MAJESTAT BATLLÓ

Títol:  Majestat  Batlló.  Autor:  desconegut  (atribuïda  al  taller  de  Ripoll).  Cronologia:  mitjan  segle  XII.  Tipologia:  exempta.  Material:  Fusta  de  noguera  (cap  i  cos),  salze  (braç  dret),  om  (pal  de  la  creu)  i  alzina  (travesser  de  la  creu)  endrapada  parcialment  i  policromada  al  tremp.  Tècnica:  talla  Mides:  156  alçada  x  119,5  amplada  x  20,5  fons  (cm)  Localització  original:  alguna  església  de  la  Garrotxa,  propera  al  monestir  de  Ripoll.    Va  pertanyer  a  la  col·∙lecció  d'Enric  Batlló,  qui  la  va  comprar  per  la  zona  de  la  Garrotxa,  fins  que  va  fer  donació  a  la  ciutat  de  Barcelona  l'any  1914.      Loalització  actual:  MNAC    Barcelona  Estil:  romànic.    Tema:  religiós,  Crist  en  Majestat.  

!   La  Majestat   Batlló   va   ser   comprada   a   un   antiquari   el  1914   per   Enric   Batlló,   i   posteriorment   donada   a   la  ciutat   de   Barcelona,   perquè   formés   part   de   la  col·∙lecció  del  Museu  Nacional  de  Catalunya  (MNAC).  És  una  de  les  poques  majestats  catalanes  que  conserva  la  policromia  d’una  manera  gairebé  total.    

!   Aquest   tipus   d’obra,   juntament   amb   les   verges  entronitzades  i  els  davallaments,  tenia  una  clara  funció  litúrgica,   ja   fos   com   a   part   del   mobiliari   estàtic   de  l’església   (reliquiaris),   o   bé   com   a   figures   per   a  representacions  de  teatre  sacre  o  processons.  

Després de la gran sequera d’escultures que va significar el primer romànic, el segle XII visqué l’esclat i l’esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges, que aportaven el coneixement de què es feia en unes altres contrades, o la necessitat d’ubicar una imatge de Crist en l’interior de l’església, feren que temes com la crucifixió passessin a un primer pla. Els prototips acostumaven a ser el Crist en Majestat, el Crist sofrent i la Mare de Déu. La Majestat Batlló és l’obra representativa per excel·lència del Crist en Majestat romànic; a més, la seva expressió triomfant i la qualitat de la talla l’han convertida en una de les mostres més impressionants de l’escultura romànica catalana.

-­‐Escultura  exempta  pensada  per  una  visió  frontal.    

-­‐No  es   conserva   tota   la   talla.    Originàriament   va   ser   construïda   a  partir  de  vuit  peces  articulades   i  hi   falten   les  que  es  corresponen  als  peus.   La  figura   tampoc  presenta   tots  els  dits  de   la  ma  dreta   i  uns  quants  de  la  ma  esquerra,  que  s’han  perdut.    

-­‐Presenta  una   composició   frontal,   hieràtica   i   simètrica,   únicament  trencada  per  la  lleugera  inclinació  del  cap  cap  a  la  dreta.    

-­‐Desproporció  en  relació  a  la  creu  i  en  relació  a  la  seva  anatomia:  la  distància   que   hi   ha   entre   el   cap   i   els   peus   és   pràcticament   la  mateixa  que  hi  ha  entre  una  mà  i  l’altra.  

-­‐Segueix  la  mateixa  tònica  la  rica  vestimenta  que  cobreix  tot  el  cos,  una   túnica   llarga   anomenada  manicata,   lligada   amb   un   cíngol   o  cenyidor   i   estructurada   a   base   de   plecs   verticals   paral·∙lels   que  reforcen   la   rigidesa   i   la   geometrització   del   conjunt.   Els   plecs   a   la  part   superior   del   cenyidor   són   més   estrets   i   estan   lleugerament  corbats,   mentre   que   els   de   la   part   inferior   són   més   amples,  contribuint  a  donar  forma  a  la  cintura.    

-­‐Les  mànigues   de   la   túnica   també   van   ser   modelades   en   bandes  paral·∙leles,  de  manera  obliqua.  

-­‐  El  cap  és  una  sola  peça  i  no  incorpora  cap  corona.  

-­‐  Els  cabells,  s’organitzen  de  manera  simètrica  amb  una  clenxa  al  mig  i  la  barba  trenada,  de  manera  que  ambdós  reben  un  tractament  geomètric      

-­‐  Geometrisme  també  als  ulls  –mirada  inexpressiva  i  distant-­‐,  al  nas  i  a  les  orelles.    

-­‐  Simetria  també  present  en  la  policromia:  colors  vius  destacant  els  vermells  i  els  blaus  de  la  túnica  i  la  creu,  pintats  al  tremp.  La  túnica  està  decorada  amb  motius  en  forma  de  cercles  concèntrics  i  motius  florals  de  colors  blaus  i  vermells.  El  mantell  acaba  en  una  sanefa  de  signes  que  han  estat  interpretats  com  a  caràcters  d’escriptura  cúfica  (àrab)  

-­‐  Les  dues  tonalitats  també  decoren  una  gran  part  de  la  creu.  

-­‐  A  la  part  posterior  de  la  creu  hi  ha  un  forat  i  les  restes  d’un  agnus  Dei,  l’anyell  que  representa  la  mort  i  resurrecció  de  Jesús,  de  color  vermell  i  blau  verdós  i  unes  inscripcions,  actualment  inintel·∙ligibles.  També,  al  braç  vertical,  damunt  del  cap  de  Crist,  hi  ha  una  inscripció  en  llatí  “Ihs  nazarenus  rex  iv  deorum”  (Jesús  natzarè,  rei  dels  jueus).    

 La  imatge  havia  de  servir  per  motivar  el  devot;  per  això  la  mirada  de  Jesucrist  va  una  mica  inclinada  i  es  dirigeix  cap  avall,  en  direcció  al  lloc  on  se  situava  el  fidel  per  pregar.      La  funció  de  la  Majestad  Batlló,  com  la  de  la  resta  de  figures  d'aquest  prototip,  era  constituir  un  record  visual  d'allò  que  es  predicava  des  de  la  trona  i,  alhora,  mantenir  viu  el  respecte  per  l'autoritat  divina  -­‐i  humana-­‐,  a  més  d'exalçar  la  religiositat  entre  el  poble  

  Tradicionalment   es   pensa   que   la   primera   majestat,  anomenada  Volto  Santo  o  Crist  de  Beirut,  va  ser  esculpida  per   Nicodem   que,   juntament   amb   Josep   d’Arimatea,   va  dur   a   terme   la   davallada   de   Jesús   de   la   creu.   Durant   el  període  romànic  aquesta  iconografia  va  ser  molt  comuna,  i  hi   havia   dues   modalitats   de   representació   bàsiques:   el  Crist  sofrent,  imatge  lligada  a  la  idea  de  la  redempció  dels  pecats   dels   homes,   i   el   Crist   triomfant,   imatge   que  representa  la  legitimitat  infinita  del  poder  diví.  

  Aquesta  talla  és  un  exemple  paradigmàtic  del  segon  tipus,  que  a  Catalunya  es  coneix  amb  el  nom  de  majestat.  L'obra  representa   la   imatge   de   Jesús   clavat   a   la   creu   com   la   de  l’home  de  Déu  que  ha  superat  el  dolor   i   la  mort.  La  figura  no  mostra   sofriment   físic   ni   psíquic,   i   pareix   vestida   amb  una   túnica   ricament   ornamentada,   amb   els   ulls   oberts   i  l'expressió  serena.  

Crist  sofrent  de  Perves.  Alta  Ribagorça.(segle  XIII)  

!    Es  buscava  establir  un  símbol,  el  símbol  d’un  Déu  que  regna,  que  afermés   les   creences  medievals  en  el  marc  dels  quals  el  món  era  entès  com  un  reflex  de  la  voluntat  divina.    

!  ’ordre   social   es   convertia   aleshores   en   un   suposat  perllongament   de   la   voluntat   divina   i,   d’aquesta  manera,   quedava   justificat   que   els   propietaris   de   les  terres   i   els   representants   de   les   institucions   feudals    tinguessin   un   poder   desmesurat,   ja   que   eren   els  pretesos  receptors  de  la  voluntat  de  Déu  de  defensar  i  posar  ordre.    

!  D'aquí  també  l'actitud  majestàtica  i  distant  de  Crist  a  la   creu,   símbol   de   la   legitimitat   del   poder   diví   -­‐i,   de  retruc,   de   l'humà-­‐   i   no   visió   d'un   simple   home   víctima  d'un  sofriment  que  el  porta  cap  a  la  mort.    

  Les  Majestats  ens  representa  la  naturalesa  divina  de  Jesucrist  triomfant  sobre  la  mort,  en  comptes  de  la  naturalesa  humana:    

  Va  vestit  amb  una  luxosa  túnica,  símbol  de  dignitat  

  No  presenta  cap  dels  estigmes  de  la  passió  

  Ens  és  mostrat  com  aquell  qui  no  ha  patit  cap  mena  de  sofriment.  Està  preparat  per  Jutjar-­‐nos  en  el  Judici  Final,  d'acord  amb  les  visions  de  l'Apocalipsi  (Ap.  4,  2)  

  Aquesta  tipologia  es  relaciona  amb  els  pantocràtors.  S'anà  abandonant  gradualment  cap  a  finals  del  segle  XII  en  benefici  de  la  que  remarcava  -­‐seguint  el  canvi  teològic  iniciat  per  sant  Francesc  d'Assís-­‐  més  aviat  la  naturalesa  humana  de  Jesucrist,  que  havia  patit  la  crucifixió  i  la  mort  per  salvar  la  humanitat    

Davallament  de  Crist  d’Erill  la  Vall.  (segle  XII)  

!   La   Majestat   Batlló   va   servir   de   model   a   moltes   altres  majestats,   com   ara   la   de   les   Planes   d'Hostoles   i   la   de  Sant   Boi   de   Lluçanès,   que   es   conserven   al   Museu  Episcopal  de  Vic,  i  de  moltes  altres  avuí  desaparegudes.  Aquesta   tipologia   de   Majestat   va   tenir   també   altres  models  com,  per  exemple,  els  que  es  van  adaptar  per  a  les  majestats  de  Caldes  de  Montbui  i  de  Beget  .  A  partir  del   segle   XX   en   fou   reivindicada   l'estètica   i   valorat   el  primitivisme,  com  un  factor  estètic  de  sintesi  formal.    

Majestat de Caldes de Montbuí

Majestat de Beget, s XII, MNAC Majestat de Sant Boi de Lluçanes, s XII, Museu de Vic

!   La   marcada   frontalitat,   el   hieratisme,  l’estilització   del   cos,   la   solemnitat   i  l’obsessió   per   la   simetria   que   hi   ha   a   la  Majestat  Batlló   tenen  un   referent   clar   en  la   iconografia   bizantina,   arribada   a  Catalunya   probablement   a   través   d’Itàlia.  Segons   la   tradició,   el   Crist   esculpit   per  Nicodem   va   arribar   a   la   població   italiana  de  Lucca  a  mitjan  segle  VIII   i  va  ser  motiu  de  diverses  còpies  abans  de  desaparèixer.  Una  d’aquestes  còpies  seria  el  Volto  Santo  di   Lucca,   que   va   servir   de   model   per   a  talles   romàniques  com   la  Majestat  Batlló.  Aquesta   influència   és   visible   en  l’ornamentació   de   la   túnica,   que   recorda  els   teixits   orientals   o   islàmics   arribats   a  Occident   a   través   del   comerç,   com   a  botins  de  guerra  o  com  a  regals  entre  els  governants.  

!   L’alt  grau  de  conservació  d’aquesta  talla  la  converteix   en   un   referent   i   model  historicoartístic   importantíssim   de  l'escultura  romànica  catalana.