CASTELLERS RIUDOMENCSCASTELLERS RIUDOMENCS

REPORTATGE: L’AMPLIACIÓ DEL CAP

REPORTATGE: TREBALLS DE RECERCA

FEMPOBLE: LA TROBADA DE SACAIRES

Núm. 507Desembre del 2013 - Gener del 2014

Preu: 4,50 €

Fot

og

ra

Fia

de

l’a

rr

iba

da

de

ls r

eis

Ma

gs

d’o

rie

nt

FO

TO: A

rnau

Cas

tro

PER REPORTATGES, OPINIONS, NOVES SECCIONS...

Si hi estàs interessat posa’t en contacte amb nosaltres a través de lom@femsafareig.cat

yEditoraAssociació CulturalAmics de l’Om

628 147 631lom@femsafareig.cat

yrEdaCCiÓLluís BagesArnau CastroElena DomingoGilbert MolonsJesús Torres

yPubliCitatMarc Salvat606 277 549publicitat@femsafareig.cat

ydissEny i maquEtaCiÓArnau Olesti

yCorrECCiÓDavid Torres

yWEb David Carrascosa

RepoRtatge

L’OLi de Les passerespàg. 14

entRevista

aL president deL cerap pàg. 20

RepoRtatge

Les tapes Gaudípàg. 26

abans/aRa

La cavaLcada deLs reispàg. 30

y diPòsit lEgalt- 3246- 68

y punts de venda de L’Om:

Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré, Llibreria El Follet, Llibreria La Plaça i Llibreria Pedra, paper o tisora

Fa poc temps que hem donat la benvinguda a un nou any, el 2014, que arriba carregat de dates clau, esdeveniments importants i moltes il·lusions per acomplir. A principis d’any és el moment de mirar el futur amb optimisme i esperança, malgrat que la precària situació econòmica actual no hi ajudi gaire. Quan s’inicia un nou any, però, també toca fer balanç de tot el que ha donat de sí l’anterior. El 2013 ha estat, sense cap mena de dubte, un any intens, amb canvis importants tant a l’escala local com a la nacional.

L’any que hem deixat no es pot deslligar de l’efervescència que ha viscut el moviment independentista arreu del territori català, cosa que ha deixat petjada en l’àmbit local. La Via Catalana que va unir el passat 11 de setembre Alcanar amb el Pertús amb un recorregut de més de 400 quilòmetres va passar per la nostra localitat omplint amb èxit tots els onze trams. Aquesta fita va ser una mostra clara que, si s’organitza, la societat civil pot ser la iniciadora dels canvis. El claríssim lema que tenia la Via es va traspassar a la classe política catalana, que tot i que ha costat, a finals d’anys ha aconseguit posar-se d’acord després de llargues negociacions per fixar data i pregunta (o preguntes) per l’eventual consulta d’autodeterminació.

Si ens quedem a l’escala local, el 2013 també ha estat un any prou important per Riudoms. Dues de les instal·lacions que feia més anys que estaven en procés han estat per fi inaugurades, amb visita dels consellers de torn incloses. Parlem del nou edifici

de l’Escola Cavaller Arnau i l’ampliació del CAP. A més, s’han iniciat les obres que convertiran l’antiga Abadia del poble en la Casa de la Parròquia, obres que no acabaran fins ben entrat aquest any que tot just ara encetem.

Un altre dels canvis destacats en la nostra localitat el trobem en aquesta mateixa

Queda clar, doncs, que tanquem un any ple de novetats que han capgirat en certa manera la vida riudomenca. Ara bé, per valorar correctament tot el que ha passat en aquest 2013 caldrà encara una mica més de temps perquè aquests canvis s’assentin en la nostra quotidianitat i es pugui veure tot amb cap fred i certa perspectiva.

Què ve ara? Doncs un 2014 que ja es perfila com a potent. En el panorama polític hi hauran eleccions europees al maig, la consulta (si se celebra) el novembre, i viurem el tram final de la legislatura local, en vistes als comicis de la primavera del 2015. Quant a la societat, la crisi econòmica sembla que no afluixarà i el propòsit majoritari continuarà sent el de trobar feina.

En tot cas, ens esperen dotze mesos intensos, tres-cents seixanta-cinc dies, amb canvis que afectaran el nostre dia a dia i que tindrem temps d’analitzar a través d’aquestes pàgines x

d’On venim, cap a On anem

la redacció

dE l’om i fEmsafarEig.Cat

Per valorar tot el que ha Passat en el 2013 caldrà temPs

Perquè aquests canvis s’assentin

en la nostra quotidianitat

revista. L’Om, Revista de Riudoms va arribar el passat mes de març a la significativa xifra de 500 números publicats. Amb aquesta consecució, la revista ha canviat de mans renovant substancialment la seva imatge i maquetació, així com apostant per nous continguts per adaptar-se als nous temps.

Revista local de Riudoms des de l’any 1968.Premi Gaziel de periodisme (1984), Premi Andreu de Bofarull (1985), Premi Ventura Gassol (1994), Premi Gaudí de periodisme (2002), Premi Pau Font de Rubinat (2012)Membre fundador de l’ACPC

y amb El suPort dE

Ajuntament deRiudoms

Nota de l’editora:

L’Om no es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats ni s’identifica necessàriament amb els punts de vista expressats pels seus col·laboradors.

L’Om no publicarà articles que tinguin a veure amb temes personals o amb disputes entre parts físiques i/o jurídiques de caràcter privat, administratiu o judicial.

La Redacció es reserva el dret a decidir en tot moment si es publiquen o no els articles rebuts. L’equip de la revista també anima a tots els lectors a enviar opinions i propostes sempre i quan es respectin els punts citats anteriorment.

· 76 · Calaix dE sastrE

per subscriure’t pots fer-ho a través de correu electrònic a

lom@femsafareig.cat o per telèfon al 628 147 631

volsrebre la

revistal’om a

casa?

yCuriositats

LLançar ampOLLes per cap d’any

yEl llibrE dEl Club dE lECtura

La princesa de Jade

Els amants de la història antiga i de les terres d’Orient tenen una lectura obligada per gaudir d’un viatge que els conduirà per entorns màgics i insòlits, alguns d’acollidors i d’altres de feréstecs. La princesa de Jade, de l’escriptora reusenca Coia Valls, és la història d’una expedició que, en ple segle VI, té la missió de recorre l’Orient -de Constantinoble a la Xina- per descobrir i fer-se amb el secret de la seda. Durant la travessia, els protagonistes s’hauran d’enfrontar a diverses situacions adverses per aconseguir el

seu objectiu. L’aparició de tres dones marcarà el destí d’algun d’ells. Per tant, en aquesta novel·la, els lectors hi trobaran tots els ingredients comuns al gènere

literari narratiu: l’amor, les aventures, les referències històriques, l’heroïcitat, la mitologia, la filosofia de vida, tots junts convertint la història en una possible llegenda. Altament documentada i

guanyadora del Premi Néstor Luján de novel·la històrica 2010, La princesa de Jade explica un viatge sense retorn amb un punt de sortida i un d’arribada. És, en definitiva, com la vida mateixa: viatjar a les palpentes per llocs desconeguts per descobrir allò que se’ns amaga mentre lluitem per avançar sense mirar enrere x

en aquesta novel.la s’hi

troben tots els ingredients

comuns al genere literari

narratiu

yoPiniÓ

eL cant cOraL

El cant coral és un lligam de la societat, la cultura, la història i la música. Ens mostra una identitat social i un saber cultural. Dóna pas a la integració i cohesió dins d’una comunitat. Al llarg dels diferents repertoris i interpretacions, aporta una conservació i reivindicació de la nostra tradició musical. Com també l’evolució d’adaptacions i estils. Però no ho oblidem, l’estat emocional que s’obté en el cant és un continu aprenentatge actiu, on els coneixements vocals i musicals no són bàsics per formar-ne part, sinó que la formació personal és cada vegada més amplia. Com a persona, ens augmenta l’autoestima, ens beneficia físicament, ens controla l’estat emocional i. sobretot, incentiva gaudir cantant per sentir, expressar i transmetre-ho al mateix temps. Un grup de cant coral no solament és una activitat musical pura, on cada cantant mostra la seva veu i el seu ritme, sinó un grup humà on tot moment té un espai de convivència i reunió. Les relacions socials ajuden i desenvolupen a ser flexibles, a respectar, adaptar-se a les necessitats de grup, a compartir i experimentar.

ytira CòmiCa

arriben eLs “reixus”arnau olesti

Estudiant d’audiovisualsi multimèdia

elisabet cRos ComuniCadora i

antroPòloga

L’any arriba als seus últims instants i alguns riudomencs, majoritàriament joves, s’apleguen prop de la plaça de l’Església per escoltar les campanades que tanquen l’any. Als dotze tocs de campana, acompanyats pels dotze tradicionals grans de raïm se’ls hi succeeix una estranya tradició. Una vegada acabat el contingut de les ampolles de cava en forma de brindis, aquestes són llançades al centre de la plaça, provocant una gran dringadissa de vidres verds. Aquesta moderna tradició pot estar associada a la presència de locals d’oci per

al jovent propers a la plaça i sembla que va començar amb la presència del Flaps a l’antic Casal Riudomenc, cap al final de la dècada dels vuitanta. Tot i això, no hi ha explicació per aquest costum, més enllà de la gresca de la celebració i de supersticions associades al Cap d’any i a la sort. Per alegria de les teories de Hobsbwam, sembla que a Riudoms hem “inventat una tradició” x

betlem salomó dirECtora dE la Coral dolça Catalunya

HobsbAwm, E.:L’invent de la tradició. (1983)

Jesús torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

I per en Bonaventura...

On és?!

Ostres! Aquest any m’ha sortit rodó!He sigut el primer en

arribar a la plaça de l’Om, i veuré els Reis des de

la primera fila!

Ja que t’has portat molt bé, per a tu, la novel·la “l’Arquitecte dels

somnis”

Per a tu, les entrades pels actes del Tricentenari, que

t’ho has ben guanyat!

· 98 · Cultura

tOta cuca(sObre)viu, un cant a La vida i a La supervivència

Al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP), envoltat d’una quarantena d’amics i familiars, el riudomenc Josep Maria Riu va presentar el diumenge 22 de desembre Tota cuca (sobre)viu, el seu últim treball poètic.Tota cuca (sobre)viu és un recull de

poemes en forma de bestiari, però una mica especial. Com a gènere literari, els bestiaris van néixer a l’Índia i es remunten als orígens de la literatura. La seva funció és moralitzadora, busquen transmetre valors a través de les històries d’animals i se’n poden trobar de molts tipus. Alguns bestiaris i faules s’han convertit en obres de referència de la literatura de tots els temps, com les Faules de Jean de La Fontaine, La revolta dels animals de George Orwell o, a casa nostra, el Llibre de les Bèsties de Ramon Llull.Tot i ser un bestiari, els protagonistes de Tota cuca (sobre)viu no són els animals de les grans faules de la història de la literatura, lleons, àguiles, elefants i llops, sinó tots aquells petits insectes, mamífers i amfibis que es troben a la nostra terra. Animalons com les aranyes, els ratolins, els escorpins, les granotes o les cuques de llum, que sempre han viscut als masos i a les cases antigues de moltes famílies de Riudoms i que l’autor recorda amb la nostàlgia de la seva infància i

adolescència, quan passava els estius al mas. Una època, la del poble durant la postguerra, en la qual l’agricultura i el camp era molt diferent d’ara.Els tankas i els haikus japonesos han estat font d’inspiració formal per als poemes del recull: peces breus, netes de retòrica, que també expliquen històries relacionades amb la natura. En aquest cas, amb l’objectiu de captar el contacte amb els animals i explicar els sentiments que sorgeixen d’aquesta relació. “La finalitat és explicar la sensació que a mi m’han produït aquestes històries i anècdotes, que he viscut personalment”, explica l’autor.Tot i l’aparent harmonia, el conflicte per sobreviure entre animals i amb les persones és la base de totes les històries del recull. “És un cant a la vida”, explica

els tankas i els haikus jaPonesos

han estat font d’insPiració formal

Per als Poemes

de poesia del Josep Maria Riu després de Les flors del mas, publicat també per l’empresa ZonA grÀficA, del riudomenc Jordi Ferré. Riu també és autor de diversos contes i relats breus de ficció, i la seva trajectòria està molt vinculada al món associatiu i cultural del poble, a través del CERAP i la revista Lo Floc. “El Josep Maria és una persona que ha fet moltes coses. Potser amb poc soroll, però ha fet grans aportacions a favor de la cultura riudomenca i catalana”, explica l’Anton Marc Caparó x

L’autor, Josep Maria Riu.Foto: Elena Domingo

elena doMingo

PEriodista

l’Anton Marc Caparó, director del CERAP i autor del pròleg del llibre. A la vida entesa com la lluita per a la supervivència, que apareix des del primer moment, al títol: Tota cuca (sobre)viu.“És un llibre senzill, humil, ubicat al Riudoms de l’època de la postguerra, però que al mateix temps ens connecta amb els grans referents de la literatura a través d’un gènere tan universal com el bestiari”, assegura l’Anton Marc Caparó.Tota cuca (sobre)viu és el segon recull

el conflicte Per sobreviure, entre animals i amb les Persones, és la base de totes les històries del recull

Presentació de Tota cuca (sobre)viu, diumenge 22 de desembre al CERAPFoto: Elena Domingo

· 1110 · brEus

En la celebració de l’última sessió plenària ordinària de l’any 2013 es varen repassar els diferents capítols de ingressos i despeses dels pressupostos municipals per a l’any 2014. A nivell d’inversions, cal destacar l’augment d’aquesta partida en fins a un 40%, degut a la propera construcció del Complex Esportiu a les instal·lacions municipals esportives. També cal destacar-ne la previsió d’una partida de despesa de 150.000 € dedicat en l’adequació de la planta baixa del Casal Riudmenc per albergar-hi la nova Llar de Jubilats i una altra de 271.000 € dedicada a l’arranjament dels carrers Nou i Sant Jaume. A nivell de previsió ingressos provinents d’impostos , l’Ajuntament ha continuat reduint-la progressivament, com ja s’ha fet en els últims anys, degut a la davallada de l’activitat urbanística.

En quant a les mocions presentades pel grup municipal d’ERC-AM, les dues primeres van ser aprovades per totes les forces polítiques de l’Ajuntament de Riudoms. Aquestes mocions tractaven sobre el suport a la querella criminal contra l’Estat Espanyol pels els crims contra la humanitat i la segona contra el tancament de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). La última moció presentada per ERC-AM, que pretenia crear unes bases per donar ajut a l’emprenedoria per atenuar l’atur local,

L’aprOvació deL pressupOst de 2014, principaL punt de L’úLtim pLe de L’any

Jesús torres

va ser recolzada per PSC i ERC, mentre que el grup municipal de CiU la va rebutjar degut a que “malgrat compartir l’objectiu de la moció, no es pot incloure en aquests moments en el pressupost municipal”.

Sobre aquesta sessió, el grup municipal d’ERC-AM, va valorar el poc temps que havien tingut les forces polítiques de

l’oposició per analitzar els pressupostos, ja que aquests els hi van ser presentats amb una antel·lació de 72 hores i també va destacar, de la partida pressupostària, l’alt cost percentual de la partida de personal (que inclou també el sou dels regidors), que suposa un 31 % del pressupost. El portaveu dels republicans, F.X. Làzaro, també va explicar que les al·legacions a l’aprovació inicial de les Ordenances Fiscals per a l’any 2014 presentades per ERC i PSC, que al·legaven a una reducció de taxes per la tinència de gossos perillosos, per a la tramitació de matrimonis civils, deixar sense efecte la pujada de l’impost de circulació prevista i la reducció de l’IBI urbà, van ser rebutjades per l’equip de govern “perquè entrarien en contradicció amb els pressupostos aprovats i perquè no s’han pogut estudiar amb prou antel·lació” x

s’augmenta les inversions en fins

a un 40%, degut a la ProPera

construcció del comPlex esPortiu

Última sessió plenària ordinària de l’any 2013Foto: Jesús Torres

Actes de La Marató al PoliesportiuFoto: Josep Mª Cruset

Roba i complements infantil de 0 a 12 anys

C/ Sant Tomàs, 15Tel. 977 85 06 3643330 Riudoms

El passat dissabte 30 de novembre, el Centre Actiu va organitzar una trobada d’escoles de dansa, en la qual hi van participar escoles representants de la Royal Academy of Dance de Londres, concretament, l’Escuela de Ballet de Almendralejo i l’Escuela de Ballet Clásico de Badajoz i els prestigios mestre de dansa Pedro Cruz i la ballarina professional Blanca Cortés.

El cap de setmana del 15 de desembre, molts pobles de Catalunya es van bolcar en els actes per recollir diners per a La Marató de TV3, aquest any dedicada a les malalties neurodegeneratives. A Riudoms, al llarg de dissabte i diumenge, es van recaptar un total de 5.576€.

El Bingo de La Marató, diumenge a la tarda, va ser l’activitat amb més recaptació, un total de 1.387€. La resta d’aportacions es van fer des les activitats organitzades per les diferents entitats i centres, com l’Associació de Dones La

mOstra de dansa aL centre actiu

Jesús torres

riudOms recapta 5.576€ per a La marató de tv3

elena doMingo

L’organització de l’esdeveniment va preparar varies activitats per als ballarins extremenys que van participar de la trobada. Durant el divendres, tots els alumnes van participar en classes de dansa i de zumba a les instal·lacions del Centre Actiu. El matí de dissabte, es va organitzar una classe magistral per part de Pedro Cruz i Blanca Cortés. Després del dinar de germanor que es va fer a la sala multiús del Casal Riudomenc, les ballarines van fer una visita guiada pels indrets emblemàtics de Riudoms.

El mateix dissabte, a partir de 2/4 de 9 del vespre, es va desenvolupar la l’espectacle “Art i Dansa” que va tenir lloc al teatre del Casal Riudomenc. En

Bella Llar (738€), la residència L’Onada (897€), la Llar d’Infants Picarols (448€), l’Escola Beat Bonaventura (460€), o el Grup Independent d’Art (100€). Part de la recaptació també va venir de la “Música per a la Marató” (797€) de la Trobada d’Entitats Esportives locals “Fem Esport, Fem Riudoms” (360€), del Gran Tió de Nadal (147€) i del Festival de Patinatge del C.P. Riudoms (242€).

Tota aquesta recaptació anirà destinada íntegrament a La Marató de TV3 d’aquest any i a projectes dedicats a la investigació de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, la corea de Huntington, el Parkinson, la distròfia muscular o l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Aquestes malalties ja han estat protagonistes de La Marató de TV3 en dues ocasions: a les edicions de 1996 i 2005 x.

aquesta mostra, a banda de participar-hi les escoles de la trobada i els ballarins Pedro Cruz i Blanca Cortés, també hi van ballar la Escola de Ballet M Cinta de Manlleu, l’Escola de Dansa Daina de Blanes, Adagi Dansa de Valls, l’Escola de Dansa i Música de Montbrió del Camp, Estil Dansa de les Borges Blanques i l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis de Reus. Els espectadors, que van omplir el Casal, van poder veure les diverses exhibicions de cada escola així com parts del musical Cats. Amb aquesta mostra de dansa, el Centre Actiu celebra els seus 10 anys d’història, així com els 25 anys d’història dels estudis per la Reial Acadèmia i els fins 45 anys de dedicació a la dansa a Riudoms x

· 1312 · brEus

s’entreGuen eLs premis deL cOncurs de pessebres

lluís bages

Els Reis Mags d’Orient van ser els encarregats de lliurar els premis del Concurs de Pessebres de Riudoms 2013. Més de 20 participants van optar als tres guardons que es donaven.

El Premi al Millor Pessebre va recaure en Antònia Ortiz, que es va endur els 100 euros corresponents. Pel que fa al Premi al Millor Pessebre Infantil, que consistia en un lot de jocs i llibres valorats en 100 euros, va anar a mans de l’Èlia Torres. Finalment, Josep Maria Salvadó va guanyar el premi al Pessebre més original, també de 100 euros.

El Jurat estava format per un membre de la Fundació Antoni Gaudí, un altre de la Fundació Beat Bonaventura Gran, així com representants de les AMPA de l’Escola Cavaller Arnau, l’Escola Beat Bonaventura Gran i l’Institut Joan Guinjoan x

un mOtOrista mOr en un xOc frOntaL a La t-314

gilbert Molons

El conductor d’una motocicleta va morir la tarda del passat 3 de gener després de que es produís un xoc frontal amb un turisme. El sinistre va succeir al quilòmetre 5,5 de la carretera T-314, segons va informar el Servei Català de Trànsit. Encara es desconeixen les causes de l’accident. El conductor de la motocicleta era Raúl F.R., de 33 anys i veí de Maspujols. Es tracta de la primera víctima mortal del 2014 a la carretera a tot Catalunya.

En les tasques de suport van intervenir tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dues dotacions dels Bombers de la Generalitat. La calçada va quedar totalment restringida durant dues hores i els vehicles van desviar-se per la T-310 x

pOLèmica per una subvenció de La diputació a L’escOLa de música

elena doMingo

En un comunicat de premsa, el grup municipal d’ERC va denunciar que l’Escola de Música de Riudoms havia quedat exclosa de les subvencions per a les escoles de música de titularitat municipal de la demarcació de Tarragona. Unes subvencions que atorga la Comissió de Serveis d’Assistència al Ciutadà (SAC- Cultura), i que es refereixen al curs 2012-2013. Segons el grup municipal, es van repartir 250.000€ entre diferents escoles del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i El Vendrell, però l’Escola de Música de Riudoms va ser l’única a quedar-ne exclosa perquè l’Ajuntament va lliurar la sol·licitud fora de termini.

Des de l’Ajuntament s’ha assegurat que es va al·legar la resolució inicial i que, finalment, s’ha atorgat la subvenció. “En cap cas l’Escola de Música ha perdut aquests diners, la Diputació de Tarragona ha fet una aportació per aquest concepte de 10.500€ i, per tant, no hi haurà cap tipus de repercussió en les quotes dels alumnes”, assegura el regidor de Cultura, Eudald Salvat.

Des d’ERC valoren positivament la notícia i asseguren que ja confiaven que, en posar-ho en coneixement dels mitjans locals i dels ciutadans, els diners es podrien arribar a recuperar. “Valorem que l’errada administrativa s’hagi pogut solucionar, ja que la bossa de subvenció estava totalment adjudicada, i per descomptat, valorem positivament que la publicació de la notícia el passat novembre hagi contribuït a revertir la situació que mai s’hauria d’haver produït”, assegura Francesc X. Lázaro, del grup municipal d’ERC-AM x

Document que acredita l’otorgament de la subvencióFoto: Cedida

Si vols que el teu negoci es promocioni aquí, demana més informació a través del correu electrònic publicitat@femsafareig.cato per telèfon al 606 277 549

L’OLi de Les passeres · 15

foto: Lluís Bages

y rEPortatgE

l’oli de les Passeres

Quan comença el nou any ja es pot donar pràcticament per acabada la temporada de les olives en les nostres terres. Aquest any sembla ser que els resultats de la collita seran força satisfactoris pels pagesos quant a la quantitat, però pel que fa al preu les xifres no es podran igualar a les de l’any passat.

Si l’any 2012 el preu final per quilogram d’oli va ser de 2,55 euros, enguany el preu oscil·larà a la baixa, entre aquest i els 2,25 euros que es van pagar fa dues temporades. Si més no, el gran nombre d’olives recollides i l’alt rendiment de la producció farà que es compensi el preu amb la quantitat i que fins i tot s’arribin a recaptar més diners que l’any passat, ja que s’han fet més olives.

Part del mèrit recau en el fet que enguany la premsa arriba a uns rendiments que superen el 20%, mentre que en altres anys el sostre se situava al 16%. Aquesta dada significa que per cada cent quilos d’olives, s’aconsegueixen 20 quilos d’oli. Això ha comportat un increment important en els quilos d’oli obtinguts, que per primera vegada ha superat, i de llarg, els 400.000 kg.

comercialització del producte

Un 30% de l’oli de la Cooperativa Agrícola de Riudoms es ven al detall, és a dir, a la botiga de l’entitat o per encàrrec. El 70% restant es destina a granel al major. Salvador Gras creu que “l’ideal fora que es vengués tot al detall, però amb la

quantitat d’oli que fem resulta impossible ja que per començar no disposem d’una bona estructura ni d’una xarxa comercial eficaç”. A més, en alguns casos, com el dels supermercats, “no volem entrar en el joc perquè no es valora suficientment la qualitat de l’oli i l’hauríem de donar a un preu que no seria rendible ni pel nom de la Cooperativa ni pels mateixos pagesos” afegeix.

De l’oli que es ven a granel, més del 60% va cap a Unió de Cooperatives, que “paga molt bé tenint en compte el preu que surt al mercat a Reus”. La resta es ven a qui faci millors ofertes, que normalment

producte té un preu força alt, sobretot si es compara amb el d’altres indrets com Xipre o Grècia, i la població no està acostumada a consumir oli. “No podem competir amb el preu d’altres olis, nosaltres oferim qualitat i salut i això s’ha de fer pagar” explica Gras. És per aquest motiu que en alguns països aquest oli és considerat un producte delicatessen.

La qualitat de l’oli de la Cooperativa Agrícola de Riudoms està comprovada, ja que està dins de la Denominació d’Origen Protegida Siurana, que engloba l’oli d’oliva extra verge produït al Camp de Tarragona. Estar dins d’una D.O. costa diners cada any, però en paraules de Gras “val la pena, ja que et dóna una certificació de qualitat, tan alimentària com de sanitat. Per estar-hi dins hi ha una sèrie de requisits que et fan complir, et fan un seguit d’inspeccions per controlar-ho tot: la composició, l’estucatge... en el fons és una garantia que el producte que fas té la qualitat necessària” explica.

la promoció de l’oli

A més, el fet d’estar emparat per una D.O. fa que la publicitat, en part, sigui més fàcil. Des de la Denominació d’Origen Protegida Siurana ja es fa una promoció conjunta que arriba a totes les empreses i cases comercials. Tot i això, també hi ha la publicitat que cal fer cada cooperativa particularment, “aquesta és la més complicada i difícil” assegura Gras.

Per promocionar l’oli, la Cooperativa de Riudoms participa en les fires que es duen a terme a Tarragona i Reus durant el novembre. La fira de la capital del Baix

en alguns Països l’oli de riudoms

és considerat un Producte delicatessen

provenen d’Itàlia. “Si els italians volen aquest oli és perquè és bo, ja que ells dominen molt el terreny de l’oli d’oliva” afirma Gras, que considera que “el preu que paguen és sensiblement superior al que es paga aquí”.

A banda d’Itàlia, l’oli de Riudoms també s’ha introduït en mercats d’altres països del món, com Polònia, Bèlgica o Alemanya. El problema és que aquest

yOli de Riudoms en la milionària boda índia de Barcelona El passat 7 de desembre va tenir lloc a Barcelona el casament d’una neboda del multimilionari indi de l’acer Lakshmi Mittal. La celebració, que es va allargar tres dies, va omplir la ciutat de luxe i exotisme. El que no sap gaire gent és que en un dels banquets es va donar com a obsequi oli de la Cooperativa Agrícola de Riudoms. “Gràcies a un dels membres de la junta ens van fer l’oferta i va sortir la possibilitat de vendre una bona quantitat d’ampolles d’oli especials, les vam ensenyar i els van agradar” explica el president de la Cooperativa, Salvador Gras. Gras afegeix que “d’aquestes coses no és tant el valor econòmic del que has rebut, sinó la publicitat que genera ja que a l’esdeveniment hi havia gent de tot el món, són oportunitats que no es poden deixar passar”. El cert és que en els darrers anys, l’oli s’ha consolidat com el producte estrella de

les cooperatives agrícoles de la zona, i la de Riudoms no n’és una excepció. Sota el nom de “Les Passeres”, l’oli de la Cooperativa Agrícola de Riudoms està reconegut arreu per la seva qualitat. Segons el president de l’entitat, Salvador Gras, “aquest reconeixement no és només fruit de la Cooperativa, sinó que és mèrit dels pagesos que han tingut el convenciment que si es fan les coses bé es pot fer un molt bon producte”.

enguany la Premsa

arriba a uns rendiments

que suPeren el 20%, mentre

que en altres anys el sostre

se situavaal 16%

L’OLi de Les passeres · 1716 · rEPortatgE

Camp és la més fructífera per l’entitat, però aquest any la de Tarragona també ha resultat ser molt profitosa, “enguany hi ha hagut un increment espectacular, s’ha venut un 30% més respecte el que arribàvem a vendre altres anys” comenta.

La voluntat és de seguir creixent i ampliar els límits. El president assegura que s’està mirant si es pot anar a alguna altra fira a Barcelona o a altres indrets de Catalunya, “si és factible hi anirem, com més ens expandim millor”.

la Festa de l’oli

Ara bé, el gran acte de promoció del nou oli de la Cooperativa es produeix en la Festa de l’Oli. Aquest any se’n va celebrar la dotzena edició el passat 17 de novembre sota una amenaça constant de pluja. Malgrat uns moments amb petites precipitacions, el temps va aguantar, fent possible el tradicional esmorzar popular de llonganissa, cansalada i arengada, tot això amb la degustació del nou oli, collita de l’any.

Gras valora molt positivament aquesta celebració, “es tracta d’una gran eina de promoció per les cooperatives que les fan, ens donem a conèixer d’una manera que és lúdica i festiva i per la Cooperativa representa una entrada d’ingressos

força interessant, no tant pel que es ven aquell dia, sinó per la

propaganda que se’n fa després”.

El president de la Cooperativa creu, però, que “la gent de Riudoms hi participa poc, més del 50% de les persones que assisteixen a la festa són gent del voltant, dels pobles de la comarca, de Tarragona o fins i tot de més lluny”. La procedència variada dels que vénen és vista amb molt bons ulls per part de la Cooperativa, “ja ens convé que sigui gent de fora ja que normalment compren oli i si els agrada l’any següent tornen i en compren més” sentencia Gras.

situació econòmica

Els beneficis que obté la Cooperativa es reinverteixen en fons de capital. L’any passat, per exemple, es va comprar una nova màquina sense necessitat d’haver de fer una derrama de socis. En aquest sentit, Gras apunta que “els pagesos han de ser conscients que en la Cooperativa hi ha un patrimoni que val molts diners i que en part és seu”.

El desembre del 2011, totes les alarmes van saltar quan la dura competència en el mercat financer va acabar amb la Cooperativa Agrícola de l’Aldea (Baix Ebre) declarant-se en fallida en veure com la secció de crèdit es quedava descapitalitzada. La opinió pública va posar en dubte la tasca de les cooperatives locals, que es veien amenaçades per un possible efecte dominó després que la primera fes fallida.

Segons el president de la Cooperativa de Riudoms, en el cas del nostre poble no cal alarmar-se ja que “l’entitat està totalment sanejada i per sort no tenim els problemes d’altres cooperatives”. A més, afirma que l’últim balanç dut a terme deia que en el cas que es liquidés la Cooperativa quedarien 600.000 euros de superàvit.

Gras atribueix aquesta bona situació econòmica a les juntes anteriors, “des de fa molt de temps aquí hi ha hagut una actitud molt responsable tant amb la inversió que s’ha fet com amb el personal. És gràcies a totes les juntes de la història de la Cooperativa que podem dir avui dia que l’entitat és una de les més fortes i eficaces de la província de Tarragona” conclou.

plans de futur

De cara al futur, el president de la Cooperativa Agrícola de Riudoms creu que “potser és necessària una ampliació. Sobretot pel tema de l’oli, ja que tal com estem, amb la gent que som i l’estructura

que tenim, no hi ha suficient capacitat per afrontar més socis”. Per això, Gras veu possible que arribi un dia “que algú es vulgui fer soci i li haguem de dir que no per poca capacitat, necessitaríem més maquinària, més terra, més personal per fer front a la feina, almenys durant la temporada de l’oliva”.

en el cas que es liquidés la cooPerativa

quedarien 600.000 euros de suPeràvit

estar dins d’una d.o. dóna una

certificació de qualitat, tan

alimentària comde sanitat

Anteriorment també s’havien destinat alguns beneficis a la realització de cursos relacionats amb l’agricultura pels socis. “És molt important que els pagesos

tinguin una formació continuada com passa en altres professions, però

és una cosa complicada d’organitzar a causa de

l’horari i la quantitat de feina”

expressa Gras.

yUn premi per la qualitatLa corporació alimentària Unió de Cooperatives va atorgar el passat 25 de gener el primer premi de Qualitat a l’oli d’oliva de la Cooperativa Agrícola de Riudoms. El president de la Cooperativa, Salvador Gras, va rebre el premi de mans del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí a la seu d’Unió Agrària a Reus durant l’assemblea anual de consells directius.

L’edició d’enguany de la festa de l’oli va comptar amb més de 800 participants.foto: Lluís Bages

yNoves instal·lacions

El passat mes d’octubre es van inaugurar les noves instal·lacions de la caixa agrícola i secció de crèdit de la Cooperativa de Riudoms. La caixa es trobava en un local de lloguer a la Plaça de l’Església i ha passat ara a un nou emplaçament, situat a la Plaça del Portal, al costat de l’Agrobotiga, on antigament hi havia la Cooperativa vella. Aquestes oficines són propietat de la Cooperativa Agrícola de Riudoms i, segons el director de la caixa, Ventura Gili, “disposen d’un millor condicionament per les tasques que s’han de realitzar”.

gent que vol entrar a la Cooperativa. Ara bé, per Gras, això “té data de caducitat perquè les noves generacions no estan gaire interessades en el camp”. Actualment la immensa majoria de gent que porta olives són persones que treballen al camp els caps de setmana o durant les seves vacances, “i el dia que aquests se’n cansin no sé què passarà, potser els joves voldran continuar la feina treballant al camp però ara mateix no s’ho plantegen i ho veig molt poc possible” afegeix amb preocupació.

Tot i això, Gras opina que “si podem continuar pagant als pagesos de la mateixa manera que hem fet com fins ara, la gent potser trigarà més en deixar la terra abandonada o la llogarà a algú perquè li porti, però només si mantenim el rendiment actual, cosa que és molt difícil que pugui passar” x

Estudiant dE PEriodismE

lluís bages

Aquesta posició pot semblar paradoxal si pensem en el cada cop més habitual abandonament i envelliment de les nostres terres, però el cert és que cada vegada hi ha més olives, més oli i més

cinta que transporta les olives acabades d’arribar a la cooperativa

y foto dEl mEs

La cavaLcada de reis de riudOms

Els patges avancen per l’avinguda Josep Maria Sentís escortant Ses Majestats els Reis d’Orient que, un any més, venen carregats de joguines per a petits i grans. La novetat d’aquest any és el canvi de recorregut, que fa que el seguici acabi a la Plaça de l’Església, enlloc de fer-ho a la Plaça de l’Om x

foto: Arnau Castro

antOn marc caparó · 2120 · EntrEvista

“el ceraP ha d’estar obert al Poble, a les seves inquietuds i amb actitud Positiva”

En ParlEm amb

anton marc caParópresident deL cerap

El passat mes de desembre, l’Assemblea General de socis i sòcies del CERAP va retificar la junta de l’entitat per un nou mandat amb Anton Marc Caparó a la presidència. Les inquietuds pels propers anys són les de seguir sent una de les entitats més actives de Riudoms amb una nova organització interna, nous reptes i la continuïtat dels projectes que es valoren positivament.

des de Fa unes setManes heu sortit reelegit coM a president del cerap després que el gener del 2008 entréssiu a la Junta coM a vocal i el 2010 coM a president. quins van ser els principals reptes que us vau planteJar quan vau agaFar les regnes de l’entitat?

Vaig entrar el 2008 acompanyant el president d’aleshores, en Joan Francesc Mestre, en els seus últims anys al capdavant de l’entitat. Aquella junta es va constituir com la d’ara: àmplia i incloent vocals de les seccions per promoure la participació i la renovació de càrrecs. Quan va arribar el 2010, em vaig presentar a la presidència amb en Pere Campíñez de vice-president, la Maria Eugènia de secretària i en Roger Caparó de tresorer. Vam buscar vocals però no ens en vam sortir. Hi havia la sensació de fi d’època, en Joan Francesc era el puntal de l’entitat, una persona que estava a tot arreu. Dotze anys essent president! Els reptes eren continuar la seva tasca, que fou enorme. No ha estat fàcil.

i passat el teMps, coM valoreu els anys anteriors i la tasca de la vostra Junta? creieu que aquesta opinió és coMpartida entre els associats?

Hi ha coses que s’han fet bé i coses que s’haurien pogut millorar. Involucrar-se o implicar-se en una entitat és una escola. Ningú neix ensenyat i s’aprèn a mesura que vas vivint situacions i compartint experiències. Vam aportar idees noves per millorar el funcionament de l’entitat que han donat un resultat millor del que esperàvem. És inevitable trobar-te amb algun conflicte quan canvies estructures i maneres de fer.

per tant, l’opinió positiva que tens aquests anys davant de l’entitat no seria coMpartida per tots els associats?

Segur que hi ha gent que pensa diferent, és natural. El CERAP és una entitat que aplega sensibilitats molt diferents, la porta és oberta a tothom i es poden plantejar alternatives; les assemblees generals de socis són per a això, per a

publicar els Premis Arnau de Palomar d’Investigació i Narrativa que tenim pendents de publicar, material inèdit que tenim a l’arxiu, etc.

en aquesta nova etapa es revitalitzen algunes seccions. en què consistiran?

En seran tres: Art, Ciències Naturals i Lletres. La d’Art ja va funcionar als primers anys però després es va dissoldre. Ara la Mariona Roigé (premi Arnau de Palomar de pintura 2012) portarà la secció per fer actes de tot tipus relacionats amb temes artístics. La de Ciències Naturals va tenir molt de pes en els principis de la dècada passada i després es va aturar. En Pere Campíñez (ecòleg per la Universitat de Girona) té ganes de tirar-la endavant per fer coses amb un equip de gent nova aprofitant els fons de la Secció. La que és nova és la de Lletres, que neix arran

opinar i per a discutir i per a votar. Hem millorat el sistema de comunicació, la gestió econòmica, l’agenda d’activitats i l’estat de la seu social i del patrimoni. La valoració general és positiva.

quins són els proJectes clau del cerap per aquests propers anys?

Si aconseguim mantenir-nos en el moment actual, amb una bona gestió i activitat setmanal, estaríem contents. Si parlem de projectes, podríem fer un pis a dalt de la seu actual... no és prioritari perquè abans d’ampliar espais hem d’ampliar

involucrar-se o imPlicar-se en una entitat és una escola

en el dia a dia teixim una xarxa

que engloba la Pluralitat de la societat civil de

riudoms

socis i activitats, sinó ja en tenim prou. Jo sóc més de plantejar passos petits, establir col·laboracions, sumar gent nova. Un projecte que estem iniciant és que el patrimoni gràfic i documental que tenim reverteixi a Riudoms, com ja hem fet amb les més de 100 obres del fons d’art consultables al nostre web. Volem digitalitzar el màxim de material possible i que sigui accessible online: com el fons fotogràfic dels Premis Arnau de Palomar de Recull fotogràfic, per exemple. També

Reunió amb Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.Foto: Cedida

Presentació de les Jornadesde Reflexió Agrària 2012Foto: Cedida

antOn marc caparó · 2322 · EntrEvista

dels cursos d’escriptura creativa i vinculat al club de lectura. El Xavi Solé (poeta i escriptor local) l’encapçalarà amb la idea d’aglutinar les activitats de caire literari i local. A més, cal dir que la Secció d’Escacs tornarà a competir el 2014 amb onze jugadors, després de tres anys inactiva.

en la darrera asseMblea de socis i sòcies vau anunciar que properaMent coMptaríeu aMb la Figura d’un tècnic cultural. quines tasques durà a terMe i quins Motius us han portat a optar a ell?

És una plaça oberta a tots els socis perquè gestioni el dia a dia de l’entitat, des de la logística, la comunicació, la comptabilitat i l’administració, a més d’atendre el públic.

Així la junta es pot dedicar a altres tasques. Ens fixem amb el model del Centre de Lectura o Òmnium Cultural, amb una junta que dirigeix representativament i amb personal tècnic que aplica les decisions, amb el suport de les Seccions.

digues tres coses clau que el cerap pugui aportar a riudoMs.

Jo te’n diré quatre: cultura, esport, formació i acció social, tenint present

que tota entitat viva ha de participar de la societat de la qual forma part.

L’activitat cultural pot anar des d’exposicions fins a presentacions de llibres. L’esport amb muntanya, atletisme i escacs. Socialment som una entitat amb una seu pròpia i oberta al públic, on tothom pot entrar i participar. I actuem socialment, amb les col·laboracions que mantenim amb entitats i associacions com el Trencadís, Càritas Parroquial o les AMPA de les escoles i l’IES. En el dia a dia teixim una xarxa que engloba la pluralitat de la societat civil de Riudoms. Volem aprofundir també en que el CERAP sigui un espai de formació; hi estem treballant.

quines Mancances culturals trobes a riudoMs? o dit d'una altra Manera, si haguessis de dir tres aspectes clau a nivell cultural per Millorar, quins serien?

El ventall d’activitats és molt ampli; n’hi ha per tots els gustos. Crec que l’oferta està prou bé, tan la que es fa des de l’Ajuntament com la que es fa des de les entitats. El que trobo a faltar és més interès o participació. Ens costa sortir de casa.

en els últims tres anys, el ceraP ha realitzat més de 200

activitats com tallers, sortides, exPosicions, Presentacions de

llibres o curses.

Presentació de l’Assemblea Nacional Catalana a RiudomsFoto: Cedida

era un “equipament estratègic” i que ho destinarien a un altre ús. No ho hem tornat a plantejar. Veig que quan es va fer la nova biblioteca municipal la Casa de Cultura va deixar d’obrir cada dia. Tenim molts equipaments que es podrien aprofitar més, com l’Epicentre Gaudí o les Monges, que si es rehabilités tindria unes possibilitats fantàstiques. Evidentment l’Ajuntament no ho pot fer tot, tenen les limitacions del pressupost, però si es treballés més amb les entitats tots hi guanyaríem, el capital del voluntarisme té unes possibilitats enormes.

consideres que les adMinistracions són Massa intervencionistes aMb la cultura en general i les entitats en particular?

Tenim la gran sort de no dependre de ningú més que de nosaltres mateixos, perquè tenim un espai que és nostre i més del 50% del finançament prové dels socis i les activitats.

Però evidentment les aportacions públiques són importants. Amb l’Ajuntament existeix un continuisme amb l’aportació de 3500€ a l’entitat i el 75% dels Premis Arnau de Palomar, uns Premis

trobes a Faltar un debat a Fons sobre el Model de riudoMs que voleM? eM reFereixo no noMés a nivell cultural, si no taMbé econòMic, urbanístic, etc. el cerap podria Fer aquest paper de generador de debat social?

Estem en un moment on recollim les conseqüències de la planificació dels anys noranta. Llavors es va apostar per un poble de caire residencial, amb habitatge de preus elevats inaccessible per a la gent jove, buscant “qualitat de vida” per a la població. No es va posar prou atenció en la planificació estratègica del teixit productiu, especialment l’industrial, amb múltiples polígons reduïts i aïllats. Si ens comparem amb pobles com Vila-seca o la Selva del Camp la diferència és molt important. El desenvolupament industrial de la Selva del Camp és modèlic, ha atret multinacionals i gent de fora el poble hi va a treballar. No tot és culpa de la crisi. Ara ens trobem que els joves del poble han de marxar per treballar, i lluny. Respecte el poble residencial, home, no podem competir amb Cambrils, es veu d’una hora lluny! I en agricultura, que és on érem forts, no hi ha continuïtat. Les famílies es malvenen la terra o s’hi fan un xalet. Aquesta és la realitat. Però no veig que hi hagi un debat sobre el futur ni una visió crítica. Riudoms és avui una bassa d’oli.

Ara bé, en clau positiva, necessitem un debat polític seriós. M’agradaria veure propostes polítiques intel·ligents i convincents. Planificació. Hi ha molt a fer i Riudoms és encara un poble amb un cert potencial i ens hauríem de saber beneficiar de les mancances del territori que són moltes. El paper del CERAP, en tot això és molt modest, ha de ser el que històricament ha desenvolupat, aglutinar visions crítiques i constructives, esdevenir un espai de debat, de propostes i de participació social. Com quan es van mantenir les llambordes del casc antic o es va aconseguir la Casa de Cultura, o el suport a les plataformes dels arbres de Sant Antoni o el Freixe. El CERAP ha d’estar obert al poble i a les seves inquietuds amb respecte a la diferència i a la pluralitat i amb actitud positiva per avançar.x

que mantenen la dotació i que compten amb un pressupost d’organització menor. Pel que fa a la Generalitat tenim una relació excel·lent amb els Serveis Territorials de Cultura, malgrat els problemes de finançament del Govern i el retard en els pagaments. També ens beneficiem de finançament per part de la Diputació de Tarragona, o l’Institut Ramon Muntaner, que ens dóna suport amb Lo Floc i els Quaderns de Divulgació Cultural. Valoro molt positivament que les administracions canalitzin el finançament adreçat a activitat cultural a les entitats, i així reverteixi en la societat.

el caPital del voluntarisme té

unes Possibilitats enormes

el cerap segueix aspirant a gestionar la casa de cultura? aquest és un dels aspectes que el cerap ha planteJat en diverses ocasions a l'aJuntaMent, però que Mai ha FructiFicat? consideres que l'actual aJuntaMent pot ser partidari de cedir-vos-en la gestió?

Al 2011 vam proposar gestionar-la raonant quin ús li donaríem a cada espai. Però ens ho van rebutjar perquè

gilbert Molons

PolitòlEg

· 25

yTallers de NadalEls dies 3 i 4 de gener, els més petits van poder gaudir dels tallers de Nadal, amb nombroses activitats.

foto: Goretti Molons

yEls nascuts el 1931

El dia 10 de novembre els nascuts el 1931 es van

trobar un any més, com s’havien proposat, per dinar

a la sala multiús del Casal Riudomenc. Esperen poder-

ho repetir molts anys més.

Foto: Nicolau Fargas

yRecollida de cartes de Reis

Com ja és tradicional per Sant Esteve, tres Emissaris de S.M. els Reis d’Orient van acostar-

se al poble per recollir les cartes dels nens i nenes. Dins

la capella de la Verge Maria de Gràcia, els petits van poder

parlar amb els patges reials.

foto: Lluís Bages

yEsmorzar de la Penya l’Avellana BlaugranaDiumenge 15 de desembre, la Penya l’Avellana Blaugrana va organitzar un esmorzar popular, on, a més, es van entregar els nous carnets als associats.

Foto: Jesús Torres

yConfirmacionsAbans de Nadal es van celebrar les confirmacions de: Núria Fargas Bidó, Dúnia Llaó Molero, Thomas Martin Ellert Gustafsson, Rosa Mari Font Aldaz, Joan Ignasi Solé Fernández, Pep Pol Guinart Jansà, Iris Quesada Àguila, Pol Coll Corts, Borja Garbayo Salmons, Jordi Toda Ferran, Jordi Sáez Ventura, Martí Ferratjes Gimeno, Gemma Munté Munné, Gemma Roca Rovira, Marta Montolío Torrell, Miquel Guasch Munné, Arnau Carbonell Ollé, David Mora Solé, Albert López Contreras i Maria Garcia Rodriguez.

foto: Mateu Salvat

eLs esdeveniments d’aquest festes en

fOtOgrafies!

anem de tapes! · 27

foto: Francesc Mestre

y rEPortatgE

anem de taPes!fer-ho els dies de les Festes del Beat és important, perquè tot i el fred, és una temporada en què els riudomencs estan acostumats a sortir, mentre que a l’estiu, l’oferta d’oci de les ciutats costaneres, fa que sigui més difícil competir-hi. Per millorar la ruta de tapes de Riudoms, tal i com opina l’Eudald “cal innovar el producte i fer tapes creatives” ja que com

a 16 tapes en diversos establiments locals. Pel preu de 2,5 €, que incloïa una tapa acompanyada d’una beguda, s’ha pogut tastar des de la típica coca en recapte o clotxa fins a tapes innovadores. Algunes tapes han tingut “inspiració gaudiniana” en la seva elaboració o en el seu nom. Així doncs, es van poder trobar obres insignes del genial arquitecte com La Pedrera o la Casa Batlló, o bé degustar L’esmorzar de Gaudí als seu mas de La Calderera acompanyades de una copa de vi, una cervesa o un refresc.

Aquesta edició ha estat organitzada per l’Ajuntament de Riudoms i l’Associació Bars i Restaurants Riudoms, que és una taula de treball de les empreses de restauració que participen a la ruta. A banda de servir per promocionar els diferents negocis de restauració riudomencs entre els participants, aquests també es van veure recompensats de la participació de la ruta amb fins a tres sorteigs. Si s’entregava la guia de la ruta amb els segells dels diferents bars, es podia optar al sorteig d’un sopar per a dues persones en un local participant

algunes taPes han tingut “insPiració gaudiniana” en la

seva elaboració o en el seu nom

explica “és una iniciativa pensada per promocionar els establiments i el poble” i apostar pels locals més cèntrics del poble.

L’edició de la ruta Les Tapes de Gaudí Riudoms d’enguany va celebrar-se des del dia 22 de novembre fins a l’1 de desembre, repetint les dates de la seva primera edició de 2011. En aquesta edició, els participants han pogut degustar fins

A Riudoms, amb un ampli ventall de locals d’oci i restauració, la primera edició de la Ruta de Tapes va organitzar-se la tardor de 2011, enllaçant-ho amb les Festes del Beat. Aquesta primera iniciativa per dur a terme una ruta de tapes a Riudoms va ser una idea de l’Eudald Ferraté, que llavors regentava la Sala Gaudí i amb la col·laboració del Francesc Mestre, que es va fer càrrec del disseny gràfic de l’esdeveniment. L’Eudald explica que es van inspirar en les diferents edicions que s’anaven gestant per la zona, com el Gantxet Pinxo de Reus o la dTapes de Tarragona, i van creure que Riudoms tenia la suficient potencialitat per albergar aquest esdeveniment. Amb la col·laboració de l’Ajuntament, va tirar endavant aquesta proposta, i tot i la

complicació de coordinar els fins a quinze establiments participants de la primera edició, aquesta va tenir un èxit que va superar les expectatives.

En la segona edició, que va tenir lloc a l’estiu de 2012, van participar-hi fins a dinou establiments i és l’edició que ha tingut més establiments col·laboradors. Tot i això, aquesta ocasió, que es va fer després de pocs mesos de la primera i en que es va incrementar el preu de la participació de 2 a 2’5 euros, no va ser tant reeixida com la primera, ja que les dates escollides no van afavorir-la.

Tal i com explica l’Eudald, les dates en que es celebra aquest esdeveniment poden marcar la diferència. L’aposta de

Els últims anys hi ha hagut una reviscolada de les tapes al nostre territori. L’any 2008, la Cambra de Comerç de Tarragona va pensar en crear una Ruta de Tapes per tal de dinamitzar el sector de l’hostaleria de la ciutat. L’èxit d’aquella edició va servir perquè s’anés repetint cada any a la ciutat i perquè servís de referent per a centenars de poblacions de Catalunya, com la ruta Les Tapes de Gaudí de Riudoms.

es van insPirar en

les diferents edicions

que s’anaven gestant Per

la zona, com el ganxet

Pintxo de reus o la dtaPes de

tarragona

La tapa és una petita ració de menjar, des de les típiques olives o escopinyes, fins a les innovadores tapes de les rutes actuals. Se solen consumir entre àpats o també al vermut, i sempre acompanyades d’una beguda. És un costum molt estes pel sud d’Europa, ja que podem trobar els pintxos al País Basc, els canapés a França o la bruschetta a Itàlia, de caràcter similar a les tapes catalanes.

Els seus orígens semblen remetre’s a l’Edat Mitjana amb diverses teories. N’hi ha una que apunta a que va ser una obligació

dels Reis Catòlics per als taverners, per disminuir o tapar els afectes de l’alcohol en els traginers, el fet d’acompanyar el vi amb alguna petita ració de menjar. Més curiosa sembla la història que explica que Alfons XIII, prenent una copa de vi en una taverna gatidana, va demanar un tall de pernil per protegir i tapar el seu got. Més enllà de llegendes o rondalles, el consum de tapes es va assentar per arreu de la Península al llarg del segle XX i ha sigut reviscolat en aquests últims anys a casa nostre per la creació de les rutesde tapes x

yQuè són les tapes?

la tapa de la conFiteria per la 3era ruta de “les tapes de gaudí riudoMs“

Foto: Francesc Mestre

anem de tapes! · 2928 · rEPortatgE

a la ruta, un sopar per a dues persones al gastropub reusenc As de Copes, regentat pel riudomenc Ricard Llaó, o un cap de setmana per a dues persones a qualsevol indret de Catalunya. Amb l’entrega d’aquesta butlleta, també es podia votar una de les tapes com la millor de tota la ruta.

Els guanyadors dels diferents sorteigs, d’entre quaranta participants, d’aquesta edició han sigut: Marta Figueras (cap de setmana), Eva M García (sopar a un establiment de la ruta) i Andrés Moya (sopar a l’As de Copes). La tapa guanyadora pels vots dels participants va ser la del Bar Pepe 2, que revalida aquest premi ja que el va aconseguir en la última edició, amb La Calderera, un farcellet de xampinyó farcit d’entrecot amb salsa de bolets. L’acte públic de lliurament dels premis va tenir lloc durant el Mercat de Nadal organitzat a la plaça de l’Església.

La valoració que van fer els establiments participants i la Regidoria de Promoció i Comerç Local va ser positiva, ja que van servir-se més tapes que en la darrera edició. Per aquest motiu, estan animats a tornar a celebrar la propera edició durant la tardor de 2014 x

yEl rànquing de les tapes

En cada edició de les de Tapes de Gaudí, els clients han valorat mitjançant una votació la millor tapa de la ruta. En la primera edició de 2011, la tapa guanyadora va ser la de la Cafeteria D’Acord, que no ha participat en aquesta 3a edició. En aquella ocasió, un farcellet de llagostí guarnit amb xips de carxofa van delectar als participants. En la segona edició, igual que en la tercera, l’establiment que va obtenir millor valoració entre els clients va ser el Bar Pepe 2 amb un farcellet de patata farcit d’estofat de cua de bou i guarnit amb xips de pastanaga x

Guanyadors dels Premis de les Tapes de Gaudí 2013Foto: Cedida

Qualsevol esdeveniment social o cultural ve marcat per el seu impacte a internet, sobretot a les xarxes socials, molt utilitzades per els més joves. A Riudoms ja s’utilitzen aquests canals per promocionar diferents activitats, com en el cas del Casal Riudomenc (a facebook i a twitter com a @CasalRiudomenc) o la Fira de l’Avellana (a facebook i a twitter com a @firavellana), a l’igual que moltes entitats, equips esportius o negocis riudomencs.

En el cas de la ruta les Tapes de Gaudí, l’organització utilitza el facebook com a canal de promoció i els dies abans de l’inici de la ruta informe al públic potencial sobre els horaris, establiments participants, etc. A més a més, va obrint gana entre els seguidors penjant les fotografies de les diferents tapes. En aquesta edició, des de www.FemSafareig.cat, el portal a la xarxa d’aquesta revista, es va proposar la utilització del hashtag #TapesGaudí a les xarxes socials, per apreciar-ne la seva viralitat. Molts usuaris de twitter o instagram van utilitzar el hashtag proposat durant els dies de l’esdeveniment. A continuació mostrem un breu recull d’alguns comentaris sobre les #TapesGaudí x

marc Domingo@marcriudoms

Torna la 3ra ruta de “Les Tapes de Gaudí” a Riudoms. Del 22 de novembre al 1 de desembre. Tapa + beguda 2,5€!

glorieta

A tope tope !! #friends #TapesGaudi #igersriudoms #

Kasu@ktorretti

Al Bar Ricard toquen el violí per les #TapesGaudí de #Riudoms

Jukka Heinonen@artesaniaflorae

#TapesGaudi #BarRicard

les taPes a la xarxa

l’aPosta defer-ho els dies de les

festes del beat és imPortant, Perquè tot i el fred, és una temPorada en què

els riudomencs estan acostumats a

sortir

· Reparació i venda· Motos· Bicicletes· Maquinària

C/Muralla font nova, 20 · Tel. 977 851 14543330 Riudoms (Tarragona)

Jesús torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

· 31

Sonen tambors a la llunyania. Els centenars de nens i nenes que estan distribuïts al llarg de l’Avinguda Josep Maria Sentís es miren entre ells, somriuen, criden i demanen als seus pares que els pugin a collibè. A mesura que s’acosten els tambors, una melodia coneguda per tothom comença a surar per l’aire. És el tema principal de la banda sonora de Lawrence d’Aràbia, un clàssic en tota regla que, des de fa anys, posa música a la festa. Des de Sant Antoni ja es comencen a veure els primers patges tamboriners, seguits per la comitiva reial de cadascuna de Ses Majestats. Ben aviat començaran a ploure els caramels.

Per remuntar-nos a l’origen de la Cavalcada de Reis de Riudoms hem de retrocedir fins l’any 1935. Va sorgir de la mà de la Federació de Grup de Joves Cristians de Catalunya, coneguts com a casal Fejocista, un grup nascut a partir d’Acció Catòlica. Es tractava d’una agrupació de caràcter religiós que aglutinava un bon nombre de joves del poble i on s’organitzaven tota mena d’activitats. Eren el contrapunt masculí al centre de la Cultura de la Dona

que s’havia organitzat abans. Fins aquell moment, els Reis mai s’havien vist a Riudoms. Es limitaven a passar d’incògnit, amagats, de tal manera que els regals apareixien a primera hora del matí a les cases dels nens. Els Fejocistes van decidir canviar-ho i es van convertir en els primers a organitzar la Cavalcada. Així ho comentava un dels participants de l’època: “A

cada casa es posaven les sabates al balcó, amb una mica de menjar i de beure, i l’endemà els

brivalls trobaven algun regal. Tot allò feia molta il·lusió, però faltava el caliu

de la presència de Ses Majestats. Així que a la festa de 1935 va haver-hi

tres reis dalt de tres cavalls, que repartien els obsequis casa per casa”. La iniciativa fou un èxit

absolut. Aquell any els Reis van repartir 50 paquets; l’any següent

ja se’n repartien 150.

Els següents a organitzar una Cavalcada de Reis al poble cal buscar-

los després de la guerra. Era el grup d’Acció Catòlica, l’agrupació a partir del qual havia sortit el

moviment Fejocista anterior. Feien ús d’una normativa

yl’abans i aRa De:

cavalcada de reis

Foto: arnau castroFoto: salvador Mestre

Foto: salvador Mestre

“de tres reis solitaris muntats a

cavall a un gran seguici

de Patges i carrosses”

els festius. Entre moltes altres, una de les activitats era l’organització del seguici de Ses Majestats d’Orient.

Ben aviat el recorregut i la forma d’aquest espectacle nadalenc s’estabilitzà. Les carrosses van començar a baixar al llarg de la carretera de les Borges, passant per l’actual Avinguda Josep Maria Sentís fins arribar a l’Església. Allí es feia l’adoració del nen Jesús (un costum que s’havia perdut i que es recuperà els darrers dos anys) i acte seguit el seguici reial s’encaminava cap a la plaça de l’Om, on es llegia el discurs reial des del balcó de l’Ajuntament. La gent es reunia, finalment, a l’església, on es feia –i encara es fa- l’entrega dels regals als més menuts. La quantitat de carrosses participants en el seguici també es va anar incrementant al llarg dels anys. En un bon principi només baixaven els Reis muntats en cavalls, amb

diversos patges reials que els escortaven. A mesura que ha anat passant el temps, la cort de Ses Majestats s’ha anat ampliant fins a la incorporació dels Timbalers aquests darrers anys.

Mentrestant, tornem al 2013. Curiosament, enguany el recorregut

“la Primera cavalcada la feu el gruP fejocista. el Primer any rePartiren 50

Paquets; el segon, 150”

molt estricta, que prohibia tot allò que podia ser moralment inadequat (anar al cine, cançons ballades en parella, etc). Si algú desenvolupava una d’aquestes activitats il·lícites era renyat severament. Així, per evitar que els membres tinguessin temptacions, miraven d’organitzar esdeveniments socials tots

yoPiniÓ

cÀritasdóna GrÀcies a riudOmsEls passats 29 i 30 de novembre, Riudoms va sumar-se al Gran Recapte d’Aliments amb la col·laboració dels Supermercats Dia, Suma, Spar i Esther, i amb una aportació de l’Escola de Futbol de Riudoms. Es van recaptar uns 2.600 kg d’aliments, que van quedar en mans de Càrites Parroquial de Riudoms.

Per altra banda, els dies 16, 17 i 18 de desembre es va fer la recollida d’aliments nadalencs a la Parròquia. En aquesta acció hi van participar les Escoles Beat Bonaventura i Cavaller Arnau, l’INS Joan Guinjoan i la Bella Llar. Tota la recollida va permetre que Càrites pogués preparar 56 cistelles per a famílies que viuen al nostre poble i passen moments difícils.

A més, l’AMPA de l’Escola de Música va fer una recollida de productes d’higiene personal, i Fotografia Mateu va aportar joguines i productes higiènics que recollia a canvi d’una fotografia.

Des de Càrites, volem donar les gràcies a totes les persones i entitats que ens han ajudat a fer possible el nostre objectiu de solidaritat amb els més necessitats. Desitgem que el Nou Any ens aporti llum i esperança per afrontar els reptes que ens proposem.

montseRRat bonet rEsPonsablE dE Càritas Parroquial dE riudoms

canviarà la trajectòria original per fer front al gran volum de públic assistent. El discurs es farà a la plaça de l’església, sobre un escenari elevat construït expressament per l’ocasió. També farà que la rua reial sigui un pèl més curta. Pel meu davant ja ha passat Melcior i Gaspar, amb les seves carrosses guarnides i una pluja de caramels cau per totes bandes. Un d’ells va a parar al meu cap. Mentre espero l’arribada d’en Baltasar, m’adono de la gran quantitat de regals que porten Ses Majestats a les carrosses. Què hi deurà haver a dins? x

*agraïMent especial aJoan torres doMènech

20141980

1980

arnau castro

Estudiant dE PEriodismE

· 3332 · EnquEsta

has comPrat loteria aquest any?

Comprar loteria és una de les tradicions més arrelades de les festes de Nadal. El “Gordo de Navidad”, abans del dia 25 de desembre, i el sorteig de “El Niño”, pels voltants del dia de Reis, compten aquest any amb un rival a Catalunya: la Grossa de Cap d’Any. Preguntem als riudomencs si han optat per comprar dècims o participacions de les Loterías del Estado, si s’han atrevit amb la nova loteria catalana o amb les dues. O si, pel contrari, han decidit no comprar cap bitllet de loteria x

Sí, les dues(47%, 36 Vots)

Sí, de la Grossa de Cap d’any

(18%, 14 Vots)

Sí, de les Loterías del Estado

(18%, 14 Vots)

No, cap(17%, 12 Vots)

Us animem a participar a la propera enquesta del mes a www.FemSafareig.cat!

elena doMingo

Vots totals: 76

Aquesta tardor ha estat força suau, tant que ens va permetre menjar-nos les castanyes amb màniga curta.

No hem tingut cap dia temperatures per sota de 0 graus, i l’episodi climàtic més destacat va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de Novembre, quan van caure més de 100 l. de pluja acumulada.

Caldrà esperar l’hivern per veure si ens porta temperatures mínimes més extremes. Encara que aquest any ha estat un dels que la neu ha fet acte de presencia al Pirineu de manera més primerenca, a Riudoms les temperatures han estat força suaus per l’època x

ymEtEo

DaDes climàtiques De la taRDoR 2013MÒNICA ASENS:N’hem comprat de les dues. Del “Gordo” no hi ha hagut sort, però fa gràcia comprar la Grossa una vegada que en tenim de nostra.

RosA mARIA mAs:Aquest any ha estat rècord, se n’ha comprat

molta. La catalana s’ha esgotat i n’he hagut de demanar, ha tingut molt bona acceptació.

GREGORIA GÓMEZ:Només n’hem comprat de la Grossa de Cap d’Any. De l’altra no n’hem tingut i, per tant, no ens ha tocat!

MARIA DOLORS FORCADELL:N’hem comprat de les dues, de la de la

Grossa perquè fa gràcia i de l’altra perquè sempre cau alguna cosa, alguna participació.

VÍCTOR EDO:No he comprat res. No toca mai! Amb la catalana no sé què passarà, si tocarà peraquí o no.

Ramon mallaFRé

pluja acumuladaRadiació solar temperatura

30 dies amb molta radiació solar38 dies amb intervals de núvols24 dies amb més cobertura de núvols

124,7 l. temperatura màxima30,0º el dia 1 d’octubre

temperatura mínima0,7º el dia 29 de novembre

· 3534 · EsPorts

“riudoms serà un referent en el

futbol i l’esPort a nivell de

tarragona”

Primer tram de temPorada Poc Positiu Per als

equiPs riudomencs, a excePció de l’handbol i el

futbol sala femení.

yfutbol

RiuDoms, nou centRe De FoRmació i tecniFicació De la FeDeRació catalana De Futbol

yClubs riudomEnCs

Repàs De la tempoRaDa

Des de fa varies temporades, les entitats que utilitzaven els dos camps de gespa, que recentment s’han unit en la nou Club Deportiu Riudoms Baix Camp Escola de Futbol, reclamaven la substitució d’un dels camps de gespa per un de gespa artificial. Aquest format de gespa, més adequat a les necessitats de l’entitat, permetria que s’hi juguin més partits sense malmetre la gespa i minimitzaria els costs de manteniment.

Arran d’aquestes demandes, l’Ajuntament de Riudoms, conjuntament amb les entitats esportives, han estat treballant en els últims anys per fer possible aquesta construcció. L’ajuntament va mantenir contactes amb el Consejo Superior de Deportes, per tal d’estudiar si hi havia alguna possibilitat de col·laboració econòmica provinent de l’1% de la recaptació de les travesses (de Loterias y apuestas del Estado) que s’ha de destinar en la millora de les instal·lacions esportives per a la pràctica de futbol. A banda

club Handbol Riudoms

Després d’aconseguir l’ascens la temporada passada, en la que va ser la de la recuperació del handbol a Riudoms, els homes de Toni Malla segueixen mostrant un nivell molt alt. El primer equip del Club Handbol Riudoms, que milita a la Tercera divisió catalana preferent, ocupa la segona posició de la classificació, amb dotze partits jugats. A tan sols 2 punts del primer classificat, l’equip riudomenc, continuarà omplint el Pavelló Municipal per lluitar pel que seria, el segon ascens consecutiu. Com a novetat d’enguany, el Club Handbol Riudoms disposa d’un segon equip, que juga a la Tercera divisió catalana. Aquest segon equip no ha obtingut tan bons resultats com el primer, situant-se avant-penúltim a la classificació.

associació esportiva Riudoms

L’equip masculí de futbol sala de l’AE Riudoms continua la seva competició al grup 6 de la

d’aquestes converses, també es van mantenir contactes amb la Federación Española de Futbol i la Federació Catalana de Futbol.

Finalment i després de diversos anys de treball i negociacions, s’ha arribat a l’acord entre totes les parts perquè Riudoms, i les seves instal·lacions esportives, esdevinguin el Centre de Formació i Tecnificació a Tarragona i Terres de l’Ebre de la Federació Catalana de Futbol. Això suposarà la construcció dels dos camps de gespa artificial d’última generació (substituint als de gespa natural), la millora de l’enllumenat de les instal·lacions

Aquest acord s’ha pogut dur a terme per la bona relació entre la junta del CD Riudoms Baix Camp EF i de l’Ajuntament de Riudoms amb el President de la Federació, Andreu Subías, que ja va participar en l’acte de presentació de la temporada 2013-2014 de l’entitat. El fet de que ja s’hagués de construir un nou camp de gespa a Riudoms, ha servit a la Federació com ha pretext per a l’elecció de Riudoms com a Centre de Formació. Tal i com ha explicat el President Subías “la disposició de les instal·lacions esportives, amb la possibilitat de la construcció de dos camps, la proximitat del Pavelló Municipal i de la possible utilització de les aules l’Institut Joan Guinjoan” han sigut fets importants per a l’entesa, ja que la Federació Catalana de Futbol també inclou la pràctica del futbol sala i té la necessitat d’aules per a les jornades de formació. Subías també ha remarcat “la unió de les dues entitats esportives, el bon ambient esportiu i la bona relació amb l’Ajuntament també han facilitat l’acord”. A partir d’aquest acord, les activitats de formació i diferents torneigs de la Federació Catalana de Futbol a nivell de Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, es desenvoluparan en les instal·lacions riudomenques i faran que “Riudoms sigui un referent en el futbol i l’esport a nivell de Tarragona” x

Jesús torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

Jesús torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

En un acord entre la Federació Catalana de Futbol i l’Ajuntament de Riudoms, s’ha aconseguit que Riudoms esdevingui el Centre de Formació i Tecnificació a Tarragona i Terres de l’Ebre de la Federació Catalana de Futbol.

Amb pràcticament l’arribada de l’equador de les temporades esportives, es repassarà la situació dels diferents equips amateurs riudomencs: el futbol, l’handbol i el futbol sala.

(per a possibles retransmissions televisives) i l’ampliació dels vestuaris. La inversió total, valorada en 1.200.000 €, serà assumida principalment per la Federació, amb una aportació 1.070.000 € . Un petit percentatge de la inversió total serà assumida per l’Ajuntament de Riudoms, que s’aprovarà dins dels pressupostos municipals en el Ple Municipal que tindrà lloc la setmana que ve. Les obres de construcció dels camps i de millora de les instal·lacions s’aniran desenvolupant al llarg de 2014.

Signatura de l’acord per part de l’alcalde i el president de la FCF FOTO:Cedida

Els nois de l’equip masculí del Riudoms, dirigits per l’entrenador Alex Caballero, disputen la lliga al grup 24 de la Quarta divisió catalana. Amb onze partits disputats, els riudomencs es situen a la zona mitja de la taula, a molta distància de les places d’ascens. Dels jugadors que llueixen la samarreta de la senyera, en destaca en Bolaji Raji, que amb onze gols en dotze partits disputats, és el tercer màxim golejador de lacategoria x

Primera divisió catalana. L’equip, dirigit per l’entrenador Ivan Aubí, lluita per allunyar-se de les posicions de descens. Destaquen els riudomencs Ivan Vidal i Alex Herrera, que amb 15 gols cadscú, es situen entre els màxims golejadors de la categoria.

Les noies de l’equip femení de futbol sala de l’AE Riudoms tenen millor posició al grup 3 de la Primera divisió. Després de set jornades de lliga, les riudomenques se situen en la tercera posició a tan sols 3 punts del líder de la categoria.

club Deportiu Riudoms

L’equip femení de futbol del CD Riudoms lluita per mantenir la categoria al grup 1 de la Primera divisió. Amb catorze jornades disputades, les riudomenques se situen a la penúltima posició del grup, però a escassos punts dels principals adversaris en la lluita per la permanència. La riudomenca Ariadna López, destaca com la màxima golejadora de l’equip amb 6 dianes.

Els jugadors del CH Riudoms donant gràcies a l’afició després d’un partit al Pavelló MunicipalFOTO:Jesús Torres