LOCVS AMŒNVS L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla ... · The architect Antoni de Falguera i...

LOCVS AMŒNVS 5, 2000-2001 277 - 290

Aleix Catasús i [email protected]

Resum

L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) va viure a cavall entre el modernisme i elnoucentisme. Llicenciat l’any 1900, l’inici de la seva carrera professional es va desenvolupar a lespoblacions de Palau de Plegamans, Sentmenat, Castellar del Vallès i Tossa de Mar. L’any 1906 vaentrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant i el 1916 va esdevenir capd’arquitectes. Va ser en aquesta època quan va construir els seus edificis més embemàtics: l’EscolaMunicipal de Música (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914). Amb l’arribada delnoucentisme l’obra de Falguera perd interès artístic i la seva activitat se centra en la restauraciód’edificis medievals, com ara la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929). De laseva vessant d’historiador de l’art destaca també l’obra que va escriure conjuntament amb JosepPuig i Cadafalch i Josep Goday i Casals, Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).

Paraules clau:arquitectura, modernisme, arts decoratives, noucentisme.

Abstract

The architect Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)The architect Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) was astride the Art Nouveau and theNoucentisme (a Catalan art style of the XXth Century). He graduated in the year 1900 and hestarted developing his professional career in the villages of Palau de Plegamans, Castellar delVallès, Sentmenat and Tossa de Mar. In the year 1906 he started to work in the Town Council ofBarcelona as Assistant Architect and in 1916 he became Head Architect. It was during this periodthat he built up his most emblematic buildings: the Escola Municipal de Música of Barcelona(Town Council Music School) (1916-1927) and the Casa de la Lactància of Barcelona (BreastfeedingHouse) (1907-1914). With the arrival of the Noucentisme Falguera’s work lost interest and hisactivity focused then on architectural recovers of medieval buildings such as the recover of theCity Hall building of Barcelona (1929). As an art historian as he was it has to be mentioned theoutstanding work written in collaboration with Josep Puig i Cadafalch and Josep Goday i Casals,called Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).

Key words:Architecture, Art Nouveau, Decorative Arts, Noucentisme.

L'arquitecteAntoni de Falguera i Sivilla

(1876-1947)

278 LOCVS AMŒNVS 5, 2000-2001 Aleix Catasús i Oliart

El propòsit d’aquest estudi és, principalment,revisar l’obra d’Antoni de Falguera, un ar-quitecte de principis de segle que inicial-

ment va participar del modernisme i l’obra del qualposteriorment es va definir en un estil plenamentnoucentista. L’any en què es va llicenciar com aarquitecte, el 1900, construïen a Barcelona granspersonalitats com Antoni Gaudí, Lluís Domènechi Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Vilasecai Casanovas, Enric Sagnier i Pere Falqués. Aquestsarquitectes, que personifiquen el moment més es-plendorós del modernisme, ja han estat molt estu-diats. Als anys setanta diversos historiadors, comOriol Bohigas, Joan Bassegoda, Mireia Freixa,Ignasi de Solà-Morales i Carlos Flores, van des-pertar l’interès pel modernisme a través de la pu-blicació de monografies sobre els arquitectes mésdestacats d’aquest període1. La manca de treballsmés profunds sobre altres arquitectes igualmentimportants, molt prestigiosos en la seva època, faque la seva obra només sigui coneguda i valoradapels estudiosos, i que hagi arribat de manera moltsuperficial als interessats en el modernisme.

L’elaboració d’aquest treball ha estat marcada,precisament, per una manca de bibliografia sobreAntoni de Falguera2. Per tal d’obtenir informacióha estat necessari realitzar un estudi de camp, queha recolzat en una investigació exhaustiva de di-versos arxius3 i en la recerca de referències biblio-gràfiques de l’època. La poca informació idocumentació que ha estat conservada pels descen-dents d’Antoni de Falguera ha afegit un grau mésde dificultat a la recerca.

L’interès de l’estudi que presentem té dues ves-sants. D’una banda, fem un breu repàs de l’obracompleta d’Antoni de Falguera, un arquitecte queha projectat alguns edificis destacats de Barcelona.D’altra banda, aportem nova informació sobre

aquest arquitecte i presentem algunes de les sevesobres inèdites, les quals donen sentit a la seva evo-lució i enriqueixen la coneixença de la seva trajec-tòria artística.

L’estil d’Antoni de Falguera;del modernisme al noucentisme

Antoni de Falguera i Sivilla va néixer a Barcelonal’any 1876 en el si d’una família benestant. El seupare fou un prestigiós notari de la ciutat, encara avuiel Col·legi de Notaris atorga un premi amb el seunom. Ell li va inculcar una educació estricta que liva permetre accedir a la carrera d’arquitectura, queva cursar juntament amb el seu germà Josep Maria.

Antoni de Falguera es va llicenciar a l’Escolad’Arquitectura de Barcelona l’any 1900. Va sercompany d’estudis d’arquitectes com Joan Amigói Barriga, Leonardo Rubacado, Salvador Valeri iPupurull o Alexandre Soler i March. Tots van re-bre a la Llotja4 una formació àmpliament moder-nista en un moment en què aquest movimentpassava pel seu millor moment. Antoni de Falgue-ra va viure l’eclosió modernista arran de l’ExposicióUniversal de 1888, i posteriorment amb les obresde Domènech i Montaner, Gaudí, Puig i Cada-falch, Sagnier o Domènech i Estapà. Aquest períodeva influir en l’estil d’algun dels seus edificis, tot ique, com veurem més endavant, la principal carac-terística de l’obra de Falguera serà un estil propifruit de la triple influència dels corrents artísticspersonificats per Gaudí, Domènech i Montaner iPuig i Cadafalch. Aquesta influència desemboca enun estil macat per unes formes austeres, tot i parti-cipar àmpliament dels recursos emprats a l’època,com són les arts aplicades.

1. Vegeu Mireia FREIXA, El mo-dernisme a Catalunya, Barcelo-na, 1991, p. 12.

2. L’estudi més extens que es pottrobar d’Antoni de Falguera a labibliografia moderna és a JoanBASSEGODA, Modernisme a Cata-lunya, Barcelona, 1976, p. 132;així com a Oriol BOHIGAS, Rese-ña y catálogo de la arquitecturamodernista (vols. I i II), Barcelo-na, 1982. També es pot consultarla necrologia que li va dedicarAdolf FLORENSA a Cuadernos deArquitectura, 8, Barcelona, 1947.

3. Dels arxius consultats, nomésl’Arxiu Administratiu de Barce-lona conté expedients arquitectò-nics d’Antoni de Falguera. Larecerca en altres arxius a Tossa deMar o Palau de Plegamans haestat infructuosa.

4. Llotja és el nom amb què esconeixia l’antiga Escola d’Arqui-tectura de Barcelona, ja ques’allotjava a l’edifci de la Llotja.Per a més informació, vegeu JoanBASSEGODA, Modernisme…, Bar-celona, 1976, p. 43-52.

279LOCVS AMŒNVS 5, 2000-2001L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)

En el projecte de final de carrera publicat al’Anuari d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’any1901, Antoni de Falguera mostra una clara influèn-cia de qui va ser professor seu, Lluís Domènech iMontaner. El projecte presentat va ser el Palau deles Aigües, que recorda el popular Castell dels TresDragons, construït al Parc de la Ciutadella ambmotiu de l’Exposició Universal de 1888.

A banda d’aquesta primera tendència cap a un estildomenechià, fruit dels seus estudis a la Llotja, Falgueraes va embarcar, seduït per Puig i Cadafalch i juntamentamb Josep Goday, en un monumental projecte derecuperació de l’art medieval català. Seguint el modelde la Société Française d’Archéologie, van realitzartot un seguit d’excursions pels Pirineus per fer-hifotografies i aixecar plànols. Així van estudiar idescobrir el romànic català, coneixements que vanrecollir a Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918). Les dimensions de l’obra, que va rebre el premiMartorell atorgat per l’Ajuntament de Barcelona, vanfer que s’hagués de publicar en tres volums, que esvan editar els anys 1909, 1911 i 1918. Malgrat quemoltes de les teories que es desprenen del llibre hanesdevingut desfasades, es tracta encara avui d’unapublicació molt valorada. Mentre realitzava els estudisper a aquesta gran obra i amb els coneixements queanava adquirint, Falguera va publicar altres obres, comMonografia sobre Sant Pere de Roda (1906),prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors deles obres romàniques a Catalunya (1907), els temesde les quals Puig i Cadafalch no va estudiar. Aquestsestudis sobre l’art medieval català no només van do-nar com a fruit aquests llibres, sinó que també vaninfluir en l’estil de l’arquitecte. Alguns clars exemplesde la influència medievalista en l’obra de Falguera són,com veurem, la Casa de la Lactància, l’Escola de Mú-sica o el cementiri de Palau de Plegamans.

A més d’aquestes dues influències en l’estil deFalguera, també es pot apreciar, sobretot en les se-ves primeres obres, la influència de Gaudí, amb unaclara tendència cap a l’aplicació de línies corbes iuna al·lusió a elements de la natura, trets propisdel modernisme més pur. Totes aquestes influèn-cies les veiem reflectides al llarg de la seva carrera,la qual mostra una tendència cap al noucentismeen les seves últimes obres, moment en què tambéretorna a l’historicisme que havia caracteritzat elsseus primers anys d’exercici professional.

Com tot bon artista modernista, Antoni de Fal-guera va dissenyar també alguns mobles i joies, alsquals va aplicar, de la mateixa manera que ho feiaen els seus projectes arquitectònics, formes ondu-lades i motius florals i acolorits.

Contràriament al que era habitual en la trajec-tòria dels arquitectes modernistes del moment,Antoni de Falguera no solia comptar amb el su-port econòmic per part dels mecenes burgesos. Elseu càrrec d’arquitecte municipal de Barcelona vacentrar la seva activitat en aspectes de caire més

urbanístic i burocràtic, i axiò va causar la disminu-ció de la seva producció arquitectònica. Un altrefactor que justifica que projectés poques obres ésel fet que durant la guerra civil espanyola fos cap-turat i patís tortures per part de la FAI, i un em-presonament que va marcar la resta de la sevacarrera i de la seva vida personal. Tot i que vamantenir el seu càrrec a l’Ajuntament de Barcelo-na, després d’aquesta experiència mai més va tor-nar a projectar cap obra.

L’obra d’Antoni de Falguera es pot dividir cla-rament en tres etapes: una primera on aplica unmodernisme de línies agitades i l’ús abundant deles arts aplicades; una segona que mostra la sevaevolució cap a l’angle recte i on fins i tot combinael modernisme amb el noucentisme, i una tercera,ja clarament noucentista, on desapareix definitiva-ment tot tret modernista.

Els primers treballs:modernisme amb gran llibertatcreativa i plàstica

En la primera etapa de l’obra d’Antoni de Falgue-ra s’observa una lleugera influència de Gaudí, tanten les formes corbes com en l’ús i el tractamentdels materials, com ara el trencadís, o en els aca-bats florals. Es tracta d’un període de vuit anysdurant el qual Falguera va treballar bàsicament alVallès i a Tossa de Mar5, on posseïa cases d’estiueig.D’aquesta època cal destacar la seva estreta relaciói col·laboració amb el seu germà Josep Maria, delqual es coneixen poques obres, fet que s’explicapel seu caràcter excèntic6. Tots dos van treballarjunts en diferents projectes de més o menys pres-supost, en els quals van aplicar unes formes sinuo-ses i imaginatives.

L’any 1900, Lluís Oller va fer saber al’Ajuntament de Palau de Plegamans la seva vo-luntat de construir un edifici destinat a allotjar unafàbrica tèxtil, el projecte de la qual va encarregarals dos germans arquitectes, els quals coneixia per-sonalment. Aquesta obra seria coneguda com aFàbrica Estruch7 i no seria l’únic edifici que dirigi-ria Antoni de Falguera a Palau de Plegamans;d’aquesta època se li coneixen el cementiri, la faça-na posterior de l’Ajuntament i una casa a la avin-guda Catalunya, obres fins ara inèdites de Falguera.L’estil d’aquestes obres s’adiu perfectament ambles construccions que sempre se li han atribuït. S’hapogut verificar la seva participació en aquests pro-jectes a partir de tres indicis: la confirmació per partd’antics veïns del poble, la constatació que era l’únicarquitecte que hi havia al poble i, el més impor-tant, la identificació del seu estil en aquests edifi-cis. A més, cal significar que Antoni de Falguera té

5. Contàriament al ques’acostuma a dir, Antoni deFalguera mai va ocupar el càrrecd’arquitecte municipal de Tossade Mar. La seva vinculació a la vilal’hem d’anar a buscar a la sevapertinença a una famíla d’anticsgovernadors de Tossa.

6. Josep Maria de Falguera i Sivi-lla va obtenir el títol d’arquitectel’any 1900. No se li coneixen gai-res obres. Als inicis de la seva car-rera va col·laborar amb el seugermà Antoni. És autor d’un mo-numental projecte de palau dejustícia per a una capital europea(1902), d’una casa al carrer Aragónúm. 371 (1904) i d’un magatzema l’avinguda Diagonal (1928), en-tre d’altres obres. També va es-criure un article a la revistaanglesa Academic Architectureand Annual Architectura Review,1, 1902, sobre el seu projecte depalau de justícia. Hereu de lafamíla de Falguera, va viure moltal marge del món de l’arquitecturai es va dedicar a altres afers.

7. Vegeu Josep M. SERRAVINYALS,«La Fàbrica», a Quatre Pins, 10,Palau de Plegamans, 1995.


un carrer amb el seu nom a la vila. Per a la cons-trucció del cementiri, Falguera va utilitzar arcs cecsa la façana principal, elements que va aprendre arrande l’estudi sobre arquitectura romànica que estavaredactant en aquelles dates. Aquest cementiris’assembla al de Sentmenat del Vallès en la utilitza-ció de trencadís i en el tractament dels espais i lesformes. Pel que fa als nínxols, tant el de Palau dePlegamans com els de Setmenat i Castellar del Va-llès, mostraven una gran riquesa creativa.

L’any 1902 el farmacèutic Antoni Novellas iRoig (1874-1955), germà d’un company d’estudisdels Falguera, va encarregar als dos germans la de-coració de la seva farmàcia, situada al número 77de la Rambla de Catalunya de la ciutat comtal. Ac-tualment aquesta farmàcia és considerada un delsestabliments modernistes més importants que esconserven a Barcelona8. Un dels motius pels qualsAntoni Novellas va confiar una obra tan delicadaa dos joves arquitectes acabats de llicenciar, va ser

8. Vegeu Lluís PERMANYER, «LaFarmàcia Novellas-Bolós conservala fastuosa ornamentación moder-nista del arquitecto Falguera», a LaVanguardia, 20 de novembre de1988, p. 38.

Figura 1.Fotografia d’època de l’interiorde la Farmàcia Novellas (Barce-lona, 1902).


la gran amistat que unia les dues famílies. AntoniNovellas passava temporades a Can Falguera, unamasia de la família que encara avui podem trobar aPalau de Plegamans. Va ser durant aquestes esta-des a casa de la família Falguera quan va conèixerCarmen de Falguera, amb qui l’any 1904 contrau-ria matrimoni. Més endavant, el matrimoni Nove-llas-Falguera encarregaria altres construccions aAntoni de Falguera, d’entre les quals destaca la sevaresidència al carrer Pablo Sáez de Barés, obra del’any 1923. Com els dos germans arquitectes, An-toni Novellas va ser un home interessat per la vidacultural i científica catalana. Prova d’aquestes in-quietuds és la seva col·laboració, juntament amb elseu germà Francesc Novellas, en la fundació de laInstitució Catalana d’Història Natural. AntoniNovellas és també conegut per ser l’introductor del’homeopatia a Espanya.

El programa iconogràfic que decora la farmà-cia va ser concebut pel mateix farmacèutic, comens desvetlla ell mateix a les seves memòriesinèdites, que encara avui es conserven a la FarmàciaBolós, antiga Farmàcia Novellas9. Aquestesmemòries inclouen una descripció detallada de ladecoració de la farmàcia i els problemes amb quèes va trobar quan va decidir obrir un negocifarmacèutic davant de la farmàcia del famós doc-tor Andreu.

De la col·laboració i el treball en comú del far-macèutic i els germans Falguera va néixer un pro-jecte que respon, com va escriure el mateixNovellas, al «gust neo-modern d’aquesta època».El disseny de la decoració de la farmàcia es va con-cebre amb la voluntat d’aprofitar l’espai petit i malconservat de què disposaven. A la porta principal,que dóna al carrer, trobem una magnífica vidrierapolícroma on es representa un taronger amb elsfruits madurs, sota el qual llegim el cognom No-vellas, que donava nom a la farmàcia. El mobiliari,farcit d’ornamentació modernista, és de fusta defaig tallada de color vermell, freixa i caoba. Se’nconserven una àmplia prestatgeria, el mostrador itres tamborets bancs. Tot el mobiliari és de formesmolt capritxoses i ondulades. El sostre de volta téun fons blavós amb dos frisos amb fulles i motiusbotànics que estan rematats per quatre medallonsverds i daurats amb la copa i la serp. Així mateix, alsostre també es poden observar unes cintes inscri-tes amb els noms dels farmacèutics Fors, Scheele,Carbonell i Lowery, dels quals Novellas se’n de-clarava un admirador fervent. En entrar a la far-màcia, sobre el taulell, hi ha un esplèndid frescdividit en dues parts per una prolongació en verti-cal de la prestatgeria de fusta i decorat amb unavidriera on es pot veure un test amb una flor. Alcostat dret trobem dos efebus que polvoritzen dro-gues amb un gran morter i, darrere seu, el sol eixint.Al costat esquerre podem veure un nen amb unaadormidera, les llavors de la qual extreu amb un

pal i deixa caure sobre un altre nen que està ador-mit. Al damunt, hi ha representada la Lluna ambmussols i ratpenats. Les dues parts d’aquest panellestan unides per una cinta on es pot llegir Corporanon agunt nisi solita («Les substàncies no actuensino és amb dissolució») i Omne cum sommo arce-sito recte fertur morbus («Tots els patiments es cal-men amb un narcòtic»).

Després de la guerra civil espanyola, AntoniNovellas, en veure que moriria sense descendèn-cia, va vendre la farmàcia a Antoni de Bolós i Vay-reda, el qual provenia d’una família de farmacèuticsque han conservat la botiga fins avui. Cal assenya-lar que els Bolós han conservat intacta aquesta flo-rida decoració, que aviat complirà un segle.

L’any 1905 Antoni de Falguera va entrar al’Ajuntament de Sentmenat del Vallès, on va dis-senyar el cementiri municipal. Es tracta d’un re-cinte de petites dimensions de clara influènciagaudiniana pel que fa a l’ús del trencadís i les sevescorbes sinuoses. Aquell mateix any va tornar aBarcelona per projectar el seu primer edificid’habitatges, al carrer Sardenya número 302. Estracta d’un edifici de cinc plantes amb un pinyóque el corona, característica que trobem sovint enels edificis modernistes de l’Eixample de l’època.

Un any més tard va projectar un edifici al car-rer Ravella número 15 de Barcelona. La finca tédos pisos, el primer dels quals presenta balcons deplanta ondulada i està coronada per tres pinyonsmixtilinis. El tractament de la pedra, poc escaira-da, li dóna una textura molt rugosa amb relleu, iels balcons, de planta ondulada, tenen una forja deforma abombada i motius vegetals. Sabem tambéque la casa comptava en els seus orígens amb unesgàrgoles que van ser retirades per perill que es des-prenguessin de l’edifici. Els plànols de la casa, queconsten a l’Arxiu Administratiu de Barcelona, es-tan signats per Ferran Romeu i Ribó i daten de l’any1879 i, com reconeix el Catàleg del patrimoni ar-quitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelo-na, no es corresponen amb l’estructura real de lafinca. Una altra raó per la qual cal pensar queaquests plànols no són els de la casa que es va cons-truir, és el fet que l’edifici presenta uns trets querecorden la Casa Calvet (1900) d’Antoni Gaudí.També cal tenir en compte el testimoni de la revis-ta Matériaux et documents d’art espagnol, que l’any1906 (làmina 63) va publicar una fotografia de lacasa i l’atribuïa a Antoni de Falguera. D’altra ban-da, l’estil d’aquesta casa s’adiu amb l’estil que ca-racteritza els seus projectes d’aquesta època, queconfirma a més aquesta primera influència gaudi-niana. La casa va patir un intent de requalificacióals anys seixanta, quan els veïns van demanar ques’inclogués dins del catàleg patrimonial de Barce-lona, a fi d’impedir-ne la demolició.

Després de la seva experiència barcelonina, ambla qual ja havia adquirit un cert prestigi, Falguera

9. A l’actual Farmàcia Bolós en-cara avui es pot demanar veure lesmemòries d’Antoni Novellas iRoig, on s’explica detalladamentel procés de decoració de la far-màcia. El manuscrit té el títol deMemorias y documentos, escritosy gráficos referentes a la vida deDon Antonio Novellas y Roig.


va rebre un encàrrec d’un important burgès deTossa de Mar, Joan Sans, que anys abans havia fetfortuna a Colòmbia amb el comerç del suro.L’encàrrec era la construcció d’una residència alpasseig Marítim de la vila de la Costa Brava, sobreuna antiga casa típica de pescadors, que estava enruïnes. No hi ha dubte, però, que Joan Sans i An-toni de Falguera es coneixien personalment, atèsque la família de Falguera passava temporades aTossa, on posseïen la casa del governador i la torreCodolar del castell. En aquesta edificació, Antonide Falguera també va recórrer a les línies agitades icorbes i a l’abundant ús de les arts aplicades. A cau-sa de la poca informació que es pot trobar de laCasa Sans als arxius de Tossa10, en aquest aspectenomés coneixem la col·laboració de l’escultor Al-fons Juyol, que constata la revista Matériaux et do-cuments de l’art espagnol (any 1908, làmina 7, i1910, làmines 44 i 117), però desconeixem el nomdel forjador i altres artesans que necessàriament hivan treballar. L’estil i alguns dels elements de la casasón molt propers a l’arquitectura de Gaudí i elsseus seguidors, com Valeri i Pupurull o Josep Ma-ria Jujol i Gibert, que l’any 1915 projectaria la fa-mosa Casa Negre, el coronament de la qualpresenta similituds amb la Casa Sans. Va ser el pri-mer cop que Antoni de Falguera va recórrer a l’úsdels arcs esglaonats, els quals esdevindrien trets ca-racterístics de la seva obra arquitectònica.

La façana principal de la casa està orientada capa la muntanya. Es tracta d’una façana d’un estil moltclàssic i elegant que té poc a veure amb el moder-nisme. És a la façana posterior, que mira a mar, onFalguera va aplicar unes formes totalment moder-nistes. La casa tenia tres pisos i estava coronadaper un frontó ondulat amb marquesina i revestitde trencadís de color verd, que encara avui es con-

serva com l’element més característic de l’edifici.Aquesta façana de color blanc estava decorada ambunes pintures d’arguments vegetals i amb dues fi-gures femenines a banda i banda d’una oberturaque donava forma al frontó ondulat. Actualment,els pisos segon i tercer, la terrassa i les pintures handesaparegut. Aquests canvis s’han fet a fi d’adequarla casa a la seva funció hotelera actual i guanyaraixí més habitacions. Tot i això, s’han conservatparts de l’edifici de gran valor artístic. El primerpis ha restat gairebé intacte; s’ha mantingut tot elseu repertori decoratiu i el paviment hidràulic. Desde les sales del primer pis s’accedeix al pati, on hiha un magnífic pou de forja amb elements vegetalsi animals, la base del qual està revestida amb tren-cadís de color verd i vermell. En el mateix pati, ons’aboca una tribuna de dos pisos, hi ha una font enla qual es representen dos peixos de marbre entre-llaçats. Al segon pis trobem unes finestres amb arcsesglaonats i unes magnífiques gàrgoles que repre-senten unes muses, motius característics en la ico-nografia modernista. Com ja hem indicat, van serrealitzades per l’escultor Alfons Juyol, però el fetd’haver trobat els esbossos d’aquestes gàrgoles al’arxiu personal d’Antoni de Falguera ens indiquenque va ser ell personalment qui les va dissenyar.

Dins la casa, a la planta baixa, hi ha tres salescontigües que es comuniquen entre si per unes fan-tàstiques portes amb vidrieres policromades demotius alegres, com ara arbres plens de fruits o unaposta de sol acompanyada pel vol dels ocells. Al’habitació que probablement va ser pensada coma sala d’estar, a més dels fantàstics vitralls hi ha unaxemeneia de pedra i ferro, amb decoració vegetal ion es pot apreciar, a més dels bustos del senyor i lasenyora Sans, una profusa decoració vegetal.L’estança contigua és un pati a cel obert amb deco-ració ceràmica i unes portes trilobulades amb vi-tralls; a un segon nivell hi ha les finestres esglaonades.Portes i finestres estan emmarcades per una deco-ració pictòrica de color blau. En aquest pati tambétrobem una font a sobre de la qual hi ha una escul-tura de bronze que representa una Diana caçado-ra, entre unes pilastres de marbre. Aquesta esculturaés fruit d’una restauració del 1930, quan la casa vaser adquirida per la família Vilallonga, i ha estatatribuïda a l’escultor Frederic Marés11. El sostred’aquestes habitacions també s’ha conservat, igualque el paviment hidràulic, i està decorat amb mo-tius vegetals i geomètrics.

La terrassa de l’edifici és possiblement la partque ha patit les mutilacions més profundes. Úni-cament se n’ha conservat el frontó recobert de tren-cadís que corona tot l’edifici. Així, s’han destruïttres balcons que també estaven decorats amb cerà-mica i forja, les pintures i les tres xemeneies, reves-tides de trencadís, molt expressives i que donavenuna gran personalitat a la casa. També és probableque Falguera hagués cobert el pati amb una clara-

10. No existeix cap documenta-ció referida a la Casa Sans, ni alsarxius de Tossa de Mar, ni als deGirona ciutat. A l’Ajuntament deTossa de Mar només hi podemtrobar un document del 17 de ju-liol de 1986, on és declarada edifi-ci singular. A part de les referènciesja esmentades en aquest estudi,també podem trobar un dibuixpreparatori de la casa al Catálogodel segundo Salón Nacional deArquitectura, 1916.

Figura 2.Sala principal de la Casa Sans (Tossa de Mar, 1906).


Figura 3.Dibuix de l’Alberg Nocturnal Bogatell (Barcelona, 1908).

11. L’autoria d’aquesta estàtua debronze és donada a l’escultor Ma-rés per la familia Vilallonga, quehi va fer les reformes el 1930 i quen’és encara propietària. Així estàescrit als tríptics publiciaris del’Hotel Diana, antiga Casa Sans.

12. Pere Falqués i Urpí (Sant An-dreu del Palomar, 1850-Barcelo-na, 1916) va obtenir el títold’arquitecte l’any 1873. Va ser ar-quitecte municipal de Barcelonaentre els anys 1889 i 1916. Va pro-jectar els palaus de les Ciències ide l’Agricultura (tots dos desapa-reguts) per a l’Exposició Univer-sal de 1888, la seu del districte IVde l’Eixample (1893), la CentralCatalana d’Electricitat (1897-1889) i els bancs fanals del passeigde Gràcia (1906), entre d’altres.

13. Vegeu l’expedient sobre Pa-vellón de Fisiologia, núm. 4.577,any 1908, a l’Arxiu Administratiude Barcelona.

14. Vegeu l’expedient sobre Al-bergue nocturno en el Bogatell,núm. 4.568, any 1908, a l’ArxiuAdministratiu de Barcelona

15. Vegeu Mercè TATJER, «Evolu-ció demogràfica», a Història deBarcelona, vol. VII, Barcelona,1995, p. 71.

boia polícroma, com era habitual en el modernisteen general i en l’obra de l’arquitecte en particular.L’ampli reportatge fotogràfic sobre la Casa Sansque va fer la revista Arquitectura y construcción enel número 219, publicat l’any 1910, així com els deles revistes Matériaux et documents de l’art espagnoli Il·lustració catalana, són una mostra de l’èxit que vatenir aquesta construcció, i van donar a conèixerdefinitivament l’arquitecte Antoni de Falguera.

La incorporació a l’Ajuntamentde Barcelona: projecció deles seves obres més ambicioses

L’èxit d’Antoni de Falguera en la seva primera eta-pa d’arquitecte li va permetre entrar a treballar al’Ajuntament de Barcelona, on ocupava un càrrecque li assegurava un sou alt i fix, però que alhorava ser la causa que la seva producció arquitectòni-ca disminuís i que abandonés la influència gaudi-niana dels seus primers treballs. En el seu estil escomençava a apreciar una major austeritat en lesformes, així com la influència de Domènech i Mon-taner i Puig i Cadafalch. Tot i veure minvada la sevacreativitat més fantasiosa arran del gir que va fer laseva carrera professional, és d’aquest període quedaten les seves obres més emblemàtiques. Falgue-ra va entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelo-na l’any 1906 com a arquitecte sota les ordresdirectes de Pere Falqués i Urpí12, un arquitecte degran prestigi a l’època. La feina de Falguera a la

casa de la ciutat va ocupar el gruix de la seva vidaprofessional. Gràcies al seu contacte amb Pere Fal-qués, a qui li unia una gran amistat, també vaconèixer i aplicar l’ús preciosista del maó. A partird’aquest moment les seves construccions mostrenl’abandonament de la sinuositat i del color i po-tencien elements propis del medievalisme eclecti-cista i l’ús preciosista del maó.

El primer projecte que va fer Falguera com aarquitecte municipal va ser el Pavelló de Fisiolo-gia13, l’any 1908, que havia de ser construït al Parcde la Ciutadella. Aquest projecte, però, es va des-estimar l’any 1909 a causa de l’elevat pressupostque calia per portar-lo a terme. Havia de ser unedifici destinat a la formació professional i, arqui-tectònicament, mostrava unes parets d’obra vistaamb obertures de fusta. Aquest va ser el primeredifici revestit de maó que Falguera va projectar;aquest tret seria molt habitual en les seves cons-truccions posteriors.

Aquell mateix any Falguera va projectar unedifici destinat a allotjar un alberg nocturn14. Enaquells anys, Barcelona estava patint una profun-da transformació i un creixement demogràficd’aproximadament mig milió de persones, entre elsanys 1900 i 193015. Aquest fet, tot i que va ser lacausa d’una transformació urbanística de Barcelo-na molt positiva i important, també va provocarl’aparició de moltes malalties a la ciutat. Per aquestmotiu, es va fer necessària la projecció de nous equi-paments que pal·liessin la mancança d’atenció capals menys afortunats. Aquesta construcció, reves-tida de maó, era del més pur estil modernista i esti-lísticament era molt propera a l’arquitectua pròpia


de l’eclosió modernista de 1888, i es caracteritzavaper l’ús decoratiu del maó i el ferro forjat de lesseves finestres i portes. L’edifici, que es va ubicaral barri del Bogatell, pretenia solucionar el proble-ma dels captaires, i posteriorment va allotjarl’Escola d’Arts del districte de Sant Martí. Actual-ment hi ha l’Institut Juan Manuel Zafra.

Un any més tard, el 1910, Falguera es va encar-regar de finalitzar les obres del Mercat de Sants16,concretament les dues naus laterals i les parades devenda. En aquesta obra, iniciada per Pere Falqués,Falguera va respectar el model de construcciód’obra vista de la part central. Dos anys despréstambé va fer l’acabament del Mercat de Galvany alBarri de Sant Gervasi17, al qual va donar la sevafisonomia actual. El 1913 va fer les vidrieres del’entrada de les Rambles del Mercat de Sant Josepo la Boqueria18 i els ferros de la coberta, que d’altrabanda s’han convertit en un dels símbols més re-presentatius de la Rambla barcelonina. Falguera vaprojectar també totes les parades de venda i la sevadistribució dins d’aquests tres mercats19. Lamen-tablement, però, cap de les parades de venda s’hanconservat. Únicament podem trobar una paradad’inspiració modernista al Mercat de la Boqueria,reconstruïda per l’arquitecte Joan Bassegoda iNonell a partir de diferents elements de les anti-gues parades projectades per Falguera.

L’any 1910 Antoni de Falguera va fer el projec-te de la Casa de la Lactància Municipal a la GranVia de les Corts Catalanes. Tot i que el projecte

inicial era de Pere Falqués (1907)20, finalment vaser Antoni de Falguera qui va dissenyar l’edifici, jaque va ser ell qui, el 9 de juliol de 1908, va presen-tar i signar el projecte de la Casa de la Lactància,amb la supervisió del seu cap Pere Falqués. Lesobres es van acabar en una primera fase l’any 1910i l’edifici es va inaugurar l’any 1913. Es tracta d’unedifici situat entre mitgeres a la Gran Via de Barce-lona, a manera de palauet urbà, als números 475 i477. Aquesta construcció, una de les obres més co-negudes d’Antoni de Falguera, es va destinar al’assistència de les mares i dels seus nadons, a quies proporcionava llet no materna. L’edifici respo-nia a les necessitats de la ciutat: a principis de segleBarcelona va experimentar un augment importantde la mortalitat infantil, que va arribar a ser d’un250 per mil i a la qual contribuïen els brots epidè-mics que, tot i que eren d’abastament nacional, te-nien més incidència a les àrees urbanes. A la revistaArquitectura y Construcción de l’any 1917 (p. 155-159), es va publicar un ampli reportatge d’aquestedifici.

L’edifici original consta de dues plantes; totesles habitacions estan ordenades al voltant d’un patiinterior cobert per una claraboia acristalladaque descansa sobre una vidriera polícroma i queil·lumina el pati. Al primer pis hi ha una galeriapassadís que recorre el contorn del pati i serveix decorredor d’enllaç entre les diferents habitacions.

La façana pricipal és d’estil eclèctic amb ele-ments neogòtics, i recorda la casa Lamadrid (1902)

Figura 4.Vitralls de la desembocadura deles Rambles del Mercat de SantJosep, més conegut com «la Bo-queria» (Barcelona, 1913).


de Domènech i Montaner. Resulta força impactant,ja que està parcialment recoberta de totxos enver-nissats d’un to gris-blavós. La façana descansa so-bre un sòcol de pedra que va ser extreta de la casaEstruch (quan l’any 1901 va ser enderrocada a fide reordenar la Plaça de Catalunya). La porta prin-cipal està coronada per un arc carpanell fet ambpedra de Montjuïc. Les vuit finestres estan coro-nades amb brancals que presenten una decoracióescultòrica. La finestra que es troba immediatamentsobre la porta és una mena de llotja amb tres arcstrilobulats i dividida en tres parts per mainells. Lacoronació de la façana es compon d’uns pinacles iuna cresteria de pedra de Montjuïc, centrada peruna obra de l’escultor Eusebi Arnau21 on es repre-senta en alt relleu una meravellosa matrona alle-tant un infant, i en baix relleu una ciutat marinera.Per a molts historiadors de l’art, aquesta és l’obramés completa d’Eusebi Arnau. Al cancell de laporta del vestíbul s’observen uns arbres en els qualss’entrelliguen arrels que s’adapten amb gràcia alsbrancals de l’arc trilobulat. Al nivell dels capitellses representen un cap de dona i un d’home. Totaquest conjunt escultòric està coronat per nadonsi roses. Aquest vestíbul té les parets estucades alfoc i esgrafiats al sostre. La façana posterior erad’estil modernista i tenia nou arcs esglaonats, de-coració ceràmica i un frontó semicircular.

L’any 1968, l’edifici es va ampliar aprofitant lapart edificable del pati posterior, on es van aixecardos pisos més, la qual cosa va restar molta de lallum que rebia la claraboia. També es va modificarla disposició de moltes de les habitacions a fid’adequar l’edifici al seu ús com a residènciad’ancians. La decoració original, doncs, es va per-dre a causa d’aquesta reestructuració. La fusteriaoriginal va ser substituïda i els vitralls de la finestracentral de la façana es van treure. Els dos llums deferro forjat del pati central també van ser elimi-nats. Actualment s’hi allotja la residència d’avisFrancesc Layret.

La decoració del pati interior presenta arrima-dors de majòrica, un mosaic fet amb tessel·les demarbre, uns magnífics ferros forjats que sustentenel corredor del primer pis i portes amb arcs trilo-bulats. Durant l’ampliació molts elements van serenderrocats. Tota la part nova es va fer sense caprespecte ni coherència amb la part original i sensecap relació estètica. Amb l’ampliació també es vaenderrocar la façana posterior de l’edifici. Tot i queaquestes mutilacions hagin restat bellesa a la cons-trucció, encara avui és un edifici de gran valor ar-tístic.

En aquelles dates, Falguera també va projectardiverses obres per a particulars, com ara una casaal carrer Mallorca número 323, encarregada perEleuteri Chico22, l’any 1912. Aquesta finca contéalguns esgrafiats modernistes a la part central de lafaçana. Lamentablement, mai se’n va acabar la part

16. Vegeu l’expedient núm. 4.802,any 1910, a l’Arxiu Administra-tiu de Barcelona.

17. Vegeu l’expedient núm. 4.946,Sección Fomento, any 1912, al’Arxiu Administratiu de Barce-lona.

18. Vegeu l’expedient núm. 7.971,any 1913, a l’Arxiu Administra-tiu de Barcelona. També li és atri-buïda aquesta important obra aAntoni de Falguera, (Joan BASSE-GODA, Modernisme…, Barcelona,1976. p. 132).


20. L’edifici havia d’estar situat al’«antic camí fondo de Valldon-zella», que avui és un pati inte-rior de l’Eixample. Aquestprojecte anava destinat a la curade «los hijos de los infelices quese hallan sin posibilidades»,segons l’ex-pedient núm. 41583/0PL, any 1910, de l’ArxiuAdministratiu de Barcelona.

21. Eusebi Arnau (Barcelona,1863-1933) va ser escultor i gra-vador de medalles. Va estudiar ala Llotja i va completar els seusestudis a Roma. És l’autor de lesescultures del Castell dels TresDragons, al Parc de la Ciutadella,del cimbori de la catedral de Bar-celona i de les escultures del Pa-

Figura 5.Façana principal de la Casa de la Lactància (Barcelona, 1907-1913).

lau de la Música Catalana, entred’altres. Va col·laborar amb ar-quitectes com Josep Puig i Cada-falch (Casa Ametller), LluísDomènech i Montaner (Hospitalde la Santa Creu, Hotel Espanya)i Antoni de Falguera (Casa de laLactància). També és conegut peruna important escultura anome-nada L’onada i un bust de nomBarcelona. Així mateix, varealitzar una gran part de lesmedalles oficials de l’època.

22. Vegeu l’expedient, núm.14.457, any 1912, a l’Arxiu Ad-ministratiu de Barcelona.


superior de l’edifici, que, segons el projecte, hau-ria estat coronat per uns pinacles barrocs i altreselements que haguessin donat monumentalitat, di-ferenciant-lo de les construccions veïnes. Tambéva dissenyar altres obres per a particulars, com lafinca del carrer de l’Olivera, 16 per a Carlos Martíl’any 191223, una casa modesta i estreta i que ac-tualment està molt descuidada, l’edifici al carrerConsell de Cent número 8124, també en molt malestat, o una finca al carrer Cano número 61 (1910)25,que mostra un coronament similar al de la CasaSans, entre d’altres.

L’any 1908 Antoni de Falguera es va encarre-gar de la valoració de la Casa Municipal de la Mi-sericòrdia26, que en aquell moment estava en moltmal estat. Va ser el responsable d’aquesta institu-ció, el religiós Joaquim Esteve, i la Secció de Fo-mento, els qui li van fer l’encàrrec. Falguera varedactar els informes i l’any 1916 va reformarl’edifici en la seva totalitat. Arran d’aquestaremodelació, Joaquim Esteve i Antoni de Falgueravan consolidar una estreta amistat que es reflecteixen el fet que Falguera nomenés Joaquim Esteve coma beneficiari principal en el seu testament en casque la seva filla Montserrat morís abans que ell.

En aquella època Antoni de Falguera era jal’arquitecte en cap de la Secció d’Urbanització iObres de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec queva heretar de Pere Falqués i Urpí quan aquest vamorir, l’any 1916. Aquell mateix any Falguera va

rebre l’encàrrec de projectar i dirigir les obres del’Escola Municipal de Música27. Inicialment, aques-ta institució s’allotjava al número 7 del carrer delsLledó. Aviat, però, aquest local es va fer petit per ala creixent activitat de l’Escola, motiu pel qual l’any1896 es va traslladar, de manera temporal, al Cas-tell dels Tres Dragons de Domènech i Montaner.L’Escola de Música és l’edifici més monumental queva dirigir l’arquitecte.

L’any 1884 l’Ajuntament de Barcelona va ad-quirir un solar a la banda dreta de l’Eixample, en elqual aviat es va construir el Mercat de la Concep-ció i la seu del districte IV (de l’Eixample), obraaquesta última projectada per Pere Falqués. L’any1907 es va decidir edificar en la parcel·la de solarque encara quedava lliure. En un primer momentes va pensar a construir una escola per a sordmuts,projecte que va ser encarregat a Pere Falqués. Elprojecte, però, va fer un gir de 180 graus quan esva creure més convenient destinar el solar a l’Escolade Música, que, com hem dit, estava allotjada demanera provisional al Castell dels Tres Dragons.Aquest nou projecte es va encarregar a Antoni deFalguera, qui va haver de modificar completamentel projecte d’en Falqués, ja que la funció del nouedifici era molt diferent de la que tenia en un inici.Falguera va projectar l’edifici respectant la cons-trucció i el disseny d’un edifici veí: la seu del dis-tricte, que Pere Falqués havia construït a la mateixailla. Va establir una relació directa entre les dues

23. Vegeu l’expedient núm.22.211, any 1912, a l’Arxiu Ad-ministratiu de Barcelona.

24. Vegeu l’expedient núm. 688-especial, any 1912, a l’Arxiu Ad-ministratiu de Barcelona.

25. Vegeu l’expedient, núm.12.305, any 1910, a l’Arxiu Ad-ministratiu de Barcelona.

26. Vegeu l’expedient sobre laRemodelación de la Casa de laMisericordia, núm. 157, any 1916,a l’Arxiu Administratiu de Bar-celona.

27. Vegeu l’expedient núm. 438 dePatrimoni Municipal, a l’ArxiuAdministratiu de Barcelona.

28. Lluís Permanyer situa l’estilde l’edifici dins del noucentisme«a la manera de Pericas», LluísPERMANYER, «La definitiva EscolaMunicipal de Música», al Maga-zine de La Vanguardia, 20 dejuny de 1994, p. 94.

Figura 6.Façana principal de l’Escola Municipal de Música (Barcelona, 1916-1927).


construccions, dissenyant una mateixa plantai adoptant elements neogòtics a la façana. Tot iaquests trets en comú, el projecte d’en Falgueraesdevé una proposta totalment diferent, més pro-pera a l’estil de Josep Puig i Cadafalch de la CasaSerra (1908) o de la Casa de les Punxes (1905). So-vint s’ha dit que aquest edifici és d’estil noucentis-ta, per la seva austeritat28, proper a l’estil de RafaelMassó i Josep Maria Pericas, d’influència de la se-cessió vienesa, però l’hem de situar en el mateixcorrent estilístic de les ja citades Casa Terrades (ode les Punxes) o la Casa Serra.

L’edifici és totalment exempt i té tres plantes isolana. Té una façana principal al xamfrà i tres faça-

nes secundàries. Falguera va resoldre els angles delxamfrà col·locant una torre cilíndrica a cada ban-da, les quals acaben amb teulades còniques moltpunxegudes i donen molta contundència a l’edifici.La façana del xamfrà va ser tractada amb més aten-ció que les altres dues, amb elements neogòtics ales finestres i tota revestida amb pedra de Mont-juïc, una solana i mainells a les finestres principals.L’ordenació i els elements decoratius d’aquestafaçana tenen continuïtat a les dues torres. A la por-ta principal hi ha un grup escultòric, obra d’EusebiArnau; es tracta de quatre figures humanes queevoquen la música i que envolten un historiat es-cut de la ciutat. Sota els capitells de les portes delxamfrà del carrer Bruc i el carrer València hi haunes formes inspirades en pergamins. Les façanessecundàries són d’obra vista i les seves oberturesestan revestides amb pedra de Montjuïc. A la partinferior d’aquestes finestres hi ha uns mosaics ones representen elements musicals i els escuts deCatalunya i de Barcelona. A les façanes laterals hiha dues cobertes de quatre aigües que, com les duestorres circulars principals, són més altes quel’edifici. Aquestes cobertes li donen a l’edifici unaire de construcció centreeuropea.

A l’interior es manté gairebé intacta la decora-ció original de Falguera. Són destacables els arram-badors de ceràmica amb diferents motius, les gransportes de fusta i algunes pintures dels sostres i elsmosaics de terra. L’escala d’honor es troba enfrontdel xamfrà, tot just entrant a l’edifici, i està custo-diada per dues columnes. Dóna accés al soterrani ia la planta noble, on trobem la «sala vermella», querep aquest nom per les seves parets vermelles. Lesfinestres polícromes de la «sala vermella» són lesque es veuen a la façana principal. L’escala d’honorestà coronada per una cúpula vidriada i polícromamolt destacable, tot i que se situa més a prop delnoucentisme. El pati principal rep el nom de «lapeixera»; es tracta d’un gran pati on es diposen, entres nivells, els arcs esglaonats. «La peixera» té unadecoració ceràmica i pintada on apareixen els nomsde compositors il·lustres com Clavé, Chopin oBeethoven i està coronada per una gran claraboiapolícroma que li dóna molta llum i que està prote-gida, per la part de fora, per una construcció demaó. Abans de la reforma de l’edifici dels anys se-tanta, el terra era de mosaic, inspirat en els mosaicsromans i fet amb tessel·les translúcides, de maneraque deixava passar una llum polícroma al soterra-ni. Aquest paviment translúcid va ser substituït perun d’opac arran de les obres que es van fer al sote-rrani. «La peixera», que fa les funcions de salad’actes i concerts, és un ampli i suggestiu espai cen-tral molt admirat. És molt semblant als patis de CanSans i la Lactància. Pel terrat es pot accedir a lacasa del porter, que es correspon amb la solana dela façana principal. També des del terrat s’arriba ales golfes, on hi ha uns arcs parabòlics gaudinians,

Figura 7.Pati interior de l’Escola Municipal de Música, conegut com «la peixera» (Barcelona, 1916-1927).


que usaven tan freqüentment els seus deixebles,com Cèsar Martinell o Josep Maria Jujol. Aquestsarcs ens fan pensar que Falguera no havia deixatd’admirar i d’inspirar-se en l’obra de Gaudí.

L’any 1920 Falguera va projectar un edifici quehavia d’acollir les oficines d’Arbitris de l’Ajuntamentde Barcelona29. L’edifici estava situat al carrer delComerç i estilísticament se situava entre elmodernisme i el noucentisme. Com la majoriad’edificis de l’època, era d’obra vista i comptavaamb detalls molt destacables, com uns graciososestucats al sòcol exterior i abundants reixes de for-ja. Tot i sobreviure a l’enderrocament d’edificisarran dels Jocs Olímpics de 1992, va ser lamenta-blement destruït tres anys més tard, el 1995, quanestava en un desolador estat d’abandonament, ambla finalitat de construir-hi un edifici de la Univer-sitat Pompeu Fabra. L’edifici va ser citat per AdolfFlorensa, en la necrologia que va dedicar al’arquitecte30, com una de les seves obres més des-tacables. Posteriorment també va ser citat perl’arquitecte i historiador Joan Bassegoda en un ar-ticle a la revista Temple31.

L’adopció del nou correntcultural i artístic, el noucentisme

El modernisme ja havia esgotat els seus recursos ieren pocs els arquitectes que encara recorrien a l’úsde corbes sinuoses inspirades en la natura o ele-ments neogòtics a l’hora de construir els seus edi-ficis. El noucentisme com a corrent cultural i artísticés difícil de definir, i en la seva vessant arquitectò-nica encara ho és més. Com assenyala Mireia Freixaa El modernisme a Catalunya32, l’arquitectura vaser la darrera de les arts a incorporar-se a aquestestil, que ja s’havia manifestat en literatura i pintu-ra als voltants del 1905. Per a Ignasi de Solà-Mora-les33, la manca d’edificis noucentistes prouremarcables fa que aquest moviment sigui difícilde definir. Per la seva banda, l’estudiós de Gaudí,J.F. Ràfols, qualifica aquest estil com a«desplegament brunelleschià»34. Fos com fos, elnoucentisme va néixer com un apropament al Me-diterrani amb unes formes més clàssiques i, per tant,sense concessions al barroquisme modernista. An-toni de Falguera, com a home estudiós i receptiu ales noves propostes arquitectòniques que era, vaanar variant progressivament el seu llenguatge iadaptant-lo a l’estil que s’anava imposant, elnoucentisme, al mateix temps que ho feien altresarquitectes coetanis, com Jaume Torres i Grau oJosep Goday. Hi va haver arquitectes, com JosepMaria Jujol o Cèsar Martinell, que es van resistir aabandonar el modernisme i van optar pel postmo-dernisme, però altres arquitectes del prestigi deJosep Puig i Cadafalch van optar per evolucionar

cap al noucentisme, fet que suposava una garantiadel valor artístic del nou corrent arquitectònic.

El pas del modernisme al noucentisme es podriadefinir com el canvi d’un estil proper al medievalis-me goticista o eclèctic a un estil definit pel classicismemediterrani o academicisme. Els grups escolarsprojectats per l’Ajuntament de Barcelona, coml’Escola Ramon Llull (1919-1923) de Josep Goday,en són un clar exemple. El 1913 Falguera va guanyarun concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelo-na per a la projecció de l’Escola del Bosc. Falguerava presentar dos projectes que van gua-nyar els dosprimers premis, el primer signat juntament ambIgnasi M. Colomer i el segon amb Jaume Torres iGrau. Es tracta d’un edifici senzill, que es caracteritzaper la mancança de decoració figurada, per la inclusiód’elements clàssics i pel seu aire anglosaxó. Malgratque l’edifici que es va construir no es correspon ambel projecte guanyador, la premsa de l’època atribueixl’edifici que finalment es va construir a Falguera35.Els projectes premiats tenien alguns trets moder-nistes, però el que es va acabar edificant mostraelements completament clàssics. Sembla estranyque Falguera, en plena etapa modernista, fes unedifici tan alliberat de les exigències del «barroquis-me» modernista.

Com ja hem dit, en l’obra de Falguera el pasdel modernisme al noucentisme es fa d’una mane-ra gradual. L’Escola de Música és un exemple d’unedifici modernista amb trets noucentistes, que enaquest cas es manifesten a les façanes secundàries.Però l’inici de la seva etapa noucentista la podemsituar a partir de l’any 1922, quan presenta un pro-jecte, juntament amb l’arquitecte Joaquim Vilase-ca i l’enginyer Josep Maluquer, per a la construcciód’un museu oceanogràfic36. El projecte va seraprovat per l’Ajuntament de Barcelona però maies va arribar a construir. L’edifici hauria estat ubi-cat al Passeig Marítim de la ciutat, i era fruit de lavoluntat de l’Institut Oceanogràfic de Catalunyade construir una seu museu que fes de punt de re-lació amb els centres oceanogràfics existents aFrança, Itàlia o Alemanya. La construcció delMuseu Oceanogràfic comptava amb el suport dela Mancomunitat de Catalunya i de l’Ajuntamentde la ciutat. La voluntat de projectar un edifici quehavia de ser emblemàtic estava d’acord amb les no-ves tendències, va portar Falguera a adoptar unesformes clàssiques i de grans dimensions amb unadecoració escultòrica també monumental. Per aixòva projectar un edifici gran amb una torre i unagran cúpula a l’interior.

Quan s’acostava l’Exposició Internacional del29, Antoni de Falguera era cap d’arquitectes al’Ajuntament de Barcelona. Tot i així, va dirigirpoques obres. Des de l’any 1928 se li coneixencol·laboracions amb Joaquim Vilaseca i Adolf Flo-rensa. Aquest últim esdevindria una de les figuresmés importants del noucentisme arquitectònic,


30. Vegeu Cuadernos de arquitec-tura, núm. 8, any 1947, p. 45.

31. Vegeu Joan BASSEGODA, «Es-quelets al Born», a Temple, marçde 1996.

32. Vegeu Mireia FREIXA, El mo-dernisme…, Barcelona, 1991.

33. Vegeu Ignasi DE SOLÀ-MORA-LES, «Noucentisme i arquitecura»,a Noucentisme i ciutat, Barcelona,1994.

34. Vegeu J.F. RÀFOLS, «Desplie-gue brunelleschiano en el moder-nismo catalán», a Cuadernos deArquitectura, 40, Barcelona,1960.

35. Vegeu Bonaventura BASSEGO-DA, «Arquitectura escolar», a LaVanguardia, 20 de febrer de 1915i 4 de febrer de 1916.

36. Vegeu A. de FALGUERA, J. MA-LUQUER i J. VILASECA, Projecte deInstitut Oceanogràfic de Catalu-nya, Barcelona, 1919.


amb edificis com la Casa Cambó de l’any 1925.L’any 1928 l’alcalde de Barcelona, baró de Viver, vaencarregar a Antoni de Falguera la restauració de laCasa de la Ciutat37. Aquest projecte va representaruna restauració, reforma, ampliació i enriquimentdel seu espai interior. La restauració de la façanagòtica va suposar la col·locació de vidrieres alsfinestrals i la supressió de la reixa que tancaval’avantplaça, fent practicable l’antiga entrada. Tam-bé es va reconstruir el vestíbul gòtic, on es va edifi-car una escala de marbre. Al pati central es vansuprimir les vidrieres i els envans que tancaven unsespais que originàriament havien estat oberts. Es vanredescobrir elements que havien restat ocults finsen aquell moment del que havia estat el Pòrtic delTrentenari. Aquesta actuació va permetre establiruna hipòtesi sobre quina era la forma original delpòrtic. Durant les obres es va descobrir un arc quefaltava i, a fi de deixar el Pòrtic del Trentenari enbones condicions, es va haver de desfer l’escalad’honor construïda per Falqués, de la qual es vaaprofitar la caixa i es van modificar molts detalls.D’entre els molts salons que es van construir, caldestacar el Saló de Cròniques, la decoració del qual

és obra de Josep Maria Sert, que va triar com a temal’expedició a Orient dels catalans. Falguera era l’homeideal per portar a terme aquesta mena d’encàrrecs, jaque coneixia perfectament els trets propis del’arquitectura medieval, i per tant va saber recuperarels elements que s’havien mantingut ocults.

Una de les raons per les quals es van realitzaraquestes reformes va ser la falta d’espai per a laubicació de noves oficines municipals. Falguera hova solucionar aixecant una nova planta damunt del’edifici antic, tot procurant que es veiés poc desdel carrer. Però aquesta nova planta no va solucio-nar tots els problemes d’espai i es va decidir aixe-car un edifici de nova planta al carrer Ciutat, alcostat de la Casa Vella. Aquest edifici, conegut ambel nom de Casa Nova, consta de plantes organitza-des a través d’un pati perimetral destinat a oficinesi un espai central destinat a serveis, escales i venti-lació. Les façanes es van concebre com un discretacompanyament de la Casa Vella.

Segons la necrologia que va escriure Adolf Flo-rensa arran de la mort d’Antoni de Falguera, aquestarquitecte va tornar a l’arquitectura historicistadurant els últims anys de la seva carrera. Aquesta

Figura 8.Projecte de reforma de la Casa de la Ciutat (Barcelona, 1929).

37. És molt difícil fer una recons-truccó de la intervenció d’Antonide Falguera en aquest projectemitjançant els expedients, ja quesón molt dispersos i n’hi ha algunsd’inaccessibles. Tot i això, se n’hanpogut trobar alguns que hi fan re-ferència, a més d’altres dibuixossignats per ell. Tot i això, la sevaintervenció surt ben resumida alCatàleg del patrimoni historico-artístic de la ciutat de Barcelona,p. 208-212.


afirmació segurament fa referència a la restauracióde la Casa de la Ciutat i a altres intervencions enedificis històrics, com les noves capelles laterals pera l’església del Parc de la Cuitadella (1928), que vacobrir mitjançant voltes de planta oval amb llan-ternes cupulades. El 1932 va començar les obres derestauració i habilitació del convent de Sant Caietàa la plaça de Santa Anna, que havia d’allotjar lesoficines d’estadística de l’Ajuntament de Barcelo-na, tot respectant el seu estil gòtic. L’any 1947s’inaugurava al carrer Consell de Cent la nova es-glésia de Sant Gaietà. L’any 1932 també va dirigirles obres de reforma de l’Hospital de la Santa Creu,que depenia de la Generalitat de Catalunya.L’edifici es va acabar de reformar el 1936. No po-dem oferir detalls sobre en què van consistir aques-tes reformes, ja que la informació ha estat extreta delseu llibre de comptes, que no aporta gaires dades.

Juntament amb Florensa i Vilaseca va projec-tar, l’any 1932, un bloc de pisos de baix pressupostper a gent amb pocs recursos econòmics i que ocu-pava tota una illa de l’Eixample. L’edifici era d’estilnoucentista i d’una gran senzillesa, sense cap con-cessió a l’ornamentació. Els plànols d’aquesta cons-trucció es troben actualment a l’Oficina dePatrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, però nose especifica la localització.

En aquesta etapa Falguera va projectar moltesobres per a particulars, la majoria de les quals vanser poc innovadores i van estar realitzades amb pocsmitjans econòmics. Aquesta pobresa artística potser atribuïda al fet que Falguera mai va buscar cappromotor que donés suport als seus projectes.S’adreçaven a ell constructors interessats a edificaral més aviat possible, que treien profit del càrrec

d’Antoni de Falguera dins l’Ajuntament de Barce-lona per alleugerir els tràmits administratius.D’entre aquestes obres cal citar edificis als carrersBordeta, Tapioles o Creu Coberta. Tot i que en lesobres d’aquest període predominava la mediocri-tat, també hi trobem projectes d’interès artístic.L’any 1929 va projectar, per al constructor EmilioClosa, un edifici al número 20 del carrer d’Urgell38.És un edifici de grans dimensions i amb vuit pisos,i té algunes decoracions escultòriques a les fines-tres. Per a la seva germana Carmen i el maritd’aquesta, Antoni Novellas, va construir una mag-nífica torre senyorial a la confluència dels carrersPablo Sáez de Barés i Bismark39. La residència delmatrimoni, que data de 1923, tenia tres pisos i unatorre, i era d’un estil molt senyorial amb decoraciófloral a les finestres i ferros forjats a la porta prin-cipal. L’edifici va ser enderrocat l’any 1976 fruit del’especulació immobiliària. També per al matrimoniNovellas-Falguera, l’any 1934 va projectar una casade dos pisos i entre mitgeres al número 172 del ca-rrer del Bruc, que havia d’allotjar uns laboratorisfarmacèutics a la planta baixa i habitatges al pri-mer pis. És un edifici molt senzill però d’una granbellesa, fruit d’una composició simple i elegant.

Antoni de Falguera va morir l’any 1947 a causad’una paràlisi progressiva. Darrere seu va deixar unaobra arquitectònica important i alguns edificis forçadestacables. Com s’ha vist, va ser un arquitectemodest que, juntament amb altres artistes de l’època,va ajudar a enriquir la producció arquitectònica d’undels períodes més esplendorosos de l’art català. Ésdoncs aquesta una oportunitat de conèixer la sevaobra i d’obrir camí per a l’estudi d’altres arquitectesque potser també han restat massa oblidats

38. Vegeu l’expedient núm30.361, any 1929, de l’Arxiu Ad-ministratiu de Barcelona.

39. Vegeu l’expedient 9.210, any1923, de l’Arxiu Administratiu deBarcelona.

LOCVS AMŒNVS L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla ... · The architect Antoni de Falguera i...

Documents

Transcript of LOCVS AMŒNVS L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla ... · The architect Antoni de Falguera i...