LLIBRES APÒCRIFS

TOBIT DE LA BÍBLIA DEL REI 1611

www.Scriptural-Truth.com

Tobit

El llibre de Tobit

{1:1} el llibre de les paraules de Tobies, fill de Tobiel, la

fill de Ananiel, fill de Aduel, fill de Gabael, de la

llavor de Asael, de la tribu dels Nephthali;

{1:2} que en el temps del rei Enemessar dels assiris

va ser portat captiu de Tisbe, que és a la mà dreta del

aquesta ciutat, que s'anomena pròpiament Nephthali a Galilea

per sobre d'Aser.

{1:3} he Tobit caminat tots els dies de la meva vida en el

camins de la veritat i la justícia, i feia molts almsdeeds a la meva

germans i del meu país, que va venir amb mi a Nineve, en

la terra dels assiris.

{1:4} i quan estava en el meu propi país, a la terra de

Israel sent jove però, tota la tribu dels Nephthali, el meu pare

va caure de la casa de Jerusalem, que va ser elegit de

totes les tribus d'Israel, que han de sacrificar totes les tribus

allà, on el temple de l'habitatge de l'altíssim

va ser consagrada i construït per a totes les edats.

{1:5} ara de totes les tribus que junts es va revoltar, i el

casa del meu pare Nephthali, sacrificades al Vaquilla

Baal.

{1:6} però jo sol anar sovint a Jerusalem a les festes, com

va ser ordenat a tota la gent d'Israel per una

Decret eterna, tenint les primícies i dècimes de

augmentar, amb la que va ser primer esquilades; i els va donar en

l'altar dels sacerdots els fills d'Aaron.

{1:7} la primera desena part de tot augment donava per fills

d'Aaron, que el Ministeri a Jerusalem: una altra desena primera part

es ven fora i va ser i passava cada any a Jerusalem:

{1:8} i el tercer donava unto ells a qui era

conèixer, com Debora mare del meu pare havia comandat m,

perquè em vaig quedar orfe pel meu pare.

A més de {1:9}, quan em va venir a l'edat d'un home,

Em vaig casar amb Anna de parentela pròpia mina i del seu I es va engendrar

Tobias.

{1:10} i quan ens van dur a distància captius a

Nineve, tots els meus germans i els que eren de la meva parentela

menjar el pa dels gentils.

{1:11} però em vaig quedar-me de menjar;

{1:12} perquè vaig recordar de Déu amb tot el meu cor.

{1:13} i més alta em va donar favor i Gràcia

abans de Enemessar, així que jo era el seu proveïdor.

{1:14} i entrava a mitjans de comunicació i en la confiança amb l'esquerra

Gabael, el germà de Gabriaç, al furor a la ciutat de deu mitjans de comunicació

talents de plata.

{1:15} ara quan Enemessar era mort, Sennacherib la seva

fill va regnar en el seu lloc; la finca estava preocupat, que jo

no podia anar als mitjans de comunicació.

{1:16} i en el temps de Enemessar em va donar molts almoina a

meus germans i que va donar pa als qui tenen fam,

{1:17} i la roba per les NU: i si veia algun dels

meus morts de nació, o emesos sobre les parets del Nineve, he enterrat

ell.

{1:18} i si el rei Sennacherib havia matat cap, quan

venir i va fugir de Judea, he enterrat introduiran; per a

en la seua còlera va matar molts; però no es trobaren els cossos,

Quan van ser cercaven del rei.

{1:19} i quan va anar una de les Ninevites i

es queixava de mi al rei, que enterrat i es va amagar

jo mateix; entendre que va ser buscar per posar a la

mort, es retira-me per por.

{1:20} llavors tots els meus béns van ser força pres,

ni hi havia qualsevol cosa esquerra em, al costat de la meva dona Anna

i el meu fill Tobias.

{1:21} i va passar no cinc i cinquanta dies, abans

dos dels seus fills matar i van fugir a les muntanyes

de Ararath; i el seu fill Sarchedonus va regnar en el seu lloc;

que nomenat en comptes del seu pare i sobre tot això

Afers, Achiacharus fill del meu germà Anael.

{1:22} Achiacharus i intreating per a mi, vaig tornar a

Nineve. Ara Achiacharus era Mauriac i conservador de la

segell i majordom i recol·lector de comptes: i

Sarchedonus va nomenar a continuació unto ell: i va ser la meva

fill del germà.

{2:1} ara quan em va venir al seu domicili i la meva dona

Anna va ser restaurat a mi, amb el meu fill Tobias, en la

festa de Pentecosta, que és la festa dels set Sant

setmanes, hi havia un bon sopar, em va preparar en el que jo

es va asseure a menjar.

{2:2} i quan vaig veure l'abundància de carn, em va dir a la meva

fill, anar i portar el pobre home soever thou shalt esbrinar

dels nostres germans, que és conscient del Senyor; i, vet aquí, he de alquitranades

per a tu.

{2:3} però va venir una altra vegada i deia, pare, un dels nostres

nació és estrangulada i fos en el mercat.

{2:4} llavors abans que havia provat de qualsevol carn, vaig començar

i el va portar fins a una habitació fins les coses avall del sol.

{2:5} llavors tornar i rentar-me i es va menjar el meu

carn de pesadesa,

{2:6} recordant la profecia d'Amós, com va dir,

Seves festes es pot convertir en dol i tot el seu

Gardner en Lamentació.

{2:7} per tant vaig plorar: i després el anant avall de la

sol anar i fer una tomba i enterrat ell.

{2:8} però meus veïns burlaven de mi i va dir, aquest home

encara no té por de ser condemnats a mort per a aquesta matèria: que va fugir

distància; i no obstant això, vet aquí, ell burieth morts una altra vegada.

{2:9} la mateixa nit també vaig tornar de l'enterrament, i

dormia el mur del meu pati, contaminat i la meva

cara va ser descobert:

{2:10} i jo no sabia que hi eren pardals a la

paret i el meu ulls oberts, els pardals silenciat càlid

fems en els ulls i una blancor es va produir en els ulls:

i vaig anar a metges, però em van ajudar no:

Tobit pàgina 560

d'altra banda Achiacharus nodrir mi, fins que entrava a

Elymais.

{2:11} i la meva dona Anna va tenir treballs de les dones de fer.

{2:12} i quan acabava d'enviar-los casa als propietaris,

que paguen els seus salaris i li va donar també a més d'un nen.

{2:13} i quan era a casa meva i va començar a plorar,

digué: ella, des d'on és aquest nen? és això no robat?

deixar als propietaris; per a això no és legal a menjar qualsevol cosa

que és robat.

{2:14} però va respondre a mi, se li va donar un regal

més que els salaris. Amb tot això no creia ella, però

es va ella deixar als propietaris: i estava avergonyit a ella.

Però ella va respondre sobre mi, on són irreconciliables almoines i el teu

justos fets? vet aquí, tu i totes les teves obres són conegudes.

{3:1} llavors vaig ser l'home trist plorar i en el meu dolor

resar, dient:

{3:2} Oh Senyor, tu ets només i totes les teves obres i tot teu

maneres són misericòrdia i la veritat, i tu judgest veritablement i justament

per sempre.

{3:3} recordar mi i mira a mi, em castiga no per

meus pecats i ignorances i els pecats dels pares de mg, que

Hem pecat abans de thee:

{3:4} per a que va obeir no teu manaments: per què

tu ens has lliurat per un espatllar i unto captivitat, i

a la mort i per un proverbi de retret a totes les Nacions

entre els quals podem es troben dispersos.

{3:5} i que ara teva judicis són molts i veritable: tractar

amb mi segons els meus pecats i dels meus pares: perquè ens

tenen no manté la teva manaments, ni haver caminat en

veritat abans de thee.

{3:6} ara, per tant, tractar amb mi com seemeth millor a

tu i el comandament el meu esperit ha de ser pres de mi, que jo

pot ser dissolt, i convertit en terra: perquè és rendible per a

me a morir en lloc de viure, perquè he sentit fals

recrimina, i tenen molta tristesa: ordre, per tant, que

I ara poden lliurar-se d'aquesta angoixa i entrar a la

lloc eterna: al seu torn no ta cara de mi.

{3:7} es va arribar a passar el mateix dia, que Ecbatane a una ciutat

de mitjans de comunicació Sara també era retret la filla de Raguel

per criades del seu pare;

{3:8} ja que ella havia estat casada amb set

marits, qui Asmodeus l'esperit dolent havia matat, abans

ells havien estat amb ella. No sabs tu, va dir, que

tu has estrangulada fallem marits? tu has tingut ja

set marits, tampoc no vas ser tu el nom de qualsevol d'ells.

{3:9} per què dost tu ens van guanyar per a ells? si van ser

mort, van teus camins després d'ells, anem mai a veure tu tampoc

fill o filla.

{3:10} Whe va sentir aquestes coses, va ser molt

dolorós, per tal que ella creu que tenen estrangulada ella mateixa; i

Ella va dir, jo sóc l'única filla del meu pare, i si ho faig

això, serà un retret a ell, i porti el seu vell

edat de dolor a la tomba.

{3:11} llavors ella pregava cap a la finestra i va dir,

Beneït ets tu, Senyor, Déu meu i fallem Santa i

nom gloriós és honorable i beneït per sempre: que tots els teu

obres lloaré per sempre.

{3:12} i ara, Senyor, em vaig posar jo el meu ulls i la cara

cap a tu,

{3:13} i diuen, portar-nos de la terra, que em pot sentir

no més el retret.

{3:14} y tu, Senyor, que jo sóc pur de tot pecat

amb l'home,

{3:15} i que jo mai no contaminat el meu nom, ni el nom

del meu pare, a la terra del meu captiveri: sóc l'únic

filla del meu pare, ni té ell qualsevol nen hauria de ser la seva

hereu, ni cap a prop parent, ni cap fill viu, al seu

qui em pot mantenir-me per una dona: els meus set marits

ja havia mort; i per què he de viure? però si ho Plac no

que jo hauria de morir, comanda alguns consideren que es tenia de mi,

i pietat de mi, que sento retreure no més.

{3:16} perquè les pregàries de tots dos es van escoltar abans de la

Majestat del gran Déu.

{3:17} i Rafael va ser enviat a curar els dos, és a dir, a

escala a la blancor dels ulls de Tobit i donar la Sara

la filla de Raguel per a una dona per Tobias fill de Tobies;

i enllaçar Asmodeus el mal esperit; perquè ella va pertànyer

per Tobias per dret d'herència. Va arribar el moment maldecap

Tobit casa i va entrar en la seva casa i Sara la

filla de Raguel va baixar des de la seva cambra superior.

{4:1} en aquell dia Tobit recordava els diners que li

havia comès per Gabael en el furor de mitjans de comunicació,

{4:2} i va dir: amb ell mateix ha desitjat per mort;

per què no crido per al meu fill que em pot significar Tobias

li dels diners abans de morir?

{4:3} i quan havia cridat, va dir: fill meu, quan

Estic mort, sepultar-me; i menyspreen no és la teva mare, però l'honor

ella tots els dies de la teva vida, i fer allò que ha de complaure

ella i plorar no.

{4:4} Remember, fill meu, que va veure molts perills per a

tu, quan tu vas ser en el seu ventre: i quan està morta,

enterra per mi en una tomba.

{4:5} el meu fill, ser conscients del Senyor nostre Déu tot teu

dies i que no faci s la col·locar en pecat, o de la seva transgressió

manaments: fer rectament tota ta vida llarga i seguir

no les formes d'injustícia.

{4:6} per si tu tractar realment, ta obres serà definit

tenir èxit a tu i a tots ells que viure justament.

{4:7} donar almoina de teva substància; i quan tu givest

Almoina, deixar no fallem ull tenir enveja, ni al seu torn ta cara de

qualsevol pobres i la cara de Déu no serà es va allunyat de

tu.

{4:8} si tu has abundància donar almoina en conseqüència: si

tu tenen però una mica, no tingueu por de donar segons el que

poc:

{4:9} per tu layest cap amunt d'un tresor bona per a tu mateix

contra el dia de necessitat.

Pàgina 561 Tobit

{4:10} perquè que almoines lliurar de la mort, i

suffereth no a entrar en la foscor.

{4:11} per almoines és un bon regal a tots els que li donen a la

vista de l'altíssim.

{4:12} cura de tots els whoredom, el meu fill i prendre principalment

una dona de la llavor del teu pares i no un estrany prendre

dona per muller, que no és de la tribu del teu pare: perquè som

els nens del profetes, Noe, Abraham, Isaac, i

Jacob: recordar, fill meu, que nostres pares des de la

començant, fins i tot que tots ells es va casar amb esposes del seu propi

parentela i van ser beneït en els seus fills i la seva llavor

heretaran la terra.

{4:13} ara per tant, el meu fill, l'amor teu germans, i

menyspreen no en el teu cor teu germans, els fills i filles

del teu poble, de no prendre una dona d'ells: per a l'orgull és

destrucció i molt problemes i en la luxúria és càries i

gran vol: per luxúria és la mare de fam.

{4:14} deixa no els salaris de qualsevol home, que ha forjat

per tu, alquitranades amb tu, però donar-li-ho de la mà: per si

tu servir Déu, ell també pagaran tu: ser prudent meu

fill, en totes les coses tu doest i ser prudent en totes les teves

conversa.

{4:15} això a cap home que tens: beure no

vi per tal que tu borratxo: ni deixar anar amb l'embriaguesa

tu en el teu viatge.

{4:16} donar del teu pa a la fam i de ta

peces per a ells que són nus; i segons la teva

l'abundància donar almoina: i deixar no fallem ull tenir enveja,

Quan tu givest almoina.

{4:17} vessar el teu pa a l'enterrament de la però, només

donar res a l'impiu.

{4:18} demanar consell de tot el que els savis i no menysprear

qualsevol advocat que és rendible.

{4:19} beneïu el Senyor teu Déu sempre i el desig d'ell

que pot dirigir teus camins i que tots els teus camins i

apadrinades assessors: per a totes les Nacions d'hath no advocat; però

el Senyor mateix fa totes les coses bones, i va humbleth

qui es ell, com ell; ara doncs, fill meu, recorda

meus manaments, ni deixar-los ser posat fora de la teva ment.

{4:20} i ara jo significar això per a ells que he comès deu

talents que Gabael el fill de Gabriaç al furor en els mitjans de comunicació.

{4:21} i no tinguis por, fill meu, que realitzem els pobres: per

tu tens molta riquesa, si tu por de Déu i surten tots

Sin i fer el que és agradable a la vista.

Tobias {5:1} llavors contestava i deia, pare, jo faré tot

coses que tu m'has manat:

{5:2} però com puc rebre els diners, veure I saber

ell no?

{5:3} llavors ell li va donar l'escriptura i digué:

ell, buscar tu un home que pot anar amb tu, ferla pública y jo encara

viu, i li donarà els salaris: passar i rebre la

diners.

{5:4} per tant quan va anar a buscar un home, va trobar

Rafael que era un àngel.

{5:5} però ell sabia que no; i deia unto ell, tu pots

Vine amb mi a furor? i tu saps aquells llocs bé?

{5:6} a qui l'Àngel va dir, vaig a anar amb tu i

es coneixen bé: perquè em va allotjar amb el nostre germà

Gabael.

Tobias {5:7} llavors deia unto ell, alquitranades per a mi, fins que dic

el meu pare.

{5:8} llavors deia unto ell, aneu i alquitranades no. Així que va

a i li va dir a son pare, contemplar, he trobat una quals

anirà amb mi. Llavors va dir, li diuen a mi, allò pot

saber de quina tribu és, i si va ser un home fidel a

anar amb tu.

{5:9} perquè va dir d'ell i ell va arribar, i van saludar

un altre.

{5:10} Tobit llavors deia unto ell, germà, faran m de

Quina tribu i la família tu ets.

{5:11} a qui va dir, Dost tu busquen per una tribu o

família, o un home contractat per anar amb el teu fill? Llavors deia Tobit

unto ell, jo sabria, germà, teva parentela i nom.

{5:12} llavors deia, jo sóc Azarias, fill d'Ananias la

gran i dels teus germans.

{5:13} llavors Tobit va dir: tu ets benvingut, germà; ser

no ara enfadat amb mi, perquè jo han de rebre per saber

teva tribu i la teva família; perquè tu ets el meu germà, d'una

honest i bon estoc: entenc Ananias i Jonathas,

fills d'aquella gran Samaias, com vam anar junts a Jerusalem

culte i va oferir el seu primogènit i les dècimes de la

fruites; i no eren seduït amb l'error de nostres

germans: el meu germà, tu ets d'una bona acció.

{5:14} però digues, quins salaris donarà tu? pansiment

tu un drachm un dia i coses necessàries, com el meu propi

fill?

{5:15} sí, d'altra banda, si vosaltres torneu segurs, vaig a afegir

a alguna cosa a la teva salaris.

{5:16} perquè ells estaven ben contents. Llavors va dir a Tobias,

A tu mateix preparar el viatge i Déu us enviem una bona

viatge. I quan el seu fill havia preparat totes les coses molt la

viatge, va dir el seu pare, tu anar amb aquest home i Déu,

que habita en el cel, prosperar el seu viatge i el

àngel de Déu els guardi que la seva empresa. Així que van anar tots dos,

i el gos jove amb ells.

{5:17} Anna, però la seva mare va plorar i es deia Tobit, per què

has tu enviat el nostre fill? no és ell el personal de la nostra mà,

a entren i surten abans que nosaltres?

{5:18} no ser avariciós afegir diners per diners: però que sigui

com rebutjar en relació amb el nostre fill.

{5:19} per allò que el Senyor ha donat que visquem amb

només nosaltres.

{5:20} llavors li va dir: Tobit, tenir cap cura, la meva germana; va

retorn a seguretat i salvament ulls serà veure ell.

{5:21} per a l'Àngel bo acompanyaran, i

seu viatge serà pròsper, i va tornar fora de perill.

Tobit pàgina 562

{5:22} llavors féu el fi de que plora.

{6:1} i com anaven en el seu viatge, van arribar la

nit al riu Tigris i es va presentar allà.

{6:2} i quan el jove va baixar per rentar

ell mateix, un peix va saltar de l'aigua i hauria

ell devorat.

{6:3} llavors l'Àngel li va dir:, prendre el peix. I

el jove va posar-se el peix i dibuixa a la terra.

{6:4} a qui l'Àngel va dir, obrir el peix i prendre la

cor i el fetge i la vesícula i posar-se fora de perill.

{6:5} perquè el jove va fer com l'Àngel manava ell;

i quan ells havien rostit el peix, menjaven això: després que

tots dos van entrar en el seu camí, fins que va atraure prop de Ecbatane.

{6:6} llavors el jove va dir l'Àngel, germà

Azarias, a quin ús és el cor i el fetge i la noia de

els peixos?

{6:7} i deia unto ell, tocant el cor i el

fetge, si un dimoni o un esperit maligne problemes qualsevol, hem de fer un

fum del mateix abans de l'home o la dona i el partit

serà més contrariades.

{6:8} com per a la vesícula, és bo per a un home que té perfuma't

blancor als ulls, i ell serà suficient per sanarme.

{6:9} i quan eren vénen a furor,

{6:10} l'Àngel diu que el jove, germà, per dia

ens haurà interposar amb Raguel, que és teu cosí; Ell també ha

una única filla, anomenada Sara; Parlo per a ella, que ella

pot ser donada tu per una dona.

{6:11} per a tu doncs el dret del seu appertain, veient

tu només l'art de la seva parentela.

{6:12} i la donzella és just i savi: ara, doncs, sent

jo i parlarà amb el seu pare; i quan vam tornar de

Continua celebrarem el matrimoni: entenc que

Raguel no pot casar-se amb ella a un altre segons la Llei de

Moisès, però ell serà culpable de la mort, perquè el dret de

herència més aviat depèn de tu que a qualsevol altre.

{6:13} llavors el jove va contestar l'Àngel, tinc

sentit, germà Azarias que aquesta donzella ha estat donat a

set homes, que va morir a la Cambra de matrimoni.

{6:14} i ara sóc l'únic fill del meu pare, i jo sóc

por, no sigui que si em vaig en a ella, jo em Mori, com l'altre abans: per una

esperit malvat loveth ella, que hurteth cap cos, però els

que vénen a ella; per què també por perquè no vaig morir, i

portar la vida del meu pare i de la meva mare per mi a la

greus amb tristesa: perquè no tenen cap altre fill a enterrar-los.

{6:15} llavors l'Àngel li va dir:, Dost tu no

Recordeu els preceptes que el teu pare va donar a tu, que tu

shouldest casar-se amb una dona de salvament parentela? per què

Escolta'm, O el meu germà; per a ella es lliura tu muller;

i tu fer cap compte de l'esperit maligne; per aquest mateix

nit ella es cursarà tu en el matrimoni.

{6:16} i quan tu dia has de venir al matrimoni

Cambra, tu shalt prendre les cendres de perfum i shalt laics

sobre ells alguns del cor i fetge de peix i shalt

fer un fum amb això:

{6:17} i el diable ha olorar-lo i fugir, i

mai tornen cap més: però quan tu dia has de venir

ella, aixecar-se tots dos i pregar a Déu que és misericordiós,

que s'apiadi de vostè i estalviar-li: no tinguis por, per a ella és

nomenat a tu des del principi; i thou shalt

preservar d'ella, i va anar amb tu. D'altra banda jo

Suposem que ella et aguantarà nens. Ara quan Tobias

havia sentit a aquestes coses, que estimava, i el seu cor era

Converteix unida a ella.

{7:1} i quan ells van venir a Ecbatane, van venir

a la casa de Raguel i Sara conèixer: i després que

havia saludat un altre, duia a la casa.

{7:2} llavors diu Raguel que Edna, la seva esposa, com com és aquesta

jove a Tobit meu cosí!

{7:3} Raguel i preguntar-los, des d'on sou vosaltres,

germans? A qui deien, som dels fills de

Nephthalim, que són captius en Nineve.

{7:4} llavors va dir a ells, fan ye sabran Tobit nostres

parent? I van dir, coneixem ell. Llavors va dir ell, es va

bona salut?

{7:5} i van dir, ell és viu i en bon estat de salut:

i Tobias va dir, és el meu pare.

Raguel {7:6} llavors aixecar i va besar-lo i va plorar,

{7:7} i va beneir i deia unto ell, tu ets la

fill d'un home honest i bona. Però quan ell havia sentit que

Tobit era cec, va ser trist i va plorar.

{7:8} i Edna igualment la dona i la seva filla Sara

va plorar. D'altra banda es va entretenir-los alegrement; i després

que els que havien mort un ariet de la bandada, posen de carn

sobre la taula. Llavors deia Tobias a Rafael, germà Azarias,

parlar de les coses que tu parlar de la manera,

i deixar que aquest negoci ser enviats.

{7:9} perquè va comunicar la qüestió amb Raguel: i

Raguel diu que Tobias, menjar i beure i fer feliç:

{7:10} és conèixer que tu shouldest casar-se amb el meu

filla: no obstant això jo publicaré a tu la veritat.

{7:11} he donat la meva filla en matrimoni te set

homes, que van morir aquella nit venien a ella:

No obstant això per a l'actualitat ser feliç. Però va dir Tobias, es

menjar res aquí, fins que d'acord i jurar un a un altre.

{7:12} Raguel va dir, llavors portar-la d'ara endavant

segons la forma, perquè tu ets el seu cosí, i és

teu, i el Déu misericordiós donar-li bon èxit en tots els

coses.

{7:13} llavors va cridar la seva filla Sara, i va arribar a

el seu pare i va prendre de la mà i va ser

dona per Tobias, dient: Heus aquí, prendre-la després de la Llei de

Moisès i li porten lluny al teu pare. I va beneir

ells;

{7:14} i anomenat Edna la seva dona i van agafar diari i va

escriure un instrument de pactes i va segellar.

{7:15} llavors van començar a menjar.

Pàgina 563 Tobit

{7:16} després Raguel anomenat muller Edna i digué:

ella, germana, elaborar una altra cambra i portar-la a allà.

{7:17} que quan ella havia fet com ell havia bidden,

va portar allà: ella va plorar i va rebre el

les llàgrimes de la seva filla i va dir a ella,

{7:18} de bon confort, la meva filla; el Senyor de

cel i terra donar tu alegria per això teu dolor: d

bon confort, la meva filla.

{8:1} i quan ells havia sopat, van portar Tobias

a ella.

{8:2} i com va anar, va recordar les paraules de

Rafael i va prendre les cendres de la perfumeria i posar el

cor i el fetge del peix i feia un fum

amb ella.

{8:3} el qual olor quan l'esperit dolent havia pudia,

va fugir en les parts màximes d'Egipte, i l'Àngel obligats

ell.

{8:4} i després d'això eren tant tancar en junts,

Tobias Rosa fora del llit i dir, germana, sorgir i fer-nos

pregar perquè Déu vols s'apiadi de nosaltres.

{8:5} llavors començar Tobias dir, beneït ets tu, Oh Déu

dels nostres pares, i beneït és el teu nom sagrades i gloriosa per

mai; que el cel beneeixi a tu i totes les teves criatures.

{8:6} thou madest Adam i gavest li Eve muller

per un ajudant i estada: d'ells va arribar la humanitat: tu tens

va dir, no és bo que ' home estigui sol; Deixi ' ns fer

unto ell una ajuda com a si mateix.

{8:7} i ara, Senyor, prenc no la meva germana per exuberant

però rectament: per tant, afortunadament ordenar que ens pot

convertir-se en anys junts.

{8:8} i va dir amb ell, Amén.

{8:9} perquè van dormir ambdues aquella nit. I Raguel va sorgir, i

anar i fer una tomba,

{8:10} dient, em temo que també va ser mort.

{8:11} però quan Raguel va venir a casa seva,

{8:12} ell els digué: esposa Edna. Enviar una de les donzelles,

i deixar-la a veure si va ser vives: si va ser no, que ens

poden enterrar-lo, i ningú ho sap.

{8:13} així la criada va obrir la porta i entrar, i

trobar-los tots dos adormits,

{8:14} i va sortir i els va dir que era viu.

{8:15} llavors Raguel lloa Déu i va dir: Oh Déu, tu

art digne de ser lloat amb tots els elogis Sagrada i pura;

Així que, el teu Sants lloaré amb totes les teves criatures; i

deixa tots fallem àngels i teu elegir elogi tu per sempre.

{8:16} tu ets a ser elogiat, perquè tu m'has fet

alegre; i que no ha vingut a mi que sospitava; però

tu has tractat amb nosaltres segons la teva gran misericòrdia.

{8:17} art thou a decantar perquè tu has tingut

Mercè de dos que eren les úniques nenes unigènit de seva

pares: concedeixi Misericòrdia, Senyor i acabar la seva vida en

salut amb alegria i la misericòrdia.

{8:18} llavors Raguel bade seus servents per omplir la tomba.

{8:19} i va mantenir el banquet de noces de catorze dies.

{8:20} perquè abans dels dies del matrimoni s'acabaven,

Raguel havia deia unto ell per un jurament, que no ha

surten fins els catorze dies del matrimoni van ser expirat;

{8:21} i llavors ha de va prendre la meitat dels seus béns, i

anar a la seguretat al seu pare; i ha de tenir la resta quan vaig

i la meva dona estar morts.

{9:1} llavors Tobias diu Raphael i, li va dir:

{9:2} germà Azarias, prendre amb tu un criat i dos

camells i anar al furor de mitjans de comunicació a Gabael i portar-me

els diners i portar-lo a la boda.

{9:3} per Raguel ha jurat que jo no marxarà.

{9:4} però el meu pare counteth els dies; i si he de alquitranades llarg,

serà molt trist.

{9:5} tan Rafael va sortir i presentada amb Gabael, i

li va donar l'escriptura: que va portar bosses que

van ser segellat cap amunt i els va donar amb ell.

{9:6} i en la matinada que van anar tots dos

junts i va arribar a les noces: i Tobias beneït seu

esposa.

{10:1} ara Tobit pare comptats cada dia: i quan

els dies del viatge estaven caducats, i ells van no,

{10:2} llavors Tobit, va dir, que els detinguts? o és Gabael

morts i hi és ningú per donar-li els diners?

{10:3} per tant va ser molt trist.

{10:4} llavors muller deia unto ell, el meu fill és mort,

veure va stayeth llarg; i ella va començar a plorar-li i va dir,

{10:5} ara em preocupo per res, el meu fill, ja que m'han deixat

tu anar, la llum dels ulls de la mina.

{10:6} qui dir Tobit, mantenir la teva Pau, tenir cap cura,

per a ell és segur.

{10:7} però ella va dir, mantenir la teva pau i m'enganyen no;

el meu fill és mort. I ella van sortir cada dia la manera

que se n'anava i va menjar sense carn en el dia, i

deixat nits senceres no per bewail seu fill Tobias, fins a la

catorze dies del casament eren caducat, que Raguel

havia jurat que ell cal passar-hi. Llavors Tobias diu que

Raguel, deixa'm anar, pel meu pare i la meva mirada de la mare no

més a veure'm.

{10:8} però el seu pare en dret deia unto ell, alquitranades amb mi,

enviaré al teu pare i haurà de declarar unto ell

com van les coses amb tu.

{10:9} però Tobias va dir, No; però deixa'm anar al meu pare.

{10:10} llavors Raguel va sorgir i li Sara muller,

i mitja seus béns, servents i bestiar i diners:

Tobit pàgina 564

{10:11} i va beneir-los i enviar-los a distància,

El Déu del cel li dient, donarà un pròsper viatge,

meus fills.

{10:12} i va dir a la seva filla, honra el teu pare

ia la teva mare en dret, que ara els teus pares, que jo

pot escoltar bon informe de tu. I ell li va besar. Edna també

El Senyor del cel deia Tobias, restaurar tu, estimat

germà i la subvenció que vegin la teva fills del meu

filla Sara abans de morir, que em pot alegrar-se abans de la

Senyor: Heus aquí, vaig cometre la meva filla a tu d'especial

confiança; on són no cuite seu mal.

{11:1} després aquestes coses Tobias va ser la seva manera, lloant

Déu, que ell li regalés un pròsper viatge, i

beneït Raguel i Edna muller i se n'anava en el seu camí fins a

que s'acostaven a Nineve.

{11:2} llavors Rafael deia Tobias, tu saps,

germà, com tu deixar teu pare:

{11:3} let nosaltres pressa abans la teva esposa i preparar la casa.

{11:4} i pren irreconciliables mà gall del peix. Així

seva manera, i el gos després d'ells.

{11:5} ara Anna asseure cap el camí per a la recerca

el seu fill.

{11:6} i quan va venir espied, va dir a la seva

pare, Heus aquí, ta ve de fill i l'home que anava amb

ell.

{11:7} llavors deia Raphael, ho sé, Tobias, teu pare

s'obrirà els ulls.

{11:8} per tant tu perfuma't els ulls amb el gall, i

ser piquem amb ella, ell serà fregar i la blancor

seran desapareixen i va a veure tu.

{11:9} llavors Anna córrer endavant i va caure sobre el coll d'ella

fill i deia unto ell, veient que he vist tu, fill meu,

des d'ara endavant em conformo a morir. I va plorar tant.

{11:10} Tobit també va sortir cap a la porta, i

vaig ensopegar: però corria el seu fill li va dir,

{11:11} i arribà a son pare: ell comandaments de vol de la

vesícula en ulls dels seus pares, dient, ser de bona esperança, el meu pare.

{11:12} i quan els seus ulls van començar a intel ligent, es va

ells;

{11:13} i la blancor amb píndoles de les cantonades

dels seus ulls: i quan va veure el seu fill, va caure sobre el coll.

{11:14} i va plorar i va dir, beneït ets tu, Oh Déu,

i beneït és el teu nom per sempre; i benaurats tots els teu

Àngels Sants:

{11:15} per tu has fuetejat i has pres la pena en

me: per, vet aquí, vaig veure el meu fill Tobias. I el seu fill va anar

alegrant i va dir el seu pare les grans coses que havia

-li passat en mitjans de comunicació.

{11:16} llavors Tobit sortien per conèixer la seva filla en la Llei

a la porta de Nineve, alegrant i lloant Déu: i ells

que va anar marvelled, perquè havia rebut seu

vista.

{11:17} Tobias però va donar gràcies abans d'ells, perquè

Déu tenia la misericòrdia d'ell. I quan va arribar a Sara seu

filla en la llei, va beneir ella, dient: tu ets benvingut,

filla: Déu sigui beneït, que ha portat tu a nosaltres,

i beneït es teu pare ia la teva mare. I hi havia alegria

entre tots els seus germans que eren a Nineve.

{11:18} i Achiacharus i Nasbas fill del seu germà,

d'arribar:

{11:19} casament dels Tobias i es va mantenir set dies amb

gran alegria.

{12:1} llavors Tobit anomenat fill Tobias i digué:

ell, el meu fill, veure que l'home té el seu salari, que va

amb tu, i tu cal donar-li més.

{12:2} i Tobias deia unto ell, O pare, que és cap mal

per a mi donar-li la meitat de les coses que t'he portat:

{12:3} per a ell ha em va portar una altra vegada a tu en seguretat, i

va fer tota la meva dona i em va portar els diners, i

Així mateix curat tu.

{12:4} llavors l'ancià va dir, que es deu a ell.

{12:5} perquè va cridar l'Àngel, i deia unto ell, prendre

la meitat de tot el que us han portat i desapareix en seguretat.

{12:6} llavors es desmuntava-los tots dos i digué:

Beneir Déu, lloen i ampliar-lo i lloen per

les coses que ell ha fet a vosaltres a la vista de tots

que viuen. És bo per lloar Déu i exaltar el seu nom, i

des d'aleshores per mostrar endavant les obres de Déu; per tant, no es

demora a lloar-lo.

{12:7} és bo per mantenir estreta el secret d'un rei, però

és honorable per revelar les obres de Déu. Fer allò que és

bé i el mal no seran et toqui.

Pregària {12:8} és bo amb almoines i dejuni i

Justícia. Una mica amb righteousness és millor que

molt amb la injustícia. És millor donar almoines que a

posar cap amunt d'or:

{12:9} per almoines lliurar de la mort i haurà de purga

distància tot pecat. Aquells que exercir d'almoines i justícia

s'ompliran amb vida:

{12:10} però que pecat són enemics per la seva pròpia vida.

{12:11} segurament em mantindré prop res de tu. Per a

va dir, era bo de mantenir a prop el secret d'un rei, però que

era honrada per revelar les obres de Déu.

{12:12} ara per això, quan tu pregar i Sara

ta filla en la llei, portar el record de la seva

pregàries abans de la una Sant: i quan tu enterrar la

mort, jo era amb tu igualment.

{12:13} i quan tu no retardar a aixecar, i

deixa el teu sopar, anar i cobrir la mort, ta bona acció

no estava Ama de mi: però era amb tu.

{12:14} i ara Déu ha enviat a mi per curar tu i Sara

ta filla en la llei.

{12:15} sóc Raphael, un dels set àngels Sants,

que presentin les oracions dels Sants, i que anar en i

Pàgina 565 Tobit

sortida abans de la glòria de la Sagrada One.

{12:16} llavors que eren tant preocupat i va caure sobre els

cares: per que temia.

{12:17} però ell digué: no tinguis por, perquè s'anirà

bé amb vostè; Lloem a Déu per això.

{12:18} per no de qualsevol favor meu, sinó per la voluntat de

el nostre Déu venia; per què Elogiï a ell per sempre.

{12:19} tots aquests dies que va aparèixer a vosaltres; però feia

ni menjar ni beguda, però vosaltres vaig veure una visió.

{12:20} ara per tant donar gràcies de Déu: per anar fins a

ell que envia a mi; però escriure totes les coses que fan en un

llibre.

{12:21} i quan es va aixecar, li van veure res més.

{12:22} llavors es confessava gran i meravellós

obres de Déu, i com havia aparegut l'àngel del Senyor

unto ells.

{13:1} llavors Tobit va escriure una oració d'alegria i va dir,

Beneït sigui Déu que viu per sempre i beneït seu

Unit.

{13:2} per ell flagell i té misericòrdia: va leadeth

avall a l'infern i treu cap amunt una altra vegada: tampoc hi ha cap que

Podeu evitar la mà.

{13:3} confessar-li abans dels gentils, vosaltres nens de

Israel: per ell ens ha dispersos entre ells.

{13:4} allà declarar la seva grandesa i extol abans

tota la vida: per a ell és el nostre Senyor, i ell és el Déu nostre

Pare per sempre.

{13:5} i flagell nosaltres pels nostres pecats i es

tingui pietat de nou i ens recollirà de totes les Nacions,

entre els quals es té disperses nosaltres.

{13:6} si vosaltres recórrer a ell amb tot el seu cor i amb

ment sencer i acord rectament abans que ell, llavors es

va convertir a vosaltres i no s'oculta la seva cara de vostè.

Per tant, veure el que es fan amb vostè i confessar-li

amb la boca sencera i elogis el Senyor de la força, i

Extol el rei etern. A la terra del meu captiveri puc

lloar-lo i declara el seu poder i Majestat per un pecat

nació. O vosaltres pecadors, girar i fer justícia davant d'ell: que

pot dir si ell accepti i tenir pietat per vostè?

{13:7} que es extol Déu meu, i la meva ànima serà lloar la

Rei del cel i seran alegren la seva grandesa.

{13:8} deixa tots els homes parlen i deixar que tots lloen per la seva

Justícia.

{13:9} O Jerusalem, la ciutat Sagrada, ell es flagell tu per

ta infantil funciona i tindrà Misericòrdia una altra vegada en els fills

dels justos.

{13:10} lloar el Senyor, perquè és bo: i lloança

el rei etern, que el seu tabernacle pot ser construit l

tu nou amb alegria i deixar-lo fer goig hi ha en tu

aquells que els captius i l'amor en tu per sempre aquells que

són miserables.

{13:11} moltes nacions vindrà des de lluny al nom de

el Senyor Déu amb regals a les seves mans, ni tan sols regals a la

Rei del cel; totes les generacions haurà lloaré amb gran

alegria.

{13:12} maleït són tots els que odien a tu i beneïts

serà tot el que estimo per sempre.

{13:13} alegrar-se i ser feliç per als nens de l'acaba:

ja que es van reunir junts, i seran beneïu el Senyor

dels justos.

{13:14} O beneït són ells que estimo, perquè ells seran

alegren la teva Pau: feliços els que els qui han estat

trist per tot teu flagels; per a ells seran alegrar-se per a tu,

Quan han vist tota la teva glòria i seran feliços per sempre.

{13:15} deixa meva ànima beneir Déu al gran rei.

{13:16} per Jerusalem ha acumulat amb safirs

i maragdes i pedres precioses: teu muralles i Torres i

merlets d'or pur.

{13:17} i els carrers de Jerusalem ha pavimentat amb

Beryl i àntrax i pedres de Ophir.

{13:18} i tots els seus carrers digués, al·leluia; i ells

seran lloen, dient, Beneït sigui Déu, que té

exaltat per sempre.

{14:1} tan Tobit es proclamar les grandeses de Déu.

{14:2} i vuit i cinquanta anys quan va perdre

la vista, que va ser restaurat per ell després de vuit anys: i

va donar almoina i va augmentar en el temor del Senyor Déu,

i ho va elogiar.

{14:3} i quan ell era molt vell va cridar el seu fill, i

els fills del seu fill i va dir a ell, fill meu, teu

nens; Heus aquí, sóc d'anys i estic disposat a sortir fora

d'aquesta vida.

{14:4} entrar a mitjans de comunicació el meu fill, perquè segurament creuen els

coses que Jonas el Profeta va parlar de Nineve, que ho seran

enderrocar-lo; i que per a una pau de temps haurà de ser més aviat en

Mitjans de comunicació; i que als nostres germans es troben dispersos en la terra

d'aquesta terra bona: i Jerusalem serà desolada, i

la casa de Déu en ell hauran de ser cremats i seran desolat

durant un temps;

{14:5} i que Déu tindrà misericòrdia en ells, i

portar-los una altra vegada a la terra, on es construeixen una

Temple, però no com la primera, fins el moment de l'època es

complert; i després van tornar de tots els llocs de

seva captivitat i construir Jerusalem gloriosament i la

casa de Déu es construiran en ella per sempre amb un gloriós

construcció, com els profetes han parlat del mateix.

{14:6} i totes les Nacions serà al seu torn i por el Senyor Déu

en veritat i serà enterrar els seus ídols.

{14:7} així seran totes les Nacions lloem el Senyor i la seva gent

s'ha de confessar que Déu i el Senyor serà exaltar la seva gent; i

tots aquells que estimen el Senyor Déu en veritat i justícia ha

s'alegren, mostrant Misericòrdia als nostres germans.

{14:8} i ara, fill meu, surten de Nineve, perquè

que les coses que el Profeta Jonas spake serà segurament

Vine a passar.

Tobit pàgina 566

{14:9} però tu mantenir la llei i els manaments, i

faran a tu mateix misericordiós i justa, que pot anar bé amb tu.

{14:10} i que em enterrin decentment ia la teva mare amb mi;

però ja no alquitranades a Nineve. Recordeu, fill meu, com

Estimen maneja Achiacharus que li va portar cap amunt, com de

llum va portar a la foscor, i com va recompensat

tornar: però Achiacharus es va salvar, però l'altre tenia la seva

recompensa: perquè es ponia en la foscor. Manassès va donar

Almoina i escapar de les trampes de la mort que s'havia posat per

ell: però Aman va caure en el parany i van morir.

{14:11} per què ara, fill meu, considerar quina almoina

fa, i com repartir justícia. Quan tenia

va dir aquestes coses, va renunciar a l'esperit al llit, sent un

centenar i vuit i mig anys; i enterrat ell

des d'aleshores.

{14:12} i quan la seva mare Anna era mort, enterrat

ella amb el seu pare. Però Tobias sortit amb la seva dona i

nens a Ecbatane a Raguel el seu pare en dret,

{14:13} on es va fer vell amb honor, i enterrat

seu pare i mare en dret des d'aleshores, i va heretar el

seva substància i del seu Tobit pare.

{14:14} i va morir a Ecbatane en mitjans de comunicació, sent un

cent i set i vint anys.

{14:15}, però abans de morir va sentir de la destrucció del

Nineve, que va ser presa per Nabuchodonosor i

Assuerus: i abans de morir va disfrutaven Nineve.

LLIBRES APÒCRIFS

TOBIT DE LA BÍBLIA DEL REI 1611

www.Scriptural-Truth.com