32

Atesa l’edat de jubilació de mossèn Josep Cucurull, el proppassat mes d’octu-bre s’estrenà amb el nou mossèn i rector d’Alma-

celles, Sr. Joaquín Blas Pastor. Segons comenta Mn. Blas, en el dia de la seva presentació, ence-ta aquesta nova etapa

al servei dels feligresos d’Almacelles amb molta il·lusió, dedicació i com-promís amb la parròquia i els més necessitats.

Amb motiu de l’exposició sobre gravats antics, el dia 7 de novembre va tenir lloc una doble con-ferència força interes-sant. D’una banda, els arquitectes Lluís Guasch i Melitó Camprubí, van

presentar l’edició en cata-là del llibre Les Pierres Sauvages, de l’arquitecte francès Fernand Pouillon. Acte seguit, fou el torn del marxant, galerista i antiquari amb lligams almacellencs, el Sr. Albert

Martí i Palau, qui ens explicà la importància del gravat com a element de comunicació visual i després, com a element artístic i de valor patrimo-nial en el circuit de com-pra-venda de peces d’art.

Ateses les peticions de l'Ajuntament d'Almacelles al Departament d’Ense-nyament, aquestes han donat els seus fruits amb una important inversió en la millora d’una part de les instal·lacions del Col·legi de la Plaça de l’Ensenyança. Un centre molt necessitat d’obres de millora integrals ja que l’edifici principal data de l’any 1929 i en el qual no s’hi havia intervingut mai de manera tan com-plerta. Així, d’una banda el Departament d’Ense-nyament es va fer càr-rec de la restitució total de la coberta de l’edifici central amb un import de 91.539 €. Es va substituir íntegrament tot l’envigat sota-coberta, es va man-tenir el sistema de teula, les baixants i canaleres, a més de dotar-lo d’una

nova impermeabilització. D’altra banda, l’Ajunta-ment hi va participar amb la rehabilitació d’una de les aules principals, en la qual es va revestir amb pladur tots els envans i falsos sostres, es van canviar els marcs i totes les finestres per unes d’aïllants i es va repin-tar. Aquesta renovació de les aules pretèn fer-se de manera anual fins que s’hagin renovat el cent per cent de les aules. A més, també es va subs-tituir la porta principal de l’edifici prefabricat que fa d’aula-menjador, es van instal·lar nous jocs infantils amb paviment de sauló, bancs i es va repa-rar la font que hi havia. En total, l’Ajuntament ha destinat 12.000 € en la millora del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Centre Assistencial de Sant Joan de Déu i Joan Rovira Marsal.

Nou mossèn

Noves conferències al Museu

Millores al col.legi de la Plaça de l’Ensenyança

4 5

L’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Almacelles celebrà la tradicional Castanyada a la Sala Polivalent la tarda del dia 8 de novembre. Allí hi van acudir prop de cinc-centes persones que s’ho van passar d’allò més bé, com-partint una tarda entre panellets, castanyes i bon ambient.

D’èxit es pot qualificar l’acollida i participació dels vilatans d’Alma-celles al procés par-ticipatiu que va tenir lloc el proppassat 9 de novembre per defi-nir-se sobre l’estatus polític que hom vol per a Catalunya. Des de ben d’hora, les urnes i el material ja esta-va preparat en les sis meses que es van establir a la vila, ubi-cades a l’INS Canigó. En aquest procés hi van col·laborar ben activament una qua-rantena de voluntaris que es van fer càrrec de tota la logística i organització. Com a fet curiós, val a dir el cas del noruec esta-blert a Almacelles des de fa més de 25 anys, Sr. Havald Kristiansen, qui va voler participar en la votació i que recorda-va com els seus pares ja van votar en el pro-

Almacelles dóna a conéixer la seva designació com a Vila Florida de Catalunya, en la categoria de dues flors d’honor, amb la instal·lació d’un gran cartell que s’ha instal·lat en un dels accessos principals a la vila. Aquest cartell, el suport del qual ha estat reaprofitat d’un altre en desús, intentarà donar a conéixer aquesta designació alho-ra que donarà la benvinguda a tots aquells que s’apropin a la vila.

En el marc del Programa Salut i Escola que es ve desenvolupant d’un

temps ençà amb professionals de la sanitat a Almacelles, i que va encaminat

a oferir xerrades i informació diversa als estudiants i joves de la vila, l’Ajuntament d’Almacelles ha vol-gut col·laborar i parti-cipar d’aquest progra-ma amb l’adquisició i donació d’un tors d’exercicis de rea-nimació, que ha de servir per poder fer pràctiques de primers auxilis i maniobres de reanimació diverses en el marc d’aquest programa.

El 8 de novembre es va dispu-tar a Barcelona la primera Copa Infantil de Catalunya de Judo. A la concentració hi va participar el Club Judo Almacelles amb una gran competició per part de dos dels seus judokes en la categoria infantil. En la categoria femenina, l’Eva Alcobé va aconseguir una cinquena posició. Pel que fa als nois, en Juan Pablo Salinas va pujar al pòdium amb un tercer lloc, que li va merèixer penjar-se la medalla de bronze. L’entrenador del club, n’Alejandro Robles, es mostrà satisfet amb el rendiment dels seus alumnes i content pels resultats obtinguts. Les competi-cions regionals puntuen per a la classificació al campionat d’Es-panya i els joves judokes lluitaran per guanyar-hi una plaça.

El diumenge 16 de novembre va tenir lloc la quarta edi-ció de la Desfilada de Moda a l’Aire Lliure. Una original iniciativa de la Unió de Comerciants i

Serveis d’Almacelles que, amb la col·labo-ració de la Regidoria de Comerç, van fer possible que prop de 800 persones es trobessin a la plaça de la Vila per veure

en viu i en directe la moda tardor-hivern d’algunes botigues de moda de la vila. També s’hi van afe-gir alguns comerços de complements i un gimnàs.

En el número especial 25 anys de l'Ara Lleida, que edita el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ha sortit publicat un inte-ressant reportatge sobre el Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d'Almacelles. Poc a poc, aquest Museu va essent un referent en el món docent i de la cultura de Catalunya.

Castanyada sènior

Ens promocionem

A l'Ara LleidaPrograma Salut i Escola

9-N a Almacelles

En la votació que es va donar a conéixer a Birmingham (Regne Unit) el dia 17 de novembre, es van determinar el llistat dels formatges més apreciats del món. Són els prestigiosos World Cheese Awards, els “Oscar” dels for-matges. En aquest concurs, que es porta celebrant des de fa 20 anys, es reuneixen els millots experts en formatges del món, així com els màxims representants de les empreses lleteres del planeta.En l’edició de 2014 es van presentar 2.600 formatges, dividits per categories i que pro-cedien de 33 països diferents. En total, se’n van seleccionar 62 for-

matges que van gua-nyar algun premi en les diferents varietats i categories. Pel que fa als altres 61 finalistes, cal men-cionar que tan sols 10 formatges de l’Estat espanyol van ser-hi presents. Un dels quals fou el curat de llet de cabra d’Almacelles, de l’empresa Formatges Artesans de Ponent, SCP, que es va empor-tar un dels premis en la categoria de Super

Gold. L’alcalde, el Sr. Josep Ibarz, va feli-citar personalment al Sr. Carles Pàmpols – gerent de l’empresa Formatges Artesans de Ponent, SCP– per situar aquests for-matges d’elaboració artesanal almacellen-ca en l’àmbit del que cal fer per millorar, potenciar i difondre els productes de prestigi i de qualitat que es fan a casa nostra a nivell internacional.

World Cheese Awards

Campionat de judo 4a. Desfilada de Moda

El passat dissabte 22 de novembre es va celebrar el quart sopar-con-cert al complex Betula Alba amb la companyia The Rock Festival. En aquest cas els protagonistes de l'acte van ser el grup "Ñ" tribut a la moguda madrilenya. Sota el ritme dels grans èxits de Tequila, Sabina i Hombres G –entre molts d’al-tres– tots els assistents van poder degustar d’un gran sopar i van poder ballar fins que els músics van acabar el seu repertori.

Sopars-concert

1.664 (79,73%) sí-sí 212 (10,16%) sí-no 23 (1,10%) sí-en blanc 106 (5,08%) pel no 7 (0,34%) en blanc 75 (3,59%) foren nuls

cés d’independència de Noruega respecte a Suècia que va tenir lloc de manera pacífi-ca el 1905. D’aquesta manera, foren un total de 2.087 persones les que van votar, de les quals:

6 7

El 24 de novembre va tenir lloc l’acte solem-ne de clausura de l’exposició El gravat, testimoni de l’evolució de la ciutat, amb un notable èxit de con-vocatòria de públic i de conferències i actes paral·lels que s’han celebrat a redós d’aquesta mostra. L’acte ha estat presidit pel Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, tinent d’Al-calde de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fet ha estat possible gràcies al conveni de col·laboració sig-nat entre ambdues ciutats, pel que fa a actes de temàtica

cultural donat els lli-gams històrics i cul-turals d’Almacelles i Barcelona des de la refundació per barce-lonins al segle XVIII en el cas de la vila segrianenca.El regidor i Tinent d’Alcalde ha felicitat l’Ajuntament d’Alma-

celles i el Museu per aquest tipus de mos-tres de tanta qualitat, per haver posat de relleu el patrimoni –en aquest cas a partir de gravats antics– i haver fet possible que més de 700 persones hagin visitat aquesta exposició.

Visita del Tinent d'alcalde de BCN

El Punt de Lectura d’Almacelles forma-rà part de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Així ho confirmà el delegat territorial del Dep. de Cultura a Lleida, Sr. Josep Borrell i la Cap de la Centrel de Biblioteques de Lleida, Sra. Nati Moncasi.De fet, Almacelles comptava amb un Punt de Lectura ubicat en el Centre Cultural d’Almacelles, amb un fons proper als 8.000 volums. Aques fet comportava la neces-sitat de reconéixer aquest espai per part del Dep. de Cultura i integrar-lo dins la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat, tot i no comptar en un pri-mer moment amb els

paràmetres per ser-hi presents. Gràcies a les gestions de l’Ajuntament i de la Regidoria de Cultura s’ha fet possible aquesta integració, fet que permetrà al Punt de Lectura alma-cellenc disposar del Programa Mil·lènium, estar connectat amb tota la xarxa de biblio-teques de Catalunya, unificar el sistema de préstec, carnets,

consultes, etc i dispo-sar d’un intranet que coordini accions amb la resta de bibliote-ques catalanes ads-crites. Segons han informat el delegat territorial i la Cap de Biblioteques, la pri-mera tasca serà la renovació dels llibres i altres suports exis-tents, així com posar al dia tot el tema infor-màtic i de consulta on-line.

Amb l’arribada de les festes nadalenques, agents de la Policia Local d’Almacelles i dels Mossos d’Esquadra han endegat l’Ope-ració Grèvol, una campanya informativa en la què els agents d’ambdues policies visiten tots els comerços de la població, infor-mant sobre uns consells bàsics de seguretat per a comerciants i oferint uns fulletons informatius amb les normes bàsiques per evi-tar robatoris, molt especialment en aquestes dates que s’incrementa considerablement el consum, les compres i el nombre de clients i de potencials lladres.

En el marc de la mostra "El gravat a través de les ciu-tats", el MAU va acollir el dissabte

22 de novembre, de la mà de l'Escola de Dibuix i Pintura, la "Master Class" sobre gravat a partir

d'una matriu de linò-lium, sota la direc-ció de Divina Drudis i amb un gran èxit d’acollida.

El divendres 21 de novembre, va tenir lloc la darrera de les confe-rències programades. La primera va anar a càrrec del catedràtic en història de l’art Modern de la UdL, Ximo Company qui presen-tà el llibre: "Obres d’Arquitectura de Vicenzo Scamozzi". La sego-na xerrada va anar a càrrec del Dr. en Història Jesús Brufal i de Flocel Sabaté, catedràtic en Història Medieval, ambdós de la UdL, que van presentar el llibre: "La Lleida islàmica", un estudi que aprofundeix en els segles XI i XII a les terres de Lleida.

El dia 30 de novembre va tenir lloc un entranyable dinar d’agraïment a la tasca duta a terme pel Mn. Josep Cucurull en els darrers 9 anys a la parròquia d’Almacelles atesa la seva jubilació. Mig cen-tenar d’almacellencs van assistir a l’acte, al qual també hi van par-ticipar l’actual rector Mn. Joaquín Blas, el Germà de l’Orde de Sant Joan de Déu Francesc Agramunt i l’alcalde de la població.

L’alcalde d’Almacelles i vicepresi-dent de la Diputació va participar en el primer dels programes de TV Lleida que, sota el nom de Cafeïna Tour, aniran retransme-tent de manera periòdica des dels principals pobles de la demarcació de Lleida. En aquest cas, fou el poble de Torrefarrera qui encetà aquesta sèrie de programes el proppassat dia 4 de desembre, amb la presència del seu alcalde Jordi Latorre i la presentadora de l’espai, Mariví Chacón.

Seguint la política de subvencionar i facilitar la resturació de faça-nes d’edificis dins del Centre Històric, s’acaba

de restaurar una altra al carrer de la Mercè, 30. Només cal veure la diferència d’aquest immoble i el veí abans

i després de la inter-venció per adonar-se la millora que aquestes actuacions comporten en el paisatge urbà.

Conferències al Museu

Operació Grèvol

Més restauració

Punt de Lectura d’Almacelles a la Xarxa de Biblioteques

Curs de gravats

Homenatge a Mn. Cucurull

Cafeïna Tour

Abans de la restauració Després de la restauració

8 9

Una interessant col·lecció de l’artista natural de Mequinensa Josep Nicolau es va inaugurar el proppassat 5 de desembre a la Sala d’Exposicions temporals del Museu. La mostra, titulada Intuïció de formes de la sèrie Restes d’un passat, va voler ser un homenatge al també pintor i artista lleidatà Ignasi Puente. A més de l’autor de l’exposició, el pintor homenatjat i l’alcalde de la població, també hi va assistir a l’acte inaugural el director dels SSTT de Cultura a Lleida, Sr. Josep Borrell.

El dia 9 de desembre va tenir lloc a la plaça de la Vila, l’oficialitza-ció de l’encesa de la il·luminació nadalen-ca de la població d’Al-macelles. L’acte sim-bòlic, al què hi van acudir les autoritats locals, pubilles i altres representants d’enti-tats i associacions de

la vila; consistí en pit-jar l’interruptor que va il·luminar la Plaça de la Vila. Enguany, com a principal novetat, calia esmentar la sin-gularitat de la decora-ció lumínica, en forma d’una gran estrella que presidia tota la plaça i d’unes grans esferes de llums que

penjaven d’ella i que donaven magnifici-ència a tot l’espai. També destacà com a novetat el gran pessebre a tamany natural que recreava un oasi del desert de Palestina, amb el por-tal de Betlem i els principals personat-ges bíblics.

El cap de setmana del 28 i 29 de novembre es va celebrar arreu el Gran Recapte, una iniciativa a nivell de tot el país en què es pretenia recollir aliments per a les famílies més necessitades, de cara a les Festes de Nadal. Almacelles hi va ser present de forma ben activa i es van recaptar 2.475 Kgs. de menjar i productes de primera necessitat. Agrair molt especialment a tots el voluntaris que van fer possible aquest recap-te, especialment als supermercats Salinas, Plus-Fresc, Caprabo, Creu Roja Almacelles, Associació Cultural de la Dona, Associació de Mestresses de Casa Verge de Montserrat, CEIP Antònia Simó i Arnó i a tots aquells que hi van fer la seva donació.

En el marc dels actes previs a la gran Marató de TV3 que enguany es va celebrar per recap-

tar fons a favor de la investigació de les malalties del cor, els alumnes de l’INS Canigó van fer

un ball a la plaça de la Vila i una rifa, els fons dels quals van anar a parar a aquesta bona causa.

Almacelles solidàriaEncesa dels llums de Nadal

L’INS Canigó amb la Marató

Exposició de Josep Nicolau

Octubre 2014: PINTURES DE RODOLF FAURIA

Espai d’exposicions temporals

Novembre 2014: PINTURES DE SALOMÉ MOLINS

Esclat de Natura núm. 1Acrílic sobre tela

50 x 70 cm

Esclat de Natura núm. 2Acrílic sobre tela50 x 70 cm

Logique simiènneOli sobre tela89 x 116 cm

Avui DalíOli sobre tela100 x 100 cm

1110

Portada del Diario de Alicante del 8 de juli-ol de 1908, on es recull el segrest d'Almacelles

Crònica negra de l’Almacelles de 1908L’estiu de 1908 va succeir un terrible fet a la nostra vila, que va fer que gran part de la premsa escrita d’arreu publiquessin la notícia. Foren molts els diaris que se’n van fer ressò, però fixem-nos en com ho

contava el Diario de Alicante, en la seva edició de 5 de juliol de 1908:

“(...) UNA JOVE SEGRESTADA

se’ls aparegué una dona totalment nua, pràcticament convertida en un esquelet, bruta i amb els cabells embullats com una fera. La impressió que va tenir el Jutjat fou tremenda.

El Jutge es va adreçar a Pilar i aquesta li va fer un gest d’ensurt i un posat de com voler fugir, tot imitant als conills que corrien a amagar-se als seus caus. Interrogada la jove es va veure que no sabia parlar i que es trobava en complet estat d’idiotesa.

Els acompanyants del Jutge la van embolcallar en una manta i la van conduir a una cambra veïna, col·locant-la sobre un llit. La segrestada con-templava tot allò que li feien els seus benefactors amb ulls d’espant.

En les faccions de la malaguanyada Pilar, tot i que trans-formades pels efec-tes de la fam i de la misèria, van descobrir els allí present signes d’una gran bellesa. Els seus ulls són bellíssims i quant més serena con-templava amb els seus ulls, quasi immòbils, els del Jutge, semblaven els d’una gran i artística nina.

La desgraciada criatura fou conduïda en una llitera a la Casa de la Misericòrdia, acom-panyada d’un nombrós públic que no parava de cridar furio-sament i demanant el cap dels culpables.

La noia, tot i el seu estat d’idiotesa, sembla que va entendre el canvi immediat que li havia passat a la seva vida, ja que no va rebutjar i fins i tot va agrair les cures de les persones que la voltaven per cuidar-la.

El jutge va interrogar als pares decre-tant a l’acte el seu empresonament, essent necessari per portar-los a la presó, l’auxili eficaç de diferents parelles de la benemèrita, els quals van impedir que el veïnat es prengués per la seva mà

la més terrible de les venjances.

Es coneix en el poble que la segrestada la van tancar als nou anys d’edat i que des d’aleshores no s’havia nodrit més que de les herbes i els desperdicis que llençaven als conills”.

Detall de la plaça de la Vila d'Almacelles a principis de segle XX, quan va succeir l'esgarrifós segrest de 1908

D’un diari de Lleida, prenem els interessants detalls del segrest d’una jove, que acaba de ser descobert per alguns veïns d’Almacelles, un poble d’aquella província.

Almacelles és una vila pintoresca, d’uns mil cinc-cents habitants, de costums senzilles, on poques vegades passen fets de caire criminal, raó per la qual l’injust fet que s’acaba de descobrir ha provocat una fortíssima conmoció al veïnat, fins al punt d’haver-se temut per una d’aquestes tremendes venjances que en alguns cops s’han arribat a produir en alguns pobles que s’han pres la justícia per la seva mà.

La segrestada és una jove d’uns 25 anys, filla d’un matrimoni pobre. Es diu Pilar Rodríguez i ha romàs setze anys tancada en una miserable habitació que els infames pares havien convertit -al mateix temps que en una conillera- en una presó inmunda per a la seva malaguanyada filla.

El descobriment d’aquest horrorós crim es deu a la casualitat. Fa uns dies un veí del poble va entrar a la casa del crim ja que els seus propietaris estaven

ausents i atret per uns gemecs va arribar fins a les conilleres, la porta de les quals va obrir-se fàcilment ja que, sens dubte per un oblit, s’havien deixat posa-da la clau al pany, els cruels pares de la desgraciada Pilar.El pobre home va donar un pas enrere esglaiat davant l’espectacle que se li oferia al davant seu, aconseguint sortir d’aquell maleït lloc.

La notícia aviat es va estendre per tot el poble arri-bant ben ràpidament a orelles de les autoritats.

En presentar-se al Jutjat, acompanyat de nombrosos veïns, els segrestadors es van mostrar sorpresos i van negar rotundament allò que se’ls deia.

El veí de referència es va presentar aleshores davant el jutge a qui va portar fins a les golfes del pis de dalt que tanta por li havia causat unes hores abans. A la vista d’aquell tristíssim espectacle, les autoritats van quedar horroritzades.

Tirada sobre el terra, damunt un llit de fems i voltada de conills que anaven i venien en totes direccions,

10 11

12 13

Arran d’uns estu-dis sobre la història del FC Barcelona, endegades pels his-toriadors i periodistes esportius José Alberto Salas i Daniel Badia, van descobrir que el primer lleidatà en jugar al FC Barcelona fou un almacellenc, més concretament en Pere Molins Pascual, nascut a la nostra vila el 15 de febrer de 1889. D’aquest juga-dor només es coneix que venia prèviament de l’equip X Spòrting Club, un equip for-mat per jugadors del recentment creat RCD Espanyol. Va jugar al Barça com a defensa des de l’any

1912 fins al 1915. Jugà un total de 21 partits (17 amistosos, 2 del Campionat de Catalunya i 2 més del Torneig dels Pirineus Orientals). Val a dir que en aquells anys encara no existia la lliga espanyola i que el futbol es trobava en les beceroles. Fos com fos, durant aquells anys el Barça va guanyar la primera Copa Catalunya. Com a dada curiosa també

cal dir que Pere Molins era un renomat esportista que des-tacava, a més d’en futbol, en submarinis-me –tota una proesa en aquells anys!– i en llançament de javeli-na i disc. A la foto, (cedida per l’arxiu del FC Barcelona) podem veure l’equip del FC Barcelona l’any 1913, amb Pere Molins, el segon per la dreta de la fila superior, on estan tots drets.

Donada la bona aco-llida dels continguts àudiovisuals que fins a la data es feien des d’aquesta secció muni-cipal i que es penja-ven periòdicament a la xarxa; l’Ajunta-ment d’Almacelles ha donat un pas més i ha estrenat un nou canal de televisió on-line: Almacelles TV.En aquest canal, a banda de fer els repor-tatges d'esdeveni-ments que es van cele-brant a la vila; anuncis; video-clips, etc; a partir d'ara s’oferiran progra-mes 100% de produc-ció pròpia fets per i per als almacellencs.

S’intentarà aprofitar al màxim els recursos que ja té la població i s’instal·laran platós provisionals a Casa Clara i al Museu Josep Mas Dordal, entre altres enclavaments destacats. També es faran espais informa-tius i creatius d'inte-rès general als què hi podrà accedir tothom en general.En un principi, els

programes es podran veure on-line al face-book "Almacelles Televisió" o al canal de youtube "Almacelles TV". També es poden enviar els vídeos al correu particular de qui s’interessi per algun contingut especial si s’envia la sol·licitud prèviament a l’adre-ça electrònica alma-cellesaudiovisuals@gmail.com.

Un almacellenc, jugador pioner del Barça

Almacelles TV on-line

Ateses les peticions dels usua-ris del CAP d’Almacelles i del seu personal sanitari, l’Ajuntament ha iniciat els primers passos per veure de quina manera es podria ampliar i adequar l’actual edifici a les necessitats d’una ABS com la d’Almacelles que dóna servei a uns 12.000 usuaris de la subco-marca del Pla de la Llitera. Aquest edifici es va inaugurar fa 20 anys i ha quedat del tot obsolet per a les funcions que requereix aquest tipus d’equipaments avui en dia.En aquest sentit, durant el mes de desembre es van iniciar les visites amb els doctors Josep Pifarré, director territorial del Dep. de Salut a Lleida; i Ramon Piñol, director del Sector Sanitari de la zona de Lleida. Aquestes visites van permetre veure i valorar sobre el terreny l’estat de l’edifici actual, les mancances més immediates a resoldre i la manera de planificar la seva ampliació futura.

Donada la gran quantitat de cap-ses i embalums de paper i cartró que es llencen durant les festes de Nadal; l’Ajuntament d’Almacelles va instal·lar sis punts de reco-llida de cartró i capses de regal i joguines entre els dies 24 de desembre i el 8 de gener de 2015. Amb aquesta actuació es facilita el reciclatge d’aquest material i no es perjudica la capacitat dels conteni-dors convencionals que fins ara se saturaven en aquestes dates.

Ampliem el CAP

Punts de recollida de cartró

Des d’aquestes línies voldríem saber una mica més d’una de les joves promeses del futbol a nivell de l’Es-tat espanyol. Es tracta de la Glòria Pelegrí, una almacellenca que està jugant en la pri-mera divisió femenina de futbol, a les files de l’equip Sant Gabriel de Barcelona. Quan parlem amb ella, ens comenta que des de sempre li ha encan-tat el futbol. De fet, l’afició li ve de ben petita, quan jugava al pati amb les seves amigues. Anys més tard, l’entrenadora de l’equip de futbol-sala femení d’Almacelles, Maribel Luengo, la va posar a les files de l’equip local i d’aquí va saltar a l’equip de la UE Lleida, a 2a. divisió, on va des-tacar sobremanera i on va jugar durant cinc temporades. De l’equip lleidatà desta-

ca les ganes de pujar a la primera categoria espanyola –l’anome-nada “Súperlliga”–. Malgrat haver jugat el play-off no va poder ser i va ser aleshores, gràcies a la interces-sió d’un entrenador, que va accedir a les proves de selecció de l’equip barceloní, on va aprovar-les, la van fitxar i on con-tinua jugant avui en dia. D’aquests temps recorda la gran ajuda i suport que li va donar una altra alma-cellenca jugadora de futbol en 1a. divisió espanyola, la portera

Mònica Blasco.La Glòria ens comen-ta que el seu somni seria arribar a jugar a l’equip del Barça, un altre dels equips que també hi participa en aquesta lliga formada per 16 equips d’arreu de l’Estat. Malgrat tot, afirma que està molt orgullosa de jugar amb el Sant Gariel de Barcelona, un equip modest, amb moltes debutants però molt familiar, amb una clara aposta pel fut-bol femení i de trac-te cordial i proper. Enhorabona i molts ànims!

Glòria Pelegrí Quintana

Tot i que des del Centre de Sant Joan de Déu ja fa més de vint anys que es recullen diàriament les dades meteoro-lògiques d’aquest indret del Pla d’Al-macelles, és des de fa vuit que forma part de la Xarxa d’Obser-vadors Meteorològics de la Generalitat de Catalunya. Així, el

grup d’interns que es fa càrrec de la lectura diària i trans-cripció de tots els registres que, poste-riorment s’envien al Servei Meteorològic de Catalunya, està format per vuit per-sones amb discapa-ciatat intelectual que estan supervisats per un voluntari del centre. El proppassat

mes d’octubre aquest grup d’observadors van participar en la 6a. Trobada de mem-bres que conformes la Xarxa d’observa-dors meteorològics que va tenir lloc a Mollerussa i on van participar d’interes-sants xerrades a càrrec de recone-guts meteoròlegs de Catalunya.

Xarxa d’observadors mete-orològics

El dia 7 de desembre fou l’escollit per celebrar la tradicional Festa del Socia de l’entitat més vete-rana d’Almacelles: l’ARCA. Uns 200 socis van acudir al sopar on tots van destacar la importància que una associació cultural resistís amb èxit el prop de mig segle d’ac-tivitat. Felicitats!

49 anys de l’ARCA

El proppassat 11 de desembre, l’alcalde d’Almacelles Josep Ibarz, es va reunir amb la Sra. Dolors Tella, delegada de Territori i Sostenibilitat a Lleida, per iniciar el desenvolupament d'un nou sec-tor industrial de 10 hectàrees al costat de l’empresa Fertiagro d'Al-macelles, on algunes empreses ja s'han interessat per instal·lar-se.

Amb motiu de la celebració de la proppassada Marató de TV3, dedi-cada a combatre les malalties del cor, els alumnes de 3r d’ESO de l’INS Canigó d’Almacelles Maria Salla, Carlota Monfort, Sandra Noró i Blanca Alegre, van guanyar el 3r. premi en el concurs de car-tells “Pinta La Marató 2014”, que es va fer entre l’alumnat de tots els instituts de Catalunya. Felicitats!

Noves zones indus-trials

Premi per a l’INS Canigó

1514

15è.- Escultura: Arbres de ferroValoracions: M’encanta: 3 (3%)

M’agrada: 32 (29%)No m’agrada: 53 (47%)

Rànking de les millors escultures urbanes d’AlmacellesSegons una enquesta feta a les xarxes socials durant el mesos de novembre i desembre de 2014.

Amb un total de 120 vots, el resultat ha estat el següent:

1r.- Escultura: La FinestraValoracions: M’encanta: 69 (62%)

M’agrada: 30 (27%)No m’agrada: 7 (6%)

2n.- Escultura: Natura.Vida.CulturaValoracions: M’encanta: 40 (36%)

M’agrada: 40 (36%)No m’agrada: 13 (12%)

4t.- Escultura: AtenaValoracions: M’encanta: 35 (31%)

M’agrada: 38 (34%)No m’agrada: 22 (20%)

6è.- Escultura: Porta de VentafarinesValoracions: M’encanta: 26 (23%)

M’agrada: 61 (54%)No m’agrada: 13 (12%)

3r.- Escultura: Nominas MudasValoracions: M’encanta: 36 (32%)

M’agrada: 50 (45%)No m’agrada: 9 (8%)

5è.- Escultura: L’ObeliscValoracions: M’encanta: 29 (26%)

M’agrada: 53 (47%)No m’agrada: 20 (18%)

7è.- Escultura: Avió de 1927Valoracions: M’encanta: 25 (22%)

M’agrada: 78 (70%)No m’agrada: 5 (4%)

8è.- Escultura: Tribuna del Palau dels Barons d’EsponellàValoracions: M’encanta: 25 (22%)

M’agrada: 53 (47%)No m’agrada: 17 (15%)

9è.- Escultura: Josep Mas DordalValoracions: M’encanta: 24 (21%)

M’agrada: 53 (47%)No m’agrada: 18 (16%)

10è.- Escultura: PeixValoracions: M’encanta: 20 (18%)

M’agrada: 54 (48%)No m’agrada: 19 (17%)

11è.- Escultura: Monument al món del CiclismeValoracions: M’encanta: 18 (16%)

M’agrada: 51 (46%)No m’agrada: 29 (26%)

12è.- Escultura: EónValoracions: M’encanta: 17 (15%)

M’agrada: 58 (52%)No m’agrada: 25 (22%)

13è.- Escultura: Monument a la SardanaValoracions: M’encanta: 24 (21%)

M’agrada: 56 (50%)No m’agrada: 14 (13%)

14è.- Escultura: Estendard romàValoracions: M’encanta: 14 (13%)

M’agrada: 40 (36%)No m’agrada: 38 (34%)

16 17

La Clamor Amarga o Clamor d’Almacelles és l’únic curs d’aigua natural que travessa el nostre terme. Comença a formar-se en les primeres estribacions de la Serra de les Comes, entre Albelda i Castillonroi, i desguassa al riu Cinca entre les poblacions de Saidí i Fraga. Tot i que ara està canalitzada, fou i continua essent un referent hídric i morfològic de primer ordre com ho demostra que s’escollí com a frontera natu-ral des de temps immemorials per definir els límits dels territoris aragonesos i catalans. Com a curs d’aigua natural està sotmés a les condicions mete-orològiques i orogràfiques de la zona on està i, avui per avui, és conforma com el desguàs natural de la zona central dels territoris irrigats pel Canal d’Aragó i Catalunya. Aquest fet no li treu importància ja que recull totes les aigües sobrants del reg de 60.000 Ha, així com les aigües pluvials i les residuals de les poblacions veïnes. Aques fet fa de la Clamor Amarga el major desguàs en tamany i importància de la zona regable del Canal d’Aragó i Catalunya, ja que la resta de desguassos menors o bé desguassen directa-ment a la Clamor o als rius Segre i Cinca.

Per explicar el que va passar durant els dies 29 i 30 de novembre de 2014, quan la Clamor es va desbor-dar en diferents punts i va provocar trencament d’al-gun pont i inundacions de camps i vies de servei, cal veure quin és el cabal normal d’aquest rierol durant els diferents mesos de l’any. Per establir el cabal es disposa d’un mesurador a l’alçada de Saidí, quan la Clamor arriba a la seva màxima capacitat. Així, en

El desbordament de la Clamor (30 de novembre de 2014)

Conca de la Clamor

temps de regs, quan la Clamor arreplega gran part de les aigües sobrants, el cabal oscil·la entre els 3 i 4 m3 per segon. Durant la resta de mesos, el cabal baixa als 2 i 3 m3 per segon. Doncs bé, el dia 30 de novembre es va arribar a registrar un cabal de 30,6 m3 per segon, 10 vegades el cabal normal i –evidentment- del tot excessiu per la llera normal de la Clamor. Segons els registres existents, tot i que aquest tipus de crescudes no són excepcionals, no es tenien dades de tal magnitud fins aquesta darre-ra del 30 de novembre. Altres crescudes de cabal importants van tenir lloc l’11 d’abril de 2009 amb 21,2 m3 per segon i el 14 de juliol de 2013 amb 16 m3 per segon.

Aquest fet va succeir principalment per les pluges registrades durant gran part del mes de novem-bre, fet que va saturar els sòls i va col·lapsar els desguassos menors existents. A aquest episodi cal afegir les quantioses pluges que van caure en dos dies i que va sobrepassar la capacitat màxima de canalització de la Clamor. Així, segons les dades de les estacions meteorològiques properes, entre els dies 28 i 30 de novembre van caure: Tamarit de Llitera-La Melusa, 62 l./m2; Alfarràs, 79,9 l/m2; Alguaire-Aeroport, 80,8 l/m2; Gimenells-IRTA, 59,6 l/m2; Raimat, 67,2 l/m2; Fraga, 75 l/m2 i Almacelles-Sant Joan de Déu, 50,7 l/m2. Podríem dir que totes aquelles pluges de més de 10 l/m2 diàries i cons-tants en un període curt de temps faciliten aquest tipus d’episodis.Pont de la Clamor trencat pels aiguats al seu pas per Sucs

La Clamor desbordada a l'alçada de Saidí

Precipitacions caigudes entre els dies 28 i 30 de novembre

Zona inundada

Desperfectes

Alfarràs79,9 l/m2

Almacelles50,7 l/m2

Raimat67,2 l/m2

Gimenells59,6 l/m2

Saidí75 l/m2

La MedusaTamarit de L.

62 l/m2

Alguaire80,8 l/m2

1918

Les darreres festes de Nadal a Almacelles van iniciar-se el cap de set-mana del 13 i 14 de desembre amb un munt d’activitats. D’una banda, el tradicional Mercadet de Santa Llúcia que va tenir lloc a la Sala d’Exposici-ons del Centre Cultural a càrrec de les Mestresses de Casa i que va ser el tret de sortida a l’expo-sició del gran pessebre del Sr. Joan Osuna, tota una institució en aquest art. D’altra banda, la

Festa Solidària de Creu Roja Almacelles, amb la recollida de joguines i la campanya de recaptació de fons per a l’alimenta-ció infantil. El diumenge 14 de desembre hi va haver el Mercat de Nadal al Centre Històric, amb inflables i xocolatada popular –on es van reco-llir fons per a la Marató de TV3- i la visita del Pare Noël, que va venir a recollir les cartes dels qui es van voler atan-sar. Creu Roja també hi

Nadals 2014-2015va participar amb el Mercat d’Intercanvi de Joguina i de llibre de segona mà.Destaquen d’aquests dies de desembre els concerts de l’Escola Municipal de Música que van oferir al Centre de Sant Joan de Déu, a la Residència Municipal d’Avis i al mateix Centre Cultural. Altres concerts i recitals a destacar foren la lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra a l’Au-ditori del Centre Cultural, el festival dels alumnes del CEIP Antònia Simó o l’es-

pectacular concert de l’Or-feó Lleidatà el dia 21 de desembre que, sota el títol Christmas&Swing, ens van delectar d’un fantàstic con-cert de música de Nadal a ritme de godspel i swing.També hi hagué un espai molt destacat per als més petits, com no podia ser d’una altra manera en aquests dies tan especi-als. En aquest sentit, va tenir gran èxit la celebra-ció del XXIIIè Xispeta Park, la Gramola de Contes, les pel·lícules d’animació espe-

20 21

cials que s’hi van projec-tar al Cinema del Centre Cultural, les sessions de tallers de manualitats al Museu, la visita del Camarlenc Reial a la Llar d’Infants i al col·legi de la Plaça de l’Ensenyança, la rua del Pare Noël i la impressionant Desfilada de les Carrosses de SSMM els Reis Mags de l’Orient que va omplir de llum, color i fantasia el carrer Major i la Plaça de la Vila el vespre del dia 5 de gener.

No hem d’oblidar tampoc la rebuda de l’any nou a la plaça de la Vila, amb raïm i cava per a tothom que hi va assis-tir, així com una anima-da revetlla musical amb DJ’s per entrar en calor. També fou destacat l’am-bient esportiu nadalenc que s’hi va respirar, amb especial atenció a l’exhi-bició del Club Munigim’s de Gimnàstica Rítmica o les curses de l’Indiot el dia 24 de desembre o la Sant Silvestre el dia 31.

El mes de desembre va tenir lloc una reunió amb els quatre arquitec-tes col·legiats d’Almacelles, a més de l’arquitecte de l’Ajuntament, per estudiar les actuacions que caldri-en fer per optimitzar i fer més fluïd el trànsit pels diferents vials de la població. La principal aposta a què varen arribar tots cinc és la conne-xió de l’Av. de Josep Mas Dordal amb l’A-22. D’aquesta manera, s’evitaria molt trànsit de pas –en direcció Lleida bàsicament– i es reforçarien alguns vials nord-sud, que actuarien de distribuïdors de trànsit menor pel centre de la vila.

L’artista almacellenca Marta Murgades ha volgut regalar al seu poble nadiu una de les seves dar-reres peces que porta el títol “Terra Mater” i que va formar part de la seva col·lecció Nueva Eva, que va estrenar-se a la Sala S’Escorxador de Marratxí, a Palma de Mallorca. Marta Murgades és molt recone-guda com a restauradora d’obres d’art i patrimoni, tot i que darrera-ment se la coneix més per la seva vessant artística. El quadre donat pretén ser un homenatge al seu poble i a les seves arrels alma-cellenques, és un llenç on empra diferents tècniques com són l’oli, l’acrílic, el pa d’or i el de plata.

Fa més de vint anys que diferents ajun-taments reclamen al Govern d’Aragó que millori el ferm i el tram de carretera de 2 Km que entra dins d’aquesta comu-nitat i que resoldria una bona connexió d’Almacelles i l’A-22 amb la N-230, i ja que a data d’avui no s’ha resolt aquest problema; l’alcalde d’Almacelles i dipu-tat provincial per CiU Josep Ibarz, i el també diputat pro-vincial i portaveu de CiU a l’Ajuntament d’Almenar Sr. Antoni Ponz, es van reunir per crear un corre-dor de primer ordre en aquesta zona del nord del Segrià i sud de la Noguera, que consistiria en millorar la carrerera que acce-deix a Almenar des de la C-159 (Almacelles-Alfarràs amb el tram aragonès) a l’alçada del nucli agregat de la Bassa Bona, i des d’allí connectar amb l’A-14, la mateixa població d’Almenar i des d’aquest punt,

accedir a través d’un nou vial ja projectat que creuaria el riu Noguera Ribagorçana fins a connectar amb la carretera C-26, que va a Algerri i Balaguer.De fer-se realitat aquest corredor, es podria connectar en una sola carretera Alcarràs i la N-II, els pobles de Gimenells, Sucs, Almacelles i l’A-22, Almenar i l’A-14, la N-230, Algerri i Balaguer des d’on es podria connectar amb la futura autovia prevista i anar fins al Pirineu per la C-13, o bé a Tàrrega per la C-53 i Barcelona. Aquest corredor dona-ria sortida a un gran

flux de trànsit nord-sud, des de la vall del Cinca fins al Pirineu, desconges t i onan t tota la zona propera a Lleida ciutat. En un primer moment, amb-dós diputats proposa-ran aquest projecte d’interconnexió a la Diputació de Lleida, a la Generalitat de Catalunya i als Consells Comarcals del Segrià i de la Noguera, a fi d’ob-tenir el recolzament d’aquestes institu-cions i mirar quines són les possibilitats de tirar endavant amb aquest projecte ate-ses les consignacions pressupostàries del moment.

Per un nou corredor viari Reunió d’arquitectes

Marta Murgades

El dia 2 de gener va tenir lloc la presentació del llibre “20 relatos para trayectos cortos”. Un recull de vint històries en la qual intervé l’almacellenca Aïda Loizu com a autora d’un d’ells titulat “Un día de vacaciones”. En la presenta-ció també hi va participar l’editor Sr. Lorenzo Doncel. Felicitats i endavant!

Aïda Loizu, escriptora

2322

L'abans i el desprésDetall Plaça Fortuny

Any 1908

Any 2015

A data 1 de gener de 2015, segons el Padró Municipal d’Almacelles, la vila acaba l’any 2014 o enceta el present amb un total de 6.947 habitants, dividits en 3.665 homes i 3.282 dones. Això vol dir un lleuger increment demogràfic respecte

a l’anterior, que el va tancar amb 6.932 habitants. Aquest augment de 15 habi-tants (un 0,21%) es deu –bàsicament– al creixement vegeta-tiu positiu (62 nai-xements i 54 defun-cions), així com les altes per canvi de residència (303

altes) enfront les baixes per canvi de residència (202 bai-xes). La resta de 94 baixes fins a aconse-guir el resultat final són degudes a bai-xes per caducitat o per inclusió indegu-da d’immigrants que han retornat als seus països d’origen.

El dia 8 de gener, l'Ajuntament d'Almacelles va fer un minut de silenci a les 12 hores davant l'edi-fici consistorial, com a símbol de protesta i rebuig a l'esgarrifós atemptat gihadista que es va pro-duir a París el dia anterior contra els interessos de la revista Charlie Hebdo, i que va produir la mort de 12 persones entre personal de la publicació i policies

Per acabar l’any 2014, el MAU va voler organitzar la seva dar-rera gran exposició. Es tractava d’una mostra doble. D’una banda, una exposició pictòrica de l’ar-tista Josep Talamonte, que sota el títol “Oliveres, somnis i altres pensaments”, ens va oferir una interessant antològica de la seva darrera obra. D’altra banda, l’ex-posició sobre el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, incidint especialment en aquells aspectes que van tenir molt a veure amb la nostra vila, com van ser la campanya de preven-ció i eradicació de l’epidèmia de paludisme o la portada del telèfon l’any 1916.

L’artista almacellenc Vicent Torres fou seleccionat per la Galleria Collage d’Art contemporani de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB) per dur a terme una expo-sició col·lectiva que, juntament amb set artistes més, pretèn recaptar fons per a la recerca contra el càncer.Aquesta exposició, que s’inaugurà el passat 21 de novem-bre, porta per nom ADN ART i col·labo-

ra, a més d’en Vicent Torres, obres dels pintors Joan Català, Xavier Màrquez, Toni Uceda, Daniel Royo, Víctor Mateo, Jaume Genovart i Sebastià Farré. Vicent Torres hi participa amb cinc

quadres que simbo-litzen la seva visió de l’ADN i de com aquest té molt a veure amb el desenvolupament de la malaltia del càncer. La Galleria Collage és una de les més representatives de les Terres de Lleida i en ella hi han exposat pri-meres figures de l’art contemporani, com el mateix Mariscal. S’hi fan visites guiades i en Vicent Torres està encantat amb aques-ta iniciativa i el fet d’haver seleccionat la seva obra per a aquesta exposició tan especial.

Almacelles comença el 2015 amb 6.947 habitants

Vicent Torres i l’exposició solidària ADN ART

Minut de silenci pels atemptats de París

Josep Talamonte i La Mancomunitat

24

Entrevista a Rodolf Fauria i Gort, reconegut pintor i paisatgista de l'anomenada Escola pictòrica de Toulouse

“Tot i que pinti un paisatge de la Bretanya no puc evitar de posar-hi una mica de la llum d’Almacelles”

Nascut a Almacelles el 1934, en Rodolfo Fauria, des del seu exili a França, destaca com un dels refe-rents en la pintura impres-sionista de finals del segle XX a França, i un expert en reflectir paisatges, llums i els colors de la natura en els seus quadres.La primera pregunta sembla lògica, com us vàreu iniciar en el món de la pintura?El primer contacte amb el món de l’art fou quan tenia 11 anys i vaig arri-bar a França, a Toulon. No parlava el francès i el pro-fessor em feia dibuixets a la llibreta i em posava el nom en francès: un gat, un gos, una casa... Després em deia que dibuixés les coses que volia aprendre a dir en francès. Segons sembla els meus dibuixos li van agradar tant que li va donar notícies d’aquest do al director de l’escola qui, a la vegada, va convéncer al meu pare per a que iniciés els estudis de Belles Arts. No tenia encara 12 anys però hi van accedir i em vaig apuntar.Tanmateix, els meus pares no confiaven gaire en aquests estudis i als 15 anys em van portar a Toulouse per a que aprengués l’ofi-ci de sastre a casa d’un tal Monné, que també era un exiliat d’Almacelles. Als aprenents ens feien anar a cursets tècnics i allí també vaig aprendre la tècnica del dibuix de moda. En posar el taller de costura, tant aviat feia vestits com venia qua-dres.Hi va haver alguna persona

o pintor que t’influís en la teva tècnica?La meva entrada al món professional de la pintura fou en conéixer un altre pintor català a l’exili, n’Hi-larión Brugarolas. Em va presentar pintors tolosans de prestigi i em va animar a exposar junts, amb pin-tors francesos i espanyols exiliats. Un altre artista espanyol refugiat, l’escul-tor Antonio Alós, va crear la galeria d’art Art Present on també hi vaig exposar sovint i d’on vaig arribar a ser pintor permanent de la galeria.Quina és la temàtica que prefereixes pintar?En principi són molts els temes que m’interessen. Curiosament m’encanta el simbolisme. Criticar certes coses de la societat amb ironia, sigui la política o la religió. Tot i així, aques-ta temàtica és la menys coneguda de la meva obra. La representant que

tinc a Espanya, na Violeta Izquierdo, prefereix donar a conéixer la meva vessant paisatgística.L’exili, el canvi de país, de ciutats... Tots aquests can-vis t’han influit en la teva pintura?Evidentment que l’exi-li m’ha fet un desarrelat. Però aquest desarrelament no ha estat pas negatiu per mi, al contrari. De fet, no em sento desubicat enlloc. Estic bé estigui on estigui. Tots aquests paisatges que travesso els transformo en records d’infància. Aquell sol que ens feia pràctica-ment impossible veure les parets del meu poble a l’es-tiu quan les pintaven amb calç i que m’encegava... Almacelles s’ha modernitzat i ha crescut moltíssim i no té res a veure amb aquells anys quaranta però aquell sol d’estiu encara hi és, i tot i que pinti un paisatge de la Bretanya no puc evitar de posar-hi una mica d’aquella

llum. Podríem dir que trio els paisatges en funció de la llum que li puc donar, i que aquesta sigui el camí que em condueixi a l’interior del quadre. Un dels meus amics que és metge em va diagnosticar en aques-ta necessitat de llum les anades i vingudes cap aquí i cap allà que vaig haver de fer de petit. Potser té raó perquè vaig creuar els Pirineus a peu dues vega-des, la primera el 1939 i la segona el 1946.Formes part d’alguna asso-ciació o entitat que doni a conéixer la teva obra?En el seu dia vaig formar part de la major part d’as-sociacions de pintors de la regió del Midi, de l’Occitània i de la part meridional fran-cesa. Allí hi havia l’Hilarión Brugarolas i en Max Valet, entre d’altres, amb els que vàrem formar el Grup Orion. Amb aquest grup vam expo-sar força per la Catalunya Nord, especialment al Voló, on en Max Valet era copro-pietari d’una galeria d’art força coneguda. També formo part de cercles més petits de crítics d’art, com la que presideix la crítica d’art Aline Llareur Dinier, qui em promociona i difon la meva pintura arreu. Altres suports on es pot conéixer la meva obra és merament bibliogrà-fica, amb mencions força interessants al Dictionnaire de Toulouse, al Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX i al Diccionario Biográfico Español, editat recentment per la Real Academia de la Historia de España.