Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda ...

El cavaller de tinta

L E C T U R A A C T I V ALiteratura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda

EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULES

Núria Pradas

SOLUCIONARI

Albert Alforcea Rescat al pic de les Bruixes

L’OBRA I EL SEU ENTORNPÀG.

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

ÍNDEX

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA

PROPOSTES LÚDIQUES

INTERDISCIPLINARIETAT

LITERATURA COMPARADA

Fitxa tècnica …………………………………………………………………………… 3Introducció……………………………………………………………………………… 3L’autor i il·lustrador …………………………………………………………………… 4L’argument……………………………………………………………………………… 5Gènere, estil i context literari ………………………………………………………… 5El tema i els subtemes ……………………………………………………………… 5Informació complementària sobre l’autor i la seva obra ………………………… 6

Abans de la lectura …………………………………………………………………… 7Durant la lectura ……………………………………………………………………… 9Després de la lectura ………………………………………………………………… 12Avaluació ……………………………………………………………………………… 17

Activitats de reforç i ampliació ……………………………………………………… 18

Opinions i valoracions ………………………………………………………………… 20

Activitats ……………………………………………………………………………… 21

Activitats ……………………………………………………………………………… 22

Activitats ……………………………………………………………………………… 23

Solucions ……………………………………………………………………………… 24

3

RESCAT AL PIC DE LES BRUIXES

Dades generals del llibre Rescat al pic de les Bruixes

Títol: Rescat al pic de les Bruixes

Autor: Albert Alforcea

Il·lustrador: Albert Alforcea

Editorial: Barcanova

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2010

Col·lecció: «Sopa de Llibres», Sèrie Verda, 172

Pàgines: 122

L’OBRA I EL SEU ENTORN

FITXA TÈCNICA

Rescat al pic de les Bruixes és una novel·la que es mou entre el gènere fantàstic i eld’aventures, ja que hi trobem elements molt explícits d’ambdós gèneres.

L’autor situa la història en paratges reals de la Catalunya màgica, i, dins d’aquests,no s’està de barrejar, d’una banda, els boscos obscurs i misteriosos de la Garrotxa i,de l’altra, el blau del cel i del mar de l’Alt Empordà.

En aquesta obra, l’Albert Alforcea no s’ha conformat a reviure els personatgesfantàstics més clàssics, els que tots coneixem. Ben al contrari, un dels encerts del’obra és precisament aquesta mostra d’imaginació desbordada a l’hora de crearpersonatges nous que acompanyaran les bruixes de tota la vida en l’esdevenir delsfets.

Al mateix temps, el jove lector es podrà imaginar fàcilment com són aquests és-sers fantàstics que omplen les pàgines del llibre gràcies a les il·lustracions que hafet el mateix autor, el qual ha reproduït d’una manera inequívoca, directa i eloqüentels personatges que habiten el seu imaginari fantàstic.

INTRODUCCIÓ

L’Albert Alforcea va néixer a Figueres l’any 1968, on vaestudiar dibuix i va començar la seva carrera professionaldins del camp del dibuix i el disseny gràfic. Ha publicati ha il·lustrat obres seves i també ha il·lustrat obres d’al-tres autors.

L’any 1991 va ser premiat al Saló Internacional del Cò-mic per El bosc de la vida. També va ser finalista del con-curs que va organitzar la revista ZONA 84 amb l’obra Rosa de sangre.

L’any 1995 va fer la seva primera exposició, titulada «Vinyetes i Il·lustracions», enla qual va mostrar la seva feina com a il·lustrador de còmics. I l’any 1996 va exposarvint obres molt més surrealistes, a mig camí entre la vida i la mort, amb el títol «Desde la foscor de les ànimes».

L’any 2003 va publicar el conte El sueño azul, que ell mateix va il·lustrar. Tambéha il·lustrat obres d’altres autors i ha dissenyat CD musicals.

Home inquiet i polifacètic, l’Albert s’ha anat fent un lloc dins del món de la músicacom a percussionista i entre els anys 1997 i 2000 va formar part del grup Alara Kala-ma. També ha treballat per a diverses empreses publicitàries.

Aquesta novel·la és una bona mostra de l’esperit creatiu i la curiositat que l’autorha sentit i sent per diverses disciplines artístiques.

L’obra i el seu entorn Rescat al pic de les Bruixes

4

L’AUTOR I IL·LUSTRADOR


Després d’una misteriosa pluja de gripaus, quatre bruixes arriben volant al bosquetde Terrades, on viu el follet Met. Però en Met no s’arronsa pas davant la visita de lesbruixes i decideix plantar-los cara. Aleshores, les bruixes li comuniquen que han se-grestat la filla del batlle de Llers i en demanen un rescat.

En Met s’olora que darrere de tot això no hi ha les bruixes de Llers, sinó unes al-tres bruixes més malèfiques que li preparen una trampa. Per això reclama l’ajuda dedos vells companys d’aventures: en Cluri, un cluricaun que viu a la fageda d’en Jor-dà, i en Tonet, el sagal de Portlligat.

Tots tres es dirigiran al pic de les Bruixes per alliberar la pobra filla del batlle. En-cara que no serà una feina fàcil, ja que els esperen perills i aventures.

Rescat al pic de les Bruixes és una novel·la infantil que barreja la fantasia, les aven-tures i, fins i tot, l’humor. Aquests tres ingredients, sàviament dosificats per l’autor, esvan configurant al voltant dels tres protagonistes, que fugen dels estereotips del gè-nere fantàstic i prenen una personalitat pròpia i indiscutible.

El llenguatge, respectuós amb l’edat dels lectors i ric en expressions i girs quel’acosten al llenguatge popular, dibuixa aquests tocs d’humor com si fossin pinzella-des plenes de color que alegren la lectura.

Tot això permet a l’Albert Alforcea submergir els protagonistes en una aventura,una mena de carrera d’obstacles, plena de nous i imaginatius personatges fantàs-tics, sovint amb no gaire bones intencions, una lluita del bé contra el mal, en què lalleialtat i la intel·ligència dels bons serà capaç d’enfonsar les forces del mal en un fi-nal que no deixa de sorprendre.

Si, a més, hi afegim les il·lustracions, podem concloure que ens trobem davantd’un univers fantàstic, un univers creat per l’autor, la força i personalitat del qualatraurà sens dubte els lectors.

Encara que podem afirmar que l’univers fantàstic creat per l’autor és el tema domi-nant de l’obra, cal remarcar el fet que, tot i ser personatges màgics i fantàstics, elsprotagonistes no representen superherois. Els tres amics dubten i tenen por i si aca-ben vencent les forces del mal és, sobretot, perquè actuen com un equip. També l’en-giny és la força suprema que destrueix les bruixes.

Finalment, en la lluita desigual entre els protagonistes i els antagonistes, la forçadels bons sentiments i de la companyonia s’acabarà imposant sobre el mal.

5

L’ARGUMENT

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

EL TEMA I ELS SUBTEMES


A banda de Rescat al pic de les Bruixes, l’Albert Alforcea també ha publicat aquestsaltres títols:

– Brihm el cazahadas (Ed. SM, 2010) – Guía de los seres fantásticos del hogar (Ed. B, 2010)– El sueño azul (Ed. Timun Mas, 2003)– El somni blau (Ed. Timun Mas, 2003)

També ha il·lustrat aquests llibres d’altres autors:– CERDÀ, XIMO: El llibre dels enigmes. Barcelona, Barcanova, 2009.– CERVANTES, MIGUEL DE: Don Quijote de la Mancha. Barcelona, Planeta & Ox-

ford, 2005. Adaptació de Nemesio Martín.– GISBERT, JOAN MANUEL: El talismán que vino por el aire. Madrid, Alfaguara, 2005.– GISBERT, JOAN MANUEL: Misteriosos regalos de la noche. Barcelona, Planetalec-

tor, 2010.– KARROUCHM, LAILA: Si no dorms, se’t menjarà la Tamza! Barcelona, Columna, 2006.– NÖSTLINGER, CHRISTINE: Filo entra en acción. Barcelona, Planeta & Oxford, 2005.– PEDROLO, MANUEL DE: Mecanoscrit del segon origen. Vic, Eumo, 2008.– STOKER, BRAM: Dràcula. Barcelona, Teide, 2006.

Si voleu saber més coses sobre El rescat al pic de les Bruixes, podeu llegir la críticaque el juny de 2010 li dedica la Rosa Mut en la revista Faristol, número 67, pàgina 33.

Si voleu ampliar la informació sobre l’Albert Alforcea, podeu consultar aquestes pà-gines web:

http://rt001m02.eresmas.net/azul.htm

Pàgina web de l’autor i del grup Alara Kalama.

www.myspace.com/albert_alforcea

Pàgina web de l’autor que trobareu a MySpace que conté informació diversa, comara obres que ha publicat, llibres que ha il·lustrat, crítiques literàries, votacions per es-collir els personatges d’alguns dels seus contes, etc.

6

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

Bibliografia

Enllaços

Rescat al pic de les Bruixes

La coberta. Observa atentament la coberta de Rescat al pic de les Bruixes irespon aquestes preguntes:

a) Qui és l’autor de la novel·la?

b) Qui és l’autor de les il·lustracions?

c) Coneixes cap altre autor que il·lustri els seus propis llibres? Com es diu?

d) Creus que el fet que un autor també faci els dibuixos dels seus llibres és gaire ha-bitual?

Fes de detectiu. Busca informació sobre l’autor a Internet i, després, responaquestes preguntes:

a) Quins altres llibres ha escrit?

b) Quins altres llibres ha il·lustrat?

c) Quina altra afició té a banda d’escriure i dibuixar?

Comprensió lectora Abans de la lectura Rescat al pic de les Bruixes

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

ABANS DE LA LECTURA

1

2

7

Comprensió lectora Durant la lectura Rescat al pic de les Bruixes

8

La il·lustració. Observa atentament la il·lustració de la coberta i digues què etsuggereix.

A veure si l’encertes! Ara que ja coneixes una mica l’autor i has observat aten-tament la coberta de la novel·la, ja estàs preparat per dir de quin tipus d’histò-ria es tracta Rescat al pic de les Bruixes.

Per fer-ho, marca amb una creu l’opció o les opcions que consideris correctes:

a) Policíaca. �b) De terror. �c) Realista. �d) Fantàstica. �

Comprensió lectora Abans de la lectura Rescat al pic de les Bruixes

3

4

L’índex. Llegeix l’índex del llibre i respon aquestes preguntes:

a) En quins llocs transcorre l’acció de la novel·la?

b) Es tracta de llocs reals o inventats?

Fes aquestes altres activitats sobre l’índex.

a) Escriu les paraules de l’índex que no saps què volen dir.

b) Busca les paraules que no coneixes en el diccionari i escriu-ne el significat.

c) Escriu les paraules que no coneixes i que no surten en el diccionari.

d) Digues per què creus que aquestes paraules no surten en el diccionari.

La fageda d’en Jordà. Has estàs mai a la fageda d’en Jordà? Com que una partde l’acció passa en aquest lloc, busca’n informació i fotografies. Després, feu unmural entre tota la classe amb la informació i les fotografies que heu trobat.

Comprensió lectora Durant la lectura Rescat al pic de les BruixesComprensió lectora Durant la lectura

99

Rescat al pic de les BruixesDurant la lecturaComprensió lectoraComprensió lectora Durant la lectura Rescat al pic de les Bruixes

1

2

3

DURANT LA LECTURA

Comprensió lectora Durant la lectura Rescat al pic de les Bruixes

10

Éssers fantàstics. Fes una llista dels éssers fantàstics que surten en el llibre.A mesura que facis la llista, busca informació sobre aquests éssers i omple unafitxa com aquesta per a cadascun amb la informació que hagis trobats. Afegeix-hiun dibuix o una fotografia.

Fes una llista de tots els animals que surten en aquests indrets de la novel·la:

a) fageda d’en Jordà: _________________________________________________

b) illa de Portlligat: ____________________________________________________

c) gran sala de les Bruixes: _____________________________________________

4

5

FOLLET

Expressions. De segur que et deus haver adonat que els tres protagonistessón molt expressius i que cadascun d’ells té una expressió preferida.

a) Escriu l’expressió que diu cada personatge al costat del nom:

Met: _______________________________________________________________

Tonet: _____________________________________________________________

Cluri: ______________________________________________________________

b) Quina és la teva expressió preferida?

Una gàrgola. Llegeix aquesta comparació referida al batlle de Llers:

«Sovint anava amb la boca oberta com una gàrgola.» (p. 43)

a) Què és una gàrgola? Si cal, consulta el diccionari.

b) Busca imatges de gàrgoles i quan tinguis clar què és i com és aquest objecte, in-venta tres comparacions amb la paraula gàrgola.

Comprensió lectora Durant la lectura

11


6

7

Comprensió lectora Després de la lectura Rescat al pic de les Bruixes

12

Expressions col·loquials. Escriu el significat d’aquestes paraules i expressionspròpies del llenguatge popular que surten en la novel·la.

– pixapins (p. 11): ____________________________________________________

– fer el ronsa (p. 22): _________________________________________________

– donar una surra (p. 34): ______________________________________________

– posar fil a l’agulla (p. 46): _____________________________________________

– pujar-hi de peus (p. 57): ______________________________________________

– nàpia (p. 64): ______________________________________________________

– deixar penjat (p. 79): ________________________________________________

– empatollar-se (p. 94): _______________________________________________

1

DESPRÉS DE LA LECTURA

Els vents. En la pàgina 17, llegim que «la tramuntana va començar a bufar, afer dansar els pins i les alzines del bosc amb virulència i a aixecar remolins defulles caigudes que dibuixaven formes estranyes».

a) La tramuntana és un vent que bufa del nord. Digues d’on bufen aquests altresvents.

– Xaloc: __________________________

– Llevant: __________________________

– Gregal: __________________________

– Garbí: __________________________

– Mestral: __________________________

– Ponent: __________________________

– Migjorn: __________________________

b) Dibuixa la rosa dels vents:

Comprensió lectora Després de la lectura

13


2


14

Descripcions. Llegeix la descripció de la puput de la pàgina 24 i fes les activi-tats següents:

«[...] una puput és una au de plomatge bru rosat que té una cresta ratllada molt gra-ciosa i un bec llarg i ganxut.»

a) Ara, completa la descripció següent sobre un elefant.

Un elefant és un ________________________ de __________________________

que té _____________________________________________________________

i _________________________________________________________________.

b) Tria un altre animal que t’agradi molt i descriu-lo.

Rimes. Llegeix la rima que les bruixes dediquen a en Met en la pàgina 26 de lanovel·la:

«Met, Met, que n’ets, de ruc. Del teu trabuc, en farem suc.»

Dedica ara una rima a en Cluni i una altra a en Tonet seguint el mateix esquema quela d’en Met:

– Cluni, Cluni, _______________________________________________________

– Tonet, Tonet, ______________________________________________________

3

4

I encara més rimes. De segur que t’has adonat que en Cluni és un gran poeta.

Sense consultar la novel·la, completa els versos d’en Cluni amb aquestes paraules:

volar – era – aixecar – raça

«Jo sé d’un trol de __________________

que volia __________________,

però de tan gros com _____________________,

no es podia ni __________________.»

I, ara, una mica més difícil. Completa aquesta altra rima sense cap pista:

«El burro sempre __________________.

Vull unes ales per a __________________!

Però si no hi ha ales prou __________________,

que aixequin aquest __________________!»

Caricatures. Una caricatura és una representació que consisteix a exagerar elstrets d’un personatge de tal manera que resulti còmic.

Llegeix la descripció del senyor batlle de la pàgina 43 i assenyala les paraules i ex-pressions que la converteixen en una caricatura:

«El senyor batlle era molt prim i molt nerviós. Vist de perfil, tenia una superfície cra-nial considerable; vist de cara, un s’havia de concentrar per veure’l. Tenia un nas comun mànec de paraigua, que arribava cinc segons abans que no pas ell a tot arreu.Sovint anava amb la boca oberta com una gàrgola.»

Comprensió lectora Després de la lectura

15


6

5


16

Expressions sinònimes. Substitueix els adjectius d’aquestes expressions peruns altres, però sense canviar-ne el sentit:

– tro tremebund: ________________________________

– escombres ronyoses: ________________________________

– veu melosa: ________________________________

– vent agosarat: ________________________________

– fred insòlit: ________________________________

Doncs jo en sé d’un... Afegeix-te a la batussa d’acudits dels nostres protago-nistes del capítol XI. Inventa un final per a cada un d’aquests acudits.

– Doncs jo en sé d’un que _____________________________________________



7

8

Subratlla la resposta correcta de cadascuna d’aquestes preguntes de Rescat alpic de les Bruixes:

a) A quin personatge correspon aquesta descripció?

«[...] era un follet de Terrades, molt responsable amb la seva comunitat, cor fort ibona raça.» (p. 12)

A en Cluri A en Tonet A en Met

b) Qui diu a en Met que les bruixes són al bosc?

Una granota Un pèsol En Tonet

c) Qui és en Situ?

Un gat Un follet Un torrafaves verd

d) Com que en Met és un follet molt català, què porta posat?

Un barret de copa Una faixa Una barretina

e) Com tenen la pell els prutts?

Com un cocodril Com les bruixes Com un préssec

Completa aquestes frases amb les paraules que falten:

a) Els tarirots són les tres P: p_____________________, p_____________________

i p_____________________.

b) En Cluri és tan famós que es fa un fart de signar _________________________ i

_______________________ als seus fans.

c) Per comunicar-se sota l’aigua, en Tonet necessita una _____________________.

d) Per vèncer les esvassies cal fer _______________________________________.

e) La Saca, la Paca i la Maca són tres _____________________.

Comprensió lectora Avaluació

17


1

2

AVALUACIÓ

18

Els advertiments de l’autor. Llegeix alguns dels advertiments que fa l’autorabans de començar a llegir la novel·la:

«Si estàs refredat..., moca’t abans de començar a llegir! [...]Si tens por..., tingues en compte que aquest llibre no és per a cagacalces!» (p. 13)

Ara que ja has llegit el llibre, inventa uns quants advertiments per als futurs lectorsde Rescat al pic de les Bruixes.

Si _________________________________________________________________

Si _________________________________________________________________

Si _________________________________________________________________

El teu personatge preferit. Dibuixa el personatge de la novel·la que t’hagi agra-dat més. Fes-ne un dibuix ben original.

Propostes per a la diversitat

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT


ACTIVITATS DE REFORÇ

1

2

El mapa. Indica en aquest mapa els indrets on l’autor situa la història. Després,uneix-los amb una línia que mostri el recorregut dels fets.

Protagonistes i antagonistes. En una bona novel·la d’aventures hi ha protago-nistes i antagonistes o contraris. També hi ha una sèrie de personatges secun-daris que ajuden a desenvolupar l’acció. Tenint en compte això, escriu aquestspersonatges en la columna corresponent:

estella – Tonet – Paca – Filometa – sanguinyoles – Cluri – Maca – estalactita

Busca informació sobre el poeta Carles Fages de Climent. Després, llegeix undels sonets del seu llibre Les bruixes de Llers.

19

Propostes per a la diversitat

2

3


ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1

Protagonistes Antagonistes Secundaris

Ara que ja t’has llegit el llibre i que has pogut comprovar que els tres protagonis-tes tenen molta personalitat, escriu com recomanaria el llibre cadascun d’ells.

– En Met: __________________________________________________________

– En Tonet: _________________________________________________________

– En Cluri: _________________________________________________________

L’opinió del lector o la lectora Rescat al pic de les Bruixes

20


1

L’informe del temps. Segueix l’exemple de la puput de la pàgina 23 de la no-vel·la i escriu un informe del temps que ha fet avui:

Són les _____________________ de la nit, hi ha lluna ____________________, la

temperatura a fora és de ____________________ graus i ____________________

_____________________.

Demà farà un dia ________________________ i fins a ______________________

no començarà a _________________________ el temps i a _________________

la boira.

El laberint. Dibuixa el camí que han de seguir els tres protagonistes per arribaral pic de les Bruixes.

Propostes lúdiques

21


PROPOSTES LÚDIQUES

1

2

Feu una lectura comprensiva en veu alta de la novel·la o només d’un fragment.

Assegureu-vos que els nois i les noies entenen el conjunt global de la novel·la.

Distingiu els diferents tipus de personatges de la història.

Aprofiteu la novel·la per parlar del llenguatge popular i compareu algunes ex-pressions del llenguatge popular amb unes altres del llenguatge culte perquès’adonin de les diferències.

Comenteu les característiques del gènere fantàstic.

Aprofundiu la literatura de tradició oral: les llegendes i les rondalles.

Aprofiteu la novel·la per fer un recorregut per la geografia catalana: del mar a lamuntanya.

Parleu de la fauna i la flora de Catalunya.

Comenteu la importància del treball en equip i de la lleialtat cap als companys.

Comprensió lectora Rescat al pic de les Bruixes

22

Interdisciplinarietat Rescat al pic de les Bruixes

INTERDISCIPLINARIETAT

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CONEIXEMENT DEL MEDI

TUTORIA

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Tot seguit us recomanem uns llibres sobre bruixes, follets i altres éssers fantàsticsque poden complementar el treball de Rescat al pic de les Bruixes:

– BAIX, LAURA: La pedra encantada. Barcelona, Barcanova, «Sopa de llibres»,2004.

– DAHL, ROALD: Les bruixes. Barcelona, Estrella Polar, «L’Odissea», 2009.– LANGRISH, KATHERINE: El turó dels trols. Madrid, Alfaguara, 2004.– SALA, CARLES: Flairosa, la bruixa dels sabons. Barcelona, Barcanova, «Sopa de

llibres», 2008.– VERNETTA, XAVIER: Roberluxtina i la reunió de les bruixes. Barcelona, Cruïlla,

1995.

Si voleu que els nois i les noies ampliïn els seus coneixements sobre la fagedad’en Jordà, podeu escoltar la versió cantada que fa la Dolors Laffitte del poema deJoan Maragall, que trobareu en l’espai virtual Música de poetes que la UOC dedicaa la música i la literatura:

www.uoc.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=828

Comprensió lectora

23

Rescat al pic de les BruixesLiteratura comparada Rescat al pic de les Bruixes

LITERATURA COMPARADA

1. La coberta. Respondre preguntes sobre la coberta de la novel·la relacionadesamb l’autor i il·lustrador.

a) Albert Alforcea.b) Albert Alforcea.c) Resposta oberta.d) Resposta oberta. Tanmateix, no es tracta d’un fet gaire habitual.

2. Fes de detectiu. Respondre preguntes sobre l’autor.

a) Trobareu informació sobre els llibres que ha escrit en l’apartat «Informació com-plementària sobre l’autor i la seva obra».

b) Trobareu informació sobre els llibres que ha il·lustrat en l’apartat «Informaciócomplementària sobre l’autor i la seva obra».

c) La música.

3. La il·lustració. Observar la coberta de la novel·la i dir què els suggereix.

Resposta oberta.

4. A veure si l’encertes! Anticipar de quin tipus de novel·la creuen que es tractaRescat al pic de les Bruixes a partir de les respostes a les preguntes anteriors.

d) Fantàstica.

1. L’índex. Llegir l’índex de la novel·la i respondre preguntes que hi estan relacio-nades.

a) A la fageda d’en Jordà (la Garrotxa) i a Llers i Portlligat (l’Alt Empordà).b) Són llocs reals.

Comprensió lectora Rescat al pic de les Bruixes

24

Solucionari Rescat al pic de les Bruixes

SOLUCIONARI

ABANS DE LA LECTURA

DURANT LA LECTURA

Comprensió lectoraSolucionari Rescat al pic de les Bruixes

2. Respondre més preguntes sobre l’índex.

a) Resposta oberta. Algunes d’aquestes paraules poden ser fageda, batlle, sagal,esvassia, estalactites, sanguinyoles, etc.

b) Resposta oberta. A tall d’exemple: fageda (‘bosc de faigs’), batlle (‘alcalde’), sagal(‘vailet’), cau (‘amagatall, refugi’), esvassia (paraula inventada per l’autor), esta-lactites (formacions calcàries de forma cilíndrica que pengen de les fissures delsostre de les coves), sanguinyoles (aquesta paraula pren un altre sentit en el lli-bre, ja que, segons la definició del diccionari, es tracta d’un arbust).

c) Esvassia i sanguinyola.d) Es tracta de paraules que s’ha inventat l’autor, com en el cas de esvassia, o a les

quals ha donat un sentit diferent, com en el cas de sanguinyola.

3. La fageda d’en Jordà. Buscar informació i fotografies sobre la fageda d’en Jordài fer una mural entre tota la classe.

Resposta oberta.

4. Éssers fantàstics. Buscar informació i imatges de cadascun dels éssers fantàs-tics que surten en la novel·la.

Resposta oberta. Tanmateix, a continuació teniu una relació dels éssers fantàsticsque surten en la novel·la i entre parèntesis la pàgina en què són esmentats per pri-mera vegada:– Follets (p. 11): esperits entremaliats que provenen de la imaginació popular.– Ondina (p. 11): esperit que habita l’aigua, semblant a les sirenes.– Fada (p. 11): ésser fantàstic que es representa sota la figura d’una dona dotada

d’un poder sobrenatural.– Gnom (p. 12): ésser fabulós, amb figura de nan, que viu a les profunditats de la

terra.– Dimoni (p. 34): diable.– Trol (p. 34): gegant o gnom dels boscos, de les muntanyes i dels llocs solitaris, fe-

tiller i guardià de tresors, anàleg a l’ogre dels contes mediterranis.– Nereida (p. 48): nimfa de mar, favorable als humans i protectora de la mar en calma.Sovint l’autor s’inventa tipologies d’aquests éssers fantàstics, com la fada de cendra(p. 11), l’ondina d’escull (p. 11), els gnoms grisos de Masarac (p. 12), el dimoni roigdel turó de la Pomereda (p. 34) i el trol del volcà de Santa Margarida (p. 34).El sagal de mar, com a ésser amb poders màgics, també és una invenció de l’autor.També són creacions de l’autor els menjafems de vaca de Recasens (p. 11), els ron-dadors de pins de Cistella (p. 11), els caga-roques de Castellfollit (p. 11), els pixa-roures de la Vall d’en Bas (p. 11), els carallots de Santa Pau (p. 11), els tarirots delsvolcans d’Olot (p. 11), els empassaglans de Maçanet (p. 12) i tots els tipus i colorsde torrafaves (p. 12).

25

5. Fer una llista de tots els animals que surten en diferents indrets de la novel·la.

a) Fageda d’en Jordà: picot garser (p. 32), pica-soques (p. 34), esquirols (p. 35), ra-tolins (p. 35), conills (p. 35), mussols (p. 35), òlibes (p. 35), mosteles (p. 41).

b) Illa de Portlligat: gavines (p. 47), taurons (p. 48), crancs (p. 51). També hi són es-mentats aquests altres: escamarlans (p. 50), llagostins (p. 50), gambes (p. 50),llenguados (p. 50), tonyines (p. 50), anxoves (p. 51).

c) Gran sala de les Bruixes: rates (p. 66), escarabats (p. 66), ratpenats (p. 66).

6. Expressions. Escriure l’expressió preferida de cada un dels protagonistes de lanovel·la i la pròpia.

a) Met: Albergínies escalivades!; Tonet: Vatua els bigotis dels llagostins!; Cluri: Milpatates farcides d’Olot!

b) Resposta oberta.

7. Una gàrgola. Explicar què és una gàrgola i inventar tres comparacions amb la pa-raula gàrgola.

a) Una gàrgola és un canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua depluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura gro-tesca o fantàstica.

b) Resposta oberta.

1. Expressions col·loquials. Escriure el significat de paraules i expressions pròpiesdel llenguatge popular que surten en la novel·la.

– Pixapins (p. 11): nom despectiu que es dóna als de ciutat, sobretot als barce -lonins.

– Fer el ronsa (p. 22): fer una cosa de mala gana, romancejar.– Donar una surra (p. 34): pegar a algú.– Posar fil a l’agulla (p. 46): començar algun projecte.– Pujar-hi de peus (p. 57): estar ben segur d’alguna cosa.– Nàpia (p. 64): forma despectiva d’anomenar el nas.– Deixar penjat (p. 79): abandonar algú, no fer-li costat.– Empatollar-se (p. 94): dir coses sense solta.

26

DESPRÉS DE LA LECTURA


2. Els vents. Dir d’on bufen uns quants vents i dibuixar una rosa dels vents.

a) Xaloc: sud-est; llevant: est; gregal: nord-est; garbí: sud-oest; mestral: nord-oest;ponent: oest; migjorn: sud.

b)

3. Descripcions. Completar la descripció d’un elefant seguint un model i fer-ne unaaltra sobre un altre animal.

a) Resposta oberta. A tall d’exemple: Un elefant és un mamífer de pell dura i grisaque té quatre potes, unes orelles grosses i un gros nas en forma de trompa.

b) Resposta oberta.

4. Rimes. Inventar dues rimes sobre dos personatges de la novel·la a partir d’unmodel.

Resposta oberta. A tall d’exemple: Cluni, Cluni, que n’ets, de murri. De la teva cres-ta, en farem gresca.

5. I encara més rimes. Completar dues rimes de la novel·la.

«Jo sé d’un trol de raçaque volia volar, però de tan gros com era, no es podia ni aixecar.» (p. 62)

«El burro sempre grunyia.Vull unes ales per a mi!Però si no hi ha ales prou fortes, que aixequin aquest garrííííí!» (p. 63)

27


TramuntanaN

GregalN-E

E Llevant

SEXaloc

SMigjorn

S-OGarbí

Ponent O

MestralN-O

6. Caricatures. Llegir la descripció d’un personatge de la novel·la i assenyalar-neles paraules que la converteixen en una caricatura.

«Vist de cara, un s’havia de concentrar per veure’l», «tenia un nas com un mànec deparaigua» i «sovint anava amb la boca oberta com una gàrgola».

7. Expressions sinònimes. Substituir els adjectius d’unes expressions per uns al-tres adjectius sense alterar-ne el sentit.

Resposta oberta. A tall d’exemple:

– Tro tremebund: tro terrible.– Escombres ronyoses: escombres brutes.– Veu melosa: veu dolça.– Vent agosarat: vent atrevit.– Fred insòlit: fred estrany.

8. Doncs jo en sé d’un... Inventar el final de tres acudits.

Resposta oberta.

1. Subratllar la resposta correcta per a diferents preguntes sobre el conte.

a) A en Met.b) Un pèsol.c) Un gat.d) Una barretina.e) Com un préssec.

2. Completar frases amb les paraules que falten.

a) Pudents, peluts i pollosos. b) Aglans i closques d’avellanes.c) Perla roja.d) Un xiulet fort, agut i pronunciat. e) Bruixes.

28

AVALUACIÓ


1. Els advertiments de l’autor. Inventar tres advertiments per a futurs lectors de lanovel·la.

Resposta oberta.

2. El teu personatge preferit. Dibuixar el personatge preferit de la novel·la.

Resposta oberta.

1. El mapa. Indicar en un mapa els indrets on l’autor situa els fets de la història iunir-los per indicar el recorregut dels fets.

29

ACTIVITATS DE REFORÇ

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ


1 Terrades

2 fageda d’en Jordà

3 Llers

4 Portlligat

5 castell d’Oix

6 pic deles Bruixes

2. Protagonistes i antagonistes. Classificar diferents personatges de la novel·la enprotagonistes, antagonistes i personatges secundaris.

3. Buscar informació sobre el poeta Carles Fages de Climent i llegir un dels sonetsdel seu llibre Les bruixes de Llers.

Carles Fages de Climent i Climent de Contreras va ser un escriptor que va néixer aFigueres l’any 1902 i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 1968. Doctor en llen-gües clàssiques, va destacar de jove com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic,en la línia de Guerau de Liost. És autor de Les bruixes de Llers (1924), Tamarius iroses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), que in-terpreta certs trets tel·lúrics de l’Empordà. També va escriure algunes obres de teatre,El bruel (1928), La dama d’Aragó (1955), i la novel·la històrica Climent (1933), cruelbiografia d’alguns dels seus avantpassats.

1. Escriure com recomanarien el llibre cada un dels tres protagonistes de la novel·la.

Resposta oberta.

1. L’informe del temps. Escriure un informe del temps imitant un personatge de lanovel·la.

Resposta oberta.

30

Protagonistes Antagonistes Secundaris

Tonet – Cluri Paca – Macaestella – Filometa

sanguinyoles – estalactita


PROPOSTES LÚDIQUES


2. El laberint. Dibuixar el camí que porta els protagonistes de la novel·la fins al seuobjectiu en un laberint.

31


Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda ...

Documents

Transcript of Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda ...