Lluís Roda: "El rigor de la llum" (PRÒLEG al monogràfic "Falles literàries")
5
84 85 FALLES LITERÀRIES Llibret de la Falla Sagrada Família-Corea 2015 PRÒLEG Lluís Roda EL RIGOR DE LA LLUM Quan Javier Alborch, delegat de llibret de la Falla Corea, l’any passat pel febrer, orgullós de l’aclaparant faenassa duta a terme, volgué lliurar-me en mà el primer exemplar eixit d’impremta de l’encara per tots desconegut Sexduïts, em preguntà amb entusiasme: “l’any que ve, què farem?”, vaig considerar-ho un plural majestàtic. Vull començar subratllant un valor consubstancial amb les festes valencianes, del qual el món faller és un ex- ponent indiscutible: tot just acabada una faena, ja estem pensant en la següent! Sense solució de continuïtat. És a dir, amb la continuïtat com a solució. Diuen que és art efímer. Que es tracta d’un esforç mal- baratat. Il . lògic. Convindrem, en tot cas, que té una lògica diferent. Una lògica pròpia. Certament, fuig de la com- prensió de molts forasters que ens visiten: impressionats, desconcertats o sorpresos. Però, a parer meu, es tracta d’un art permanent. Qui l’ha vist, i l’ha viscut: difícilment l’oblida. D’acord amb què deixa de ser fora. Però s’integra dins nosaltres. S’incorpo- ra. I esdevé una manera de ser i de viure. Cada mascletà se suma a les anteriors, les quals paral . lelament recorda i actualitza: comparant-s’hi. És la mateixa i és distinta. És única: i no s’acaba mai. Les festes falleres són art total per als sentits. * Per mitjà de les Falles, practiquem dues coses insòli- tes des d’un punt de vista humà: la pervivència renovellada d’allò efímer i la vivència plena de l’instant. És més una re- surrecció que una mort. Sabem que el dia que deixem de plantar falles efímeres, una part important de nosaltres morirà per sempre: irreemplaçablement. +L KD TXL FUHX TXH VHPSUH HVWHP GH IHVWD 6HQVH arribar a entendre que sempre estem de faena. Que, senzi- llament, la festa és la culminació de la faena feta. Deslligar faena de festa és cívicament perniciós. Els valors de la festa són molts, des d’un punt de vista humà i col . lectiu: social. El perspicaç sociòleg valencià Lluís V. Aracil ha diferenciat entre fer festa i fer vacances. Sens dubte, estan oposats dia- metralment. L’un, congrega; l’altre, disgrega. No cal dir que estava agraït a la Falla Corea per la FRQﾀDQoD GH FRPSWDU DPE PL SHU WRUQDU D GXU D WHUPH XQ projecte engrescador. Però em vaig limitar a oferir-li una idea: canvieu. No us repetiu. Continueu trencant motles. Eixamplant límits. Continueu sent capdavanters: arris- cant. I vaig suggerir-li que de la mateixa manera que ha- víem pogut reunir un extraordinari elenc d’escriptors i d’escriptores d’una forma molt interessant i creativa al vol- tant de la seducció i del sexe, es podria intentar aplegar XQD PRVWUD VLJQLﾀFDWLYD GH OD TXDOLWDW L GH OD YDULHWDW GHOV artistes fallers al llibret de la Falla Corea. Opinava que l’experiment de fer-los coincidir, més enllà d’una bellesa il . OXVWUDWLYD SRGLD DIDYRULU XQD DWHQFLy DUWtVWLFD L UHﾁH[LYD addicional, il . luminant no solament un llibret de falla sinó un fet artístic rellevant i singular. D’una qualitat poc usual. Culturalment important. I valorat no sempre al nivell que mereix. Popular i funcional. Sense xovinismes endogàmics paupèrrims. Però també sense prejudicis miops. Mostrar, com a demostració. Com comprovareu, l’esforç ha valgut molt la pena. La reunió d’aquests vint-i-tres artistes, dels quals ha estat pos- sible aconseguir un esbós o un dibuix, és certament única. La tasca ha estat duta a terme per Alberto de Sanfélix, qui ha comptat amb l’inestimable ajut d’Àngel Romero. Tots són noms importants i reconeguts dins el món artístic fes- WHU +DQ SODQWDW IDOOHV L IRJXHUHV 8QV SUHVHUYHQ OｷDOW QLYHOO GH OD WUDGLFLy GｷDOWUHV IDQ DYDQoDU DPE ﾀQRU L LQWHO . ligència la renovació de la festa. Cadascú té un marcat estil que el distingeix de la resta. Aquest ventall d’il . lustracions és una bona mostra dels estadis en què pot trobar-se una obra creativa com la TXH DFt FRQVLGHUHP GHV GH OｷH[SUHVVLy HﾀFDo GHOV SULPHUV WUDoRV GｷXQ HVWXGL ﾀQV D OｷREUD DFDEDGD DPE VHQWLW SOH L DX tònom. Amb valor per ella mateixa. Al contemplar aquestes * La reminiscència de l’olor valent de la pólvora. L’exageració perfumada de l’ofrena. El sabor barrejat dels bunyols i la xocolata. El colpidor respecte d’un tabalet i una dolçaina. La treballada harmonia de les bandes de música. El benvingut esglai de la despertà. La continuïtat de la traca. L’apoteosi de tota partitura: les carcasses finals d’una mascletà. L’alegre il·luminació dels barris. La ufanosa vistositat dels vestits de les falleres i els fallers. La màgia cromàtica dels castells de foc noc- turns interrogant-nos l’ànima. L’estilitzada bellesa monumental de les falles. La plàstica mordacitat dels ninots. L’humor enginyós d’uns versos sarcàstics estimulant la intel·ligència. Una festa de la vista, de l’oïda, de l’olfacte, del gust, de la intel·ligència. I el tacte? La cremà. Si els finals intensos dels castells i de les mascletades són intents parcialment reeixits d’allar- gar l’evanescència pròpia d’un instant, com a mostra fefaent de vida. D’ésser viu, entre un passat i un futur inexistents. Durant la cremà, paradoxalment, aquest intent s’aconsegueix amb pleni- tud, humilment. I hi assistim a una contemplació prodigiosa, pràcticament a càmera lenta, de la consumpció de la vida i de nosaltres mateixos per mitjà d’aquest instant allargassat: congelat. Hi assistim a la suspensió del temps i del sentit. No és la vetla d’un difunt ni d’un final. Sinó la remi- niscència d’un origen. Compartidament. La contemplació en silenci d’unes flames. L’experiència mística de la vida al ralentí. Un instant allargassat que no és res i que ho és tot. Com un resum i un vaticini. El misteri d’una trobada pregona amb nosaltres mateixos. Perquè no ens oblidem de qui som. Ubicats fora del temps. Una carícia atàvica: la calor. I quan l’instant congelat pel foc ens deixa caure, el temps comença novament. I retornem, fredament, cadascú a sa casa. $TXHVW DUWLFOH KD HVWDW SUHVHQWDW DO 3UHPL $MXQWDPHQW GH %HQLUUHGUj al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2015
-
Upload
lluis-roda -
Category
Documents
-
view
37 -
download
1
description
"Falles literàries" (pàgs. 84-143) reuneix obra d'artistes fallers i d'escriptors al volum LLUM - Llibret de la Falla Sagrada Família-Corea 2015. Accessible a http://issuu.com/fallasagradafamiliacorea/docs/llum_2015_issb"Falles literàries" inclou il·lustracions dels següents artistes fallers: Andrés Martorell, Vicent Almela, Marisa Falcó, David Moreno, Vicent Lorenzo, germans Miñana, Mario Gual, Alejandro Santaeulalia, Gonzalo Rojas, José Gallego, Miguel López Monserrat, Marina Puche, Carlos Corredera, Toni Fornes, Ceballos i Sanabria, Toño Savall, Iván Tortajada, Josete Santaeulalia, Carlos Benavent, Julio Monterrubio, Manolo Algarra, Palacio i Serra, i els germans Colomina. I les col·laboracions literàries dels següents escriptors: Manel Alonso, Mari Carme Arnau, Manolo Boronat, Esperança Camps, Mercè Climent, Josep Franco, Isabel Garcia i Canet, Antoni Gómez, Marisol González, Tomàs Llopis, Pasqual Molina, Francesc Mompó, Octavi Monsonís, Vicent Penya, Emili Piera, Josep Porcar, Eduard Ramírez, Lluís Roda, Rosa Roig, Salvador Rovira, Encarna Sant-Celoni, Pau Sif, i Josep Tomàs.La compilació de les il·lustracions ha estat feta per Alberto de Sanfélix i la coordinació dels textos per Vicenta Llorca.
Transcript of Lluís Roda: "El rigor de la llum" (PRÒLEG al monogràfic "Falles literàries")
-
84 85 FALLES LITERRIES Llibret de la Falla Sagrada Famlia-Corea 2015
PRLEG
Llus Roda
EL RIGOR DE LA LLUM
Quan Javier Alborch, delegat de llibret de la Falla Corea, lany passat pel febrer, orgulls de laclaparant faenassa duta a terme, volgu lliurar-me en m el primer exemplar eixit dimpremta de lencara per tots desconegut Sexduts, em pregunt amb entusiasme: lany que ve, qu farem?, vaig considerar-ho un plural majesttic.
Vull comenar subratllant un valor consubstancial amb les festes valencianes, del qual el mn faller s un ex-ponent indiscutible: tot just acabada una faena, ja estem pensant en la segent! Sense soluci de continutat. s a dir, amb la continutat com a soluci.
Diuen que s art efmer. Que es tracta dun esfor mal-baratat. Il.lgic. Convindrem, en tot cas, que t una lgica diferent. Una lgica prpia. Certament, fuig de la com-prensi de molts forasters que ens visiten: impressionats, desconcertats o sorpresos.
Per, a parer meu, es tracta dun art permanent. Qui lha vist, i lha viscut: difcilment loblida. Dacord amb qu deixa de ser fora. Per sintegra dins nosaltres. Sincorpo-ra. I esdev una manera de ser i de viure. Cada masclet se suma a les anteriors, les quals paral.lelament recorda i actualitza: comparant-shi. s la mateixa i s distinta. s nica: i no sacaba mai.
Les festes falleres sn art total per als sentits.*
Per mitj de les Falles, practiquem dues coses insli-tes des dun punt de vista hum: la pervivncia renovellada dall efmer i la vivncia plena de linstant. s ms una re-surrecci que una mort. Sabem que el dia que deixem de plantar falles efmeres, una part important de nosaltres morir per sempre: irreemplaablement.+L KD TXL FUHX TXH VHPSUH HVWHP GH IHVWD 6HQVHarribar a entendre que sempre estem de faena. Que, senzi-llament, la festa s la culminaci de la faena feta. Deslligar faena de festa s cvicament pernicis. Els valors de la festa sn molts, des dun punt de vista hum i col.lectiu: social. El perspica socileg valenci Llus V. Aracil ha diferenciat
entre fer festa i fer vacances. Sens dubte, estan oposats dia-metralment. Lun, congrega; laltre, disgrega.
No cal dir que estava agrat a la Falla Corea per la FRQDQoDGHFRPSWDUDPEPLSHUWRUQDUDGXUDWHUPHXQprojecte engrescador. Per em vaig limitar a oferir-li una idea: canvieu. No us repetiu. Continueu trencant motles. Eixamplant lmits. Continueu sent capdavanters: arris-cant.
I vaig suggerir-li que de la mateixa manera que ha-vem pogut reunir un extraordinari elenc descriptors i descriptores duna forma molt interessant i creativa al vol-tant de la seducci i del sexe, es podria intentar aplegar XQDPRVWUDVLJQLFDWLYDGHODTXDOLWDWLGHODYDULHWDWGHOVartistes fallers al llibret de la Falla Corea. Opinava que lexperiment de fer-los coincidir, ms enll duna bellesa il.OXVWUDWLYDSRGLDDIDYRULUXQDDWHQFLyDUWtVWLFDLUHH[LYDaddicional, il.luminant no solament un llibret de falla sin un fet artstic rellevant i singular. Duna qualitat poc usual. Culturalment important. I valorat no sempre al nivell que mereix. Popular i funcional. Sense xovinismes endogmics pauprrims. Per tamb sense prejudicis miops. Mostrar, com a demostraci.
Com comprovareu, lesfor ha valgut molt la pena. La reuni daquests vint-i-tres artistes, dels quals ha estat pos-sible aconseguir un esbs o un dibuix, s certament nica. La tasca ha estat duta a terme per Alberto de Sanflix, qui ha comptat amb linestimable ajut dngel Romero. Tots sn noms importants i reconeguts dins el mn artstic fes-WHU+DQSODQWDWIDOOHVLIRJXHUHV8QVSUHVHUYHQODOWQLYHOOGHODWUDGLFLyGDOWUHVIDQDYDQoDUDPEQRULLQWHO.ligncia la renovaci de la festa. Cadasc t un marcat estil que el distingeix de la resta.
Aquest ventall dil.lustracions s una bona mostra dels estadis en qu pot trobar-se una obra creativa com la TXHDFt FRQVLGHUHPGHVGH OH[SUHVVLyHFDoGHOVSULPHUVWUDoRVGXQHVWXGLQVDOREUDDFDEDGDDPEVHQWLWSOHLDXtnom. Amb valor per ella mateixa. Al contemplar aquestes
* La reminiscncia de lolor valent de la plvora. Lexageraci perfumada de lofrena. El sabor barrejat dels bunyols i la xocolata. El colpidor respecte dun tabalet i una dolaina. La treballada harmonia de les bandes de msica. El benvingut esglai de la despert. La continutat de la traca. Lapoteosi de tota partitura: les carcasses nals duna masclet. Lalegre illuminaci dels barris. La ufanosa vistositat dels vestits de les falleres i els fallers. La mgia cromtica dels castells de foc noc-turns interrogant-nos lnima. Lestilitzada bellesa monumental de les falles. La plstica mordacitat dels ninots. Lhumor enginys duns versos sarcstics estimulant la intelligncia. Una festa de la vista, de loda, de lolfacte, del gust, de la intelligncia. I el tacte?
La crem.
Si els nals intensos dels castells i de les mascletades sn intents parcialment reeixits dallar-
gar levanescncia prpia dun instant, com a mostra fefaent de vida. Dsser viu, entre un passat
i un futur inexistents. Durant la crem, paradoxalment, aquest intent saconsegueix amb pleni-
tud, humilment. I hi assistim a una contemplaci prodigiosa, prcticament a cmera lenta, de la
consumpci de la vida i de nosaltres mateixos per mitj daquest instant allargassat: congelat. Hi
assistim a la suspensi del temps i del sentit. No s la vetla dun difunt ni dun nal. Sin la remi-
niscncia dun origen. Compartidament. La contemplaci en silenci dunes # ames. Lexperincia
mstica de la vida al ralent. Un instant allargassat que no s res i que ho s tot. Com un resum i un
vaticini. El misteri duna trobada pregona amb nosaltres mateixos. Perqu no ens oblidem de qui
som. Ubicats fora del temps. Una carcia atvica: la calor. I quan linstant congelat pel foc ens deixa
caure, el temps comena novament. I retornem, fredament, cadasc a sa casa.
$TXHVWDUWLFOHKDHVWDWSUHVHQWDWDO3UHPL$MXQWDPHQWGH%HQLUUHGUjal millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2015
-
imatges, reconeixem amb nitidesa la naturalesa artstica FRQVWUXFWLYD1RVRODPHQWFRQQHFWLYDVLQyWDPEpDPSOLFD-WLYD$PpVGHVWqWLFDLVLJQLFDWLYDHYLGHQWPHQW,SRGHPobservar amb claredat el dinamisme de la creaci fallera. De la creaci. Duna banda, intum que la realitat mate-rial dun esbs s el resultat dun impuls, duna idea, duna visi, dun record, duna percepci, duna recerca. Duna al-tra, que la realitat material duna falla o dun ninot naix al seu torn dun esbs, dun dibuix: duna il.lustraci. s a dir, ens adonem que el que tenim davant dels ulls s un material creatiu embrionari: ple de vida. I ho sabem per-qu lhem vist crixer moltes vegades. Potentment. Un dibuix pot acabar sent una falla de dimensions colossals, quasi sobrehumanes. Sn un primer escal bidimensional duna escala llarga, sobre el qual els restants graons sas-senten, part indispensable duna cadena creativa. Sn una brixola que assenyala el nord: un nord de possibilitats me-rament apuntades, que cal completar amb la imaginaci i que, amb la mgia exclusiva prpia dall que inaugura RULJLQDOPHQWPRVWUD ODTXDOLWDWQDOSUHYLVWD(V WUDFWDdun art previsor per a un calendari que no t marge derror, que no admet retards. Disciplina i seriositat creatives, tot i lhumor i la crtica. El rigor de la llum. Vertaders reptes denginyeria, en alguns casos. Sn dibuixants i sn tamb escultors. Dibuixen escultures. I esculpeixen dibuixos. Els esbossos sn, doncs, plnols. I lartista esdev un enginyer, un arquitecte. I tamb un constructor, en la major part dels casos: un arquitecte-constructor.
Ac teniu una mostra. Com observareu, hi ha casos lli-gats directament a la construcci dun ninot, duna falla. I uns altres que pertanyen a la mateixa imaginaci, a les ha-bilitats tcniques i creatives prpies del mateix artista que concep falles i ninots.
Aquesta compilaci no solament ens permet con-WHPSODU [DWV DOJXQV PRYLPHQWV GHOV GLIHUHQWV SDVVRVconstructius, sin tamb gaudir-los independentment, duna manera allada, amb un valor propi. Fins i tot, au-tnom. s a dir, en alguns casos, ens permet observar-los des dun punt de vista diferent daquell per al qual van ser ideats: una mena dintrusi voyeur. Legtimament, el que ens correspon veure, sovint, sn sols les falles acabades. Dalguna manera, estem visitant els camerinos, els basti-dors: la tramoia. I, a tot estirar, el cartell. La publicaci en aquest llibret, per tant, facilita una contemplaci al marge del procs on habitualment sinsereixen i fa possible una mirada indita especial, menys habitual per la descontex-tualitzaci produda, que ajuda a subratllar el valor dobres dart que tamb tenen. I permet reconixer manifestament aquest aspecte ms ombrejat per la tcnica artesanal.
Art o artesania? No s art amb majscula la reuni de tots dos? No dic lun o laltra, sin la particular reuni de tots dos, ms complexa que lintent allat de procurar lun o laltra. Almenys, la pregunta t sentit quan parlem dels artistes que ac reprodum. Tcnica, mimesi, repetici o originalitat? Quan considerem lestret marge possible, la nostra valoraci augmenta.
I la percepci humana pregona? I el to? Els nostres artistes sn grans. Molt grans. Qui satrevir a negar-ho? Cmic, caricatura, il.lustraci. Per no solament.
Valoreu-ho ara vosaltres a partir de les mostres dAle-MDQGUR 6DQWDHXODOLD $QGUpV0DUWRUHOO &DUORV %HQDYHQWCarlos Corredera, Ceballos i Sanabria, David Moreno, Gonzalo Rojas, germans Colomina, germans Miana, Ivn Tortajada, Jos Gallego, Josete Santaeulalia, Julio Mon-terrubio, Manolo Algarra, Marina Puche, Mario Gual, Fet dencrrec (Marisa Falc i Paco Pellicer), Miguel Lpez Monserrat, Palacio i Serra, Toni Fornes, Too Savall, Vi-cent Almela, Vicent Lorenzo.
Per la Falla Corea ha volgut comptar, una vega-da ms, amb la col.laboraci literria dels escriptors. En aquesta ocasi, la responsable de la tria i de la coordinaci daquest apartat ha estat Vicenta Llorca, qui no solament ha volgut convidar novament molts dels escriptors que lany passat ja van escriure a Sexduts: Manel Alonso, Mari &DUPH$UQDX0DQROR%RURQDW(VSHUDQoD&DPSV0HUFqCliment, Josep Franco, Isabel Garcia i Canet, Marisol Gon-zlez, Pasqual Molina, Octavi Monsons, Emili Piera, Josep Porcar, Eduard Ramrez, Llus Roda, Rosa Roig, Encarna Sant-Celoni, Pau Sif, sin que tamb uns altres noms, igual dimportants de les lletres valencianes, hi han estat incor-porats, amb idntica generositat que els anteriors: Antoni Gmez, Toms Llopis, Francesc Momp, Vicent Penya, Sal-vador Rovira i Josep Toms, alguns dels quals per primera vegada.
Enguany, els reptes per als escriptors eren crear a par-tir de la il.lustraci que en cada cas els ha estat assignada per la Falla i, a ms, sens convidava a usar els mots falla i llum. En forma de narraci, de poesia o dassaig, hi ha qui ha centrat el dileg creatiu en relaci amb la llum, per majoritriament lesbs dels artistes ha estat el motor que ha articulat la creaci dels nostres escriptors. De fet, com shi ha dialogat en cada cas diu molt sobre la interessant versatilitat dels processos creatius. Com, entre tot un uni-vers de possibilitats, la frase feta i acabada de dir, s una. Creem, per tamb triem. Conversem. Daix es tracta. De la guspira de llum que naix del contacte, de la topada, de la coincidncia.
Sn els escrits que han nascut a partir desbossos dels nostres artistes fallers, falles? Una mena de falles literries? Per qu no? Ja anava sent hora que lart no visquera des-quena a ell mateix. Escriptors valencians i artistes fallers: tots a una veu.
Ah, no podia negar-me a fer el prleg. No vols caldo...
Post scriptum: En el moment de lliurar aquest prleg, a Pars sha produt un atac de lintegrisme islmic contra dibuixants de la revista satrica Charlie Hebdo amb un re-sultat de dotze morts. Els artistes fallers i els escriptors creem crtica, humor i stira des de la llibertat. s a dir, creem la llibertat des de la crtica, lhumor i la stira. Per aix, en un estat de dret, no pot haver-hi ms censura que la que entre tots ens regulem per la justcia. Preservem, doncs, la crtica, lhumor i la stira. Sense por. Preservem la llibertat. Visca les Falles! Je suis Charlie.
-
FALLES LITERRIES
0$1(/$/2162ANDRS MARTORELL0&$50(1$51$8VICENT ALMELA0$12/2%2521$7MARISA FALC(63(5$1d$&$036DAVID MORENO0(5&&/,0(17VICENT LORENZO-26(3)5$1&2GERMANS MIANA ,6$%(/*$5&,$&$1(7MARIO GUAL$1721,*0(=ALEJANDRO SANTAEULALIA0$5,62/*21=/(=GONZALO ROJAS7206//23,6JOS GALLEGO3$648$/02/,1$MIGUEL LPEZ MONTSERRAT)5$1&(6&0203MARINA PUCHE2&7$9,021=216CARLOS CORREDERA9,&(173(1
-
Compilaci de illustracions: Alberto de Sanflix
Coordinaci textos: Vicenta Llorca
-
Sagrada Famlia-Corea Any 2015
