líniavallès

redacció: liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.

edició cerdanyola · barberà · ripollet 3 de febrer de 2014 · Núm. 10

Cerdanyola lluita per evitar el tancament d’escoles petites

La demanda de places de P3 s’ha reduit molt en els darrers anys a causa de la disminució dels naixements pàg 8

Barberà pàg 10La ciutat aposta per l’estalvi i l’eficiènciaenergètica

Ripollet ja té nou tanatori municipal

Comerç pàg 12Pimec, preocupada per la situació actual del comerç local

Comarca pàg 4La Generalitat pagarà el fons local en tres anys

Esports pàg 14La Nit de l’Esport deCerdanyola, el 21 de març

Economia pàg 3Cerdanyola promouel seu atractiuturístic a Madrid

Cerdanyola pàg 8Òmnium Cultural aterra a la vila de la mà de Vicent Partal

pàg 11

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 líniavallès 3 febrer 2014

3 | En Portada líniavallès

Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-

vament les dades i remarca que elturisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia Vallès,el director de l’Agència Catalanade Turisme, Xavier Espasa, asse-gura que s’ha elaborat un pla demàrqueting per als anys 2013-2015, on els objectius són “aug-mentar en un 15 per cent els in-gressos turístics, la desestaciona-lització, la despesa turística i el po-der de marca”. Per aconseguiraixò, Espasa afirma que “s’ha depassar de la promoció turística of-fline a la online, aconseguir fide-

litzar els visitants, orientar-se méscap a la demanada que cap a l’o-ferta i construir una plataforma on-line on els visitants puguin com-partir les seves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementaria per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat» Cerdanyola s’ha presentat a la FITUR com una de les destinacions d’atractiu singular de Catalunya

Pamela MartínezCERDANYOLA

REDACCIÓ4Tot i que el VallèsOccidental no té una gran tradi-ció i experiència turística, és certque es tracta d’una comarca moltdiversa i exuberant. Per això elConsorci de Turisme ha presen-tat a la Fira Internacional de Tu-risme a Espanya (FITUR) tots elsatractius que poden proporcionarels municipis del Vallès.

Dins de tota aquesta oferta,s’ha presentat Cerdanyola comuna de les destinacions d’atrac-tiu singular dins de la marcaCosta Barcelona. Segons la pre-sidenta del Consorci de Turismedel Vallès Occidental, Olga Oli-vé, “es tracta d’una destinació

molt atractiva amb bona part delseu municipi dins de Collsero-la, un equipament cultural tanpotent com el Poblat Ibèric deCa n’Oliver i, sobretot, el nucli deconeixement que represental’Eix de la B30, amb el Sincro-tró i la UAB al capdavant”.

En declaracions a Línia Va-llès, la regidora de Cultura,Montse Montiel, assegura que“Cerdanyola no pot competiramb Barcelona, però pot com-plementar-la i això és el que vo-lem fer”, mentre afegeix que té“molt clar que el nostre turismeés el familiar i a aquest és al qualens dirigim nosaltres”.

Cerdanyola mostra el seuatractiu turístic a Madrid

Durant el 2013, un total de 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes. Foto: Arxiu

3 febrer 2014

| 4

líniavallès

Comarca3 febrer 2014

Les entitats financeres que tin-guin pisos desocupats durantmés de dos anys a Cerdanyolai Barberà seran sancionades.Les dues ciutats aplicaran laLlei d’Habitatge de Catalunyaque estipula multes de fins a500.000 euros. D’aquesta ma-nera, se sumen a la iniciativaque va posar en marxa fa unessetmanes l’Ajuntament de Te-rrassa i que ja han subscrit al-tres consistoris com els de Cas-tellar, Sabadell o Mollet.

Els ajuntaments aplicaranaquesta mesura amb l’objectiud’incentivar els bancs a intro-duir aquests habitatges al mer-cat de lloguer social, per despréspoder oferir-los a les famíliesamb més dificultats.

La regidora d’habitatge de

Cerdanyola, Maria Reina, as-segura que “l’Ajuntament estàelaborant una ordenança mu-nicipal que regularà un registrede sol·licitants de pisos de llo-guer social i els criteris per ac-cedir-hi”.

El primer pas que ha fetl’Ajuntament de Barberà peraplicar aquesta mesura és visi-

tar les entitats financeres ambpisos buits per informar-les dela decisió. Segons la tinentad’Alcaldia d’habitatge de la ciu-tat, Cristina Conde, “la intencióde realitzar aquestes reunionsés aconseguir arribar a acordsamb els bancs sense la neces-sitat d’aplicar aquestes possi-bles sancions”.

Cerdanyola i Barberà sancionaran els bancs amb pisos buits. Foto: Arxiu

Cerdanyola i Barberà sancionenels bancs amb pisos buits» Les multes poden arribar fins als 500.000 euros

» L’objectiu és afavorir el mercat d’habitatges de lloguer social

La Generalitat pagarà el fons local en tres anys

MUNICIPALISME4Les queixesdels ajuntaments han donatels seus fruits. La Generalitat deCatalunya pagarà els diners delFons de Cooperació Local atots els consistoris. L’únic han-dicap és que ho farà en tresanualitats, excepte si millora ladisponibilitat pressupostàriadel Govern. En aquest cas, s’ac-celerarien els pagaments.

A finals del mes de desem-bre, la Generalitat anunciavaque 107 ajuntaments catalansquedaven exclosos de rebre elFons de Cooperació Local 2013,com a conseqüència de l’apli-

cació de nous criteris a l’hora defer el repartiment. La mesura vaindignar als consistoris afectats,els quals ràpidament van ma-nifestar el seu desacord i algunsfins i tot van presentar al·lega-cions a la iniciativa.

La nova decisió de la Gene-ralitat ha estat molt ben rebu-da pels ajuntaments del VallèsOccidental i les entitats muni-cipalistes que asseguren que,tot i que la retallada no els vaagafar per sorpresa, no podienpermetre que se seguissin re-duint els ja malmesos recursosmunicipals.

Els bellaterrencs prefereixenSant Cugat que Cerdanyola

BELLATERRA4Tot i que Bella-terra pertany a Cerdanyola, lamajoria dels seus veïns se sen-ten més propers a Sant Cugat.Aquesta és una de les principalsdades extretes de l’enquestasobre els hàbits de consumdels bellaterrencs, encarregadaper l’EMD de Bellaterra i laUnió de Veïns.

Segons l’enquesta, el 60 percent dels ciutadans de Bellate-rra s’identifiquen amb SantCugat, el 20 per cent amb Sa-badell i només el 9 per cent hofa amb Cerdanyola, mentre

que la resta dels enquestatss’ha abstingut de contestar.

Així, i tot i pertànyer a Cer-danyola, els ciutadans de Be-llaterra tenen més proximitat ifan més vida a la ciutat de SantCugat. Segons el president del’EMD, Ramon Andreu, lesraons les podem trobar en ladistància geogràfica que hi haamb el nucli urbà de Cerdan-yola, el qual es va incrementari va ser molt més difícil de sal-var amb la construcció de l’AP7i la Universitat Autònoma deBarcelona.

El Vallès demana més dinersper a beques menjador

AJUTS4El Consell d’Alcaldesdel Vallès Occidental demana aldepartament d’ensenyamentde la Generalitat que aporti2,6 milions d’euros més per abeques menjador. L’objectiués poder prestar atenció a lesmés de 9.000 famílies vallesa-nes amb renda inferior als 455euros i a les 5.260 que no podengarantir ni un sol àpat al dia alsseus fills.

La presidenta del Consell

Comarcal, Pepita Pedraza, re-marca que “fins ara els ajunta-ments han fet una aportació dedos milions d’euros a aquestsajuts. Una xifra molt alta per notenir competències en aquestamatèria”.

La petició s’ha fet desprésque el Departament d’Ensen-yament no hagi complert elseu compromís de finançar el100% del servei de menjador ales famílies més desfavorides.

Mobilitat | Canvis Bus-VAO de la C58El Consell d’alcaldes del Vallès Occidental demana a la Generalitat que faci canvis al carril

Bus-VAO de l’autopista C-58 per fer-lo més operatiu. El carril es va fer per reduir les congestions de trànsit en hores punta i fomentar el transport públic, però de moment no

s’han complert les expectatives. Per això, els alcaldes demanen que s’estudiïn alternatives.

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | líniavallès3 febrer 2014

| 6Opiniólíniavallès 3 febrer 2014

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniavallesLes cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: BP 12316-2013

redacció:liniavalles@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@JordiGuardiolaF: Comparar el movimentcívic sobiranista català amb els anys negresdel terrorisme d'ETA és indigne. #cama-chodemanaperdó.

@raulpresseguer: El ministre Montoroanunciant en directe al TN de @tcru-anyes_tv3 que no publicaran més les bal-ances fiscals. #tenenpor.

@miquelcalcada: Cada vegada que el PPes refereix a 'los catalanes' tinc la sensacióque ho diuen com si nosaltres, els catalans,fóssim els barrufets.

El diumenge, vint-i sis-de gener,va fer 75 anys que les tropes fran-quistes van entrar desfilant perla Gran Via de Barcelona. Feiadies que podien haver entrat,però van esperar per fer-ho pre-cisament aquell dia. Ho van ferper esborrar la memòria d’un al-tre vint-i sis-de gener, el de 1641,en el qual els orgullosos terçoscastellans van girar cua i van fu-gir del castell de Montjuïc rodo-lant muntanya avall, no van pa-rar de córrer fins a l’Ebre.

A la Batalla de Montjuïc unanació sobirana va enarborarbanderes, va agafar les armes, vaaixecar exèrcits i va fer fora uninvasor aclaparadorament supe-rior en efectius, però no en valorni en compromís. Era una nacióque defensava la seva llibertat, laseva sobirania, el seu Estat. Di-umenge vam celebrar aquellavictòria, una batalla antiga d’unconflicte molt actual: ser lliure oestar sotmès. Patriotes per la De-volució, Memorial 1714 i Coro-nela de Barcelona van organitzarun acte carregat d'emoció al Cas-tell de Montjuïc, quan, just alpunt del migdia, la milícia gre-mial de Barcelona, La InvictaCoronela, va entrar al Pati d’Ar-mes i va donar inici a la celebra-ció enmig d'una gran expectació.

4La batallaPer Fiona Camps

Ho veia i no m’ho creia: la se-nyora Sánchez Camacho en uninefable discurs a la Convenciódel PP, a Barcelona, presentantels ministres com: 'mi' Mon-toro que coneix Catalunya po-ble a poble, 'mi' Cospedal, 'mi'...Semblava una reunió de “tap-pers”. Comparant el procés ca-talà amb el basc (amb ETA deconvidada) molesta i per mol-tes protestes que hi hagi no es-pereu que demani perdó; “res-suscitant” a Josep Tarradellasposant-lo com a exemple depolític modèlic, preveient elquè hauria passat si avui fospresident de la Generalitat. Perfer el caldo gros, va posartambé com a exemple de bonespanyol a l’ínclit Salvador Dalíper haver fet afirmacions de laseva espanyolitat.

La presidenta del PPC fentvictimisme (cosa de la qualsempre acusa els seus opo-nents polítics) somicant que aCatalunya se’ls exclou. Peracabar, fent un estirabot acu-sant els partits que donen su-port al procés pel referèndumque no es cuiden del que real-

ment interessa als catalans,que és les retallades, la crisi il’atur. I vénen a Barcelona perfer una Convenció que noparla del que interessa als ca-talans! Vénen a fer discursossobre el que no serà. Per quèperden el temps i les energiesen un referèndum que no esfarà? Per què enviar a totes lesambaixades uns papers carre-gats de mentides i dades falsesper rebatre un fet que no tin-drà lloc?

Esperava amb impaciènciaque Rajoy expliqués el pla queté preparat sobre Catalunya ires de res. Catalunya els im-porta un rave, el seu graner devots el tenen a Espanya i comsempre, en el seu discurs, aca-ben amb la frase “Delenda estCatalonia” i van captant clientsmés enllà de la Sénia. Resu-mint, incoherència total, ex-trema i decebedora. Em vaigpessigar per veure si ho estavasomniant o era real perquè totplegat em semblava una inter-venció surrealista i mai mésben dit, amb les al·lusions aTarradellas i Dalí.

#PPSOE#DemanaPerdó

Malgrat que els jerarques delPP pontifiquen que la crisieconòmica s’ha acabat, elgruix dels mortals cada copanem més malament. Encaraque els dirigents econòmicsdels conservadors espanyolis-tes declarin que hem entrat enel camí del “creixement” eco-nòmic, cada vegada –els par-ticulars i les famílies– han defer miracles per poder ferfront a les mortíferes i mortifi-cadores factures domèstiquesdels subministraments bàsics.

No hi ha dubte que, mésenllà de l’atur i la pobresa, elfet de poder arribar a pagar,normalment cada mes, lesdespeses bàsiques d’aigua,llum, gas, telèfon, electricitati –ja no diguem el lloguer o lahipoteca– s’ha convertit en unautèntic esport de risc. I ésclar, un ésser humà, una per-sona normal, un ciutadà es-tàndard que religiosamentpaga els seus impostos quanno pot utilitzar, per raons eco-nòmiques i socials, aquests sisserveis bàsics, ja no té cabudaen la nostra societat i esdevé,automàticament, un autèntic“mort vivent”.

Ja fa força temps que esparla (i la UE també ho posade manifest) que a casa nostra

els rics cada dia estan mésblindats de tot i, en conse-qüència, són més rics i feliçosi, per contra, els pobres cadavegada són més pobres. Peròel pitjor de tot és que aquestsistema postmodernista delcapitalisme financer, cínic i, avoltes, metafísic (en el sentitindustrial del terme) estàvampiritzant completamentla classe mitjana i creant lesbases per un sistema políticirresponsable, antidemocràtici rabiüdament insostenible.

I aquí, quan apareix la pa-raula política cal esmentar,ben clarament, que aquestaestà fracassant estrepitosa-ment; ja que la política, en de-mocràcia, és la clau de voltaque permet viure en una so-cietat, mínimament, digna ijusta; és l’instrument per llui-tar eficaçment contra la xacrade la corrupció, la qual cosa ésla conseqüència dels interes-sos econòmics descontrolatsd’una minoria molt minorità-ria. De fet, la política és la queha de fer possible una justíciasocial, eficaç i independent,que escapci de debò el càncerde la corrupció i de les desigu-altats, i ens permeti fer front ales, martiritzadores, facturesdomèstiques.

Per Josep M. Loste

4Mortíferes factures 4SurrealistaPer Jordi Lleal

#EconomiaReal

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com líniavallès

@CarlesMundo: Si el procés sobiranistano acaba amb el naixement de l'Estatcatalà, tinguem clar que ens tractaran coma vençuts. Això ens farà guanyar.

@Riki_CAT: Estic flipant... M'acaba de tru-car un amic federalista: "Ricard, estic es-coltant el Rajoy... com ho vas fer per apun-tar-te a l'@assemblea?"

@salvadorcardus: La força de la nostralluita és la base moral popular sobre la quales basteix, i la debilitat dels adversaris, laseva immoralitat política.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

No es pot negar que hem començat l’anyben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.

La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.

El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en

compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.

Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.

4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig

El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.

Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.

El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.

El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.

Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.

Dit això, el sistema electoral alema-

ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.

Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.

A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.

En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.

Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).

Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.

4El mirall alemanyPer Anna-Clara Martínez

4La repressió del PPPer Joan Lladonet

Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…

Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.

No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.

En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.

3 febrer 2014

| 8

Cerdanyola3 febrer 2014líniavallès

L’Ajuntament de Cerdanyolaproposa al Departament d’En-senyament de la Generalitatde Catalunya que el curs 2014-2015 es redueixin de cinc a tresles zones educatives. L’objectiués evitar que es tanquin escoles.

Actualment, Cerdanyola técinc zones d’adscripció, quatreal nucli urbà i una a Bellaterra,però si la disminució del nom-bre de naixements afectés la de-manda de places, podria pro-vocar que la Generalitat optéspel tancament d’algunes esco-les petites.

Segons l’Ajuntament, el mu-nicipi acceptaria que la Cons-

lleria suprimís grups de P-3 enescoles amb dues línies d’en-senyament, però mai el tanca-ment total dels centres, perquèconsideren que és molt impor-tant per als ciutadans podertenir escoles de proximitat.

Amb aquesta proposta dereducció de les zones educativesde la ciutat, s’equiparen lescondicions objectives d’accésa l’escola, tant pública comconcertada, atès que el territo-ri d’influència es corresponamb la ubicació dels centreseducatius.

En aquest sentit, per a l’e-laboració d’aquesta propostas’ha seguit l’aplicació del crite-ri de l’equitat en l’accés, cosaque "es tradueix en oferir mésopcions d’elecció a les famíliesque les que eren vigents fins

ara". Amb la proposta, indi-quen des de l'Ajuntament, tam-bé es manté la diversificació deprojectes educatius per tal defacilitar a les famílies l’elecciódel centre que més desitgin.

CIU DEMANA MÉS SOLUCIONSLa federació nacionalista de-mana al govern municipal unareunió urgent per elaborar unaproposta que faci compatible laqualitat de l’educació amb la re-ducció de la natalitat que faràque, per al pròxim curs, hi hagi68 nens de P3 menys que en elcurs actual. CiU planteja la pos-sibilitat de fusionar alguns delscentres educatius existents.

L’alcaldessa es pregunta siaquesta reunificació que plan-teja CiU podria significar quealgun centre es quedi sense P3.

L’Ajuntament de Cerdanyola reduirà les zones escolars de cinc a tres per mantenir les escoles petites. Foto: Arxiu

Cerdanyola vol evitar eltancament d’escoles petites

» La ciutat redueix de cinc a tres les zones educatives» La disminució de naixements fa baixar la demanda de places de P3

Cerdanyola serà una ciutatcardioprotegida

SALUT4L’Ajuntament desple-garà a la ciutat desfibril·ladorsautomàtics (DEA) amb l’ob-jectiu d’atendre les personesque pateixin aturades cardio-respiratòries.

Els equips de desfibril·la-dors s’instal·laran a diferentsindrets de la ciutat, principal-ment a equipaments on es prac-tica esport o a on hi pot haveruna important afluència depersones. També hi haurà des-fibril·ladors mòbils als vehi-cles de la Policia Local. Pa-ral·lelament, es formarà per-

sonal municipal en el seu ús.L’adquisició d’aquests aparellsanirà a càrrec del pressupostmunicipal de 2014.

La finalitat d’aquesta ac-tuació és fer una xarxa d’e-quips DEA repartits per tota laciutat amb l’objectiu de donaruna resposta ràpida i eficientdavant d’una situació de risccardiovascular.

A Espanya, 20.000 perso-nes moren cada any per aques-ta causa, una xifra quatre ve-gades superior a les morts peraccidents de trànsit.

Òmnium Cultural aterra a lavila de la mà de Vicent PartalAGENDA NACIONAL4ÒmniumCultural ja té grup de treball aCerdanyola. Tot i que pertany ala delegació de l’entitat a Saba-dell, ja ha començat a fer algu-nes accions com l’organitzaciódel Correllengua 2013.

Aquest mes s’ha fet la sevapresentació oficial amb unatertúlia, en la qual el director deVilaweb i autor del llibre A unpam de la independència, Vi-cent Partal, va ser el convidatespecial. Durant la presentació,Partal es va mostrar convençutque la independència de Cata-

lunya és imparable i va fer unacrida que el suport sigui mas-siu el 9 de novembre, ja sigui através de referèndum o d' elec-cions plebiscitàries.

El periodista creu que lapròxima Diada ha de tenir unseguiment massiu i indica que“rebentant Barcelona es guan-yarà el referèndum”. A més, as-segura que la independènciacomptarà amb el reconeixe-ment internacional i que, en totcas, serà Catalunya qui hagi dedecidir si continua o no a laUnió Europea.

Societat | Contra la llei de l’avortamentCerdanyola ha mostrat el seu rebuig contra la reforma de llei d’interrupció

voluntària de l’embaràs que promou el Govern Central. Durant la concentracióes va llegir un manifest que després es va elevar

com a moció al Ple de l’Ajuntament.

RedaccióCERDANYOLA

9 | Cerdanyola líniavallès

El Museu d’Art ContemporaniCan Domenech (MAC) és moltmés que un recull d’exposi-cions d’obres d’art. És literatu-ra, música i cinema i això ha fetque es converteixi en un dina-mitzador cultural de primerordre que s’obre a un públicmolt divers.

Durant aquest primer se-mestre de l’any, el MAC conti-nuarà oferint exposicions demàxima qualitat, entre les quedestaquen les mostres sobreJosep Maria Camí i Alfons Fo-rrelard. A més, també es faranvisites guiades que desvetllarandiversos aspectes del museu,una mostra de curtmetratges,tallers familiars i estades d’artper a alumnes de secundàriaamb creadors locals, sense obli-dar-se del ja tradicional Cafèamb Lletres per on passaran Al-bert Sánchez Piñol o Sergi Pà-mies. Per tot això, la regidora deCultura, Montserrat Montiel,

remarca que el MAC Can Do-mènech “és un equipament enpermanent creixement, arre-lat a la ciutadania i amb reco-negut prestigi més enllà de Cer-danyola”.

NOVETATSLa gran novetat d’enguany és elcicle de Música de Cambra. Estracta de tres concerts, em-marcats dins el programa delTeatre Casino i que segons el

responsable en temes musicalsde l’àrea de Cultura, Pedro Par-do, “són un passeig pels trestimbres diferenciats de la mú-sica: vent, veu i corda”, amb lesactuacions del quintet de ventJamin, encapçalat per l’AlíciaUrzaiz, sorgida de l’Escola Au-los; el grup vocal Promeses il’innovador Concert en 360º delDuo Gal·la, amb el públic dis-posat en cercles concèntricsenvoltant el duet de violins.

El MAC esdevé com a referent cultural de Cerdanyola. Foto: Arxiu

» El museu acull les exposicions de Josep M. Camí i Alfons Forrelard» La principal novetat d’enguany és el cicle de Música de Cambra

La novel·la negra, temacentral del ‘cafè amb lletres’

CULTURA4La novel·la negra encatalà compta amb un gran nom-bre d’autors i amb obres de bonaqualitat, però tot i així encara ésconsiderada com a gènere de se-gona fila en cercles acadèmics.Per això, cal normalitzar la si-tuació i apostar per ell. Aquestaés una de les principals conclu-sions de la taula rodona que haobert el primer semestre de l'anydel programa Cafè amb lletresalMAC Can Domènech.

Per a Jordi de Manuel, autorde novel·la negra, biòleg i pro-fessor de secundària, els escrip-tors el que fan “és escriure allòque ens agrada”; en el seu cas, no-vel·la negra i ciència ficció, ja que,

segons afirma, són gèneres quepermeten “posar sobre la taula elsdilemes morals de la societat”. DeManuel indica que la cobdícia, lagelosia i l’ànsia del poder “són lespotes del crim”, i tot això “la no-vel·la negra ens ho permet aflo-rar perquè és condició humanaque, en el fons, és literatura”.

L’acte va comptar amb la pre-sència de Joan Miquel Capell, co-missari dels Mossos d’Esqua-dra; Sebastià Bennasar, directordel Festival de Novel·la negrade Tiana; Jordi de Manuel, es-criptor; Ilya Pérdigo, editor de l’e-ditorial Alrevés i l'Anna Maria Vi-llalonga, escriptora de novel·la ne-gra i investigadora.

Disminueix la poblacióde la ciutat l’any 2013

Nous contenidors per a labrossa orgànica

URBANISME4Abans del 15 defebrer els cerdanyolencs tindrannous contenidors per a la brossaorgànica.

Les galledes es canvien per-què s’ha posat en marxa un nousistema de recollida de la fraccióorgànica que consta de quatreequips distribuïts entre la zonacentre, la de Serraparera, la deTuró-Canaletes i la de Fontetes iSoterrats. Aquests equips estancompostos per un vehicle de cà-rrega lateral i un conductor i fan

la recollida els matins de dillunsa dissabte.

En total se substitueixen 414galledes de 240 litres de plàsticamb obertura manual, per unscontenidors metàl·lics de 1.800 li-tres d'aportació directe amb ober-tura semi automàtica. Aquestsnous cubells es repartiran per 313punts de recollida de la ciutat iamb ells es pretén millorar sig-nificativament el servei de gestióde residus que reben els ciuta-dans de Cerdanyola.

RedaccióCERDANYOLA

El MAC esdevé referentcultural de Cerdanyola

ESTADÍSTIQUES4Durant l’anypassat la població a la ciutat esva reduir en 250 habitants, si-tuant el seu nombre de resi-dents en un total de 57.642persones. Així ho reflecteixenles dades de l’Institut d’Esta-dística de Catalunya (Idescat).

Per sexes, hi ha un majornombre de dones, 29.311, qued’homes, 28.331, i per frangesd’edat, el grup més nombrós ésel que comprèn als ciutadansentre 15 i 64 anys amb un totalde 40.376 residents.

Segons l’Idescat, el movi-ment natural de la poblaciójustifica el descens d’habitants,ja que en els darrers 10 anys lesxifres de naixements s’han anatreduint, mentre que les xifres dedefuncions s’han anat incre-mentat. Així, l’any 2012 vannéixer 526 infants i van morir389 persones. Només 4 anysenrere, el 2008, la xifra de nai-xements era de 580 i la de de-funcions 352.

Al conjunt de Vallès Occi-dental les xifres es mantenen.

3 febrer 2014

| 10

líniavallès

Barberà3 febrer 2014

Barberà aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica

» Se substituiran 1.900 fanals de sodi per altres d’inducció» La ciutat ha fet 33 reclamacions a les companyies elèctriques

Prop de 55.000 visites a lesOficines d’Atenció Ciutadana

SERVEIS4Durant l’any 2013,les Oficines d’Atenció Ciuta-dana han rebut un total de54.899 visites, un 6% més quel’any anterior, en el qual es vanrebre un total de 51.615 visites.

Del total de les gestions por-tades a terme per part dels ciu-tadans, un 73,07% han estat fe-tes per a les Oficines d’Atencióa la Ciutadania de l’Ajunta-ment i del Centre Cívic Ca n’A-miguet, un 20,60% per l’Orga-nisme de Gestió Tributària de laDiputació de Barcelona i el

6,33% restant per l’Oficina deSABEMSA.

Com passa cada any, elnombre més gran de visitess’ha produït durant el mes demaig, coincidint amb el perío-de de preinscripcions a les llarsd’infants i ajuts escolars, entred’altres.

Pel que fa a l’afluència depúblic, la majoria de les ges-tions es concentren en el tornde matí, mentre que els dis-sabtes les visites són pràctica-ment residuals.

‘Dones.com’ es manifestacontra la violència masclista

SOCIETAT4Durant el 2013 elServei d’Atenció i Informació ales Dones de Barberà del Vallèsva atendre 55 nou casos de vio-lència masclista, cosa que fa queja siguin 100 les barbarenquesque estan en seguiment peraquest servei.

Per aquest motiu, el dissab-te passat l’Associació per a laIgualtat Dones.com va tornar amostrar el seu rebuig a qualse-vol tipus de violència masclistaamb una manifestació a la pla-ça de la Vila i sota el lema Bar-berà diu prou a la violència

vers les dones, en la qual vanparticipar prop de 50 persones.

Durant la concentració,també es va posar èmfasi en lavulneració en els drets de lesdones que implica la reforma dela llei de l’avortament. Segonsvan explicar membres de Do-nes.com, aquesta nova llei posal’Estat Espanyol a la cua en elreconeixement dels drets se-xuals i reproductius de les do-nes, fent que la proposta siguimés restrictiva que la que hi ha-via amb la despenalització del’avortament l’any 1985.

Ciutadans desembarca a Barberà del Vallès

POLÍTICA4Les pròximes elec-cions municipals a Barberàtambé comptaran amb la can-didatura de Ciutadans. El par-tit d’Albert Rivera arriba a lavila amb la seva presentació ofi-cial l’11 de febrer a la Sala Grandel Centre Cívic Ca n’Amiguet.

Sota el títol Catalunya somtots, la diputada al Parlamentde Catalunya, Inés Arrimadas,

i el secretari d’organització deCiutadans, Matías Alonso, fa-ran una xerrada en la qual pre-sentaran les propostes del par-tit a la ciutat. Segons el partit,la intenció és “oferir un acteobert i participatiu a tota la po-blació”.

Els dies 6, 7 i 8 de febrer esfaran taules informatives perdonar a conèixer l’acte.

Història | Barberà commemora l’HolocaustEls barbarencs han commemorat el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes

de l’Holocaust amb una conferència titulada Memòries de Mathausen: 10 anys delnaixement de J.Amat-Piniella, en la qual s’ha donat a conèixer la figura de

Joaquim Amat-Piniella que va sobreviure als camps d’extermini nazis.

Fins al 2015 Barberà farà un es-talvi energètic, com a mínim,del 30% l’any. L’Ajuntamentha posat en marxa el ProjecteGlobal d’Aplicació de Mesuresd’Eficiència Energètica Muni-cipal adreçat a una millor ges-tió de l’enllumenat públic i al’estalvi energètic dels edificis iequipaments municipals comhan fet altres poblacions.

De moment, ja s’ha comen-çat a fer el canvi de 1.900 fanalsi punts de llum de sodi per al-tres d’inducció. La substituciód’aquests llums tindrà un costde 564.343 euros.

Pel que fa als edificis i ins-tal·lacions municipals ja s’hanrealitzat les auditories energè-tiques per poder valorar les ne-cessitats de millora.

Per una altra banda, duranttot el 2013, s’han fet diferents

accions de caràcter urgent ambl’objectiu de promoure, no tansols una adequada gestió deles instal·lacions energètiquesmunicipals, sinó també reduirla despesa econòmica, consoli-dant així la cultura de l’estalvii d’eficiència energètica.

Entre les diferents mesu-res, a més de realitzar diversesobres urgents per tal d’evitar lafuita d’energia, s’ha fet una re-

gulació de l’horari d’engegada iapagada de l’enllumenat pú-blic i s’ha realitzat una cam-panya de sensibilització adre-çada al personal del consistori.Addicionalment s’ha fet unarevisió intensa de les factureselèctriques, cosa que ha provo-cat que el consistori realitzés 33reclamacions en dos anys, ambun benefici de prop de 26.000euros.

RedaccióBARBERÀ

Primers fanals d’inducció. Foto: Ajuntament de Barberà

11 |

líniavallès

Ripollet

El nou tanatori de Ripollet ja hoté tot a punt per poder obrir lesseves portes. Encara no s’ha fi-xat una data, perquè manquenalgunes llicències, però totapunta que es posarà en fun-cionament aquest mateix mes.

En un principi, s’havia pre-vist que el nou tanatori muni-cipal estaria operatiu l’abril del2013, però l’empresa encarre-gada de la construcció va fer fa-llida i el projecte va estar aturatdurant uns mesos. L’alcalde deRipollet, Juan Parralejo, ha fetreferència a aquests entrebancsdurant la inauguració de l’edi-fici i ha destacat que “si no

s’hagués adjudicat aquest pro-jecte a la funerària MontserratTruyols, Ripollet mai hauriapogut tenir unes instal·lacionscom aquestes”.

El regidor de serveis muni-cipals, Joan Fandos, ha quali-ficat “d’excel·lents” les instal·la-cions i ha destacat la seva am-plitud i lluminositat, així com lazona d’aparcament exterior.

L’EDIFICIL’equipament, de 1.227 metresquadrats construïts, comptaamb dues plantes. A la superiorhi ha les dependències de ta-natopràxia, les sales de vetlla iels lavabos i a la part inferior lasala de cerimònies i adminis-tració.

L’edifici destaca per les en-trades de llum, l’amplitud de la

sala de cerimònies i també l’o-bertura d’un carrer entre aquestedifici i el d’Urbaser que permetampliar l’aparcament previstinicialment.

L’entrada s’ha ubicat pel ca-rrer Bilbao. Des de la plaça ex-terior, amb aparcament, s’ac-cedeix a l’edifici que té unaporxada a la façana. Per ferl’estada dels usuaris més con-fortable, la planta de les sales devetlla disposa d’una balconadaamb vistes al riu.

El cost de l’obra ha estat de2,7 milions d’euros, sensecomptabilitzar l’obertura delvial posterior, un nou carrer quemillora l’accés i sobretot permetampliar places d’aparcament,que era un dels aspectes mésdiscutits entre tots els implicatsen el projecte.

Es preveu que el tanatori podrà obrir les seves portes aquest mes de febrer. Foto: Ajuntament de Ripollet

Tot a punt per a l’entrada enfuncionament del nou tanatori» Encara no s’ha fixat una data d’obertura per manca de llicències

» L’equipament ha tingut un cost de 2,7 milions d’euros

Els fenòmens meteorològicsvistos pels ulls dels ripollencs

MEDI AMBIENT4Aquesta pri-mavera, la Casa Natura acolli-rà una exposició que donarà aconèixer com viu la gent deRipollet els fenòmens meteo-rològics. La mostra també en-senyarà com es gesten els fe-nòmens a l'atmosfera, la histò-ria dels aparells de mesura icom s'utilitzen, com afecta eltemps al comportament delsanimals i les plantes i altres cu-riositats sobre el clima.

Per tot això, la Regidoria de

Medi Ambient demana als ciu-tadans que aportin les seves fo-tografies de la pluja, neu, vent,boira, núvols, pedregades, ven-tades, arc de sant Martí, cres-cudes del riu, tempestes ollamps a Ripollet.

Actualment, es preveu quel’exposició s’inauguri el mes demarç d’enguany a la sala centraldel Centre Cultural. A l’abril estraslladarà a la sala central de laCasa Natura, on romandrà finsal mes de desembre.

Un ripollenc creajurisprudència sobre l’amiantJUSTÍCIA4El ripollenc Vicen-te Jiménez Galán ha guanyat elseu segon judici contra l’em-presa Uralita i ha creat juris-prudència per als altres 61 ca-sos que, gràcies a ell, també hanestat reconeguts.

Jiménez, que va treballardurant quatre anys a la fàbricasituada a Cerdanyola, pateixl’asbestosi, una malaltia pul-monar estranya causada perla inhalació de fibres d’amiant.Ara, el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya li ha do-nat la raó, no ha admès a tràmit

el recurs de l’empresa i ha re-conegut que no va comptar ambles mesures de seguretat ade-quades mentre treballava ambamiant a la fàbrica vallesana.

L’empresa ha estat con-demnada a donar-li una men-sualitat que es correspon ambel 50% de la pensió que ac-tualment cobra de la SeguretatSocial, així com els costos del’advocat. A més, també rebràels interessos del temps trans-corregut des que va presentarla demanda fins que finalments’ha resolt el recurs.

Política | Campanya Dret a DecidirL’agrupació local de Convergència Democràtica de Catalunya ha iniciat a

Ripollet la seva campanya informativa vers el dret a decidir i la consulta del9 de novembre. L'agrupació local de CDC ha valorat molt positivament la

recepció d'aquesta activitat per part dels veïns.

RedaccióRIPOLLET

3 febrer 2014

| 12

líniavallès

Comerç3 febrer 2014

Existeixen moltes maneresd’explicar a un infant quinssón els valors i la importànciadel comerç de proximitat, peròsens dubte, la millor és a travésd’un conte.

Barberà del Vallès és undels cinc municipis que parti-cipa en una prova pilot de la Di-putació de Barcelona per fo-mentar els valors del comerçurbà entre les escoles de pri-mària. Es tracta de la campan-ya Hi havia una vegada un co-merç..., que a través de la figu-ra d'un contacontes explica alsmés menuts els diferents valorsdel comerç urbà, com la soste-nibilitat, la quotidianitat, la in-tegració o l'alimentació salu-dable.

La primera jornada, que esva portar a terme el 14 de gener

a l’Escola del Bosc, va comptaramb la participació del diputatde l’àrea de Comerç de la Di-putació de Barcelona, Jordi Su-birana, que va contestar totesles preguntes dels infants i vaassegurar que es tracta “d’unprojecte molt oportú, perquè elteixit comercial urbà és el futur

dels eixos comercials d’arreudel territori”.

En finalitzar la jornada elsnens van rebre un díptic infor-matiu per donar a conèixer elprojecte a les seves famílies. Amés de Barberà, també partici-pen Badalona, Calaf, Arenysde mar i Vilafranca del Penedes.

La Diputació fomenta el comerç urbà amb contes. Foto: Ajuntament Barberà

Barberà fomenta el comerç de proximitat a les escoles

» Els infants aprenen els valors del comerç urbà a través d’un conte» Es tracta d’una prova pilot de la Diputació de Barcelona

Barberà Comerç Urbà lliura els premis de Nadal

GUARDONS4Dissabte passat,la plaça de la vila es va omplirde gom a gom per celebrar laclausura de la campanya deNadal 2013-2014, organitzadaper l’Associació de comerciantsBarberà Comerç Urbà.

La clausura va comptar ambl’entrega dels 12 talonaris alsafortunats que van comprarals comerços de la ciutat durantles festes nadalenques. Els vals

de compra tenen un valor de250 euros i seran vàlids per bes-canviar-los a les botigues asso-ciades fins al pròxim 6 de març.

Els assistents a la clausuravan poder gaudir d’una xocolatacalenta i pastissets, gentilesad’Oasis Barberà i Barberà pas-tissera i els més menuts van es-tar ben entretinguts al taller demanualitats a càrrec de La Ca-seta de l’Art.

Cerdanyola | Ajuts per al comerç localEl Consell de Comerç de Cerdanyola donarà 50.000 euros en ajuts a la contractacióque faci el comerç local. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Francisco Ortiz,

aquesta ajuda podria augmentar amb la partida econòmica que la Diputació deBarcelona ha de destinar amb les mateixes finalitats.

RedaccióBARBERÀ

La situació del comerç local preocupa PIMEC

PATRONAL4Hem baixat fins alfons de la vall però no sabemquant de temps caminarem peraquesta fins a tornar a pujar ala muntanya. Així és com defi-neix el president de PIMECVallès Occidental, FrancescElies, la situació de les empre-ses i comerços de la comarca.

Segons els responsables dela patronal, el model comercialque es vol seguir tindrà gransrepercussions negatives en elcomerç local. “Només cal anaral sud de França per veure eldesert de poblacions que im-

plica la instauració d’aquestmodel. Un model que no volemper a Catalunya”, afirma Elies.

A més, consideren que laconstrucció del centre comer-cial de 250.000 metres qua-drats a Cerdanyola amb 800 lo-cals per a botigues només em-pitjorarà la situació que viu elpetit comerç. El president dePIMEC Comerç Vallès Occi-dental, Jaume Maranges, as-segura que “si es sobredimen-sionen els espais d’ús comercial,algú haurà de plegar i això enspreocupa molt”.

Els autònoms, molestor perl’augment de les cotitzacions

EMPRESES4Els canvis en lescotitzacions dels autònomsaprovats el passat 21 de des-embre pel Govern espanyol hafet indignar, una vegada més,aquest col·lectiu.

Amb aquesta mesura, elsautònoms hauran de pagar 314euros al mes, davant dels 261que pagaven fins ara, cosa quesuposarà un increment d’uns600 euros a l’any. Els principalsafectats són els autònoms so-cietaris o els que tenen deu omés treballadors a càrrec seu.

La patronal ha advertit que

aquests canvis tindran un im-pacte negatiu tant sobre la re-tribució neta dels treballadors,com sobre la competitivitatdels diferents negocis. Algunsautònoms ja han calculat queels costos salarials augmenta-ran prop del dos per cent.

Segons el responsable d’au-tònoms de Pimec Vallès, RicardSánchez, “la mesura té un afanyrecaptatori i pot afectar la con-tractació, ja que els autònomss’ho pensaran dues vegades al’hora de contractar més dedeu treballadors”.

13 | Serveis líniavallès

Fer família mentre fas vacances » El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques

» Les preinscripcions es poden fer des d’avui i fins al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia

Viure el lleure compartit en fa-mília, enfortint vincles i valors,tot coneixent l’entorn natural, lespersones, la cultura i tradicionsdel nostre país. I fer-ho, a més, auns preus molt avantatjosos endiversos albergs de la Xarxa Na-cional d'Albergs Socials de Ca-talunya (Xanascat) i en diferentsperíodes. Això és Vacances en fa-mília, una iniciativa del Depar-tament de Benestar Social i Fa-mília, mitjançant l’Agència Ca-talana de la Joventut, que permetfer família mentre fas vacances.

El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició,està adreçat a les famílies cata-lanes amb fills i filles menors de18 anys i ofereix estada per a9.023 famílies (47.057 places),fet que suposa un augment res-pecte a l’any passat del 4% ennombre de famílies i del 5% ennombre de places. La tipologiad’estada es diferencia en torns decap de setmana, Setmana Santa,estiu i tots els ponts. El preu és

de 26,35 euros per persona init –IVA inclòs–, tot i que hi haun seguit de descomptes per alsinfants i per a les famílies nom-broses o monoparentals. El preuinclou la pensió completa i acti-vitats en estades de torns supe-riors a dues nits.

La primera convocatòria delprograma Vacances en famíliaés per a estades entre el mes demarç i setembre. El període depreinscripció està obert fins al24 de febrer i les preinscripcionses podran fer per internet. En-guany hi ha nous albergs dis-ponibles i una nova eina de ges-tió de reserva i preinscripció. El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.

QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.

QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–.Els infants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte,els d’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anystenen l’estada gratuïta. A més, les famílies nombroses omonoparentals gaudiran d’un 10% de descompte en la re-serva. El preu inclou la pensió completa i activitats.

QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades en-tre el mes de març i setembre.

QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció és del 3 de febrer a partir deles dotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.

ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgi-na web xanascat.cat/vacancesenfamiliao bé al portal gen-cat.cat/benestarsocialifamilia/familia. El procedimentés ràpid, còmode i apte per a tots els usuaris.

3 febrer 2014

| 14

líniavallès

Esports3 febrer 2014

La Nit de l’Esport de Cerdanyo-la, que enguany arriba a la sevaonzena edició, ja té data. Les en-titats esportives, el teixit co-mercial i el món polític localvan presentar l’esdeveniment al’hotel Campus i van anunciarque la Nit de l’Esport 2014 tin-drà lloc el pròxim 21 de març.

L’acte de presentació va estarpresidit per Francisco Arpide, re-presentant de la comissió orga-nitzadora de l’esdeveniment ipresident del Club Patinatge Ar-tístic Cerdanyola, que va estaracompanyat per Marc Guilla-mon, regidor d’Esports, i l’al-caldessa de Cerdanyola, CarmeCarmona, entre d’altres.

A l’edició d’enguany es re-partiran 17 guardons, sis premismés que l’any passat. S’entrega-

ran guardons als millors espor-tistes femenins i masculins, alsmillors equips masculins i fe-menins, al millor club o a la mi-llor iniciativa solidària.

Arpide va explicar que el ju-rat estarà format per un perio-dista local, un representant de lesassociacions del municipi, un

exregidor d’Esports, un membrede la comissió que organitzal’acte i per un exesportista deCerdanyola.

Carmona va destacar durantl’acte de presentació que les en-titats esportives de Cerdanyola“representen la ciutat” i que sónels seus ambaixadors.

Un moment de l’edició de l’any passat de la Nit de l’Esport. Foto: CPAC

Presenten l’onzena edició de la Nit de l’Esport cerdanyolenca

» L’esdeveniment se celebrarà el pròxim dia 21 de març» Enguany s’entregaran 17 premis, sis més que l’any passat

Uns 500 esportistes corren el Cros Vila de Ripollet

ATLETISME4La 32a edició delCros Vila de Ripollet, celebrat alparc dels Pinetons de la locali-tat homònima el passat diu-menge 12 de gener, va comptaramb la participació d’un total de494 corredors de totes les cate-gories i edats.

La jornada va comptar amb18 proves diferents en les qualses van dividir els corredors fe-derats, els populars i els escolars.A la prova es van proclamarcampions absoluts Artur Bossy,de l’AC Barcelona, i Anna Traver,procedent del CA Nou Barris.

El Cros Vila de Ripollet estracta d’una competició ambun recorregut caracteritzat pelsseus daltabaixos del terreny il’alternança de superfícies deterra i gespa. Enguany, a més, lahumitat va fer acte de presènciadegut a les pluges que van cau-re el dia anterior.

Pel que fa als esportistes dela Ripollet Unió Atlètica, un to-tal de 13 van ocupar posicions depodi. Destaca, entre d’altres, elprimer lloc de Celia Celma a lacategoria juvenil, o de DavidFasienda, primer a júnior.

Cerdanyola reordena algunsespais esportius municipals

EQUIPAMENTS4La remodela-ció de la pista exterior de CanXarau, que permetrà d’ara en-davant la pràctica del patinat-ge, ha provocat que els equipsde bàsquet i els ciutadans quede manera lliure practicavenaquest esport a Can Xarau ha-gin d’utilitzar ara les instal·la-cions de l’escola Carles Buïgasi de l’institut Forat del Vent.

En el cas de les personesque anaven a jugar a bàsquet aCan Xarau, ara hauran d’anara la pista semicoberta de laBoina. Les cistelles de bàsquet

estaran instal·lades en els ho-raris que no hi hagi entrena-ments ni competicions de lesentitats esportives locals.

Per altra banda, les porte-ries de futbol de les pistes de lesFontetes, que havien estat ob-jecte d’actes vandàlics, han es-tat restituïdes gràcies a unasubvenció de la Diputació deBarcelona.

Aquestes pistes estan al ser-vei dels veïns de Cerdanyola,sempre i quan s’utilitzin fora del’horari d’entrenament i decompetició dels diferents clubs.

Barberà imparteix un curs de socorrisme

NATACIÓ4La Fundació Barbe-rà Promoció Esports organitzaa principis del mes de febrer uncurs de socorrisme en instal·la-cions aquàtiques. El curs tindràuna durada de 380 hores, i estàprevist que finalitzi el juny, justabans del començament de latemporada d’estiu.

El nombre de places per alcurs és de 18, i un requisit pre-vi és haver superat abans unesproves aquàtiques esportives.

En el programa es tracten te-màtiques sobre primers auxilis,habilitats i tècniques de natació,prevenció d’accidents i rescat depersones accidentades. Al fina-litzar, l’alumnat realitzarà unespràctiques laborals en instal·la-cions aquàtiques que el capaci-tarà per desenvolupar de formaprofessional aquesta feina.Aquest curs està subvencionatpel Servei d’Ocupació de la Ge-neralitat.

Condol | Mor Jordi GuillamonL’ex president de la Unión Deportiva Fontetes des de maig de 2003 fins al juny de2006, Jordi Guillamon, va morir a principis de setmana. Guillamon, a més, va ser

un dels fundadors del Cerdanyola Futbol Club. Des de l’any 2006 i fins al 2008, Guillamon va formar part de la junta directiva del club cerdanyolenc.

RedaccióCERDANYOLA

15 | Agenda líniavallès

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

31 de gener de 1994El dia 31 de gener de 1994, un incendi va calcinar la sala il’escenari del Gran Teatre del Liceu. Les flames van començarper l’espurna d’un soldador i en poc temps van provocar l’ensorrament del sostre sobre el pati de butaques.

E F E M È R I D E

DILLUNS 15 DE FEBRER Barberà21:30 Bajo las faldas. Tres dones professionals

conten la seva relació amb els seus exmarits,nuvis i amants a través de situacions de la vidaquotidiana i d’una manera divertida i in-tel·ligent. Preu: 8€. Anticipada: 6€. Espectacleen castellà / Teatre Municipal Cooperativa.

DIJOUS 20 DE FEBRER Cerdanyola19:30Cafè amb lletres. L’escriptor Albert Sánchez

Pinyol parlarà sobre la seva reeixida novel·laVictus / MAC-Can Domenech.

FINS AL 9 DE MARÇ Ripollet10:00 Domenec Torras. La Sala 1 s'omplirà amb

objectes personals del ripolletenc Dome-nec Torras. Programes teatrals antics, notespersonals, diplomes i premis, fotografiespersonals i apunts teatrals són alguns dels ele-ments que s'hi podran trobar / Centre Cultural.

FINS AL 23 DE FEBRER Cerdanyola17:00 La lluita per l’oportunitat de viure. La mos-

tra apropa als canvis socials de 1931 a 1978des de la perspectiva de les dones a travésd’objectes del fons del Museu de Cerdanyo-la i d’altres indrets / Ca n’Oliver.

DIMECRES 5 DE FEBRER Cerdanyola09:30 Parlar i presentar en públic. Dissenyat per

persones que parlen freqüentment en público que necessiten perfeccionar les seves pre-sentacions / Centre d’empreses de NovesTecnologies.

DIVENDRES 21 DE FEBRER Barberà10:00 Taller d’escriptura i literatura. El grup d’es-

criptura i literatura es reuneix per escriure icomentar els diferents treballs. Obert a to-thom/Biblioteca Esteve Paluzei.

TOTS ELS DIUMENGES Cerdanyola11:00 Coneix els animals de granja. Podreu co-

nèixer la Muguera, una somera molt bonica,la Piga, una truja de més de 150 quilos i di-ferents ovelles / Granja de Can Collés.

DIMECRES 19 DE FEBRER Ripollet17:30. L’ hora del conte: Amore, Amore. Una ses-

sió de contes molt divertida amb una núviapreciosa i un mecànic sapastre...A càrrec deClara Gavaldà. A partir de 4 anys / Sala in-fantil de la Biblioteca de Ripollet.

CULTURA INFANTIL

ESPORTS

TALLERSEXPOSICIONS

BARBERÀ La millor manera de co-nèixer qui era Pau Casals és a través dela seva excepcional música. L’escola deMúsica de Barberà del Vallès ofereix unconcert a pares i infants. A partir de 3anys. Cal inscripció prèvia / Sala Sal-vador Allende.

Els sons de pau Casals15 de febrer a les 12:00

Red Pontiac21 de febrer a les 21:00

RIPOLLET Què seria del tot inimagina-ble que una mare arribés a fer pel seu fill?Pregunteu-ho a la Maite i a la Lourdes.Elles són Red Pontiac: mares, sí, però úni-ques. Preu: 16€/Teatre del Mercat Vell.

Masterclass de Guitarra9 de Febrer a les 11:00

RIPOLLETClasse de guitarra a càrrec delsprofessors Esther Navarro i David García.Durada: 3 hores. Activitat gratuïta. Placeslimitades. Cal inscripció prèvia/ Centre Cul-tural de Ripollet.

II Jornada Comarcal de Natació

RIPOLLET Joves de diferents edats i di-ferents municipis del Vallès occidental par-ticiparan en la segona jornada comar-cal de natació escolar on demostraran lesseves capacitats d’esforç i superació / Po-liesportiu de Ripollet.

BARBERÀ Exposició de documenta-ció i material al voltant dels Pirineus.Fa un recorregut pels Pirineus seguintles etapes que formen el GR Pirineus/ Biblioteca Esteve Paluzi (consulteu ho-raris).

PireneFins al 24 de juny del 2014 Barberà

9 de febrer a les 9:30

3 febrer 2014

Pròxima edició: 3 de marçlíniavallès