LLOIXA. Número 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butlletí Informatiu de Sant Joan. Boletín...

download LLOIXA. Número 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butlletí Informatiu de Sant Joan. Boletín informativo de Sant Joan.  Autor: Asociación Cultural Lloixa

of 16

Transcript of LLOIXA. Número 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butlletí Informatiu de Sant Joan. Boletín...

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    1/16

    ANO

    VI1 N 74 SAN JUAN JULIO-AGOSTO

    989

    ASOClAClON CULTURAL LLOlXA

    D I R E C m

    POSTAL:

    APDO CORREOS

    V

    3

    EDITA ASOClAClON CULTURAL LL O M

    DEP. LEGAL: A 46 1987

    Cuando ya estaba el Boletin cerrado y las pruebas de imprenta en nuestras monos el sabado

    19

    de agosto

    en PRYCA se produce un tragico accidente: ocho muertos treinta heridos isicos un nmero que no podemos contar

    de heridos psquicos cuantiosos daos materiales.

    Ante una noticia de estos camctersticas que lamentariamos en cualquier lugar llega mas a nuestras cames

    al producirse en nuestra localidad. En todo el pueblo se exuch la explosin muchos vieron el hum0 negro alzarse

    a 10s pocos minutos un continuo posar de ambulancias y policias rompia la calma de este mes de vacaciones. A

    esa hora la banda de msica iniciaba su concierto frente al Caml que fue suspendido.

    Por el pueblo recorri6 la vo l de una bomba un coche bomba todos 10s factores sealaban eite producto

    que la propia policia y guardi0 civil confirmoran en un principio. Una llomado al diari? INFORMACION avisuba

    de la colocacin de una bomba en el Monasterio de la Santa Foz y que estallaria a las 20 30 horas.La explosin

    fue a esa hora a dos kilometros del Monasterio; era sabado por la tarde el coche se encontraba situado en un lugar

    cercano a la puerta de entroda sobre nuestras mentes el recuerdo de Hipercor.

    La indignacin ante un acto terrorista se fue odueando de todos nuestra repulsa se haria patente en

    1 s

    numerosos corrillos que se iban formondo. Los medios de comunicacin daban como valida esta suposicin por

    eso cuando sobre las 24 00 h. se dijo que no era un acto terrorista sino que fue un accidente el coche iba corgodo

    de material pi roknic la dudo se apodero de la gente @e se intenta ocultar?. La rapida identificaci6n del

    propietorio del vehiculo asi como el conocimiento de que se dedicaba a la venta de material pirotcnico confirmaban

    el accidente pero an hoy se siguen hociendo preguntas y dudando.

    Una vez mas la imprudencia la falta de cuidado rnt materiales peligrosos ha provocado la trogedia y

    desolacin.

    El

    Ayuntamiento de Sant Joan declart tres dias de luto las banderas ondearon a media asta con crespones

    negros el lunes 2 la ploza del Ayuntamiento se llen de gente para dar el ltimo adios a Maria os efa Juan Ripoll

    poc6 antes de celebrarse el funeral religiosa, por la maana el Obispo de la diocesis en el tonatorio celebr un

    funeral por todas las victimas el dia 22 en la Iglesia de Sant Joan se celebro otra misa por

    1 s

    difuntos.

    No hemos querido incluir fotografias ya han aparecido demasiodas en la prensa consideramos una falto

    de sensibilidad el mosirar los cuerpos ante la desnudezde la muerte. Un articulo de la constitucin habla del derecho

    a la intimidad. Reflexionemos sobre ese morboso afan de ver la muerte en directo. Censuramos el uso por porte

    de la prensa de 10s sentimientos de

    1 s

    heridos familiares por favor deien el folletin y

    1 s

    macobros pies de pgina

    para otra ocasin la vida continua yel dolor que viven sus familiares es mucho mas serio. Busquen la noticia objetiva

    pero olvidense de lo sensiblero.

    Queremos expresar desde aqu nuestra condolencia a la familia de las victimas.

    A la memoria de: Maria Josefa Juan Ripoll Vanem GonzalezTendero Andrs de Castro Contreras. Antonio

    Romem Caete Ana Maria Carrasco Garcia Patricia Antotlia Albero

    Carrasca,

    Antonio Joaquin RigaI Vic Jos

    Muos Molina.

    LLOM

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    2/16

    1 ENCUENTROS DE MUSICA Y TEATRO JULI0 19891

    La concejala de Cultura

    y

    Fiestas del Ayuntamien-

    de Bernstein; El Centro Insttructivo Musical de Onil con

    to d e Sant Joan ha conseguido llevar a cabo este verano

    la interpretacin de Cielo Andaluz de Marquina, Can-

    una gran programaci6n, la calidad ha alcanzado cimas cons de Mare de Talens y ~ info n a Q

    IV

    tiempo) de

    muy altas, creemos que este mes de julio se han reunido

    Chaikovski; Sodedad Musical XA

    P A Z

    e San Juan

    10s mejores actos d e 10s ltimos aos. Hemos tenido oca-

    con Fantasia Espafiola de Bret6n

    y

    la obertura de la

    si6n de contemplar y disfrutar tea tro, msica y cine.

    Fuerza del Destino de Verdi. El dia 30 se clausuraba la

    programaci6n con la

    'El 25 de junio se

    actuaci6n del Quintet

    inici6 la programaci6n

    de Vent Solistes de

    con la Orquesta Sinf6-

    Barcelona que inter-

    nica Alcoyana. In er-

    pret6 obras de Rosler,

    pret en primer lugar

    Klughardt, Douglasy

    la Sinfonia 100 en sol

    Bee thoven.

    mayor Militar de

    J.

    Haydn, obra estrena-

    La

    noche del cine

    da en Londres.el31de

    alicantino fue la del

    marzo de 1794, segn

    dia 14, se proyectaros

    10s cronistas alcanz6

    seis cortometrajes, re-

    un gran &do. Es la

    alizados en Alicante

    partida para la batalla,

    por alicantinos, el acto

    la marcha de10s solda-

    estuvo moderado por

    dos, el toque para la

    Vicente Sala, presi-

    carga, el fragor del

    asalto, el choque de as armas, 10s gemidos de 10s heridos,

    en fin, todo aquell0 que nos recuerda el bramido ensor-

    decedor e infernal de la guerra culminando con la com-

    binacin de 10 horrible y 10 sublime. De la guerra

    pasamos a la deliciosa Pulcinella Suite de I. Strawinsky,

    de finales del sigloXVnI a principios del

    XX

    mientras en-

    cuchZlbamos podiamos imaginar 10s ballets rusos de

    Diaghiiilev el dia del estreno con decorados y figurines

    de Picasso, eran 10s felices veinte y Europa salia de la

    Gran Guerra. Temin 6 la a ~t ua d6 non Rituals i Dances

    #Algemesi de Amando Blanquer, mite sinfnica com-

    puesta sobre melodas populares que se interpretan en la

    procesi611 de la Mare d e

    D&

    de la Salud.

    1

    Dentro de las actividades musicales, el dia 3actu

    el G ru pde Danzas de Tibi, el dia 15 a Orquesta de Pulso

    y Pa de San Juan, el dia el Orfen de San Juan, el dia

    29

    tuvo lugar el

    X

    festival provincial de Bandas de

    Msica, que cont6 con la participaci6n de la Sociedad

    Musical LA ARMONICA de Cox con las obras Obertu-

    ra festiva de Shostakovich

    v

    selecci6n de West Side Stori

    MOSEN

    PEDRO

    MENA, 19

    TELF

    565

    33

    8

    SAN

    JUAN DE AUCANTE

    dente de ACADA.

    Con una duracin media de quince minutos, 10s cortos

    presentados abarcaron varios temas y estilos, desde el

    documental hasta la comedia urbana, pasando por el

    cine de animacin, un cierto humor que se pretendia

    negro y 10s efectos especia1es:Tras la proyeccih realiza-

    dores y guionistas nos hablaron de su trabajo y la situa-

    cin del cine en Alicante.

    El Grupo de Teatro Araqueando de Alicante con

    Historias del Mercadillo el dia 9 inaugur6 la programa-

    ci6n teatral.El dia 16,Teatro deMimo, Ober6nyMiranda

    nos hicieron reir y sonreir con sus gestos, sin palabras,

    destacamos as siguientes piezas: ElVIRTUOSO,lamagia

    de convertirse el cuerpo humano en instrumento musi-

    cal; el cuento LA PRINCESA

    Y

    LA RANA con un final

    muy particular, lejos del final feliz y comieron perdices;

    y el HOMENAJE AL

    CINE

    en especial 10s cmicos de

    Hollywood, afios veinte

    y

    treinta, con una parodia cari-

    fiosa de a divina Gretagel entrafiabla Carlitos Chaplin

    PASA A LA PAGINA

    3

    DR. D. JOSE

    LUlS

    RAMIREZ LOPEZ

    OFTALM OLOGO

    ClRUGlA OCULAR

    TOMAS

    CAPELO

    1

    TELF

    565 66

    48

    CONSULTAPREVlAPETllONDE

    HORA

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    3/16

    VlENE M A PAGINA 2

    El jueves 20 la compafifa Axioma present6 AZUL, BLE,

    BLUE o cuando las marionetas cuentas historias que

    vienen de a tragedia griega. EspectAculo de alta calidad,

    cuidando el detalle, desde la escenografia, el juego d e

    luces, l msica,

    el

    guin, el manejo de las marionetas. El

    preciosismo nos conduce en el tema problemAtico del

    racismo, 10 que creamos que seria un cuento bien mon-

    tado pas6 a convertirse en obra social. Dos obras repre-

    sent6 en 10s encuentros el Xarxa Teatre de Castell6, el

    viernes21EL DOLCAINER DE TALES el sbado NIT

    MAGICA, su teatro de calle pretende convertir al espec-

    tador en actos, introducirnos en la obra, hacernos correr

    ante els bous, sus tracas y sus fuegos de artifici0 y

    terminar el fin de fiesta con baile, si la primera estaba

    enfocada a su pblico infantil, la segunda llen la Rambla

    de color con sus fuegos artificiales, desde la Plaza del

    Ayuntamiento a la Avenida de Jaime tracas y ruedas de

    fantasias. Tambikn el a las once de la maana el teatro

    Kukubltxo de Vizcaya con TANZANIA OLW IK

    ELEFANTALDEA anim el mercado.

    Lamentablemente fall el pblico, poca asistencia,

    unido a

    la

    falta de respeto por parte de algunos que no

    paraban de hablar, comer pipas mientras sonaban 10s

    violines, nios que entraban y salan, y otras menuden-

    cias que no permitian disfrutar plenarnente del espectli-

    culo.

    El escenario desnudo mostraba su esquelet0 y la

    pared de cemento, que se hizo patente sobre todo el dia

    de la actuacin del Quintet de Vent de Barcelona, ellosy

    ellas con sus vestidos de etiqueta, al fondo del escenario

    dos montones de sillas, claro que podria ser surrealis-

    mo . El patio del colegio

    es

    un

    buen sitio pero nos

    preguntamos si no podria ser ms acogedory bonito.

    Terminamos con la esperanza de que estos fanthsti-

    cos encuentros de Cine, teatro y msica se repitan,y no

    s610 en verano.

    avier

    Sala

    olor y muerteenSan Juan

    1

    II Encuentrosde musica

    y

    teatro2

    ............................

    scriio PSOE 4

    ......na guia sobre la pobladon

    4

    ...........................

    es Fogueres 5

    ........................

    osas de

    batiste

    6

    .....

    sociacion de m a s de

    casa

    7

    ....................

    pstola Estatuaria 7

    ..................

    rboles de la huerta

    8

    .................

    a ofrenda del Cristo

    8

    El nostre peregrinar ..................9

    ......................l conte d lsidre

    .10

    .........

    l Junior de Campement

    12

    ....................

    iumengen Lloixa 13

    .............

    loixa toma lapalabra 14

    ....................

    viso a 10s socios 15

    ......

    ensamientos y mximas

    .15

    .............................antjoaners 16

    Diseo montaje

    y

    composicin:

    IMPRENTA SAN JUAN

    SAN

    JUAN

    DE

    AUCANTE

    El boletn

    LLOlXA

    no comparte

    necesariomente opiniones que se vierten

    en

    el La responsobilidod

    es

    exclusiva de 10s

    firmantes

    SERVI IOS Y VENTAS

    Cadtn Mart 30,

    Telf.

    565 7 43

    SANTUAN

    DE ALICANTE

    RAMOS DE NOVIA ARREGLOS DE IGLESIAS CORONAS

    AVDA. RAMBLA 59

    TELF 565

    4

    47

    PART. 565 37

    9

    POLlCllNlCA S IN JUhN

    LABORATORI0 ANAUSIS PSIQUIATRA

    MEDICINA EN GENERAL PEDIATRIA

    OFTALMOLOGIA CARDIOLOW

    OTORRlNOLARlNGOLOGlA

    TRAUMATOLOGIA A.T.S. PODOLOGIA

    I

    PARA CONSULTA DE HORARIOS Y ESPECWIDADZS

    TOMAS CAPELO, 1 - TELF. 565 48

    SAN

    JUAN

    DE WC NiE

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    4/16

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    5/16

    Podria decirse, que la fiesta de hogueras del

    89,ha salido redonda, pues han sido diversas

    y abundantes: tres de comisin, una escolar,

    una de peas y una popular y tradicional.

    Cada una de ellas con su particular tendencia

    como de aquellos que

    desde el anonimat0

    apoyan econmica-

    mente la fiesta.

    La

    festa del foc no

    se acaba, y a

    estilo pero todas significando 10

    mismo: fa-

    lla, hogue-

    ra, con ni-

    nots o sin

    ellos, mas,

    representa-

    do la una-

    nime idea

    de la purifi-

    cacion por

    el fuego No

    se s i

    en

    otros tiem-

    pos serian

    ofkendas a

    10s dioses.

    quienes du-

    rante aos la

    han mante-

    nido viva a

    fuerza de

    grandes es-

    fuerzos. que-

    remos decir-

    les que no es-

    tan solos,

    que

    1 s

    ve-

    nes. el Ayun-

    t a m i e n t o ,

    penyistas,

    y

    lloixers, asi

    como san-

    j u a n e r o s .

    que por mu-

    FOGUER

    PL C M ISONN VE

    aquelarres, o simplemente una sa-

    lutacin ante el solsticio de verano

    y al tiempo nuevo. Pero si, que

    nuestros antepasados se cuidaban

    mucho de hacerlas, y nosotros de-

    bemos seguir haciendolas, sea el10

    una celebracin costumbrista, fol-

    clrica, tradicional, como se quiera

    llamar. pero son nuestras races y

    debemos celebrar su fiesta. y en

    cuanto con mas semejanza, mas

    fielmente, mucho mejor.

    No vamos ahora a adentrarnos

    chos aspec-

    I

    tos defino

    como tal; es-

    t con ellos.

    Animo. fogueres de todas las ten-

    dencias, y a hacer que las hogueras

    crezcan y sus llamas lleguen hasta

    las estrellas.

    en el campo

    FOGUER S

    LLOIX

    de la critica ni a juzgar

    aciertosy errores; mas

    si decir. que el trabajo

    realizado para llegar a

    quemarlas, 10s unos

    dejando sus juegos

    para construir su obra,

    10s otros sacrificando

    su tiempo libre. y algu-

    nos solo intentando re-

    sucitar las viejas cos-

    tumbres, son dignos de

    alabanza, tanto de ar-

    tifices mas directos

    como son bellezas,

    d m sy

    cornisionados.

    OCHER

    P TS PL TS

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    6/16

    Esos ratos de animada convena que Batiste iene con sus

    vecinos, las "xerradetes" en la acera a la puerta de su casa,

    las ha comanzado en estos primeros das verano.

    reo

    haber dicho ya en otra ocasin, que nuestro amigo

    vive en una calle en la que, por suerte para

    l,

    an puede

    seguirse esta antiqusima y sabrosa costumbre. Pues bien, el

    tema de esa primera noche fue el terrorismo; y todos sus

    contertulios estaban de acuerdo con que este fenmeno

    p ~ d n arradicarse tomando el toro por os cuernos, es decir,

    crgndose a unos cuantos.

    -Hombre , -exclam Batiste- as no terminamos nkca,

    eso de matar...

    -Que si hombre que si -le respondieron-. Veras tu que

    orejas ms tiesas ponan los dems; y si le hechas una

    mirada a la historia ves que esto ha sido siempre as, pues

    todos los logros, hasta los ms grandes, han tenido sus

    vctimas. Por e'emplo, Madame Curi que con su invento

    salv tantas vi as, muri hecha cisco por los rayos equis.Y

    existe este eiemplo y otros muchos que podra contar; hasta

    los milagros de la Santa Faz tienen sus victimas.

    -@e dices, salt Batiste-; no, eso no, eso no puede

    ser.

    -Cmo que no?, espera que te cuente esta historiayvers

    que no miento.

    Pues bien, esto era all por los aos, bueno, cualquiera

    saba que aos; cuando la huerta padeca una sequa

    terribleyse legaba a extremos tales como relata el admirable

    poeta alicantino Vicente Mojica en su Retablo de la Santa

    Faz. /Crujen dolientes las ramas/ de los rboles sedientos/

    Ni cuaia la flor n i brotan/ las hojas de los almendros. En el

    fondo del pantano

    de

    Tibi se vean los cienos cuarteados

    como una endiablada escritura narradora de la tragedia

    que

    s

    cerna sobre la huerta. Ya los caniilones de las norias

    permanecan inmviles, intiles y agrietados por el sol

    abrasador..

    .

    2A

    que me sale bien?, dijo el narrador odo alborozado

    detenindose en su historia.

    -S, muy bien, respondieron os dems interesados en la

    narracin, pero sigue.

    Y

    as lo hizo el vecino explicando, que, secas los cisternas

    de todas las casas del pueblo, compraban para

    beber

    y

    guisar las amas de casa el agua a "perra" el cntaro, a un

    avispado ganapan huertano, que con burra, la traa

    del

    Cabo de las Huertas de un pozo llamado del Camisser.

    Y

    cuando digo a "perra", esta expresin no significa diez

    ni cinco cntimos, sino que, en aquellos tiempos en los que

    an no se haba inventado el sistema moneturio actual, eran

    los cuartos, ochavos y maravedies los que llevaban locos a

    la mayora de las personas. Porque oiras monedas de ms

    valor, como los pesos, escudos

    y

    doblones, las conocan slo

    de nombre. Pero a lo que iba. El hortelano de la burra y los

    cntaros, que habian encontrado la forma de ganarse

    lo

    vida o algo ms que eso, aunque trabajando de sol a sol,

    o ms exactamente, de noche a noche; se encontr, de

    pronto, en el ms triste de los paros cuando la Sagrada

    Reliquia hizo el milagro de las abundantes lluvias: toda la

    poblacin sala ganando, pero l tuvo que dejar la burra en

    la cuadra y los cntaros en el porche.

    Terminada la ,historia qued el grupo de vecinos en

    silencio y cada uno de los contertulios meditando sobre la

    peliaguda cuestin; aunque Batiste lo tiene muy claro eso de

    apretar el gatillo; y dice, que la vida slo puede

    quien nos la da, y esta ley no es solo para un determinado

    grupo, sino para todos absolutamente.

    Isidro u

    a

    GYM SPORT CLUB DE

    MUTX MEL

    Director Gerente

    J SE A NTO N BROTONS MAS

    .

    CTIVIDADES:

    Aerobic

    Karate Nios y Adultos

    Sevillanas

    Gimnasia de Nios

    Taekwondo Nios

    y

    Adultos

    Culturismo

    Musculacin

    Gimnasia Rtmica d e Nias

    Gimnasia Mantenimiento Masculina

    -

    Gimnasia Mantenimiento Femenina

    INFORMACI~N:

    ym Sport Club de Mutxamiel-

    CI

    Villajoyosa - Telf

    6

    52 17

    ~ R O F E S O R A D O ITULADO

    VEN

    Y

    PONTE EN FORMA CON NOSOTROS

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    7/16

    San Juan

    3 de

    Junio

    de 989

    A

    10 largo del curso

    88 89

    la Asociacin h a

    organizado diversos actos y cursillos entre 10s cuales

    figuran: Laminado, Corte y Confeccin, Esmalte en

    frio, Escayola y algunos trabajos manuales como

    Perchas Forradas, Ganchillo, Cerilleros, etc.. varios

    viajes y donacin de enseres al Colegio San Rafael de

    Santa Faz.

    Tambien hemos colaborado en unos ciclos de

    charlas de Alimentacion y Consumo durante 10s dias

    12 13

    y 14

    de Junio

    a

    cargo de

    D.

    Jos Garcia Lafuente

    y D.

    Cecilio Monems.

    Como broche final La Asociacion celebro una

    comida Obsequio de Mercadona)

    a

    la que invitarnos a

    D. Francisco Burillo y Seora para la clausura del

    Curso por obsequio de una asociada se celebro el

    dia

    28

    de Junio un viaje a Murcia, para visitar diversas

    Factorias.

    Agradecemos a todos 10s vecinos de an ua n que

    ha n colaborado con nosotros

    y

    animarnos a las Arnas

    de Casa que no pertenezcan a la Asociacin que se

    inscriban.

    Firmado

    La Junta Directiva

    FRANCISCO

    ESPINOS S.

    L.

    AGENCIA OFICIAL

    PEUGEOT TALBOT

    EXPOSlClON VENTA Y TALLERES

    Ctra Valencia Km 89 - Telfs 565

    34

    92 - 565 72 61

    S A N J U A N DE ALICANTE.

    Seor Cristobal Coln:

    Desde Nueva York te escribo

    para deci rte, mi bo

    byrr

    que quieren jugar contigo.

    Yo no s que celestina,

    o quiz sea celestino,

    nos intenta acollorar,

    o sea, unir nuestros sinos.

    Nunca te tir Ios teios

    ni t a mi, lontano amigo,

    y no es que te quiera mal,

    sino que es largo el camino

    y a ms, la antorcha me impide

    tirar 10s teios con tino.

    Adems, descubridor

    de la tierra en que me afirmo,,

    si

    yo te hubiera gustado,

    seguro hubieras venido,

    pues el atlntico es poc0

    para ti, ilustre marino;

    Y te hubieras ya embarcado

    en carabela de pino

    y, de rodillas postrado,

    por mi palmito rendido,

    me hubieses pedido amores

    de un modo tan encendido

    como tu ardorosa sangre,

    casanova Don Juanino.

    Y ya no te digo ms

    porque,

    si

    sigo, alucino.

    Espera el noventa y dos;

    y ya veremos, mi niiio;

    Pero sin intermediarios

    que me va el rornanticismo.

    J Leon

    IMPRENTA

    TOM S

    CAPELO

    5

    TEL? 6

    5

    97

    S N JU N

    D E U C M

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    8/16

    IPAGXNAS CULTU ES

    No quiero decir que la codonyera es un rbol pro-

    piamente dicho, pero si, que ha habido casos en 10s

    que el agricultor le ha dado esta forma, y adems, ha

    sido muy popular en la huerta. An asi, pido perdn por

    introducir en Arbolesde la huerta un arbusto, aunque

    este tenga el merito de la popularidad.

    En cuanto a su fruto,, el membrillo, -la codonyeta-

    es mas apetecido por las mujeres que por 10s hombres.

    Esta observacin la he venido haciendo durante toda

    mi vida y mis nmeros as me lo avalan; pero sea como

    fuere, el caso es, que ahi han estado las Codonyeres

    en 10s margenes de las acequias haciendo escaso

    gasto y llenando, sus frutos, de inconfundible pedume

    las alacenas de las casas de nuestros mayores. Po-

    cas, m uy pocas habrn sido las haciendas de la Huerta

    de Alicante en las que no hubo alguno de estos

    arbustos de tardo y apretado fruto con 10s que nues-

    tras abuelasfabricaban ladeliciosa, carnede membri-

    Ilo o dol$ de Codonyeta .

    Hoy, las frutas modernas copan 10s mercados: la

    pia, nectarina, kiwi, ciruela japonesa etc. Y el arom-

    tico membrillo, como otras frutas tradicionales, se ve

    desplazado. Las manzanas terreras, el meln tendral

    o el blanco, asil asi como otros muchos cuya comer-

    cializacin no es rentable en las grandes empresas

    si lo fueron, en su dia en el minifundio familiar.

    Ficha tecnica

    Bot. Arbusto ros tlceo, llamado cientificamenteedonia oblonga, origi-

    nario de Asia Menor, de hojas aovadas, flores r6seas y fruto en poma

    amarillay muy aromtltica, de carne aspera semnillas mucilaginosas que

    sirven para hacer bandolina

    lsidro uades

    DEL

    Durante estos ltimos meses he oido muchas voces

    desde mi ventana sobre la ofrenda del Cristo. He oido que

    hay quienes reivindican que la ofrenda es un acto pura-

    mente religioso y, por tanto, no se puede obligar la parti-

    cipacin a quienes no s e sienten creyentes. He oido que

    otros, quiz con la buena voluntad de unir a todos, pero

    equivocadamente a mi modo de ver, sostienen que la

    ofrenda no es un acto religioso, ms bien es un acto de

    fiesta.He oido que otros, me parece que exageradamente,

    han puesto el grito en el cielo suponiendo que toda esta

    movida supone un desprestigio del Cristo de la Paz.

    Por si vale, voy a dar mi opinin. No quisiera incordiar

    ni molestar a nadie. Es mi opinin. Una ms.

    Yo creo que la ofrenda es un acto religioso. iFaltaria

    ms Pero no es un act'oexclusivamente religioso. Para mi

    es un ACTO FESTER0 DE IDENTIDAD POPULAR.

    Me explico con un ejemplo. Imaginemos una persona

    que desfila d e moro en unas fiestas de moros y cristianos.

    No por el10 profesa fe en Al ni tampoco, por ello, est6 de

    acuerdo con 10s modos y maneras d ecmo se expuls a 10s

    rabes de mestra tierra. Simplemente "representa" una

    tradicin que ha recibido de

    10s

    antepasados. Una tradi-

    cin que les identifica hoy y desde hace muchos aos

    como pueblo

    y

    que les rene en celebracin festiva.

    Tal

    cua1 le pasa a quien en las mismas fiestas desfina como

    cristiana

    sin, por ello, identificarse con la fe cristiana.

    nosotros tambin nos identifican unas tradiciones,

    entre las cuales est6 la ofrenda, la procesin

    ...

    En la cele-

    bracin d e estos actos nos vinculamos a nuestros antepa-

    sados

    y

    a nuestros coetneos. Si adems eres creyente

    y

    todo eso 10 vives

    y

    1

    sientes en el corazn y te sirve para

    expresar la fe, tanto mejor.

    La decisin de convertir la ofrenda en un acto obliga-

    torio de las fiestas es otro cantar. Hay quien

    1

    tiene que

    decidir

    y

    habr que respetar sus decisiones nos gusten

    ms o menos y habr que respetarlas porque ha creido que

    en este momento hacen

    1

    mejor. Pero 10 que sidigo es que

    participar en la ofrenda del Cristo puede ser, para el

    creyente, una expresin de su fe; para quien no

    1

    es, un

    gesto de solidaridad con su gente

    y

    su historia. Que es

    mucho.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    9/16

    L

    NOSTRE

    PEREGRINAR

    AMB

    LA SANTA FAC i 3)

    SANT JOAN, dimarts 28 de

    marc de 1989

    Vora les 22'1O

    h

    un nombrs

    grup de santioaners mutxamelers

    eixen de I'Esglsia cap a l pobla ve

    Alguns sn portadors de paraiges i

    altres dlimperrneables per6 al ser nit

    fosca no es pensa que pot ploure, i

    ms duent la relquia en romeria.

    A les 22'29 h es troba la Santa

    Fac amb la Mare de Du del Loreto a

    I'altura de la llavanderia "Gaviota

    benvinguda a la Santa Fac.

    Porten'ormen comenca la missa

    acompanyada pel cor d'homens s

    pel vicari "Don JuIio"

    i

    concerebroda per Salvador Porras,

    Carrnelo Dovila. Federico Sala i Don

    Fernando", el retor.

    A les

    0

    h entra de nou la

    relquia de IIEsglsia de Sant Joan

    i

    comenca un moment ms ntim

    d'oraci.

    LfAdoraci Nocturna ha

    preparat una viglia especial per

    aquest moment.

    Vora les de la matinada es

    tancada IfEsgIsia sent vetlada la

    relquia per un

    guardis

    Dimecres 29 de marc de 1989

    El dia amaneix nuvolat

    i

    amb

    ganes de ploure

    i

    bons sn els auguris

    B~anca". s posa a ploure a I'instant i

    amb ganes s moment per a qu8 els

    euf6rics del moment creiden a veu en

    crit iMiracIe

    Es

    el miracle ...

    La qesti s qu8 qui no portava

    el paraiges o I'imperrneable es va

    mullar i ben mullat.

    A I'arri bada a Mutxamel, 22'50

    h hi ha un castell de focs artificials

    preparat

    i

    encara que segueix ~ loven

    es disparen els petardos

    L

    Esglsia de Mutxamel esta ben

    adornada. A la facana, al voltant de

    les comumnes salombniques, hi ha

    guirlandes de flors ides de dalt cauen

    banderetes. Dins, I'altur maior est6

    adornat amb flors de to roig.

    L'Esglsia est6 repleta; no cap

    ning ms. Ventrada al retor del

    poble, fa una llarga homilia de

    per als del camp perqu8 Ifoigua s

    bona en aquestes dates.

    Durant tot el mati s'han fet cinc

    misses, a les 8,9,IO, 1 1 y

    1

    2 presidides

    per Carmelo Davila, Salvador Porras,

    Fernando Navarro, Julio Barquen

    i

    Esteban Romero respectivament.

    A les 16/30

    h

    es concerebra

    I'ltima missa amb la preslncia de la

    Santa Faca I'altarmajor.

    Es

    presidida

    per David Prez Ferrndiz, fill del

    poble, vicari a Alacant

    en

    San Nicolau.

    Cap a les 1730 h i amb el

    paraiges obert eixim tots en romeria

    cap al caseria. El cam que fem s

    seguint el vell cam de Lloixa: per

    darrere de I'EsgIsia eixim a la finca

    Mancaneta

    i

    per Torre Bonanca

    agafem el cami del TesoriIIo i es fa

    una a la finca Villa Tay per

    beneir els camps, cosa que

    ja

    es va fer

    al IV Centenari.

    Ja vora les 18 h som tots a

    Santa Fac. A la porta del Monestir

    despdim la relquia mentre les

    momges sn toks a les finestres icom

    a despedida, Carmelo Davila, ens

    anima a fer-ho amb els mocadors.

    Emocions, suspirs, vives, bracos

    que mouen mocadors, la Santa Foc

    ja ha doblat el cant cap a Alacant.

    Fins a I1any 2089.

    Josep Anfoni alaguer Monllor

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    10/16

    P GIN S

    CULTURALES

    Hi havia fa molts anys una familia

    que vivia a les cases de Lloixa, i mes que

    tamb eren aitres les que all habitaven,

    sols a ells els deien i'honrs malnom de,

    Els Lloixa.

    No s per quina ra, en compte de

    dir-li

    ai

    pere dquella familia lloixera,

    solament Saoro o Saoret, tot el mon li

    deia Saoro Carles Lloixa.

    Conreaven b les terres i vivien en

    ulia regular abundancia, felisos, mes,

    que de menuts, hi havien perdut els xics

    a sa mare i Saoro la dona.

    Els fills eren: Marieta, Agust,

    Franxecs, Tomas i Xavier. Cins germans

    quees portaven molt Mi estaven acurats

    per l'unica germaneta. La veritat s que

    no es sap massa d'aquella familia per6

    si algunes coses, per eixemple: que la

    xica era molt bona administradora i ella

    s'encarregava, malgrat la seua joventu t,

    d'aconsellar a son parei tenir en compte

    molts aspectes de fa marxa de 'hisenha,

    era apart d'una segona mare per als

    seus germans, el que ara diriem una

    perfecta secretaria.

    D'Agust sol es sab, i ast6 ens fa

    suposar que jugaven molt a la baralla,

    que ell era sempre el que repartia les

    cartes.

    De Franxesc, pense que es pot

    assegurar, que era membre actiu

    d'alguna comparsa del bandol cristi5

    de les festes de ~ u t x k e l ;uix tant s

    aix, que li deien Paco el de Ruiz, que era

    una malformaci de Rui, el Cid Rui

    Diaz de Vivar, que segurament, ell

    representava a la festa.

    El mateix es pot dir d e ?omis, puix

    es nota recopilant dades, que era fester

    d'arrel i participava a les festes fent el

    paper d'&un< -heroi mahometi molt

    polit, perque deien d'ell, que sempre

    eixia de Morote. B, i de Xavier, que era

    l'ultim i ms xic de tots, desprs

    d'investigar prou, sols s'ha pogut saber,

    queestava sempre rodejat de ferro, aix6

    voldrs dir, segons a fotuda manera que

    tenien els antics d'escriure

    la

    met&ra;

    que eixia tamb a la festa de Mutxamel

    i ho feia de cavaller cristis

    i

    amb

    armadura.

    B dit ast6, que crec que s necessari

    per a congixer-10s un

    poc

    anem a all6

    que ens interessa. Es tracta de que,

    aquesta familia era molt afeccionada a

    les coses sobrenaturals,

    a

    tot aixb de

    huendos o barrufets on

    r

    est& de

    moda dir-ho, i altres coses d'aquest tema

    molt complicat d'esplicar per a alguns.

    Una nit estaven a i'arredor de la

    S.C.

    LLOIXA I ELS SEUS FILLS

    CONTE

    D

    L HORTA

    taula, no se si abans o desprs de sopar,

    el cas s que va sorgir la conversaci

    d'aquesta mena i cada un es va deixar

    anar la seua histbria: veguem la

    d'Agusti.

    -Puix senyor, ast6 era un carreter,

    va dir molt seris- que treballava a sou,

    i que a foq a de moltes privacins ell i la

    seua dona, van enjuntar els diners

    necessaris per a comprar un carro i un

    cavall. Prinfer va ser el caro, i desprs es

    va presentar l'ocasi del cavall: una

    preciositat d'animal de pura raca

    andalusa, de pel roig, i

    que pareixia bo de coll i

    obeient.

    Tot va marxar b fins

    un dia que va tenir que

    fer un port de llenya a

    una casa que estava fora

    del poble i que s'anava

    per l'endavant d el

    cementyeri; i aqu ve

    l'asumpte. Elcavall quan

    va arribar a la porta

    principal es va parar; i

    que si, arre i que si,

    nobre i que si, hala

    anem , per6 res: no va

    haver manera de fer-li

    pegar un pas avant.

    Es va repetir el cas,

    un altre dia, de tenir que

    passar per I'endavant

    d'aquella malaida porta,

    i el mateix; en va haver

    una tercera i quarta, i no

    va aconseguir el pobre

    carreter fer-10 passar

    d'all ms que li va

    espolsar una bona manta

    de garrot. Estava clar, que

    el morts delcementeri no

    foguera, li va tirar l'al un parell de

    voltes, i desprs alcant-se li va dir a

    I'hortolii:

    -Clava les mans-.

    -Les mans? -va dir aquest tot astorat,

    ca, no que em cremar.

    -Es que tens por, tu que diuen que

    eres tan valent?

    -Jo por? i l'hortoli, que era del que

    no s'arruguen facilment, va clavar les

    mans tot decidit a les brases, i, eren,

    sendra sendra completament freda.

    Van estar un moment tots callats

    el deixaven passar ms enlla.

    Desprs va comptar Tomas un altre

    cas no menys interessant i inesplicable.

    Era un hort012 molt seris ell, que no

    creia aquestes coses, i que un home, el

    cual tenia molt poder i facultats, li va fer

    un dia plujs el segent podigi.

    Va traure l'home, d e la banda de

    baixdela garbera, un garbde sarments

    que tindria tres oquatre anys, i li vapegar

    foc. Sabut s quan be cremen les

    sarments, no es baes els cueters feien la

    plvora per a 18 seua producci de cuete

    d'aquesta nyenya. Puix b, quan el garb

    estava tot una brasilada, que ja s'havien

    acabat les flames, l'home aquell,

    enginollant-se, va arrimar la cara a la

    pensant en l'extraordinari d'aquesta

    succeit i desprs va dir Franxesc:

    -De veres que s interessant aquest

    experiment; per6 jo von en contar un

    altre que no es queda darrere. Asto era

    un xic que s'havia fet nvia alla per la

    Condomina a una casa quc estava prop

    de la mar, anava a festejar quatre dies a

    la setmana, con era la costum i donava

    la casualitat, que anava i tornava per un

    cam que era de trinsit d'uns

    contrabandistes, i aquestos, van voler

    fer-li por per a queno els destorbara i els

    deixara el camp lliure.

    Sabedors de que el xic era molt fort

    arriscat, no van voler fer la fantasma

    cona aquests cassos acostumaven; per

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    11/16

    VIENE DE

    L

    P GIN NTERIOR

    a que el surt fera efecte, va contratar a

    un especialista en "huendos".

    Es segur que el xicot haguera fet

    correr a la muiexerota,

    perb

    es el cas,

    que tradanse de coses "sobrenaturacls"

    el que va correr va ser ell; i &aquesta

    manera van tenir el cam lliure de

    destorbadirs i tafaners, puix el xic, a la

    primera sessi dels barrufets va tenir

    prou. Iva ser l'aduassi dels "huendos"

    que, quan una nit de fosca se'n tornava

    de festejar cap a casa, mes que no corria

    un p&lde vent, quan passava pel costat

    d'un d'aquells canyar alts i tupits que hi

    havien a l'horta, va comencar aquest a

    anar d'un costat a altre com si fera una

    gran ponentada. I la carrera va ser

    menina, fins que va arribar a la porta de

    sa casa nova parar a veure qui menejava

    les canyes.

    -Que meravetlla de poder el dels

    "huendos". -va dir el pare. Fixat tu, com

    poden sarandejar tot un canyar, aix de

    cop i repent.

    Per ultim, va ser Xavier el que va fer

    la seua histbria i va contar el que segueix:

    Era ast6 una dona que vivia ms

    en115 d'eixa Ciutat Reial que diuen, i

    que s encontrva dolenta fins l'extrem,

    que li feien mal tots els ossos i privadeta

    de quasi tot el cos que ja a males penes

    podia menjar.

    Va correr molts metges i alguns

    saludadors, peb no trobaven remei a

    ella; i que si herbes,

    i

    que si pndoles,

    fuegues i micapans, el cas s, que una

    donota polida que era, va arribar a

    quaranta quilos mal pesats.

    Un d'aquestos remeiers o

    curanderos, li va dir per fi, que l'unic

    que li podia tornar la salud era anar a

    Alacant a prendre banys de mar i sol a la

    platja, just, a aquell lloc que ella sabia.

    Va respondre que no, en red; puix

    aquell lloc al que se referia el remeier

    era just on s'havia ofegat. feia tres anys,

    una germaneta seua. L'Anim era de no

    tornar mai a lavida per aquells paratges,

    per6 com els dolors apretaven i la vida

    se li n'anava per moments, van

    mamprendre el cam dlAlacant.

    Al tercer bany ja podia caminar, i al

    cap d'un mes era ja una dona nova.

    L'esperit de ladifunta germaneta l'havia

    sanat. Ells no s'ho creien quan el

    curandero els ho va dir, pero ara, hi

    havia que reconeixer, que era cert.

    Mentre estaven en les histbries hi

    havia entrat a la casa un tio d'clls que

    vivia paret mijera i que no era massa

    creient d'aquelles contalles. Ning

    s'havia percatat de la seua preshcia,

    inmersos com estaven en el

    desemvolupament de l'histbria, els va

    sorprendre quan el van sentir dir amb la

    seua potent veu:

    -Bacores fresques , menti res i

    "anreos"; i si no teniu inconvenient,vos

    aclarir to l'extraordinari d'eixos

    "milacres" que no son ms que pilleries

    d'alguns, i al fons, fets normals i corrents

    completament demostrables. Si aciis, el

    de les sarments enceses, s el que te un

    poc d'interes,

    per6

    no cregeu que massa.

    Comencem pel del cavall, s un conte

    en desmesia popular per a que es diga

    que va ocorrer aqui o enllii, i no tenen

    res que veure amb ell, les bruixeries ni

    els morts, que estaven quietets a les

    seues caxetes del fosat. Era, segns li va

    fer veure el manescal a l'atribulat

    carreter, fregant4 el p21 amb vinagre i

    una esponja, que aquell cavall era negre

    tintat d e roig, just el que feia tres

    setmanes h havien robat a la funeraria.

    Dhi tot el miracle i extraordinari que el

    animal es parara a la porta del cementeri

    com venia fent-ho tan

    d any.

    Del de les sarments, que ja us he dit

    que s el ms interessant; us assegure

    que va passar el segent: quan estava el

    garb fet una brasilada, aquell home va

    hipnotizar a l'hortolii, que aixb si que

    pot ser.

    A

    l'altre

    dia a la mateixa

    hora el va portar

    davant del garb,

    el va traure de

    l'estat hipnbtic, i

    havent passat

    v e n t i q u a t r e

    hores, que per a

    l'home no

    comptaven, d'ahi

    tota la marevetlla

    de trobar les

    sendres fredes en

    un di r Jesus.

    Tocant al dels

    "huendos" bo

    eixe si que s de

    riure: s el ms

    inocent de tots;

    noms va tenir

    que fer el segent

    per a realitzar-10:

    passar-li un

    cordel fort de

    ciinem de costat a

    costat del canyar,

    i quan el nuvier

    passava, dos

    homes forts tirar

    ferm i soltar

    jauger unas

    quantes vagades

    noms que l'ultim, el de la dona tan

    dolenta, que l'esperit de la germana

    ofegada li retornava la salud; puix s, la

    germana, el iode de la mar que el cos

    absorbia riipidament i la posava bona,

    sants homes

    I aqui s'acaba aquenst conte

    que el pots prendre com a tal,

    que s quasi com

    jo

    tel conte

    i crec que no

    et

    far5 mal.

    Per6 si seriosament

    des d'aquest mateix moment

    et va el sobrenatural.

    Carninariis a les fosques

    i segur, que agarrant mosques

    acabariis al final.

    Isidre

    Bua s

    IENSOS I CERE LS

    COMERCIAL MOROTE

    SOL

    Instat.

    acions per

    a Ramaderia

    Pollets

    d un

    dia.

    Carrer D r. Ivorra 8 baix

    Tekfons

    565

    36 9 I

    S NTJO N

    (Alacant)

    COSCESIONARIO OFICIAL

    .

    .

    - -

    p a r e g u e r e n

    peraquetotesles

    c a n v e s

    RADIOTELEFONOSREPETlDORESVHF UHF

    BREPLERTAS

    VIA

    RADIO

    baquejades pel

    ponento nortmes

    furis de tot

    Ramon de Campoamor

    7

    Telefono:

    6

    39 88

    l'invern.

    I ja ens queda

    S M

    UAN

    ALICANTE)

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    12/16

    EL JUNIOR

    DE

    C MPEMENT

    Hola Amics amigues

    Un any ms, xiquets iquetes ducadors educadores

    del Moviment Junior hem estat de campament. Volem des

    d'aquest espai contar-vos tot el que hem fet. l campament

    s la continuaci de la torea eunions de grups que es fan

    al largdePany peraix6 a seua organiizaci uncionament

    responen a la mateixa dinbmica junior.

    Tot aix6 des del l 28 de iuliol, en el Rac de Xoli,

    en Petrer. Lloc que Icona ens va deixar que normalment es

    visitat per molta gent. Vos el recomanem Vam participar

    xiquets, xiquetes, educadors educadores de Petrer, Elda,

    Sax, Monbver, La Aparecia Sant Joan realment tots ens

    ho vam passar molt b.

    S i

    alguna cosa haguerem de

    destacar seria llambient general del campament va ser de

    molta alegria, col.laboraci, respecte ganes de compartir.

    Aixb es va notar concretament en el comportament que

    tinguerem en la piscina del Palomaret on vam anar voltes

    Aix, en la preparoci6 del campament tots els grups

    han intervingut aportant idees, que en la coordinadora

    diocesana es concretaren donant loc a I1organitzacibasica

    de cada dia. Aquest any els xiquets iquetes van voler que

    el .campament tin uera -com ' a eix central la idea de

    DisneyIandia. Des Yah i esvan planteiarobiectius activitats.

    En concret foren: treballar I'ecologia com a necessitat per a

    transformar la nostra realitat, aprofundir en el coneixement

    de la figura de Jess eflexionar sobre I'organitzaci dels

    xiquets iquetes dins

    del

    Junior. Activitats es van fer molfes

    contar-les totes seria farrags.

    Ms nteress ant pot ser contar-vos el desenvolupament

    d'un d ia qualsevol.

    segons I'horari proposat pels grups, ens al ~a ve m les

    8 h. desdeiunavem a les 9 h. Desprs, fins les 10

    h.

    que

    era 'l'hora dels setveis on cada grup era el responsable

    d'una de es moltes eines del campament, com sn: menjado,

    lavabos, explanada, etc., teniem temps d'ordenar les tendes.

    A les h. comen~avem ll6 que s'havia oragnitzat que

    eren normalment jocs que duraven fins les 3 h. quan

    tocava dutxa. Desprs a dinar temps lliure fins I'hora de

    comencar els tallers, les

    16/30

    h.

    En acabant, venia la berena a continuavem amb

    jocs, reunions amb assemblees eucaristies. Desprs ja

    era el sopar a vetlada, que acabava amb una reflexi.

    Com podeu veure no desperdiciavern el temps.

    2

    dins del propi

    campament, de tal

    forma que vam ser

    felicjtats tant

    propietaris de la

    piscina com pels

    r e s p o n s a b l e s

    d'kona.'

    A meitat del

    campament vam

    dedicar un dia a la

    visita de pares

    mares tots junts

    compartirem jocs

    cancons.

    Ara, noms dir-

    vos que el

    campament es mes

    que uns dies de

    descans, s una de

    les maneres que

    tenen els xiquets

    xiquetes, amb els

    educadors

    educadores, de

    cerebrar participar en la construccidel Regne de Du, que

    no s sin fer, cada d ia en el nostre espai, un mn ms

    habitable, on els valorsdominants no siguen I'individualisme

    I'egoisme, sino

    &I

    omportitr I'estimar.

    Grup d'educadors educadores del

    Moviment Junior AC de Sant Joan.

    CERDA MART

    PL Z DE i CONSTITUCION., 8

    TELEFONO

    565 66

    27

    SAN JUAN

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    13/16

    DIUMENGES LLOI CA

    4

    de iuny:

    visit a I llla

    Amb Panada a I'llla, la de Tabarca

    naturalment, ja em complit es deu eixides

    corresponents a un any d'activitat de

    "Diumenges Lloixa".

    Com tots saben, administrativament

    Tabarca s una peclania de IIAyuntament

    dlAlacant, per6 nosaltres, per motius

    geogrdfics, prdctics, iper reduir al minim

    els efectes del malmirament que alg

    li

    puguera stindre al molt de "caldo" que

    hi

    ha a la mar, decidirem embarcar en

    Santa Pola.

    El dia no es va presentar amb un sol

    que ens havien recomanatiens dediquem

    a recrrer I'llla de Nova Tabarca, que aixi

    la batejaren en temps de Carles III, quan

    fou fortificada

    i

    repoblada amb gent

    dlorigeitali procedent de liIlla deTabarka

    front a les costes de Tunisia.

    Ens allunyem dels xiringuitos, que la

    nova llei de costes Fara desapareixert i

    observem: lesaigesclares, la terra reseca,

    cap d'arbre, una plantaci de figues de

    pala; el far, en mig de la com

    si

    res llimportara la mar; la caserna de la

    Guardia Civil, avui abandonada; el

    cementeri, en la maiorsolitut, al extrem de

    llevant de I'illa i el poble a ponent, tot un

    contrasentit

    LA COVA

    DEL

    LLOP MAR1

    Iluit, com desitiaven, per6 a les deu era la

    cita al port

    i

    calia no perdre el vaixell.

    Els

    lloixeros no vam ser massa: una

    vintena, per6 amb els components d'una

    barraca fogueril superarem el minim de

    passatgers precs per a moure

    I'embarcaci en la primera travessia del

    mati.

    Iaix i iniciarem un curt viatge cap a un

    lloc prou desconegut.

    Per a posar remei a eixa ignordncia,

    amb prou d'antelaci, demanarem al

    juntament

    dj~l ac an t jemplars del nQ

    O

    de la col. ecci "Monogra ias

    lic cantin as ,

    titulat "ISLA DE TABARCA, ens remiti

    uns quants, cosa que agraim. Els

    repartirem entre les families assitents.

    Tamb a la C.A.P.A.

    li

    demanaren

    eixemplars del opuscle "L'ILLA DE

    TABARCA" de la serie ZONAS

    NATURALES

    DE

    ALICANTE, pero ni tan

    sevol tinguerem resposta.

    Per6 tomem al viatge: a les deu imitia

    pensant que no fa temps per a banyar-se,

    encarreguem el "caldero" a l xiringuito

    La

    pedra calciria es molt fluixa, les

    muralles fa anys a mig reconstruir; al

    nord, la mole imponet de ltesg16sia molt

    tocada per I1intemperie. La "Casa del

    Governador" en reconstrucci per a fer

    un parador. EISreballs aturats per falta

    de pressupost.

    Esconserva la bona traqa orig inal del

    carrers

    i

    places, per6 de paviment

    i

    ardils

    mijor no parlar-ne.~ s lerveis pblics que

    tinguera ha anat perdent-10s.

    L'aigua potable la rep des de fa uns

    anys per un tub submar. Un anterior

    intent de dessalar I'aigua marina fmcassd.

    ixi si ens vam quedar bocabadats

    davant la "CENTRAL SOLAR

    FOTOVOLTAICA Principe ~ e l i ~ e .n

    munt de pannells que donen tots plegats

    100

    kw

    Per6 sols donen electricitat de les

    vuit del vespre a la una del mat.

    Si,

    s clar que mai ha segut fdcil la

    vida aqu.

    Iaixivam arribar a I'hora de dinar. El

    temps s'havia aclarit. Per als que ho havien

    volgut, banyar-seva resultar una delicia.

    El "caldero" de lo ms exquisit .. iel preu

    en consonincia. Un passeig dedespedida

    i, cap a tera ferma.

    Posat el peu a Santa Pola es deixen

    caure les primeres gotetes, el cel s ben

    negre i es posa a ploure mansament l

    resta de la tarda. Aix el contrast s ms

    fort, sem bla que arribem de terra llunyana,

    tan a prop com la tenim

    ...,

    tornarem

    Tabarca.

    R A llorens

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    14/16

    El equipo de redacci6n de Lloixa debe

    presentar una disculpaa odos osasociados

    por las deficiencias habidas en el ltimo

    Boletin.

    Desde las faltas ortograficas al carn bio

    de palabras que hacian el texto en ocasiones

    incomprensible. Hasta aomisi6n de la irma

    en el apartado A Primera Plana y que se

    debia en esta ocasi6n a D. Francisco de

    Paula Seva.

    La Directiva ha tomado medidas

    encaminadas a que estos extremos no

    vuelvan a producirse.

    RT BfERT

    LOS

    P RTIDOS DE

    OPOSICI~N

    uescle estas paginas queremos hacer

    una llamada pero tambien una crt ica a 10s

    partidos actualmente en la oposicibn

    municipal.

    l o s

    c~udadanosestan normalmente

    tdllos de informacibn, y carecen pues de

    criter~os sicos para orientar su voto. No

    votamos a una linea de gobierno sino a

    unas siglas, a unos conocidos, o por simple

    despecho a 10s otrosn.

    Esto a mi entender es triste pues pom

    vamos a prosperar en este camino.

    Recien emente en conversaciones

    informalesse oye: pues Paco ha urbanizado

    la CI. del Mar, ha cambiado la iluminacidn

    del pueblo, etc. y algun aven ajado, cuando

    no interesado, nos contesta es0 eran

    proyectos empezados por los socialistas,

    Paco solo ha recogido 10s frutos .

    Particularmente desconozco la realidad de

    10s hechos y presumb que la inmensa

    mayoria de 10s vecinos tambih.

    Desde estas pginas hemos pretendido

    tener una linea abierta con el poder

    municipal, en la ingenuidad de que a estos

    seores les podria interesar informar a 10s

    lectores de sus realizaciones. Esta

    ingenuidad a hemos pagado con una agria

    mini-pol&mica,de aque no hemos obtenido

    ningn fruto, salvo un mal sabor de boca.

    Pero donde el asombro es

    mayusculo es cuando podernos comprobar

    que la oposici6nnno lo hace mucho mejor.

    Nuestro medio es sin lugar a dudas

    modesto, pero posiblemente nuestros

    lectores amen de vecinos son fieles.

    Recientemente hemos leido un escrito

    dirigido por el grup socialista

    al

    diario

    14

    Informaci6n de Alicante en el que se tildaba

    deFara6n al actual alcalde Francisco Burillo.

    Se puede estar de acuerdo o no, con la

    tesis del escrito, y quizAs podriamos estar

    en ese debate en otro momen o, puescriticar

    es muy sencillo, dar trigo ya es otra cosa.

    Pero sin lugar a dudas es un texto

    comprensible y claro. Sin embargo las

    escasas colaboraciones que llegan a esta

    redaccidn son autenticos ladrillos

    indigeriblesn.

    Como muestraahi van unas lineas de lo

    que el grupo socialista pretende que

    publiquemos:

    Que el SU-6 grafiado al sureste de

    Vistamar se mantenga como SUNP-15, tal

    como se indicaba en la aprobacidn inicial .

    Que la profundidad de la zona SU-2

    sea la misma que la establecida para el SU-

    7 contiguo

    Y podriamos seguir.

    Esto no aprovecha a nadie y esta

    asociaci6n no puede gastar de sus escasos

    caudales dinero en semejante tarea.

    iAcaso no tienen entre sus afiliados a

    nadie que de forma y claridad al texto?

    Y en esos extremos lzquierda Unida no

    va a la zaga hace unos meses present6 un

    tocho de documentacidn con el Animo de

    que nosotros redactaramos un resumen.

    El boletin pide a gritos y reiteradamen e

    colaboraciones, que 10s particulares y 10s

    partidos asomen a estas paginas pero en

    estas condiciones no podemos publicar

    nada.

    Es evidente que 10s mimbres son

    escasos, pero si no arrimamos el hombro el

    cesto quedara sin terminar.

    MUSICAS DE VANGUARDIA

    DOSCOQBAR

    DR.

    IBORRA 35 SAN

    JUAN

    Se recuerda a todos

    10s

    interesados que la

    prxima excursin se

    realizar el prxi mo dia

    de septiembre teniendo

    como destino la poblacion

    de Calpe a donde nos

    dirigiremos en el conocido

    Trenet .

    La idea es posar el

    dia all, comida incluida.

    Los mas atrevidos

    intentaran subir al tipico

    Pen por una senda (oio,

    no escalando).

    El Trenet sale de

    Alicante a las 8'15, y

    regresa a las 18'20. Los

    interesados en tener

    acceso al

    bi

    lete colectivo,

    con sustancioso descuento

    deberan estar en la

    estacin, en Alicante, en

    el Postiguet, a las

    8

    horas.

    Animaros, O S

    esperamos. Aunque haya

    que madrugar.

    GENCI

    PEREZ

    RIZ O, S.L.

    Scrvicios NAVARREGUI, 6

    Exposicicin:

    CAP. MART I, 24

    TELP. 565 17 4

    ME R C A D O N A C ION A L

    DII:

    OCASION

    SAN

    JUAN

    (ALICANTE)

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    15/16

    Migue de Cervantes-Una de las cosas que ms

    debedarcontentoa un hombrevirtuosoyeminente

    es verse, viviendo, andar con buen nombre por las

    lenguas de as gentes, impreso

    y

    en estampa; digo

    con buen nombre porque siendo al contrario,

    ninguna muerte iguala.

    Descartes-La ectura es una conversacin con

    10s

    hombres ms ilustres de 10s siglos pasados.

    Menndez y Pelayo.-Hallndose en el lecho de

    muerte, exclam, momen os antes de expirar:

    Qu Istima morirme, cuando me queda tan o

    que Ieer ".

    San Basiliom-Laectura es la comida de las almas.

    Aristoteles.-El saber difiere tanto de la ignorancia

    como la vida de la muerte.

    Balzac.-Un libro hermoso

    y

    bien impreso es una

    victoria ganada en todos 10s campos de batalla

    del pensamiento humano.

    Roberto Robert.-La poesia, la cultura la filosofia,

    son el termmetro, el cronmetro y el barmetro

    de las civilizaciones.

    Isabel de Rumania.-Una mala novela despierta

    10s

    sentidos; una buena, la conciencia.

    Salomon.-Los libros deben comprarse con alegria

    y

    venderse con tristeza.

    Imp San Juan

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 74, julio-agosto/juliol-agost, 1989. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Jo

    16/16

    JOSE

    IVORRA

    ESPINOS,

    EL ULTIMO VIGILANT

    f

    : A.

    c

    "guixa o airbsn-

    igd

    esa hom, era suficiente.

    Ii-=

    este procedimiento.

    de ki

    hora

    y

    d

    : .

    estado del tiempo, con eso de:

    ve Marfa Purisima, les dos

    i

    wokit o, i les tres

    i

    gotetes

    * '=F '