12 la rambla ,t7 sé-teta-15re 'de 1934

-1101M.• O.

rig

LOURDES BE SUBIRANS(ARENYS DE MUNT)

Entre les 15elleses incomparables del Maresme hi téun loe d'honor Lourdes deSubirans. Aquest sot, ambles seves boscúries i paratges únics a la comarca, va

restar desconegut fins l'any1919, en qub el propietari va

tomengar-hi la urbanitzaciói a la vegada la propagan- •

da per donar a conéixeraquell lloc encisador, on elpaisatge, sense perdre laseca altívola bellesa, s'hu

Santuarl catali de Lourdes de Subírans. . Cuines populars

manitza en aquesta horacapvespral de les mitjaniesde setembre, en qub tot l'orde les uberrimes vinyes posa un gallaret triomfal alcim de les muntanyes.

tir per la part superior dela vila d'Arenys de Munt

: es troba la carretera recent

ment construida i que con

dueix fins al peu de l'hotel.A aquesta carretera hi me

nen també la de Cornellá a

Fogars de Tordera (tros deIMataró) i la d'Arenys deMar a Sant Celoni.

D'arribada a aquesta bellíssima contrada trobareu a

punt de rebre-us un hotelconfortable que usoferirá un

sojorn agradable, una cuinasana, una netedat que no téres de primitiu, tot plegatper una despesa moderada.

La temporada oficial ésdel dilluns de Pasqua Florida al 31 d'octubre. També,hi ha servei de lloguer d'ha

Un deis menjadors populars al

servei complet de co

tnunicacions porta cbmodament i de pressa fins a Lourdes de Subirans. De l'estació d'Arenys de Mar surten

amb l'horari deis trens au

tobmnibus que salven elssis quilbmetres de recorre

gut per módic preu i en pocsminuts. Així mateix, en sor

hose. Taules a l'aire lliure

bitacions per a faraílies, garatge i servei facultatiu.

Les aigües, diurItiques idigestives, són d'un podermedicinal reconegut arreu.

Per a comoditat del visitant hi ha insta•lat al migdel bosc un esplendid serveide taules fixes i transportables, així com també bancs

La gruta, les fonts 1 la sagristla del Santnari catall deLourdes de Subirans

RESTAURANT LOURDES (prop de la Gruta)Café al bosc i a la terrassa. Cuina immiilorable. Molt recomanat per a

lloe de cura i de repós

individuals. A la Plaga deisPins, on se celebren les festes populars, s'hi troba el jafamós quiosc de «La Campana», el qual facilita a

tots els visitants que ho desitgen els atuells de cuina itota mena de begudes i men

jars, la qual cosa us dóna lasensació que us trobeu com

a casa vostra, puix que a

poques passes del quiosctroben els fogons a punt i lafont deis quatre brocs, disposada a sadollar de boníssima aigua tot el campament.

Dóna goig de veure almigdia la gran esplanada,del bosc amb la bellugadissa de la gent disposant-se a

dinar, els uns a l'aire lliure, els altres al restaurantdel quiosc, on es serveixensuculents dinars per un preumolt reduit. Tot visitant hade passar pel citat quiosc,puix que allí trobará el que

la del dilluns de Pasqua Florida, la del Primer de Maigi la del 8 de setembre. Moltconcorreguda és la primera,en la que el poble, acabat jal'hivern, es Ranga a fruirl'encís de la Natura. L'aplec del dilluns de Pasquaha anat superant-se cadaany, essent un deis més fa

•retosos de la costa, ja que,ágermanant-se amb el paisatge, no hi manquen mailes sardanes, els balls i totamena de divertiments. Molts'ha de remarcar la diadadel Primer de Maig, entre laqual i el dilluns de Pasquapodríem establir un parallel.

La popularitat que té elbosc de Lourdes es demostra en aquestes diades, en

les quals la multitut congregada allí pren caires de desbordament, i finalment, com

a colofó que clou la temporada de festes, el 8 de se

,

QUIOSC DE LA CAMPANAamb servei de Restaurant popular, botiga de queviures 1 llog-uer

d'utençiiis per a cuinar

Ii calgui per tal de 'completar una diada d'esbarjo i derepós. Cal remarcar que apoquespasses del renomenatquiosc s'hi troben, ultra lafont esmentada, tres fontsmés d'aigua fresquíssima.

Heus ací, dones, descrita a grans trets la Plaçadeis Pins i l'esplanada deles taules.

Entre les moltes festes quese celebren durant la temporada, cal remarcar-ne Ires1

tembre se celebra el darreraplec, el qual esdevé con

corregudíssim, si bé no tantcom els altres dos ja esmen

tat. Intercalades entre apleci aplec, les festes sovintegen,fent d'aquell loe un recésagradable, digne d'ésser visitat i de sojornar-hi.

La seva situació fa quesigui un bon centre de cace

res, ja que des d'allí hom

pot emprendre diferents ru

te.9 en les Ruals s'hi troba

bestiar abundant per feruna bona cacera. El mateix!pose de Lourdes es prestaper practicar el cinegéticesport, i des d'allí a les planes d'El Corral, famoses perla seva caça, no hi ha mésde vint minuts ; després es

pot continuar per l'esquenadel Turó de Vilanegra i plana de Can Sintet, baixantllavors pel Sot de Can Cot itornar a Lourdes.

Hom pot emprendre altres excursions : passant dela Casa Nova a la Font de laFiguerassa, on el caçador,ultra admirar les bellesesdeis baguenys de Vallgorguina i costes del Montnegre, podrá provar la seva

encontorns tro15a; una;

munió de fonts que actual

ment són ignorades ádhucper molta gent del mateiXpoble. Les anomenarem perqué no podem passar sense

remarcar aquest detall quepot augmentar la fama delaValde Subirans. Deixantde banda les ja esmentades,1que no són pas totes les queenclou aquella propietat, es

troben les següents : Font

La Font deis Quatre Brocs

d'En Barba, Els Llorers,L'Aigua Roja, La Milans,Font del Corral, Font del'Aulet, Font Rossell,Font d'En Baiato, Fontd'En Cot, Font d'En Pinxo,.Font de la Polla, Font de la',Sabatera, Font d'Els Poietons, Font de Can Sardá,)Font de Can Cintet i la famosa Font de la Figuerassa

Un aspecte de la plaga deis Pins, de Lourdes

punteria, car la fauna volátil és abundant en aquellsloes.

D'altres excursions es poden emprendre, cap a Rupiti Planes del Corredor o beal pendent del Parent Rost,totes elles properes a Lourdes.

Una altra particularitatde Lourdes és que als seus

de Subirans

ja esmentada, sense comptar que a cada parcella deterreny n'hi ha una i que,;per ésser completament privades moltes d'elles, ens abstenim d'esmentar.

Aixé dóna una idea de lafrondositat del paratge en

qué está situat el ja famósa Catalunya Lourdes de Subirans,

1111119111i

La grata de la 'Yergo Subirans

17 setembre de 1934 I _r_ambla_

_ _

13

31Ea. 10 1\T "Ir 1C»

Cinc ambpugem una vintena de graons de

redifici consistorial, obrim una porta que fa un grinyol discret com peranunciar-nos amb un formulismoexempt de pompa i ens trobem ambel senyor Josep Maria Soler, submergit gairebé en un mar de paperamoficial, de butlletins i de gasetes.

El senyor Soler ens convida a seure

amb un gest i amb l'austeritat queés en en característica ens requereix:

—Qué voleu?Explicat succintament l'objectiu de

la nostra visita, l'alcalde suspén per

uns moments la seva tasca i es dis

posa, benévol, a sotmetre's al nos

tre interrogatori...—?Com ha transcendit a Arenys

de Munt radveniment de la República?

—D'ençá, del 14 d'abril del 1931,

data en qué, com a membre del diem

ne Comité revolucionani local i després del triomf electoral del dia 12,

vaig constituir-me amb l'Ajuntamentrepublicá, puc afirmar, i em plau desubratllar-ho, que aquest poble haexperimentat una transformació profundíssima, particularment en alló

que podríem anomenar fesomia política i. ciutadana. Extirpades les ar

jecte de poder proveir les places deprofessor mitjançant concurs i seleccionar, així, els mestres. Aixó, natu

ralment, ha d'ésser a base de qué elsprofessors trobin ací restímul d'una

justa compensació del seu treball;peró, prevista també per l'Ajuntament aquesta circumstáncia, quantinguem disposat el Grup Escolar per

al seu funcionament immediat, mirarem d'establir unes quotes graduals d'acord amb la tarifa de la cé

dula d'aquells pares la situació dels

quals sigui benestant, i així, ultraproporcionar a aquests més avan

tatges que els que ofereixen en l'aspecte económic aquelles escoles que

fins fa poc es dejen de privilegi, re

soldrem duna manera insensible ladoble necessitat que s'imposará: lagratuttat d'ensenyament per ala in

fants de famílies de posició humili un plus de retribució ala professorsque vindrá a constituir-los restimul

que he esmentat abans.

—Dins de l'Ajuntament, ?trobeudificultats d'ordre polític?

—El Consistori está integrat, en la

seva majoria, per militants del Cen

tre Republicá Catalá, adherit a l'Es

guerra Republicana de Catalunya, i

cela d'un caciquisme de trenta anys, de la secció local de la Unió Socia

EDUÁRD GARCIA SÁNCHEZColliter de vins per a taula

CELLERS A YALDEPENAS

Despatx a Barcelona: Yaléncia, 337 - Teléfon 74971"••••~W•••¦•••¦••••¦~WW-,1~1,•-••••,•,•;•

amb ceptre de favoritismes descarats

i d'estulticia, sembla que el pobles'hagi alliberat d'un pes que li privaya la normal respiració i s'ha incorporat al ritme de l'época amb un

optimisme que per a mí i per alsmeus companys de Consistori i de

filiado és la millor paga i l'estímul

més efectiu per a continuar la missió de redreçament civil que, es cosa

del domini públic, aquesta poblaciófreturava com cap altra. -

—?En quin sentit heu cregut pre

cís d'orientar la vostra actuació?

—En primer lloc, i per tal que elredreçament civil que he invocat adés

no fos un fet simplement epidérmici artificios, una de les tasques imperatives que calla escometre sense re

tardaments era el pla d'urbanitzaciógeneral, cosa que mai no havia estatprocurada ni plantejada pels anteriors Ajuntaments. Ho reclamava, no

solament la indispensable comoditatdels clutadans, ans un concepte de

lista de Catalunya. La minoria, ?cadir-ho?, és de la Lliga.

La compenetració que tothora haexistit entre els components de la

majoria consistorial ha possibilitatque la tasca de govern realitzada foseficient a tot ésser. Jo, com a mem

bre del Centre Republica Catalá, em

reservaré, per tal de no semblar immodest, el meu criteri sobre l'actuació de la representació del partit a

l'Ajuntarnent. Si 'que vull dir, peró,que els elements de la U. S. C. quecollaboren amb nosaltres en el regisme del Municipi demostren una ac

tivitat í una competencia que, tanten l'ordre práctic com en el moral,és un recolzament inestimable...

—I la minoría?—Els senyors (sic) de la minoria,

tristes marionetes d'aquest partit plutócrata 1 tentacular, tan perniciósper a Catalunya, revelenuna incapacitat que els fa merebter l'adjectiva

Façana principal del Grup Escolar en

quals sofríen el petit error de creure

que el poble d'Arenys de Munt, en

ea:tintes d'un agrupament de ciuta

dans lliures, era un feu propici a tots

els excessos i a totes les impunitats.Aixó ens ha valgut una confiançasense reserves per part deis ciuta

dans, com ho palesa el fet d'haver

obtingut victbries esclatants i inaudi

tes en tetes les palestres electorals.

adhuc en la del novembre de ranypassat, famosa pels seu balanç reac

cionaraI sota uns principis d'ética proce

dimental, modestos, peró enérgica i

que mantindrem a ultrança, hem po

gut aconseguir. 1 aixb és per a nos

altres un motiu de llegítim orgull que

no volem dissimular, que el pobled'Arenys de Munt, honrat i treballador, peró incomprensiblement resignat sota els oprobis d'antany, siguiavui una admirable i prometedoraexcepció en la zona árida, mesquinai estigmática que, dintre l'estadi dela política catalana, representava irepresenta, encara, el districte d'Arenys de Mar.

* * *

El senyor Soler, després d'aquestesparaules, ens acomiada amb una en

caixada que revela la sinceritat deles seves conviccions, i nosaltres deixem Arenys de Munt amb l'agradablc impressió d'haver passat per un

poble que, amb una irreductible ferepublicana, es recobra per ala seus

destins.

IJ Bibliolocu pública Municipal d'irenys ile Muul

Deu mesos fa que la bib iotecamunicipal d'Arenys de Munt va

abrir les seves portes al públic:installada al segon pis de l'edificide les escoles de la Rambla deF. Maciá, consta duna sala de lectura i anexa a aquesta una sala deconfeiludes.

Aquesta biblioteca ha estat crea

da amb l'ajut material d'institucions oficials, entitats 1 particularsque desinteressadament han con

tribuit a fer possible que avui la

dre de matérles son els segiients:Literatura Histórica, Cincies So

dais i Ciencies Pures, i les han se_

seguit amb proporció Inés baixa Pilo

nsoefiraal,,sCeitnecies Aplicades i Obres ge

L'optimisme que ens animava alaprimera temps no ha quedat defraudat ; els arenyenes han demostrata bastament llurs simpaties per la

cultural institució.

era,

Notem que l'éxit assolit des deisprimers moment-s d'ésser oberta alpúblic ha continuat v

animació dels primeradiuie: aquella

s no

construcció

respondéncia quasi protocolária, no

cal dir com ens complagué aquellaocasió per a fer coneixença personalamb la celebrada escriptora.

Aurora Bertrana, esperit inquiet,dinámic, de fi humorisme i d'agradable personalitat, ens subjugá tot se

guit amb la seva conversa amigablei cordial, plena d'anécdotes, de fetsreals, viscuts intensament en els seus

intrépida viatges a través del món.

Les seves paraules en aquesta nitd'estiu a la terrassa de l'hotel, decara a la formosa badia del Port,prenen sonoritats melangioses... La

"ET '711"

Els del paísDe sempre ha estat el principal ele- •

ment de vida d'aquesta poblado elconreu de la terra. El terme municipal és tan divers 1 ampli que donafruits propia de la zona costera i produdes de bosc alt: suro, fusta, carbó,llenyes.

Un conreu que ja quasi está perdutés el del taronger. Fa una vint anyseren famoses les taronges d'Arenysde Munt per la seva dolçor i finura.Els elements naturals destruiren ehplanters. La perfecció deis transportsferen més assequible la taronja va

Hostal MartoriProperd Inaueuració.A..reiays d e 1/1-Limit

...1.,••••"•••.•.••••••••••¦•

dones, una curiositat momentánia,sinó que ha estat una cooperadopermanent del públic que veu en labiblioteca el lloc on pot encertadament aprontar els múltiples avan

tatges de llegir bcrns. llibres, que

d'altra banda els fóra difícil adquirir o consultar.

Per tal que la biblioteca doni el

máximum de rendiment cultural,dintre poc temps posarem en circu

lacio entre el públic i les societatsd'aquesta vila unes guies de lecturaque peribdicament repartirern i queesdevindran uns catálegs siraplificats de tetes les obres classificadesper materies existents en la biblioteca, les quals permetran establirlligams de relació directa entre elsllegiaiors o probables llegidors.

I per acabar aquest breu resum

esquemátic de les novelles activitatsde la Biblioteca Popular ens caldráremarcar l'obra altament beneficiosade l'Associació d'Amics de la Biblio

conversa s'escorre per l'oída dunamanera deliciosa. Ara és un enfiland'impressions vehements de la mera

vellosa Costa Brava, dels seus recons,

les seves cales i les ubérrimes vinyesarran de la mar i, sobretot, de lespostes de sol impressionants i silencioses, on la simfonia deis verds,blaus, rosa i morats subjuga intensament l'esperit.

Com és natural, la conversa, rellisca també sobre els seus projéctesteraris i en preguntar-li nosaltres perles seves activitats a aquest fi, ens

diu:—Tinc en projecte alguna libres.

Actualment estic treballant, en collaboració amb el meu pare, PrudenciBertrana, amb un llibre d'aventuresque sortirá aviat. Per altra banda,tinc també molt avançat un llibre deretrate psicológics de persones quehe conegut durant els meus viatgespel món. Encara, els meus carnetsestan curulls de fets í costums, etc.,

El nombre d'obrers que treballen

en aquestes fabriques és pot evaluar

en uns 280 a 300.

La signatura Willy and Raebel pos

seeix una filatura de seda artificial.

No existeix cap fábrica de generesde punt, pero hi ha un centenar de

persones d'aquest ram que treballen

en fabriques foranes.

Hl ha un magnífic edifici propietatde la raó social "Colomer Germana",de Mataró, que es va bastir expres

LA LYONESA - DOLCERIA I QUEYIURES

E. GARRELL ALSINAGran assortit en bombons, peladilles i caramels - Especialitat en Cafés

ARENYS DE MUNT

lenciana; altres conreus s'imposarenpels seus millors rendiments.

Un d'aquests fou la vinya. En un

temps no gaire llunyá una gran partdel terme esteva plantada de vinya.En general, es collia un vi que oscillava entre els 10 i 13 graus. Deguta causes diverses també s'ha hagutde deixar aquest cultiu per improductiu.

En la part d'horta, els conreus quedominen són els dedicats a l'exportació; sobresurten els de verdures:pésols, ensiam, patates, etc. Donaráuna idea de la importancia d'aquestes sembrades saber que a l'any 1931i també 1932 l'import de les patates

sament per a installar aquella fabricació a la nostra vila; peró el traspaz del malaurat senyor Colomeri les circumstáncies actuals no hohan permés.

S'ha afanyat sempre aquesta vilaper fer-se una economia propia. Noho ha aconseguit. Ja queda dit quetreballen en altres pobles un nombraconsiderable d'obrers especialitaats.La majoria són joves. Resta a dir quehi ha oficis que permanentment fanel seu jornal a fora. Aquests són, en

Excellents vms d collita própia Fruites del temps Polleria, etc g

ANTIGA CASA CAN III&RTORIAvisant anticipadament se serveixen menjars easolans

SUBIRANS - ARENYS DE MUNT

exportades, de la varietat Royal Kitney, fou aproximadament d'un millode pessetes.

•

En els darrers anys, degut a la política de restricció imposada per An

glaterra, ha baixat enormementaquella xifra. A l'any 1933 es recaptá so

lament un 20 per 100 del valor de1932. En aquest any de 1934 ja sem

bla que ha reaccionat una mica elpreu i importa obtinguts. Amb tot, no

hi ha gaires confiances perqué sub

la seva majoria, paletea i minaires.Hi ha una veritable especialitzacióen la construcció de pous, mines pera aigua, canalitzacions, desmunts, etcétera. Són sis les empreses que, petites o grosses. es dediquen a aquestaactivitat. Aquest ofici no sent com

d'altres la manca de treball. Els llocson habitualment s'ocupen és ala pcbles del Maresme i la Costa Brava.Les empreses són: Cooperativa deConstrucció Minera, Germans Roca,Martí Artigues Artigues, Josep Roca

laN1101101~111

ralpReparacions de tota mena

d'autombilsPlaça Tetuan, 20 - Teltfon 54287BARCELONA

LAMPISTERIAEspecialitat en /Maquines crin

sulfatar incomparables_,a 55 pessetes

Francesc BoschAIGUA-GAS I ELECTRICITAT

Rambla de Maciá, 43

ARENYS DE MUNT(BARCELONA)

ania.

decencia municipal desates, no m'explico per qué, pels meus predecessors.?Com voleu que un poble doni una

tónica de civilització si no s'organitza sota uns elementals principisd'urbanisme? Una empresa d'aquestes no és gaire fácil i, per tant, no

pot improvisar-se'n la realització. Totamb tot, podem sentir-nos satisfetsdel que fins avui s'ha fet en aquestaspecto. I apeno ara al testimoni deisciutadans per adverar-ho.

Hl ha, encara, el projecte del GrupEscolar. Fixeu-vos que no dic "unprojecte", sino "el projecte", car

aquest ha de considerar-se com un

fet consumat, per quant ja hem acon

seguit del ministeri del ram una

aportació de 216.000 pessetes per a

destinar a aquesta obra, i actualmentsón ja en plena activitat els treballsd'esplanació i fonaments per remplaçament de l'edifici, els plana 1 direacio, els quals han estat confiats

ció de gent lamentable en l'ordre administratiu; en l'ordre polític, mésval que no en parlem. Aixb no obstant, les funcions de l'Ajuntamentprogressen amb tota normalitat, car

l'obstacle politic que pot representar-nos la minoria és d'una consistencia que més aviat fa somriure.

—Finalment, ?voleu dir-nos com

veieu, en l'actualitat, la situació delvostre poble?

—Transparent i pletórica de possibilitats. No altra cosa podia esdevenir, si considerem que en operarse el canvi de regim l'Ajuntamentelecte 'era integrat, quasi en la totalitat, per individus qué formávempart de les Juntes directives deis dosclubs esportius de la localitat. Ave

Vista general d'Arenys de Munt

nostra, •vila, encara que modestament, ting-ui la seva Biblioteca Po

pular. En donar compte, dones, desde les planes de LA RAMBLA del'actuació d'aquesta primera etapade la biblioteca, voldrlem fer-ho

M, Soler TorrentsDROGUES I QUEVIURES

R. Maciá, 63 i 65 ARENYS DE MUNT

al prestigios arquitecte senyor Cata.Es treballa també en la urbanització anexa al Grup i que será una

prova fefaent de la solvencia i res

ponsabilitat que presideixen el projecte. Volem que, al costat de la Biblioteca Pública, creada així mateixper nosaltres, aquest establiment sigui un exemple del que, sota la inspiració de l'esperit de la República i dela Democracia autentiques, en els pobles rurals pot fer-se en l'esfera dela cultura. L'Ajuntament té el pro

pósit, una vegada construIt i habilitat convenientment el Grup Escolar,de sollicitar del Consell Regional lacreació d'un Patronat local a l'ob

sats a jugar fort, pero net, tralárem"a priori" una trajectória rectilíniaper a la nostra actuació, i amb un

sentit rigorós de la higiene en lapolítica i en l'administració, vam

procedir sense eufemismes a la rec

tifleacio d'un contrate lesiu que havien establert l'Ajuntament de laDictadura i la Companyia Generald'Electricitat; a la frustració d'unintentat augment en les tarifes desubministrament d'algua a la població; a la modificado, en un sentit de

veritable justicia, de les quotes con

tributives municipals i a l'expedientació i destitució del secretan, del

metge i del farmacéutic titulars, els

Construccions i ReparacionsIfeciniques

5.REINALEspecialitat ell tata mena

de motllosProgrés, 22 - Tel. 32772

(COLL-BLANC)

duna manera que reflectís concisament la trajectória que amb un

sentit ascendent ha seguit sense interrupció aquesta biblioteca.

Segons les estadístiques que tenimdurant aquests deu mesos han passat per la sala de lectura mil ceravuit llegidors, 1.108.

El servei de préstec iniciat el mesde gener d'enguany ha obtingut unéxit complot que es va afermant ca

da día més; actualment són doscents cinc llegidors d'un 1 altre sexes inscrita al préstec de llibres adomicili.

Tenim ta.mbe establert un intercanvi amb la Biblioteca Popular deCanet de Mar, la qual cosa ens permet servir als lectors tots aquellallibres préviament sollicitats que no

es troben en la nostra biblioteca.Cal consignar tarnbé l'éxit de la

seccíó infantil, els quals demostrenIlurs preferéncies per ala llibres degravats, d'aventures i de contes.

Les obres que s'han llegit per or

teca, Integrada per homes 1 dones,els quals amb l'aportació d'una quota mensual molt petita contribueixen a la compra de llibres: aixlmateix té en proje,cte aquesta Associació organitzar per a aquest hivern un cicle de conferencies a cárrec de prestigiosos literata.

La primera anirá a carnee de laconeguda escriptora Aurora Bertrana.

No hem d'oblidar tots els are

nyencs que l'obra de la biblioteca ésuna empresa de cultura conectiva íque el ressort més poderós de Ina, se

va eficácia rau en els lligams desolidaritat mutua que l'estructuren.

Com a catalans i com a arenyencsheni de vetllar per la seva creixençai procurar-li tots els mitlans necea

saris per al seu normal desenvolupament.

LA BIBLIOTECARIA

que pel seu carácter documental i cu

riós, degudament recollit, penso edi

tar-ne un llibre. En fi, cona podeucomprendre, els meus projectes literaria són molt amplis, illimitats i am

biciosos; confío, peró, que eh meus

llegidors aficionats a aquesta literatura exótica i humana alhora sa

bran, com sempre, estimular i com

prende el meu esforl i afany.Alludint la no,stra conversa a l'en

torn de fets d'actualitat políticosocial, volem conéixer el seu parer.Aurora Bertrana, amb extremadasenzillesa, ens diu que ella té una

gran fe en la capacitat del poblecatalá i que, concretament, Catalunya té un sentit de racional responsabilitat que, sens dubte, la portarápel camí del seu triomf definitiu...

I ara—afegeix la gentil viatgera—,dintre breus horca, directament d'acímarxo a Suissa, on penso prendre el

• sisteixen les mesures prohibitivesadoptades per aquella nació.

Durant l'época que les exportacionsresultaven productives, els arrendaments de les terres s'apujaren i ara

es troben els hortelans sense els

Servei d'autos d'Arenys de Mar a Arenys de MuntLurdes i Sant Iscle

s'un Molet MoletR. Maciá, 67 - ARENYS DE MUNT - Teléfon 7

Les postres donesUNA CONVERSA DE CARA ELMAR AMB AURORA BERTRANA

Fou els primers dies d'agost d'enguany que coincidírein a un hoteldel meravellós recó de la Costa Brava, Port de la Selva, amb l'AuroraBertrana. Nosaltres, que coneixiemBertrana a través deis seus llibres,de les seves conferencies i d'una cor

repós necessari per reemprendre, elvinent octubre, les meves activitatsliteráries 1 culturals... que no sónpoques!, puix que, ultra aixb, tinc elpropaisit de preparar un víatge a l'Africa tropical...

En acomiadar-nos de l'Aurora Bertrana, camí de Suissa, un replec demarinada ha acompanyat aquest cor

dial mot:—A reveure!

Antonia TORRENT-MARTORI

Bassó, Ventura Bassó Alzina i MartíCatarineu.

Recentment s'he, establert al Passeig de Vallvidrera un forn de vidrecooperatiu. Treballen de ferm.

Es extraordinari l'amor que totsels venas sentim per la població. Una1 prova ben palesa del que diem és quehi ha obrer que treballa constantment a un poble foraster i en arribar

dra

COOPERATIVA DE MINERA "I2.5 Execució de tota mena de treballs de mineria, pous,lt,

z canalitzacions, treballs de reparació, etc. :828

11 Ponç, 14 ARENYS DE MUNT 118:822,1818:8281828:1118:8:828:8:8:828:828:828:82118:828:8:82821,181828:828:828,282828:8:82821:828:1:miliors ingressos i amb les mateixesdesposes. Conslqüencia d'aixó ha es

tat que la majoria d'hortelans arren

dataris ha formulat demanda de re

visió de contractes davant la JuntaArbitral corresponent.

Constitueixen la part industrial dela població fabriques que per llur es

pecialització les dividirem en dosgrups. El més important és el que es

dedica a la fabricació de teixits no

menats "de ris", o sigui tovalloles,barnusos, etc., que está format per lafábrica de Joan Rius Presea, 1 la deVídua de A. Closa.

Segueix en importancia la de teixits d'Antoni Soteres Sabater.

Una altra especialitat própia d'ací

és la de la fabricació de bánoves. S'hidediquen preferentment Fila d'A. Soler, Joan Fontbona i Borés.

El mercat consumidor d'aquests ar

ticles és la resta d'Espanya.

Existeixen dues petites manufactures de teixits de pél, els quals pro

ducte,s són emprats pels sastres en

llurs confeccion.s.

1els seus fills a grana treballen tambéa fora i, no obstant, mal no aixequenllur domicili d'acL

Construccions d'obres de tota 1mena.-Adjudicatari de l'obetura

del Carrer de les Escotes I

I

11

Carrer Sant Pau, 14

ARENYS DE MUNT

Findoralb,411.-11‘.1.-11.411,11.41‘,Waa¦allay%•~11)-4111,41b-41fri‘e%.

DA, 1:11\TIC.A. RTDiRA 1 DnG-rrim_A_ 410....Worm••••••••¦••¦••¦¦•••¦¦••••¦••••••••••¦¦••¦•¦•••,,

Xocolata JUNCOSA.és la q:u.e porta la marca "1.1.ÉS_ COCOL_A_TURA.."

Desoonflou de les Imitacions de nom similar CASA FUNDADA EL 1835

Despatx general: Fiveller, 10 (abans Ferrán)-BARCELONA-Fábrica i oficines: Manso, 7, 9, 11 i 13-1113r(1111.Tat¦wwww.¦..

=:=SZIZ:Zwir1~31‘k--=