dos anys perduts per a fer inver-sions en infraestructures, aix com anys perduts en iniciatives de comer i activitats productives per a la nostra ciutat. Nosaltres pensem que sestan perdent aquests anys amb lexcusa de la crisi, i fonamentalment per la falta didees del Partit Popular. No sest invertint en un sector que nosaltres considerem estratgic i fonamental com s el turisme i, com no, el turisme associat al comer. El fet que no hi hagen diners no t que impedir que es seguisca invertint en aquests puntals bsics per al futur de Xti-va com a ciutat. El segon punt de vista que cal destacar s el de la nostra activitat pol-tica com a formaci. Estem satisfets ja que hem realitzat moltes propostes en positiu des de loposici, el paper que ens ha mar-cat la ciutadania per a controlar el govern. Les nostres propostes han sigut molt in-teresant i aporten molt, fonamentalment les realitzades en matria dordenances i en quan a ordenaci del territori. El fet de que mamprengurem la iniciativa de que quedaren resolts tots els PAIs ha suposat un benefici a lordenaci del territori. Hem fet un treball positiu que sha vist reflectit en el

    colof de lany, amb la recent sentncia del Tribunal Superior de Justcia que ens dona la ra en el tema del Conservatori. Malgrat tot els intents de dissimular-ho, lAjunta-ment de Xtiva no tenia avaluats els cos-tos del Conservatori i no es podia repercutir aquesta pujada en els usuaris. Volem trans-metre a tots els que sn conscients daques-ta manipulaci per part del PP i es senten preocupats pel futur daquest centre, que el cam dels Populars acabar al 2015.

    Desprs del vist en laprovaci dels pres-supostos, pensem que aquest nou any est fonamentalment enfocat al problema del deute, molt dell contret de manera inne-cessria, que t amb nosaltres la Genera-litat Valenciana, que responen a prstecs per tapar aquesta falta de liquiditat... En definitiva, estem abocats a 0 inversions i el futur que ens espera s nicament el pagar el deute anterior. De cara al 2014 nosaltres anem a seguir treballant en el mateix sen-tit que fins ara, en la lnia de seguir fent propostes en positiu. Una vegada aconse-guit que els PAIs queden sense efecte, la nostra proposta va a ser la requalificaci dels terrenys, aix com treballar en un sis-tema ms just i adequat per mantenir els nivells dingressos del Consistori. Daltra banda anem a fer propostes per revitalitzar el comer i el turisme de la nostra ciutat, i si ens voten en contra, seguirem treballant.

  • 4Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    AJUNTAMENT

    Xtiva i la ciutat de Valncia des de sempre han tingut moltes coses en com: sn ciutats referents en la cultura del Pas Valenci, foren les ciutats ms importants de lantic Regne de Valncia, ciutats valenci-anoparlants governades pel mateix pensar poltic; per, ara ms que mai, ambdues ciutats tenen una altra similitud, una Gran Ciutat que sels cau a trossos. Al Pas Valenci des de fa cosa danys s ben sabut que les grans construccions, al igual que els grans esdeveniments, sn deficitries, fetes amb materi-als de baixa qualitat i mal acabats. A les empreses constructores sels infot com queden els acabats al igual que a molts governs, i el pas-sotisme per part dells- augmen-ta de manera gradual per reparar desperfectes. Fa unes setmanes fou notcia els desperfectes que hi

    havia al Palau Reina Sofia de la Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia; el grup Comproms va donar a conixer que el trencads de la gran cltxina estava caient -se a trossets. s normal que un edifici de 90.000.000 deuros estiga fent-se malb en tant poc temps? s raonable que coste 4.000.000 deuros a lany el manteniment de l esmentada Ciutat de les Arts? Tamb hem vist com apareixien clivells a lAutovia A3 en sentit Va-lncia a laltura del gegantesc vi-aducte de Contreras. Una pea de la gelosia metllica sembla ser la responsable daquest desperfecte. Malauradament des de tots els llocs als valencians ens saquegen, i a la ciutat presumptament ho han fet amb ms art. A Xtiva tamb fou notcia, a la Rdio i a lAssemblea de Comproms, que la ciutat de lEsport

    presentava mal acabats i desperfec-tes a les seues installacions especi-alment a la zona del gimns i ves-tuaris. Una Ciutat de lEsport que a penes t dos anys, i com la majoria de les infraestructures que es fan tenen deficincies i sobrecostos.

    Una Ciutat de lEsport que des del principi enganya subtilment als ciutadans: ens digueren que tenia 137.000m2 de superfcie, que dispo-sava de les millors installacions, que seria eficient energticament i que estava dedicada a totes les dis-ciplines esportives, i tot aix sabem que no s de tot cert!

    Per una banda sabem que estal-viar un 20% de lenergia com va anunciar Vicente Parra, no s ser energticament rentable ni eficient.

    A ms a ms, el Regidor dEsports Jorge Herrero va reconixer comprar una graderia per disputar un cam-pionat Jnior dEspanya. Aix doncs no es pot presumir ni xafardejar de tindre les millors installacions a nivell nacional, perqu sabem que lequipament esportiu s deficient i hi ha esports que no shi poden prac-ticar. Per exemple, els jugadors de bsquet es queixen per la grandria de les cistelles i per tant prefereixen

    anar a Benignim a jugar perqu te-nen millor equipament.

    Per una altra els que practiquen algun esport minoritari com s lsquash no tenen cap pista, al igual que els de nataci o hoquei . s per aix que els esportistes daquestes modalitats han de desplaar-se a altres llocs com Alzira o Ontinyent. Mentre uns no poden practicar el seu esport perqu no ha tingut ca-buda a la Ciutat de lEsport i han de desplaar-se a altres llocs, altres tenen la sort i el privilegi de tindre vries pistes algunes delles co-bertes- i el luxe de no fer cua per practicar-lo com s el cas del pdel, golf, futbol o handbol. Ms de tren-ta deficincies presentava la Ciutat de lEsport un any desprs dinaugu-rar-se que de segur actualment en podrien ser ms. Ens digueren que tindrem una completssima sala de fitness i musculaci de 550 m2 i men ric, per la grandria i per lo de completssima. I ac trobe una altra similitud entre les ciutats: edificis de grans espais per amb poc con-tingut. La sala de fitness de com-pletssima Rien de rien com deia Edith Piaf; el material s deficient i de mala qualitat: banquets tren-

    cats, no hi ha per fer Press de banca guiat, peces repelades,...El sl del gimns no s esmortedor de colps i per tant a molts llocs degut al mal s i a la pssima qualitat ja ha bu-fat i presenta greus forats, entre daltres desperfectes. A qui se li acut fer un gimns on es mouen peces de gran pes i no projectar un sl adient? I laccs als vestuaris? la-mentable! Des del grup Comproms Xtiva shan demanat responsabili-tats i revisions dels plecs de condi-cions de les obres per veure quines sn les condicions que sestipulen als contractes dobres. Que tinguen en compte els avals dipositats i pre-sentats a linici de les actuacions urbanstiques a ladjudicaci de les contractes. Tanmateix, lAjunta-ment de Xtiva deuria de demanar la reparaci immediata de tots els desperfectes que hi ha presents.

    Per a acabar, una altra cosa en com que tenen les dues ciutats: quan sinauguren grans edificis hi ha sempre una assistncia massiva segons els mitjans de comunicaci, i em qestione, ser pel bon temps o pels refrigeris que ofereixen? A Xtiva fou una truita gegant acom-panyada de fortes rfegues de vent.

    Vicent Bella i Soler, militant de Comproms Xtiva

    Similituds entre la Ciutat de lEsport que sens cau a trossos i la ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia

    REDACCIEl primer plenari de lany va

    servir per aprovar definitivament els pressupost general de 24 mi-lions deuros per a lexercici 2014, un dels debats ms importants de lany al tractar-se de leina fona-mental per a donar un servei per a la ciutadania.

    Per Miquel Lorente, portaveu dEsquerra Unida, es tracta dels pressupostos del deute de 33 mi-lions i va demanar als regidors donar la cara i reconixer que lAjuntament est endeutat. Lo-rente va afirmar que aquestes xifres no estan destinades a les persones, ja que es retalla en tot per a poder fer front a un deute que vosts han generat i es deixen el ms important: la promoci econmica i lemergncia social. Finalment, el portaveu va denun-ciar que el PP incompleix la llei i vosts representen solucions anti-gues, fan uns pressupostos su-mant i restant xifres, sense tenir en compte la poltica i hi ha que marcar-se uns objectius.

    Cristina Sunyer, mxima repre-sentant del grup Comproms, va definir el pressupost com el pres-supost de la trampa, unes tram-pes a les que ens teniu ja acos-tumats. Per al grup de loposici, el text no t cap consistncia i el problema s que es pressuposten unes coses i desprs es gasten en el que voleu. Aix mateix, Sunyer

    va titllar daustericidi al con-demnar a la ciutadania a no tenir serveis, incomplint el pla dajust. La regidora va recordar que Rus ha rebaixat lIBI amb afany elec-toralista i fent demaggia barata i nosaltres proposem baixar-lo a una part de la poblaci i pujar-lo als que ms tenen.

    Roger Cerd, des del PSPV, va especificar que el pressupost s un desgavell i una mostra de lo mal que el PP pot arribar a fer les coses. Daltra banda, Cerd va re-cordar que vau intentar amagar 550.000 euros i la interventora us va indicar que o ho modificveu o estareu incomplint la llei. Heu tret la tisora, deixant en evidncia la manera de fer les coses, empit-jorant encara ms la situaci del pressupost. El portaveu socialista va destacar que es destinaran un 60% ms de la partida que lany passat als bancs i va recordar que les mximes inversions previstes per a 2014 sn 30.000 euros en software i 40.000 en lordenana dels animals.

    El Partit Popular no va utilitzar el seu torn de rplica i va aprovar els pressupostos per majoria.

    El segon punt en lordre del dia va servir per aprovar lordenana sobre les noves mesures sancio-nadores contra lincivisme dels propietaris de gossos, amb els vots a favor del PP i labstenci dEU.

    s veritat que hi ha una mi-noria que genera conseqncies a nivell acstic, sanitari i de ne-teja. Ara mateix es donen impor-tants punts de conflicte i veiem que aquesta ordenana es plante-ja amb una certa contundncia i esperem que aix siga, va afirmar

    Miquel Lorente. La convivncia amb els vens s el que nosaltres ressaltem i demanem tolerncia 0, per el que no compartim s el registre de lADN, ja que suposa una despesa molt suprflua i no s fiable. Aix, ledil dEU va recla-mar sentit com i apostar per un mapa municipal que concrete on estan els principals conflictes.

    Per la seua banda, tant Compro-ms com el PSPV es mostraren en contra daquesta nova ordenana, coincidint en qu el PP no ha sigut capa de fer complir la que estava en vigor fins a aquest moment.

    Aix, per a Comproms es tracta duna presa de pel ja que mai heu

    pogut fer complir el rgim san-cionador de lanterior ordenan-a, que era similar. Per aquest motiu, apostar una inversi de 50.000 en aquest moment s com burlar-se dels ciutadans, quan la ciutat t necessitats ms impor-tants. Cristina Sunyer va dema-nar regulaci i proves ja que no ens fiem de vosts perqu se fan trampes a s mateix.

    Roger Cerd va afirmar que el

    problema que tenim no es soluci-ona amb aquesta nova ordenan-a, ja que tan sols cal aplicar lan-terior com correspon. La Policia deuria dapropar-se ms al carrer

    i no estar sols amb els operaris de lOra. Finalment, en referncia a la quantia econmica de la me-sura, des del PSPV van acusar als edils populars de no ser capaos de fer res sense gastar una eleva-da quantitat de diners. No hi ha hagut ni una sola denncia des de 1998 que est lordenana anti-ga, i entenem que falta voluntat poltica per solucionar-ho.

    El Partit Popular va rebutjar de nou el seu torn de rplica, degut a ser un tema ja tractat en co-missi. Al respecte, els grups de loposici titllaren de vergo-nys i espectacle lamentable espectacle el no haver contestat a les propostes, demostrant que quan no teniu arguments millor callar, va afirmar Cerd. Per la seua part, Lorente es va mostrar sorprs per aquesta actitud i va demanar raonar i fer poltica ja que aquest plenari costa diners, i ms en un dia com hui, amb unes qestions tan importants i on molta gent ha vingut aprofi-tant els dies de vacances.

    El Partit Popular aprova un pressupost de 24 milions per a 2014Loposici va titllar el plenari de vergonys i despectacle lamentable per no utilitzar el PP el torn de rplica als dos punts ms importants, demostrant que quan no teniu arguments millor callar

    Loposici va destacar que va a destinar-se a pagar el deute un 60% ms que al 2013

    EU va reclamar sentit com i apostar per un mapa municipal que concrete on estan els principals conflictes per millorar lordenana dels gossos

    Roger Cerd va afirmar que el problema que tenim no es soluciona amb aquesta nova ordenana, sols cal aplicar lanterior com correspon, ja que des del 1998 no sha posat cap denuncia

    Plenari dahir

  • 5Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    XTIVA

    COMPROMS demana lallargament del termini de les places a concurs

    COMPROMSCOMPROMS ha demanat

    lallargament del termini per a presentar sollicituds a les dues places que lAjuntament de X-tiva ha tret a concurs, Tcnic de Protocol i Comunicaci i Coordi-nador dActes i Esdeveniments i Gran Teatre. El grup municipal ha presentat una moci en la que demana que sallargue el termini de presentaci dinstncies a les dues places citades, en almenys quinze dies hbils a partir de laprovaci daquesta moci, es faa publicitat de la convocat-ria, per rdio, premsa i televisi

    i en els mupis disponibles per al seu s per part del consistori, que es detalle ms el temari exi-git per a la convocatria, donant un termini de sis mesos per a la realitzaci de les proves, per tal dajudar a la igualtat doportuni-tat de les persones presentades i que sincloga en els requisits la possessi del nivell mitj de la Junta Qualificadora de Coneixe-ments de Valenci.

    Cristina Suer, portaveu de COMPROMS a lAjuntament de Xtiva, ha declarat que des del nostre grup municipal venim demanant transparncia en la

    contractaci i en la dinmica de lAjuntament, per tal que no hi haja cap ombra de dubte en la igualtat doportunitats de to-tes les persones que opten a un lloc de treball, en unes circums-tncies en les que la societat es

    troba molt sensibilitzada al res-pecte, amb un nivell molt baix de confiana en les actuacions dels responsables pblics. Sembla que la resposta que lequip de go-vern t a les demandes de COM-PROMS s ms ocultisme en la contractaci, quan els mitjans dels que disposa faciliten molt la transparncia i la publicitat de qualsevol actuaci.

    En la moci es recorda que en juny de 2009 lequip de govern va voler traure a concurs pblic les dues places que fins el moment havien sigut de designaci direc-ta de lequip de govern.

    La resposta de Rus a les nostres demandes de transparncia en la contractaci s ms ocultisme

    El PSPV proposa que les unitats educatives que la Generalitat vol eliminar a Xtiva siguen de centres concertats

    PSPV XTIVALa regidora del PSPV de Xtiva

    Xelo Angulo ha proposat que si la Generalitat vol eliminar unitats educatives de la ciutat que ho faa de centres concertats i no de centres pblics com ha anunciat. Els centres pblics sn de tots, i estan a labast de tots, mentre que els centres concertats sn privats, que sols es poden perme-tre alguns, i la seua finalitat real s el negoci i el lucre, per tant Angulo afirma que si sobra algu-na unitat s daquella que no est a labast de tots.

    Per Angulo a ms afirma que sha de veure ms enll de la unitat educativa, tamb sha de veure el seu context. Des del PSPV expliquen que per millorar la ciutat de Xtiva esta sha de pensar globalment, en conjunt, i tamb pensant en loferta educa-tiva, per aix recorda Xelo Angu-

    lo que eliminar unitats del CEIP Taqugraf Mart i del CEIP Attilio Bruschetti perjudiquen al centre histric i, si buidem de serveis el centre histric, en qu est pen-sant realment el seu pla de revi-talitzaci?.

    Especial referncia sha fet a lAttilio Bruschetti, considerant que s una irresponsabilitat la retallada deste centre emblem-tic perqu sembla que el PP est capficat en fer desaparixer el primer centre educatiu de Xtiva,

    que a ms forma part un conjunt amb jard histric per a la ciu-tat, recorda Angulo.

    Per una altra banda els soci-alistes recorden que els centres pblics sn els nics que garan-teixen els valors constitucionals duna societat democrtica, ja que lnic ideari que tenen s el que marca la constituci i les-tatut dautonomia: les lleis b-siques del pas, i on seduca amb igualtat, solidaritat i sintegren totes les realitats culturals de la societat actual.

    Conclou Xelo Angulo criticant que el govern de la dreta dAl-fonso Rus ha estat afavorint i promocionant clarament len-senyament privat i concertat a costa del pblic, i que la conse-qncia que aix t s que ses-tan deixant morir algunes zones de la ciutat per no fer una plani-ficaci educativa adequada, i ara

    aix ho rematen amb el distric-te nic. El PSPV recorda que la seua proposta educativa s fer una distribuci equitativa de tot lalumnat, entre totes les unitats disponibles dels centres pblics de la ciutat i, en tot cas, si no hi ha prou, subsidiriament les concertades.

    Respecte al concurs convocat de dues places a lAjuntament, segons el PSPV, Alfonso Rus i el PP volen deixar-ho tot lligat i ben lligat abans de que els tiren de lajuntament. Desta forma sha manifestat el portaveu del PSPV de Xtiva, Roger Cerd, desprs de saber-se que el govern muni-cipal ha tret a concurs dues pla-ces de treball municipal el dia 20, una data que no s casual, per-qu en Nadal no hi ha normali-tat de treball, i demostren que ho fan damagat per a collocar els seus crrecs de confiana.

    Xelo Angulo, regidora del PSV: el PP no pensa en el servei pblic ni en el conjunt de la ciutadania quan sols contempla eliminar unitats de centres pblics

    EU XTIVAEl passat 20 de desembre lal-

    calde Rus sense fer s de cap r-gan de govern o informatiu de lAjuntament de Xtiva anuncia-va termini i requisits per ocupar dues vacants en la plantilla de personal funcionari de lAjunta-ment, una de Tcnic de Protocol i Comunicaci i laltra de Coor-dinador dActes, Events i Gran Teatre, atorgant 5 dies hbils per poder presentar les sollicituds. Front aquest fet, el grup muni-cipal dEU lamenta la nulla transparncia de Rus en aquest cas i durant tota la seua etapa de govern a lhora de contractar el personal de lAjuntament de Xtiva. Segons la formaci des-querres hem rebut mltiples queixes pel lamentable obscu-rantisme de lequip de govern del

    PP a lhora realitzar les contrac-tacions de personal municipal. De fet, segons Lorente lalcalde Rus ha confs durant dcades lAjuntament de Xtiva amb les seues empreses particulars vul-nerant-se en molts casos els principis digualtat, transparn-cia, informaci i publicitat. De fet EU ha assenyalat que Rus ha perdut lltima oportunitat per rectificar i fer que les ofertes de treball municipal siguen comu-

    nicades de forma correcta amb temps i forma, que es dne la mxima difusi als mitjans de comunicaci locals i es deixe de practicar la contractaci a dit. Per a la coalici desquerres Rus ha tancat lany duna manera lamentable donat que ha inten-

    tant burlar-se de la ciutadania traguent dues places de treball municipal en plenes festes de Nadal, amb sols cinc dies hbils de termini per poder optar i amb una difusi informativa que ha deixat moltssim a desitjar.

    En Nadal i amb un termini molt curtLorente: Rus ha intentant burlar-se de la ciutadania traguent dues places de treball municipal en plenes festes de Nadal

    Por Francisco Lluch

    Comenzamos el ao 2014

    ECONOMA

    Empieza el ao de la recupera-cin segn nuestro actual Gobi-erno. Algunos datos nos llevan a pensar en ello.

    Comenzamos con el dato de paro. El desempleo descendi en diciembre en 107.570 personas hasta los 4.701.338 desempleados a cierre de 2013, segn los datos publicados hoy por el Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Esta ltima cada mensual del paro representa el mejor registro de los ltimos diecisis aos en un mes de diciembre (es decir, el descenso ms intenso de toda la serie histrica) y el segundo mayor retroceso en cualquier mes de toda la serie, tras el que se produjo en junio pasado (127.248). La afiliacin crece en diciembre por primera vez desde 2006 (4.097 nuevos afiliados), el mejor mes de toda la serie histrica.

    Seguimos con la prima de ri-esgo. Esta se sita cerca de los 200 puntos bsicos. El resultado es que la rentabilidad exigida al bono espaol a diez aos se afi-anza por debajo del nivel del 4%, en el 3,9%, en mnimos desde 2010.

    La cierta estabilidad del euro ante la posibilidad de su desapa-ricin por las turbulencias en la UE en fechas pasadas hace que se fortalezca, en cierto sentido, resultando ser una buena divisa donde invertir. Por el contrario, el inters exigido al bund alemn se acerca a sus mximos desde el pasado mes de septiembre. Las ltimas desinversiones sitan su rentabilidad a un paso del nivel del 2%

    Los primeros datos macro pu-blicados en 2014 han reforzado las perspectivas de una reactiva-cin de la economa en la euro-zona, y los conocidos ayer, como hemos visto, han confirmado los sntomas de mejora en el merca-do laboral de Espaa.

    Parece ser que comienza el des-pegue.

    Ahora, no todo es positivo. Nu-estra sistema de la seguridad so-cial sigue en peligro de extincin. A pesar de las reformas tomadas no parece que su solvencia se for-talezca. De momento este ao los pensionistas no vern revalori-zadas sus pensiones respecto al IPC sino con el ndice de revalo-rizacin (IR) que variar en fun-cin de los ingresos y gastos al sistema de la S.Social. En concre-to, para este ao, las pensiones subirn un 0,25%, el mnimo del intervalo de crecimiento que se sita entre el 0,25% y el IPC ms un 0,50%

    Es primero de ao, confiemos y mantengamos la esperanza del comienzo de la recuperacin en todos los sentidos y , sobretodo, que se haga notar que es lo que importa.

  • 6Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    XTIVA

    Diorames solidarisSeguint amb els actes na-

    dalencs, el passat dijous a les 19 hores va tenir lloc la visita insti-tucional a lexposici de Diorames al local social de Tyrius Xtiva. A lacte va assistir la regidora de benestar social Rosa Esteban, que va estar acompanyada per Ampa-ro Gimnez, presidenta daquesta

    associaci. Lexposici, que cons-ta descenes fetes a m des de lAnunciaci fins a la presentaci de Jess al Temple, es podr visi-tar fins al 6 de gener. Fins que no ho descobreixes la gent no es pot fer una idea, ja que s una mera-vella el poder veure-ho, va desta-car Gimnez.

    Concert dAny NouEl regidor de cultura, Ramon

    Vila, promotor del concert, va mostrar a la seua conclusi, la satisfacci pel resultat del con-cert dAny Nou celebrat dijous passat al Gran Teatre de Xtiva i que va reunir les orquestres, per primera vegada, de les dues so-cietats musicals de la ciutat, la Vella i la Nova. El pblic va om-

    plir la sala i va respondre amb aplaudiments a les interpreta-cions de les dues orquestres que van oferir un programa variat i am. Aquesta primera edici del concert va ser organitzada per la SM La Nova esperant que es mantinga en un futur dins de la programaci anual musical de la ciutat. Orquestra de la Msica Nova Jove Orquestra de la Primitiva Setabense

    Sonora panderetadaAmb ms de 300 participants

    la segona edici de la pandere-ta ha sigut tot un xit. No tans sols va ser una manifestaci de soroll tpic nadalenc, ni tampoc una berenar multitudinari. En-guany la pandereteda celebrada a la baixadoreta de lAlbereda de Jaume I va reunir un taller de confecci de panderetes, que els

    participants van decorar, tamb un concurs de fotografia aprofi-tant les xarxes socials, tamb re-presentaciones teatrals per dos grups diferents. La programaci va ser molt completa i els vens de la ciutat van respondre amb la seua participaci. Sembla que la tercera panderetada est con-firnada per al prxim any.

    ContacontesUna de les activitats incloses a

    la programaci municipal de Na-dal ha sigut el contacontes. Les-cenari ha sigut el hall del Gran Teatre. Alli els ms menuts i els seus acompanyants han gaudit de moltes histries. Va ser els dies 29 i 30. No ha sigut lnica activitat teatral doncs esta ma-

    teixa vestrada, de nou al Gran Teatre, es representar lobra Nunca jams, el rescate de Cam-panilla per la companyia Altere-ven. La entrada nica tindr un preu de 5. Es tracta dun espec-tacle per a tota la familia i per a totes les edats. Dem ser el torn de la cavalcada.

    Mercat medievalMalgrat la reducci del nom-

    bre de llocs de venda respecte a altres anys, el mercat medi-eval de la plaa del Mercat i els seus voltants ha tornat a centrar latenci de vens i visitants en els ltims dies de la campanya de Nadal i Reis. Enguany hi ha una nova empresa organitza-dora. Es va inaugurar ahir i ro-mandr obert fins dem. Al cos-

    tat dels diferents llocs de venda es desenvolupen tot tipus dac-tividats relacionades amb ledat mitjana como el forn, treballs amb el vidre, diferents tallers artesanals, animaci de carrer...

    El mercat medieval sha con-vertit, amb el pas dels anys, en una de les tradicions de les cam-panyes de Nadal que organitza lAjuntament de Xtiva.

    BetlemEl Betlem municipal de lAl-

    bereda ha tornat a ser el centre de lactivitat especial de Nadal. A lespera de rebre les dades oficia-lis, en general, el bon oratge, ha afavorit la seua visita per vens i visitants. A ms a ms al voltant dell els patges reials han rebut les cartes del xiquets i xiquetes.

    Tamb sha pogut gaudir de les passejades en burreta o del lliu-rament dels premis del concurs de cartes als Reis. Dilluns ser lltim dia de visites. Tornar any que ve i, com es va anunciar en el dia de la seua presentaci, no es renuncia a noves incorpo-racions o ampliacions.

  • 7Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    COMARCA

    Els alcaldes expressen els seus desitjos per al 2014Ricardo Cardona, alcalde de Canals

    Desitge que la indignaci general es transforme en collaboraci social i que tinga als canalins pel gran poble que som

    Espere que en aquest 2014 els ms desprotegits obtinguen el calor de la solidaritat de la resta de vens.

    Com no, que el treball torne per a totes les persones aturades i plene de societat aquesta societat. Final-ment, que la indignaci general es transforme en collaboraci social i que tinga als canalins pel gran poble que som.

    Carlos Garrido, alcalde de la Granja de la Costera

    Volem culminar el polgon amb les empreses que estan interessades per qu revertisca a nivell social

    A nivell social, coincidint en els desitjos de la major part de la gent, magradaria que tots pogueren tro-bar un lloc de feina digne per a poder sobreviure en els temps que corren. Estem perdent molts trets social, i almenys, el treball i lhabi-tatge sn dos qestions que sha de lluitar per aconseguir mantenir-ho. Nosaltres ho intentarem fer realitat i volem culminar el polgon amb les empreses que estan interessades. s un projecte difcil i complicat, per estem contents amb la nau que ja est funcionant, i volem que lany que ve siguen molts ms per qu re-vertisca a nivell social.

    Santiago Arvalo, alcalde de Enguera

    Nuestros esfuerzos en 2014 irn encaminados a crear empleo

    Lo ms importante es que en el 2014 la gente pueda tener una opor-tunidad de trabajo. Yo pido para este ao sobretodo trabajo y salud. Desde nuestro Ayuntamiento se-guimos con una poltica de ayuda a nuestros vecinos. En los ltimos dos aos hemos conseguido ajustar las cuentas y cerrar a 31 de diciembre un presupuesto con todas las factu-ras pagadas. Ahora, lo que se trata es reinvertir todo el supervit que tengamos para crear nuevos puestos de trabajo. Hemos hecho un plan de empleo y nuestros esfuerzos irn en-caminados a crear empleo.

    Joaquin Mateu, alcalde de Novetl

    Des del Consistori de Novetl seguirem intentant fer-ho el millor possible per al nostre poble

    Espere que el 2014 comence de la millor manera per a tots. El meu millor desig seria que tota aquella gent sense feina la puguera trobar en aquest any per a que la situaci de les persones que ms ho neces-siten millore. Des del Consistori de Novetl seguirem intentant fer-ho el millor possible per al nostre poble. La idea s crear llocs de treball i les nostres poltiques aniran destinades a crear treball. Per finalitzar desitge com no, salut per a tots.

    Javier Sicluna, alcalde de lAlcdia de Crespins

    Espere que el 2014 siga un any ple de salut, de pau, de prosperitat i, sobretot, de treball

    Com alcalde de lAlcdia desitge per a tots els meus vens, aix com per a tots els ciutadans de la comarca que el 2014 siga un any ple de salut, de pau, de prosperitat i, sobretot, de treball. Des de lAjuntament anem a seguir treballant per aconseguir-ho. Estem fent una poltica de contenci de despesa, pagant als provedors a 30 dies i potenciant locupaci en les empreses locals.

    Evarist Aznar, alcalde de la Llosa de Ranes

    Magradaria que els projectes que anem a posar en marxa es puguen dur a terme, com el pavell i el Museu Etnolgic Histric

    Per al meu poble, el meu desig s que les xifres datur baixen duna manera important i es quede a nivell residual. Que la gent puga tenir fei-na s el ms necessari hui en dia, i a s el que far que tot vaja millor i les famlies puguen afrontar el fu-tur duna manera molt digna. Tam-b magradaria que els projectes que anem a posar en marxa es puguen dur a terme, tant la construcci del pavell com la finalitzaci del Mu-seu Etnolgic Histric de cara a mi-tat dany.

  • 8Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    CANALS

    Tel: 96 204 96 16 - LALCDIA DE CRESPINSFacebook: Bon Profit - Twitter: @bon_profit

    PIZZERA - CAFETERA - LUDOTECA

    Comidas y cenas das de La Foguera, Sant Antoni i Els Parells.Elige tus mens de 15 a 18 , amenizado por orquesta

    Avda. Vicente Ferri, 32 - CANALS

    Tel 962047360

    REDACCIEn la vesprada de dimecres va

    tenir lloc la tradicional plant que serveix com a base i com a inici de la Foguera de Sant Anto-ni de 2014, la ms gran del mn. Aix, la Plaa Major daquesta lo-calitat de la Costera es va emple-nar de vens i festers per contem-plar un dels actes que dona, ara ja s, el tret deixida a la festa.

    Mitjanant tres cordes situades als balcons de lespai, el primer es va erigir en tan sols 30 minuts. Desprs, com ja s tradicional, els festers i festeres repartiren mis-tela i dolos a tots els presents.

    Aquest acte es va incorporar a les activitats festives oficials en honor al Patr de Canals fa 10 anys, i cada vegada assisteixen ms canalins al mateix, conver-tint-se ja en una tradici per a tots els presents en la vesprada de Cap dAny.

    Ja el dia segent els plantaors van comenat a posar els primers troncs a la foguera, una tasca complicada pel seu pes, i que con-clour sols uns dies abans del 16 de gener, dia de la crem.

    La Foguera de Sant Antoni comena a prendre formaEl passat 1 de gener va tenir lloc la tradicional plant del primer pi

    PROGRAMA DACTES PREVISDISSABTE 4 DE GENER

    20.30 h Al Pavell Ricardo Tormo, acte de presentaci de la Festera de Grcia Infantil del 2014, Srta. NGELS SANZ FERRER y la Festera de Grcia, Srta. LAIA JULVE ALBEROLA

    Tot seguit, a la Sala dExposici-ons del Centre Cultural Ca Don Jos. Inauguraci de lexposici del XXXII Premi Nacional de Fo-tografia Vila de Canals.

    DIUMENGE 5 DE GENER

    18.00 h Entrada a Torre-Cerd de la Cavalcada de Reis.

    18.00 h Entrada a Aiacor de la Cavalcada de Reis.

    19.00 h Entrada al Barri de La Torreta de la Cavalcada de Reis.

    20.00 h Entrada a Canals de la Cavalcada de Reis.

    21.00 h Al Pavell Ricardo Tor-mo, lliurament de re- gals per part dels Reis Mags als xiquets presents.

    DIVENDRES 10 DE GENER

    En horari vesprada i als car-rers del casc antic de Canals. Mercat Medieval

    DISSABTE 11 DE GENER

    En horari de mat-vesprada i als carrers del casc antic de Ca-nals. Mercat Medieval

    10.00 h Al Pavell Ricardo Tormo. XII Trobada de Boixets.

    DIUMENGE 12 DE GENER

    En horari de mat-vesprada i als carrers del casc antic de Ca-nals. Mercat Medieval

    10.30 h Missa en sufragi dels

    Festers difunts i per les intenci-ons dels Festers vius. Fundaci Pia 1978.

    13.30 h Dinar de Germanor de Festers i Festeres danteriors Festes Patronals de Sant Antoni.

    18.00 h En la avda. Vte. Ferri, recepci de les Bandes de Msi-ca participants en el 43o Festi-val de Bandes de Msica de Sant Antoni.

    18.30 h Al Pavell Munici-pal, celebraci del 43o Festival de Bandes de Msica de Sant Antoni, amb lactuaci de les segents bandes: Sociedad Mu-sical Sta. Cecilia de Requena Unin Musical Sta. Cecilia de Canals. Patrocina: Ajuntament de Canals. Organitza: U.M. Sta. Cecilia de Canals

    DILLUNS 13 DE GENER

    19.30 h A lEsglsia Parroquial.VI Jornades Santantonianes.Conferncia de D. Rafael Nar-

    bona Vizcano

    DIMARTS 14 DE GENER19.30 h A lEsglsia Parroquial.VI Jornades Santantonianes.Conferncia de Da Sandra

    Fayos Navarro i Da Fani Argent Perez.

    DIMECRES 15 DE GENER

    19.30 h A lEsglsia Parroquial.VI Jornades Santantonianes.Conferncia de D. Jose Vidal

    Talens.21.00 h A la Plaa Major. Acte

    de lliurament de La Foguera amb sopar popular a tots els as-sis- tents a crrec dels Festers.

    Fotos aportades per Ximo Cerd

  • 9Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    COMARCA INSTITUCIONAL

    OFERTA NAVIDAD:Caja regalo masaje + 15%

    descuento en tu masaje 26,90

    Anna mejora la sealizacin de sus rutas tursticasLa Diputacin de Valencia financia las seales de los itinerarios de inters para fomentar el turismo

    REDACCINEl Patronato Provincial de Tu-

    rismo Valencia, Terra i Mar ha colaborado en la sealizacin de rutas tursticas y sendas de 13 municipios de la provincia de Va-lencia.Concretamente se ha ins-talado la sealtica turstica en los parajes naturales de Anna y en la red de senderos de Quesa, entre otras poblaciones de la zona. Cada ayuntamiento ha instalado una sealtica diferenciada para dar a conocer y facilitar el acceso y el uso de las diferentes rutas e itine-rarios tursticos.

    El diputado de Turismo, Ernes-

    to Sanjun, ha destacado que desde el Patronato Provincial de Turismo apoyamos todas aque-llas actuaciones e iniciativas in-teresantes que ponen en valor nuestra provincia y que tengan como objetivo fomentar el turis-mo. Adems, Sanjun ha comen-tado sobre este tema que siempre trabajamos en estrechada coor-dinacin con los ayuntamientos de la provincia de Valencia para impulsar el sector turstico y op-timizar los recursos tursticos de los municipios valencianos, que son muchos.

    Miguel Ramrez, alcalde de AnnaEspero que en 2014 se remodele el colegio de la localidad

    Mi deseo para este ao espero que, sobretodo, me-jore el empleo. Que las empresas de nuestro munici-pio que no estn pasando su mejor momento puedan salir del bache y continuar hacia delante, porque esto nos beneficiar a todos. Adems, otra de mis peticio-nes para este 2014 es que los proyectos que tenemos en marcha a nivel de Ayuntamiento puedan salir bien y sean una realidad. Cuando digo esto lo hago de for-ma especial de cara al colegio de Anna, el nico cole-gio de la Comunitat Valenciana que tiene 70 aos y an no ha sido reformado. Por ltimo, que los jvenes que no tienen actualmente una perspectiva clara pue-dan dar una salida satisfactoria a su futuro.

    De este 2013 que hemos terminado, me quedo con que ha sido un ao especialmente atpico. Han sido unos meses en blanco y negro, difciles para todos y en los que hemos ido de un lado a otro, trampeando, para poder sobrevivir. Espero que el 2014 sea muc-hsimo mejor.

    Ramn Vila Onrubia, regidor de Festes de Vallada

    Es tracta duna jornada molt bonica i de molta participaci

    REDACCIVallada celebra aquesta setma-

    na una de les Cavalcades de Reis amb ms tradici de tota la co-marca de la Costera. Amb ms de 100 anys dhistria, aquest s un dels actes ms esperats de lany a la poblaci, que suma un quanti-s nombre de vens i tamb de vi-sitants que sapropen fins aquest municipi per reviure la illusi del Nadal.

    Ja est ac la tradicional Caval-cada de Vallada.

    La Cavalcada de Vallada ve des de fa molts anys. s un acte que fem des de la regidoria de festes junt a la comissi de festers de la localitat. Es tracta duna jornada molt bonica i de molta participa-ci per part de tots els vens de la localitat, aix com molts visitants de la zona.

    En qu consisteix aquesta ves-prada de diumenge?

    A les 13 hores del dia 5 arriba el patge reial a arreplegar les cartes dels nostres xiquets. Pares, mares i xiquets el reben i passen un a un a donar-li els seues escrits plens dillusions i reben un detallat. Es

    tracta dun acte molt emotiu i que t una durada aproximada de dos hores, ja que s molta la gent que participa. Una volta finalitza, al voltant de les 19 hores, t lloc la Cavalcada. Sinicia a lentrada del poble amb la recepci de Ses Ma-jestats a lentrada del poble per part de les autoritats, la banda de msica i molts vens. Dac ens desplacem fins al Betlem, ins-tallat en la plaa major, on els Reis oren una estona. Acte seguit anem a lAjuntament, on els tres protagonistes fan el seu discurs a la poblaci. s un acte molt mul-titudinari i participatiu, obert als festers i als amics dels festers.

    Per no sols sn els xiquets protagonistes.

    De cap de les maneres. Quan acabem de lacte a lAjuntament, els Reis es dirigeixen a la residn-cia de majors on es fa una entre-ga de regals a cadascun dels inte-grants daquest centre.

    Els Reis tenen un programa molt atrafegat, ja que el dia se-gent encara tenen lagenda ple-na.

    S, assisteixen a la missa ma-

    jor, on una volta finalitza fan una entrega de llepolies als xiquets presents. Desprs, es desplacen fins a lAjuntament on dona per conclosa la seua visita al nostre municipi i es sacomiaden dels xiquets del poble.

    Qu s el que ms destacaria daquestes jornades?

    Sobretot la gran participaci ciutadana i la collaboraci de la comissi de festes, ja que es tracta dun acte oficial de lAjun-tament. Nosaltres ens bolquem cada any i intentem potenciar i sumar les participacions. Vuic aprofitar per agrair a tots els que fan possible oferir una Cavalcada de la brillantor de lactual.

    Des de quants anys fa que es celebra?

    No ho sabria dir, per s cente-nria, de les ms antigues de la zona. Jo ho recorde des de sem-pre, des de que era un xiquet.

    I com la recorda en eixos anys?Jo la recorde amb els cavallets i

    els animalets que els propis vens cedien eixa vesprada perqu fos possible la Cavalcada. Era molt collaborativa, com ara, malgrat

    que actualment ha canviat molt en aquest sentit. Fa uns anys vam decidir provar amb unes carrosses, un element que pres-supostriament sens disparava i que no ens agradava com acaba-va de quedar. A partir dac vam incloure el que utilitzem en lac-tualitat, les carrosses a cavall, utilitzant una per cada Rei, fent ms espectacular la desfilada.

    Hi ha alguna novetat de cara a aquest any?

    En principi seguim en la matei-xa lnia dels ltims anys. Anem introduint noves collaboracions. En aquesta ocasi participaran els xiquets de la catequesis ves-tits de pastorets, donant molt de colorit. Estem sempre oberts a noves idees i iniciatives, i vuic reiterar la gran participaci per

    part de tot el poble.Per ltim, per qu convidaria

    als nostres lectors a gaudir de la Cavalcada de Reis de Vallada?

    Perqu la gent que no la coneix es sorprendr, t molta tradici i s molt bonica. Quan estem no-saltres tant de mat com de ves-pra, veus un allau de gent pels carrers que et plena dalegria. Jo convidaria a tots els lectors i als vens de la comarca a que no se la perderen.

    Nosaltres ens bolquem cada any i intentem potenciar i sumar les participacions

  • 10

    Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    CULTURA

    Los ReyesMagos deOriente

    M Nieves Pla

    Xtiva recrea lambient educatiu daltres poquesLexposici busca reflexionar sobre el passat, el present i el futur del treball en els nostres centres densenyament jornades

    Antonio nos pregunta; Cmo se hacen fotografas nocturnas?

    En tu pregunta no especificas que tipo de cmara utilizas, por lo que voy a dar por hecho que tienes una compacta, de las que tienen varios programas, que pue-des elegir dependien-do del motivo a foto-grafiar. Las cmaras actuales (incluso las de los mviles), tie-nen un sistema de medicin de luz que de manera autom-tica regula, dependi-endo del programa elegido, la sensibilidad, el tiempo y/o la abertura, (si la cmara tiene diafrag-ma), necesarios para una correcta toma fotogrfica. Si tienes un primer plano muy cerca, por ejemplo, una o varias personas, deja que la cmara conecte el flash para que estas personas salgan en la fotografa correctamente iluminadas, si no es ese el caso lo mejor es desconec-tar el flash, ya que en el exterior la luz se pierde muy rpidamente, y a partir de unos tres metros es ineficaz. Desco-nectando el flash la carga de la batera te durara ms tiempo.

    Lo explicado anteriormente no es aplicable a la fotografa nocturna de paisaje, o a fotografas urbanas, en la que un elemento imprescindible es el

    uso de un trpode, ya que la cantidad de luz que normalmente te-nemos a disposicin es baja, lo que conlleva a tiempos de exposicin demasiado largos, para que las fotogra-fas hechas con la c-mara en la mano, no salgan movidas.

    La mejor forma de proceder es desconec-tar cualquier progra-ma de la cmara y regular manualmente los tres parmetros que determinan una

    correcta exposicin.La sensibilidad debe estar como muc-

    ho a 400 ISO. Valores superiores produ-cirn una cantidad de ruido que, unido al producido por las largas exposiciones necesarias, pueden dar un aspecto des-agradable en la imagen.

    El tiempo de exposicin, con el uso del trpode, no es un factor determinante. Puede variar desde uno a treinta segun-dos, (cuantos ms segundos, ms ruido)

    El diafragma lo regularemos depen-diendo de la profundidad de campo que necesitemos.

    Eugenio VilaEnva tu pregunta a [email protected]

    gmail.com y te contestaremos en este espacio.

    REDACCIEl projecte Museu de lEscola:

    una estratgia inclusiva, perta-nyent al grup de projectes de ti-pus Comenius Regi, t la intenci de posicionar-se com un centre deducaci que combina un in-novador museu escolar, que ens ajude a reflexionar sobre el pas-sat, el present i el futur del treball en els nostres centres densenya-ment.

    Per a a sha muntat aques-ta exposici, juntament amb les xarrades i colloquis que lacom-panyen, per a presentar el con-tingut en forma dexperincies per als visitants en lrea de la percepci de lescola, amb lobjec-tiu dintegraci de la promoci de lalfabetitzaci i habilitats num-riques .

    Aquest projecte s una colla-boraci entre la regi espanyola de Valncia, representada per Xtiva, i la regi portuguesa de Porto, representada per la ciutat de Paredes. Els socis que formen part de la regi portuguesa sn els Vilela Escola Secundria, el Centre de Formaci de lAssocia-ci dEscoles de Pacos de Ferrei-ra Paredes Penafiel i Muros i de lAssociaci per a la Inclusi So-cial. En la delegaci espanyola, a

    ms de lAjuntament de Xtiva, es troben els socis IES Lluis Si-marro , IES Conselleria, lAssoci-aci Innoeduca, el Departament dEducaci Comparada i Histria de lEducaci de la Universitat de Valncia i la Uni Sindical dIns-pectors dEducaci.

    Lobjectiu del projecte s cons-truir una comunitat educativa conjunta que potencie el desen-volupament de laprenentatge permanent, amb la difusi de coneixements i lintercanvi dex-perincies per a leducaci per-manent.

    Respecte de lexposici, ser en la Sala de Columnes de la Casa de Cultura de Xtiva, inaugurant-se

    Lobjectiu del projecte s construir una comunitat educativa conjunta que potencie el desenvolupament de laprenentatge permanent, amb la difusi de coneixements i lintercanvi dexperincies

    el dia 9 de gener de 2014 fins al 25 daquest mes. Aquesta mostra consta de la reproducci duna aula amb pupitres antics, estufa, mapes murals daltres poques, cadira i taula del mestre, etc., aix com fotografies antigues emmarcades descoles de Xti-va. Igualment hi hauran objec-tes propis i materials escolars de lpoca en vitrines com llibres, carpetes, llibretes, gomes des-borrar, tinter, etc.

    En paraules al nostre set-manari, M Jos Pla, regidora deducaci, ha volgut destacar la importncia daquest projecte es-colar. Volem donar a conixer el nostre passat educatiu, ja que qui coneix el seu passat pot elaborar el seu present i projectar el seu futur. Aix mateix, la regidora es marca com a objectiu que tots aquells que van viure eixa poca ho recorden, i que els ms joves coneguen com seducava abans i com ha progressat lescola. Vo-lem mostrar material de lpoca i transformar la Sala de Colum-nes de la Casa de la Cultura en un aula dels anys 30, on la gent puga reviure el que passava, aix com elements propis de Xtiva.

    Respecte a aquestes collabo-raci junt altres entitats, Pla res-

    Ya vienen los reyes con el aguinaldo, ya le traen al Nio muy lindos regalosRe-cordar aquellos villancicos cantados en nuestra niez en el colegio, en casa de la abuela cuando nos reunamos toda la familia, con esa alegra de celebrar una Navidad unidos es algo que solo los que lo han vivido guardan para siempre en su corazn. Nos hacemos mayores y for-mamos nuestra propia familia. Ahora nos toca a nosotros ensear a nuestros hijos a vivir con amor, unin y alegra la Navidad. Nuestras creencias y modo de vivir estas fiestas son el recuerdo que nuestros hijos tendrn de ellas y cuando formen su fa-milia educarn a nuestros nietos en las tradiciones que ellos han vivido.

    En esta sociedad de consumo parece que las fiestas se reducen a los regalos. Sin darnos cuenta gastamos ms de lo que debiramos. Esta poca de crisis nos hace pensar ms y reflexionar sobre lo que nos sobra y falta a otros. No es un sacrificio que enseemos a los nios que este ao deben compartir ,en la carta de Reyes, un juguete para el nio que ms lo necesita y no abusar de pedir para ellos gran cantidad de juguetes. No es ni ms feliz ni ms bueno el nio que ms re-galos recibe. Puede que tenga una gran carencia de amor y unin en su familia, o que al tener tantos regalos no sepa con que jugar y los utilice sin apreci. Algu-nos padres no piensan en que no es la cantidad, ni que sea el mejor juguete, ni

    el ms caro lo que va a llenar de alegra a sus hijos. Tal vez ellos sean ms feli-ces con unos padres que les llevan de la mano a pasear, a ver el Beln, a comprar castaas con un euro y que se yo ? Ellos quieren padres que les quieran, que se quieran entre ellos, y no escuchar rias de los progenitores en casa. Y la abuela, que sabe lo que fue la posguerra quiere que sean felices con lo que tienen y den gracias de tener lo suficiente.

    Una nia de cinco aos estaba en el patio del colegio con una amiguita co-mentando sobre las fiestas que se aveci-naban. Como montaran el Beln, la lle-gada de los Reyes Magos Se les acerc una nia mayor y les dijo lo tontas que eran de creer en esa cosas y adems los Reyes son los padres.

    La nia se fue muy triste a casa y lo cont a sus paps. Entre sollozos se acur-ruc en los brazos de su pap. Este co-menz a hacerle preguntas:

    -T eres feliz cuando montamos el Be-ln en casa? S contest.

    - Y cundo vamos a la iglesia para ce-lebrar que Jess ha nacido? S

    -Te gusta ver la llegada de los Reyes montados en sus camellos, saludando a todos los nios? S

    - Qu divertido es llegar a casa, des-pus de la cabalgata de Reyes , y toda la familia unida, preparar la comida para los camellos y poner nuestros calcetines y zapatos en el balcn , porque esa noche es mgica y los Reyes pasarn a dejarnos algn regalo! Si, Si aplaudi la nia.

    - Y qu me dices cuando llega la maana de Reyes y salimos corriendo al saln a ver que nos han trado?

    Esos momentos felices, esas ilusiones es lo que tienes que guardar porque en eso consiste la felicidad.

    salta els beneficis per als estudi-ants locals. Estem collaborant en molts tipus de projectes, com de mobilitat, on estudiants de Xtiva han estat a Itlia i altres estrangers han estat amb nosal-

    tres; tamb tenim un altre relaci-onat en jocs i la informtica... En aquest cas el projecte ens agrada moltssim, ja que a ms de ledu-caci tamb est lligada una fa-ceta cultural.

  • 11

    Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    CULTURA

    ProgramaciGran Teatre

    Venda dentrades: Casa de la Joventut els dies laborals de 12 a 14h, ServiCAM i

    Taquilles del Gran Teatre els dies de funci

    Palau dels Sant Ramon-Bonhivern C/ Montcada, 14 46800 XTIVA

    Tel.- 96 228 18 03 www.xativa.es Fax.- 96 228 78 20

    Excm. Ajuntament de XtivaRegidoria de Gran Teatre

    GENERDissabte 4 de gener, a les 17.30h

    Espectacle de teatre musical infantil-familiar

    Altereven presenta Nunca Jams. El recate de Campanilla Entrada nica: 5Punts de venda habituals: Instantticket,

    Casa de la Joventut i taquilles del Gran Teatre els dies de funci

    Organitza: Excm. Ajuntament de XtivaRegidoria de Gran Teatre

    PROGRAMA DACTES

    Dimecres 08 Arribada 20.30 h Trobada en lhotel. Sopar de benvinguda.

    Dijous 09 11.00 h Trobada en lAjuntament de Xtiva

    12.00 h Rueda de Premsa en lAjuntament

    13.00 h Visita IES LLuis Simarro

    14.30 h Menjada a Xtiva (restaurant per determinar)

    17.30 h Jornada Museu dna escola

    20.00 h Inauguraci del museu

    20.30 h Va venir dhonor

    22.00 h Torne a Valncia amb tren

    Divendres 1010.30 h Trobada del projecte en lIES Conselleria

    11.30 h Coffee break

    14.00 h Menjar a Valncia (restaurant per determinar)

    16.30 h Visita al centre de la ciutat i museu de la cermica

    19.00 h Tempo lliure

    21.00 h Sopar de comiat dels participants (restaurant la

    utielana)

    Diumenge 12 Retorn dels participants

    Volem mostrar material de lpoca i transformar la Sala de Columnes de la Casa de la Cultura en un aula dels anys 30, on la gent puga reviure el que passava

    Un cap dany a Tinduf

    APSXDues persones vinculades

    al collectiu dAmics del Poble Sahrau de Xtiva han viatjat

    als Campaments de Refugiats Sahraus de Tinduf (Algria). Van iniciar viatge el passat 29 de de-sembre i hui inicien la tornada. Aquest viatge serveix per visitar

    diversos projectes i per visitar als

    xiquets i xiquetes sahraus que

    passen lestiu a la nostra comar-ca durant el programa de Vacan-ces en Pau. En aquest viatge han pogut comprovar de prop com viu el poble sahrau, allotjant-se

    en les seus haimes, compartint menjar i beguda amb les fam-lies, participant en xerrades...

    en definitiva celebrant amb ells lacomiadament de lany. Aquest viatge est organitzat per la Co-ordinadora Estatal de Asociacio-nes Solidarias con el Shara (CE-AS-Shara). Per tant, aquest sha sigut un fi dany distint, una tro-bada dassociacions, ONGs, i or-ganismes que defensen la causa de la independncia del Shara

    Occidental, i que volen demos-

    trar el seu suport als sahraus. Amb aquesta participaci fan que els Campaments siguen el centre de la solidaritat i la festa de la nit de cap dany es convertisca en un acte de reivindicaci dels drets dun poble que lluita per retornar a la seua terra.

    Una altra xativina, Reis Galle-go, del Bloc Jove, participa en la Trobada de Joves que organitza la CEAS-Shara, que coincideix en

    el VII Congrs de la UJSARIO que aglutina a la joventut sahrau del

    Campament de refugiats de Tin-duf. Aquesta trobada es realitza tamb entre el 28 de desembre de 2013 i hui, 4 de gener.

    Un any ms, Amics del Poble Sahrau de Xtiva participar en el projecte Amanecer del 2014 con los saharaus i sha desplaat fins els Campaments de refugiats de Tinduf

    La Font de la Figuera no perd la tradici de la carrera dels calotets

    AJUNTAMENT DE LA FONTCom cada any, La Font de la

    Figuera va acollir la coneguda Carrera de Calotets, deu minuts desprs de les campanades dAny Nou. Com s habitual , els parti-cipants van recrrer la Plaa Ma-jor nicament amb aquesta pea de roba interior, un costum que va nixer a principis dels anys 70, quan en la celebraci del Cap dAny , un grup de joves va deci-dir fer un recorregut per diverses cotxeres de la poblaci passant al

    seu torn per la Plaa Major. Aix va ser com desafiant les baixes temperatures i vestits noms amb roba interior van aconseguir sorprendre els vens . A poc a poc es va anar formalitzant fins ar-ribar al que significa hui en dia la Carrera de Calotets, tota una realitat que arrossega principal-ment a xics de totes les edats i de diferents poblacions que volen saber el que significa comenar lany duna forma original, ha manifestat Vicente Calatayud,

    regidor de festes. El cartell anun-ciador , dissenyat per Mara Ros , ha volgut fer homenatge a la ce-lebraci del 700 aniversari de la fundaci de la Font de la Figue-ra i als anys posteriors daques-ta mateixa efemride. Daquesta manera, apareixen dibuixats en color vermell els nmeros 700 i 701, usant aquesta pea interior tan caracterstica i simulant una participaci en la carrera.

  • 12

    Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    FINESTRA OBERTA

    LInformador amb la cavalcada de ReisRamn Vila, regidor de Fira i Festes

    Va a ser una Cavalcada molt digna i a laltura del que sespera de XtivaAquest cap de setmana es tanca ja el per-

    ode nadalenc amb larribada de Ses Majes-tats els Reis dOrient. I ser en el moment de gaudir duna de les grans Cavalcades de la provncia de Valncia i sens dubte, la ms gran i espectacular de les comarques de la Costera i la Canal. En ella, es posa de ma-nifest un ampli elenc de protagonistes, aix com els grans protagonistes del dia, els Reis Mags. Per conixer en qu consistir la jor-nada daquest any, hem parlat amb Ramn Vila, regidor de Fira i Festes.

    Un any ms, s el moment de la Caval-cada de Reis.

    Estem satisfets de la Cavalcada que hem realitzat en els ltims anys a Xtiva. Efecti-vament, pensem que som de les ms desta-cades que es fan en les comarques del vol-tant malgrat que, bviament, estem lluny de les millors. Junt amb lextraordinari Betlem, que en aquest cas s que podem competir amb qui siga, pense que sn els dos grans referents del Nadal a Xtiva.

    Un Nadal que ha vingut carregat dactes.Precisament, venim aquests dies duna

    gran panderetada on participaren ms de 300 persones i anem a seguir amb els actes. Anem a tenir als emissaris reials aquests dies a la porta de lAjuntament, per als xi-quets que encara no han dipositat la seua

    carta. A ms, aquest cap de setmana tenim el Mercat Medieval a la zona del Mercat, un enclavament que fa que juguem en avantat-ge. En aquest cas hem canviat dempresa ad-judicatria, degut a que ix a concurs, i estem a lexpectativa per veure que ens ofereixen.

    Per el moment ms important s la Ca-valcada.

    S, aix com els moments previs, amb lar-ribada al camp Murta. Sobriran les portes a les 15:30 hores perqu els xiquets comencen a entrar. A les 16 hores tindrem animaci amb Salmagundi i Teatre de la Lluna, i com a no-vetat daquest any farem una globot. Ser a les 17 hores quan arriben els Reis. Es trac-ta dun acte tradicional i emotiu, amb unes grades de gom a gom, on els xiquets passen un a un a fer-se les fotos amb els Reis, i sels fa entrega de llepolies i dun detallaet. Aquest any els Reis han vingut carregats.

    Costa, desprs de tantes edicions, seguir innovant?

    No s molt complicat. Jo no soc qui orga-nitza la Cavalcada, sin que s Armando Vila i junt a ell moltssima ms gent com Juanjo, Pepe, Carmen... Jo em sente amb ells i par-lem del que ha estat millor i pitjor, per ells sn els que de veritat estan treballant des de fa molt de temps i sn gent molt vlida i amb molta imaginaci. Tamb depn de leconomia i hi ha que guardar un equilibri.

    Una de les novetats daquest any s la participaci de les Falles.

    S, tinc en lAjuntament un enamorat de la Cavalcada com Javier Garca Paos, presi-dent de la Junta Local Fallera. Fa uns anys que est intentant que les Falles sinvolu-cren en aquesta festa, i ja ho va comenar a aconseguir fa un any. Com va resultar tant b i ells volien ms, hem firmat un conveni de 800 euros per comissi pel que participa-ran 10 carrosses amb 250 fallers vestits per a locasi. Daltra banda, diversos cavalls del centre hpic Saladrar de Xtiva tamb esta-

    ran participant aquesta vesprada amb no-saltres. Va a ser una Cavalcada molt digna i a laltura del que sespera de Xtiva, amb un equilibri que hem perseguit i amb un equip amb molta experincia.

    Qu s el ms complicat daquest dia?El que ms es mira s la seguretat, soc un

    obsessionat en aquest sentit. Magradaria que tots els xiquets estigueren el ms prop possible dels Reis, per pense que ja han tin-gut loportunitat en el Murta destar asseguts damunt dells. En la Cavalcada hi han ani-mals, plataformes.... No volem que cap des-gracia ens embrute lalegra daquest dia.

    Es t ms present desprs de lincident el Nadal passat a Mlaga?

    Ms que el de Mlaga, tot ha canviat des-prs de la desgracia del Madrid Arena. Als tcnics els costa moltssim firmar, t que estar la cosa perfectament perfilada per a donar el vist i plau a qualsevol actuaci, i b-viament els poltics no podem acceptar res

    El que ms es mira s la seguretat, soc un obsessionat en aquest sentit. En la Cavalcada hi han moltes mesures i les seguim al peu de la lletra

    La Cavalcada i el Betlem sn els dos grans referents del Nadal a Xtiva

    Com a principal novetat, aquest any participaran 250 fallers xativins

    La Cavalcada, en xifres 200 figurants 6 animadors professionals 12 cavalls amb els 12 patges descolta reial

    95 msics: batukada, fanfrries i grups de percussi

    10 carrosses falleres 250 fallers

    Total: 550 persones aproximades

    Les millors imatges de la cavalcada de 2013

  • 13

    Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    FINESTRA OBERTA

    LInformador amb la cavalcada de Reis Programaci de NadalDies 3 i 4 de gener, de 12.00h fins 13.30h i de 18.00h fins 19.30hAlbereda Jaume I, junt al BetlemVisita dels Emissaris Reials a la CiutatEls Emissaris Reials arreple-garan personalment les Car-tes als Reis dOrient als xiquets i xiquetes que els visiten, i re-partiran llepolies.El dia 3, a les 12.00h, es lliura-ran els premis del Concurs de Cartes als ReisOrganitza: Excm. Ajuntament de XativaRegidoria de Fira i FestesRegidoria dEducacio

    Dies 3, 4 i 5 de generPlaca del Mercat i carrers adi-acentsMercat MedievalAmb animacions, llocs dartesa-nia. Tallers y atraccions tradici-onals per a xiquets. Pa tradici-onal al forn de llenya, treballs de vidre, llocs de menjar, etcOrganitza: Excm. Ajuntament de XativaRegidoria de Fira i Festes

    Diumenge 5 de gener, de 10.00h fins les 14.00hAlbereda Jaume I, junt al Bet-lemPassejos en burreta per als mes menuts Regidoria de Parcs i Jardins

    Diumenge 5 de gener: Arriba-da de SS.MM els Reis dOrient a Xativa.Arribada dels Reis dOrient a Xativa: Camp de Futbol La Murta.A les 15.30 apertura de les portes del Camp MurtaA partir de les 16.00h, anima-cio i musica per donar la ben-vinguda als Reis dOrientA les 17.00h Globotina de ben-vinguda de SS.MM els Reis dOrient a XativaTots els xiquets i xiquetes po-dran saludar personalment a Melcior, Gaspar i BaltasarRepartiment de llepolies i jo-guets per a tots els menutsAvinguda de Selgas / Albereda Jaume IGran Cavalcada de Reis a les 19.30hDes de lantic Cine Avinguda fins al final de lAlbereda Jau-me I (confluncia amb Baixa-da de lEstacio), gran desfila-da de SSMM els Reis dOrient Melcior, Gaspar i Baltasar ar-ribaran acompanyats de per-sonatges, animacions, musi-ca i elements de fantasia que faran les delicies dels xiquets i les xiquetes.Organitza: Excm. Ajuntament de Xativa Regidoria de Fira i FestesCollaboren: Centre Hipic La Font del SaladrarJunta Local Fallera de Xativa

    Ramn Vila, regidor de Fira i Festes

    Va a ser una Cavalcada molt digna i a laltura del que sespera de Xtivaen contra dels informes dels tcnics. Porte 20 anys en aquesta casa, soc mestre jubilat i quan men vaja a casa sera perqu aixi ho decideixen les urnes, no per qualsevol irre-gularitat que ens porte a Picassent. En la Ca-valcada hi han moltes mesures i les seguim al peu de la lletra.

    Quin treball porta tota la preparaci?Comencem en octubre, quan molta gent

    pot pensar que ac es feina de dos dies. Te-nim un pressupost de 100.000 euros i al vol-tant de 20 expedients que tenen que dur el seu temps de execucio. Primer es fa lesbor-rany, es mira, es refa, es te en compte la par-tida pressupostaria,amb una mesura impo-sada per nosaltres mateixos devitar que es pase dels 1.000 euros. Despres es presenten les ofertes, sestudien en la junta de govern... s moltissima feina i els tcnics de cultura porten treballant tres mesos ininterrompu-dament.

    Finalment, que li demana Ramn Vila a aquest 2014?

    s un tpic per el primer es la salut. Des-pres, referint-nos a lacte, que nos ens faca mal temps i que permeta gaudir als xiquets que porten tant de temps esperant-ho. Per ultim, que siga una vesprada dalegria i no tinguem cap incident.

    Regidoria de Fira i Festes

    Es lliuren els premis del concurs Els Reis parlen en valenci

    Reuint a lanjuntament de Xativa, dilluns 30 de desembre del 2013 a les 10:00 hores, el jurat daquest concurs de Cartes al Reis, format per la Sra. M. Jose Pla Casanova, regidora delegada dEducacio, com a presidenta, Sra. Snia Blzquez Alventosa, tcnic lingistic del gabinet de la Promocio i s del Valencia, i Sra. M. Nieves Marti Mas, tecnic adscrita a lrea Sociocultural. Despres de la diferetns delegacions es procedeix a lliurar els premis segents:

    Cpeip Teresa Coloma -Guillem Catala Perales -3r Ed.InfCpeip Martinez Bellver -Ruben Pelegero Garcia -1r PrimCc La Inmaculada -Arantxa Palacios Cuenca -2n Prim.Cpeip Jacinto Castaeda -Clara Bosch Llacer -3r Prim.Cpeip Taquigraf Marti -Maksym Rakhilchuk -4t Prim.Cpeip Attilio Bruschetti -Noelia Castillo Sales -4t Prim.Cc Claret -ngela Tejero Ortega -5e Prim.Cpeip -Golzalbes Vera -Anna Ferrando Pelegero -6e Prim.Ies Josep De Rivera -ngela Borreda Hernndez -1r EsoCc Ntra. Sra. De la Seo -Neus Caadas Gil- 2n Eso

  • 14

    Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    ENSENYAMENT

    Molts estudis han demostrat que les persones que decideixen formar-se en el mn de la m-sica, la dansa o la interpretaci, desenvolupen actituds i capa-citats com la concentraci, la memria, loda, el saber escol-tar, els hbits destudi diari, la motricitat, el desenvolupament integral i social, lestimulaci de la creativitat i, la qual cosa s ms important, la seua autoesti-ma i el seu talent.

    Leducaci artstica ha canvi-at moltssim en aquests ltims anys. Cada vegada sn ms els pares i professors que a ms de cercar una bona formaci pro-fessional en els alumnes opten per transmetre aquests valors de manera integral i motivadora. Aquest s lobjectiu de lACADMIA RYTMUS. Un Centre multidiscipli-nari de MUSICA-DANSA-TEATRE dedicat a lensenyament i progra-maci dactivitats culturals que compta amb un equip de 20 Pro-fessors Titulats i que s pioner en la implantaci de sistemes edu-catius i activitats que permeten innovar per a aprendre gaudint. Abasta diversitat destils en msi-ca i dansa: clssic, modern o po-pular i treballa amb alumnes des de tres anys fins a adults.

    En RYTMUS apostem per un Ensenyament Individualitzat, respectant els interessos de cada

    alumne, el seu ritme daprenen-tatge, la seua dedicaci i estudi, adaptant-nos a les seues pos-sibilitats. Parell a treballem amb rtios molt baixes dalum-nes per grup i comptem amb la bona atenci del nostre equip hum, lorganitzaci i la serie-tat en el treball, unes excellents installacions i gran quantitat de material pedaggic. A ms orien-tem als alumnes que ho desitgen cap a la professionalitat, prepa-rant-los per a les proves daccs al conservatori de msica, dansa i art dramtic.

    Hui destaquem diverses activi-tats que podem trobar en RYTMUS:

    El prestigis MTODE SUZUKI basat en laprenentatge de la llengua materna, lescolta i la re-petici, que estimula als xiquets, de manera preco, en el desen-volupament de capacitats com la memria, la concentraci, el respecte A ms comporta la implicaci directa dels pares en el procs assistint a les classes amb el seu fill. Un sistema edu-catiu integral que refora lauto-estima, linters per aprendre i leducaci del talent.

    LESCOLA DE BATUCADA s un altre dels nous projectes oferits per Rytmus a totes aquelles per-sones, xiquets i adults que els agrada el mn de la percussi i que sense necessitat de tenir co-

    neixements musicals, desitgen divertir-se, alliberar tensions i aprendre a tocar en grup. Per a fa-cilitar laccs a aquesta activitat, a ms dun preu molt assequi-ble (25 euros al mes), lacadmia posa els instruments i facilita diferents horaris segons nivells i edats. No ho dubtes, pots pro-var-ho gratutament. Solament has de cridar-nos prviament i tinformarem dels horaris.

    A ms dimplantar el Mtode Suzuki, Rytmus ha creat el PRO-GRAMA DESTIMULACI ARTSTI-CA PRIMERENCA PER A XIQUETS DE 3 A 5 ANYS. Entre les activitats setmanals que realitza trobem les sessions de sensibilitzaci musical, els tallers daprenentat-ge dinstruments com el piano, el viol i la percussi adaptats a aquesta edat i les classes dinici-aci al ballet i a la dansa moder-na. Tota una experincia motiva-dora per als ms xicotets.

    La matrcula daquestes i totes les altres activitats est oberta durant tot lany. Podeu infor-mar-vos i realitzar la reserva en:

    RYTMUS acadmia de Msica, dansa i teatre

    C/Bisbes 4 XTIVA 46800962287127 [email protected] seguir-nos en www.rytmus.

    es o en Facebook

    Rytmus, el millor aprenentatge musical

    ACADEMIA DE MSICA, DANZA Y TEATRO

    MATRCULA ABIERTA CURSO 2011-2012

    Adrea: C/ Bisbes, 4 XTIVA Telfon: 962287127

    www.rytmus.es

  • 15

    Dissabte, 4 de gener de 2014SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    SALUT

    Por Gabi Belenguer, enfermero Centro de Salud de Xtiva

    Recomendaciones saludables post-Navideas(Parte I)

    Sergio Garca, director gerent de lrea de Salut Xtiva - Ontinyent

    Aquest departament sest convertint en el referent de les comarques centrals

    REDACCIFa aproximadament un any

    visitvem aquest mateix des-patx de lHospital Llus Alcanys per a, precisament, parlar amb qui aleshores es feia crrec de la direcci del departament de lrea de salut Xtiva - On-tinyent. Sergio Garca agafava les rendes dun departament ampli i en el qual li ha tocat treballar dur durant tot aquest temps. Hem compartit un mat amb ell per a conixer quins sn les seues impressions des-prs daquests mesos de treball.

    Enhorabona per aquest pri-mer any. Moltes grcies i, en primer lloc, agrair-vos tamb a LInformador tot lafecte i in-ters que ens doneu sempre al nostre departament de salut.

    Explicans com han sigut aquests primers mesos de di-rector.

    Reconec que molt intensos i molt satisfactori tant en el pro-fessional com en el personal. Em trobe molt a gust, molt c-mode i molt feli amb cadascu-na de les persones que treballen amb nosaltres, aix com amb els ajuntaments que he visitat. He tingut un acolliment molt bo i seguisc en el meu dia a dia intentant donar tot el que puc perqu tots tinguen la millor atenci i qualitat possible en la seua salut.

    Has posat el qualificatiu din-tens a lany, supose a causa de lamplitud del departament.

    El departament compta amb un quadrat de 50 per 70 quil-metres i est clar que s un dels factors. Per la intensitat de la qual parle s perqu ens hem bolcat en ell, amb lajuda de la Conselleria de Sanitat. Aquest departament sest convertint en el referent de les comar-ques centrals i, en aquests mo-ments, atenem a pacients de lrea dAlcoi, de Gandia i fins i tot dElda. A demostra la pre-disposici que existeix per part de totes les persones que treba-llen ac i ajuda a millorar en la llista despera tant quirrgica com a diagnstica. Segueixen havent queixes i estem treba-llant en elles.

    Tant Julin Garca del Cao anteriorment, com tu, donada la vostra joventut, heu imprs un nou rol social.

    Cal aproximar-se als pobles. No solament cal conixer els problemes, sin anticipar-se i sobretot donar la cara. Cal reco-nixer els problemes i aportar una soluci. Hi ha ocasions en les que no es pot aportar una opci del tot el satisfactria que els municipis volgueren. En aquest cas, has danar, ar-gumentar-ho, donar la cara i posar tot el teu empeny perqu aquestes situacions no tornen a ocrrer. La gent tho agraeix ja que les formes sempre han destar visibles.

    Com es planteja el 2014?En el 2013 hem tingut la pos-

    sibilitat de millorar lrea de diagnstic durgncies, alguns equips de bloc quirrgic, de neurofisiologia, hem inaugurat dos consultoris datenci pri-mria a Quesa i Bolbait Per a aquest nou any hi han diversos projectes en marxa. Apostem molt per la salut medi ambi-ental, adherint-nos a la xarxa dhospitals verds a nivell mun-dial, convertint-nos en la pri-mera xarxa assistencial a ser membres della. Tenim tamb el vistiplau per part de la Con-selleria per a ser reconeguts com a Hospital Universitari, donant un aspecte nou a tot el centre. Amb a potenciarem la investigaci, tindrem diversos convenis amb Universitats... Anem a intentar oferir els mi-llors resultats possibles de cara a la societat. De la mateixa for-ma, ens falta tancar un acord amb Innovant per a oferir a tots els professionals la possibilitat de plasmar qualsevol idea in-novadora.

    A ms, sha posat en marxa el Consell de Salut.

    S, en ell hem donat veu als pobles i a les diferents associa-cions registrades per a conixer les seues inquietuds i en qu es gastarien ells el pressupost. Lexperincia era molt arrisca-da per la novetat, per ha sigut molt postiva. La nostra intenci s que la ciutadania conega de forma directa a qu es dedi-quen els recursos i que hi haja una transparncia real.

    Hem eliminat definitivament la paraula retallada?

    Jo no parle de retallades. Du-rant molts anys, no dic que hi haja hagut excessos, per s

    diversos factors que ens han portat fins ac. En els anys 90 ja es parlava dun boom sanitari. Sha intentat donar una major atenci sanitria des de tots els municipis Jo sempre parle doptimitzaci de despeses i de costos i pense que aquesta s la poltica que sest realitzant en els ltims quatre anys. Som la societat ms medicalitzada de tota Europa amb una amplssi-ma diferncia i calia valorar si a era necessari.

    Finalitzant lentrevista, un missatge de felicitaci per al nou any. Felicitar les dates a tots els professionals que tre-ballen en aquesta xarxa assis-

    tencial, aix com als lectors i reiterar el meu convenciment que 2014 ser molt millor que lany que deixem arrere. El meu desig s el de la felicitat per a les nostres persones ms pr-ximes.

    No solament cal conixer els problemes, sin anticipar-se i sobretot donar la cara

    Anem adherir-nos a la xarxa dhospitals verds a nivell mundial, convertint-nos en la primera xarxa assistencial a ser membres della. Tenim tamb el vistiplau per part de la Conselleria per a ser reconeguts com a Hospital Universitari

    Amb el Consell de Salut volem que la ciutadania conega de forma directa a qu es dediquen els recursos i que hi haja una transparncia real

    Llegadas las necesarias fiestas y das de relajo vacacional en poca de Navidad y Fin de Ao las cuales conllevan dispendios diversos todos ellos relacionados con la degustacin y exposicin en nuestros domicilios de todo tipo de exquisiteces culinarias y sofisticados platos , segn poder adquisitivo de la unidad famili-ar, a saber ,cada da ms men-guado por la situacin econmica y laboral de nuestro estado, pero con eso y con todo nos hemos en-contrado ante la necesidad vo-luntaria de celebrar las fiestas de Fin de Ao con la expectativa de unas mejoras de necesaria con-secucin familiar , y , para ello, hemos adquirido todo tipo de productos gastronmicos con la seguridad de poder compartirlos con nuestra familia y allegados a fin de conformar unos momen-tos de especial intensidad lcido y social,inicialmente , los resul-tados posteriores se evaluarn despus del regreso y digestin de las comandas y comentarios.

    La evidencia nos dice que lo ms comn en estas fechas es realizar excesos en la comida y en las bebidas, con sus consabi-dos efectos secundarios,as, los mens navideos son alegras caloras con altos contenidos en grasas,protenas ,azucares,etc... y donde los momentos de seden-tarismo priman respecto a las de actividades que compensen las de actividad fsica rutinaria de estadios normalmente relacio-nados con la vida cotidiana, por ello deberemos de iniciar rutinas para recuperar esos momentos de aumento de relacin social y comensal asociada a los eventos familiares y navideos.

    Para intentar conseguir devol-ver a nuestro organismo la esta-bilidad perdida, de buen seguro, en estos tiempos de dispendio desmedido de aportes caloricos,y tambin para el resto del ao a manera de consejos generales dieteticos ,deberamos de tener en cuenta una serie de recomen-daciones que nos hagan liberar a nuestro organismo de excesos e impurezas que libremente he-mos adquirido en estas pasadas fiestas,pero, que tambin pueden servir para el resto del ao,de ah, que les recomiende su signi-ficacin y respeto en su recuer-do,consejo y consumo en su dieta ordinaria del da a da.

  • 16

    Dissabte, 4 de gener de 2014 SETMANARI DINFORMACI COMARCAL

    CALAIX

    Los Reyes Magos llegaron a BelnEl Evangelio de san Mateo que se pro-

    clamar el prximo da 6 de enero, fiesta de la Epifana, afirma que fueron a Beln tres Magos guiados por una estrella y fue-ron a adorar al Nio Jess, Dios hecho hombre, nacido de la Virgen Mara.

    Cuando ramos nios esperbamos con inters y con mucha ilusin la llega-da de los Reyes, venan o no cargados de regalos, pero la ilusin y el sentido navi-deo de la fiesta estaba en auge y aquello haca un gran bien, no tenan competen-cia como ahora.

    A m personalmente me encanta la fies-ta de los Reyes, aunque de pequeo nunca tuve regalos, en casa ramos muchos y no haba lugar para tanto gasto. Pero la fiesta es una delicia. Los Magos, segn los evangelios apcrifos, se llamaban Melc-hor, Gaspar y Baltasar, y pertenecen a la categora de los hombres en movimiento, ellos buscan, no tienen miedo, han des-cubierto algo extraordinario y se lanzan, no son indiferentes, ofrecen lo que tienen, salen de su comodidad y van detrs de la estrella misteriosa.

    Buscan al Nio Dios y lo encuentran en Beln, se arrodillan ante l y le adoran. Abren sus cofres y le ofrecen regalos: oro, incienso y mirra. Oro, pues reconocen en el Nio a un rey. Incienso, el Nio es Dios. Mirra, smbolo de sufrimiento humano.

    Estos Magos fueron muy valientes, se enfrentaron con el cruel rey Herodes y luego se fueron a su pas sin pasar ante el rey, como les haba sugerido el ngel del Seor.

    Los Magos nos ensean la decisin, el nimo, la fuerza de voluntad ante las cir-cunstancias adversas, ante los problemas que surgen en la vida y sobre todo la ilu-sin por alcanzar la meta propuesta. Ellos la alcanzaron, llegaron a Beln y vieron a Dios. Eso es lo importante y es la leccin que nos ofrece en esta fiesta.

    El libro la Infancia de Jess del papa Benedicto XVI narra de manera clara y te-olgica este acontecimiento de los Magos. Siguen a la estrella que Dios pone en su camino y alcanzan a Dios. Ese es el men-saje de la fiesta de la Epifana, la manifes-tacin de Dios a travs de los Magos, a los pueblos gentiles, porque Dios ha venido para todos. Los Magos nos representan.

    En la ltima catequesis con los cha-vales de Confirmacin antes de Navidad les proyect un DVD sobre el viaje de los Magos y su encuentro con el Nio Jess. Result muy interesante. Siguiendo los evangelios apcrifos, el autor nos ofrece en dibujos animados tres historias pre-ciosas con un nico final: encontrar a Dios hecho Nio en Beln. Por caminos diversos los tres emprendieron un cami-no misterioso pero alucinante. Buscar a Dios siempre es alucinante y no digamos encontrarle. Que el lunes 6 de enero poda-mos reconocer al Nio Dios en su Palabra y en la Eucarista. Ah est Dios con los brazos abiertos para acogernos y mostrar-nos el mejor de los regalos: su corazn.

    En la catedral de Colonia se veneran las reliquias de los Magos en una hermosa urna.

    Sali un sembrador a sembrar

    Arturo Climent BonafAbad de Xtiva

    REDACCIAquesta setmana hem parlat

    amb Juan Carlos Crespo, un jove xativ de tan sol 22 anys que sha convertit en el primer fotgraf Google de la ciutat de Xtiva. Amb les conegudes com Fotos de ne-gocis, treball que ell realitza, els clients poden passejar pel nego-ci, explorar-lo i interactuar amb lespai duna forma totalment innovadora. Els clients poden experimentar en lestabliment com si estigueren all. Aquesta funci s perfecta per a restau-rants, tendes, gimnasos i centres de perruqueria i esttica.... Les imatges apareixeran en la Cerca de Google, en Google Maps i en la pgina de Google+ Local. A ms, es poden inserir fotos panormi-ques al teu lloc web, en pgines de xarxes socials i molt ms.

    Qu s ser fotgraf Google?s una possibilitat ms que te-

    nim els fotgrafs per poder am-pliar el nostre treball. Em dedi-que a fotografiar tant empreses com edificis pblics, i a enlla-ar-ho amb la tecnologia Street View de Google. Ac en Xtiva sc lnic i en Valncia serem uns 12 fotgrafs.

    Estar amb Google s una oportunitat nova que sobri en aquest sector de la fotografia

    Juan Carlos Crespo, fotgraf Google

    Clausulas sueloEsta semana vamos a ha-

    blar sobre una de las cuestio-nes que ms consultas hemos resuelto en los ltimos tiem-pos en el despacho, las cono-cidas como clusulas suelo dentro de los prstamos con garanta hipotecaria y ms concretamente despus de la Sentencia del Tribunal Supre-mo de 9 de mayo de 2013.

    En primer lugar hay que de-cir que las clusulas suelo no son ilegales, son admisibles en cualquier prstamo hipo-tecario con inters variable y que tienen como ndice de re-ferencia el Euribor. Entonces cundo suprimir el Banco la Clusula Suelo?, pues preci-samente cuando lo pidamos, puesto que el banco o Caja di-fcilmente suprimir nuestra Clusula Suelo, si nosotros no reclamamos.

    La Clusula Suelo, en estos momentos supone un grave perjuicio para todo aquel que tiene un prstamo hipotecario con inters variable, puesto que puede existir una diferen-cia de hasta un 3, 5% entre el tipo de inters que nos aplica el banco y el Euribor actual, lo que supone unos 4.000 de ahorro al ao en pago de inte-reses (ejemplo hipoteca media de 120.000).

    Ya hemos dicho que las Clusula Suelo no es de ini-cio ilegal y para que se supri-ma se debe, en la mayora de los casos ha de reclamarse. La Clusula Suelo se califica como una Clausula impues-ta, puesto que figura en el contrato de prstamo que fir-mamos con el banco, quien la incluye de forma obligatoria y que no podemos negociar, pero eso no significa que sea Nula, para saber si es nula, se tiene que examinar, que dicha clusula, haya sido in-formada al cliente de forma comprensible, que se haya informado al cliente sobre la evolucin, posible, del Euri-bor, etc y fundamentalmen-te que no quiebre el obligado equilibrio entre las partes, se rompe dicho equilibrio,

    cuando existe una gran dife-rencia entre la clusula suelo y la clusula techo, o cuando por la propia evolucin del Euribor, prcticamente hace inservible tener un prstamo con inters variable, cuando se dan esas condiciones los Juzgados dan la razn a los prestatarios, que consiguen una gran rebaja.

    Por ltimo aadir, que pese a que tras reclamar, inclu-so va judicial y conseguir la declaracin de nulidad de la clusula suelo, esto no signi-fica que nos devuelvan la can-tidad pagada de ms en con-cepto de intereses, sino que en la mayora de casos opera de cara al futuro.

    Para ms informacin y consultas: [email protected]

    El cine espaol tendr a partir del ao que vie-ne nuevos premios!. La Asociacin de Informa-dores Cinematogrficos de Espaa ha creado los Premios Feroz, galardo-nes que anualmente re-conocern el mrito de la produccin espaola y que surgen, segn esta asociacin, con la fina-lidad de convertirse en la antesala de los gran-des premios del cine es-paol, como los Globos de Oro de los Oscar.

    De esta forma, estos nuevos premios se entre-garn durante una gala a principios de ao, an-tes de la celebracin de los Goya. Habr un total d