L’ús de les llengües al centre escolar.

El projecte de normalització lingüística (PNL).

La planificació lingüística.El terme de planificació lingüística (language planning) fou utilitzat per

primera vegada per Einar Haugen el 1959. Però s’hi refereix només als aspectes lingüístics: “l’elaboració d’una ortografia normativa, d’una gramàtica i d’un diccionari que guie l’ús escrit i oral en una comunitat lingüística no homogènia”. Per tant, el significat actual és més ampli que el que li atorgava el seu encunyador.

Definició: elaboració conscient i racional de plans d’intervenció sobre els fets lingüístics, que inclou, entre altres coses, l’establiment d’uns objectius, la tria dels agents del pla, el cost, els eixos d’actuació, els ritmes, els àmbits d’incidència, la periodització i l’avaluació posterior.

La planificació lingüística i l’acció de govern no garanteixen la normalització d’una comunitat lingüística concreta. La normalització depén de la mateixa organització social.

Un cas especial, únic en la història sociolingüística recent, és el de l’estat d’Israel amb la normalització de l’hebreu modern.

La recuperació de l’hebreu com a llengua usual del poble jueu.L’hebreu havia caigut en desús dos mil anys enrere. Les llengües de les

diferents comunitats jueves van esdevenir l’arameu, el grec, el jiddisch, el castellà i l’anglés, entre d’altres.

El 1948, amb l’establiment de l’estat d’Israel, es proclamà com a llengua oficial. Base territorial. Nova comunitat lingüística. Valor simbòlic com a llengua sagrada. Valor instrumental i integratiu: funció d’interllengua.

Actualment, l’hebreu el coneixen i l’usen al voltant de tres milions de persones, habitants de l’estat d’Israel, on és oficial juntament amb l’àrab.

La contraplanificació.Un govern pot optar per la substitució de la llengua pròpia de la seua societat. Aleshores, parlem de contraplanificació, és a dir, el conjunt de mesures destinades a dificultar la normalització d’aquesta llengua. Un clar exemple de contraplanificació lingüística el tenim en l’actual govern de la Generalitat Valenciana.

Pla de Normalització LingüísticaÉs un pla d'actuació que, a partir de l'anàlisi de les

possibilitats del context i de l'ús real del valencià, i dels objectius expressats en el Disseny Particular de programa, establix uns objectius pel que fa a l'extensió de l'ús del valencià en l'activitat acadèmica, administrativa i social del centre per a un termini mitjà i n'especifica la temporització anual per a este període, les estratègies d'actuació, els responsables i els recursos, i els sistemes d'avaluació.

Elaboració i aprovació del Pla de Normalització Lingüística del centre: correspon al Consell Escolar.

Difusió.El Pla Anual de Normalització Lingüística (PANL).

Elements del PNL del centre.1. Recollida d'informació.2. L'objectiu bàsic del procés de normalització.3. L'abast del pla i la temporització.4. Les estratègies d'actuació.5. Els agents.6. Els recursos.7. Els sistemes d'avaluació.

El Pla Anual de Normalització Lingüística (PANL).És l'instrument que concreta en una proposta operativa,

seqüenciada i temporitzada, tant les actuacions previstes per a aconseguir els objectius del Pla de Normalització en cada un dels espais d'intervenció al llarg del curs escolar, com els responsables, el calendari i els recursos, i també l'avaluació i els suggeriments per al Pla Anual del curs següent.