LLIBRE DIGITAL HABITATGE

COL·LEGI JARDÍ

NOM: MARC GERA

PROFESSOR: GERARD MATTIS

MATÈRIA: TECNO

ANY ACADÈMIC: 2014-2015

INDEX

QUE ÉS UN HABITATGE?...............................................................................1

TIPUS D’HABITATGES....................................................................................2

HISTORIA DE L’HABITATGE...........................................................................3

CONDICIONS D’HABITABILITAT...................................................................16

QUALIFICACIÓ DEL SÒL...............................................................................20

CONCEPTES (localització i orientació).........................................................22

FASES PREVIES A LA CONSTRUCCIÓ............................................................31

FASES DE LA CONSTRUCCIÓ D’UN HABITATGE...........................................32

CÈDULA D’HABITABILITAT..........................................................................41

SOLUCIONARI.............................................................................................43

CONCLUSIONS............................................................................................47

1

QUE ÉS UN HABITATGE?

Entenem per àmbit d’habitatge i entorn urbà aquell que integra tots els elements que tenen a veure amb l’espai en què habita qualsevol individu de la nostra societat. En aquest sentit, ens referirem tant a l’habitatge i les seves condicions d’habitabilitat com a l’entorn urbà on està ubicat. També inclourem les possibilitats de mobilitat que té l’individu (cobertura de transports que té la zona de residència) i les necessitats de mobilitat per satisfer mínimament totes les seves necessitats bàsiques (desplaçaments per anar a treballar, per atendre les deficiències en salut, per anar a escola en cas de la població infantil, per relacionar-se, etc.).

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

L’HABITATGE ENS PERMET...

protecció contra el medi natural (fred, calor, pluja, vent ...)

permet el descans

permet rentar-nos

permet cuinar

permet relacionar-nos

permet estudiar

permet guardar les pertinences ... Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Quines coses bàsiques ha de tenir un habitatge per poder-lo

anomenar habitatge?

2. Digues si són habitatges o no: Mansió, Hotel, Tenda de campanya,

Bungalou.

2

TIPUS D’HABITATGES

HABITATGE UNIFAMILIAR: (o casa unifamiliar) és

aquell en el que una única família ocupa l'edifici en la

seva totalitat, a diferència dels habitatges en règim

de propietat horitzontal.

CASA UNIFAMILIAR AÏLLADA (XALET): És aquell edifici habitat per una única família que no està en contacte físic amb altres edificacions. Normalment estan envoltats per tots els seus costats per un terreny pertanyent a l'habitatge, en què se sol instal·lar un jardí privat. En aquest aspecte hi ha variants, així, l'habitatge pot tenir un, diversos o tots els seus costats alineats amb la via pública.

CASA APARELLADA: En aquest cas, es construeixen dos

habitatges unifamiliars simètrics que exteriorment

estan en contacte, encara que en la seva distribució

interior són totalment independents, tenint cadascun

d'ells el seu propi accés des de la via pública.

CASA ADOSSADA: Similar a l'aparellada, però

aquest cas cada casa està en contacte amb unes

altres dues (una a cada costat). Aquest tipus

d'habitatges se solen caracteritzar per tenir

una planta estreta i allargada i per la presència de finestres

únicament en els extrems de la casa. Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ALINEATS: es situen una al costat de l'altre i

comparteixen les dues parets amb els habitatges veïns.

3

PLURIFAMILIARS: bloc de pisos. Destinats a ser

ocupats per diverses famílies. es construeixen a

les zones urbanes perquè el sòl es car i escasseja.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

CASA MITGERA: casa que té una paret que

comparteixes amb una altra casa.

MASIA: és l'edifici central d'un mas, una explotació

agrícola solitària fora del nucli d'un poble. S'ha de

distingir entre masia què significa la casa sola

i mas és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos. Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Argumenta les diferències entre un bloc de pisos i unes cases

alineades.

HISTORIA DE L’HABITATGE

LA PREHISTÒRIA (500.000aC - 600aC) La prehistòria la dividim en dues etapes:

1. El Paleolític (entre el 500.000 aC i el 4.000 aC)

- Les coves (12.000aC al 6.000aC)

La història de l’habitatge va començar als voltants del 12.000 aC, quan els éssers humans van començar a viure en coves. En aquells temps, els humans eren caçadors, recol·lectors i pescadors. Eren nòmades, és a dir, quan se’ls acabava l’aliment d’una zona, buscaven una altra cova en un altre indret per poder trobar més menjar.

4

Vivien en tribus força grans, és a dir, diverses famílies juntes. Decoraven les roques de les pedres explicant algunes caceres importants o altres fites que havien assolit. Es feien vestits amb pells i portaven collarets d’ossos d’animals que havien caçat.

Utilitzaven el sílex per tallar la carn dels animals que després es menjaven. Abans, però, la coïen al foc. El sílex també l’utilitzaven per poder fabricar armes per a la cacera.

Cada cop que es traslladaven, buscaven algun indret on hi hagués aigua de fàcil accés: un riu, un llac...

- Les tendes nòmades (del 6.000aC al 4.000aC)

Durant aquests anys els humans encara eren nòmades, però en lloc de viure a les coves es construïen les seves pròpies tendes. Aquestes estaven fetes de branques d’arbres, pells d’animals adobades i cosides, i cordes fabricades amb fibres vegetals i cuir.

La vida quotidiana no havia canviat gaire: continuaven sent caçadors, recol·lectors i pescadors, i quan no tenien aliment, desmuntaven les tendes i habitaven una altra zona. Continuaven utilitzant el sílex per cuina i per la caça.

5

2. El Neolític (entre el 4.000ac al 600 aC)

Durant al neolític es van començar a construir poblats amb cases. Els humans van passar a ser sedentaris, és a dir, ja no calia que es traslladessin cada cop que els faltés aliment. El motiu d’això va ser la descoberta de l’agricultura i la ramaderia.

Les cabanes estaven fetes de fusta, pedra i palla. Poc a poc, la societat va avançant i al final del neolític els humans ja havien après a extreure el coure de les roques per fer-ne armes, joies i estris de cuina com, per exemple, olles.

Els poblats solien situar-se en zones a prop de rius, per poder agafar-ne l’aigua.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

EDAT ANTIGA (s.VII aC - s.VdC) Durant l’Edat Antiga, Catalunya va rebre influencia de diversos poblats de

l’est del Mediterrani. En un principi, Catalunya estava habitada pels Ibers:

6

Els Ibers (VII aC – III dC)

Durant aquests anys, la península Iberica estava habitada pels Ibers. Els poblats Ibers solien estar envoltats per altes muralles i torres fetes amb pedres molt grans.

Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les

teulades estaven fetes de branques d’arbres i de fang. Els habitatges Ibers

eren força petits: hi havia una sala rectangular on s’hi duien a terme les

principals funcions de la vida quotidiana (descans, magatzem, cuinar...). Al

mig d’aquesta habitació, hi havia el foc, que servia per cuinar, per escalfar

la cambra. Per cuinar utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi

havia altres habitacions on s’hi situaven els llits, que eren de fusta o de

pell.

Normalment, a cada habitatge hi solia viure una família: el pare, la mare i

els seus fills. També podria ser que visqués alguna persona gran, els avis

i/o les àvies.

En els poblats existien places que eren d’ús comú, així com també alguns

edificis públics: hi havia forns de pa i de ceràmica, cisternes d’aigua,

basses per les escombraries...

7

Dibuix d'una casa

Iber

Els Grecs (I dC – II dC)

Els grecs varen arribar a la península Ibèrica al segle I dC Es van establir en

alguns indrets coneguts de la Catalunya actual, com seria el cas

d’Empúries (Emporion) o Roses (Rhode). El poblat grec va conviure durant

uns anys amb l’Iber, fins que va arribar la conquista dels romans.

Els poblats grecs solien situar-se a prop del mar i a la desembocadura

d’algun riu, per poder facilitar el comerç i el transport. Els carrers de les

ciutats gregues eren estrets i foscos. La vida dels grecs a la ciutat es dividia

en dos grans espais públics:

- L’àgora: era una plaça on se celebrava el mercat. Els grecs passejaven,

parlaven, compraven i venien tota mena d’aliments i estris.

- L’acropoli: era un local envoltat per una muralla i on es trobaven els

temples grecs i alguns dels edificis més importants.

L’habitatge grec solia ser d’una o dues plantes. Al centre de la casa i havia

un gran pati interior on donaven totes els habitacions. En un cantó de

l’habitatge hi havien els estables, on hi vivia el bestiar que cuidava la

família. També hi havia una habitació que servia com a menjador, una

altra reservada només per les dones de la casa, una altra que era la

cuina... Les cases tenien pocs mobles i unes finestres molt petites. Per

il·luminar les cases, els grecs utilitzaven unes làmpades d’oli: eren uns

recipients oberts fets de pedra, fang o d’os, que contenien un oli que,

quan s’encenia, feia una flama que il·luminava les cambres.

8

Esquema d'una casa grega

Mapa de l'Imperi Grec a l'Edat Antiga

Els Romans (IIIdC – IVdC)

Els romans varen arribar a Catalunya l’any 218dC i varen conquerir gran

part de la costa. Els romans benestants vivien en cases molt grans d’una o

dues plantes. Les cambres es distribuïen al voltant d’un pati interior, que

s’anomenava atri. A l’atri hi solia haver l’impluvium, que era un espai que

servia per recollir l’aigua de la pluja, que després utilitzaven per el dia a

dia.

Com la casa grega, la casa romana tenia poques finestres i, a més, eren

petites: els dormitoris (cubicula), el menjador i la cuina. Els romans, com

els grecs, utilitzaven les làmpades d’oli, com els grecs, per il·luminar la

casa a la nit i, a la vegada, escalfar-se.

9

Les ciutats romanes tenien els carrers rectes i pavimentats. Estaven

envoltats per muralles i hi havia alguns edificis públics: les termes (banys

públics), el fòrum (la plaça), el temple, l’amfiteatre...

L’Imperi Romà es va estendre des de l’Atlàntic, a l’oest, fins més enllà del

mar Negre, a l’est:

Mapa de l'Imperi Romà

Esquema d'una casa romana

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

L'EDAT MITJANA (s.V - s.XV) Durant l’Edat Mitjana a gran part d’Europa es varen construir ciutats importants envoltades per unes grans muralles. A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun turó, que protegia els habitants. Al castell hi vivien els nobles i el comte i la comtessa, que eren les persones més riques i amb més poder de la ciutat.

10

Castell Medieval

Els carrers de les ciutats medievals eren estrets i foscos; a més, eren molt bruts i no estaven pavimentats. En totes les ciutats hi havia una catedral o una església que simbolitzava el cristianisme. Hi havia algunes zones públiques com els mercats o places.

Les ciutats estaven formades per habitatges de dues o més plantes on hi vivien els artesans: filadors, bugaders, armers, venedors, sastres, sabaters... Els habitatges, per tant, no només servien perquè les famílies hi visquessin sinó que, també, eren els tallers i/o les botigues dels artesans. A cada casa hi solia viure un artesà, la seva família i, a vegades, algun aprenent.

Exemple d'una casa d'artesans

Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les taulades, feien servir teules i unes grans bigues de fusta. Per il·luminar els habitatges se

11

solien utilitzar entorxes de foc, malgrat que si la família era benestant, podia tenir làmpades d’oli. El foc també era útil per cuinar i per escalfar la casa.

Les ciutats medievals es construïen en zones on era fàcil trobar aigua: algunes, se situaven prop dels rius. A més, solien haver-hi pous d’aigua on els vilatans agafaven l’aigua per cuinar, rentar-se...

A fora de les muralles, hi havia els camps que eren conreats per pagesos.

Mapa d'Europa a l'Edat Mitjana

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

L'EDAT MODERNA (s.XV - s.XVIII) Durant aquesta època es van formar moltes ciutats noves. Les ciutats ja no

estaven emmurallades i solien estar formades per edificis de dos o tres

pisos. Hi ha alguns espais públics com la plaça i la catedral. A més, els reis i

els comtes ja no vivien en castells, sinó en grans palaus amb immensos

jardins. Per primer cop hi havia l’ajuntament, que posava ordre a la gran

ciutat.

Continuaven havent els artesans: sastres, barretaires, alquimistes,

armers... A més, van aparèixer els primers hostals i bancs. La ciutat

moderna tenia uns carrers més amplis i il·luminats que la mitjana.

12

Tot i que cada vegada hi havia més persones que es traslladaven del camp

a la ciutat, a Catalunya hi va haver un tipus d’habitatge que va esdevenir el

símbol del camp català: la Masia.

La masia dels segles XVI - XVIII

Les masies de l’Edat Moderna estaven construïdes de pedra, amb unes

grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, feta de teules. Les

masies es repartien al llarg del territori de Catalunya.

Eren unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos d’alçada. Al pis de

sota s’hi guardava el bestiar. En aquest pis també hi havia les cambres

comunes: un ampli menjador, amb una gran taula i bancs per menjar, una

cuina amb una llar de foc que servia per cuinar i, a la vegada, per escalfar

la casa. A la planta de dalt hi havia els dormitoris. El motiu que els

dormitoris estiguessin a sobre era perquè, quan feia fred, els pagesos

s’escalfaven amb la calor que pujava del bestiar (que estava a la planta de

sota) i amb la llar de foc. Per il·luminar-se feien servir unes làmpades d’oli.

A les masies solien viure grans famílies: els avis, els pares i els fills, tots a la

mateixa casa.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

L'EDAT CONTEMPORÀNIA (s.XVIII...) Al segle XVIII es va produir la revolució industrial arreu d’Europa i, per tant, Catalunya també va començar aquest procés: l’electricitat, les

13

fàbriques, els trens, els vaixells de vapor... Poc a poc es van transformant les ciutats modernes en ciutats industrials. Les ciutats són pavimentades, amb zones més riques i més pobres: les zones riques solen tenir uns carrers amplis, nets i ben cuidats; hi viuen els més rics de la ciutat, en cases unifamiliars de dues o més plantes. En canvi, a les zones pobres, els carrers són estrets i foscos, els habitants de classe baixa solen viure en blocs de pisos alts (de més de quatre plantes) i en habitatges molt petits.

Dibuix d'una ciutat industrial del segle XVIII

A la nit, els carrers s’il·luminen amb unes altes faroles: ja ha arribat l’electricitat i, per tant, la bombeta. En un principi, el subministrament d’aigua a través de les canonades a la ciutat era força deficient. Cap al segle XIX, l’aigua ja arribava amb canonades a quasi tots els habitatges. Els habitants, que fins ara havien estat artesans, ara treballen a les fàbriques. A més, hi ha molts pagesos que es traslladen a viure a la gran ciutat.

A continuació, es descriuen dos habitatges propis de l’Edat Contemporània:

L’habitatge dels anys 1925-1950

A principis del segle XX l’habitatge es caracteritzava per la introducció d’aparells elèctrics. Hi havia tot tipus d’habitatges: cases aïllades, cases adossades i pisos. Ja arribava l’aigua corrent a la casa, però encara no hi escalfadors d’aigua. La majoria de les cuines fan servir carbó o llenya i els

14

aliments es poden conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar amb blocs de gel.

A l’hivern solien escalfar-se amb algun braser o estufa de llenya. Les cases solien tenir una cuina, un menjador, les habitacions i el lavabo. Sovint, solia viure una família (pare, mare i fills) a cada casa.

Cuina d'un habitatge dels anys 30

El gratacels (1885-2011)

L’any 1885 es va construir el primer gratacels del món: va ser a Chicago (Estats Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava construït amb acer i totxanes. A partir de llavors, es van anar construint nombrosos gratacels en diverses zones del planeta. Actualment, el gratacels més alt del món es troba a Dubai (Emirats Àrabs) i s’anomena Burk Dubai. Va ser construït l’any 2004.

Els gratacels es sostenen per uns fonaments d’acer i de formigó. En aquests edificis hi ha oficines, botigues, cinemes, hotels... tota mena de serveis. També hi ha gratacels que són residencials, és a dir, hi ha gratacels formats per pisos on hi viuen famílies de tota mena. Tenen conductes d’aire condicionat (fred i calent), conductes d’aigua corrent (també, freda i calenta), conductes de gas i tot tipus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors, televisors, làmpades, ascensors...).

15

Dibuix d'un gratacel

Esquema dels edificis més alts dels món

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Quin va ser el primer habitatge que van utilitzar els humans al llarg

de tota la seva existència?

16

CONDICIONS D’HABITABILITAT

Condicions generals (2012)

Canvi en la superfície mínima

La superfície útil mínima d’un habitatge passa dels 40 m2 del decret d’habitabilitat antic a 36 m2 en el nou decret. Per obtenir una cèdula d’habitabilitat de nova construcció s’haurà de sumar 20 m2 del paquet sala-menjador-cuina, 6 m2 d’una habitació, i l’espai de pas i el bany fins arribar a 36 m2.

Habitacions més petites

El nou decret d’habitabilitat 2012 redueix la superfície mínima de les habitacions, que actualment era de 8 m2 en totes les habitacions, fossin simples o dobles. El nou decret fa la següent diferenciació:

Habitació doble: habitació que tindrà una superfície mínima de 8 m2.

Habitació individual: habitació que tindrà una superfície mínima de 6 m2. Flexibilitzar criteris i potenciar la rehabilitació

Es dona més poder als ajuntaments a l’hora d’atorgar els permisos d’obres, canvi que es notarà especialment en projectes de rehabilitació. Per exemple, si un habitatge existent no compleix l’alçada mínima per 2 cm, un tècnic de l’ajuntament podrà donar el permís d’obra si ho considera oportú i l’habitatge obtindrà la cèdula d’habitabilitat.

17

Exemple d’habitatge de 36 m2 útils que compliria amb el nou decret d’habitabilitat 2012

Lluita contra la sobreocupació

La nova llei pretén lluitar contra l’infrahabitatge i per això ha canviat el criteri del nombre de persones en funció de la superfície total de l’habitatge vigent fins ara. El nou decret d’habitabilitat 2012 determina el llindar màxim d’ocupació segons el nombre i les dimensions dels dormitoris de la manera següent:

1 persona per habitació: mínim 5 m2

2 persones per habitació: mínim 8 m2

3 persones per habitació: mínim 12 m2

2 persones en habitatges sense habitacions i únicament amb espais d’ús comú

Simplificació en els tràmits

Com en altres aspectes, el Govern actual s’ha centrat en facilitar els tràmits per obtenir una cèdula d’habitabilitat. Es potencia la tramitació de les sol·licituds per la via telemàtica i se suprimeixen documents relatius a les llicències d’ocupació o als certificats de compliment de control de qualitat. L’únic document que caldrà presentar amb la sol·licitud de cèdula

18

d’habitabilitat de nova construcció és el certificat de final d’obra i d’habitabilitat.

Canvis en la vigència de la cèdula d’habitabilitat

El nou decret amplia la vigència de la cèdula de primera ocupació de 15 a 25 anys per als habitatges de nova construcció. Es manté la vigència de 15 anys per a les cèdules de segones ocupacions. També són per a 15 anys les que es concedeixen als pisos rehabilitats, que s’anomenaran cèdules de primera ocupació de rehabilitació.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

Perquè puguem saber si un habitatge, als efectes que correspongui,

compleix amb les condicions mínimes d'habitabilitat, aquesta haurà de

reunir els següents requisits:

1. Que tingui, almenys, dos espais habitables diferenciats; destinats a les

àrees de cuina, menjador, sala d'estar, un dormitori doble o un lavabo.

Així doncs, no podran estar situades en un mateix ni únic espai les àrees

corresponents a cuina i dormitori.

2. Que les habitacions siguin independents entre si, de manera que a

través d'un dormitori no s'accedeixi a una altra habitació ni al lavabo. En el

cas d'un únic dormitori, la neteja podrà estar incorporat a ell.

3. Que els espais habitables, exceptuant els lavabos, cuines i rebost,

disposin d'obertures envidrades directes a l'exterior. En casos extrems en

què la solució arquitectònica no sigui viable, es permetrà que un espai

s'il·lumini a través d'un altre il·luminat o a través del forat d'escala sempre

que aquest es trobi suficientment il·luminat.

4. Que tots els espais, excepte els destinats a lavabos i rebosts tinguin

ventilació directa a l'exterior.

Els lavabos que no tinguin ventilació directa no podran ventilar a través

d'una altra habitació, i els ha de dotar d'un sistema de ventilació forçada

que permeti la renovació d'aire i la seva neteja. La cuina s'ha de dotar en

tot cas d'una extracció forçada independent que permeti l'evacuació de

vapor d'aigua, gasos o fums que es produeixen en aquest espai.

5. Que els patis proporcionin llum i ventilació als espais habitables.

19

6. Que l'habitatge tingui una superfície útil superior a 36 metres quadrats.

Cada espai diferenciat tindrà, almenys, les dimensions següents:

- Cuina: 5, - m²

- Cuina-menjador: 8, - m²

- Estar: 10, - m²

- Dormitori principal: 10, - m²

- Dormitori doble: 8, - m²

- Dormitori senzill: 6, - m²

- Lavabo: 1,5 m²

Si es troba en un mateix espai l'àrea corresponent a cuina, sala d'estar i / o

menjador seva superfície total no serà inferior a 18, - m² útils.

7. En tota habitatge situat en un edifici, la seguretat estructural sigui

correcta, es podran mantenir les altures existents sempre que siguin iguals

o superiors a 2,20 metres.

En el cas d'espais sota teulada no es computaran com a metres quadrats

útils les superfícies amb alçada lliure inferior a 1,50 metres.

8. En el cas que hi hagi habitatges en planta baixa, s'ha d'assegurar

l'aïllament tèrmic i impermeabilització per mitjà dels materials adequats.

9. Que l'abocament d'aigües negres el tingui canalitzat, mitjançant

canonades impermeables i ventilades, a la xarxa general de clavegueram.

En cas de no existir aquesta xarxa, s'utilitzaran fosses sèptiques

adequades.

10.Que la neteja contingui com a mínim inodor, lavabo i dutxa.

11. La instal·lació elèctrica de l'habitatge complirà el Reglament de Baixa

Tensió.

12.Que compti amb un sistema de calefacció.

20

En els casos en que un habitatge tingui alguna / es d'aquestes condicions i

no es pugui esmenar aquesta mancança realitzant obres de

condicionament, els seus titulars poden inscriure en Etxebide, ja que es

considera que sí que compleixen el requisit de necessitat d'habitatge.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Quants m2 ha de tenir una cuina com a mínim?

2. Quants m2 ha de fer un lavabo com a mínim?

QUALIFICACIÓ DEL SÒL

- EN SÒL URBÀ:

- Residencial:

- Nucli antic: és la part vella d’una ciutat.

- Urbà tradicional: blocs de pisos petits i moderns.

- Ordenació tancada

- Ordenació oberta

- Cases agrupades

- Cases aïllades

- Activitat econòmica

21

- Industrial: on si troben totes les industries

- Serveis

- Logística z

- Mixtes i altres

- Transformació

- Conservació

- Mixtes

- EN SÒL NO URBANITZABLE

- Rústic

- Protecció territorial

- Protecció sectorial

- Activitat autoritzada

- EN SÒL URBANITZABLE

- Desenvolupament residencial

- Desenvolupament activitat econòmica

- Desenvolupament mixt

- Altres desenvolupaments

- Urbanitzable no delimitat

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Argumenta amb les teves paraules observant la imatge si

es pot edificar o no al riu Congost.

22

2. Argumenta si a la Porxada es poden edificar edificis moderns.

CONCEPTES

LOCALITZACIÓ

LATITUD I LONGITUD

La latitud és la distància de qualsevol punt de l’escorça terrestre a l’equador i la longitud és la distància de qualsevol punt de l’escorça terrestre al Meridià de Greenwich.

Fig. 1.1

Aquest altra mapa (Fig. 1.2) ens mostra les zones amb més activitat sísmica de la terra:

23

Fig 1.2

HIDROLOGIA

La hidrologia és la ciència geogràfica que té per objectiu l’estudi de la distribució i de les propietats de l'aigua, tant en l'atmosfera com en la superfície terrestre. Això inclou les precipitacions, la humitat del sòl, etc. A més, la hidrologia també estudia les masses d'aigua marines, i en el sentit més estricte a la mesura, recopila i representa les dades relatives al fons de l'oceà, les costes, les marees i els corrents, entre altres. Aquesta part de la hidrologia, però, no està pas relacionada en el camp de la construcció i, per tant, no l’estudiarem. En relació a la construcció haurem de tenir en compte les precipitacions del territori ja que d’aquesta manera podrem preveure el volum d’aigua que podrà ser captada per la superfície i aprofitada per altres usos. També hem d’estudiar les humitats del sòl i els corrents subterranis i aqüífers ja que una humitat excessiva pot malmetre la construcció i pot arribar a enderrocar-la. La següent imatge (Fig. 1.3) ens mostra les precipitacions anuals globals:

Fig. 1.3 Les precipitacions ja les hem tingut en compte a l’hora d’escollir el clima més adient, però encara podem concretar més dins de les zones d’aquest clima, escollint aquelles que tinguin una major precipitació. No hem d’oblidar, però, que el territori que escollim ha de tenir unes hores de il·luminació per part del Sol raonables ja que

24

d’aquesta manera les podrem aprofitar generant energia elèctrica amb les plaques solars. No ens hem d’oblidar que les precipitacions van molt lligades amb la radiació solar d’un territori perquè, és clar, un territori constantment sotmès sota precipitacions rebrà segurament una radiació solar menor. Haurem, doncs, de compaginar les precipitacions i la radiació solar per trobar explícitament el territori més adient.

CONCLUSIÓ

Tot seguit tenim un recull de les conclusions extretes en cada punt de l'apartat de posicionament: latitud i longitud, clima, geomorfologia i hidrologia. Al final de tot n’extraurem una conclusió final.

Latitud i Longitud

Comparant les tres zones diferenciades que hem vist en l'apartat 1.1., creiem més convenient i més factible situar la nostra casa dins de la zona temperada ja que les temperatures són moderades i variades. Malgrat que les pluges són escasses amb bons sistemes d'emmagatzemament i recol·lecció d'aigua no han de comportar cap problema. Així doncs, traslladant-ho al mapa terrestre (Fig. 1.4), els possibles territoris per situar-hi un habitacle i poder-ne aprofitar el màxim els recursos són els següents:

25

Fig. 1.4

Clima

Tenint en compte la conclusió extreta a l'apartat anterior (1.6.1.) descartem de bon principi els climes que no pertanyin a la zona temperada o de latituds mitjanes (30º-60º).

Observant les temperatures i precipitacions dels diferents climes terrestres dins la zona elegida, hem arribat a la conclusió que el clima més adequat per a situar-hi l'habitatge és el clima temperat humit ja que les seves temperatures són suaus sense grans variacions estacionals ni diàries a diferència d'altres com el desèrtic o el temperat d'estiu sec, i les seves precipitacions són abundants i molt regulars no com l'estepari o el temperat d'hivern sec.

El fet de que les temperatures siguin suaus i sense grans variacions, farà que ens sigui més simple i menys costós l'elecció dels aïllants ja que si les temperatures no varien gaire llavors els aïllants només hauran d'estar adaptats a una temperatura determinada, en aquest cas, suau.

Centrant-nos en el règim pluviomètric, hem escollit aquest climaperquè les abundants precipitacions regulars ens permetran tenir més autonomia i per tant no dependrem de les xarxes d'aigua urbanes i tampoc necessitarem grans dipòsits per emmagatzemar-la ja que no hi hauran èpoques d'escassetat d'aigua.

En el mapa següent (Fig. 1.5) hi ha pintats els territoris que pertanyen al clima temperat humit.

26

Fig. 1.5

Geomorfologia

Observant les diverses qualitats del sòl que estudia la geomorfologia establirem la casa en algun territori on el sòl sigui dur, per exemple a llocs amb escàs substrat miocènic situats damunt dels materials rocosos.

El més adient és situar l'habitatge en zones on el sòl estigui compost de roques calcàries, conglomerats, gresos, pissarres, esquists, cornianes i grafits, ja que en el cas de que es produís un sisme a la zona aquests tipus de sols no n'amplifiquen tant les vibracions i a més a més proporciona una major estabilitat que sols tous permetent-nos posar uns fonaments més senzills. També caldrà evitar que els materials de la casa entrin en ressonància amb els materials del sòl.

Finalment descartarem tots aquells territoris que siguin propicis a patir terratrèmols.

Dins del clima temperat humit hem de descartar de bon principi la costa oest de nord i sud Amèrica i Nova Zelanda ja que són propícies a patir terratrèmols perquè estan situades a l'anell de foc, zona de contacte entre plaques i a més a més consta de grans desnivells geogràfics. Aquestes zones de desnivells geogràfics hi hem d'afegir la costa d'Austràlia que pertany al clima temperat humit i per tant també l'hem de descartar.

27

Les zones elegides que encaixen amb les dues conclusions anteriors són les pintades al següent mapamundi (Fig.1.6):

Fig. 1.6

Hidrologia

Centrant-nos amb la hidrologia hem arribat a la conclusió que la zona en la qual situem l'habitatge haurà de rebre unes pluges considerables, però no excessives perquè volem que depengui el mínim possible de les xarxes d'aigües urbanes, però que l'aigua no es provoqui cap destrossa. Aquest fet redueix el ventall de possibilitats i ens permet descartar la zona marcada de sud Àfrica ja que és de les que rep menys precipitacions respecte les altres.

Definitivament, la millor zona que tenim per a poder-hi posar una casa autosuficient i sostenible són les marcades en la imatge següent (Fig. 1.7):

28

Fig. 1.7

A més a més, si ens fixem en la radiació que rep el territori (Fig. 1.8) podrem veure que la millor zona és la pintada al mapa (Fig. 1.9).

Fig. 1.8

Fig. 1.9

En conclusió, després d’haver tingut en compte la latitud i longitud, el clima, la geomorfologia, la hidrologia i també la radiació solar, podem dir que de les millors zones terrestres on podem aprofitar al màxim els recursos que ens dóna el medi són a

29

les dues petites zones marcades amb blau més intens a la imatge (Fig.1.9) corresponents al sud-oest i nord de França.

ORIENTACIÓ

L’orientació d’una casa és essencial per poder saber quines estances posar als diferents punts cardinals i poder-ne calcular la temperatura i il·luminació natural que tindran en tot moment. S’ha de tenir en compte la inclinació dels raigs del Sol a les diferents èpoques de l’any ja que així podrem, per exemple, evitar que entrin els raigs a l’estiu, però, en canvi, sí que ho facin durant l’hivern. Tot seguit anomenarem les característiques dels punts cardinals en relació a les habitacions d’un habitatge:

Nord: en aquesta façana no hi acostuma a rebre massa llum Solar directe, per altra banda això fa que rebi una llum uniforme i, per tant, s’hi necessiten grans finestres per fer-hi entrar la llum necessària; durant l’hivern hi arriben vents freds i això fa que la part de la casa exposada al Nord no sigui gens càlida.

Est: com que és per on s’alça el Sol, és lògicament el punt cardinal on incideixen els primers raigs del Sol de bon matí i aquest fet proporciona una escalfor agradable durant les primeres hores del matí d’estiu i a l’hivern hi fa fred ja que els raigs del Sol no arriben a escalfar.

Sud: és la façana més valorada perquè és la que li toca més el Sol durant tot el dia. Hi ha una profunda solejada durant el migdia favorable en temps freds, però que hem d’evitar a l’estiu ja que la calor pot arribar a ser excessiva.

Oest: últim punt cardinal que rep els raigs del Sol amb una forta solejada durant la tarda i vespre. Pot arribar a ser excessivament calorosa la façana oest tot i que té una part positiva, és una de les més lluminoses.

DISTRIBUCIÓ Per tant, seguint les característiques que té cada punt cardinal, el més convenient en una casa és situar-hi, al nord, estances on no hi haguem de passar gaire temps ja que serà un lloc fred; al sud, és el lloc més confortable per ubicar-hi la sala d’estar o menjador perquè és el lloc on se suposa que s’hi passa més temps i és on li toca el Sol

30

durant la major part del dia; a l’est és on hi tocarà el Sol a primeres hores del matí, però no s’hi estarà gaire estona per tant el més adequat és posar-hi la habitació o els banys; i per últim a l’oest és, com el nord, un espai on no és convenient posar-hi estances on hi passem moltes estones del dia. Podem veure la orientació de l’habitatge al següent esquema (Fig. 1.10)

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Perquè no ens convé posar un menjador orientat al nord?

2. Completa el text intentant no mirar la informació:

El més convenient en una casa és situar-hi, al ______, estances on

no hi haguem de passar gaire temps ja que serà un lloc _____; al

_____, és el lloc més confortable per ubicar-hi la sala d’estar o

menjador perquè és el lloc on se suposa que s’hi passa més temps i

és on li toca el Sol durant la major part del dia; a l’______ és on hi

tocarà el Sol a _______ _______ del matí, però no s’hi estarà gaire

estona per tant el més adequat és posar-hi la habitació o els _____;

31

i per últim a l’_____ és, com el _____, un espai on no és convenient

posar-hi estances on hi passem moltes estones del dia.

FASES PREVIES A LA CONSTRUCCIÓ

L’ACCÉS A L’HABITATGE

Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que

realitzin el projecte i la construcció

També calen diners, un promotor i els permisos de l’Administració

pública.

Els diners són necessaris per comprar el sòl, els materials i per pagar els

tècnics.

El promotor és la persona o l’empresa que decideix construir l’habitatge.

L’Administració pública vetlla per la qualitat i la seguretat de les

construccions que duen a terme els promotors, atorga els permisos un

cop ha verificat el projecte i fa infeccions un cop acabada l’obra per

comprovar que s’ajusta al projecte aprovat.

ELS PROMOTORS

Privats: quan el promotor és una persona particular o una empresa

constructora o Inmobiliaria.

Públics: quan el promotor és l’Administració (Ajuntament, Diputació,

Generalitat...) o una empresa pública.

32

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Com seria la casa dels teus somnis? Fes una breu explicació

amb les teves paraules.

FASES DE LA CONSTRUCCIÓ D’UN HABITATGE

Preparació del terreny Fonaments Estructura Coberta Tancaments Instal·lacions Acabats

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

EINES DE LA CONSTRUCCIÓ

-Paleta: Eina per aplicar i manejar el morter i la argamassa formada per una làmina metàl·lica de forma triangular subjectada per un mànec.

-Paletí: Paleta petita que es fa per servir per treballs delicats.

-Espàtula: Duen un mànec fi de fusta i el cap de metall molt flexible.

33

-Pala plana: Serveix per posar ciment.

-Remolinador: Es com una pala plana però inclinada.

-Remenador: Serveix per remenar.

-Rastell o rascle o rampí: Serveix per rascar.

-Garbell: és un estri destinat a separar materials segons la seva grandària.

-Pales: Per cavar i fer forats.

-Carretons: Serveixen per portar el material.

-Cubell o galleda o cabàs: Recipient obert, normalment troncocònic i més ample que alt, que pot incloure nanses. En general és d'acer galvanitzat, antigament d'altres metalls.

-Gaveta: és un recipient on es pasta i guarda momentàniament una massa de ciment, guix o calç.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

PREPARACIÓ DEL TERRENY

Anàlisi del terreny. Abans de començar l’obra s’ha de fer un anàlisi geotècnic del terreny per comprovar-ne les seves característiques. Del resultat de l'anàlisi en depèn el tipus de fonament.

La neteja del terreny consisteix en retirar els arbres, matolls, roques i altres elements innecessaris.

L’anivellació consisteix en fer el moviment de terres fins a deixar la superfície on es construirà completament plana i horitzontal.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

La desembrossació és treure la brossa, les bardisses (d’un camí, d’un bosc,

etc.)

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

34

Maquinaria:

Retrocargadora mixta: s'empra bàsicament per obrir rases destinades a

canonades, cables, drenatges i també per a l'excavació de fonaments

d'edificis.

Topadora: generalment coneguda com "buldòzer", aquesta màquina

remou i empeny la terra amb la seva fulla frontal.

Excavadora: s'usa habitualment per obrir solcs destinats al passatge de

canonades, cables, drenatges, etc., així com per excavar fonaments o

rampes en solars. Incideix sobre el terreny amb una cullera amb la que

arrenca els materials que arrossega i diposita fora de la zona

d'excavació.

Compactadora: s'encarrega d'estabilitzar la terra,

comprimint, pastant o fer-la vibrar per eliminar bosses d'aire

i augmentar la seva densitat. S'usen diferents

compactadores depenent de la naturalesa del terreny.

Motoanivelladora: s'empra per realitzar els treballs d'anivellament de

terrenys i de major precisió que una topadora. Es compon d'un tractor

sobre rodes i d'una fulla de perfil corb que descansa sobre un tren

davanter també amb rodes. Pot perfilar talussos en terraplens i desmunts.

Pala carregadora: generalment es tracta d'una màquina articulada per

permetre la seva maniobra en espais reduïts. La seva funció principal

consisteix en remoure terres relativament soltes i carregar en vehicles de

transport, com camions o bolquets

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

Els fonaments

És la part de la casa que estar en contacte amb el terra. Els fonaments són els encarregats de suportar el pes de l’edifici i transmetre al sòl aquestes forces per tal que l’edificació esdevingui sòlida, estable, resistent i segura. Els fonaments se solen fer de formigó armat per la qual cosa cal fer treballs de preparació.

35

Fases en la construcció dels fonaments:

Moviment del terreny

Anivellar el terra (màquines excavadores)

Construcció de les rases o forats on aniran els encofrats i el formigó armat

Construcció dels encofrats (són els motlles, amb peces d’acer, fusta, taulons...,que s’hauran d’omplir de formigó).

Omplir els encofrats (s’omplen els encofrats de formigó i barres d’acer).

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

Tipus de fonaments:

Continus o de rases: Si n'hi ha tot al llarg de les parets, odiscontinus, en forma de daus o sobre estaques, si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació (de formigó armat) o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació.

D'estaca o pilons: Els pilons s’empren quan el terreny resistent està a profunditats superiors als 5 o 6 m, quan el terreny encara que sigui resistent pugui ésser soscavat per les o quan puguin existir accions horitzontals de certa importància. En general els pilons són de formigó armat i es disposen formant grups. Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep, també construït de formigó armat.

De llosa: Són fonaments superficials que s’estenen en tota la planta de la construcció i s’utilitzen en terrenys menys resistents i menys homogenis o sota construccions molt pesants. Les lloses són de formigó armat.

Amb sabates: Són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny, en les capes superficials, presenta una

36

resistència mitjana o alta amb relació a les càrregues de l’estructura i és prou homogeni per a no produir-se assentaments diferencials entre diferents parts de l’estructura. Solen ésser de formigó armat, tot i que també poden ésser de formigó en massa.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

Les dimensions i el tipus de fonament depèn de:

El pes que haurà de suportar (altura de l’edifici)

El tipus de terreny (roques, d’argila, sorra...)

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ESTRUCTURA

Són Diferents elements rígids que estan enllaçats que no quedi cap tram de llibertat que ells pugi Moure l'estructura o algun d'aquests materials. En un habitatge a els elements d'una estructura són els bigues. L'estructura dona rigidesa i resistència. L'estructura suporta l'ESFORÇ i el peix de l'edifici i el transmet ALS Fonaments.

Estan constituïdes d'elements horitzontals i verticals:

-Verticals: (Sotmesos generalment a esforços de compressió)

• Els pilars i Columnes: Fets de formigó, acer, fusta són a els que sustentin l'edifici. Damunt d'ELLS descansin Altres elements de l'estructura (jàsseres o bigues).

• Les parets mestres o de Càrrega: FETES AMB totxos és reparteixen el pes de l'estructura.

-Horitzontals: (Sotmesos generalment a esforços de flexió)

37

• Bigues: element horitzontal Fet de Formigó armat, acer o fusta (podin formar part del Forjat.)

• Jàsseres: Són bigues Grans que suporten Altres bigues.

• Forjat: format paper conjunto d'elements que separin les plantes dels Habitatges o sostres (bigues, Revoltons, armadures i una capa de Formigó.)

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

COBERTA

Els fonaments i l’estructura cal fer les cobertes (això farà que puguem

seguir treballant sense que la pluja o d’altres inclemències destorbin la

construcció. La coberta es la part de l’edifici que el separa horitzontalment

de l’exterior i el protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat

a l’interior.

-Tipus de cobertes:

·Teulades: Són cobertes inclinades (inclinació superior al

5%) poden tenir diferents pendents i formes. La inclinació

impedeix l’acumulació d’aigua de pluja. No estan fetes per

ser transitades Tipus de materials:

*coberta de teules

*coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita

*coberta de zinc (poc aïllant tèrmic)

*coberta de pissarra (zones de muntanya)

·Terrats: Són cobertes planes o terrasses No hi ha teules i

es un lloc que sol ser transitable (espai de lleure, safareig,

38

estendre la roba ...) Es construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de

la costa). Tenen petites inclinacions per facilitar l’evacuació de les aigües

de la pluja, també s’anomenen aiguavessos.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

TANCAMENTS

Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre

elles i amb l’exterior. Els elements de tancament són les

parets (si suporten càrregues formen part de l’estructura).

-Tipus de parets:

·Façanes: parets que separen l’habitatge de l’exterior (parets que es

poden veure des de l’exterior). Se solen fer de doble paret separades 5

mm per un material aïllat com el poliestirè expandit o la llana de vidre. La

finalitat es aconseguir un bon aïllament de l’exterior per reduir el consum

d’energia.

·Mitgeres: parets que separen l’habitatge d’altres veïns (si no hi ha cap veí

de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes d’uralita).

·Parets mestres o de càrrega: parets que suporten el pes dels sostres dels

pisos superiors o de la teulada (forma part de l’estructura).

·Envans: parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents

dependències) l’envà sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons, fusta o

prefabricades de gruix.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

INSTAL·LACIONS

Un habitatge per tenir totes les comoditats, conforti bones condicions de

vida ens calen instal·lacions.

39

Són les encarregades de subministrar aigua, energia i comunicacions als

futurs ocupants.

Les més importants la d ’aigua, llum, gas i calefacció.

Solen ser encastades però també poden ser vistes com la de gas.

Totes han de seguir la normativa.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

REVESTIMENTS

Els revestiments amaguen les irregularitats i imperfeccions de les parets, els forjats i els altres elements constructius i els preparen rebre l'acabat final

40

Revestiments:

Capa de guix de les parets Arrebossat de les façanes Paviment dels terres Enrajolat

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACABATS

Els acabats són aquells elements que donen el toc final

a la construcció d'un edifici (la pintura, el poliment, el

muntatge d´aixetes, portes, etc.).

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Digues la diferencia entre terrat i teulada:

2. Completa amb un √ la taula seguent:

TEULADA TERRAT

41

3. En quina fase de construcció es posa el guix?

4. Per que serveixen els tancaments?

5. Ordena per ordre les fases de construcció dels fonaments:

Construcció dels encofrats (són els motlles, amb peces d’acer, fusta, taulons...,que s’hauran d’omplir de formigó).

Anivellar el terra (màquines excavadores)

Construcció de les rases o forats on aniran els encofrats i el formigó armat

Moviment del terreny

Omplir els encofrats (s’omplen els encofrats de formigó i barres d’acer).

CÈDULA D’HABITABILITAT

Què és una cèdula d'habitabilitat?

La cèdula d’habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residència de les persones i té les condicions tècniques d’habitabilitat, segons la normativa vigent.

Per a que serveix?

La cèdula d’habitabilitat és necessària per:

Transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d’ús, en primera

transmissió o en posteriors transmissions.

Donar-se d’alta dels serveis d’aigua, electricitat, gas,

telecomunicacions i altres serveis.

42

Com s'ha de tramitar la cèdula d'habitabilitat d'habitatge usat?

Abans de sol·licitar aquesta cèdula cal saber si l’habitatge té concedida cèdula d’habitabilitat o no i si aquesta està vigent o no. Podeu fer aquesta consulta al 012 tot indicant l’adreça de l’habitatge. Us diran si l’habitatge disposa de cèdula i quan es va concedir.

Cèdula caducada o d'un habitatge que mai no n'ha tingut:

En aquest cas, s’ha de sol·licitar una nova cèdula. Per això heu de contactar amb un tècnic: arquitecte, arquitecte tècnic/aparellador, o enginyer de l’edificació, per mitjà dels col·legis professionals respectius, per tal que certifiqui l’habitabilitat de l’habitatge amb el model normalitzat corresponent. Depenent de l’any de construcció de l’habitatge i de si va tenir o no cèdula anteriorment, el certificat que cal portar és:

Habitatges construïts abans de l’11 d’agost de 1984 o posteriors amb

cèdula de primera o segona ocupació atorgada anteriorment per la

Generalitat: Certificat d’habitabilitat de segona ocupació.

Habitatges construïts amb posterioritat a l’11 d’agost de 1984 sense

cèdula d’habitabilitat: Certificat d’Idoneïtat de les Condicions

d’Habitabilitat Vigents en la data de finalització de la construcció i de les

Condicions de Solidesa i Seguretat actuals. On s'ha de presentar la sol·licitud de cèdula una vegada obtingut el certificat d'habitabilitat?

A les Oficines locals d'habitatge que gestionen cèdules d'habitabilitat o bé a les seus territorials de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Si vols veure la pàgina web “clica aquí”

ACTIVITATS

1. Que s’ha de fer per tramitar la cèdula d’habitabilitat d’un habitatge

usat?

2. Per què és important tenir la cèdula d’habitabilitat?

43

SOLUCIONARI

QUE ÉS UN HABITATGE?

3. Quines coses bàsiques ha de tenir un habitatge per poder-lo

anomenar habitatge?

protecció contra el medi natural (fred, calor, pluja, vent ...) permet el descans permet rentar-nos permet cuinar permet relacionar-nos permet estudiar permet guardar les pertinences ...

4. Digues si són habitatges o no: Mansió, Hotel, Tenda de campanya,

Bungalou.

Mansió: si

Hotel: depèn

Tenda de campanya: no

Bungalou: depèn

TIPUS D’HABITATGES

2. Argumenta les diferències entre un bloc de pisos i unes cases

alineades.

La diferència entre un bolc de pisos i unes cases alineades es que al

bloc de pisos els habitatges es construeixen un a sobre l’altre i a les

cases alineades una al costat de l’altra.

HISTORIA DE L’HABITATGE

2. Quin va ser el primer habitatge que van utilitzar els humans al llarg

de tota la seva existència?

El primer habitatge que van utilitzar van ser les coves (12.000 aC al

6.000 aC)

CONDICIONS D’HABITABILITAT

44

3. Quants m2 ha de tenir una cuina com a mínim?

Ha de tenir 5 m2 com a mínim.

4. Quants m2 ha de fer un lavabo com a mínim?

Ha de fer 1,5 m2 com a mínim.

QUALIFICACIÓ DEL SÒL

3. Argumenta amb les teves paraules observant la imatge si

es pot edificar o no al riu Congost.

No es pot edificar al riu Congost ja que no es un espai

urbanitzable.

4. Argumenta si a la Porxada es poden edificar edificis moderns.

No ja que la porxada és un lloc antic i rústic i no es poden edificar

edificis moderns ja que canviaria l’estètica de la plaça.

CONCEPTES (localització i orientació)

3. Perquè no ens convé posar un menjador orientat al nord?

No ens convé ja que al nord gairebé no hi toca el sol i hauria d’estar

orientat més cap al sud, ja que hi toca més sol la majoria del dia i

necessita que sigui un lloc calent ja que és on hi passem més

estones al dia.

4. Completa el text intentant no mirar la informació:

El més convenient en una casa és situar-hi, al nord, estances on no

hi haguem de passar gaire temps ja que serà un lloc fred; al sud, és

el lloc més confortable per ubicar-hi la sala d’estar o menjador

perquè és el lloc on se suposa que s’hi passa més temps i és on li

toca el Sol durant la major part del dia; a l’est és on hi tocarà el Sol a

primeres hores del matí, però no s’hi estarà gaire estona per tant el

més adequat és posar-hi la habitació o els banys; i per últim a l’oest

45

és, com el nord, un espai on no és convenient posar-hi estances on

hi passem moltes estones del dia.

FASES PREVIES A LA CONSTRUCCIÓ

2. Com seria la casa dels teus somnis? Fes una breu explicació

amb les teves paraules.

Per a mi la casa dels meus somnis seria una de 3 pisos amb

moltes habitacions, una sala de jocs, una sala de cinema, un

gran terrat i un jardí molt gran.

FASES DE LA CONSTRUCCIÓ D’UN HABITATGE

6. Digues la diferencia entre terrat i teulada:

El terrat és una coberta plana i la teulada és una coberta inclinada.

7. Completa amb un √ la taula seguent:

TEULADA TERRAT

√

√

√

√

√

8. En quina fase de construcció es posa el guix?

A la fase dels revestiments

9. Per que serveixen els tancaments?

46

Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles i amb

l’exterior. Els elements de tancament són les parets (si suporten

càrregues formen part de l’estructura).

10. Ordena per ordre les fases de construcció dels fonaments:

Moviment del terreny

Anivellar el terra (màquines excavadores)

Construcció de les rases o forats on aniran els encofrats i el formigó armat

Construcció dels encofrats (són els motlles, amb peces d’acer, fusta, taulons...,que s’hauran d’omplir de formigó).

Omplir els encofrats (s’omplen els encofrats de formigó i barres d’acer).

CÈDULA D’HABITABILITAT

3. Que s’ha de fer per tramitar la cèdula d’habitabilitat d’un habitatge

usat?

Abans de sol·licitar aquesta cèdula cal saber si l’habitatge té concedida cèdula d’habitabilitat o no i si aquesta està vigent o no. Podeu fer aquesta consulta al 012 tot indicant l’adreça de l’habitatge. Us diran si l’habitatge disposa de cèdula i quan es va concedir.

4. Per què és important tenir la cèdula d’habitabilitat?

És important perquè és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residència de les persones i té les condicions tècniques d’habitabilitat, segons la normativa vigent.

La cèdula d’habitabilitat és necessària per:

Transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d’ús, en

primera transmissió o en posteriors transmissions.

Donar-se d’alta dels serveis d’aigua, electricitat, gas,

telecomunicacions i altres serveis.

47

CONCLUSIONS

Durant aquest trimestre he anat fent aquest llibre digital, on he recaptat

molta informació necessària sobre l’habitatge.

Durant aquest projecte he anat aprenent totes les coses bàsiques per

saber que és un habitatge, els tipus, la seva història, com orientar

correctament les habitacions de la casa, que sa de fer en la pre-

construcció, com construir-la pas a pas des dels fonaments als acabats i

com fer-ho per poder-hi viure.

Fer aquest projecte m’ha estat de gran ajuda ja que he après el necessari

d’aquest tema i, si de gran vull construir una casa, consultaré aquest llibre

digital.

48