Lletres Ser
description
Transcript of Lletres Ser
LA CIDA
sobeviu
sobrviu viu obreviu detrueix
dstrueix viu sobeviu
conflicte en cicle estrany o estricte convida, addicte a no ser invisible
se conscient de se se conscient de di se conscient de fe les claus se’ns amaguen les portes es tanquen les hores es perden? els somnis es trenquen
viur o morir sr conscint del límit sr conscint del fi? pensa soluciona sent emociona’t
er concient d’ahir er concient o in? er concient… sortir
es és més real que l’oblit res és més ral que l’oblit
et real?!
L POD
Atordit per la victòria m’ufano d’haver venut les meves idee
amb perspicàcia amb molta audàcia per demogràcia óc de presència majoritària
...el barça guanya (?)
I ara jo govrno! Aclaparat per l’ufòria descontrolada d’adolescents atent
estenc jo els meus braços envoltats per banders en plena pulsió
...l’empresa va bé, sóc un sductor
I aa jo governo! I voldria transmetre també el més profund agaïment a tots
vosaltres consumistes compulsius addictes al luce ludòpates socials
(directos acomodats alternatius crèduls sanitariconsumidos) hipotecats alcohòlics poucs o simples competidos
Gàcies a vosaltres
al vel que us fa belles les mirades al benestar del joc que ensordeix les paraules, novament
gràcies sé el que necessiteu
sé que sempre heu necssitat
Xais un pastor Xais un pastor Xais un pastor Xais un pastor XAI!
(...el Senyor és el meu pastor no em manca res, em fa descansar en
prats deliciosos, em mena el repòs vora l’aigua i allí em retorna...) Salm 23
INT CIA
La pol dels die ha cobert
les petjade que m’han dut fins aquí i tan lluny com óc no puc veure
cap llum que vetlli pel meu eperit
qui ha fet aquest camí enlloc de mi... qui ha fet aquest camí sense entit...
tot és rm al meu voltant
tot és buit dins el meu cap l’espeança em sobrevola
com un corb esperant el meu darrr pas
posa’m un nom, si vols, i grava-me’l al pit també pots posar pru al meu dstí
I no et cou aquesta costa
de miserable vida és igual la resposta
per inècia sobeviure
no arribo a desitja ni tan sols el meu últim sospi és el món així o sóc jo qui l’ha fet gis
el meu ilenci és el que em queda a di
aquest silenci en què ens hem convetit
en què ens hem convetit?!
L TIBUNAL
Càstig venjança
Com a president d’aquest tibunal
pels drets que m’han estat atorgats pels temps dels temps i que em donen pode absolut sobre aquesta consciència
em disposo a dictar sentència sobre aquesta ànima pecadoa i aquest cos impu amb els càrrecs que se li imputen
que són els següents
Haver dit la vritat haver-se equivocat
somiar mntir parlar sr dèbil
odiar fugir callar estimar haver deixat de somiar
espirar haver odiat els stimats
tenir por xistir...
Per les proves que han estat presentades declaro aquest éer en què habitem:
Culpable
a una pena de remordiment perpètua!
Construir l’infen a les planes d’un diumeng de la fala conducta n’hem alçat bandees (quimres)
sota el dubte eten d’un cel inducte jo àngel rebel, sóc tant veitat com ombra
I un viu tort de l’estona lenta sclau un Déu tosc creu que el sempre sempe rau
un ol fos rere un altre vespre exclou des d’un altre vspre es cou la intenció
en virolles deshonstes jau un nen mot dins una galleda cau
gorgs, pou, llum i tenebes apartats de la vida (sobre)viurm
entre miades a les fosques i visions a cegues
amb les als d’un divendes sota terra volarm
Amagant-me i sent
a la gola d’un dimcres fàgil i incoherent
no accepto la incon(ciència)
ès és el que ets rès s el que som
rès ets res i/o res ets er
TAPÀ
La pluja cau al co em vénen a buscar
les imatges de l’horror
de l’horor
quan tot això acabi seré algú difernt - no seré diferent
si és que queda temps - seré etrnament
tot s’acabarà
si é que queda temp
LA FI
ahir
a un minut i mig de la tarda EL MÓN PETÀ ENTRE ELS MEUS BRAÇOS
em vaig posar dret dret espantat i m’he posat a barbussar
paaules buids
talièman zloste çu scu
Alexei Kutxonikh
Traducció: Enric Casasses
S QUAN DOMO QU HI VIG CLA
És quan plou que ballo sol
vestit d’algues, o i escata, hi ha un pany de ma al revolt
i un tros de cel escarlata, un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata, el casalot del piata
és un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, o i escata.
s quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era, em vesteixo d'hom antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandra; amb una agulla saquera mato el monstr que no dic. s quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era.
É quan dormo que hi veig clar foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà, vic al cor d'una petxina, óc la font del comellar i el jaç de la salvatgina, -o la lluna que s’afina en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina.
J.V.Foix