D E L E G I S L A C I Ó

65

Llei

8/2

00

5 i

Reg

lam

ent

de p

rote

cció

, ge

stió

i o

rden

ació

del

pai

satg

e

65

Generalitat de Catalunya

La riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural,

social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que

esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular

per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramade-

res i forestals. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contri-

bueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu

en la prevenció dels incendis forestals, de l’erosió del sòl i de les

inundacions.

El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364/VI, del 14

de desembre de 2000, acordà de manera unànime adherir-se al Con-

veni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el dia 20

d’octubre de 2000. El Conveni reclama a tots els països membres que

posin en pràctica polítiques de paisatge, que és definit com “un ele-

ment essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió

i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”.

Aquesta Llei i el seu Reglament tenen per objecte donar contingut

positiu a aquesta adhesió. Així, dota els paisatges catalans de la pro-

tecció jurídica pertinent i estableix els corresponents instruments per

a gestionar-los i millorar-los.

Llei 8/2005 i Reglamentde protecció, gestiói ordenació del paisatge

Col·lecció «Quaderns de legislació», 65

Generalitat de Catalunya

Barcelona, 2006

LLEI 8/2005 I REGLAMENTDE PROTECCIÓ, GESTIÓ

I ORDENACIÓ DEL PAISATGE

2006, Generalitat de Catalunya.Departament de Política Territorial i Obres Públiques

1a edició: octubre de 2006ISBN: 84-393-7252-3Dipòsit legal: B-45.525.2006Coordinació de l’edició i producció:Entitat Autònoma del Diari Oficial i de PublicacionsImpressió: Grinver, SAwww.gencat.cat/eadop

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Catalunya[Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge]

Llei 8/2005 i reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge. –(Quaderns de legislació ; 65)Inclou: Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulenels estudis i informes d’impacte i integració paisatgísticaÍndexISBN 84-393-7252-3I. Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Decret343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005,de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulenels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística II. Títol III. Col·lecció: Quaderns de legislació ; 651. Paisatge – Protecció – Dret i legislació – Catalunya504.06(467.1)“2005”(094)

©

Edició tancada el 10 d’octubre de 2006.

3

Sumari

Presentació 5

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestiói ordenació del paisatge 9

Decret 343/2006, de 19 de setembre,pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005,de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenaciódel paisatge, i es regulen els estudisi informes d’impacte i integració paisatgística 23

Índex analític 45

5

Presentació

Un dels terrenys més innovadors del programa legislatiu delGovern és el del paisatge. Presentem, ara, en un sol volum, eltext de la Llei del paisatge i el seu corresponent reglament,aprovats respectivament el juny de 2005 i el setembre de 2006.

La Llei i el seu reglament donen rang normatiu a les polítiquesde paisatge i regulen els instruments que han de fer possible unaacció i intervencions efectives i tangibles en aquest terreny.

La qüestió clau d’aquesta legislació és la seva voluntat glo-balitzadora, d’entendre que tot el que succeeix en el nostre ter-ritori va configurant el nostre paisatge, a ritme lent, per acumu-lació i sedimentació, a grans sotragades per canvis i acceleraci-ons de moltes menes, a cop de transformacions demogràfiquesi econòmiques, també. Accions configuradores del paisatge iaccions desfiguradores del paisatge, bé sigui per la seva degra-dació, per l’acció agressiva, per les transformacions radicals,per la perversió dels seus components, per intrusions anòmalesi fora de context. Aquesta visió de conjunt comporta actuar enel paisatge de forma comprensiva, no excloent, amb caràcterafirmatiu i propositiu, no per la via de la singularització i la pre-servació excepcionals.

És indubtable que determinats espais requereixen de políti-ques de protecció específiques que desplega el Departament de

6

Medi Ambient. Però quan es tracta d’intervenir a tot arreu ones produeix i es concentra l’acció humana, en graus diversos, ien processos concentrats i dispersos, la qüestió essencial ésatorgar categoria de paisatge a tot el territori.

És veritat que històricament s’ha construït un imaginari col·lec-tiu que ha fabricat una determinada lectura del nostre paisat-ge i la idealització d’alguns dels seus espais singulars, bé siguiatorgant-los categoria literària bé sigui identificant alguns ele-ments del paisatge amb els fonaments de l’ideari nacionalista.Hi comença a haver ja estudis d’antropologia i de geografia quedesgranen aquests tipus de processos complexos, on es super-posa la realitat i la invenció.

Però aquest camí teòric ens allunyaria de l’objectiu pragmà-tic i tangible de la legislació que avui presentem i que aspiraa dotar els instruments d’intervenció per tal de rescatar elscontorns i els perfils que han atorgat singularitat a un paisat-ge, tot aportant els elements històrics necessaris per a fer-neuna lectura alhora culta i elemental. La lectura culta ens ésimprescindible per a entendre els mecanismes més íntims delpaisatge, àdhuc els geològics, però també els valors simbòlics,que condicionen determinats paràmetres de la bellesa con-vencionalment admesa. La més elemental ens és fonamentalper entendre les aportacions paisatgístiques de les rotacionsagràries, dels conreus i les rompudes, de l’acció en el bosc,dels elements de supervivència en contacte amb la natura, deles construccions més arrelades a la terra, de l’estructura so-cial de la propietat de la terra, de l’acció de la col·lectivitat perordenar i administrar el territori, de la configuració del mapadels assentaments i els seus elements definitoris en la toponí-mia, en l’arquitectura popular, en l’arquitectura religiosa o enla configuració dels nuclis urbans del nostre país, petits, mit-jans i grans.

Ha arribat l’hora d’harmonitzar el creixement i la sensibilitat,la creació de riquesa i la garantia de la cohesió, la construccióde nous paisatges i el manteniment d’uns referents històricssense elements impropis.

7

Aquí juga, a diferent escala, la vegetació, el mobiliari, elsmaterials, les infraestructures, l’ordenació del territori, la for-malització de l’espai urbà, les aportacions bàsiques de l’espaipúblic i la garantia del seu accés; és determinant la muntanyai la plana, el litoral i les grans serralades, els petits municipis iles grans ciutats, els centres històrics i els nous grans creixe-ments.

L’acció en el paisatge forma part d’un model més general, onla legislació urbanística i tot el Programa de planificació terri-torial marca les directrius i les orientacions de la política delGovern en matèria d’ordenació del territori i del creixement,en resposta als grans reptes de la societat contemporània i elsriscos que ella mateixa ha generat.

La Llei del paisatge és una llei per aprofitar les oportunitatsi està pensada més en positiu que com a eina limitativa. Esprioritza la capacitat propositiva a la capacitat sancionadora,inexistent, perquè un cop proclamat el dret al paisatge, tambécom un dret inherent a la filosofia i a la ideologia del nou Es-tatut, l’exercici d’aquest dret comporta accions transformado-res i correctores que es poden definir amb paràmetres fàcils icomprensibles.

Joaquim Nadal i FarrerasConseller de Política Territorial

i Obres Públiques i portaveu del Govern

9

Índex sistemàtic

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordena-ció del paisatge

Preàmbul

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. ObjecteArticle 2. PrincipisArticle 3. Definició de paisatgeArticle 4. Àmbit d’aplicacióArticle 5. Polítiques de paisatgeArticle 6.Tipologia d’actuacions sobre el paisatgeArticle 7. Cooperació en política de paisatgeArticle 8. Finalitats de les actuacions sobre el paisatge

Capítol II. El paisatge en el planejament territorial

Article 9. Instruments de protecció, gestió i ordenació del pai-satge

Article 10. Catàlegs del paisatgeArticle 11. Contingut dels catàlegs del paisatgeArticle 12. Directrius del paisatge

Capítol III. L’Observatori del Paisatge

Article 13. L’Observatori del Paisatge

10

Capítol IV. La concertació i la sensibilització en les polítiques depaisatge

Article 14. Cartes del paisatgeArticle 15. Mesures de sensibilització, educació i suport

Capítol V. Finançament

Article 16. Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenació delpaisatge

Article 17. Objecte del FonsArticle 18. Dotació del FonsArticle 19.Participació en el FonsArticle 20. Procediment

Disposició addicionalMesures destinades als diversos nivells educatius

Disposicions transitòriesPrimera. Informe de l’òrgan competent en matèria de paisatge

en absència de directrius del paisatgeSegona. Tramitació i aprovació de les directrius del paisatge in-

corporades a plans aprovats

Disposicions finalsPrimera. DesplegamentSegona. Entrada en vigor

11

Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desen-volupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestiói ordenació del paisatge i es regulen els estudis i infor-mes d’impacte i integració paisatgística

Capítol 1. Disposició general

Article 1. Objecte

Capítol 2. Catàlegs, directrius i instruments de concertació icol·laboració en matèria de paisatge.

Secció primera. Catàlegs del paisatgeArticle 2. Definició i característiques dels Catàlegs del paisatgeArticle 3. Àmbit territorial dels Catàlegs del paisatgeArticle 4. Funcions dels Catàlegs del paisatgeArticle 5. Contingut dels Catàlegs del paisatgeArticle 6. Documentació dels Catàlegs del paisatgeArticle 7. Memòria de la diagnosi i avaluacióArticle 8. Objectius de qualitat paisatgísticaArticle 9. CartografiaArticle 10. Les unitats de paisatgeArticle 11. Indicadors

Secció segona. Procediment d’elaboració, aprovació i revisiódels Catàlegs del paisatge i elaboració i aprovació de les di-rectrius

Article 12. Procediment d’elaboració i aprovació dels Catàlegsdel paisatge.

Article 13. Elaboració de les directrius del paisatgeArticle 14. Procediment d’aprovació de les directrius del pai-

satgeArticle 15. Revisió de directrius i de Catàlegs del paisatge

12

Secció Tercera. Instruments de col·laboració i concertació enmatèria de paisatge

Article 16. Observatori del Paisatge. Naturalesa i composicióArticle 17. Funcions de l’Observatori del PaisatgeArticle 18. Cartes del paisatge

Capítol 3. Estudi i informe d’impacte i integració paisatgística

Article 19. Estudi d’impacte i integració paisatgísticaArticle 20. ObligatorietatArticle 21. ContingutArticle 22. Informe d’impacte i integració paisatgística

Capítol 4. Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge

Article 23. Fons per a la protecció, gestió i ordenació del pai-satge

Article 24. Persones beneficiàries del FonsArticle 25. Línies d’actuacióArticle 26. Línia generalArticle 27. Línies específiquesArticle 28. Quantia de la subvencióArticle 29. Compatibilitat dels ajutsArticle 30. ConvocatòriaArticle 31. DocumentacióArticle 32. TramitacióArticle 33. Procediment de concessióArticle 34. Execució de les actuacions finançadesArticle 35. RevocacióArticle 36. Règim jurídic

Disposicions addicionals

Disposició transitòriaIncorporació de les directrius de paisatge en els plans aprovats

13

§1Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestiói ordenació del paisatge(DOGC núm. 4407, pàg. 17625, de 16.6.2005).

EL PRESIDENT

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunyaha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableixl’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgola següent

LLEI

Preàmbul

I

Catalunya gaudeix d’una gran riquesa i diversitat de paisat-ges. La geologia, l’orografia, la climatologia i altres factors na-turals s’han conjunyit amb l’acció humana per dotar el territoricatalà d’una varietat paisatgística extraordinària.

Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambi-ental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vidadels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupa-ment econòmic, en particular per a les activitats turístiques,però també per a les agrícoles, ramaderes i forestals. D’altrabanda, la varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la pre-

14

§1 servació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu en laprevenció dels incendis forestals, de l’erosió del sòl i de lesinundacions.

Dissortadament, les darreres dècades els paisatges catalanshan conegut sovint processos de degradació i de banalització.L’extensió desmesurada i poc ordenada de la urbanització,l’impacte de determinades infraestructures, l’abandonamentde l’agricultura, de la silvicultura i de la ramaderia, la degrada-ció d’algunes àrees urbanes i la sobrefreqüentació d’alguns pa-ratges han contribuït a aquests processos, que posen en perillels valors ambientals, culturals i històrics que aquests paisatgescontenen i incrementen els riscos geològics i altres riscos ambi-entals.

Davant d’aquesta situació, el Parlament de Catalunya, permitjà de la Resolució 364/VI, del 14 de desembre de 2000, acor-dà de manera unànime adherir-se al Conveni europeu del pai-satge, aprovat pel Consell d’Europa el dia 20 d’octubre de 2000.El Conveni reclama a tots els països membres que posin enpràctica polítiques de paisatge, que és definit com “un elementessencial per al benestar individual i social, la protecció, gestiói planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”.

Aquesta llei té per objecte donar contingut positiu a aques-ta adhesió. Així, dota els paisatges catalans de la protecció ju-rídica pertinent i estableix els corresponents instruments per agestionar-los i millorar-los.

II

Aquesta llei s’adapta a la terminologia internacional en ma-tèria de paisatge definida pel dit Conveni europeu, d’acordamb el qual s’entén per paisatge una àrea, tal com la percepla col·lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de la interac-ció de factors naturals i humans; per objectiu de qualitat paisat-gística, la formulació per les autoritats públiques de les aspira-cions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisat-gístiques del seu entorn; per protecció del paisatge, les accionsdestinades a conservar i mantenir els trets destacats o caracte-

15

§1rístics d’un paisatge, justificades pels valors patrimonials, am-bientals i econòmics, que provenen de la configuració naturali de la intervenció humana; per gestió del paisatge, les actuaci-ons dirigides a guiar i harmonitzar les transformacions induïdespels processos socials, econòmics i ambientals, i per ordenaciódel paisatge, les actuacions que presenten un caràcter prospec-tiu particularment accentuat encaminades a millorar, restauraro crear paisatges.

Partint de la concepció integradora del paisatge que derivad’aquestes definicions, aquesta llei estableix que les seves dis-posicions són aplicables al conjunt del territori de Catalunya:tant a les àrees naturals, rurals, forestals, urbanes i periurbanesi als paisatges singulars com als paisatges quotidians o degra-dats, siguin de l’interior o del litoral.

Aquesta llei vetlla per la protecció del paisatge i defineix elsinstruments dels quals el Govern es dota per a reconèixer-nejurídicament els valors i per a promoure actuacions per a con-servar-lo i millorar-lo. Així, aquesta llei té per objectiu fer com-patible el desenvolupament econòmic i urbanístic amb la qua-litat de l’entorn, atenent els valors patrimonials, culturals i eco-nòmics.

Aquesta llei no pretén regular de manera omnicomprensivatots els elements que influeixen en la producció i la transforma-ció del paisatge. Les legislacions sectorials han de regular l’im-pacte paisatgístic de les actuacions urbanístiques i de les infra-estructures productives i extractives, entre d’altres. L’objected’aquesta llei és servir de referència per a aquestes legislacionsi per a l’acompliment d’actuacions específiques en l’àmbit de lagestió del paisatge, sens perjudici del que disposin les normes,els plans i els programes en matèria ambiental i agrària i la restade la legislació sectorial que sigui aplicable a determinats espaiso categories de protecció.

III

Aquesta llei s’estructura en cinc capítols. El primer, titulat“Disposicions generals”, estableix l’objecte de la Llei, els seus

16

§1 principis inspiradors, la definició de paisatge, l’àmbit d’aplica-ció, les polítiques de paisatge, la tipologia d’actuacions sobreaquest i les seves finalitats. Com a objecte de la Llei s’estableixla integració del paisatge en les polítiques d’ordenació territori-al i urbanística i en les altres polítiques sectorials que hi incidei-xin. D’acord amb aquest objectiu, l’àmbit d’aplicació d’aquestallei és la totalitat del territori de Catalunya, tant les àrees onpredominen els elements naturals com les que han conegut unaassenyalada transformació humana. Aquesta aplicació de laLlei no exclou, tanmateix, l’aplicabilitat d’una altra legislaciósectorial a determinats espais o categories de protecció.

Pel que fa al capítol II, relatiu al paisatge en el planejamentterritorial, s’estableixen els instruments que han de servir pera la protecció, la gestió o l’ordenació del paisatge en el marcd’aquesta llei. Així, es creen els catàlegs del paisatge, com a do-cuments que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunyai llurs valors actuals i potencials i que proposen els objectius dequalitat. S’estableixen també les directrius del paisatge, mitjan-çant les quals s’incorporen les propostes d’objectius de qualitatpaisatgística en el planejament territorial.

El capítol III, dedicat a l’organització, es refereix a l’Obser-vatori del Paisatge, com a entitat de suport i de col·laboracióamb la Generalitat en les qüestions relacionades amb l’elabo-ració, l’aplicació i la gestió de les polítiques de paisatge.

En el capítol IV s’impulsa la creació i la utilització de nousinstruments de concertació d’estratègies sobre el paisatge, comles cartes del paisatge. Així mateix, el Govern es compromet afomentar la sensibilització de la societat vers el paisatge, l’en-senyament i la formació d’especialistes en aquesta matèria.

Finalment, en el capítol V, per tal que es puguin assolir elsobjectius d’aquesta llei, es crea el Fons per a la protecció, lagestió i l’ordenació del paisatge, com a instrument financer dela Generalitat. L’objectiu del Fons és el finançament d’actuaci-ons específiques per a la protecció, la gestió i l’ordenació delpaisatge que s’executin d’acord amb els criteris que fixin aques-ta llei i el reglament que la desplegui.

17

§1En les disposicions finals s’autoritza el Govern a dictar lesnormes per a desplegar aquesta llei.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte el reconeixement, la protecció, lagestió i l’ordenació del paisatge, a fi de preservar els seus valorsnaturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics en un marcde desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquestallei impulsa la plena integració del paisatge en el planejamenti en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i tam-bé en les altres polítiques sectorials que hi incideixen de mane-ra directa o indirecta.

Article 2. Principis

Els principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públicsen matèria de paisatge són:

a) Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord ambels conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolu-pament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.

b) Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del pai-satge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalmentsignificatiu.

c) Reconèixer que el paisatge és un element de benestar indi-vidual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, téuna dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identi-tària.

d) Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualse-vol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efec-tes de l’edificació sobre el paisatge.

e) Afavorir la cooperació entre les diverses administracionspúbliques en l’elaboració i l’execució del planejament i de lespolítiques de paisatge.

f) Promoure la col·laboració de la iniciativa pública i privadaen l’impuls d’actuacions, l’adopció d’instruments i la presa dedecisions sobre el paisatge.

18

§1 g) Impulsar la participació en les polítiques de paisatge delsagents socials, professionals i econòmics, especialment delscol·legis professionals, les universitats, les associacions de de-fensa de la natura i els representants de les organitzacions em-presarials i sindicals.

h) Fomentar la formació en matèria de paisatge.

Article 3. Definició de paisatge

S’entén per paisatge, als efectes d’aquesta llei, qualsevol partdel territori, tal com la col·lectivitat la percep, el caràcter de laqual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de llursinterrelacions.

Article 4. Àmbit d’aplicació

Les disposicions i les mesures que estableix aquesta llei sónaplicables al conjunt del territori de Catalunya, tant si el paisat-ge és el resultat d’una acció humana intensa com si hi predomi-nen els elements naturals, sens perjudici del que disposin lesnormes, els plans i els programes en matèria ambiental, agríco-la, forestal i ramadera i la resta de la legislació sectorial quesigui aplicable a determinats espais o categories de protecció.

Article 5. Polítiques de paisatge

Els poders públics, en l’àmbit competencial respectiu, hand’integrar, per mitjà dels diferents plans i programes i d’altresactuacions, la consideració del paisatge en les polítiques d’or-denació territorial i urbanística, agrícola, forestal, ramadera,d’infraestructures, cultural, social, econòmica, industrial i co-mercial, i, en general, en qualsevol altra política sectorial ambincidència directa o indirecta sobre el paisatge.

Article 6. Tipologia d’actuacions sobre el paisatge

1. Les actuacions públiques que s’executin sobre el paisatgehan d’anar dirigides a protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo.

2. Són actuacions de protecció del paisatge les dirigides ala conservació i el manteniment dels aspectes significatius o

19

§1característics d’un paisatge, justificades pels valors d’aquest,que provenen de la configuració natural o de la intervencióhumana.

3. Són actuacions de gestió del paisatge les dirigides a guiari harmonitzar les transformacions induïdes pels processos soci-als, econòmics i ambientals.

4. Són actuacions d’ordenació del paisatge les que presentenun caràcter prospectiu particularment accentuat i tenen per ob-jectiu mantenir, restaurar, millorar, modificar o regenerar pai-satges.

Article 7. Cooperació en política de paisatge

El Govern ha d’impulsar l’acord amb les administracionscompetents dels territoris veïns per a establir programes paisat-gístics comuns en les àrees en què sigui convenient.

Article 8. Finalitats de les actuacions sobre el paisatge

Les actuacions que s’executin sobre el paisatge poden tenir,entre d’altres, les finalitats següents:

a) La preservació dels paisatges que, per llur caràcter naturalo cultural, requereixen intervencions específiques i integrades.

b) La millora paisatgística de les perifèries i de les vies d’ac-cés a les ciutats i les viles, i també l’eliminació, la reducció i eltrasllat dels elements, els usos i les activitats que les degraden.

c) El manteniment, el millorament i la restauració dels paisat-ges agrícoles i rurals.

d) L’articulació harmònica dels paisatges, amb una atencióparticular vers els espais de contacte entre els àmbits urbà irural i entre els àmbits terrestre i marí.

e) L’elaboració de projectes d’integració paisatgística d’àre-es d’activitats industrials i comercials i de les infraestructures.

f) El foment de les actuacions de les administracions localsi de les entitats privades en la promoció i la protecció del pai-satge.

g) L’adquisició de sòl per a incrementar el patrimoni públicde sòl en les àrees que es considerin d’interès per a la gestiópaisatgística.

h) L’atribució de valor al paisatge com a recurs turístic.

20

§1 CAPÍTOL II. El paisatge en el planejament territorial

Article 9. Instruments de protecció, gestió i ordenaciódel paisatge

1. Es creen els catàlegs del paisatge i les directrius del paisat-ge com a instruments per a protegir, gestionar i ordenar el pai-satge.

2. L’aprovació dels catàlegs del paisatge correspon al Depar-tament de Política Territorial i Obres Públiques, amb uns trà-mits previs d’informació pública i de consulta als ens locals i ales organitzacions econòmiques i socials concernides.

3. Correspon al Departament de Política Territorial i ObresPúbliques incorporar als plans territorials parcials i, si escau, alsplans directors territorials, pel que fa a llur àmbit, les directriusdel paisatge que responguin a les propostes dels objectius dequalitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge.

4. La col·lectivitat, les entitats, els ens locals, els altres depar-taments de la Generalitat i altres administracions participen enla tramitació de les directrius del paisatge en el marc i amb elsmitjans que estableixen la normativa referent a la tramitaciódel planejament territorial i la normativa sobre el règim jurídicde les administracions públiques i el procediment administra-tiu comú, especialment pel que fa al compliment dels tràmitsd’informació pública i de consulta o informe.

Article 10. Catàlegs del paisatge

1. Els catàlegs del paisatge són els documents de caràcterdescriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisat-ges de Catalunya, identifiquen llurs valors i llur estat de con-servació i proposen els objectius de qualitat que han de com-plir.

2. L’abast territorial dels catàlegs del paisatge es corresponamb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territori-als parcials. En els espais limítrofs entre dos plans territorialsparcials, s’ha de vetllar per la coherència i la continuïtat de lesunitats de paisatge.

21

§1Article 11. Contingut dels catàlegs del paisatge

Els catàlegs del paisatge tenen com a mínim el contingut se-güent:

a) L’inventari dels valors paisatgístics presents en llur àrea.b) L’enumeració de les activitats i dels processos que incidei-

xen o han incidit de manera més notòria en la configuració ac-tual del paisatge.

c) L’assenyalament dels principals recorreguts i espais desdels quals es percep el paisatge.

d) La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com aàmbits estructuralment, funcionalment o visualment coherentssobre els quals pot recaure, en part o totalment, un règim espe-cífic de protecció, gestió o ordenació en els termes que esta-bleix l’article 6.

e) La definició dels objectius de qualitat paisatgística per acada unitat de paisatge. Aquests objectius han d’expressar lesaspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiquespaisatgístiques del seu entorn.

f) La proposta de mesures i accions necessàries per a assolirels objectius de qualitat paisatgística.

Article 12. Directrius del paisatge

1. Les directrius del paisatge són les determinacions que,basant-se en els catàlegs del paisatge, precisen i incorporennormativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgís-tica en els plans territorials parcials o en els plans directors ter-ritorials.

2. Els plans territorials parcials i els plans directors territori-als determinen els supòsits en els quals les directrius són d’apli-cació directa, els supòsits en els quals són d’incorporació obli-gatòria quan es produeixi la modificació o la revisió del pla-nejament urbanístic i els supòsits en els quals les actuacionsrequereixen un informe preceptiu de l’òrgan competent en ma-tèria de paisatge. Els plans territorials parcials i els plans direc-tors territorials també poden determinar quan les directrius delpaisatge són recomanacions per al planejament urbanístic, pera les cartes del paisatge i per a altres plans o programes derivatsde les polítiques sectorials que afectin el paisatge. En aquest

22

§1 darrer supòsit, els plans o els programes que s’aprovin han d’és-ser congruents amb les recomanacions de les directrius del pai-satge.

CAPÍTOL III. L’Observatori del Paisatge

Article 13. L’Observatori del Paisatge

1. L’Observatori del Paisatge és una entitat de suport i col·la-boració amb l’Administració de la Generalitat en totes lesqüestions relacionades amb l’elaboració, l’aplicació i la gestióde les polítiques de paisatge.

2. L’Observatori del Paisatge adopta la forma de personifica-ció jurídica que s’adequa més a les seves funcions, d’acord ambel que en cada cas disposi la normativa reguladora aplicable ala figura jurídica que correspongui.

3. La composició de l’Observatori del Paisatge ha de com-prendre una àmplia representació dels diversos agents que ac-tuen sobre el territori i el paisatge o que hi estan relacionats.En concret, hi han d’estar representats els departaments de laGeneralitat concernits, els ens locals i els sectors socials, pro-fessionals i econòmics.

4. L’Observatori del Paisatge compleix les funcions que liatribueix aquesta llei i les funcions relatives a la prestació d’as-sessorament cientificotècnic que li assignin les disposicions quees dictin per a desplegar aquesta llei i les normes constitutivesdel mateix Observatori.

5. L’Observatori del Paisatge pot participar en les xarxes delsobservatoris europeus del paisatge i en les iniciatives i els pro-jectes de recerca i de difusió de coneixements i metodologiesque s’adoptin en l’àmbit de la Unió Europea.

6. L’Observatori del Paisatge ha d’elaborar cada quatre anysun informe sobre l’estat del paisatge a Catalunya. El Govern hade presentar aquest informe al Parlament de Catalunya.

23

§1CAPÍTOL IV. La concertació i la sensibilitzacióen les polítiques de paisatge

Article 14. Cartes del paisatge

1. Les cartes del paisatge són els instruments de concertaciód’estratègies entre els agents públics i els privats per a acompliractuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tin-guin per objectiu mantenir-ne els valors.

2. El Govern, els consells comarcals, els ajuntaments i les al-tres administracions locals poden impulsar l’elaboració de lescartes del paisatge.

3. El contingut de les cartes del paisatge ha de tenir en comp-te el que estableixen els catàlegs del paisatge que incideixen enllur àmbit.

4. El contingut de les cartes del paisatge que s’hagin forma-litzat en absència de catàlegs del paisatge s’ha de tenir en comp-te en els catàlegs del paisatge que s’elaborin posteriorment.

5. Les cartes del paisatge han de tenir en compte els catàlegsdel patrimoni cultural, artístic i natural d’àmbit municipal en elscasos en què estiguin aprovats.

Article 15. Mesures de sensibilització, educació i suport

1. El Govern ha de fomentar la sensibilització de la societat,de les organitzacions privades i dels poders públics respecte alpaisatge i als seus valors, respecte a la seva importància cultu-ral, social i econòmica, respecte a la seva evolució i respecte ala necessitat de promoure i potenciar la seva protecció, gestiói ordenació.

2. El Govern ha de promoure la consideració del paisatge enels programes dels diversos nivells educatius i, en particular, enels destinats a la formació d’especialistes. Així mateix, ha defomentar l’intercanvi d’experiències i ha de donar suport alsprojectes de recerca i de difusió dels coneixements sobre elpaisatge.

3. El Govern, en l’àmbit de les seves competències i en fun-ció dels recursos disponibles, ha de potenciar les activitats deles administracions locals i de les diverses organitzacions públi-ques i privades que acompleixin actuacions de promoció i pro-

24

§1 tecció del paisatge, especialment les que tinguin per objecte lacustòdia del territori per a la preservació dels seus valors pai-satgístics, i ha de donar suport a les dites activitats.

CAPÍTOL V. Finançament

Article 16. Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenaciódel paisatge

Es crea el Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenació delpaisatge, com a instrument financer de la Generalitat, amb lafinalitat de destinar-lo a les actuacions de millorament paisat-gístic que s’acompleixin d’acord amb els criteris que estableixenaquesta llei i la normativa que es dicti per a desplegar-la.

Article 17. Objecte del Fons

El Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisat-ge té per objecte fomentar l’acompliment d’actuacions paisat-gístiques que tinguin com a finalitats les que estableix l’arti-cle 8.

Article 18. Dotació del Fons

1. El Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisat-ge es dota amb les aportacions del Govern per mitjà dels pres-supostos de la Generalitat i amb les aportacions de les altresadministracions, entitats i empreses.

2. L’aportació del Govern al Fons per a la protecció, la ges-tió i l’ordenació del paisatge procedeix de les partides que elspressupostos de la Generalitat adscriuen anualment al Depar-tament de Política Territorial i Obres Públiques.

Article 19. Participació en el Fons

Poden rebre finançament del Fons per a la protecció, la ges-tió i l’ordenació del paisatge:

a) Els ens públics, per a acomplir actuacions destinades a al-guna de les finalitats que estableix l’article 8 i qualsevol altra

25

§1actuació que tingui per objecte la protecció, la gestió i l’orde-nació del paisatge.

b) Les entitats privades sense ànim de lucre legalment cons-tituïdes que tinguin entre els seus objectius acomplir actuacionspaisatgístiques.

c) Les persones físiques o jurídiques de naturalesa privada,per a acomplir actuacions que tinguin per objecte alguna de lesfinalitats que estableix l’article 8.

Article 20. Procediment

La normativa que es dicti per a desplegar aquesta llei ha d’es-tablir el procediment de participació en el Fons per a la protec-ció, la gestió i l’ordenació del paisatge, els programes que s’hande finançar i els percentatges que s’hi han d’aplicar, el contin-gut dels projectes i els altres requisits que s’han de complir pera accedir als ajuts.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Mesures destinades als diversos nivells educatius

El Govern, en compliment del que disposa l’article 15.2, had’aprovar en el termini d’un any les mesures per a fomentar elsvalors de respecte, protecció i cura del paisatge destinades alsdiversos nivells educatius.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Informe de l’òrgan competent en matèriade paisatge en absència de directrius del paisatge

Els plans territorials parcials i els plans directors territori-als han d’establir, en absència de directrius del paisatge, elscasos en els qua ls l’òrgan competent en matèria de paisatgeha d’emetre l’informe a què fa referència l’article 12.2.

26

§1 Segona. Tramitació i aprovació de les directrius del paisatgeincorporades a plans aprovats

Les directrius del paisatge que s’hagin d’incorporar als plansterritorials parcials o als plans directors territorials ja aprovatss’han de tramitar i aprovar seguint el mateix procediment esta-blert per a la modificació del pla al qual s’hagin d’incorporar.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desplegament

S’autoritza el Govern a dictar les normes necessàries per adesplegar i aplicar aquesta llei.

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor en el termini d’un mes a comptardel dia en què es publica en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’apli-cació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribu-nals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 8 de juny de 2005

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Nadal i FarrerasConseller de Política Territoriali Obres Públiques

27

§2Decret 343/2006, de 19 de setembre,pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005,de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenaciódel paisatge, i es regulen els estudis i informesd’impacte i integració paisatgística(DOGC núm. 4723, pàg. 39384, de 21.9.2006).

La Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, téper objecte el reconeixement del paisatge a fi de preservar elsseus valors naturals, patrimonials, científics, econòmics i socials.

Per aconseguir aquests objectius la Llei crea diferents ins-truments. D’una banda, els destinats a la seva integració en elplanejament territorial, com són els Catàlegs del paisatge i lesdirectrius de paisatge. D’altra, les Cartes del paisatge que te-nen com a finalitat promoure la concertació entre els diversosagents territorials per gestionar les transformacions del paisat-ge. També regula l’Observatori del Paisatge com a ens de col·la-boració i de suport de l’Administració i de la societat en totesles qüestions relacionades amb el paisatge. Per finalitzar, la Lleitambé crea un instrument financer, el Fons de protecció, gestiói ordenació del paisatge, que ha de permetre el foment de lesactuacions de millora paisatgística.

Aquest decret té per objecte el desenvolupament dels instru-ments que crea la Llei i, en particular, regular els procedimentsd’aprovació dels Catàlegs del paisatge i d’aprovació de les di-rectrius de paisatge, per mitjà dels quals s’integren en el plane-jament territorial i urbanístic les determinacions necessàriesper executar les polítiques que l’afecten. També regula els es-tudis d’impacte paisatgístic establerts en la legislació urbanís-tica, de forma que es garanteix el desenvolupament harmonit-zat d’ambdues normatives.

28

§2 El Decret consta de tres capítols. A la secció primera del ca-pítol 1 es desenvolupa la regulació dels Catàlegs del paisatge,les seves funcions i el seu contingut i el concepte i característi-ques de les unitats de paisatge. La secció segona d’aquest capí-tol estableix el procediment d’aprovació dels catàlegs i de lesdirectrius del paisatge. En concret, respecte de les directrius, esremet el seu procediment de tramitació i aprovació al del pla-nejament territorial, en tant que es tracta de determinacionsque s’incorporen en aquests. Per aquest motiu, es tenen encompte els diferents supòsits que preveu la normativa espe-cífica reguladora d’aquest procediment i s’estableixen, en con-seqüència, procediments diferents, segons el pla sigui a inicia-tiva de la Generalitat o dels ens locals, i també, segons l’estatde tramitació del pla. Finalment, la secció tercera d’aquest ca-pítol es refereix als instruments de col·laboració i concertacióprevistos en la llei, l’Observatori del Paisatge i les Cartes delpaisatge.

El capítol 2 del reglament incorpora la regulació de l’Estudid’impacte, l’Informe d’impacte i la integració paisatgística. Pelque fa al primer document, que ja fou establert com a requisitde compliment obligatori en els supòsits que es regulen a l’ar-ticle 48 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel quals’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, s’estableix, entred’altres qüestions, quin ha d’ésser el seu contingut i els supòsitsen que es requereix. Aquest estudi té per objecte avaluar lesconseqüències que te sobre el paisatge la realització d’actuaci-ons, obres i activitats. Sobre la base d’aquest estudi s’ha d’eme-tre l’informe d’impacte i integració paisatgística, amb caràcterpreceptiu en els supòsits que així s’estableix.

En darrer terme, el capítol 3, és el destinat al Fons per a laprotecció, gestió i ordenació del paisatge. En l’aplicació d’aquestfons s’estableixen dues línies d’actuació diferenciades i s’habi-lita el/la conseller/a per ampliar el contingut d’aquestes línies.S’han recollit amb caràcter genèric totes les qüestions que re-quereix el capítol 9 de Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desem-bre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públi-ques de Catalunya, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, gene-ral de subvencions.

29

§2Per tot això, a proposta del conseller/de la consellera de Po-lítica Territorial i Obres Públiques, d’acord amb el dictamen dela Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

CAPÍTOL 1. Disposició general

Article 1. Objecte

Aquest decret té per objecte desenvolupar la Llei 8/2005, de8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i establirla regulació de l’estudi i l’informe d’impacte i integració paisat-gística.

CAPÍTOL 2. Catàlegs, directrius i instruments de concertaciói col·laboració en matèria de paisatge.

Secció primera. Catàlegs del paisatge

Article 2. Definició i característiques dels Catàlegssdel paisatge

2.1 Els Catàlegs del paisatge són els documents de caràcterdescriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisat-ges de Catalunya, identifiquen els seus valors i estat de conser-vació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.

2.2 Els catàlegs, a més de classificar i relacionar els atributsi valors que presenta el paisatge, han de tenir en compte lesrelacions i interaccions entre factors ambientals, culturals, so-cials i econòmics que expliquen la seva aparença actual i lapercepció que la ciutadania en té.

Article 3. Àmbit territorial dels Catàlegs del paisatge

3.1 L’abast territorial dels Catàlegs del paisatge es corresponamb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territori-als parcials.

30

§2 3.2 Dintre de cada àmbit, el catàleg ha d’identificar, carac-teritzar i avaluar tot el territori que integra l’espai del pla. Aaquest efecte, d’acord amb el que estableix l’article 10 d’aquestdecret, el territori que comprèn el catàleg es divideix en unitatsde paisatge i també s’hi poden delimitar àrees específiques.

Article 4. Funcions dels Catàlegs del paisatge

Els Catàlegs del paisatge tenen les següents funcions:a) Elaborar una diagnosi de l’estat del paisatge, tot identifi-

cant els seus valors actuals i potencials des del punt de vistapatrimonial, cultural, estètic, ambiental i econòmic.

b) Establir propostes i mesures destinades a integrar el pai-satge en el planejament territorial i urbanístic, i en particular,definir a través dels objectius de qualitat paisatgística les orien-tacions per a l’establiment de les directrius de paisatge que hande formar part dels plans territorials parcials i els plans direc-tors territorials.

c) Orientar el contingut de les Cartes del paisatge.d) Donar pautes i criteris per a la definició dels plans i estra-

tègies sectorials.e) Proporcionar els objectius de qualitat paisatgística i la in-

formació paisatgística necessària en els processos d’avaluacióambiental de plans i programes, en els d’estudis d’impacte am-biental i en els estudis d’impacte i d’integració paisatgística i enqualsevol altre de naturalesa semblant.

f) Servir de base per a la realització de les campanyes de sen-sibilització i educació, en matèria de paisatge.

g) Orientar les iniciatives i projectes dels agents econòmics isocials.

h) Donar pautes i criteris per a emprendre una anàlisi de lesnecessitats, del context propi i de les repercussions per a lesdones i els homes en totes les qüestions relacionades amb elpaisatge, amb l’objectiu de contribuir a l’assoliment del benes-tar individual i social de les persones.

Article 5. Contingut dels Catàlegs del paisatge

5.1 Els Catàlegs del paisatge tenen com a mínim el contingutsegüent:

31

§2a) L’inventari dels valors paisatgístics presents en la sevaàrea.

b) L’enumeració de les activitats i processos que incideixen ohan incidit de manera més notòria en la configuració actual delpaisatge.

c) L’assenyalament dels principals recorreguts i espais desdels quals es percep el paisatge.

d) La delimitació de les unitats de paisatge, de conformitatamb el que estableix l’article 10 d’aquest decret.

e) La definició dels objectius de qualitat paisatgística per acada unitat de paisatge, d’acord amb el que estableix l’article 8d’aquest decret.

f) La proposta de mesures i accions necessàries per a assolirels objectius de qualitat paisatgística.

5.2 Els continguts dels Catàlegs del paisatge han de tenir encompte la perspectiva de gènere i han de ser coherents pelconjunt del territori de Catalunya, i han d’aplicar la mateixametodologia d’anàlisi, delimitar les unitats de paisatge a partirde criteris homogenis, formular els objectius de qualitat pai-satgística a partir de paràmetres equivalents, emprar la matei-xa tipologia i escales de representació cartogràfica i utilitzarels mateixos indicadors, d’acord amb el que s’estableixi perl’òrgan competent.

Article 6. Documentació dels Catàlegs del paisatge

Els Catàlegs del paisatge han de contenir els següents docu-ments:

a) Memòria de la diagnosi i avaluaciób) Objectius de qualitat paisatgísticac) Cartografiad) Arxiu fotogràfic, que haurà d’incloure documentació so-

bre l’estat actual del paisatge i, si és possible, del seus antece-dents històrics.

e) Altres estudis que es considerin oportuns en funció de lesespecificitats de cada àmbit territorial.

f) Base de dades i enllaços dels elements susceptibles d’inter-venir com elements de paisatge.

32

§2 Article 7. Memòria de la diagnosi i avaluació

7.1 La memòria ha de recollir els elements definidors delpaisatge tant per a tot l’àmbit territorial com per a cadascunade les unitats de paisatge.

7.2 Pel que fa a les unitats de paisatge la memòria ha de con-tenir:

a) La identificació i descripció dels elements naturals, cultu-rals, visuals i d’altres configuradors del paisatge que serveixende base per a establir les àrees que, per tenir característiquespròpies i cohesió interna, s’han de delimitar com a unitats depaisatge, de conformitat amb els criteris que estableix article 10d’aquest decret.

b) Evolució històrica del paisatgec) Un inventari dels valors patrimonials, culturals, estètics,

ambientals, econòmics, actuals i potencials.d) Principals recorreguts i espais des d’on es percep el paisatge.e) La descripció de la dinàmica general del paisatge i els fac-

tors naturals, humans i socioeconòmics que han intervingut iintervenen en la seva evolució i transformació.

f) L’anàlisi de la possible evolució del paisatge, considerantles dinàmiques naturals del medi, les tendències socioeconò-miques, la legislació vigent o la implementació de les polítiquesterritorials, urbanístiques i sectorials actuals.

g) L’avaluació dels riscos que poden afectar la seva evolució,així com les oportunitats per a la seva protecció, gestió i orde-nació.

Article 8. Objectius de qualitat paisatgística

8.1 Els objectius de qualitat paisatgística han d’expressar lesaspiracions de la col·lectitivitat pel que fa a les característiquespaisatgístiques del seu entorn.

8.2 La formulació dels objectius s’ha de fer d’acord amb elsprincipis, les finalitats i els tipus d’actuacions previstes en laLlei 8/2005, de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació delpaisatge, atenent, en tot cas, els requeriments de participacióciutadana que s’hi estableixen.

8.3 A més dels objectius de qualitat paisatgística per a cadaunitat de paisatge, es poden establir objectius de qualitat pai-

33

§2satgística per al conjunt de l’àmbit territorial que abasta el ca-tàleg. En aquest cas, els objectius de qualitat paisatgística des-tinats a cada unitat han d’ésser coherents amb els genèrics es-tablerts per al conjunt de l’àmbit territorial.

Article 9. Cartografia

9.1 Els Catàlegs del paisatge han de contenir la cartografiaresultant de l’anàlisi dels diversos components i etapes exami-nades tant de caràcter general com de cada unitat de paisatge.La cartografia que hauran d’incloure els catàlegs és la següent:

a) Mapa de les unitats de paisatge i d’àrees d’atenció especí-fiques.

b) Mapes de conques visuals dels principals punts i recorre-guts d’observació o aquells amb major freqüentació humana.

c) Mapes dels valors del paisatged) Mapes d’avaluació paisatgística, que integraran els riscos

i els impactes paisatgístics.e) Mapes d’objectius de qualitat paisatgística.f) Qualsevol altre cartografia que es considera d’interès pels

objectius dels catàlegsAquesta cartografia podrà formar part dels sistemes d’infor-

mació territorial i ambiental dels departaments de la Genera-litat de Catalunya com a bases cartogràfiques de referència pera la planificació territorial, urbanística i sectorial.

9.2 La cartografia a utilitzar haurà de respondre als reque-riments tècnics i d’accessibilitat pública establert en la Llei16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i del’Institut Cartogràfic de Catalunya, i la seva expressió gràficaha de ser a escala 1:50.000 o de superior detall en els casos quees consideri necessari.

Article 10. Les unitats de paisatge

10.1 La unitat de paisatge és un àmbit del territori estruc-turalment, funcionalment o visualment coherent sobre el quepot recaure, en part o totalment, un règim diferenciat de pro-tecció, gestió i ordenació en els termes que estableix l’article 6de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, ordenació i gestiódel paisatge.

34

§2 10.2 Per delimitar les unitats de paisatge, s’han de tenir encompte entre altres, els següents factors:

a) Factors fisiogràficsb) Cobertes de sòlc) Dimensió històrica del paisatged) Estructura del paisatgee) Visibilitats10.3 La totalitat del territori al que es refereix el Catàleg es

divideix en unitats de paisatge. Aquesta divisió s’ha de fer demanera que:

a) Cada punt o cada lloc pertanyi a una sola unitat de pai-satge.

b) La seva extensió sigui l’adequada perquè els plans territo-rials parcials o els plans directors territorials puguin integrarentre les seves determinacions les mesures destinades a la pro-tecció, gestió i ordenació del paisatge.

10.4 En els espais limítrofs entre els àmbits territorials delscatàlegs s’ha de garantir que les unitats de paisatge tinguin untractament equivalent que asseguri la seva coherència i conti-nuïtat.

10.5 Les unitats delimitades es poden denominar prenentcom a base la toponímia i utilitzant, si s’escau, referents cultu-rals o relatius a les característiques dels medi natural, com arala geologia, el relleu, la vegetació, les formacions naturals, lescobertes de sòl.

10.6 A més de les unitats de paisatge es poden delimitar àre-es específiques en aquelles parts del territori que per la sevasingularitat requereixen una caracterització més exhaustiva queles unitats de paisatge i, també criteris específics per a la sevaprotecció, gestió i ordenació.

Article 11. Indicadors

En els Catàlegs del paisatge s’han d’establir indicadors decaràcter visual, ambiental, patrimonial, econòmic i social quepermetin conèixer i fer el seguiment de l’estat del paisatge através de l’estudi i l’observació de la seva evolució.

35

§2Secció segona. Procediment d’elaboració, aprovaciói revisió dels Catàlegs del paisatge i elaboració i aprovacióde les directrius

Article 12. Procediment d’elaboració i aprovaciódels Catàlegs del paisatge

12.1 L’elaboració dels Catàlegs del paisatge es pot iniciar:a) Per resolució del conseller o consellera de Política Territo-

rial i Obres Públiques que acordi la seva formulació.b) Per acord dels ajuntaments de dos terços dels municipis de

l’àmbit territorial del catàleg i que a la vegada representin elsdos terços de la població de l’esmentat àmbit territorial.

12.2 Correspon a l’Observatori del Paisatge la coordinació idirecció o, en el seu cas, la realització dels treballs d’elaboraciódel catàleg.

12.3 El catàleg del paisatge ha de ser aprovat amb caràcterprevi per la direcció general d’Arquitectura i Paisatge i ha deser sotmès a un termini d’informació pública d’un mes, mitjan-çant un anunci publicat al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya i en un diari de difusió habitual en el territori objectedel catàleg del paisatge. A l’anunci s’indicarà el lloc i els mitjansadequats per poder exercir correctament els drets de consultai informació.

12.4 De forma simultània al tràmit d’informació públicas’obre un període de consulta als ens locals i a les organitzaci-ons econòmiques i socials concernides.

12.5 Els escrits presentats en el tràmit d’informació públicai consulta han de ser objecte de valoració per la direcció gene-ral d’Arquitectura i Paisatge que ha de donar resposta escritai raonada a les al·legacions presentades, i si s’escau, introduir enel document els suggeriments, propostes i observacions corres-ponents i ha de formular una proposta d’aprovació del catàlegdel paisatge.

12.6 L’acord d’aprovació del catàleg correspon al conseller oconsellera de Política Territorial i Obres Públiques i ha de serpublicat al DOGC.

36

§2 Article 13. Elaboració de les directrius del paisatge

13.1 Les directrius del paisatge que s’han d’incorporar en elplanejament territorial s’elaboren a partir dels objectius dequalitat paisatgística establerts en els catàlegs, en els termesque estableix l’article 12.1 de la Llei 8/2005, de 8 de juny, deprotecció, ordenació i gestió del paisatge.

13.2 Correspon al Departament de Política Territorial iObres Públiques elaborar la proposta de directrius del pai-satge.

Article 14. Procediment d’aprovació de les directriusdel paisatge

14.1 En el supòsit de plans territorials parcials i plans direc-tors territorials elaborats pel departament de Política Territo-rial i Obres Públiques, el contingut de les directrius s’incorpo-ra en el projecte del Pla abans de la seva aprovació inicial. Laseva tramitació s’integra en la dels esmentats plans, d’acordamb el Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del regla-ment pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramita-ció i aprovació dels plans territorials parcials, o bé, si afectal’àmbit metropolità, amb el Decret 177/1987 de 19 de maig, pelqual es despleguen la planificació i la coordinació d’àmbit re-gional previstes a la Llei 7/1987. En tot cas, ha d’incloure unprocés de participació en els termes de l’article 10 del referitDecret 142/2005.

14.2 En el supòsit que es tracti de planejament territorialque es formula a iniciativa dels ens locals, el procediment pera l’aprovació i incorporació de les directrius s’ha de desenvolu-par de la forma següent:

a) Una vegada elaborada la proposta de les directrius delpaisatge, el Departament de Política Territorial i Obres Públi-ques ha de donar audiència als departaments de la Generalitati als ens locals el territori del quals estigui afectat per la propos-ta, així com les entitats interessades. De manera simultània, laproposta s’ha de sotmetre a informació pública durant un mes.

b) Transcorregut el termini esmentat, s’han de valorar elsescrits presentats i si, s’escau, s’han d’introduir les modificaci-ons a la proposta de directrius del paisatge, que ha de ser apro-

37

§2vada pel conseller o consellera de Política Territorial i ObresPúbliques.

c) La incorporació de les directrius de paisatge al Pla es duràa terme en el tràmit d’informe del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques i consultes als ens locals, de l’ar-ticle 15 del Decret 142/2005, de 12 de juliol.

Article 15. Revisió de directrius i de Catàlegs del paisatge

15.1 Les directrius de paisatge es revisaran conjuntamentamb la planificació territorial de la que formen part, d’acordamb el que estableix el Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’apro-vació del reglament pel qual es regula el procediment d’elabo-ració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials.

15.2 Els catàlegs es revisaran sempre que les transformacionsdel paisatge ho facin convenient i sempre que, amb motiu de larevisió o adaptació dels plans territorials parcials, s’hagin d’ela-borar noves directrius de paisatge.

15.3 La revisió dels catàlegs seguirà el procediment que es-tableix l’article 12 d’aquest Decret.

Secció tercera. Instruments de col·laboració i concertacióen matèria de paisatge

Article 16. Observatori del Paisatge. Naturalesa i composició

16.1 L’Observatori del Paisatge és una entitat de suport icol·laboració de l’Administració en totes les qüestions relacio-nades amb l’elaboració, l’aplicació i la gestió de les polítiquesde paisatge.

16.2 L’Observatori del paisatge es configura com a un con-sorci adscrit al Departament de Política Territorial i ObresPúbliques i es regeix per la Llei 8/2005, 8 de juny, de protec-ció, gestió i ordenació del paisatge, aquest decret i els seus Es-tatuts.

16.3 La composició de l’Observatori del Paisatge comprènuna àmplia representació dels diversos agents que actuen sobreel territori i el paisatge. L’integren els departaments de la Ge-neralitat concernits, les entitats municipals, ens locals, els col·le-gis professionals relacionats amb la matèria, les universitats

38

§2 catalanes i entitats privades que realitzen actuacions relaciona-des amb el territori i el paisatge.

16.4 A més dels seus òrgans rectors, l’Observatori del Paisat-ge ha de tenir un òrgan consultiu i d’assessorament en el qualparticipin organismes científics, acadèmics i culturals relacio-nats amb les ciències del territori i del paisatge i representantsd’organitzacions empresarials i econòmiques, de la societat civili les organitzacions no governamentals.

Article 17. Funcions de l’Observatori del Paisatge

L’Observatori del Paisatge té, entre d’altres, les funcions se-güents:

a) Formular els criteris, principis generals, estratègies i orien-tacions que permetin adoptar mesures destinades a la protec-ció, gestió i ordenació del paisatge i per la definició de la polí-tica de paisatge de Catalunya.

b) Establir mecanismes d’observació de l’evolució i transfor-mació del paisatge.

c) Establir els criteris i la metodologia per a l’elaboració delsCatàlegs del paisatge.

d) Elaborar, revisar i actualitzar periòdicament els Catàlegsdel paisatge de Catalunya o, en el seu cas, coordinar i dirigiraquests treballs de conformitat amb el que s’estableix a l’arti-cle 12.

e) Elaborar cada quatre anys l’informe a què es refereixl’apartat 6 de l’article 13 de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de pro-tecció, gestió i ordenació del paisatge, sobre l’estat del paisat-ge a Catalunya.

f) Realitzar estudis i propostes sobre polítiques, normatives,estratègies i plans que tinguin incidència en el paisatge.

g) Realitzar campanyes de sensibilització social respecte alpaisatge, la seva evolució, les seves funcions i la seva transfor-mació.

h) Difondre estudis i establir metodologies de treball en ma-tèria de paisatge.

i) Estimular la col·laboració científica i acadèmica en matè-ria de paisatge, així com els intercanvis de treballs i experièn-cies entre especialistes i experts d’universitats i altres instituci-ons acadèmiques i culturals.

39

§2j) Fer el seguiment d’iniciatives d’àmbit estatal, europeu iinternacional en matèria de paisatge.

k) Participar en les xarxes d’observatoris de paisatge i entitatssemblants, tant de la resta de l’Estat, com europeus i interna-cionals, així com en el seguiment d’iniciatives de recerca i difu-sió de coneixements que s’adoptin a escala estatal, europea ointernacional.

Article 18. Cartes del paisatge

18.1 Les Cartes del paisatge són els instruments de concer-tació d’estratègies entre els agents públics i els privats per aacomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisat-ge que tinguin per objectiu mantenir-ne els valors.

18.2 El contingut de les Cartes del paisatge ha de tenir encompte el que estableixen els Catàlegs del paisatge que incidei-xen en els seus àmbits.

18.3 El contingut de les Cartes del paisatge que s’hagin for-malitzat en absència de catàlegs dels paisatge s’ha de tenir encompte en els Catàlegs del paisatge que s’elaborin posterior-ment.

18.4 Les Cartes del paisatge han de tenir en compte els catà-legs del patrimoni cultural, artístic i natural d’àmbit municipalen els casos en què estiguin aprovats.

18.5 La carta del paisatge té el següent contingut:a) La diagnosi de les dinàmiques del paisatge.b) La definició d’objectius de qualitat paisatgística a assolir

dins l’àmbit territorial que abasta la carta del paisatge. Aquestsobjectius han de ser coherents amb els objectius de qualitat es-tablerts per a cadascuna de les unitats de paisatge definides enels catàlegs corresponents de paisatge.

c) Elaboració d’un programa de gestió en el que es concre-tin les accions específiques que han d’emprendre els diversosagents, i en el qual ha de quedar garantida la participació ciu-tadana.

40

§2 CAPÍTOL 3. Estudi i informe d’impacte i integraciópaisatgística

Article 19. Estudi d’impacte i integració paisatgística

L’Estudi d’impacte i integració paisatgística és un documenttècnic destinat a considerar les conseqüències que té sobre elpaisatge l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitatsi a exposar els criteris adoptats per a la seva integració.

Article 20. Obligatorietat

20.1 L’Estudi d’impacte i integració paisatgística es requereixen els següents supòsits:

a) en aquelles actuacions, usos, activitats i noves construcci-ons en sòl no urbanitzable que s’han d’autoritzar pel procedi-ment previst a l’article 48 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 dejuliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

b) en els supòsits en què així es requereixi pel planejamentterritorial o urbanístic.

c) en tots aquells altres supòsits en què així ho estableixi qual-sevol llei o disposició de caràcter general.

20.2 Aquest estudi ha de ser informat preceptivament, d’acordamb el que estableix l’article 22.2 d’aquest decret.

20.3 El promotor o promotora del projecte és la persona obli-gada a presentar l’Estudi d’impacte i integració paisatgística quehaurà de ser elaborat per persona tècnicament competent.

Article 21. Contingut

21.1 L’Estudi d’impacte i integració paisatgística ha de tenirel següent contingut:

21.1.1 La descripció de l’estat del paisatge: principals compo-nents, valors paisatgístics, visibilitat i fragilitat del paisatge.

21.1.2 Les característiques del projecte: emplaçament i inser-ció, documents que defineixen el projecte tals com alçats, sec-cions, plantes, volumetria, colors, materials i altres aspectesrellevants.

21.1.3 Els criteris i mesures d’integració paisatgística: impac-tes potencials, anàlisi de les alternatives, justificació de la solu-

41

§2ció adoptada, descripció de les mesures adoptades per a la pre-venció, correcció i compensació dels impactes.

21.2 L’estudi ha d’anar acompanyat dels documents gràficsnecessaris que permetin visualitzar els impactes i les propostesd’integració del projecte en el paisatge, així com de la informa-ció referida a l’estat del planejament en el qual s’insereix l’ac-tuació.

Article 22. Informe d’impacte i integració paisatgística

22.1 L’Informe d’impacte i integració paisatgística, té per ob-jecte avaluar la idoneïtat i suficiència dels criteris o les mesuresadoptades en els estudis a que fan referència l’article 19 i se-güents d’aquest decret, per integrar en el paisatge les actuaci-ons, usos, obres o activitats a realitzar.

22.2 Correspon emetre aquest informe amb caràcter precep-tiu a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge en els supò-sits següents:

a) Quan d’acord amb l’article 12.2 i la disposició transitòriaprimera de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió iordenació del paisatge, així ho determinin els plans territorialsparcials i els plans directors territorials.

b) En tots els altres supòsits que ho estableixi la legislacióterritorial i urbanística, i en tot cas, en les actuacions, usos, ac-tivitats i noves construccions que s’han d’autoritzar pel tràmitprevist en l’article 48 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de ju-liol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

c) En tots aquells supòsits que la normativa general o secto-rial ho determini, a demanda de l’òrgan urbanístic a qui corres-pon l’aprovació del planejament o del projecte.

22.3 L’informe preceptiu de la Direcció General d’Arquitec-tura i Paisatge, serà emès a petició de l’ajuntament o d’altresadministracions on s’hagi presentat el conjunt de la documen-tació necessària per a obtenir l’aprovació de l’actuació especí-fica.

22.4 L’emissió d’aquest informe s’ha de fer en el termini mà-xim d’un mes, transcorregut el qual, si no ha estat emès, se se-guiran les actuacions.

42

§2 CAPÍTOL 4. Fons per a la protecció, gestió i ordenaciódel paisatge

Article 23. Fons per a la protecció, gestió i ordenaciódel paisatge

23.1 El Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisat-ge, és l’instrument financer de la Generalitat de Catalunya des-tinat a les actuacions de millorament paisatgístic que s’establei-xen en els articles 26 i 27 d’aquest decret.

23.2 Aquest Fons pot dotar-se, a més de per les aportacionsdel Govern a través de les partides que els pressupostos de laGeneralitat adscriuen anualment al Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, per les aportacions d’altres admi-nistracions, entitats i empreses.

Article 24. Persones beneficiàries del Fons

24.1 Poden rebre finançament del Fons per a la protecció,la gestió i l’ordenació del paisatge els ens públics, les entitatsprivades sense ànim de lucre legalment constituïdes i les per-sones físiques i jurídiques de naturalesa privada que tinguinentre els seus objectius acomplir actuacions de millora paisat-gística.

24.2 Es poden presentar propostes conjuntes per diversespersones o entitats d’acord amb el que estableix l’article 11.3 dela Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Article 25. Línies d’actuació

S’estableixen dos línies d’actuació per ser subvencionadesamb càrrec al Fons per a la protecció, gestió i ordenació delpaisatge: la línia general i la línia específica. Les actuacions queintegren cadascuna d’aquestes línies són les que s’especifiquenen els articles següents d’aquest decret.

Article 26. Línia general

La Línia general comprèn els projectes destinats a les actua-cions següents:

43

§2a) La preservació dels paisatges que, pels seus caràcter natu-ral o cultural, requereixen intervencions específiques i integra-des.

b) La millora paisatgística de les perifèries i de les vies d’ac-cés a les ciutats i les viles, i també l’eliminació, la reducció i l’or-denació dels elements, els usos i les activitats que les degraden.

c) El manteniment, la millora i la restauració dels paisatgesrurals.

d) L’articulació harmònica dels paisatges, amb una atencióparticular vers els espais de contacte entre els àmbits urbà irural i entre els àmbits terrestre i marí.

e) La integració paisatgística d’àrees d’activitats industrials icomercials.

f) El foment de les actuacions de les administracions locals i deles entitats privades en la promoció i la protecció del paisatge.

g) Millora i restauració dels paisatges urbans que així ho re-quereixin.

h) L’adquisició de sòl per a incrementar el patrimoni públicde sòl en les àrees que es considerin d’interès per a la gestiópaisatgística.

i) La valorització del paisatge com a recurs turístic.

Article 27. Línies específiques

Les Línies específiques, comprenen els projectes destinats arealitzar les actuacions en les diverses categories de sòl no ur-banitzable del sistema costaner i amb les finalitats s’enumerena continuació:

a) La construcció i manteniment de camins de ronda.b) La construcció i manteniment d’accessos públics per a vi-

anants i mitjans no motoritzats a la zona de domini públic ma-ritimoterrestre.

c) Adquisicions destinades a incrementar el patrimoni públicde sòl sempre que formin part d’una actuació per a intervenci-ons paisatgístiques en sòl no urbanitzable del sistema costaner.

d) La reconstrucció de terrasses, marges i altres elementsconstruïts.

e) La millora de la coberta vegetal.f) L’enderroc d’instal·lacions o edificacions obsoletes o il·le-

gals.

44

§2 g) L’adaptació paisatgística d’accessos, instal·lacions o edifi-cacions.

Article 28. Quantia de la subvenció

L’import màxim de la subvenció i el límit quantitatiu es fixaràen la convocatòria anual, d’acord amb les disponibilitats pres-supostàries.

Article 29. Compatibilitat dels ajuts

29.1 La percepció de les subvencions concedides és compa-tible amb la percepció de les subvencions procedents d’altresfonts, públiques o privades, sempre que no se superi el costtotal del projecte.

29.2 En aquest supòsit es reduirà la quantia de la subvencióper tal de no superar el cost esmentat.

Article 30. Convocatòria

En funció de les disponibilitats pressupostàries i per resolu-ció del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Pú-bliques, anualment es publicaran al DOGC les convocatòriesamb les bases per les quals s’han de regir i que han d’indicar,com a mínim, el model de sol·licitud, el termini de presentació,els criteris d’avaluació dels projectes, l’aplicació pressupostàriaa la qual s’ha d’imputar, la quantia màxima destinada, el termi-ni d’execució de les actuacions, la forma de pagament i justifi-cació i les obligacions de les persones beneficiàries.

Article 31

31.1 Documentació dels projectes susceptibles de rebre fi-nançament

El projecte s’ha d’adreçar a la Direcció General d’Arquitec-tura i Paisatge, per triplicat i, com a mínim, ha de contenir:

Memòria explicativa de les actuacions objecte de la subven-ció.

Pressupost total de les actuacions detallat per unitats d’obrai, en el cas d’adquisició de terrenys, les referències cadastrals.

45

§2Informació gràfica i, si escau, projecte tècnic.El finançament previst.El calendari de desplegament de les actuacions.31.2 Els ens locals poden sol·licitar l’assistència tècnica de

l’Administració de la Generalitat per a l’elaboració dels projec-tes a presentar.

Article 32. Tramitació

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, através de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, ésl’encarregat d’instruir i impulsar el procediment de concessiód’ajuts. També correspon a aquesta Direcció General, a travésde la Subdirecció de Paisatge i Acció Territorial la gestió i elseguiment dels ajuts.

Article 33. Procediment de concessió

33.1 El procediment per a l’atorgament del finançament estramitarà en règim de concurrència competitiva.

33.2 Correspon a la comissió, la creació i la composició de laqual s’ha de fixar en les convocatòries anuals, l’anàlisi de lessol·licituds, de la documentació i dels projectes presentats i for-mular la proposta de resolució corresponent, la qual ha d’indi-car quins projectes poden ser finançats pel fons i la quantia quecada cas en proposa.

33.3 La proposta de resolució serà elevada per la comissió alconseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiquesa qui correspon la resolució sobre l’atorgament o denegació delfinançament.

Els terminis per adoptar la proposta i la resolució es fixaranen la convocatòria.

El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públi-ques pot revisar el finançament atorgat i modificar la resolucióde concessió en el cas d’alteració de les condicions o de l’obten-ció concurrent d’altres ajuts, d’acord amb el que s’assenyala al’article 35.

46

§2 Article 34. Execució de les actuacions finançades

34.1 Correspon als ens o a les persones sol·licitants dels ajutsla realització de les actuacions.

34.2 És obligació de les persones beneficiàries de les sub-vencions executar les actuacions amb estricte compliment delque prevegi la legislació urbanística, ambiental i la resta queen cada cas resulti d’aplicació.

Article 35. Revocació

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques,d’acord amb el procediment establert a l’article 100 del Decretlegislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el textrefós de la Llei de finances públiques de Catalunya, pot revo-car els ajuts quan s’incorri en alguna de les causes que preve-uen l’article 99 del text refós esmentat, i l’article 37 de la Llei38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Article 36. Règim jurídic

El fons regulat en aquest decret es regeix, a més de l’establerten aquest capítol, pels preceptes del títol IX del Decret legis-latiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refósde la Llei de finances públiques de Catalunya i els preceptes bà-sics de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subven-cions.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

—1 Creació o ampliació de línies d’actuacióEs faculta al conseller o consellera de Política Territorial i

Obres Públiques per a crear, en el marc que es defineix a l’ar-ticle 8 de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i or-denació del paisatge, noves línies d’actuacions específiques perser finançades amb càrrec al Fons, així com per ampliar mitjan-çant les convocatòries anuals les línies a que es refereixen elsarticles 26 i 27 d’aquest decret.

47

§2—2 L’Administració vetllarà per tal que les bases cartogràfi-ques i la informació georeferenciada necessària per a l’elabo-ració dels instruments previstos en aquest decret sigui accessi-ble en els termes que estableix la Llei 16/2005, de 27 de desem-bre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic deCatalunya.

—3 Consorci Observatori del Paisatge3.1 El Consorci Observatori del Paisatge es regeix pels Esta-

tuts aprovats per acord del Govern de la Generalitat de 30 denovembre de 2004.

3.2 L’Observatori del Paisatge, si s’escau, ha d’adaptar elsseus Estatuts a l’establert en aquest decret en un termini de sismesos des de l’entrada en vigor.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Incorporació de les directrius de paisatge en els plansaprovats

Les directrius del paisatge que s’hagin d’incorporar al plane-jament territorial aprovat definitivament s’han de tramitar iaprovar seguint el mateix procediment establert a l’article 17del Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del reglamentpel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació iaprovació dels plans territorials parcials.

Barcelona, 19 de setembre de 2006

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Nadal i FarrerasConseller de Política Territoriali Obres Públiques

49

A

Àmbit d’aplicació de la Llei: §1, art. 4

C

Cartes de paisatge: §1, art. 14; §2, art. 18Administracions que les poden impulsar: §1, art. 10.2Contingut: §2, art. 18.5Objecte: §1, art. 10.1; §2, art. 18.1Relació als catàlegs de paisatge: §1, art. 10.3, 10.4; §2, art. 18.2,18.3

Catàlegs de paisatge: §1, art. 10, 11; §2, art. 2-12, 15Àmbit territorial: §1, art. 10.2; §2, art. 3

Àrees específiques: §2, art. 10.6Unitats de paisatge: §1, art. 11 d); §2, art. 10

Definició: §2, art. 10.1Delimitació: §2, art. 10.2-10.4Denominació: §2, art. 10.5

Competència per a la seva aprovació: §1, art. 9.2Contingut mínim: §1, art. 11, §2, art. 5

Indicadors: §2, art. 11Definició: §1, art. 10.1; §2, art. 2Documentació: §2, art. 6

Cartografia: §2, art. 6 c), 9Memòria de la diagnosi i avaluació: §2, art. 6 a), 7Objectius de qualitat paisatgística: §2, art. 6 b), 8

Formulació: §2, art. 8.2Funcions: §2, art. 4Procediment d’elaboració, aprovació i revisió: §2, art. 12

Aprovació: §2, art. 12.6

Índex analític

50

Aprovació prèvia: §2, art. 12.3Competències de l’Observatori del Paisatge: §2, art. 12.2Informació pública: §2, art. 12.3, 12.5Inici: §2, art. 12.1Proposta d’aprovació: §2, art. 12.5Tràmit de consulta a ens locals i agents afectats: §2, art. 12.4,12.5

Revisió: §2, art. 15.2-15.3Consorci Observatori del Paisatge

Estatuts: §2, DA 3aVegeu Observatori del Paisatge

D

Directrius de paisatge: §1, art. 12; §2, art. 13-15Competència per a la seva incorporació al planejament territo-rial: §1, art. 9.2Determinacions: §1, art. 10.2Objecte: §1, art. 12.1Participació en els tràmits d’informació publica, consulta o in-forme: §1, art. 9.4Procediment d’elaboració i aprovació: §2, art. 13-15

Aprovació: §2, art. 14Si les directrius s’incorporen en plans territorials elabo-rats pel Departament de Política Territorial i Obres Pú-bliques: §2, art. 14.1Si les directrius s’incorporen en plans territorials formu-lats a iniciativa dels ens locals: §2, art. 14.2

Competència per a l’elaboració de la proposta de directriusdel paisatge: §2, art. 13.2

Revisió conjunta amb la planificació territorial de la que formenpart: §2, art. 15.1

E

Estudi d’impacte i integració paisatgística: §2, art. 19-21Objecte: §2, art. 19Obligatorietat: §2, art. 20

Subjectes obligats: 20.3Supòsits: §2, art. 20.1

51

F

Finançament: §1, art. 16-20Vegeu Fons per a la protecció, la gestió o l’ordenació del paisat-ge

Fons per a la protecció, la gestió o l’ordenació del paisatge: §1, art.16-20; §2, art. 23-36, DA 1a

Compatibilitat dels ajuts: §2, art. 29Creació i finalitat: §1, art. 16; §2, art. 23.1Dotació: §1, art. 18; §2, art. 23.2Línies d’actuació susceptibles de ser finançades: §2, art. 25-27

Creació o ampliació de línies d’actuació: §2, DA 1aLínia específica: §2, art. 27Línia general: §2, art. 26

Objecte: §1, art. 17Participació. Persones beneficiàries: §1, art. 19; §2, art. 24Procediment: §1, art. 20; §2, 30-35

Competència per a la tramitació, gestió i seguiment delsajuts: §2, art. 32Convocatòria: §2, art. 30Execució de les actuacions finançades: §2, art. 34Projectes susceptibles de rebre finançament: §2, art. 31

Documentació: §2, art. 31.1Proposta de la comissió establerta en la convocatòria anual:§2, art. 33.2Resolució: §2, art. 33.3Revocació: §2, art. 35

Quantia de la subvenció: §2, art. 28Règim jurídic: §2, art. 36

I

Informació cartogràfica: §2, DA 2aInforme d’impacte i integració paisatgística: §2, art. 22

Objecte: §2, art. 22.1Supòsits: §2, art. 22.2-22.4Termini d’emissió: §2, art. 22.4

Instruments de protecció, gestió i ordenació que s’integren en elplanejament territorial: §1, art. 9-12; §2, art. 2-15

Vegeu Catàlegs de paisatgeVegeu Directrius de paisatge

52

M

Mesures de sensibilització, educació i suport: §1, art. 15, DA 1aEducació: §1, art. 15.2, DA 1aSensibilització: §1, art. 15.1Suport d’actuacions de promoció i protecció del paisatge: §1,art. 15.3

O

Objecte de la llei: §1, art. 1Objecte del decret: §2, art. 1Observatori del Paisatge: §1, art. 13; §2, art. 16, 17, DA 3a

Composició: §1, art. 13.3; §2, art. 16.3Estatuts: §2, DA 3aFuncions: §1, art. 10.4; §2, art. 17

Coordinació i direcció dels catàlegs del paisatge: §2, art. 12.2Participació en xarxes, iniciatives i projectes estatals, euro-peus i internacionals: §1, art. 13.5; §2, art. 17 k)

Naturalesa: §2, art. 16.1, 16.2Òrgans: §2, art. 16.4

P

Paisatge: §1, art. 3Definició: §1, art. 3Vegeu Polítiques de paisatge

Polítiques de paisatge: §1, art. 5Cooperació entre les administracions: §1, art. 7Finalitat de les actuacions: art. 8Instrument de col·laboració: Observatori del Paisatge: §1, art.13; §2, art. 16, 17Instrument financer: Fons per a la protecció, la gestió o l’orde-nació del paisatge: §1, art. 16-20; §2, art. 23-36, disp.addic. 1aInstruments de concertació: Cartes de paisatge: §1, art. 14, §2,art. 18Instruments de protecció, gestió i ordenació: §1, art. 9-12; §2,art. 2-15Principis inspiradors: §1, art. 2

53

Tipologia d’actuacions: §1, art. 6Gestió: §1, art. 6.3Ordenació: §1, art. 6.4Protecció: §1, art. 6.2

R

Règim transitoriIncorporació de les directrius de paisatge en els plans aprovats:§2, DTInforme de l’òrgan cometent en matèria de paisatge en absèn-cia de directrius del paisatge: §1, DT 1aTramitació i aprovació de les directrius del paisatge incorpora-des a plans aprovats: §1, DT 2a

D E L E G I S L A C I Ó

65

Llei

8/2

00

5 i

Reg

lam

ent

de p

rote

cció

, ge

stió

i o

rden

ació

del

pai

satg

e

65

Generalitat de Catalunya

La riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural,

social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que

esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular

per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramade-

res i forestals. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contri-

bueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu

en la prevenció dels incendis forestals, de l’erosió del sòl i de les

inundacions.

El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364/VI, del 14

de desembre de 2000, acordà de manera unànime adherir-se al Con-

veni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el dia 20

d’octubre de 2000. El Conveni reclama a tots els països membres que

posin en pràctica polítiques de paisatge, que és definit com “un ele-

ment essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió

i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”.

Aquesta Llei i el seu Reglament tenen per objecte donar contingut

positiu a aquesta adhesió. Així, dota els paisatges catalans de la pro-

tecció jurídica pertinent i estableix els corresponents instruments per

a gestionar-los i millorar-los.

Llei 8/2005 i Reglamentde protecció, gestiói ordenació del paisatge