INTRODUCCIÓ La malura, cendrosa o oïdi de la vinya ésun fong present a totes les comarquesvitícoles de Catalunya, amb diferentincidència en funció de les condicionsmicroclimàtiques de cada zona i de lasensibilitat varietal.

SÍMPTOMES I DANYSLa malura ataca tots els òrgans herbacis de la vinya .En fulles:Els símptomes apareixen indistintament a les

dues cares de la fulla, on pot observar-se un polsimblanc amb aparença de cendra (d’aquí la denomina-ció de cendrosa).En ocasions es presenta en formade petites taques cloròtiques, arrodonides i amb elslímits poc definits, que poden recordar les taques demíldiu. L’atac del fong provoca l’aturada del creixe-ment de les cèl·lules epidèrmiques, la qual cosa oca-siona la deformació de les fulles i que aquestes pren-guin un aspecte crispat.

En vinyes fo rtament atacades l’any anterior és habi-tual observa r, a l’inici de la brotació, sarments recobert sper un polsim bl a n c - gri s ó s, amb un creixement ra l e n t i t-zat, entrenusos curts i amb les vores de les fulleslleugerament corbades cap a l’anvers: és el que esconeix com a brots “malurats” o “oïdiats” o “drapeau”.

En sarments:Els símptomes en sarment s’inicien als entrenu s o s

de la base, presentant al començament unes taquesgrisoses petites que van creixent i que corresponen al ’ a c u mulació de micel·li.Aquestes taques es van enfo s-quint a mesura que creix el sarment, fo rmant gra n staques de color marró fosc quan s’arriba a l’agostament.

En inflorescències i raïms:Les inflorescències i petites baies es veuen recober-

tes pel polsim grisós característic del fo n g . Si l’atac esdóna al voltant de la floració es pot produir una fo rt ab ri m a . Els atacs importants a partir de gra mida pèsol,p r ovoquen una aturada del creixement de la pell;el crei-xement de les cèl·lules de la polpa ocasiona el badat deles baies, produint-se danys directes sobre la quantitat iqualitat de la verema i d’altres d’indirectes, en obri r - s evies d’accés pels fongs responsables de les podri d u r e sdel raïm (Botrytis i altres). A partir del verolat, el fong jano es desenvolupa sobre el ra ï m .

CICLE BIOLÒGICLa malura és un paràsit ex t e rn (ectoparàsit) que emetuns òrgans anomenats apresori s, amb els quals esfixa a la cutícula, i uns altres anomenats haustori s(xucladors) que travessen la cutícula i li serve i xen peralimentar-se de les cèl·lules de l’epiderm i s.Pot passar l’hive rn en fo rma assex u a d a : com a micel·lia l’interior dels borrons, o bé en fo rma sexuada, coma periteques o cleistoteques en els sarments o les

39

P l agues La malura o cendrosade la vinya (Uncinula necator)

Foto 3. Taques característiques en elr ev e rs de la fulla i que provoquen la seva defo r m a c i ó

Foto 1. Taques marronoses característiques en un sarment ag o s t a t

Foto 2. Atac inicial en brot on s’observa l’as-pecte crispat i la deformació de les fulles.

40

Plagues

fulles. A les nostres comarques la forma d’hivernació méshabitual és la primera.El micel·li pot desenvolupar-se des de l’inici de la brotació.Temperatures superiors als 5ºC en permeten la propagació,tot i que és a partir dels 15ºC quan el desenvolupament ésmés ràpid. El desenvolupament òptim es troba entre els25 i els 28ºC. A partir dels 35ºC atura el creixement, itemperatures s u p e riors als 40ºC resulten letals.En el moment en què el micel·li assoleix la maduresa,comença a emetre una gran quantitat de conidis que,t ra n s p o rtats pel vent, són els responsables de la propagacióde la malaltia a qualsevol òrgan verd de la planta.D u rant tot el període vegetatiu de la vinya s’aniran produintcontaminacions secundàries mitjançant els conidis, quees desenvo l u p a ran, o no, en funció de les condicionsmeteorològiques que es vagin donant.Al final del cicle vegetatiu de la vinya, el fong atura el seud e s e nvolupament, conservant-se en fo rma de micel·li obé com a peri t e c a .

FACTORS AFAVORIDORS• Aquest fong pot desenvolupar-se perfectament sense que

es produeixin precipitacions; situacions d’humitats relati-ves elevades i persistents, amb temperatures superiors als20º C són suficients per a la seva proliferació

• P r oximitat del mar, que afavoreix les humitats relative se l eva d e s

• Excés de vigor a la vegetació provocat pels adobatsnitrogenats ex c e s s i u s

• Presència de la malaltia en els sarments de l’any anterior• Sensibilitat varietal: hi ha varietats que són especialment

s e n s i bles a aquest fong com Cari nyena, Garn a t x a ,Cabernet sauvignon, Chardonnay, Merlot, entre altres.

ESTRATÈGIA DE LLUITACom ja hem dit al començament, aquesta malaltia és endè-

mica a totes les zones vitícoles catalanes.L’ e s t ratègia de llui-ta es basa en protegir determinats moments de la fenologia dela vinya que resulten especialment sensibl e s. Així doncs, eng e n e ral es recomana intervenir en els moments següents:

• 10 cm de longitud de la brotada.• F l o ra c i ó .• G ra de mida pèsol.• Inici del ve r o l a t .

Aquest nombre de tractaments es pot veure augmentat od i s m i nuït en funció de la sensibilitat de la va rietat i de la zo n a ,de la incidència de la malaltia durant la campanya anterior i deles condicions meteorològiques de l’any.

Actualment, en el mercat hi ha nombroses matèries active sper a combatre aquesta malaltia.

Per tal de evitar resistències, cal alternar fungicides de dife-rents famílies químiques.

És molt important no abandonar les aplicacions ambsofre en pols en la lluita contra aquest fong, per la sevabona eficàcia, el seu nul risc de resistències i la seva bonaacció com a frenant d’àcars.Joan Reyes, Gonçal BarriosServei de Sanitat VegetalFotos: Lluís Giralt i Joan Reyes

Foto 4. M a n i festació menys habitual de la malaltia en fulla en forma depetites taques cl o r ò t i q u e s

Foto 5. Atac inicial en raïm

Foto 6. Atac intens en raïm on es pot observar grans badats.