Llengua i visió del món

M25-M45 Seminari d’orientació

Temes complementaris

Tema 1 La llengua i la visió del món

El poder de la paraula

Una finestra oberta al món

Els inuit i la neu

M25-M45 Llengua: Valencià

[email protected]


La llengua i la visió del món

1.  La llengua com a instrument de comunicació

2.  La llengua com a signe de pertinença a un grup

3.  La llengua com a mitjà per a explicar la realitat


Llengua i adaptació a l’entorn

1. La distribució del temps

Ø  L’hora, cap d’any, cap de setmana 2. Els colors

Ø  Tenir un blau, estar blau, el blau (anglés) 3. Les maneres de dir

Ø  tocar ferro, tenir trellat, estar desficiós 4. Els canvis de gènere o de nombre

Ø El front, el nas, el genoll, les dents, les postres, les estovalles 5. La diferenciació semàntica

Ø El son/la son/el somni/el malson 6. Les onomatopeies

Ø Mèu, bup, cocoricó…

Cada llengua carrega semànticament els mots amb valors propis i no coincidents


Què és açò?

•  Sembla un gall, oi? •  I com fa el gall?


Com fa el gall en... •  Afrikaans: koekelekoe •  Albanian: kiki ri ki •  Catalan: kikkirikí •  Chinese (Mandarin): gou gou •  Croatian: ku-ku-ri-ku •  Danish: kykkeliky •  Dutch: kukeleku •  English: cock-a-doodle-doo •  Estonian: kikerikii •  Finnish: kukkokiekuu •  French: cocorico •  German: kickeriki •  Greek: ki-kiriki •  Hebrew: kukuriku •  Hindi: kukru:ku:

•  Hungarian: kukurikuuuu •  Indonesian: kikeriku •  Italian: chicchirichí •  Japanese: kokekokkoo •  Korean: kko-kki-yo •  Macedonian: kukuriku •  Norwegian: kykeliky •  Polish: kukuryku •  Portuguese: cocorococo •  Russian: ku-ka-re-ku •  Spanish (Spain): kikirikí •  Spanish (Argentina): ki-kiri-ki •  Swedish: kuckeliku •  Thai: ake-e-ake-ake •  Turkish: kuk-kurri-kuuu •  Ukrainian: kukuriku


Què és açò?

•  Sembla un gos, oi? •  I com fa el gos?


Com fa el gos en... •  Afrikaans: woef •  Albanian: ham ham / hum hum •  Arabic: haw haw •  Bengali: ghaue-ghaue •  Catalan: bup, bup •  Chinese (Mandarin): wang wang •  Croatian: vau-vau •  Danish: vov •  Dutch: woef •  English: bow wow, arf, woof, ruff

ruff •  Esperanto: boj •  Estonian: auh •  Finnish: hau hau /vuh vuh •  French: ouah ouah •  German: wau wau, wuff wuff •  Greek: gav •  Hebrew: haw haw (/hav hav)

•  Hindi: bho:-bho: •  Hungarian: vau-vau •  Icelandic: voff •  Indonesian: gonggong •  Italian: bau bau •  Japanese: wanwan, kyankyan •  Korean: mung-mung (/wang-

wang) •  Norwegian: voff / vov-vov •  Portuguese (Portugal): au au au

(nasal diphthong) •  Portuguese (Brazil): au-au •  Russian: gav-gav •  Slovene: hov-hov •  Spanish: guau guau •  Swedish: vov vov •  Thai: hoang hoang •  Turkish: hav, hav •  Ukrainian: haf-haf •  Vietnamese: wau wau


Llengua i visió del món 7. Els refranys

Ø De nit tots els gats són negres § De noche todos los gatos son pardos

Ø De mica en mica s’omple la pica § Un grano no hace granero, pero ayuda a su

compañero Ø Más tira moza que soga

§ Tira més un pèl de dona que 100 mules Ø Cielo aborregado, a las 24 horas mojado

§ Cel a cabassets, aigua a canterets Ø Qui no pot segar, espigola

§ A falta de pan, buenas son tortas Ø Esperant t’hi pots florir

§ Las cosas de palacio van despacio


Llengua i visió del món Com es diu… Ø  Anar-se’n sense avisar

ü  Cat: eixida/sortida a la francesa ü  Ang: french leave ü  Fr: filent a l’anglaise ü  Al: a l’holandesa

Ø  El lloc més llunyà ü  Ang: the back of beyond [darrere del més enllà] ü  Fr: en plein desert/Tripatouille les Oies [lloc on s’empapussen les

oques] ü  Al: Arsch der Welt [el cul del món]/ wo sich Fuchs und Hase gute

Nacht sagen [allà on la rabosa i la llebre es desitgen bona nit] ü  Àrab: االلممااء وو االلممككننسسةة ححتتىى ققااعع االلببححرر [vés-te’n a agranar el fons del

mar] ü  Esp: el quinto pino/donde Cristo perdió el mechero// Cuba: donde

Perico pintó y no alcanzó bicicleta ü  Cat: allà on Jesucrist perdé les espardenyes/ allà on brama la

tonyina


Visió del món i variació dialectal 1.  La variació dialectal http://dcvb.iecat.net/

Ø  Les calces i les mitges Ø  El pardal i l’ocell Ø  Un xicot molt trempat Ø  Carlotes, creïlles, pebreres, fesols i

bajoquetes Ø  Les bajoques farcides; les encarnelles Ø  Llevar i traure Ø  Fadrí/ina: solter; jove; crescut

2.  En altres llengües Ø  Esp: coche/carro, ordenador, alubias/

fríjoles, judías verdes/chauchas, garbanzos/protos, gafas/anteojos

Ø  Ang: subway-tup/underground; platform/track; elevator/lift; autum/foll

Ø  Fr: quatre-vingt dix/nonante; breuvage/boisson; barrer/fermer; courriel/email


coincidències i divergències

•  El clau i la clau: Ø llave; clavo; clave; polvo

•  El lluç: Ø merluza; pescadilla

•  Cordar: Ø abrochar; atar

•  Un trau: Ø ojal; ajuguero

http://dlc.iec.cat/

http://www.diccionaris.cat/


coincidències i divergències •  Delfín:

Ø  dofí / delfí •  Romper:

Ø  trencar, esgarrar (esguellar, esgallar, esquinçar), espatlar (desbaratar)

•  Secar: Ø  eixugar /assecar / torcar

•  Dejar: Ø  deixar / desar (guardar) / alçar

•  Poner: Ø  posar / ficar / pondre / deixar

•  El sueño: Ø  el son / la son / el somni

Llengua i identitat


La identitat lingüística La llengua dóna cohesió al poble que la parla


La llengua identifica la comunitat lingüística

La relació entre nació i comunitat lingüística

El sentiment de pertinença a la comunitat lingüística

La inseguretat lingüística La identitat plurilingüe

La llengua en la integració social

la identitat al marge de la llengua


Identitat col·lectiva, identitat personal

«Per a exterminar un poble no cal matar cada un dels seus membres, n’hi ha prou de destruir-ne la capacitat d’autoestima; n’hi ha prou de fer que la comunitat que el constitueix s’arribe a convéncer que la seua cultura és inútil»

JOHNNY DEPP (actor nord-americà descendent

d’indis)


Ací qui mana?

- Quan jo faig servir un mot –digué Humpty Dumpty- vol dir exactament allò que vull que signifique, ni més ni menys.

- El problema és –digué Alícia- si vos podeu arribar a fer que els mots signifiquen coses tan diferents.

-  El problema –digué Humpty Dumpty- és saber qui mana. S’ha acabat.

Lewis Carroll (1871): Alícia a través de l’espill


El llenguatge, la llengua i el significat

•  Què és el llenguatge? •  Les paraules tenen un significat propi o

signifiquen allò que nosaltres volem que signifiquen?

•  Qui atorga sentit a les paraules? •  Podem modificar el significat de les

paraules? Com? Exemples


El significat dels mots

•  Significat denotatiu: diccionaris •  Significat connotatiu: subjectiu •  Significat social: de qui lidera •  Significat textual


El poder de la llengua El poder de la paraula

1.  La llengua dominant és la llengua del grup social dominant

2.  Qui exerceix el poder té capacitat de manipular la llengua (modificació de significats i de significants)

3.  Capacitat d’actuació de l’escola


Manipulacions lingüístiques

Ø  El control de la despesa pública (=retallada d’inversions de l’estat en serveis socials)

Ø  Un mal lleig / un mal roí / una llarga malaltia Ø  La democràcia orgànica [dictadura franquista] Ø  La neteja ètnica [genocidi] Ø  La guerra preventiva; el conflicte d’Iraq; les guerres il·legals; les

víctimes innocents; operacions d’acció directa; els efectes col·laterals

Ø  La tercera edat; el tercer món; persones de color Ø  La mar salà[da]; ostris; collinsa… Ø  Un home treballador/una dona treballadora; un home fred/una dona

freda Ø  Els problemes d’un partit polític

tabús, eufemismes i disfemismes


Qui mana, doncs? 1.  La llengua dominant és la

llengua del grup social dominant: qui mana s’apropia del llenguatge, dels registres... I demana que l’imiten

2.  Qui exerceix el poder té capacitat de manipular la llengua (modificació de significats i de significants)

3.  Capacitat d’actuació de l’escola


Comptat i debatut

1.  Mitjà per contactar amb la realitat 2.  Instrument per integrar l’individu al grup 3.  Element més significatiu per autodefinir-se davant

altres grups 4.  El domini del llenguatge és l’eina més eficaç per a la

selecció social 5.  El signe lingüístic és arbitrari. Les llengües són

sistemes convencionals. Qui tinga el poder pot manipular la llengua i buidar els mots de contingut

Llengua i visió del món

Education

Transcript of Llengua i visió del món