Llengua catalana i literatura4t d’ESO

MORFOLOGIA

VERBS IRREGULARS

LES IRREGULARITATS VERBALS

Els verbs irregulars no segueixen del tot el PARADIGMA de la conjugació verbal a la qual pertanyen. Poden presentar

diverses irregularitats de les quals n'estudiarem les més rellevants:

= model

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

1. La 1a conjugació verbal és la més regular. Els únics verbs considerats irregulars d'aquesta conjugació són :

ANAR ( que combina el lexema AN- i el lexema VA-):

jo vaig, jo anava

ESTAR ( que incorpora la "c" o la "g" en algunes formes)

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

2. Tot i amb això, cal parar atenció a les conseqüències ortogràfiques que comporten les consonants c/q , j/g, g/gu, ç/c davant d'unes vocals o altres...

Jo cerco - tu cerquesJo menjo - tu mengesElla caça - tu caces

Jo amago - tu amagues

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

3. Els verbs acabats en - EAR (com crear), -IAR ( com triar), -OAR (com lloar) i en -UAR (com suar) porten dièresi en algunes formes de la conjugació:

PRESENT de SUBJUNTIU IMPERATIU

jo creï / criïtu creïs /criïsell o ella creï / criïnosaltres creem / criemvosaltres creeu / crieuells o elles creïn / criïn

crea / cria tucreï / criï ell o ellacreem / criem nosaltrescreeu / crieu vosaltrescreïn / criïn ells o elles

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ

1. No hi ha cap infinitiu acabat en - GUER ( *sapiguer --saber) ni cap gerundi acbat en -GUENT ( *sapiguent-- sabent)

2. Els verbs CABRE, CALDRE, ÉSSER i VALDRE presenten dues formes a l'infinitiu i, per tant, es poden fer servir també les corresponents: CABER, CALER, SER i VALER

3. Els verbs amb l'infinitiu acabat en -RE i el lexema acabat en vocal porten dièresi en les terminacions -ÏA, -ÏES, ÏEN.

Per exemple: CONCLOURE

concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ

4. Els verbs JEURE, TREURE i NÉIXER (i derivats com renéixer, retreure, etc.) presenten una alternança E / A que compleix la norma següent:

A --- quan és àtona : naixien, trauré, jauria

E o A -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és

tònica : neixo, treia, jèiem *** Per bé que aquests verbs admeten una alternança e/a diferent en funció de la variant dialectal ( neixo - naixo )

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ

5. Els verbs PODER i VOLER alternen la O i la U a l'arrel. Segueixen la pauta següent:

- S'escriuen amb U :

la 1a persona del singular del present d'indicatiu

Jo puc, jo vull

tot el present de subjuntiu

Pugui -puguis-pugui-puguem-pugueu-puguin

Vulgui-vulguis-vulgui- vulguem-vulgueu-vulguin

tot l'imperatiu

pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin

Vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

- La resta de la conjugació s'escriu amb O

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ

1.

- Hi ha verbs purs acabats en -IR : Ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats .)

- Hi ha verbs que es poden conjugar indistintament com aquests o com els que porten l'increment- EIX- :acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir,resumir

- Hi ha verbs INCOATIUS que porten l'increment - EIX- abans de la desinència : assentir, dissentir i TOTA LA RESTA dels acabats en -IR ( partir, reduir, patir...)

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ

2 . Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR

(i derivats com recollir, escollir, etc.) presenten una alternança

O / U que compleix la norma següent:

O --- quan és àtona : sortim, cosim

O o U -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és

tònica : cullo, cull, surts

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ

3. Els verbs ESCRIURE i VIURE, que són de la 2n conjugació, formen el gerundi com si fossin de la tercera:

ESCRIVINT i VIVINT

4. Els verbs acabats en VOCAL + IR ( p. ex: AGRAIR ), portaran dièresi en algunes de les seves formes:

Convé recordar que NO en portaran :

. A L'INFINITIU : agrair

- AL GERUNDI: agraint

- AL FUTUR: agrairà

- AL CONDICIONAL: agrairia

UNA CONSIDERACIÓ GENERAL i IMPORTANT QUE CAL APRENDRE : La velarització

Hi ha força verbs catalans que tenen el so velar [k] en la primera persona del singular del present d'indicatiu (que normalment sabem per la pràctica de la llengua parlada)

ESTAR : Jo estic

CONÈIXER: Jo conec

TENIR : jo tinc

Aquests verbs introduiran l'element velar ( representat per una "c" o per una "g") en 4 temps verbals de la conjugació que cal recordar i aprendre...

INDICATIUPassat

SUBJUNTIUPresent

SUBJUNTIUImperfet

beguíbegueresbeguébeguérembeguéreubegueren

beguibeguisbeguibeguembegueubeguin

beguésbeguessisbeguésbeguéssimbeguéssiubeguessin

IMPERATIU

beu tubegui ell

beguem nosaltresbeveu vosaltres

beguin ells o elles

IMPERATIU

digues tudigui ell o ella

diguem nosaltresdigueu vosaltresdiguin ells o elles

ATENCIÓ !!!