L'OPINIÓsocialista

Ràdios locals:Catalanes,

i autònomeside

qualitat

N" 50 - IIa època • Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 2a Quinzena de març 1981.

"A Catalunya, democrà-cia vol dir autonomia'1:Entrevista en profunditatamb Joan Reventes

(Pàgs.8, 9 i 10)

Parlament: Ordenarl'Administraciócatalana (p nj

Barcelonatindrà nouscentres cívics (P12)

Quiñi: Un precedentque no hauriade fer història (pàg.2oj

Felipe González, embajadorde los demócratas ante la CEE

EUROPASECOMPROMETECON LADEMOCRACIAESJrAWOljA (Pa s s .16y17)

Les eleccions per a la pre-sidència de la RepúblicaFrancesa que tindran lloc el26 d'abril i el 10 de maig pro-pers es presenten, a horesd'ara, molt equilibrades en-tre el candidat socialistaFrançois Mitterand i el Presi-dent actual, que es torna apresentar Valéry Giscardd'Estaing.

Segons els múltiples sondatges que di-fonen la premsa, televisió i ràdio, les in-tencions de vot dels electors francesos esdivideixen quasi matemàticament en un50 per cent per cada un dels dos candi-dats, amb oscil·lacions favorables, indis-tintament a l'un ö a l'altre, d'un punt. Lalluita final —és el moment de dir-ho— se-rà, doncs, molt renyida si algun fet nou nodóna a última hora un avantatge decisiu aMitterrand o a Giscard d'Estaing.

L'Elecció és seguida amb gran interèsper les capitals internacionals car si la vic-tòria del President actual no canviariagran cosa al panorama mundial, el triomfdel dirigent socialista comportaria pro-fundes modificacions internes i externes iacabaria, almenys, amb la sèrie de triomfsdel conservadurisme a diversos països, elmés recent dels quals és el de Ronald Rea-gan als Estats Units. No hi ha tampoc capmena de dubte, que la presència d'un pre-sident socialista a França tindria incidèn-cies importants a Catalunya i a Espanya,tant pel que es refereix a l'evolució de lapolítica interior com per la perspectiva del'entrada d'Espanya al Mercat Comú Eu-ropeu i, possiblement, al litigios problemade l'OTAN.

Abans d'entrar en més amplis detallssobre el contingut dels programes delsprincipals contrincants i les seves possi-bles repercussions nacionals i internacio-nals convindria, però, resumir breumentels procediments seguits per a l'elecciódel president de la República, presenta al-guns dels postulants i explicar el clima po-lític que envolta la campanya electoral,especialment arran d'una declarada inter-ferència oviètica favorable al presidentactual.

El President de la República francesa éselegit directament per tots els francesosen edat de votar (18 anys) per sufragi di-recte i secret, des del primer de gener de1959. Abans d'aquesta data el presidentera designat per un vot conjunt del Se-nat i de la Cambra de Diputats reunits a

Mitterrand, cap a la presidència de la República Francesa

La fesonomia políticade França i d'Europa

pot canviarVersalles. El general De Gaulle instituí elnou mètode d'elecció, que a ell li anavacom a un anell al dit, mitjançant un referendum general que guanyà fàcilment. La du-rada del mandat presidencial és de setanys renovables. Els socialistes creuenque el període presidencial hauria de re-duir-se a cinc anys, o bé que no fos reno-vable ja que, contràriament al què suc-ceia amb els antics presidents que erengairebé figuratius, ara acumulen unaquantitat extraordinària de poders queanul·len pràcticament el paper del governi de les cambres electes. Per això un pre-sident de la República té, a França, la po-ssibilitat d'incidir considerablement ala vida interna i externa del país.

El primer* president, segons les novesnormes d'elecció aprovades per referèn-dum fou, doncs, el General De Gaulle elqual complí íntegrament el seu primermandat de set anys del gener de 1959 algener de 1966. Cal recordar que l'ascen-ció al poder de De Gaulle s'efectuà, pri-mer com a cap de govern pel maig del1958 sota la pressió d'esdeveniments qua-si insurreccionáis a Argelia amb motiudels inicis de la descolonització, esdeveni-ments que acabaren amb els governs fe-bles de la IV República, l'anterior a l'ac-tual. El mateix De Gaulle, quan es pronun-cià per la independència d'Argèlia, haguéd'afrontar una veritable sublevació del'exèrcit francès a Argelia, el qual compta-va amb importants connivencies a la me-tròpoli. En aquestes circumstàncies —erael mes d'abril de 1961 — el general presi-dent no vacil.là a dirigir-se des de les rà-dios i la televisió, al poble francès per ex-

hortar-lo a la resistència davant l'intentsubversiu.

"El nom de França —declarà DE Gaullea una curta al·locució— ordeno "Que totsels mitjans, insisteixo tots els mitjans, si-guin utilitzats per a barrar el pas per totarreu a aquests homes, en espera de sot-metre'ls. Prohibeixo a tots els francesos, ien primer terme als militars, que executincap de les seves ordres. L'argument se-gons el qual podria ésser necessari local-ment d'acceptar el seu comandement so-ta el pretexte d'obligacions operacionalso administratives, no pot enganyar a nin-gú. Els únics caps civils o militars que te-nen el dret d'assumir responsabilitats sónels que han estat anomenats regularmentamb aquest objectiu... El pervindre delsusurpadors serà el que dicti el rigor de lallei".

I De Gaulle acabà patèticament la sevabreu al·locució històrica amb un: France-ses, francesos. Ajudeu-me!

Aquesta crida parà els intents de suble-vació militar a França i desmoralitzà alsinsurrectes d'Argèlia alhora que movilitzàtot el país en un esforç per barrar, real-ment, el pas a la subversió.

El segon moment difícil per a De Gaullees situa en el maig de 1968, en el seu se-gon septenant, quan a resultes de la insu-rrecció dels estudiants parisencs, uns 10milions d'obrers i d'empreats es declara-ren en vaga durant prop d'un mes i ocupa-ren fàbriques i mitjans de transport para-litzant la vida econòmica i financera delpaís.

De Gaulle salvà novament la situació

"lo he escollit Mitterrand, I per a contribuir a la seva victòria, aporto el meu suport financer". Ajuta la campanya dels socialistes francesos.

L'Opinió Socialista^" Quinzena de Març 1981

si bé quedà molt desgastat i a desgrat deguanyar folgadament les eleccions gene-rals que seguiren els fets de maig, no aca-bà el seu septenat. Dimitia l'abril de 1969després de perdre un referèndum nacionaldestinat a introduir importants modifica-cions al Senat.

Pel juny del 1969 li succeí a la Presidèn-cia Georges Pompidou, el qual tampocarribà al final del seu mandat doncs morí

.de mort natural a l'abril de 1974. Pom-pidou era conservador encara que li agra-dava dir que simpatitzava amb les expe-riències dels socialistes suecs.

El tercer president de la RepúblicaFrancesa elegit pel nou procediment delsufragi directe és el que acaba actual-ment el seu mandat, Valéry Giscard D'Es-taing. Encara que l'opinió general el con-sidera conservador, ell mateix es complaua presentar-se com un home de centre. Elssocialistes, i no diguem els altres sectorsd'esquerra, el tenen per un representanttípic de la burgesia encara que, de vega-des, prengui aire1; lliberals.

Giscard fou elegit enfront de FrançoisMitterand el 24 de maig de 1974, desprésde duríssims enfrontaments electorals,per un percentatge extremadament reduït.Obtingué a la segona volta el 50,80 percent dels vots emesos contra el 49,19 percent a Mitterrand, candidat únic de l'es-querra.

Com es veu, faltà ben poc perquè lapolítica francesa canviés profundamentde fesonomia i que els destins del país pa-ssessin a mans d'un govern d'esquerres,constituït principalment per socialistes icomunistes, en aquell moment aliats enun programa comú de govern.

Però no fou així. Seguí la sèrie de go-verns més o menys conservadors iniciatsamb l'ascenció de De Gaulle al poder el1958, o sigui durant un període de més de20 anys.

El septenat del president actual s'ha ca-racteritzat, principalment, per les dificul-tats creades amb la crisi econòmica inter-nacional, reflectides a diversos països oc-cidentals per una creixent espiral de l'aturforçós, de la inflació i de la deterioracióde la imatge d'Europa.

Les seves possibilitats de reelecció o elcanvi que significaria l'elecció de Mitte-rrand, depenen, en gran part, del joc deles aliances.

Canvis i aliances

Pel que respecte a la majoria, les divi-sions són ara molt importants entre els se-guidors de Giscard d'Estaing i del candi-dat de gaullista Jacques Chirac. El primer,ha fet un balanç positiu del seu septenatperò ha reconegut falles en diversos as-pectes, principalment en l'augment consi-derable de l'atur forçós el que ha passatde 650.000 a 1.600.000 persones en setanys.

Ha promès que si és reelegit dedicaràels seus esforços principals a solucionaraquest angoixós problema i a la promocióde la joventut, víctima principal de l'atur.

Chirac, en canvi, per bé que el seu par-tit sigui una peça important de la majoriaactual, ataca sense mirament a Giscardd'Estaing, tant en política interior com in-ternacional. Com a solució a la crisi eco-,

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de Març 1981

Marchais, Mitterrand, Giscard d'Estaing i Chirac tot esperant la nova contesa electoral. Qui serà elprimer?

nòmica actual ofereix una sortida que enmolts aspectes s'assembla a la preconitza-da per Ronald Reagan, en particular pelque es refereix a la reducció la simplifica-ció de l'aparell burocràtic. Les diferènciesentre els dos composants principals de ladreta a la batalla final que enfrontarà pro-'a quin punt es refera la unitat del centredreta a la bátala final que enfrontarà, pro-bablement, Giscard d'Estaing i Mitte-rrand. Aquest darrer compta precisamentamb el recolzament d'una bona part delsde gaullistes, disgustats de la política delpresident actual, per compensar àmplia-ment les defeccions previstes de l'electo-rat comunista.

L'esquerra dividida

La divisió de l'Esquerra es un fet palèsi no es preveu que es pugui reconstituir,ni molt menys, la seva unitat, abans de leseleccions. En el 1974 Mitterrand es presentàcom a candidat únic de l'esquerra. Eral'època del programa comú de govern es-tablert entre socialistes, comunistes i radi-cals d'esquerra (con si diguéssim PSC-PSUC i ER a Catalunya). Però el programacomú es trencà el septembre de 1977arran, oficialment, de noves exigències decomunistes de nacionalitzacions que elssocialistes no podien acceptar. De fet, pe-rò, segons ha revelat Mitterrand al llibrerecentment .publicat "Avui i aquí", unacausa fonamental de la ruptura fou tambéles apetències comunistes per controlarcerts ministeris i les estructures de governque preconitzaven amb les quals de fet,anul·laven el control del primer ministre icreaven veritables "bunkers" a les mansdel partit comunista. Es un aspecte de laruptura que s'ha divulgat molt poc i quepotser, per comprendre la mecànica delpensament comunista en matèria de go-vern, caldria tractar més a fons.

La ruptura entre socialistes i comunis-tes es consumà, doncs, i des de llavors Mi-

tterrand i els seus seguidors s'han conver-tit en els objectius preferents dels atacsdels dirigents comunistes, sovint de moltbaixa categoria. Al mateix temps, el PCFha alineat la seva política exterior amb lade la URSS en assumptes tan greus com lainvasió d'Afganistan per les tropes sovièti-ques, o la tensa situació creada a Polòniaper les pressions del Kremlin.

Ultra això, el PCF ha entrat des de fauns mesos a una fase d'activisme desen-fenat a diverses poblacions de la perife-

França: Unrègim políticpeculiar

La cinquena república francesa té unacaracterística molt peculiar, el semi-presi-dencialisme. El President de la Repúblicaés escollit per un període de set anys, mit-jançant el sufragi universal, directe, majo-ritari, i a dues voltes. Això darrer vol dir quesi a una primera votació cap dels candidatsassoleix la majoria absoluta és necessàriauna segona votació, anomenada "balouta-ge", a la que els dos candidats millor si-tuats és disputan l'elecció.

La presidència de la república, donat elsemi-presidencialisme, té uns poders moltimportants que no són els normals d'un capd'estat de qualsevol règim parlamentari. Téel dret a recórrer a referèndum en deter-minades matèries, té el dret a dissoldrel'Assemblea Nacional sense l'acord del go-vern, i té el dret a exercir una quasi dicta-dura a les circunstancies excepcionals pre-vistes per l'article 16 de la Constituciófrancesa. La seva condició d'escollit direc-tament pel conjunt de la nació li permetexercir efectivament aquests poders. I amés a més la seva legitimj·wóoj·pat sercontestada. Una altra c^ePp'ecuVfamtsdel règim semi-presidafnofeiista francéseque per la seva qual/^pde cap d'fitffàt(es\el que presideix els Cdjrqerls deM^stres. ̂

^n**,v.

ria de París, com la destrucció amb bull-dozer d'un centre dormitori de refugiatsafricans a Vitru per impedir l'arribada denous estadants, o la denúncia amb mani-festació oberta contra una família marro-quí acusada (sense proves) de traficaramb drogues a Montigny, fets severamentcondemnants per tota \a premsa, exceptela comunista, pel seus efluvis racistes.

El darrer motiu de tensió en data, entrecomunistes i socialistes, és la publicacióper el "Pravda" de Moscou d'un articledel seu corresponsal a París elogios pelpresident actual i desagradable per Mitte-rrand. Marchais, després de declarar en unprimer rampell, que condemnava dit arti-cle com una ingerència intolerable alsassumptes interiors de França, s'ha valgutd'una presentació desafortunada feta perun conegut periòdic parisenc per desviarels atacs contra Mitterrand i ofegar el pro-blema. Però de fet, aquesta ingerència so-viètica — així ho qualifica la gran majoriade la premsa— constitueix un motiu im-portant de polèmica electoral,.

Els socialistes han recordat al respecteque ja uns dies abans de les eleccions pre-sidencials de maig de 1974, l'ambaixadorsoviètic a París visità ostensiblement alcandidat Giscard d'Estaing per significar,segons els observadors, on anaven les se-ves preferències.

Les tensions entre socialistes y comu-nistes són tan fortes, que Mitterrand aca-ba de declarar a una emissió televisada,que si ell guanyava no veia la possibilitatde que ministres comunistes entressin enun futur govern dirigit per socialistes sino canviàvem, radicalment, de política.

Mitterrand fa, però, una diferència en-tre militants i electors comunistes í creuque la direcció del PC no tindrà mes remeique pronunciar-se a favor seu a la sego-na volta si no vol veure's desbordat pelsseus electors. Al mateix temps comptaamb una part de l'electorat tradicional-ment vacillant, de gaullista o centristaper a compensar amb escreix les pèrduesdel costat comunista. Els fets diran si elcàlcul és just. El dirigent socialista es pre-senta com ¡'aglutinador de "tots els fran-cesos que volen una altra politica" i espe-ra que el seu triomf crearia al país una no-va correlació de forces que li permetria,amb una nova cambra elegida tot seguit,aplicar el i eu programa presidencial.

Els aspectes fonamentals d'aquest pro-grama els ha explicat clarament i ja hemtingut ocasió des d'aquestes columnesd'explicar-ne alguns aspectes. A les sevesintervencions públiques més recents hainsistit en la necessitat de la regionalitza-ció "que no sigui purament folklòrica",en la voluntad de crear un gran servei pú-blic i unificat d'ensenyament sense tren-

car els contractes actuals amb l'ensenya-ment privat, el que li ha valgut ja crítiquesde la jerarquia eclesiàstica, hi ha definitles línies directrius de la política interna-cional atacant molt durament, en aquestaspecte, la seguida pel president actual,política que consistiria a diferenciar-se,clarament, de les dues grans potències.

Els aspectes més controvertits delprograma socialista es situen, però, al te-rreny econòmic amb mesures concretesper acabar o atenuar considerablementl'atur forçós, aixecar el nivell de vida delstreballadors i acabar, mitjançant diversesnacionalitzacions i mesures d'ordre f iscal,amb el predomini sobre l'economia i l'apa-rell de l'Estat d'alguns sectors reduïts iprevilegiats.

A un locutor de la televisió que li pre-guntava recentment, sobre el programaeconòmic i les dificultats d'aplicar-lo en

un contorn europeu de predomini capita-lista, Mitterrand respongué:

"Es que la vostra forma de pensai es si-tua, precisament, dins d'aquest marc es-tret i no podeu veure altres perspectives.Nosaltres sí que les veïem i perquè lesveïem pensem que podem combatre ambèxit la crisi."

Diguem, per acabar, que els socialistesfrancesos disposen a hores d'ara d'impor-tants equips d'experts, tècnics i teòricsque preparen les mesures per un canvi desocietat, mesures que per la seva impor-tància desbordarien àmpliament el marcpròpiament francès. El dia 10 de maig, apartir de les vuit del vespre, sabrem siassistim a un moment històric pel pervin-dre del socialisme, i perquè no d'Europa,o si caldrà esperar noves circumstànciesfavorables.

Carmel ROSA

Candidats i possibilitatsLa primera volta de ¡es properes elec-

cions presidencials franceses se celebraràel 26 d'abril proper. Hi podran participartots els aspirants que compleixin amb elsrequisits legals que exigeix la llei, requi-sits que s'han endurit considerablementper eliminar nombrosos candidats poten-cials. Per exemple, per a ésser candidat ésnecessita un mínim de 500 signatures derepresentants públics elegits per sufragiuniversal, llista que inclou diputats, sena-dors, consellers generals i alcaldes, peròno els regidors. És a dir que la llista és li-mitant. A les eleccions anteriors n'hi haviaprou amb 100 signatures. A més, les 500signatures necessàries ara han d'ésser re-partides en un mínim de 30 departament(províncies) i per desanimar als alcaldesque voldrien recolzar un candidat mo-dest, principalment de l'extrema esque-rra, es publicarà al diari of ic ial el nomdels signants, perquè tot el pobte sàpigaper qui s'ha inclinat el seu alcalde o dipu-tat. Finalment, intervé la pressió delsgrans partits.

Tots, i principalment el socialista i elcomunista, han donat ordres estrictes alsbatlles i diputats de! partit que no signinabsolutament per ningú per tal, diuen, deno dispersar el vots de l'esquerra en diver-sos petits candidats.

Aquesta postura ha estat bastant criti-cada des de diversos sectors de l'esque-rra ja que de fet, diuen, s'ofega la veu decorrents certament minoritàries però querepresenten una part del país i aporten no-ves idees a la vida pública, Diversos can-didats d'extrema dreta i, sobretot, d'extre-ma esquerra," tenen moltes dificultats pera aconseguir les 500 signatures necessàries.El mateix succeeix amb el candidat eco-logista (al qual la majoria actual ha ofertgraciosament les signatures que li man-quen i amb E. Rouchardeau presidentadel Partit Socialista Unificat, que a Fran-ça és un partit socialista d'esquerra auto-gestionari i del qual Michel Rocard en fousecretari general abans d'entrar al Partitsocialista. Sembla que el còmic agre-dolç Coluche, es troba al mateix cas si béno se sap mai si acabarà presentant-seo no.

"Giscard I", vol convertir-se en monarca absolu-tista i perpetu de ¡a República Francesa: "Fran-ce c'est mois"

Fins a finals de març no se sabrà, doncs,quins són els candicats en presència per aafrontar la decisió dels electors a la pri-mera volta, però ja des d'ara està clar quela lluita es circumscriu entre els quatregrans, els que certa premsa anomena la"banda dels quatre", o sigui; Unió Demo-cràtica Francesa (UDF) que és el partitmés afí a Valéry Giscard D'Estaing; el RPRde gaullista, el que ha designat com a can-didat oficial a Jacques Chirac, (ex-primerministre de Giscard d'Estaing i alcalde ac-tual de París), el Partit Comunista francès,candidat Georges Marchais, i el Partit So-cialista Francés, candidat François Mitte-rrand, el qual deixà la secretaria generaldel partit a Lionel Jospin per presentar-sea les eleccions.

Per a ésser elegit President de la repúbli-ca es necessita més del 50 per cent delsvots emesos, eventualitat impossible auna primera volta amb la presència denombrosos candidats. Els dos que treuena la primera volta els percentatges méselevats de vots són els que queden per dis-putar-se la presidència de la República ala segona volta guanya naturalment, elque treu més vots.

Tots els sondatges i opinions dels mit-

L'Opinió Socialista^' Quinzena de Març 1981

Mitterrand i el triomf dels socialistes a França pot fer canviar la fesonomia de tota Europa.

jans de comunicació coincideixen que elsdos candidats que es disputaran la carrerafinal seran Valéry Giscard d'Estaing iFrançois Mitterrand. Els francesos tindranaixí la possibilitat d'elegir entre un candi-dat que acaba un mandat de set anys ila política del qual coneixen prou bé, i un

socialista com Mitterrand, certament co-negudíssim en el país per una carrera po-lítica de 40 anys, però quina ascensió ala presidència implicaria canvis molt im-portants, principalment als dominis polí-tics i estructures de l'Estat, econòmic, cul-tural i social. B

Jacques Chirac, neogaullista (RPR); Georges Marchais, comunista (PCF], i "Coluche" pallasso. Trescandidats a L'Eliseo.

Les enquestesEl setmanari francès d'esquerra

"Nouvel Observateur" acaba justa-ment de publicar una acurada enques-ta de la que es desprèn que el 73 percent dels francesos desitgen una trans-formació de la societat (21 per centmolt profunda i 45 per cent bastantprofunda). El 60 per cent pensa també,que l'elecció de Mitterrand transfor-maria la societat (15 per cent moltseriosament 45 per cent bastant). Fi-nalment el 70 per cent dels francesosvolen un canvi polític profund contra61 per cent en abril de 1974, data del'anterior elecció presidencial, quanMitterrand perdé per 0,80 per cent.

D'acord amb aquestes opinions, Mi-tterrand hauria de guanyar lògicamentles eleccions però, tot i que les sevespossibilitats semblen, ara millors queset anys enrera en molts aspectes, cal-drà esperar el veredicte de les urnes.Hi ha en aquest país, com a tots elspaïsos democràtics, un percentatge degent reduït (màxim 5 per cent) que soldecidir a les campanyes decissives ique, sovint, davant de l'urna es mostramés conservador del que proclama pú-blicament. Diguem, simplement, queles possibil i tats de Mitterrand són mol-tes i que després de la primera voltas'hi veurà més c lar El resultat f ina l dependrà, així mateix, de l'evolució de lacampanya electoral i de la consistèn-cia interna de la major ia actual i del'esquerra

L'Opinió Socialista/23 Quinzena de Març 1981

Editorial

La llenguaééW^ I catalán: un vaso de agua clara". Amb

L aquestes paraules un eximi franquistapretenia, cap allà en els anys cinquanta,

descarregar-se la consciència d'allò que ell ma-teix havia fet contra la llengua catalana els anys38 i 39, i al mateix temps minimitzar el tema: unvas d'aigua...

No; la llengua és un mar que comunica els po-bles.

La llengua és també l'escenari de grans bata-lles per afermar l'hegemonia d'uns pobles da-munt d'altres. "Siempre la lengua fue compañe-ra del imperio", havia dit ja feia segles un altreeximi.

La llengua és també instrument de construc-ció dels homes en poble i per això un problemade llengua pot esdevenir una tempestat, i no pasuna tempestat en un vas d'aigua.

A Catalunya, la llengua és un mar mogut, de-finit ara per segles d'us i segles d'imposició, percorrents immigratoris, esculls i també per la fra-gilitat dels baixells que la solquen.

Però ara hi ha molt clara la carta de navega-ció; tenim un estatut amb un article tercer prouorientador.

El socialistes ens expliquem, però de cap ma-nera compartim, la inseguretat dels privilegiatsque temen perdre posicions adquirides, i lamen-tem la inseguretat del govern català que dónabeligerancia a qualsevol acció de pirateria d'unsanomenats intel·lectuals, mentre permet que escreï inseguretat entre el poble.

Nord, Sud, Est i Oest són prous clars per a no-saltres: El respecte per a les dues llengües queavui parlem els catalans, el coneixement del'una i de l'altra per part de tots, la recuperacióde la llengua catalana com a instrument de cons-trucció de la Catalunya dels treballadors.

La lenguaff W~ I catalán: un vaso de agua clara". Con es-

• tas palabras un eximio franquista preten-día, sobre los años cincuenta, descargar

su conciencia de lo que él.mismo había hecho,contra la lengua catalana durante el 38 y el 39, yal mismo tiempo minimizar el tema: un vaso deagua...

No; la lengua es un mar que comunica lospueblos.

La lengua también es el escenario de grandesbatallas destinadas a asegurar la hegemonía deunos pueblos sobre otros. "Siempre la lenguafue compañera del imperio", había dicho hacesiglos otro eximio.

La lengua también es un instrumento de cons-trucción de los hombres en pueblos, y es por es-to que un problema lingüístico puede convertir-se en una tempestad, y no una tempestad en unvaso de agua.

En Catalunya, la lengua es un mar movido de-finido ahora por siglos de práctica y siglos deimposición, por corrientes inmigratorias, esco-llos y también por la fragilidad de los barcosque la surcan.

Pero ahora está muy clara la carta de navega-ción; tenemos un Estatuto con un artículo terce-ro suficientemente orientador.

Los socialistas nos explicamos, pero en abso-luto compartimos, la inseguridad de los privile-giados que temen perder las posiciones adquiri-das, y lamentamos la inseguridad del gobiernocatalán que da beligerancia a cualquier acciónde piratería de unos llamados intelectuales,mientras permite que se cree inseguridad entreel pueblo.

Norte, Sur, Este y Oeste son suficientementeclaros para nosotros: el respeto por las dos len-guas que hoy hablamos los catalanes, el conoci-miento de una y otra por parte de todos, la recu-peración de la lengua catalana como instrumen-to de construcción de la Catalunya de los traba-jadores.

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de Març 1981

Ley de Armonización

Tiempos difíciles paralas autonomías

''El freno a las autonomíases real y efectivo", Joan Re-ventos lo deja bien claro enuna entrevista que publica-mos en este mismo número,y el primer paso ya esta dadoes la pretendida "Ley de Ar-monización" que en un co-municado del gobierno ya hatenido entrada en las Cortes.

"Dictar, por razones de interés general,una ley de Estado que establezca los prin-cipios necesarios para armonizar las dis-posiciones normativas de las comunida-des autónomas relativas al uso y enseñan-za del castellano junto con las lenguaspropias, utilización de los términos "na-ción", "nacionalidad" y "nacional", y so-bre la condición política de los ciudada-nos españoles que tengan vecindad admi-nistrativa en los municipios de las Comu-nidades autónomas". Esto dice el preám-bulo de la comunicación del gobierno quefue enviada a las Cortes el pasado día 18 yque algunos sectores identifican como laprimera consecuencia del fracasado gol-pe de Estado de febrero.

Los criterios del gobierno referentes alos términos "nacional, nacionalidades ynación" pasan por que su utilización solopodrá darse en los siguientes supuestos,"Cuando se aluda a situaciones, hechos,circustancias o instituciones que afectena la nación española en su conjunto. Al re-

ferirse a la organización jurídica y políti-ca del Estado. Cuando se aluda a los ciu-dadanos españoles". En lo referente al usodel castellano las intenciones del gobier-no pasa por que "el castellano será el idio-ma utilizado por las comunidades autó-nomas en sus comunicaciones y relacio-nes con las demás instituciones del Estadoradicadas en los respectivos territorios ycon el resto de España. Cualquier tipo decomunicación o resolución de una Comu-nidad Autónoma con lengua propia reco-nocida estatutariamente, deberá ser publi-cada en su lengua y en castellano. En lascomunidades autónomas donde sean coo-ficiales el castellano y otra lengua, el ciu-dadano podrá elegir cualquiera de ellaspara sus comunicaciones con los centrosoficiales pertenecientes a la comunidadautónoma. Se garantizará el derecho delos ciudadanos a la enseñanza en cuales-quiera de las lenguas oficiales de la co-munidad autónoma, asegurando el deberde conocer el castellano, lengua oficialdel Estado." Estos son a grandes rasgos loscriterios del gobierno expuestos en un co-municado dirigido a las Cortes Generales.

Así pues la ofensiva contra las autono-mías está en marcha, en unas recientesdeclaraciones el ministro de Administra-ción territorial Martín Villa afirmaba que"las transferencias a Catalunya y el PaísVasco se harán con más sosiego". Carrillotambién se enmarcaba en esta corrienteregresiva y todo hace suponer que seavecinan tiempos difíciles para las auto-nomías.

I.V.

Santiago Carrillo dice no a \a proliferación de "banderolas'

Informacióreservada

Pujol i lesagulles de pit

Ai las!, diuen que el President Pujolestà especialment sensibilitzat aques-ta temporada amb el tema militar. Quimés qui menys a tothom li pica unamica l'orella, però tampoc es tracta depassar d'un extrem a l'altre i així el Si-dent tan bon punt s'entrevista amb elCoprincep d'Andorra, Martí Alanis, perreivindicar el títol per a ell o marxa a Ro-ma a visitar el Pare Sant provocant nopoques irritacions dins dels poders fàc-tics i a la mateixa Zarzuela, com had'anar a París a inaugurar la SetmanaCatalana amb el ministre de CulturaIñigo Caverò fent de caravina o s'estàreplantejant una nova decoració deCatalunya, estil estanc a base de mul-tiplicar la presència de la bandera es-panyola. "Ni tanto ni tan calvo", quediuen els castellano parlants, que ésmes una qüestió de bon tacte i sensi-bilitat que d'una altra cosa.

M'explicava un estès que dins delsambients militars ha estat molt co-mentada l'última pujolada. Amb mo-tiu d'haver estat destinats a Valènciael fins ara Capità General de Cata-lunya, Pascua! Calmes i el governadormilitar, Domingo Bello del Valle, el Si-dent va oferir un sopar de despedidaal mig del qual les respectives esposesde les esmentades autoritats militarsvaren ser obsequiades amb dues agu-lles de pit. La dona de Pascual Calmes,nou Capità General a Valencià en varebre una molt generosa d'or al mig dela qual hi havia les quatre barres es-maltades. És de preveure que l'esmen-tada senyora no el lluirà pas a gairesrecepcions, probablement en cap,mentres que la dona de Domingo Bellodel Valle, que va a València per fersecàrrec de la Divisió Maestrazgo ambtropes a Castelló i Cartagena, rebiacom obsequi una altre agulla de pitidèntica però amb plata.

No sembla pas massa clar que les di-ferencies de protocol entre els dos mi-litars haguessin d'ésser seguides pelque fa a les respectives senyores.

Jordi, que no és això home que noés això.

Anita LOOK

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de Març 1981

Entrevista amb Joan Revenios, primer secretari del PSC (PSC-PSOE)

A Catalunya, democràciaequival a autonomia

Hi ha quatre qüestions po-lítiques que centren l'actua-litat, l'oferiment socialista,el cop d'Estat i el fre autonò-mic, el desenvolupament le-gislatiu i el pretès problemade la llengua posat d'actua-litat amb el Manifest de "Dia-ri 16". De tots ells hem par-lat amb el nostre primer se-cretari Joan Reventes.

Com a resultat de les nostres anàlisis so-bre l'actual situació política és clar quedesprés dels dies 23 i 24 de febrer tot ésdiferent a Catalunya i a Espanya. La causadirecta d'aquesta nova situació és el frus-trat cop d'Estat, tot i que no es podenmenystenir altres causes que es venienacumulant des de fa temps.

Ara és palès per a tots que la Democrà-cia i L'Autonomia estan amenaçades.Aquesta nova situació feia necessari ade-quar la nostra política fixant-nos com aprioritat la defensa de la Democràcia il'Autonomia. Això és el que va fer el nos-tre Consell Nacional el passat 8 de març.

Aquest és el perquè de l'oferiment glo-bal del nostre Partit.

— Però algú pot pensar que aquest ofe-riment socialista queda marcat dintre del'oferta socialista global que ha fet elPSOE a nivell d'Estat.

— L'oferta feta per Felipe González ennom del socialistes per a formar a Madridun govern d'àmplia base parlamentària iampli suport social en base a un programad'emergència, acotat en un temps per alseu compliment, busca contrarrestar elsefectes del cop d'Estat, i marca una políti-ca global en el conjunt de l'Estat, a la quenosaltres hem donat ple i total suport.

La nostra proposta política global a Ca-talunya té naturalment en compte aques-ta oferta, però en cap és una traslladomecànica.

Està pensada considerant les peculiari-tats de la política catalana i la diferentcorrelació de forces que tenim a Cata-lunya. La nostra proposta es centra comprimer gran objectiu a buscar coincidèn-cies entre les forces polítiques catalanestant pel que fa referència a la governavili-tat democràtica de l'Estat, com a 5 gransblocs de problemes específics de políticacatalana. En concret, el desenvolupamentlegislatiu previst a l'Estatut; la definitivaestructuració de la Funció Pública al'Autonomia; la fixació de prioritats a l'ac-ció de govern en aquesta etapa d'emer-gència; l'enfortiment de l'Autonomia mu-nicipal i l'agilització i major eficàcia algovern dels Ajuntaments; per últim, les ac-cions per a mantenir i augmentar la dispa-

ii I fre autonòmic és real i efectiu.

nibilitat i capacitat de mobilització delnostre poble.

— A quins acords concrets es poden ar-ribar amb el govern de la Generalitat?

— No tractem d'arribar a acords amb laGeneralitat sinó amb els partits políticscatalans amb representació al Parlament.En aquest sentit té significativa importàn-cia l'actitud que pugui prendre Conver-gència i Unió en tant que es el partit delgovern a la Generalitat. A ells els hi cor-respon respondre a la nostra actitud d'es-tar disposats a assumir les responsabilitatsque ens corresponguin si s'obtenen graussuficients de coincidències, la conseqüèn-cia lògica dels quals seria un nou ConsellExecutiu recolzat amb una àmplia baseparlamentària i un ampli suport social.

La responsabilitat de CiU davant lesnostres propostes és gran, tot i que estàencara carregada de recels i perjudicisque en aquest greus moments —malgratque tots en tenim— hem d'esmerçar-nosa esquivar les mesquineses.

— Quina ha estat la resposta donadaper la Generalitat?

— A un primer acte, el President de laGeneralitat i Secretari General de CD vaescoltar la nostra proposta política globalamb atenció. No tancà cap porta. Tampocpuc dir que se n'hagi obert cap d'una mane-ra clara. Féu efegits i puntualitzacions alnostre bloc de propostes, més aviat de de-tall. .

A una segona conversa, demanada amburgència per Pujol, aprofità l'avinentesaper a demanar algunes puntualitzacions.

El motiu d'aquesta segona reunió era lallei aprovada pel Parlament de Catalunyasobre transferències de les Diputacions ala Generalitat, el termini d'aplicació pelConsell Executiu, com el de presentaciódels recurs d'inconstitucionalitat acabenel proper 31 de març.

Responsablement hem acceptat treballara la recerca de solucions a aquest proble-ma, deixant ben clar que això no ens faoblidar que el que cal ara és avançar. Siaixò no es fa sense una clarificació dels ob-jectius globals de la política a Catalunya,ens situaríem en un marasme de confu-sions que no defensaria l'autonomia ni en-fortiria la democràcia al conjunt de l'Es-tat.

— I quina ha estat l'actitud de la restade partits?

— En general receptiva davant la nostraproposició política global, encara queamb diferències i matisos.

Els comunistes tenen una actitud prees-tablerta: la formació d'un govern d'unitat.Sembla més una actitud formal, que nobusca entrar en els continguts polítics d'unacord, i en la que valora exclusivament lacorrelació de forces a Catalunya, sense te-nir en compte molts altres factors.

Els Centristes accepten els elementsque poden configurar un bloc d'acords en-torn a la tasca legislativa institucional (quedesenvolupament estatutari) al Parlamentde Catalunya. Això és positiu, però des dela nostra perspectiva, insuficient. Es mos-tren reticents pel que fa referència a lapolítica municipal, i encara que en forma

L'Opinió Socialista/21 Quinzena de Març 1981

menys explícita també a la previsió d'unacorresponsabilització dels socialistes ales tasques de govern.

ERC, a qui veerem en darrer lloc, única-ment per a respectar l'ordre que marca elnombre de diputats, és amb qui tinguéremmajor grau d'afinitats, tot i que cal espe-rar la resposta que ens anunciaren.

Mantenen un cert fatalisme que els po-dria — penso que erròniament— conduira actituds de testimoniatge.

~ Com a resum et diria que preveiem i tenim uns resultats desiguals. Que possible-ment aquesta situació no simultània i asin-crònica continuarà, perquè no tothoms'ha adonat plenament de la gravetat de lasituació que tenim al davant. Les nostrespropostes ben clares i gens ambigües sónflexibles i obren una dinàmica a la políti-ca catalana que la immediata evolució ifrens al procés autonòmic encara els hidonarà més sentit.

Com sempre, a Catalunya, Democràciaequival a Autonomia i sense l'Autonomiade Catalunya, l'amenaça per a la Demo-cràcia a Espanya augmenta.

Cop d'Estat i fre autonòmic

— Es real el fre autonòmic?— Sí, crec que és real i efectiu. Es farà

sentir en qüestions concretes de molt di-versa natura, amb més i més intensitat enels pròxims temps.

Són molts els símptomes d'aquest fre. Elmés significatiu, el discurs d'investiduradel Sr. Calvo-Sotelo. El conjunt de totesles seves intervencions destinades al pro-cés autonòmic no arribà a 5 minuts. Pobretemps per a expressar posicions entorn d'undels problemes cabdals per a la definitivademocratització de l'Estat. Que el cap delGovern no en parli i no ho vulgui parlardenota una manca de sensibilitat sobre elproblema i un partit de caràcter negatiusobre el futur del procés autonòmic.

— Aquest fre autonòmic pot fer pensarque el cop d'Estat ha triomfat, aquells quepensan així tenen raó?

— No és exactament així. El discurs deCalvo-Sotelo per a la investidura és ante-

rior a la violenta entrada de Tejero a laCambra dels Diputats. L'absència de con-tingut de política autonòmica era ben no-table com ja he dit.

Ara bé, no tinc cap dubte que amb l'ex-cusa del cop d'Estat, i per la incomprensióque encara tenen molts sectors de la clas-se dirigent espanyola en política autono-mista, el govern del Sr. Calvo-Sotelo quees configura més i més com un govern dedreta, orientarà la seva política amb unsentit no sols retardatori del procés auto-nomista, sinó involucionista sobre els jaassolit i proclamat a la Constitució i l'Esta-tut.

Amb la mateixa excusa voldran forçaruna acció de govern d'accentuat autorita-risme polític, conservadurisme social, i declares facilitats pels grans grups financersi econòmics. Forma l'essència mateixa delseu projecte polític, i això ho farà a més,utilitzant coaccions sobre les forces so-cials progressistes, en particular els socia-listes, advertint en cada moment conflic-tiu que hi ha el perill de que torni el llopdel cop d'Estat.

— Com és valora que aquest fre auto-nòmic no sols vingui de la dreta, sinó quetambé hi han les recentes declaracionsdel secretari general del PCE, Santiago Ca-rrillo, i del company Felipe González

— Les paraules del Sr. Carrillo, ell ma-teix i els seus correligionaris tenen en totcas la responsabilitat d'explicar-les.

Pel que fa referència als socialistes i lesactituds de Felipe Gonzalez, vull fer cons-tar de manera clara dues coses:

1er.) Que el programa autonomista mescomplet, més detallat, amb una programa-ció concreta pel desenvolupament delprocés autonòmic previst al Títol Ville, dela Constitució, és el que va formular Feli-pe González al presentar la moció de cen-sura constructiva el mes de maig del 1980.Crec que algú i amb raó va avençar l'opi-nió que les paraules de Felipe eren méscoherents, més positives, amb visió d'Estati voluntat autonomista que les d'Azaña enels anys de la II República.

2on.) Amb aquesta posició, que no fasinó desenvolupar la política aprovadapel PSOE als seus Congressos Federals, Fe-

lipe González ha dit clarament que nosols no faria cap declaració com Íes quehavia fet S. Carrillo, sinó que la políticadels socialistes pel que fa referència a lesautonomies no ha variat ni variarà niabans ni després del cop d'Estat.

— Com canvia la situació política des-prés de l'intent de cop d'Estat?

— Penso que del conjunt de les ante-riors respostes es desprèn com veig la si-tuació política espanyola després del copd'Estat. Ara ens enfrontem a dues amena-ces contra la democracia i l'autonomia.— La possibilitat de la repetició d'un nou

cop d'Estat que trenqui el normal de-senvolupament democràtic de l'Estatespanyol. Aquesta possibilitat existeix il'hem de tenir ben present.

— La política invotutiva o de fre democrà-tic i autonomista per una part, i de con-servadurisme social i econòmic per l'al-tra que el govern Calvo-Sotelo vol prac-ticar tot sotmetent a un xantatge polí-tic als socialistes per a condicionar lesnostres actituds.

Contestar a aquesta doble amenaça, fi-xant com a prioritària la defensa de la De-mocràcia i l'Autonomia és el gran repteque tenim davant els socialistes.

El desenvolupament legislatiu

— Pel que fa al desenvolupament legis-latiu hi ha tres lleis que criden fortamentl'atenció, la de! divorci, la de la FuncióPública i la de autonomia universitària.Què en podeu dir.

— L'objectiu de modernitzar la societatté entre molts altres aspectes, acabar ambuna situació que afecta a milers de ciuta-dans i ciutadanes, que per les causes quesiguin han vist fracassat el seu matrimoni,i no poden recuperar la llibertat per aorientar la seva vida.

El divorci existeix en totes les societatsque han assolit que el seu Dret reconeguicriteris de modernitat. Nosaltres no po-dem ésser una excepció, més quan el nos-tre Dret és encara discriminatori i humi-liant per a la dona.

Malauradament, el tema s'ha sacralizat

Felipe González ha deixat molt clar la qüestió de les autonomies

L'Opinió Socialista^3 Quinzena de Març 1981

quan no és un tema sacramental sinó civil.Ningú discuteix el dret dels creients a nodivorciar-se. Es tracta tan sols de donaruna norma legal que permeti a aquells*que vulguin resoldre una situació de tren-cament matrimonial i busquin la possibili-tat de refer la seva vida, tinguin la pos-sibilitat legal tot i tenint en compte lescauses, no com a conceptes de culpabili-tat, sinó com a motius de separació, entreells el més humà de tots que és el mutuacord.' — I pel que fa a la llei de la Funció Pi>

buca i a la LAU— La retirada de la Llet de la Funció Pú-

blica és una mostra clara de com ha co-mençat a ralentir el procés de democratit-zació de l'Estat i expressa la força dels sec-tors que volen continuar auto-reproduint-se a un dels grans centres de decisió, elfuncionaria! de l'Estat. Explica ben clara-ment el sentit regressiu d'aquesta retirada.

Temo que amb la LAU succeeixi el ma-teix, o bé s'intercalin retocs que desfigurini desvirtuïn l'autèntic sentit de l'autono-mia universitària.

Llengua i discriminació

— Disortadament s'ha tornat ha posard'actualitat el tema de la discriminació dela llengua amb el manifest publicat a"Diario 16". Com podem valorar aquestsfets?

— jo personalment, i la C.E. també, enshem pronunciat amb claretat sobre el Ma-nifest publicat a "Diario 16" que té un todemagògic absolutament innecessari. Laseva publicació després del cop d'Estat deldia 23 (sigui quina sigui la voluntat delsseus signants) s'inscriu de forma objetiva auna campanya contra l'autonomia de Ca-talunya.

Afirmar que el castellà és discriminat aCatalunya és faltar a la veritat, perquè larealitat senzilla i clara és que avui peravui l'única llengua que encara continuadiscriminada a Catalunya és el català.

A Catalunya la problemàtica lingüísticaés complexa. Ha d'ésser tractada amb una

Ningú discuteix el dret del creient a no divorciar-se

extraordinària sensibilitat, tenint presentl'esperiència històrica de com ha estat uti-litzada com a factor de divisió de la comu-nitat i molt concretament dels treballa-dors.

El nostre Partit està fent una políticaclara en aquest sentit, i accentua dia a dial'orientació pedagògica del problema. Talvegada ens ha faltat fer una acció ambmés força i intensitat per a explicar quinssón els nostres principis i objectius, basatsen la consideració de que el català és lallengua pròpia dels catalans, tot definintla nostra posició, orientada a aconseguirla igualtat plena de les dues llengües,quant a drets i deures dels ciutadans deCatalunya, com a base del desenvolupa-ment democràtic de la nostra societat.

— Quina ha estat la responsabilitatdels partits de dretes catalans al fet que esproduexin fets com aquests?

— Sempre he dit que aquest no és un

problema que es resolgui amb lleis. Queel que cal és un gran impuls polític, de po-lítica lingüística oberta a tots, irrenuncia-ble a la normalització del català i sensiblea la realitat socio-lingüística que configu-ra el panorama cultural del nostre país.

Malauradament aquest criteri fins arano ha estat comprès pels altres partits. No-saltres hem volgut donar una prova méjde com no és a traves de lleis sinó d'irr|pulsos polítics coherents, permanents;pensats tenint en compte el conjunt dtnostra realitat. Aquest és el sentit queflla moció no de llei, fixeu-vos bé, no|ilellei, sinó d'impuls polític continuat softel tractament de la llengua a Censen^ment no universitari.

Aquests han estat quatre temes políticsd'actualitat tractats a fons amb el nostreprimer secretari.

Francesc NAVARRO

El manifest s'insereix a una campanya contra l'Autonomia.

10 L'Opinió Socialista/21 Quinzena de Març 1981

Projecte de llei sobre mesures urgents

Primer pas per a ordenarl'Administració

El desenvolupament insti-tucional de l'Estatut de Cata-lunya està en marxa. Una deles lleis més importants itambé més urgents és la de laFunció Pública i a l'espera dela seva confecció, ha estat jaredactada per la pertinentcomissió del Parlament uni-tàriament i sense cap vot re-servat, un projecte de llei so-bre mesures urgents.

L'exposició de motius de dita llei diuque "l'article 10.1.1) de l'Estatut d'Auto-nomia reconeix a la Generalitat de Cata-lunya la competència per a establir el rè-gim estatutari dels seus funcionaris, com-petència que ha d'exercir aquest Parla-ment al marc de les bases de la legisla-ció estatal, d'acord amb l'article 149.1.18de la Constitució espanyola" Exercintaquesta competència, la ponència de laComissió d'Organització i Administracióde la Generalitat i Govern Local, nomena-da el 12 de desembre de 1980 i formadaper Ramón Pla en representació de C.iU.,Joan Prats en representació del Grup So-cialista, Luís Valentín del PSUC, Alexan-dre Pedros CC-UCD i Jordi Cassas Salat deERC ha elaborat un projecte de Llei demesures urgents que ve a omplir un buitexistent a tractar de posar solució als pro-blemes existents deguts a un mal funcio-nament a la manca d'una política correc-te, a les desigualtats que existeixen a laFunció Pública i que han estat potencia-des pel Govern de la Generalitat, recor-dem tan sols la manca d'un director gene-ral de Funció Pública.

Al debat al Parlament de Catalunya deldia 2 de novembre de l'any passat es vaaprovar per unanimitat i a iniciativa so-cialista, una resolució la que es feiaesment que a la espera de la llei definitivasobre Funció Pública, el Consell Executiude la Generalitat faria un informe sobre lasituació de la Funció Pública a Catalunyai redactaria mesures urgents., puntuals iprovisionals per fer front a l'actual situa-ció. Això és al que ara ja es troba redactata la ponència, feta unitàriament, sensevots particulars i en període d'esmenes. Elgovern va cumplir aquesta resolució peròamb tardança.

Aquesta llei de mesures urgents té di-

La llei inicia el debat sobre la Fundó Pública.

versos punts de molt de interès, garanteixl'estabilitat de tot el personal que no esfuncionari de carrera (interins, contractes,etc.) tant els de la Generalitat compelstraspassats de l'Estat, fins a l'elaboracióde la Llei definitiva de la Funció Públicaa Catalunya que serà la que establirà elstermes i condicions per al pas del perso-nal a la condició de funcionari. Conver-gència i Unió pretenia fer funcionaris pervia directa, és a dir per la porta falsa i això,gràcies a la llei no serà possible. La ca-rrera de funcionari serà creada per la prò-pia llei. Suposarà una garantia llarga d'es-tabilitat, i a més a més aquestes normessatisfarán i resoldran els problemes delsmestres interins.

La llei crea també la distinció entre elscàrrecs polítics i els càrrecs administra-tius, que fins ara estaven poc aclarits, al ,seu article segon diu que els càrrecs polirtics són "el President de la Generalitat,els Consellers, el Secretari General de laPresidència, els secretaris Generals tèc-nics, els Directors Generals i tots els queen endavant es puguin crear mitjançantuna llei amb aquest caràcter". A la dispo-sició adicional segona es determina queels càrrecs són renovats quan canvia elConseller, encara que no canvïi el partit algovern. El Consell Executiu de la Genera-litat, en un termini marcat per la llei hade catalogar tots els càrrecs actuals.

D'altra banda la llei dóna també un es-tímul personal al funcionariat ja que elssubdirectors generals i els caps de serveis

seran elegits entre funcionaris de nivelltècnic.

Els caps de secció i els de negociat hoseran per mitjà de concurs de mèrit entreels funcionaris

La llei pretén d'una manera per totesacabar amb favoritismes i clientélisme,ja que un cop aprovada tota contractacióhaurà de seguir criteris d'objectivitat i se-rà mitjançant concurs públic de mèrits.

L'elaboració de la Llei de mesures ur-gents sobre la Funció Pública de la Gene-ralitat de Catalunya tan sols inicia el de-bat. És aquesta una llei que serveix per acobrir els forats que la pràctica ha dut al'administració. El gran debat sobre laFunció Pública a Catalunya encara restaper a fer. Aquesta llei tan sols marca unespautes de funcionament però no està ma-ssa clar que el govern les respecti, ja en te-nim exemples clars com poden ser el dè-ficit d'estructura i de personal de la Con-selleria de Governació o errors políticstan greus com el muntatge y seudofuncio-nament de l'Escola d'Administració Pú-blica de Catalunya. La llei de mesures ur-gents contempla un gran protagonismesocialiste en el desenvolupament legisla-tiu i una clara voluntat de coincidència detots els grups polítics. Ara tant sols restaque el projecte de la ponència sigui apro-vat per la comissió i pel ple, cosa que nosembla gaire difícil donat l'esperit ambque ha estat confeccionada, el que el go-vern de la Generalitat ho respecti ja seràun altre cantar. Joaquim VILA

PSCIPSC PSOEI

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Part i t dels Soc ia l i s tes de Catalunya (PSC-PSOE)

Av Francesc Cambó. 21 4t Tel 310 00 08 - Barcelona [3)

Equip d« Redacció: L lu ís Armet Joan Blanch Josep ManuelCampillo ' Xavier Capdevila / Josep M* Garcia

Ramon Mateu / Albert Musons / RaimonObiols/Carmel Rosa / Elisenda Yl l .

Fotògrafs: Tomi Sòcies, Sílvia T ColmeneroRamon Iglesias, Carles Esteban

Correcció: Elisabet Ribé i Montserr^fc+repA^

Compaginació: Ignasi Agusti /¿x- •*>

Administració: Isabel Ma Lluí'

DL B-33903

L'Opinió Socialista/2a Quinzena de Març 1981 11

Barcelona tindrà/ aviat una vintena de Centres Civics

L'Ajuntament per unanova vida col·lectiva

No fa gaire, l'Alcalde deBarcelona/ Narcís Serra re-marcava l'antielectoralismedel seu Ajuntament quandeia que bona part de les in-versions s'han fet a les clave-gueres, és a dir/ lluny delsgrans aparadors polítics de laCiutat. Amb la pròxima inau-guració d'una dotzena deCentres Cívics, es farà difícilevitar que tothom s'adoni dela trascendencia dels nousequipaments; els Centres Cí-vics es faran notar.

Es faran notar perquè, per primera ve-gada, l'administració endega, amb un pro-jecte coherent, la creació d'uns equipa-ments nous i d'envergadura. La vida so-cio-cultural a la ciutat trobarà una pedrade toc que ens obligarà a parlar de Barce-lona, abans i després de T'aparició delsCentres Cívics.

Què és un centre cívic?

Al marge de dimensions i ubicació, elCentre Cívic és un instrument i plataformad'acció socio-cultural a la Ciutat. Els seusmetres quadrats són Íntegrament un ser-vei municipal que s'adreça a satisfer ne-cessitats de:

— Pretació de serveis socials.— Trobada.— Esbarjo.— Informació.— Aprenentatge.— Creació.

Ei vell Cas/net de "l'Espanya Industrial", un dels Centres Cívics que, en espera de les obres finals,ofereix ¡a un seguir de serveis.

No s'oblida, però, que molts dels nos-tres districtes presenten urgències alsterrenys de l'ensenyament preescolar, lasanitat o els serveis socials, i que elCentre Cívic n'ha de respondre. Així, amolts Centres Cívics hi trobarem unaguarderia, un Centre de Salut, o un Casalde Jubilats, etc...

Físicament, cada Centre Cívic serà di-ferent dels altres. Lluny de l'homogeneïtatartificial que trobem a altres països, elsCentres Cívics de Barcelona s' instai.Iena espais municipals de diversa condició.S'estan realitzant les obres als espais de ve-lla reivindicació ciutadana com les Cotxe-res de Sants o la Sedeta, i se'n fan de novaedificació com el de 9 Barris. N'hi ha de

"Quinta Amèlia", un gran casal amb jardí, que /a ha esdevingut punt de referència obligat pera l'activitat socio-cultural del Districte III.

grans com el de St. Martí de Provençals ide més petits com el del Guinardó o el dela Sagrerà. A gairabé tots hi trobarem unasala d'actes o un teatre fet i dret, un bar-cafè amb una safa de trobada i diversesdependències per tallers, reunions, treballen grup, etc...

Qui hi participa?

Com equipament Municipal, el CentreCívic no és un club on calgui fer-se soci.Es la casa de tothom i només caldrà unainscripció específica quan hom s'apunti auna activitat concreta, un taller, un cur-set, etc... Des de l'esplai fins al Casal deJubilats, s'hi esperen participants de totesles edats amb una atenció específica pera cada sector. És evident que el Centre Cí-vic s'adreçarà preferentment als habitantsd'una zona de la ciutat però moltes de lesactivitats, especialment els espectacles oels grans actes, atrauran sens dubte gentd'un ampli radi urbà.

Com es gestiona?

En la seva qualitat d'equipament mu-nicipal, el responsable, en darrera ins-tància, del control de la gestió i rendabili-tat socio-cultural del Centre Cívic ésL'Ajuntament, a través dels Consells Mu-nicipals de Districte. En aquests momentss'estan donant els tocs finals a les propos-tes d'estructura interna que, respectantles característiques de cada barri i cadaCentre, permetin una àgil coordinació igestió. En síntesi, es preveu la creaciód'un Consell del Centre Cívic amb parti-cipació dels treballadors del Centre, elsusuaris (interns i externs) i el Consell Mu-nicipal del Districte. H

12 L'Opinió Socialista/2' Quinzena de Març 1981

Qui presta els serveis?

Els serveis de caire social o assistència! jque depenen de les Àrees municipals res-pectives (cultura, sanitat, serveis socials,etc.) seran conduïts per personal provi-nent de les diferents Àrees. Els serveisd'equipaments i infraestructura empratsper a activitats diverses sorgides d'inicia-tives dels veïns seran coordinats per un odiversos "animadors". Els serveis centralsseran coberts segons les dimensions delCentre per personal d'administració i con-sergeria.

Com es finança?

La dotació inicial de tots els Centres Cí-vics de la Ciutat prové dels pressupostosd'inversió de l'Area de Descentralitzaciói Participació Ciutadana. El funcionamenti activitats es finançaran a partir de tresfonts d'ingressos:

— La subvenció del Consell Municipaldel Districte.

— Els ingressos per activitats (inscrip-cions, espectacles, etc.)

— Altres aportacions públiques i pri-vades.

Jordi VALLVERDÚRegidor de Descentralització

i Participació Ciutadanade l'Ajuntament de Barcelona.

Centres Cívics de construcció i habilitació en el 1981

Centre Cívic — Torre Lloveta" " — Sant Martí de Provençals (Residència Gaudí)" " — Guiñando (Can Melis8" " — Hostafrancs (Casinet Espanya Industrial)

" Cotxeres de Sants" " La Sagrerà (La Barraca)" " La Sedeta

" Sarrià (Quinta Amèlia)" " Nou Barris (Planta asfàltica)" " — Montjuïc (ja construït)

" — Canyelles (ja en funcionament)

Habilitació amb col·laboració dels consells de districte

Centre Cívic - Poble Sec (local C/ Blai, 34)" — Gràcia (L'Artesà)

— Sant Andreu (Els transformadors)

Centres Cívics previstos al pressupost de 1981

Centre Cívic — Trinitat Vella (La Foradada)— Bon Pastor— El Port (Casa Farrera)— Sant Genis dels Agudells (Casa Groga)— La Pau (Edifici Piramidón)

Reunión de alcaldes en Las Palmas

Por la democracia, másautonomía municipal

Los días 13 y 14 de marzo se reunieronen Las Palmas de Gran Canaria, los alcal-des de las veinte ciudades españolas másimportantes, entre ellos el de Barcelona,Narcís Serra.

Además del de Barcelona estuvieron re-presentados en la reunión de Las Palmaslos ayuntamientos de Madrid, Valencia,Alicante, Bilbao, Córdoba, Granada, LaCoruña, Málaga, Murcia, Oviedo, Pamplo-na, Santander, Sevilla, Valladolid, Zarago-za, Santa Cruz de Tenerife, Mallorca, SanSebastián, y el de la propia capital cana-ria. Estos veinte alcaldes, que.ya se ha-bían reunido en varias ocasiones anterio-res, son trece socialistas, tres centristas,dos nacionalistas vascos, un nacionalistagallego y un comunista.

En la reunión, y al margen de elaboraruna declaración política sobre los hechosdel d-ia 23 de Febrero y de solicitar la con-cesión del Premio Nobel de la Paz paraS.M. el rey Don Juan Carlos I, los alcaldestrataron de una serie de temas muy impor-tantes de la problemática de los grandesmunicipios.

Dentro e la propia declaración políticase expresó que: "Cuanta mayor autono-mía tengan los Ayuntamientos, y mayorsea su capacidad de autogobierno, másestable será el régimefi democrático enEspaña, y más manifiesta y patente la soli-daridad de todos os españoles en la cons-trucción de la Democracia que, por razo-nes históricas, de modernidad y de buen

sentido, estamos llevando a cabo con elesfuerzo de todos".

Presupuestos y Transportes

Sin perjuicio de que más adelante tra-temos con profundidad alguno de los te-mas analizados en la reunión de Las Pal-mas, intentaremos hacer ahora un breveresumen de lo que allí se abordó. Referen-te a los Presupuestos Municipales, se pro-puso como necesaria la celebración, concarácter urgente, de una reunión con laAdministración del Estado (Ministerio deHacienda y Ministerio de AdministraciónTerritorial) para completar y aclarar la Or-den Ministerial del 19 de febrero de 1981,con e fin de posibilitar una correcta elabo-ración de estos presupuestos. Los aspec-tos más importantes de esta cuestión serefieren a: —Autonomía en la integraciónde los presupuestos de los órganos y servi-cios municipales. —Aprobación de presu-puestos de inversión y regulación clara dela contracción del gasto. —Estableci-miento de los mecanismos que permitanincluir, de forma explícita, las transferen-cias del Estado en función de los Censosde población de 1980. —Dictar normaspara el cálculo de las previsiones de ingre-sos en materia de Licencia Fiscal. —Esta-blecimiento de las garantías legales perti-nentes para cumplir la Orden, en las ma-terias reguladas por la Ley del Suelo.

— Revisión de las transferencias del Esta-do a los municipios con régimen fiscal es-pecífico: Canarias y Navarra.

Se trató también de los impuestos degestión compartida, tales como la Contri-bución Territorial Urbana y la LicenciaFiscal. Se pidió una participación de losayuntamientos en la distribución de los

, fondos recaudados por las quinielas. Seanalizó ¡a problemática de una adecuadafinanciación de las inversiones locales yse urgió la solución, por parte del Gobier-no, de los remanentes de los Presupuestosde Liquidación de Deuda anteriores.

En materia de transporte público se de-signó una Comisión para que en el plazode 15 días, se reuniera a fin de activar lostrabajos referentes a la adopción de unapostura común, en materia de transportesurbanos colectivos de grandes ciudades yáreas metropolitanas, y al objeto de man-tener las oportunas conversaciones conlos Ministerios de Transportes y Comuni-caciones y de Hacienda, así como con En-tidades de carácter financiero e industrial.

Se preparó, también, una resolución so-bre osproblemas derivados de la gestiónurbanística y la urgente necesidad de ela-borar criterios comunes sobre este tema.Finalmente, se elaboraron unos acuerdossobre ordenación de la Policía Municipal,los cuales serán trasladados a las Segun-das Jornadas sobre Seguridad Ciudadanaa celebrar en Valladolid, a aprimeros deabril. •

L'Opinió Socialista/21 Quinzena de Març 1981 13

Corporació Metropolitana

Pla d'Actuació per 1981La Corporació Metropoli-

tana de Barcelona va apro-var, a primers de març, lesbases per el programa d'ac-tuació d'aquest organisme,de cara a l'any 1981.

En primer lloc, es contempla l'aprova-ció inicial, abans del 30 de juny, d'un nouprograma d'Actuació Urbanística del PlaGeneral Metropolità per al pròxim qua-trieni. Aquest pla s'està elaborant en basea uns estudis de l'evolució de la demogra-fia, ocupació del sòl industrial i demandai oferta d'habitatge dins la zona metropo-litana, així com d'acord amb les propostesfetes pels diversos municipis.

Es pensa, també, establir una propostadels serveis i de l'exercici de les compe-tències municipals i metropolitanes en te-mes com la cèdula urbanística, estudis dedetall, projectes d'urbanització i segui-ment de llicències municipals. La prime-ra fase d'aquesta reorganització es faràabans del 30 de juny i abastarà tot el BaixLlobregat. Progressivament s'extendrà atot l'àmbit de laCMB.

Xarxa viària i normes industrials

Quant al tema de la xarxa viària, es fa-rà, en primer lloc, una anàlisi de la previs-ta al Pla General Metropolità i, mitjan-çant una discussió conjunta amb els Ajun-taments, s'establiran les prioritats nece-ssàries, tenint en compte els problemes deplanejament i gestió urbanística, així comels del transport col·lectiu i del tràfec.També es farà i es negociarà una propostareferent a les responsabilitats que les dife-rents administracions (MOPU, Generali-tat, Diputació, CMB, Ajuntament) hand'assumir sobre la xarxa viària.

Al terreny de la normativa industrial, laCorporació es proposa adequar la norma-tiva del Pla General Metropolità sobreparcel.lacio i ús de les zones industrials,així com aprovar el nomenclátor d'indús-tries i adequar la normativa del Pia, desdel punt de vista de la conservació delMedi Ambient. Tot això, per tal de facili-tar la implantació d'indústries al territorimetropolità, evitar-ne l'erradicació d'al-tres i de protegir, amb major eficàcia, elcontrol del Medi ambient.

Està previst, també, endegar i debatreels treballs i estudis necessaris per a tirarendavant cassos com la problemàtica delport i desviació del Llobregat; Pla del lito-ral i problemàtica de l'aeroport; Centresdireccionais d'El Prat i Sant Cugat-Cer-danyola; Centres direccionais comercialsi de reequipament de Sant Joan Despí iSant Just Desvern; Polígon de Canaletes(Cerdanyola) i Pla Parcial de Batllòria-Montigalà (Badalona).

Eliminació d'escombraries

Disn del tema de l'habitatge es racta de

concretar la immediata realització del con-veni amb l'Institut Nacional de la Vivenda.En el termini de dos mesos des de la signa-tura d'aquest conveni, si es produeix, esconcretarà el programa d'actuació per ala construcció d'habitatges de promociópública, mitjançant consulta al Conselld'Alcaldes.

Sobre la política de parcs públics espreveu concretar, com a mínim, les pro-postes d'accessos i estacionament, àreesde protecció i convenis de repoblació,aprofitament i manteniment de la serra deCollcerola.

La política de sòl atendrà les següentsprioritats: Adquisició de terrenys destinatsal desenvolupament dels serveis metropo-litans (eliminació de residus...). També esdesenvoluparan les mesures de protecció •del territori en relació a l'extracció d'àrids.

Quant al tema de l'aigua es vol assumirprogressivament l'abastament d'aigua ena\,ta.

Al capítol de disseny de les formes degestió per als Serveis Metropolitans, elprograma preveu:

a) Disseny de les entitats de gestió delservei metropolità d'abastament i saneja-ment d'aigües i del servei metropolitàd'eliminació de residus sòlids.

b) Constitució immediata de Comi-ssions Tècniques entre la CMB i els Ajun-taments més directament afectats per a lacoordinació de la gestió d'aquests dos ser-veis mentre no estiguin creades les enti-tats esmentades abans.

Capítol important mereix el pla d'eli-minació dels residus sòlids urbans, quepreveu:

1. Convocar un Concurs per a la plantade recuperació del Baix Llobregat (prime-ra fase de 250 a 350 Tm/día; segona fasede 500 a 700 Tm/día). Està pensat posar-laen funcionament el mes de setembre de1983.

2. Ampliació de la planta incineradorade Montcada, preveint-se que funcioni enel gener del 83.

3. Impulsar l'avant-projecte de plantaincineradora de 1.000 Tm/dia per a pro-ducció de vapor, a la Zona Franca.

4. Promoure, conjuntament amb la Ge-neralitat, un primer abocador mitjà d'en-tre els previstos al Pla Metropolità d'Eli-minació de Residus Sòlids.

Ordenar el transport

Durant aquest any s'iniciaran, també,les obres del Cementiri metropolità delPapiol, la primera fase del qual es pensaposar en funcionament l'abril de 1982.

S'aprovarà, també aquest any, el PlaEspecial de Sanejament, tenint en compteque la configuració definitiva que s'hauràd'adoptar, està pendent del que s'esta-bleixi pel Parlament de Catalunya a l,a fu-tura "Llei de desplegament legislatiu enmatèria d'evacuació i tractament d'aigüesresiduals". El pla preveu, al mateix temps,la creació progresiva d'una xarxa de con-

Ca/ un pla d'ordenació, del transport metro-polità.

trol, automatitzada, de la qualitat del me-di ambient.

La CMB coordinarà i potenciarà les ac-cions municipals en matèria de neteja iadequació de les platges.

Al sempre complicat tema dels trans-ports públics, el pla d'actuació es proposaavançar tots els estudis i treballs encami-nats a la realització del Pla d'Ordenaciódel Transport a la conurbació de Barceló-,na. Aquest Pla tindrà per finalitat la gestió,la planificació, el finançament i la coor-dinació dels diferents agents que interve-nen al transport metropolità. Com a pri-mera actuació d'aquest procés es proposal'establiment d'un Pla tècnic que inclouràaspectes com la racionalització de la xar-xa d'autobusos, l'establiment d'un bitlletcombinat, i la política circulatòria i d'apar-caments.

Referint-se al taxi, el Pla d'actuaciópretén impulsar el control i revisions que-garanteixin un bon servei als usuaris, al-hora que es treballa per concretar el pa-per d'aquest servei públic dins l'ordenaciógeneral del Transport.

Al tema fiscal, destaca l'elaboraciód'un estudi tendent a l'homogeneïtat deles diferent figures impositives municipalsi de les taxes per prestació de serveis me-tropolitans.

Finalment, un darrer capítol preveu eldesenvolupament de la informació es-tadística de base, gràfica i alfanumèrica,amb aplicacions d'àmbit municipal i me-tropolità. I dins d'aquest marc cal ins-criure-hi la coordinació per a la realitza-ció del padró 1981, que es farà a travésd'un conveni intermunicipal. |

14 L'Opinió Socialista/2* Quinzena de Març 1981

Trobada d'emissores municipals a El Vendrell

Per una ràdio local, catalana;autònoma i de qualitat

El proppassat 14 de marçes va celebrar a la poblaciód'El Vendrell, la Tercera Tro-bada de Ràdios Municipalsde Catalunya. En aquesta ter-cera trobada hi foren pre-sents prop de 40 municipis imés de cent participants.

Us oferim a continuació el text del ma-nifest final elaborat pels municipis pre-sents a El Vendrell:

1. Els reunits es manifesten en el dretinalienable de tots els municipis a crearels seus propis mitjans de comunicació i,conseqüentment, al dret inalienable acrear emissores radiofòniques d'abast lo-cipi es vegi privat arbitràriament de les se-municipal i de llibertat d'expressió, reco-neguts a la Constitució i a l'Estatut.

2. Considerem que la ràdio ha d'esdeve-nir un important vehicle de catalanitza-ció, de dinamització cultural dels nostresmunicipis, oberta a la participació de tots.Utilitzada com a autèntic servei i maicom a instrument partidista, i que man-tingui la seva autonomia de funciona-ment. Lligada als ajuntaments en tant queorganismes plenament representatius delsciutadans, com qualsevol altre servei mu-nicipal, però evitant convertir-se en un sis-tema de propaganda dels consistoris. Sen-se ànims de lucre, invertint tots els po-ssibles beneficis en el millorament de lespròpies emissores i en activitats culturalsdel municipi.

Ràdio inseridaa la realitat social

Una ràdio que promogui la comunica-ció i la informació a tots els nivells, quecontribueixi a l'esplai comunitari, que es-timuli la vida socio-cultural i sigui un estrid'expressió creativa.Una ràdio municipal o comarcal, inseridaen la realitat social de la població o co-marca on neix, sense voluntat de cobrirzones sense grups humans que puguincrear la seva pròpia emissora.

Diferent en la seva concepció a lesgrans emissores, i en tot cas complemen-tària d'aquestes, però sense pretendresubstituir-les o competir amb elles. Bus-cant fórmules alternatives però sense re-nunciar a tot el que de positiu ha compor-tat la història de la ràdio.

La ràdio municipal ha d'ésser de quali-tat, fruit de l'esforç conjunt de profe-ssionals del mitjà i de sectors de poblacióinteressats a col.laborar-hi.

En definitiva, entenem la ràdio local,com a catalana, servei públic de qualitat,i autònoma en el seu funcionament.

3. Empressem el compromís de mante-nir la solidaritat intermunicipal davantqualsevol discriminació en la concessióde llicències, el qual compromís exigiriala decisió dels representants del poble deCatalunya al Congrés de Diputats i al Par-lament Català de promoure quantes ac-cions parlamentàries caiguessin, per talde defensar el compliment dels reiterats'principis constitucionals, així com una ac-ció de conscienciació dels ciutadans so-bre l'atemptat que això constituiría per atots.

Cap a la trobada d'emissoresde tot l'Estat

4. Recomanem que els municipis soli-citants d'emissores formalitzin la seva vo-luntat de coordinació a través d'acordsmunicipals, de manera que es pugui crearun Òrgan Permanent, representatiu, ele-ment coordinador i de negociació amb laGeneralitat i el Parlament Català, d'asse-ssorament, tant de caràcter tècnic comlegal. Tot això ha de permetre crear unaXarxa d'Emissores Municipals a Catalunyacom a pas previ per la seva integració a laFederació Catalana de Municipis.

De l'actual Trobada ha sorgit el nucliinicial d'aquest Òrgan Permanent, com-posat pels representants de dotze muni-cipis.

5. Donem suport a la iniciativa del Con-grés de Periodistes Catalans de crear l'Ins-titut Català de Mitjans de Comunicació imanifestem la necessitat de crear-ne unasecció de ràdio local.

Demanem al Parlament de Catalunyaque prengui les mesures necessàries per afer-ho possible.

6. Manifestem la voluntat, especial-ment el Pais Valencià i Les Illes, com acomunitats a les que estem especialmentvinculats per la història, llengua i cultura,que permeti que l'experiència, que enaquests moments queda limitada al terri-tori de Catalunya, pugui extendre's a al-tres llocs de l 'Estat. Es per això que propo-sem, per a la propera tardor, la celebra-ció d'una trobada d'emissores municipalsde l'Estat espanyol.

7. Davant la política restrictiva delGovern de- l 'Estat en el procés de con-cessió de llicències de radiodifusió enones mètriques amb freqüència modula-da, que es desprèn del Reial Decret 1.433/1979 de 8 de juny, de l'ordre complemen-tària del Ministeri de Cultura del 28 d'agostde 1979 i de les disposicions anàloguesque la Generalitat s'ha vist obligada aprendre, pel que fa a Catalunya, volemmanifestar públicament la decisió d'eme-tre i de fer ús de tots els recursos legals iadministratius en el cas que algun muni-cipi es vegi privat arbitràriament de les se-ves facultats constitucionals.

*5lM

RADIOEL VENDRELL

Legalització de totesles emissores

8. Demanem de la Generalitat de Ca-talunya l'aplicació de les mesures jurído-ques i tècniques que permetin que els 92municipis que ho han demanat, puguindisposar de les seves emissores.En aquest sentit oferim la nostra total co-l·laboració per tal d'arribar a la soluciómés adient.

9. L'exigència per a la legalització detotes aquelles emissores que ho han sol·li-citat, es basa en que, reservar una bandamètrica exclusiva per a les ràdios localsi comarcals, donades les particularitatstècniques de la freqüència modulada i laseva reduïda potència, permet una com-binació en la que funcionin un alt nombred'emissores.

10. Demanem al Congrés de Diputatsde l'Estat espanyol que elabori l'estatutde Radiotelevisió, i al Parlament de Cata-lunya que creï una ponència per a prepa-rar la llei que haurà de regular la radio-difusió catalana. Així mateix demanem alParlament l'aprovació d'una proposicióno de llei que f ix i els criteris de funciona-ment provisional de les ràdios municipalsde Catalunya.

D'entre les ponències debatudes caldestacar-ne la tècnica que va confeccio-nant una enquesta, que es distribuirà a totsels ajuntaments amb ràdio municipal, pertal de conèixer les dades tècniques de lesdiverses emissores.

Finalment, diguem que una altra po-nència fou la de Programació en la quales van analitzar, bàsicament, els següentsaspectes: Qui dissenya i controla les pro-gramacions, paper de la publicitat a la Rà-dio Municipal, i, coordinació de progra-mes entre emissores. B

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de Març 1981 15

Felipe González, en Londres, Bonn y Paris

Los demócrataseuropeos, con España

Felipe González, secreta-rio general del PSOE, ha reci-bido el testimonio de apoyofirme a la consolidación de-mocrática en España, de lostres países europeos con máspeso en el mundo.

El líder socialista ha sido embajador delos demócratas españoles ante los gobier-nos y los pueblos de las viejas democra-cias de Europa, de ellas ha recogido la re-pulsa unánime al intento involucionistade volver al pasado, a la dictadura, al ais-lamiento español, de ellas ha captado lavoluntad de plena integración política yeconómica de España en la comunidad deEuropa. Felipe González ha dado la tallade estadista, de político con la capacidadnecesaria para asumir las altas responsa-bilidades de un hombre de estado. Frentea compañeros socialista del gobierno o laoposición de varios países, o frente a go-bernantes situados en el ángulo opuestodel abanico político, el secretario generaldel PSOE ha tratado problemas de Estado,centrados fundamentalmente en España yen su integración en Europa. Por una vez,la derechista Margarette Thatcher hacoincidido, por ejemplo, con el candidatoa la presidencia de Francia, el socialistaFrancçois Mitterrand, en su apoyo deci-

dido a la democracia y al europeismo delEstado español.

Los días 8, 9, 10 y 11 de marzo, FelipeGonzález ha visitado Londres, al frente deuna delegación del PSOE de la que forma-ban parte Javier Solana, José María Mara-vall y Luis Yáñez, invitado por el Gobiernobritánico. El viaje tenía que celebrarse elpasado octubre pero se había ido apla-zando hasta ahora; el golpe de estado y lasituación política originada por la intento-na en España han sido lógicamente losnuevos elementos que se han convertidoen el centro de las conversaciones del pe-riplo europeo socialista.

En la capital británica, Felipe Gonzálezse entrevistó con la primera ministro Mar-garette Thatcher y con el ministro deAsuntos Exteriores, lord Carrington; tam-bién mantuvo conversaciones con diver-sos medios políticos ingleses, entre ellosuna entrevista con el líder del Partido La-borista, Michael Foot. En Oxford, Gonzá-lez mantuvo un extenso coloquio con loshistoriadores especialistas en temas his-pánicos Raymond Carr y Paul Preston.

El propio Felipe había condensado laimpresión de los dos prestigiosos intelec-tuales en torno al golpe intentado en Es-paña con frases como éstas: "la democra-cia española es una conquista irreversibley, desde una visión histórica objetiva, nose concibe el triunfo de un grupo de mili-tares que restauren la dictadura", o "en

Felipe González con Helmut Schmidt, canciller de Alemania Federal. Europa con los demócra-tas españoles.

Inglaterra se tiene el convencimiento deque España está "condenada" a ser unademocracia".

— En Londres no entienden que en estemomento histórico de nuestro proceso de-mocrático pueda haber sectores en Espa-ña que intenten una involución —afirma-ba el dirigente del PSOE a su regreso a Es-paña—. España hubiera quedado cortadade Europa; pero donde hubiera repercuti-do el golpe habría sido en América Latina;el proceso de la democracia españolacosntituye para los países latinoamerica-nos un modelo que aspiran a imitar en lospaíses que se hallan sometidos a las dicta-duras, y ahora una argentinización de Es-paña hubiera servido para reforzar aque-las dictaduras.

La necesidad de acelerar el ingreso deEspaña en el Mercado Común europeofue quizás el tema más tratado en las con-versaciones, junto con otros de interés bi-lateral como, por ejemplo el de Gibraltar.Sobre la Comunidad Económica EuropeaFelipe González se expresaba así:

— Siempre hemos mirado hacia el Nor-te cuando hemos luchado por afianzar lademocracia en España. Aquí estamos a fa-vor del ingreso en la Comuidad todos lospartidos políticos. Es un caso excepcional,porque en todas las demás naciones de laComunidad hubo grupos políticos que seopusieron al ingreso. La integración eco-nómica requiere unas negociaciones quees preciso desarrollar y que exige plazos.

Ante la extrañeza que en algunos sec-tores políticos supuso la visita del líder dela izquierda española a la "dama de hie-rro" del conservadurismo británico, Feli-pe González aclaró:

— Conviene precisar que aunque en elenfoque de la realización de la políticaconcreta tenemos puntos diametralmenteopuestos a los de la señora Tatcher, sinembargo, estamos de acuerdo en lo que serefiere a la democracia como el mejor sis-tema para resolver los problemas de lospueblos. No estaría mal que algunos sec-tores reaccionarios de la vida española lo

.creyeran también así. En los contactostanto con el Gobierno inglés como con laoposición les he dicho que la democraciaen España sigue siendo frágil y, por consi-

guiente, desearíamos que fuesen solida-rios. No he ido a pedir ayuda, ya que nome gusta una política limosnera. Lo quehe venido a pedir y a ofrecer es solidari-dad.

La postura inhibicionista de los EstadosUnidos, en los momentos dramáticos del23 de febrero en que no se conocía el po-sible alcance del golpe, ha sido duramen-te criticada por Felipe González en su via-je europeo. Las primeras declaracionesdel secretario de Estado americano Haigconsiderando el asalto al Congreso "unacuestión interna española", abría la posi-bilidad de un desenlace antidemocráticoen España. La opinión de la nueva Admi-nistración Reagan parece ser que fue son-deada hace pocas semanas por elementosvinculados al anterior régimen español,en torno a una eventual salida "a la tur-ca" en España.

— La respuesta americana al intento degolpe de Estado —señalaba Felipe— nosha preocupado y hay que decirlo con sin-ceridad. La inhibición de Washington noes explicable en términos democráticos, ymucho menos cuando sus actitudes sontotalmente intervencionistas en situacio-nes como la de El Salvador. Es dramáticoque haya esta distinción entre uno y otrocomportamiento. Creo que no hay justifi-cación.

La segunda parte del viaje europeo dela delegación socialista española se pro-dujo los días 17,18 y 19 de marzo y se de-sarrolló en Bonn y París. En esta ocasiónacompañaron a Felipe González, ElenaFlores, Manuel Marín y Fernando Moran.

En la capital de Alemania Federal lossocialistas españoles mantuvieron unapretado programa de entrevistas con lasmá importantes personalidades políticasdel país: el presidente del SPD y de la In-ternacional Socialista, Willy Brandt, elcanciller Helmut Schmidt, el ministros deAsuntos Exteriores, Hans Dietrich Gens-cher, el de Hacienda, Hans Matthoeffer yel vicepresidente del SPD y colaboradordel canciller Schmidt, Hans Juergen Wisch-newski. De los contactos tanto con miem-bros del Partido Socialdemócrata comodel Gobierno de la República Federal se

16 L'Opinió Socialista/2' Quinzena de Març 1981

desprendió también el deseo de colabora-ción alemana en la estabilización del régi-men democrático en España, centrandoesta ayuda fundamentalmente en favore-cer la entrada de España en la CEE.

"Que pueda haber eleccionesen el 83"

En el curso de reuniones y declaracio-nes efectuadas en Alemania, Felipe Gon-zález señaló que Europa y la CEE tieneque dar credibilidad como problema fun-damental al diálogo Norte-Sur para queéste salga de su actual fase de estanca-miento. El dirigente socialista tuvo pala-bras de elogio a la actitud del rey JuanCarlos frente al intento golpista afirman-do que "es la primera vez en la historia deEspaña en que la Monarquía coincide ple-namente con la voluntad del pueblo". Porotro lado, preguntado sobre quién gana-ría las elecciones de 1983, Felipe Gonzá-lez dijo que "no se trata de quién gane laselecciones en 1983, se trata de que estas

elecciones se celebren. Lo más importantees evitar una nueva dictadura".

Finalmente, Felipe González se despla-zó a París donde mantuvo entrevistas conel candidato a la presidencia de Francia,el socialista François Mitterrend, partici-pó en una conferencia sobre seguridad ydesarme de los partidos socialistas de to-da Europa y mantuvo reuniones con losdirigentes socialistas del sur de Europa.Además de Mitterrend, Andreas Papan-dreu, del Partido Socialista Griego(PASOK), Pietro Longo, del Partido Social-'demócrata Italiano, BettinoCraxi, del Par-tido Socialista Italiano y Lionel Jospin, delPartido Socialista e Francia.

En Europa no se explicanel golpe

Los líderes del socialismo mediterráneoconsideraron como "una alarma" el inten-to de golpe de Estado en España y no seexplicaban cómo pudo producirse una in-tentona semejante en un país insdustriali-

zado, con una realidad social distendida,en un clima favorable a la paz y con unainfluencia de voto de la extrema derechamenor que en cualquier otro país. Fran-çois Mitterrend opinaba así en torno algolpe:

— La instalación de un régimen militaren España prohibiría a ésta la entrada enla Comunidad Económica Europea y lapuesta en tela de juicio de la democraciaen España concierne directamente a Fran-cia.

En París, Felipe González hacía estasdeclaraciones en torno al golpe y a la po-sible entrada de España en la OTAN:

— No se puede decir claramente quehayan quedado descartados todos los ries-gos para el porvenir. Los socialistaseuropeos no comprenden por qué se pro-dujo la intentona. Sólo se explica porqueun sector del Ejército quiso aprovechar lasupuesta actitud dura de la nueva Admi-nistración norteamericana y el clima psi-cológico de la tensión internacional. |

Debat Debat Debat

Divorcio y Conferencia Episcopal

E ntrando en la polémica que yahace tiempo viene suscitándosesobre el tema del divorcio y alsocaire de las últimas manifestacionesde la Conferencia Espiscopal Españo-la, quisiera hacer unas observacionesen mi doble calidad de católico y so-cialista.

Qué duda cabe que sus Eminenciasposeen, en nuestro país, además de lapúrpura del poder, un poder espiritualque nadie les discute pero que por losintrincados vericuetos de la políticadel antiguo régimen y aún del de aho-ra, no es menos eficaz que el prosaicopoder temporal. Dicho poder se ajercesobre dos campos: por un lado el de lacomunidad católica (que luego co-mentaremos), y por otro —y de eso esmuy consciente la Conferencia Episco-pal— sobre la sociedad entera, debidoa las componentes tanto de civiliza-ción como de estructuras que confor-man esa España nuestra de ahora mis-mo.

Y es al plantearnos ese segundo as-pecto cuando la vergüenza y el estu-por no pueden por menos que acabarindignando a mucha gente ¿Se hanplanateado sus Eminencias que al ac-tuar así no hacen más que emular aa esa cohorte de "salvadores", cuyamuestra más palpable la tuvimos en elpasado 23 de febrero? Efectivamente,aunque suene a insulto, no es más quecaricatura; por tanto, salvemos todaslas distancias que haya que salvar, pe-ro el planteamiento es válido. Veamos,si lo analizamos a fondo hay un parale-lismo evidente: unos cuantos señores,en nombre de unos ideales o unas doc-

trinas muy suyas, pretenden "salvar" atoda la comunidad española sea o nocreyente. A los creyentes nos tocarádiscernir si ésa es en realidad una de-nuncia profética hecha desde el fondode la teología y desligada de cualquierotra connotación. Pero es que el restode la sociedad no tiene ni siquiera esepunto de referencia. Pura y llanamentees querer hacer pasar a todos por elaro, valiéndose de aquellas estructuraso parcelas de poder que antes mencio-nábamos. Sencillamente inadmisible.

Ciñámonos ahora al campo de loscreyentes. Parece ser que todo se basaen aquel pasaje del Evangelio "Todolo que atareis en la Tierra, atado seráen el Cielo...". Parece ser que los mon-'señores no tienen en cuenta que desdeentonces se han venido haciendo enla Iglesia, a lo largo de los siglos, suce-sivas lecturas de todo el Evangelio yque así, lo que antes era interpretadode una forma, ha ido sufriendo modifi-caciones. Sobre todo, desde el Conci-lio Vaticano II.

Hay otro pasaje evangélico que di-ce "Será más difícil que entre un ricoen el Cielo que no un camello por elojo de una aguja". ¿Y qué hace la Igle-sia, que es la primera terrateniente deEspaña? Podrá responderse que es pa-ra autofinanciarse y no depender deningún poder temporal; pero en todocaso, no deja de ser riqueza... O hayuna flagrante desobediencia al manda-to divino o es que media una lecturamatizada y actualizada de dicho texto.Que es mi tesis.

Otro ejemplo puede ser la seculari-zación del clero. Y el sacerdote no sólo

ha sido atado sino que le han sido im-puestas las manos del Obispo en la ca-beza. A todos nos parece