opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/22.pdf · manera. Si alguna cosa m'agrada és la...

C M Y CM MY CY CMY K

Informació per a un consum conscient i transformador22

Programari lliure:tecnologia participativa

Al·lucina ambel vinagre!

I això del consumtransformador?

Consum conscient

de turisme

marçjuny 2007

T’APUNTESAL VIATGE?T’APUNTESAL VIATGE?

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007

Pl. Molina 8, 1er · 08006 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 567 05 [email protected] · www.opcions.org

DireccióMontse PeironRedaccióIsabel Atela, Montse Peiron,Álvaro PorroCol·laboracionsPedro Gómez, Àlex Castán, Ignasi Dies,Sebas VilaCorreccionsToni Casals, Imma SasFotografiaBetty NavarroIl·lustracionsLaura Aubert, Xavi Bayle, Mirjana FarkasDisseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó, IsidreRebenaque, Pau RicartMaquetacióNoe Lavado [Comcom, s.c.c.l.]ImpressióGramagraf, s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002ISSN: 1579-9476

Imprès en paper 100% reciclatAquesta revista també s’edita en castellà.

2

EDITORIALPotser ja vau veure al número anterior que hi apareixia una adreça postal nova. Sí,resulta que ens hem canviat de local, quan va sortir el número anterior estàvem fentel trasllat. Ara ens trobareu aquí:

Plaça Molina 8, 1r08006 Barcelona

(però primer truqueu perquè no sempre hi som). El compartim amb La Vida Bona, unade les moltes iniciatives de canvi social promogudes per l'associació Infoespai. No hancanviat ni el telèfon ni l'adreça electrònica, sí el fax: 93 567 05 62.

Ens hem canviat perquè al lloc on érem ja no hi cabíem, i això vol dir que ara som mésgent. Bona notícia! Els darrers mesos dues persones més s'han engrescat a dedicarunes quantes hores al projecte del CRIC. Una d'elles s'encarrega de l'àrea de xerrades,que volem potenciar perquè són molt bona eina per divulgar les idees i les pràctiquesdel consum conscient i transformador, i també perquè són una font d'ingressos importantper a nosaltres. Si voleu organitzar-ne alguna podeu trucar al 93 412 75 94 i demanarper en Johny, o bé escriure a [email protected].

Aquest número que hem dedicat al turisme us arribarà a finals de juny. A veure si usés útil de cara a les vacances... Bon estiu!

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONSNom i cognoms

Domicili

Codi postal

Adreça electrònica o telèfon

Població

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número Data

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte

Número de compte: Entitat

Transferència a compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers

Sisplau, indica al teu banc qui es l’ordenant

Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Com he conegut la revista:

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRICPl. Molina 8, 1er08006 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripcióper 6 números(un any i mig): 20 euros

Per a entitats i institucions,es fan descomptes persubscripcions massives.

Oficina D.C. Núm. llibreta o CC

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 200722 MARÇ - JUNY 2007 3

SUMARIArguments

Opcions

Idees

Eines

Mirades

Programari lliure:tecnologia participativa

Consum conscient de turisme:t’apuntes al viatge?

Al·lucina amb el vinagre!Et deixarà el bany

net com una patena

Alliberem l’ordinador:la cooperació fa realitat el somni

I això del consumtransformador?

Donant voltes a la proposta

4

Recursos de consumconscient

Restaurants i càteringSésamo, Fundació Futur

Productes ecològicsBarcelonaReykjavik

Economia socialArç

Inversions ètiquesMaderas Nobles

de la Sierra de Segura

Joguines i articles per a bebèsBebés Ecológicos

Bufallums

PublicacionsGuies d'Educació Ambiental

Ecología política

Disseny gràfic i comunicacióIris Comunicació

Més recursos al web

A www.opcions.org hi trobareu íntegres totsels números de la revista publicats fins fa unany i totes les opcions de consum conscient

que hem anunciat des del primer número

5

32

31

6

2831

728

32

CARTES DELS LECTORS

Al web www.terra.org/html/s/servicios/ficha.php ?id=314 s'ofereix un producte quepot ser una solució per als problemes dedepuració d'aigües grises que plantejava enManel Giner Rausell a la seva carta delnúmero anterior. Si decideix utilitzar-lo seriainteressant que d'aquí a un temps ensexpliqui com li va.

Jose Ángel HernándezBarcelona ([email protected])

8

24

26

29

ERRATA AL NÚM. 21 d'OpcionsAl número passat va “desaparèixer” d'una manera que encara no ens expliquem un paràgraf del'article Slow Food (p. 18). Deia així:Al moviment Slow Food trobem significatiu que mentre el príncep Carles acaba de decidir impulsaropcions ecològiques en tots els àmbits de la seva vida (ús d'energia respectuosa a les sevespropietats, disminució dels viatges en jet particular, etc.), el d’aquí posava la primera pedra d'unParc Científic i Tecnològic Agroalimentari a Lleida. Sabent que Catalunya no només és la comunitaton més conreus transgènics hi ha, sinó que és una de les que més s'ha interessat pels monocultiusbioenergètics, no sembla, en principi, que aquest centre neixi amb gaire preocupació per les cosesde la terra tradicionals, sinó per la biotecnologia i altres suposats avenços.

Us volia suggerir que incidiu més en la infor-mació sobre biodièsel. Penso que consumir-ne cau clarament dins del consum respon-sable. En vau parlar en un moment, peròpenso que es mereix una mica més de lloc.Us envio un web que inclou un mapa perlocalitzar totes les estacions de servei onens podem proveir de biodièsel:www.energias-renovables.com. El mapa dónael nom de l'estació de servei, l'adreça i eltelèfon. Em consta que s'actualitza periòdi-cament i que està obert a aportacions.

José M. GorgosoSondika (Bizkaia)

Tinc una pregunta perquè no em queda clarmirant el vostre web: feu de tant en tantconferències? O si no, sabeu a quina asso-ciació o on es podrien trobar conferènciessobre aquests temes: consumidor responsa-ble, canvis de costums per aconseguir unmillor medi ambient?

Mathieu DurrandeBarcelona

Sí que fem xerrades i tallers, mira l'editoriald'aquest número.

Llegint l'editorial del número 20 m'ha sem-blat que demanàveu l'opinió nostra respectede la revista, en concret comentàveu si hihavia massa lletra petita. Jo crec que de capmanera. Si alguna cosa m'agrada és la den-sitat que té, en general tots els números;potser en el de la carn vaig trobar que baixavaun pèl el vostre nivell habitual, però amb eltema dels llibres heu tornat on sempre. Peraltra banda és comprensible que la vasta fei-na que deu suposar fer cada número tinguialts i baixos en la qualitat. De passada voldriafelicitar-vos també pel disseny de la revista:la paginació, l'estructura dels textos, les fo-tos, dibuixos... són fantàstics (originals, vis-tosos, còmodes...); el color de la lletra, elstitulars, el color del paper, etc... trobo queestan molt ben trobats. En definitiva, gràciesper la vostra feina i per aquest punt de llumtrimestral que suposa Opcions, que ens il·lus-tra i guia ni que sigui una mica en aquestmón atribolat.

Martí MagriñàL'Espluga de Francolí (La Conca de Barberà)

Celebrem que t'agradi tant! El que demanàvemen aquella ocasió, però, és si trobeu que lamida de lletra és massa petita ;)

M'agradaria saber la vostra opinió sobreaquestes ONGD com Metges sense Fronteres,Intermón o Creu Roja, que malgrat que fanuna gran tasca social, han decidit obertamentque no està malament rebre subvencionsd'empreses multinacionals de currículum"controvertit", com Telefónica o Coca-Cola.

Iván CancaPuerto Real (Cádiz)

Abans que donar-te una opinió simplista etrecomanem una lectura que tracta justamentaquest tema: La ética de las ONGD y la lógicamercantil. Coordinat per Luis Nieto i editat perIcaria editorial el 2002. Nosaltres potser enparlarem algun dia. Per ara, com veus, quanparlem d'empreses no parem atenció a si fandonacions a ONGs, perquè ens sembla que ésirrellevant a l'hora d'analitzar si poden serempreses transformadores.

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

[email protected]é per correu postal:Revista OPCIONSPl. Molina 8, 1er · 08006 Barcelona

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



No ens estranya que quanuna persona o empresa faun invent prengui mesures,de vegades ben complexes,perquè no se'n pugui lucrarningú més que ella i permantenir-lo en secret. Elprogramari lliure fa just elcontrari, perquè creu queés més beneficiós iagradable col·laborar pergaudir, tots, dels millorsinvents.A la secció Eines (p.24)expliquem com passar-nosal programari lliure.

PER SABER-NE MÉSFree Software Foundation: www.fsf.org (en anglès).Projecte GNU:www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html.Organitzacions per la promoció del programarilliure en català: La Farga.cat (www.lafarga.cat),Codilliure (www.codilliure.org), GNUinos(www.gnuinos.com).Càtedra de Programari Lliure de la UPC,www.cpl.upc.edu.

Programari lliureTecnologia participativa

Avui, els programes informàtics, i en generalles anomenades TIC (Tecnologies de laInformació i la Comunicació: ordinadors,digitalització, internet...), ja són una einatan bàsica per a la vida diària com hopoden ser l'electricitat o les carreteres.Aquestes tecnologies, ¿han de ser secretesi només les empreses del ram hi han depoder fer i desfer, o s'ha d'impedir justamentque estiguin controlades per uns quants?El món del programari privatiu opropietari es decanta per la primeraopció, el del programari lliure per lasegona.1 El debat gira entorn de tres puntsclau: el control de béns bàsics per a tots,la qualitat que es pot aconseguir amb cadaopció, i els diners que s'hi poden guanyar.

QUINS BÉNS HAN DE SER SECRETS?A ningú se li acut que l'operaciómatemàtica suma, o la tecnologia quepermet convertir l'electricitat en la llumd'una bombeta, puguin ser propietat d'algú.Però tots admetem com a normal que unatecnologia que millora el rendiment delmotor d'un cotxe sigui secreta i només espugui usar a canvi de diners. Cada copque accedim a internet fem servirtecnologia que no és secreta ni propietatde ningú, i potser mai abans de llegir aquestarticle se'ns havia acudit de pensar si hoés, i si ho ha de ser.

Què sí i què no?No hi ha una resposta universal. Tot i

que sembla que en aquest món està moltestablert “com han de fer-se les coses”, ala realitat sovint passa que “acaben sentcom les fa qui les fa”. L'evolució dels dostipus de programari és un bonic cas enquè dues visions oposades sobre com ferles coses han nascut i crescut alhora, i aratots estem en situació d'escollir.

La comunitat del programari lliureconsidera que ningú no pot controlaren secret el programari, perquè és un co-neixement estratègic per a la societat: totshem d'estar segurs que té la millor qualitatpossible i que no usa fraudulentament elsordinadors dels usuaris. Per això es publica(a internet) el codi font dels programeslliures; si fem un paral·lelisme entre unprograma i un pastís, el codi font equi-valdria a la recepta, és a dir: és el que enspermet estudiar com està fet el programa,quines accions fa sobre l'ordinador, retocar-lo, millorar-lo, etc.

La comunitat del programari privatiu,en canvi, només ens dóna el pastís.Considera que l'autor ha de ser l'únic quetingui la recepta perquè té el dret de serl'únic a guanyar diners amb el seu producte,i perquè no vol permetre que altresaprofitin la seva feina per fer un productemillor. És la visió que tots admetem coma vàlida en el cas dels motors de cotxe.

PERÒ QUÈ TENEN DE DIFERENT, ELSPROGRAMES?En el programari privatiu, qui desenvolupaels programes són els treballadors del'empresa propietària. En el programarilliure, un grup promotor –una empresa oun projecte format entorn d'algun cervellprivilegiat– fa pública a través d'internetuna primera versió d'un determinatprograma, i convida tota la comunitat aproposar-ne millores. Tothom que vulguin'aporta, i el grup promotor s'encarregad'anar-les rebent i filtrant fins que consideraque ja es té una versió consolidada que espot oferir als usuaris.

Arg

umen t s

Elements per construir crit

eris

1 El programari és l'univers dels programesd'ordinador. Estem acostumats a anomenar-lo pelterme anglès, software.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



“Tota la comunitat” vol dir qualsevol queen sigui capaç, cosa que inclou treballadorsd'empreses de programari però tambéestudiants d'informàtica, grups de recercauniversitaris, aficionats sense estudis...Molts d'ells són hackers: persones ques'entusiasmen amb els reptes intel·lectualsque els ofereix la programació;2 per laseva pròpia manera de ser són primeresespases de la programació (i sovint lesempreses de programari intenten fitxar-los). N'hi ha molts i els mouen motiva-cions diverses: contribuir a la divulgaciódel programari lliure, el plaer de col·laboraren un projecte del qual ningú no s'apro-piarà i del qual tothom es podrà beneficiar,el repte de trobar una solució encara millora un determinat problema, aprendre,divertir-se... En general en un projecte hipoden participar centenars o milers deprogramadors (per exemple al nucli delsistema operatiu lliure Linux3 hi hancontribuït 449 persones, i al paquet ofi-màtic OpenOffice.org unes 10.000).4

Des del programari lliure se sosté queaquesta manera de treballar és l'òptima decara a obtenir el millor programari perdues grans raons. En primer lloc, perquèés justament compartint els “secretsprofessionals” que podem trobar commillorar els programes entre tots de lamanera més àgil possible, en lloc de limitar-nos al que puguin assolir els treballadorsd'una empresa que no coneixen els últimsavenços que ha aconseguit algú altre. I,en segon lloc, perquè en el món privatiuels criteris comercials poden imposar-seals de qualitat; per exemple, pot ser que

ja es disposi d'una versió millorada d'unprograma però que interessi no treure-laabans de certa data perquè mentrestants'obté benefici de la versió anterior; o potpassar que no es tregui mai perquè nos'està segur que la millora sigui rendibleeconòmicament. Per tot això es diu quela visió privativa obstaculitza la innov-ació.5

El món privatiu nega aquestes raons idiu que és justament la competènciagenerada a base de mantenir secrets la quesalvaguarda la innovació. El cas és que,per exemple, el 70% dels servidors webdel món (més de 30 milions) funcionenamb el programa lliure Apache (un delsmillors), i bona part dels programes debase (invisibles als usuaris) que permetenque internet sigui com és són lliures. Defet, poques de les innovacions tecno-lògiques més rellevants han sortit de lesempreses de programari privatiu, que enalgun cas fins i tot prohibeixen, mitjançantles llicències, publicar comparatives dequalitat entre els seus programes i elsequivalents lliures. Es calcula que Linuxté uns 21 milions d'usuaris a tot el món,incloent-hi empreses com Intel.6

L'agreujant del monopoli Com totssabem, l'evolució del programari privatiuha estat molt marcada pel monopoli d'unaempresa, Microsoft. El fet que el seu sis-tema operatiu, Windows, i els seus formatssecrets de dades (vegeu el requadre Elsformats, també oberts) s'hagin estès tanmajoritàriament obliga els usuaris acomprar els seus productes i la restad'empreses de programari a adaptar-se ala seva tecnologia, que no ha pas de serla millor.

LLIURE NO ÉS EL MATEIX QUEGRATUÏTSi en un programa no hi ha res secret,qualsevol pot reproduir-lo i distribuir-lo,fins i tot gratuïtament. Però això no volpas dir que un no es pugui guanyar lavida amb els programes lliures que fa. Latecnologia que fa que una bombetaconverteixi l'electricitat en llum també ésa l'abast de tothom, però tots compremles bombetes bo i fetes.

5

És justament compartintels “secrets professionals”entre tots que podemtrobar com millorar elsprogrames de la maneramés àgil possible

2 No és el mateix que crackers, persones queviolen sistemes de seguretat i similars.3 Estrictament el nom del sistema és GNU/Linux,però escriurem simplement Linux, que és ladenominació més corrent.4 Orestes Mas i altres: El programari lliure a debat:el programari lliure, l'últim tren de l'emancipaciótecnològica. Revista Coneixement i societat núm 5.Disponible a www.cpl.upc.edu/biblioteca.5 Manuel Castells: Software libre. La Vanguardia,29 de gener del 2005.6 La principal multinacional de disseny de micro-processadors; la immensa majoria d'ordinadorspersonals del món duen circuits seus o copiatsdels seus.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



Algunes empreses de programari lliurefan programes que desenvolupenprincipalment els seus treballadors i elsposen a la venda als usuaris finals a puntper ser usats (el pastís). Tot i que, com queel codi font (la recepta) és públic, unexpert els pot obtenir gratuïtament a partird'aquesta recepta, de la mateixa maneraque un electricista podria fer-se les sevesbombetes. És el cas per exemple del'empresa Red Hat, que manté uns 1.700treballadors.

També hi ha moltes empreses quedistribueixen gratuïtament els pro-grames a punt per ser usats, de maneraque la seva supervivència econòmica noes fonamenta en la venda dels productes;poden oferir altres serveis relacionats ambel programa, com ara instal·lar-lo, adaptar-lo a mida del client, vendre'n manualsd'usuari, donar suport tècnic, fer formació,etc. Aquestes empreses, amb les quals engeneral hi col·laboren molts voluntarisexterns, consideren que el benefici socialque proporcionen facilitant una àmpliadivulgació dels programes és important, i

han trobat maneres per evitar la restriccióque un preu de venda al públic podriacausar a aquesta divulgació.

Un altre benefici no menys importantque aporten és el fet que qualsevol em-presa, i no només l'autora del programa,pot oferir aquests serveis (gràcies al fetque la recepta dels programes és pública).Les empreses de serveis de programari lliureestan proliferant molt ràpidament, i aCatalunya ja n’hi ha un gremi, CatPL;segons un estudi de la Unió Europea, eldesenvolupament del programari lliure s’haconvertit en un fenomen industrial de granimpacte en l’economia europea. [..] El programarilliure capta ja el 20% de la inversió endesenvolupament de programes informàtics, tanta Europa com als EUA.7

CAP SECRET, TOTS ELS DRETSJa hem vist que el programari lliure fa públicel codi font dels programes, amb la qual cosadesapareix tota possibilitat de secret.Formalment, l'altra gran diferència amb elprogramari privatiu rau en els drets sobre elprograma que l'autor cedeix a tercers.8 En el

programari privatiu, l'autor del programa (oel propietari) generalment només deixa al'usuari el dret de fer-lo servir amb fins nocomercials i sense modificar-lo;9 per aixòconsidera que fer-ne còpies és pirateria. Encanvi, l'autor d'un programa lliure ha de deixaro, més ben dit, deixa a l'usuari com a mínimaquests drets:� Fer servir el programa per a qualsevol

propòsit.� Estudiar com està fet el programa i mo-

dificar-lo per adaptar-lo a les necessitatspròpies.

7 www.catpl.org.8 Legalment, el programari està catalogat com aobra intel·lectual i, per tant, està regulat per la Lleide Propietat Intel·lectual, igual que les novel·leso les fotografies. Aquesta llei estableix els dretsque els autors tenen sobre les seves obres i comels poden exercir; per exemple estableix que,mitjançant una llicència, poden donar permís aaltri per fer servir les obres de determinadesmaneres (cedir-ne els drets).9 Vegeu, per exemple, el punt 8 de la llicència deWindows Vista, l'últim sistema operatiu deMicrosoft, a: www.microsoft.com/about/le-gal/useterms/default.aspx (en anglès).

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 7

L’educació ambiental al teu abast!

Nil Fabra, 20 baixosTel. 93 237 47 43

[email protected]

www.bcn.es/agenda21

Guies d’educació ambiental

10 Llicència Pública General, dissenyada per la FreeSoftware Foundation (www.gnu.org). Actualments’està debatent si és encertat o no que inclogui unaclàusula per impedir l'ús del programari de maneresque puguin repercutir en danys per a persones (perexemple usos militars).

Tots els documents (textos, imatges, música, etc.) es guarden al disc del'ordinador seguint un format determinat. Mantenint en secret el formatdels documents (que és el cas dels documents amb què treballa el paquetMicrosoft Office) l'empresa que els dissenya ens obliga a comprar els seusprogrames; en altres paraules, està a les seves mans decidir com i fins quanpodem treballar amb la nostra informació.

El món del programari lliure ha aconseguit desenvolupar programes (perexemple el paquet OpenOffice) que poden treballar amb els formats secrets deMicrosoft a base de desentrellar com són aquests formats mitjançant tècniquesmolt complicades; ja s’està aconseguint que la compatibilitat entre tots dossistemes sigui gairebé total.

S'han definit formats oberts (no secrets) i estàndards per a tot tipus dedocuments, que permeten, a tothom que vulgui, escriure programes per treballar-hi (fins i tot algunes versions de Windows comencen a incloure eines per fer-ho). Usant documents amb formats oberts fomentarem la diversitat i la com-petència entre programes (cosa que ens permetrà escollir), i la possibilitatd'accedir a la nostra informació no estarà a les mans de ningú. Per a documentsofimàtics hi ha el format OpenDocument, per a imatges Png, per a música ivídeo Ogg, etc.

ELS FORMATS, TAMBÉ OBERTSFer millores al programa i fer-les públiques.Redistribuir còpies del programa, havent-lo modificat o no i gratuïtament o no.Es poden fer moltes variants de llicències que

incloguin aquests drets bàsics. La més usada, laGPL,10 estableix, a més, que qualsevol distribuciódel programa o de derivats seus també ha deser lliure, és a dir, també ha de cedir aquestsquatre drets.

En definitiva, es tracta de deixar enrere laidea que “m'és convenient tenir alguna cosaque els altres necessiten” i assimilar que “ensconvé col·laborar per aconseguir el quenecessitem”. Aquesta visió, que va ser impulsadapel naixement del programari lliure, s’ha anatescampant a altres àmbits de la cultura amb ladivulgació del concepte copyleft (vegeu elnúmero 20 d'Opcions).

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



Consum conscientde turisme

On aniràs aquest any per vacances? Què feu pel pont? Viatjar s’està convertint en unacosa tan habitual (i barata!) que ja confonem l’oci amb el turisme. ¿És viatjarl’ingredient imprescindible d’unes vacances? El turisme, gran motor de l’economia...Alguns dominicans, mallorquins o barcelonins ens expliquen històries desmitificadores.Però i si no, què? Té sentit parlar d’un turisme sostenible o responsable? Amb tantaglobalització, cada vegada es fa més difícil distingir un francès d’un alemany. Onqueda el plaer de viatjar? En aquest estudi fem un passeig per totes aquestes qüestionsi proposem idees que potser et sorprendran. T’apuntes?

T’APUNTES AL VIATGE?

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 9

stic abstret al metro fullejant un diarigratuït. On la realitat és una fantasia,

un anunci de viatges. Comença la calor,ja no sorprèn veure els turistes ambbermudes com m’al·lucinava a l’hivern.Estic una mica angoixat: tothom del meuentorn, els amics, els pares, la meva ger-mana... sembla que han fet plans de viatgeper a l’estiu i jo encara no sé què fer. Ala parada llegeixo un altre anunci: Viatjaa Praga per 0’01 euros* (* despeses decombustible no incloses). I jo aquest cap desetmana no he fet res més que unapassejada pel barri... Dec ser una micaaturadet.

Viatge, una paraula bonica i estimulant.Conèixer, connectar les antenes, trans-cendir l’ordinari, descansar, somiar, oblidar,recordar... Viatjar mata els prejudicis i laignorància, per això mai no tindrem un criterisòlid sobre la gent i la vida si ens asseiem enel nostre racó de món, aquesta era la visióde Mark Twain. La de Francis Bacon: Quies troba bé a casa seva no marxa lluny. Elsviatges per descobrir altres mons demostren lainsatisfacció universal. Probablement totsdos tenen la seva part de raó. Michel deMontaigne dirigia la mirada més a l’in-terior: Als qui em pregunten la raó dels meusviatges els contesto que sé bé de què fujo, peròignoro què busco.

Viatjar és un dels emblemes del nostretemps. Segons les definicions més formals,turisme és tota sortida que implica per-noctació; pot ser per negocis, oci, estudis...Aquí ens centrarem en els viatges d’oci,que són el 80% (incloent-hi les visites afamiliars o amics). Hi ha qui diu que “jo nofaig turisme, jo viatjo”... però la veritat ésque no és gaire clar que hi hagi diferènciesentre ser un viatger i ser un turista.

EL VIATGE D’OPCIONSEmprenem el nostre viatge als viatges ambuna parada: en el punt 1 volem apartar lacortina encisadora del màrqueting turísticper treure el cap als nostres anhels o desitjosde viatge, oberts a descobrir que de vegadespuguem decidir quedar-nos. En el segonpunt fem un recorregut pels impactes delturisme que ens despertarà cavil·lacionstan fugisseres com els paisatges que veiemescapar-se per la finestra: si tots voltem tantcom ens vingui de gust, en què s’arriba-ran a convertir els nostres indrets, el nos-tre planeta? Pertot arreu el turisme s’estàconvertint en la gran sortida per guanyar-se la vida. Què som, a més de turistes?

Què fem, a més d’oferir-nos als turistes?En el tercer punt ens aturem a fer una

foto del negoci turístic. El primer plaapareix grollerament acaparat per l’ànsiad’acumular poder. A l’horitzó hi veiem,dempeus, fermes esperances de viatgesmés compartits, lliures, nets. Acabeml’itinerari, en el punt 4, prenent algunsapunts d’actituds que ens han fet la rutamés plena.

Com en tot viatge, ens hauran quedatmolts racons per descobrir. Confiem quepujar al tren del consum conscient deturisme et resulti menys empipador queengrescador. Per damunt de tot... bonviatge!

VIATGEM MOLT, ENCARA QUE NOTOTSMolts classifiquen el turisme com la majorindústria mundial. Si considerem el seuimpacte directe i indirecte en l’economia,el turisme va suposar el 2005 el 10% delPIB mundial i el 8% dels llocs de treball.1

A l’Estat espanyol, segona destinació delmón en visites i ingressos,2 l’actual nivellde consum de turisme és relativamentnou; s’ha triplicat des dels anys 80, tot ique la mitjana encara és força més baixaque la d’altres països europeus.3 De fet,hi ha un gran segment de població que,bé per edat o per raons econòmiques,socials o culturals, gairebé no participa delconsum turístic: el 38% dels espanyols no

ha dormit fora de casa ni un cap de set-mana en els últims 3 o 4 anys, ni tan solsper visitar un familiar; un 41% no haviatjat mai a l’estranger, però en canvi un15% ho fa com a mínim una vegada al’any.4

A escala mundial la desigualtat és moltmés gran: quasi el 80% dels turistes queviatgen a altres països procedeix d’Europai Amèrica del Nord; i els turistes quevolten pel món representen només el 3’5% de la població mundial.5

L’Organització Mundial del Turismecalcula que el turisme entre països hacrescut un 35% més de pressa que elconjunt de l’economia mundial en elperíode 1975-2000. No obstant això, elsviatges a l’estranger són la minoria: un10% en el cas d’Espanya, dels quals 3 decada 4 són a països europeus.6

E

1World Travel and Tour ism Council ,www.wttc.org. En comparació, la indústria delmotor, el petroli i els seus refinats arriba a un 7%.2 Institut Nacional d’Estadística (nota de premsadel 22 de desembre del 2006).3 Diversos autors: 50 años del turismo español, unanálisis histórico y estructural. Editorial Centro deEstudios Ramón Areces, 1999. Enquestes anualsFamilitur: Evolución del turismo de los residentes enEspaña, 2000-2005.4 Centre d'Investigacions Sociològiques, baròme-tre de febrer del 2007.5 Organizació Mundial del Turisme, 2006.6 www.iet.tourspain.es.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 200710

ELS PUNTS CALENTS

DEL TURISMEQuedat amb

1

Perquè ferturisme?

pàgines 12-13

2

Quinturisme?

pàgines 14-19

EL QUE ENS MOTIVA I EL QUE ENS INDUEIX A VIATJAR

Hi ha diferents motivacions per fer turisme: descansar, dedicar-nos a aspectes vitals quetenim desatesos, premiar-nos, ampliar horitzons...

També podem viatjar per motius més inconscients, com mostrar un cert estatus al nostrevoltant (i a nosaltres mateixos), o per reforçar la pròpia identitat.

El màrqueting turístic és dels més omnipresents, de vegades subtilment amagat enpel·lícules que ens canten els encants de certs indrets.

QUÈ TROBEM QUAN VIATGEM

“Canviar de xip” és ideal per descarregar estrès, relativitzar problemes... Si tenim moltanecessitat de descansar no escollim un viatge amb massa tragí, o contemplem la possibilitatde quedar-nos.

Mirem d'equilibrar cada dia l'atenció que dediquem als diferents aspectes de la vida queens omplen, per no acumular grans mancances que requereixin grans remeis.

Part del que busquem en un viatge ho podem trobar també molt a prop: paisatges,coneixements i persones d'altres cultures, llocs on evadir-nos...

Siguem sincers amb nosaltres mateixos: me'n vaig perquè en tinc ganes, o per no sermenys? ¿O perquè està molt barat?

LA PETJADA DEL TURISME

El turisme es mostra com el gran motor de l'economia, però genera llocs de treball moltprecaris i els beneficis es reparteixen de forma molt desigual.

Un turisme fugaç pot comportar més distanciament que coneixement mutu entre lescultures que entren en contacte; ajuda a alimentar els estereotips i despulla de contingutmoltes manifestacions culturals.

Els principals impactes ambientals que té: transport (sobretot l'avió), construcció,malbaratament de recursos materials i d'energia, degradació de paisatges...

TURISTA SENSE RASTRE?

Tren, autobús, cotxe compartit, bici... Si anem lluny, que sigui per molts dies.

Escollim els serveis (allotjament, guies, menjars...) que ofereix la gent del lloc.

Evitem la construcció nova per allotjar-nos. L'intercanvi de cases ens permet aprofitar almàxim els immobles i conèixer més de prop la societat que visitem.

Prenguem-nos temps per assaborir la cultura que estiguem visitant.

Si volem turisme rural busquem opcions d'agroturisme, que no substitueix sinó quecomplementa l'activitat agrícola o ramadera.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 11

Viatja quan en tinguis ganes de debò, no “quan toqui”. De vegades el viatge quenecessitem és fer les coses de cada dia d'una altra manera.Tren, bus, cotxe compartit, bici... Avions, els mínims. Quan anem lluny, que sigui permolts dies.Busquem els serveis que ofereix la gent local, i el turisme com a complement d'altresactivitats.

b això

3A quicompremelsviatges?

pàgina 20

4

Comviatgem?

pàgina 21

pàgines 21-23

LA INDÚSTRIA TURÍSTICA

Majoritàriament, les agències de viatges (minoristes) ens venen els paquets que confeccionenels operadors turístics (majoristes).

Hi ha grans conglomerats que inclouen agències, operadors, cadenes hoteleres, líniesaèries, etc. amb molt poder sobre el mercat turístic mundial i sobre les societats en lesquals estableixen les seves activitats.

Internet està canviant molt el panorama, facilitant el contacte directe entre totes les parts:consumidor, agència, operador, hotels i altres serveis...

MÉS ENLLÀ DEL PACK

Tenim al nostre abast moltes eines, en particular internet, per organitzar-nos de maneraautònoma els viatges. Hi ha molts blocs en què gent que viatja comparteix experiènciesi informació pràctica.

Busquem agències independents, no comprem paquets controlats per les gransmultinacionals.

Algunes ONGs venen directament viatges de turisme responsable.

Hi ha molts moviments locals i internacionals, com el de turisme responsable, que lluitenper frenar el turisme més destructiu i proposen alternatives més respectuoses amb elsllocs i les cultures.

HI HA MANERES I MANERES

L'actitud durant un viatge és important tant per viure’l plenament com per mirar deminimitzar-ne els impactes.

VIATGEM AL VIATGE

Intentem conèixer una mica la cultura que visitem per comprendre-la, no vulguem imposarels nostres estàndards. Gaudim descobrint les diferències amb els nostres costums.

Contactar amb gent de l'indret permet passar del servei a l'acollida.

Potser haurem conegut costums que ens suggeriran formes de fer les coses de cada diamés d'acord amb el consum conscient.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



QUÈ ENS MOU A VIATJARLes motivacions per fer turisme són moltvariades i sempre s’entremesclen. Lespodem agrupar així, per exemple:7

Compensar els dèficits. En la vidadiària, articulada sobretot entorn de lafeina, l’usual és dedicar la major partdel temps a uns pocs aspectes idesatendre’n d’altres d’igualment vitals.Per exemple és típic tenir dèficit de sol,d’estar a l’aire lliure o prop de la natura,de moviment corporal, de contacte oconversa amb gent, de passar estonesde pura diversió o relax, de no tenircompromisos, de variar...Descansar, recuperar-nos de l’estrèsfísic i mental, evadir-nos temporalmentde les tasques i responsabilitats.Premiar-nos i cuidar-nos, posar-nosper un temps en la primera posició dela llista de prioritats.

Ampliar horitzons, conèixer cosesdiferents, satisfer la curiositat, realitzar-nos.I algunes de més inconscients, com aramostrar un estatus als que ens envolten,o reforçar la nostra identitat.Analitzem una mica més aquesta última

motivació. Cada vegada més, un elementclau del consum és la dimensió simbòlicaque té: en consumir alguna cosa esperem,de manera més o menys inconscient, atri-buir-nos de cara als altres i de cara a no-saltres mateixos una qualitat o un atribut.Per exemple: si visito molts museus veuranque sóc culte; o en negatiu: si aquest any novaig a l’estranger de vacances, es pensaran queles coses no em van bé. Dintre d’aquestadimensió simbòlica hi ha també el consumcom a ajuda per reforçar la pròpia identitat:com a bon motorista tinc un casc com el d’enDani Pedrosa; fins que no faci el Mont Blancno seré un veritable alpinista.

Aquesta funció simbòlica la compleixenmolts consums, però amb especial forçael turisme, potser a causa del caràcterimmaterial de les necessitats que satisfà.

COM ENS EMPENYEN A VIATJARLa indústria turística, com totes, actuasegons la lògica que regeix la nostra societati intenta vendre com més millor. Per

aconseguir-ho, les seves eines de màr-queting intenten que vegem el turismecom el gran satisfactor de les necessitatsque hem vist, servint-se i traient el millorpartit de la dimensió simbòlica que té,mitjançant imatges i eslògans: Dóna’t unrespir amb les nostres ofertes de primavera,Carib a la carta.

Llegeix el requadre d’aquí sota. Moltesd’aquestes associacions d’idees no tindrienla força que tenen si no fos pel màrquetingturístic. D’entre els múltiples canals pelsquals ens n’arriba la publicitat (sèries deTV amb socorristes de platja o en creuers,acolorides seccions de viatges als diaris,el viatge com a premi estrella de concursosi rifes...), n’hi ha dos d’especialmentil·lustratius.Personatges “del cor” Famosos tancatsen illes paradisíaques, constants seguimentsi debats entorn de les seves sumptuosesvacances... La presentadora dels programesde premsa rosa a TVE és la imatgepublicitària de Marina d’Or, que espresenta com la ciutat d’oci i vacances mésgran d’Europa. Per recuperar atractiu desprésde l’huracà Wilma, Cancún (Mèxic)

12

ELS PUNTS CALENTS DEL TURISME

1 PER QUÈ FER TURISME?

7 Hem seguit la classificació que es fa a H.Schmidhauser: Tourist needs and motivations, citata P. Johnson: Choice and demand in tourism. MansellPublishing, 1992.

Si estic de vacances (he de viatjar).

Per descansar (he d’anar a la platja).

Estic enamorat, un viatge romàntic (a Venècia) és el que toca.

Com més llunyana i exòtica sigui la destinació del meu viatge, (més intens i interessant serà).

Si vaig a Malàisia, les vacances seran més (satisfactòries iinteressants) que si em quedo a casa descansant i fent passejos i excursions.

Si les coses em van bé (he de fer un creuer).

Mira com viatja... (aquest sí que gaudeix la vida).

Si vull conrear-me he de (visitaralguna ciutat històrica i els seus museus).

Andorra, (l’escapada).

L’activista ha d’anar (a una cimera antiglobalització / a Chiapas).

ACABO, ACABES, ACABA, ACABEM LA FRASE

�

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



acollirà aquest any el concurs de MissUnivers. Molts paquets turístics inclouenvisites a la porta de la casa de famosos(per exemple n’hi ha a la serra de Cádizque inclouen una visita a la finca de Jesulínde Ubrique).Cinema Estant de vacances, heu sentitmai allò d’aquí s’hi va rodar tal pel·lícula?Les administracions lluiten per atreurerodatges a les seves regions facilitantpermisos, desgravacions fiscals, ajudeseconòmiques, etc. A Espanya han apareguten una dècada 23 comissions locals oregionals que es dediquen exclusivamenta aquesta tasca.8 Woody Allen ha deciditrodar la pròxima pel·lícula a Barcelona,ciutat que no va precisament escassa deturistes, després de la sucosa oferta que liha fet l’ajuntament (més d’un milió d’eurosabans i tot de conèixer l’argument).9

I és que el cinema ha tingut un granpaper com a motivador del viatge. Algunsexperts xifren en un 30% l’increment delturisme a Nova Zelanda per l’èxit de lapel·lícula El senyor dels anells. Vendre viatgesestà molt lligat a la creació de paradisos,i poques coses com el cinema han sabutestereotipar tan bé la nostra “recerca delparadís”. Per a la pel·lícula Beach, ambLeonardo Di Caprio, es va manipular unaplatja tailandesa verge que no s’assemblavaprou a la idea que Hollywood tenia d’unaplatja paradisíaca; mai ha tornat a ser elque era, fins al punt que hi ha unacampanya local per boicotejar la pel·lículaen resposta a la destrossa.10

QUÈ TROBEM QUAN VIATGEMTanta incitació i excitació per viatjar podenarribar a ocultar-nos les necessitats i anhelsque volem satisfer. Abans de córrer acomprar el bitllet, aturem-nos a fer algunesvaloracions i a tenir en compte certesalternatives; això pot ajudar-nos a evitarfrustracions (tornar, per exemple, amb lasensació que “no ha passat res”, desànimen retornar a l’ordinari...).Descansar Canviar de situació, ja siguiper no fer res o per ocupar-nos de realitatsdiferents de les habituals, ajuda molt adescarregar-nos de l’estrès físic i mental.El “canvi de xip” que suposa un viatgeens permet prendre una perspectivadiferent i ens ajuda a relativizar necessitatso problemes, visualitzar obstacles que enscreem, etc.

Cal tenir present, no obstant això, quealguns canvis també cansen molt: tragí demaletes, hores de trajecte, adaptacionsclimàtiques, horàries, culturals o gastro-nòmiques, gestions hoteleres, les mil i unacompres, les contínues decisions incertes...En alguns casos, si ens qüestionem el fetde viatjar no estem qüestionant el descanssinó justament donant-li prioritat. Si vulldescansar, em convé un tour en el qual nodormo ni dues nits en una mateixa ciutat?Compensar els dèficits En molts casosserà imprescindible fer un viatge peraconseguir-ho, però també ens seràsaludable intentar equilibrar, en la mesuraque puguem, l’atenció que donem alsdiferents aspectes vitals cada dia. “Escapar-

nos” fent un volt pel parc, “contactar ambla natura” observant els canvis d’estacióen els arbres, “moure el cos” pujant obaixant per les escales... Reservem-nosuna tarda a la setmana per estar amb amics,xerrar, passar-ho bé...Premiar-nos, prioritzar-nos Volemfugir del segon pla en el qual passem bonapart de la vida, sotmesos a la feina, a lesresponsabilitats familiars, a la logística dela ciutat (trànsit, distàncies...) o als com-promisos de tot tipus. Seguir un guia jun-tament amb dotzenes de turistes, fer la“ruta amb encant” pensada més perquèbuidem la butxaca que perquè pensemen nosaltres... potser no és la millor manerad’aconseguir-ho.

D’altra banda, altre cop serà saludableque, quotidianament, ens esforcem acuidar-nos més. El somni del paradísdurant les vacances, potser és una formad’endolcir i acceptar un present que noens satisfà? ¿Em privo cada dia de tempslliure treballant més per poder despréspagar un viatge en el qual em cuidaré unsquants dies? I és que el turisme també potser fàcilment un “consum de fugida”.

13

8 Promoción de cine para las ciudades españolas. DiariCinco Días, 26 de març del 2007. C. Rosado y P.Querol: Cine y Turismo. Editat pels autors, 2006.9 Comunicat d'Europa Press, 11 d'abril del 2007(www.lukor.com/not-esp/locals /0704/11180050.htm).10 Per veure fotos del procés i conèixer més cosessobre la campanya:www.uq.edu.au/pggredde/beach/photos.html.

La proposta del consum conscientseria prendre consciència de quinesnecessitats tenim i de que la millormanera de satisfer-les no està enels altres, en el consum... sinó dintrede nosaltres mateixos. En canvi, elmàrqueting ens inunda amb falsossatisfactors externs, amb la qualcosa els satisfactors interns són,cada vegada, més difícils de trobar.Molt intel·ligent per part seva: sifóssim capaços de sentir-nos satis-fets sense haver de recórrer a ele-ments externs, quin motiu tindríemper consumir més?

DEL CREUER AL DIVAN

Reflexio

ns co

l·laterals

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 200714

2 LA PETJADA DEL TURISME

Ampliar horitzons Els viatges enspermeten conèixer i experimentar enpersona altres realitats i cultures, tot i quesi no podem permetre’ns una estada llargaobtindrem només algunes pinzellades. Avuitenim a l’abast moltes eines que ens acostena altres llocs: documentals, exposicions,immigració, pel·lícules, novel·les de viatges,música... Algunes ens poden aportar unconeixement més profund que un viatgemés o menys ràpid, encara que, això sí,filtrat per la mirada de l’autor.

Més endavant comentarem el fet quel’homogeneïtzació cultural va diluint lescultures locals. De vegades el turisme potajudar-nos poc a conèixer la gent d’unindret: Mai no hi ha hagut tants contactesentre veïns i forasters, però probablement lesbarreres per a la comprensió mútua mai hanestat tan altes. [..] Si el turisme mercantilizales cultures, els nadius categoritzen els forans

com a meres fonts de recursos o com a molèstiesmés que com a persones.11

Si del que es tracta és de conèixer realitatsdiferents, sovint en podem trobar molt atocar. Jo visc a la serra de Collserola. L’altredia vaig veure un reportatge en una revistad’excursionisme i em costava creure que lesfotos d’aquella magnífica cascada fossin fetesaquí, a pocs quilòmetres de casa. Un altreexemple: Un dia vaig anar a un bar on vanafricans i dominicans i va ser una experiènciacultural tremenda. El dj alternava ritmes llatinsamb ritmes africans, i era increïble veure lessemblances en una mateixa pista de ball, nonomés en els ritmes sinó en la forma de moure’s,de relacionar-se... L’origen africà de gran partde la població dominicana és una cosa que emvan explicar quan vaig estar a la RepúblicaDominicana, però ara ho he entès. Des dellavors vaig de tant en tant a aquest bar i hefet un parell d’amics del Camerun. I és que

una tarda de diumenge en un parc demoltes ciutats catalanes pot ser una ex-periència de diversitat que no té res a en-vejar a molts paquets turístics.Aparentar estatus, reforçar laidentitat pròpia Per a cada persona, certsobjectes, llocs, esdeveniments... són símbolsamb algun valor; és així i no hi ha res dedolent, en això. El problema sorgeix quanqui associa les realitats amb els símbols nosón les nostres vivències sinó una indústriaamb interessos aliens als nostres. Fem unesforç per passar davant i siguem sincersamb nosaltres mateixos: me’n vaig perquèem ve de gust o per no ser menys? Per quèm’han de semblar poca cosa unes vacancesa casa fent excursions?

Hi ha moltes formes de transcendirl’ordinari. Fer les coses de cada dia d’unaaltra manera –per exemple transformantels hàbits de consum– ens farà conèixerrealitats noves, i alguna vegada pot ser elviatge que més necessitem.

Amb tots aquests elements de reflexióno volem pas dir que les alternatives quesuggerim siguin millors que viatjar; volemoferir elements que cadascú pugui prendreen consideració, al costat de la idea queun viatge pot ser, efectivament, unaexperiència molt enriquidora i importanten el nostre procés vital o, simplement, lamanera més adequada d’aconseguir unacosa tan senzilla com desconnectar odescansar.

11 Oriol Pi-Sunyer: Through native eyes. Touristsand tourism in a catalan maritime community, citata V. Smith: Hosts and Guests, Routledge 1978.

El turisme és un dels factors que méstransformen l’economia d’un país, el seupaisatge i els seus costums. Les trans-formacions són especialment profundesen els països o regions en els quals elturisme irromp bruscament: zones on nohi ha una economia forta i diversificada,amb nivells de renda baixos i que tenenrecursos molt llaminers per a la indústriaturística (natura verge, principalment).Això es dóna a molts llocs, des de païsosdel Sud fins a pobles dels Pirineus.

Es tracta d’un model de creixement queja està afectant la mateixa indústria turística:un informe de la patronal Exceltur mostraque el desenvolupament urbanístic ésdevastador per al turisme, ja que destrueixels valors del territori i fomenta unamassificació sense precedents.

EL TURISME I L’ECONOMIAAvui, a molts llocs del planeta i en par-ticular al nostre país, el turisme és un delsrecursos que més usem per generar activitat

econòmica. No solament en zones pocpoblades o amb poques opcions alter-natives; també en ciutats de totes les mides,en zones sense gaire atractiu paisatgístic....Pertot arreu es recorre a aquesta “sortidafàcil” per guanyar-se la vida. Per què aques-ta activitat i no una altra?

El turisme es considera un eficient mo-tor del desenvolupament econòmicperquè impulsa la resta d’activitats pro-ductives (més consumidors). Quan unazona guanya interès turístic, tots els seus

Entrant a la Capella Sixtina un pont de la Immaculada.


www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 15

recursos agafen més valor, entren divises,i es genera feina (requereix força mà d’obra).

Alguns punts negatius d’aquest desen-volupament econòmic serien:

L’ocupació que genera és majoritàriamentestacional (encara que cada vegadamenys), poc qualificada i molt precària.A la Unió Europea, els sous en el sectorturístic són un 20% inferiors als dels altressectors.12 A la República Dominicana,un país amb salaris baixos en general, elsdel turisme són un 16% inferiors a lamitjana.13 A les Illes Balears el 90% delscontractes són precaris.14

El turisme pot pesar més que les realitatslocals a l’hora de prioritzar necessitatssocials. Segons un estudi, als municipisturístics espanyols es tendeix a invertirmés en seguretat i neteja i menys eneducació i sanitat.15

El sòl, l’aigua, els aliments, els béns engeneral pugen de preu.Els béns públics i els mitjans de vidatradicionals es poden oferir als turistes iser negats als autòctons. Al Penedès elspagesos joves tenen problemes perarrendar terres perquè els grans, en veureque el sòl es revaloritza pel turismeresidencial, no venen ni arrenden esperantque els requalifiquin les terres i en puguintreure més partit.16 Els 24 camps de golfque hi ha a la República Dominicanarequereixen el doble d’aigua que tota laindústria nacional.13 A l’illa hondurenyade Roatán s’han protegit diverses zonesnaturals, restringint-hi la caça i la pesca,per atreure els turistes. Deixaré de caçariguanes quan ells deixin de dragar per fernoves marines i hotels i de pescar [llagostins]fins a l’extinció, diu un pescador local.17

Si l’aposta pel turisme és important escorren els riscos derivats de tota de-pendència: estar a mercè de fluctuacionsde preus i de vaivens en el sector, en elqual es dóna una competència creixententre zones de destinació. A l’Estat elturisme és la principal activitat eco-nòmica: un 11% del PIB, seguit de laconstrucció amb un 10'4%.18 A lesCanàries genera un 80% del PIB i un75% dels llocs de treball.En el turisme del Nord cap al Sud, esgeneren molts més diners en elspaïsos d’origen que en els de destinació.Segons estimacions del Banc Mundial,

el 55% dels beneficis del turisme tornena països del Nord mentre que les elitslocals s’enduen un altre 45%. D’altrabanda, les empreses turístiques estan moltpresents en un altre tipus de paradisos,els fiscals; Sol Meliá té participacions en22 empreses amb seu en algun paradísfiscal.

EL TURISME I NOSALTRESEl turisme ens permet conèixer altrescultures o realitats, però passa que aquestes“altres” són cada vegada menys “altres”per l’homogeneïtzació que es dóna atot arreu (mateixes cadenes de restaurantsi cafès, botigues, forma de vestir, parcstemàtics, etc.). De fet el turisme sovintfunciona com un trencaglaç que obre elcamí per a la invasió de la cultura occiden-tal sobre altres cultures.

Un dels impactes més il·lustratius delturisme sobre la societat amfitriona és latendència a accelerar canvis que despullendel seu significat els elements culturalspropis per deixar-los només en la seva“aparença”, que és tractada com una mer-caderia més. A Kenya és comú per a lagent de moltes ètnies representar dansesi rituals fora del seu context cultural,només com a atracció per als turistes; éscom si féssim la cavalcada de Reis a l'agostperquè la veiessin els turistes. Un contactefugaç i eminentment comercial entrepersones de cultures diferents no ens aportaconeixement mutu sinó creació d’estereo-tips; com ara el càntir, que per certenvernissem perquè sigui més atractiuperò que perd, amb això, la propietat demantenir l’aigua fresca.

EL TURISME I ELS NOSTRESINDRETSCuriosament, un dels factors que afavoreixl’arribada del turisme a una zona, el paisat-ge, és dels que més es deteriora desprésd’aquesta arribada. Tots sabem que elturisme és especialment violent amb elsnostres entorns: l’enorme impacteambiental del transport (vegeu mésendavant), la urbanització o degradacióde zones naturals (de la qual cosa el litoralcatalà és un magnífic exemple), latransformació de les ciutats (vegeu elrequadre Barcelona, ciutat o parc temàtic?),etc. La Vall Fosca és una de les últimes

valls quasiverges del Pirineu. Espui, undels seus petits nuclis amb tot just uncentenar d’habitants, està a punt de serengolit pel Vallfosca Resort Ski&Golf:gairebé 1.000 nous habitatges, hotels iapartaments (7.400 llits en total), un campde golf i pistes d’esquí:19 el primer complexde turisme d’alta muntanya que funcionaràels 365 dies de l’any. De moment sestàconstruint el camp de golf.20 Gràcies ales polítiques d’incentius fiscals de moltspaïsos, els hotels recuperen les sevesinversions en menys de cinc anys; per aixòno tenen cap necessitat d’incorporar elsimpactes a llarg termini al seu procés depresa de decisions.

En unes vacances de 15 dies a Xipre desde Londres, una persona consumeix lameitat dels recursos naturals que, si la sevaactivitat fos sostenible, tardaria tot un anya gastar.21

12 Organització Internacional del Treball.13 ONU: Informe Nacional Desenvolupament HumàRepública Dominicana 2005.14 Diario de Ibiza, 27 de novembre del 2004.15 A. Costa: Análisis de los efectos del turismo sobrelos gastos públicos locales: aplicación al caso de losmunicipios españoles. VII Encuentro de EconomíaAplicada, Vigo 2004.16 Diari El País, 30 de març del 2007.17 Susan C . Stonich: Political ecology of tourism.Revista Annals of Tourism Research vol. 25 n. 1,gener 1998.18 Institut Nacional d’Estadística.19 Diari La Mañana, 22 de maig del 2006.20 Oposició al projecte: Plataforma Vall Fosca Ac-tiva, [email protected] World Wildlife Fund: Holiday footprinting. Març2002. Disponible a:www.wwf.org.uk/researcher/issues/footprint/0000000261.asp#global.

�

�

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 200716

TRANSPORTEl desplaçament fins al punt de destinacióés responsable de bona part dels impactesambientals d’un viatge. A més de lesinfraestructures, tenim:Repartit injustament Una hora devol genera més emissions de CO2 perpassatger que les que genera un habitantde Bangla Desh en tot un any.22 El 20%de la població mundial utilitza el 60% del’energia que gastem en transport.23

Avió i cotxe, més del pitjor A la UnióEuropea, l’any 2006 el 58% dels des-plaçaments per vacances es van fer en cotxe,el 25% en avió i el 16% en transportspúblics terrestres (autobús i tren).24 Aquestsdarrers consumeixen 3 vegades menysenergia per passatger que el cotxe i 6vegades menys que l’avió.25 Per la zona del’atmosfera on allibera el CO2, l’avió causaun efecte hivernacle entre 2 i 5 vegadesmés gran que si l’alliberés a nivell de terra.Privilegis de l’avió A Espanya eltransport aeri és el que creix més ràpida-ment: un 53% entre 1991 i 2001.26 Noha d’estranyar, amb els preus que corren;

però com són possibles aquests preus?Doncs gràcies al fet que l’avió està moltsubvencionat perquè és un “sector es-tratègic”: has de posar-ho fàcil a la mo-bilitat per no quedar-te fora de la rodadel desenvolupament. Els bitllets no paguenIVA, el querosè no paga impostos (serienuns 90 € per un viatge Mallorca-Londres),i l’empresa AENA és pública (és a dir,l’Estat paga, per exemple, els sous delscontroladors aeris). Els països signants delProtocol de Kyoto han de comptabilitzartotes les emissions de CO2, però no lesdels trajectes en avió, que n’estan exempts.Quant gastem en transport En dinerscada vegada ens surt més barat, però enenergia ens surt caríssim. Un vol d’anadai tornada a Buenos Aires equival a recórrer10.000 quilòmetres en cotxe o a anar atreballar en autobús durant tres anys, i ai-xò sense tenir en compte que les emis-sions allà dalt a l’atmosfera provoquen méscanvi climàtic.

Algunes webs on podem prendreconsciència de la despesa energèticade les diverses formes de desplaçar-nos (enanglès): www.chooseclimate.org (dónamoltes dades i molt il·lustratives),www.sustravel.co.uk/carboncalculator. Finsi tot l’Organització Mundial del Turismerecomana que els viatges transoceànicsdurin tres o quatre setmanes, i que fem elsviatges per Europa amb tren.27

ALLOTJAMENTL’allotjament és l’altre gran impacteambiental del turisme, sobretot pel fet queestà molt lligat a la construcció immo-biliària.Hotels En general són grans malgastadorsde recursos, sobretot d’aigua i energia.Com a mitjana, els hotels del Carib con-

sumeixen per persona entre 3 i 4 vegadesmés energia que una llar espanyola i mésde 9 vegades l’aigua que consumeix unespanyol.28

Segona residència El sector immo-biliari i el turístic s’alimenten recí-procament per eixamplar el parc desegones residències; s’estima que a Espanyan’hi ha uns 3’6 milions, de les quals gairebéla meitat pertanyen a estrangers. Ésl’allotjament escollit per un 20% delsturistes estrangers i un 65% dels interiors;la meitat d’aquests darrers són els pro-pietaris de la casa, l’altra meitat van a casesd’amics o familiars.29

La segona residència té a veure amb lainfrautilització dels habitatges, ambl’expansió de les zones urbanitzades i ambl’augment dels preus de l’habitatge engeneral. A Espanya es construeixen en unany més habitatges que al Regne Unit,França i Alemanya juntes –que tenen elquàdruple d’habitants– i hi ha l’índexd’habitatge buit més alt d’Europa.30


22 Grup de Treball per un DesenvolupamentSostenible del Turisme: ¿Tarjeta roja al turismo?Editat pels autors, 2002. Disponible awww.sodepaz.org/turismosolidario23 Revista Pimiento Verde, primavera 2006.24 Eurostat: Panorama of the European Union 2006.25 Vegeu la secció Eines del núm. 10 d’Opcions.26 Eurostat: Panorama of transport - Statistical overviewof transport in the EU.27 Diari La Vanguardia, 19 de febrer del 2007.28 Elaboració pròpia a partir de les dades del'Informe Nacional Desenvolupament Humà2005 de l'ONU.29 Dades facilitades durant el IV Saló de TurismeResidencial de Marbella pel seu president.30 La vivienda en España. Diari El País, 2 de no-vembre del 2005.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 17

BARCELONA, CIUTAT O PARC TEMÀTIC?

Durant els anys 70 i 80, la indústria barcelonina es va traslladar al cinturó metropolità i a altres països, i a la ciutat lesactivitats econòmiques majoritàries van passar al sector serveis: indústries culturals i del coneixement (museus, festivals,organització de grans events...), turisme, salut, serveis a empreses... Així, en la dècada següent l’activitat turística es vadoblar (el major creixement d’Europa).31 L’any 90 només el 23% dels turistes que visitaven Barcelona hi anaven de vacances,enfront del 70% que hi anaven per fer negocis; l’any 2000 aquestes xifres van ser del 60% i el 39% respectivament, i aixòque la ciutat és la cinquena del món en organització de congressos.32

Avui Barcelona està totalment bolcada al turisme, que ja el 2000 li va aportar un 20% del PIB.33 La gestió és com la d’unamarca, la marca Barcelona, fins al punt que l’ajuntament finança la Barcelona Plató Film Comission, que gestiona laincorporació de la imatge de Barcelona en diversos suports visuals i els serveis de la qual s’ofereixen gratuïtament.

Cap problema? Doncs sí. La taxa d’atur ha passat del 20% al 8% entre 1995 i 2000, però el 2003 el 85% dels contractesvan ser temporals.33 El 2000 el sou brut per assalariat era pràcticament igual al del 1978.34 Les llars que viuen per sotadel llindar de la pobresa van passar del 14% el 1996 al 18% el 2000.35 Els hotels i restaurants s’enduen el 75% dels ingressosdirectes del turisme,36 però gran part dels seus treballadors estan en condicions precàries o irregulars (sense contracte).

Barris com el del Raval s’han transformat completament sense gairebé demanar opinió als veïns, molts dels quals s’hanvist expulsats de casa seva per les condicions econòmiques o fins i tot mitjançant expropiacions o pressions. La tercerapista de l’aeroport ha estat més important que mantenir els aiguamolls del Llobregat i que la qualitat de vida dels veïnsde Gavà, i es tem que la construcció dels túnels per al TGV pugui posar en perill la mateixa Sagrada Família.

Els preus estan pels núvols (si puc treure 500 euros setmanals llogant el pis per dies a turistes, no te’l deixaré a tu permenys de 1.500 al mes!), la qualitat del menjar per terra, i caminar pel carrer inundat per la gentada arriba a ser realmentdesagradable.

31 Pere Duran (director general del Consorcide Turisme de Barcelona): Turisme: els impactesdels Jocs i de la seva imatge sobre el turisme(1992-2002). Editat a olympicstudies.uab.es/b92/web/pdf/herencia_16.pdf.32 Albert Recio: Barcelona en la liga mundial:infraestructuras, eventos y renovación urbana.Article no publicat, Dept. d'Economia Apli-cada de la UAB, 2007.33 Unió Temporal d'Escribes: Barcelona marcaregistrada. un model per desarmar. Virus Editorial2004.34 Cambra de Comerç de Barcelona:Perspectiva econòmica de Catalunya, 2003.35 Fundació Un Sol Món.36 Pau Morata: La otra cara de tanto éxito.Diari La Vanguardia, 4 de febrer del 2007.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 200718

TURISTA SENSE RASTRE?Tota forma de turisme té impactes de tottipus. Estan sorgint iniciatives turístiquesamb la voluntat de minimitzar-los, peròno hi ha un model únic d’una cosa quees pugui anomenar turisme sostenible o debaix impacte. Abunden, cada vegada més,termes com hotel verd o rutes autòctones,però que el seu significat sigui rellevanto no ho sigui depèn molt de la visió odels interessos de qui els proposin (vegeuel requadre RSC i turisme).

Des de la banda del consum, en buscaropcions de turisme podem guiar-nosprimer de tot pel sentit comú. Aquírecopilem algunes idees generals que enspoden ser útils per a tot tipus de turismes.

Escala Evitem el turisme massiu pelseu gran impacte, i també les formes deturisme que, tot i ser de petita escala,alteren significativament indrets o cultures.

Per desplaçar-nos Tren, autobús icotxe compartit (www.compartir.org,www.digihitch.com). Usem els avionsnomés per travessar oceans. Si anem lluny,que sigui per molts dies i poc sovint.Alguns portals bons de cicloturisme:w w w. a m i g o s d e l c i c l i s m o. c o m ,www.marchasmiticas.com. Els amants delsenderisme trobaran moltes rutes i consellsa www.andarines.es.

Que ens aculli la societat que vi-sitem, no una multinacional tan fo-rastera com nosaltres al lloc on anem.Escollim els serveis (allotjament, guies,menjar...) oferts per la gent local, tant enentorns rurals com en ciutats. Segons unestudi de l’ONU, les microempresesturístiques de la República Dominicanapermeten que les divises dels turistes esreparteixin més entre la població local.37

Una opció en aquesta línia és el turismecomunitari, un dels models amb mésperspectives de futur d’entre els ques’emmarquen en el moviment del turismeresponsable (vegeu l’apartat Turisme al Sud).Són societats rurals que s’organitzen pergestionar un turisme de petita escala coma forma de diversificació d’ingressos, ambla voluntat de distribuir equitativamentels beneficis que generi i que es desen-volupi en equilibri amb altres activitats o

interessos socials. Es dóna sobretot al’Amèr ica Llatina. Podem trobarpossibilitats a través de la Red de AméricaLatina de Tur ismo Comunitar io(www.redturs.org).38

Els nostres hotels, les seves casesNo ens allotgem sobre la destrucció depaisatges i comunitats. Intentem noinfrautilitzar els immobles; una excel·lentopció és l’intercanvi de cases, que enspermet acostar-nos més a la societat quevisitem;39 hi ha diverses xarxes inter-nacionals amb milers de socis: www.inter-cambiocasas.com, www.intervac-onli-ne.com. Per conviure amb amfitrionslocals: secure.hospitality club.org.

Si anem a hotels, apartaments, etc.,evitem els de nova construcció. Hi haalgunes certificacions verdes per a hotels(vegeu el requadre RSC i turisme) peròperquè se'ls pugui dir “sostenibles” els calmolt més que malgastar menys aigua ienergia; de totes maneres, sempre seràmillor això que res. N’hi ha que, ambelements més compromesos, serveixenmenjar ecològic o utilitzen elements debioconstrucció.40

Viure el viatge Submergir-nos en lacultura o costums locals, preguntar pelsignificat de les manifestacions culturals...L’organització Slow Travel (www.slowtrav.org)proposa quedar-se almenys una setmanaen un lloc i visitar-lo amb calma.

Hi ha iniciatives que combinen el turis-me amb el compartir aficions o sensibilitatsamb gent afí. Abuvi (Amics de la Bona Vida)agrupa famílies que van de campament aun lloc diferent cada any i organitzenexcursions, festes, debats... Una altra opciósón les trobades per alguna afinitat:cr istianisme de base (per exemplewww.taize.fr), moviments socials (comwww.node50.org/tintodeverano), vida


37 ONU: Informe Nacional Desenvolupament HumàRepública Dominicana 2005.38 Per a Nicaragua tenimwww.guiaturismocomunitario-nicaragua.comi una interessant guia on line awww.turisme-responsable.org.Per a Namíbia, www.nacobta.com.na.Per a Sud-àfrica, www.fairtourismsa.org.za.Per a l’Índia, www.equitabletourism.org.39 Vegeu la secció Idees del núm. 11 d’Opcions.40 www.venusalbir.com,www.environmentallyfriendlyhotels.com.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 19

alternativa (www.welcomehome.org/rainbow)...41 I tenim també els campa-ments, colònies i activitats similars per anens i joves.

TOTS ELS COLORS DEL VERDNatura no és sinònim de sostenible; de fetde vegades el turisme de naturalesa obrebretxa per a la degradació d’espais naturals.

La International Ecotourism Society agru-pa empreses del sector, turistes, acadèmics,etc., que impulsen el que anomenenecoturisme. Però la definició que fand’aquest terme és molt vaga (viatgesresponsables a àrees naturals que conserven l’entorni milloren el benestar de la gent local),42 de ma-nera que sota aquest paraigua seguramenttrobarem pràctiques molt diverses quant aimpactes de tot tipus. Per exemple, unaempresa nicaragüenca d’ecoturisme ofereixun bonic passeig lliscant en tirolines per lescopes dels arbres; el problema és que aixòes fa en el que, pocs anys enrere, eren terresd’una cooperativa de camperols, que les vanmalvendre a canvi d’ocupacions precàriesi d’una part petita dels beneficis econòmicsque genera l’activitat.

Una de les opcions que tenim per acos-tar-nos a la natura és el turisme rural.Majoritàriament es desenvolupa en masiesantigues en les quals caben poques per-sones i és atès per la gent d’allà, per laqual cosa el seu impacte és molt menorque, per exemple, el d’un hotel. És unavia per conservar vives zones rurals en lesquals és difícil mantenir l’activitat agrícolao ramadera. Aquesta dificultat prové deles polítiques agràries europees i mundials,que impulsen una agricultura centralitzadai intensiva que empeny a l’abandó elspetits pagesos, fins al punt que elssubvencionen justament la transició capal negoci turístic. Alguns pagesos mirende no substituir l’activitat agrícola, sinóde complementar-la, amb la turística; ésl’anomenat agroturisme.

L’organizació europea ECEAT(www.eceat.org) ofereix guies per adiversos països que compleixen una sèriede criteris vinculats a l’agricultura eco-lògica, el desenvolupament local, lesenergies renovables, l’arquitectura i culturatradicional, les activitats de baix impacte...És especialment activa a França(www.accueil-paysan.com). L’organització

membre a Espanya és la Fundación deEcoagroturismo; al seu web www.ecotur.eshi podem trobar allotjaments d’aquesttipus per tot l’Estat.

Un cas particular d’agroturisme seria elwwoofing (www.wwoof.org), en el qual elturista participa en les activitats agrícoles del’amfitrió a canvi d’allotjament i menjar.43

Dintre del turisme de natura trobemtambé el càmping. El consum d’aigua ienergia és molt inferior al que faríem enun hotel i evita la construcció d’immobles.No obstant això, alguns càmpings se situenen zones en les quals precisament no esgosaria situar un hotel, per exemple molta prop del mar o en valls molt verges.

TURISME AL SUDUn 24% dels viatges a l’estranger són apaïsos del Sud.44 Tenen el gran atractiude ser cultures molt diferents de la nostra,però, igual que passa amb el paisatge,l’afluència de visitants pot liquidarjustament aquest atractiu.

Amb la denominació turisme res-ponsable s’agrupa un moviment en elqual participen diverses organitzacionsinternacionals que treballen des de laperspectiva activista de denúncia delsimpactes del turisme al Sud, conscien-ciació, pressió, construcció d’alternatives...alhora que faciliten opcions de turismede baix impacte. A la secció de viatges dewww.turismoresponsable.net trobaremmultitud de possibilitats que ofereixenONGs com Sodepaz, Setem, la Xarxa deConsum Solidari... El web www.turisme-responsable.org està orientat als qui vulguinaprofundir en el tema i seguir l’evoluciódel moviment a Espanya. També trobarempropostes a turismojusto.org.

Una opció per viatjar al Sud és el tu-risme solidari, organitzat principalmentper ONGs de cooperació al desen-volupament. Consisteix a participard’alguna forma en aquesta cooperacióalhora que es fa turisme. S’han obertdebats sobre si és realment possible entres setmanes ajudar i fer turisme en unpaís, i sobre la mateixa idoneïtat de certesformes de cooperació per al desen-volupament dels països amfitrions. Undels valors del turisme solidari és queaporta al turista formació i presa deconsciència sobre realitats llunyanes. Se’n

pot trobar informació a través de lesONGs de cooperació. A magno.uab.es/fas/cooperacio/ estadessolidaries.htm ia www.hacesfalta.org hi ha recopilacionsde possibilitats concretes.

RSC I TURISME

La Responsabilitat Social Corporativatambé ha aterrat en el turisme. Hi hamultitud d’eines (codis de conducta,sistemes de certificació, segells...) queproporcionen al sector reclams comara turisme verd o responsable, peròsón poc clares, poc exigents, poc con-trolables i amb poc impacte real, finsi tot segons organitzacions amb un en-focament optimista respecte al po-tencial positiu de la RSC. Per exemple,algunes aconsellen escalfar l’aigua deles piscines d’aigua calenta a l’aire lliureamb energies renovables, però noqüestionen el fet mateix de teniraquestes piscines. Un hotel australià,amb unes emissions de CO2 que són elquàdruple de les d’un de nord-americà(i 19 vegades superiors a la mitjanamundial) i amb un consum d’aigua en-tre 5 i 6 vegades superior al d’un es-panyol, ha rebut el distintiu me-diambiental Green Globe 21.45

Així, certificacions com EMAS o ISO-14001 i segells com l’Ecolabel europeuo Biosphere ens diuen poca cosa, id’altra banda s'usen molt poc (nomésun 0'9% dels hotels espanyols tenenl'EMAS o l'ISO14001, les més esteses).Hi ha certificacions que sorgeixend’iniciatives locals (per exemple elDistintiu Ecoturístic d’Alcúdia aMallorca), però no en coneixem capque exigeixi mesures realment valentesper a la sostenibilitat.

41 The Bike Tour (www.thebiketour.net) és unamarxa anual d’activistes que durant un mes entrenen contacte amb grups locals i les seves lluites. Elrecorregut acaba a Ecotopia (www.eyfa.org/ecotopia), una trobada per aprendre i ex-perimentar formes de vida alternatives i lluitessocials; aquest any es farà a Portugal.42 www.ecotourism.org.43 Vegeu la secció Idees del núm. 18 d’Opcions.44 www.iet.tourspain.es.45 Elaboració pròpia a partir de les dades dewww.greenglobe.com.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 200720

En aquest punt volem mostrar com ensarriben les ofertes turístiques i quin tipusd’empreses hi ha al darrere. Com veurem,algunes d’aquestes empreses han assolitquotes de poder molt grans per tot el planeta.

Bàsicament tenim dues grans vies d’accésa l’oferta turística: a través d’agències deviatges, i directament per internet.

AGÈNCIES I OPERADORSTradicionalment i de manera majoritàriacomprem els viatges, especialment al’estranger, a través d'una agència deviatges en forma de paquets turístics. Elspaquets inclouen transport fins al lloc dedestinació, allotjament, opcionalment àpatsi sovint activitats (visites culturals, oci...).També ens poden fer forfaits, paquets amesura per al client.

En general aquests paquets estanconfeccionats per un operador turístic(tour operador); seria el majorista, i l’agènciael minorista. Els operadors acoblen ele-ments comprats a l’engròs, com estadesd’hotel, places d’avió, rutes… i els venensota la seva marca, assumint la res-ponsabilitat del producte. La majoria delsoperadors sorgeixen de la fusió d’agènciesde viatges i empreses de transports: TiempoLibre, Iberojet, Soltour, Travelplan…

En els últims anys s’han formatconglomerats de grans empreses turístiques(Marsans, Barceló, Globalia, GVI, Accor,Carlson, LTU, TUI...) que inclouen

operadors, cadenes d’hotels, línies aèries...que han entrat també al negoci de lesagències de viatges: controlar la baula méspropera al consumidor final és clau decara a controlar el negoci en la sevatotalitat. Tenen molt poder, sobretot enalgunes regions: segons un estudi del’ONU sobre el Carib, qui no surt al fulletódels operadors queda exclòs del mercat. Aquestsconglomerats poden posseir les agències(per exemple Ultramar Exprés és propietatde TUI) o controlar-les via franquícies(és el cas de Viajes Interopa o ViajesEcuador). També els bancs s'han apuntatal negoci turístic: ja hi ha 16 entitatsbancàries que ofereixen serveis d'agènciaa les seves sucursals.46

Davant aquesta concentració i la creixentdiversificació de l’oferta i la demanda turística,les agències independents troben enl’especialització la seva millor arma percompetir (turisme d’esquí, d’aventura, rural...).

COMPRA DIRECTALa irrupció d’internet ens ha permès ferdirectament moltes gestions (comprarbitllets d’avió, reservar estades a hotels...)que abans fèiem a través d’agències, cosaque ha fet caure les vendes dels operadors;dels turistes que visiten les Balears, els quearriben via operador han passat del 85%a menys del 40% en 4 anys. A l’Estat un3% de les compres de productes turísticses fa per internet (però creixent rà-

pidament), al Regne Unit un 10%, alsEstats Units un 22%.47

L’ús generalitzat d’internet està provocantque la divisió actual entre els agents delnegoci turístic es difumini; l’operador potcaptar directament el consumidor, agènciesi consumidors poden accedir directamentals serveis turístics...48

MÉS ENLLÀ DEL PACKEl marge de maniobra que tinguem al'hora de comprar productes turístics depènmolt del destí i del tipus de viatge. Aalgunes opcions només hi podrem accedirvia operadors, a d'altres només direc-tament... Una manera d'evitar els gransconglomerats és mirar d’identificaragències independents i demanar, siguiquina sigui l’agència, productes que nosiguin els paquets que ens ofereixen aquestsconglomerats.

Hi ha algunes agències de viatges quetreballen en la línia del turisme respon-sable (vegeu el punt 2, a la p. 19); demoment només coneixem www.isma-lar.org. També, algunes organitzacions deturisme responsable tenen acords ambagències convencionals, per exemple Setemamb Tarannà (www.taranna.com).

Internet ens permet comprar direc-tament, amb la qual cosa ens saltem algunesbaules de la cadena, i accedir a multitudde blocs en els quals milers de personescomparteixen informació pràctica(allotjaments, rutes, transport, indrets pervisitar...) i experiències dels seus viatges.

En català: www.viatjar.cat.Llista de blocs en castellà:www.alianzo.com/top-blogs/spain/viajes.Un bloc molt complet:www.viajeros.com.Recomanats per ECEAT (organizacióeuropea d’agroturisme, vegeu la p. 19),en anglès: web20travel.blogspot.com,www.Worldhum.com.De turisme rural:www.toprural.com/foroviajeros.

�

�

�

�

�


46Revista Hosteltur (publicació del sector), 3d'abril del 2007.47 www.consumer.es/web/es/viajes/2004/11/29/112570.php.48 www.madrimasd.org/revista/revista12/tri-buna/tribunas7.asp.

3 LA INDÚSTRIA TURÍSTICA

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 21

4 HI HA MANERES I MANERESL'actitud durant un viatge és importanttant per viure’l plenament com per mirarde minimitzar-ne els impactes.Respecte Intentem entendre la culturaque visitem; ens ajudarà a assimilar quediferent no vol dir millor ni pitjor. Les normesd'educació i relacions entre persones no sónles mateixes a tot arreu, esbrinem com sónles locals. Demanem permís a les personesque vulguem fotografiar, aprenguem algunesparaules de l’idioma del país...Obertura No busquem estàndards comels nostres en altres cultures, gaudimdescobrint les diferències de costums. Nivellsde neteja, higiene, dieta, la concepció deltemps, la formalitat… Descalçar-se en unacasa musulmana és la primera cortesia.Del servei a l’acollida Si trobem gentlocal amb la qual connectem, podem sortirde la dinàmica del servei turístic i deixar-nos acollir per l’amic amfitrió. Seguramentens podran ensenyar coses que no surtena les guies o als tours.

Quan intentem ajudar Quan n’hi ha,la diferència de nivell de vida entre elviatger i la població del país d’acollida potser origen de malentesos. Els regals opropines massa importants alteren l’eco-nomia local i familiar i en algun cas podenarribar a crear situacions violentes. Siguemtan agraïts com ho som a casa, no més, nimenys. Si volem col·laborar amb recursosa resoldre mancances que detectem, elmillor serà canalitzar-los a través d’algunaorganització local.Els preus Calcular un preu just pot resultarcomplicat si no coneixem els estàndards devida del lloc; és una de les informacionsque hem d’anar esbrinant abans i durant elviatge. En molts països el comerç es fa sobrela base del mercadeig (regateig), aprenguem-ne doncs les regles bàsiques.La fascinació o repulsa pel forasterMostrar-nos molt distants amb la gent delpaís no ajuda a despertar confiança; podemser percebuts com a “rucs amb diners” o

com a “herois del paradís occidental”.Siguem discrets en la indumentària(càmera, joies...) i no arrogants en lespreguntes i respostes.Aprenent per a un consum cons-cient Potser les diferents maneres de ferles coses de cada dia, de comerciar, detraslladar-se d’un lloc o altre... que co-neguem ens suggeriran idees per fer unconsum més conscient quan tornem a casa.

L'EXPANSIÓ DE LES MULTINACIO-NALS TURÍSTIQUES1

Igual que en el global de l'economia,l'expansió de les multinacionals turístiquesha donat lloc a uns conglomeratsempresarials enormes. Algunes dades:

La meitat de les habitacions disponiblesa nivell mundial (16'3 milions el 2005)són controlades per les grans cadenes.El 2005, les 10 cadenes hoteleres mésgrans (8 amb seu als EUA) controlavengairebé el mateix (20%) que les 200 mésgrans el 1989 (25%).

Només en un any (1998) les granscompanyies van invertir més que totala dècada anterior en compra d'hotels.Entre les 32 multinacionals turístiques

més grans del món n'hi ha cinc d'es-panyoles, quatre amb seu a les Balears. Lamés gran, Sol Meliá, és la 12a cadenahotelera del món, amb 350 hotels a 30països.

Quines eines permeten una expansiócom aquesta?Pas a la globalització Els acords del'Organització Mundial del Comerçfaciliten l'entrada d'empreses i inversionsturístiques a altres països, i la tornada delsbeneficis.Col·laboració dels governs Els delNord faciliten acords comercials amb elsdel Sud, el flux de capitals, donen ajudesa l'exportació, cobertura diplomàtica... Elsdel Sud ofereixen tot tipus de facilitatsper atreure inversors estrangers. Perexemple, el govern del Marroc preténduplicar el nombre de turistes en deuanys, per la qual cosa ofereix: l'Estats'encarrega de construir les infraestructures

a les noves zones turístiques; cedeix gratisla meitat del terreny i ven la resta a preusbaixíssims; la indústria turística estarà cincanys sense pagar l'impost de societats i apartir de llavors només en pagarà la meitat;les grans inversions no hauran de pagardrets de duana, etc.Que ho financiï la gent Fins fa, posem,15 anys, si una empresa volia construir unnou complex turístic havia de tenir elsdiners o demanar-los prestats a un banc.Avui crea un REIT, un fons d'inversióimmobiliària a la Borsa, de manera queel complex es pot construir amb els dinersdels ciutadans que posin els seus estalvisen aquests fons, directa o indirectament.La liberalització del sector aeri i elsbaixos preus del petroli des dels anys 80han permès que els vols charter a llargadistància siguin barats, i l'aparició de lescompanyies de baix cost.

1 La informació d'aquest apartat està basada enel llibre de Joan Buades Exportando paraísos. Lacolonización turística del planeta. La Lucerna, 2006.

EL CONTEXT: Les regles del joc

�

Oposició a l'oposició a l'autopista d'Eivissa.www.novolemautopista.org. Foto cedida per laPlataforma Antiautopista.

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg



Explotar sense posseir WhydhamHotels, la segona hotelera mundial, té gairebétots els hotels en règim de franquícia.Marquisme (branding) També en elsproductes turístics funciona l'efectepsicològic que ens produeixen les marques.Per exemple Sol Meliá té sis marques (Trypper a viatges de negocis, Sol per a famílies,Paradisus Resorts per a joves amb “totinclòs”...).2

TURISME: UN DESENVOLUPAMENTQÜESTIONABLEAquesta gran expansió ha estat defensadacom un motor de creixement i prosperitatper a moltes regions. No obstant això, ahores d'ara ja som molts els que tenim laintuïció que aquest model en moltes ocasionsno va de la mà del benestar de la gent. Enel nostre primer món, tan pròsper almenysen aparença, com a mínim ens sorgeixendubtes al respecte. En altres contrades elsdanys col·laterals són molt més evidents.Balears: èxit... en tot? Segons la li-teratura econòmica, les Balears són unmodel d'èxit per als països emergents enel turisme internacional. En cinc dècadeshan aconseguit, sense gairebé gensd'indústria, tenir un 30% més de rendaque la mitjana espanyola. El turismerepresenta el 60% de la seva activitateconòmica (la indústria el 8% i l'agriculturael 2%) i 4 de cada 10 llocs de treball. Laclau està a rebre 12 milions de turistesanuals (toquen a 12 per habitant).

Darrere d'aquest model d'èxit, moltsillencs i residents viuen altres aspectes i esfan preguntes: Què farem amb els 64 portsesportius, 22 camps de golf, 10.000 barsi restaurants, gairebé mig milió de placesen hotels o apartaments, les més de 200tones de ciment per km2 anuals, etc.,3 osimplement: què farem nosaltres si baixael turisme? Fins a quins nivells de consumens durà aquest model si cada habitant deles Illes necessita 5’7 planetes per mantenirel seu nivell de consum? Si nomésprotegim l'1,95 % del territori (forçamenys que el mínim proposat per la UE:el 10%), quedarà terreny sense urbanitzar?Quin model d'integració hi ha per integraruna població estrangera (el doble que ala resta de l'Estat) tan polaritzada entrerics jubilats i treballadors precaris delturisme? Quina política d'habitatge, pera uns preus el 30% superiors a la mitjanaespanyola? La manipulació política i lacorrupció, són el preu a pagar peldesenvolupament turístic?Exportant paradisos4 La indústriaturística balear, davant la saturació delmercat local i l'esgotament dels recursospropis, es va llançar a la colonitzacióturística d'altres territoris.

A la República Dominicana el boomturístic s'inicia a principis dels 80 amb unasèrie de lleis per facilitar l'aterratge de lainversió estrangera. En només dues dècadesel nombre de turistes es va multiplicar per8 i el pes del turisme en l'economia per

15. El 2005 el país tenia 9’2 milionsd'habitants i 4 milions de turistes anuals.Les multinacionals espanyoles, especialmentles mallorquines, han fet un paper impor-tant en aquest desenvolupament; el 2005eren propietàries de la meitat dels llitsd'hotel. El producte estrella de Riu, Bar-celó, Occidental, Iberostar, Sol Meliá id'altres són complexos turístics (resorts)amb “tot inclòs” enmig d'una platja verge,d'una grandària mitjana de 500 llits. Peril·lustrar com n'estan d'implicades amb elgovern dominicà només cal dir que el2004 es van fer càrrec de 150 milions dedòlars de deute extern.

Les teories econòmiques prometen queun desenvolupament basat en el turismemillorarà la qualitat de vida de la gent. Ila realitat, què ens diu? Segons l'ONU, enel turisme dominicà el salari és inferioral d'altres sectors, hi ha més discriminaciósalarial i laboral per a la dona, l'aportacióals ingressos públics via impostos és menor,acapara molts recursos naturals –cosa quegenera problemes de proveïment i un granimpacte sobre el paisatge... Quina gràciaté, doncs, tant de turisme?

En el rànquing dels països sud-americansen el quals el creixement econòmic hagenerat menys desenvolupament humà,la República Dominicana hi ocupa elsegon lloc. L'exclusió permanent i creixentde la comunitat de l'activitat turística redueixles possibilitats de cohesió social, afavorint elssuburbis i l'amuntegament de persones.4 Molteszones turístiques limiten amb villas miseriapopulars, fins al punt que els empresaristurístics exigeixen que les barraques delspaletes haitians –que construeixen els seushotels per quatre duros–, l'oferta deprostitució i la venda ambulant s'allunyindels seus complexos. Per complaureaquestes demandes les autoritats han creatPolitur, un cos de policia de 300 efectiusdedicat a controlar la seguretat als resorts.

22

2 Vegeu per exemple www.mebymelia.com, unil·lustratiu exemple de la venda de sensacions delmàrqueting turístic.3 M. Blázquez, I. Murray i S. Vives: La conjuracontra el territori i la societat. Retalls de la màgia negraautòctona. Grup Ornitològic Balear, 2003.4 Informació extreta principalment de l'InformeNacional Desarrollo Humano República Dominicana2005, de l'ONU.

EL CONTEXT: Les regles del joc

Ocupació d'un camp de golf en construcció a la costa d'Almería, a càrrec d'un grup ecologista local.www.salvemosmacenas.com, www.salvemosmojacar.org.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


22 MARÇ - JUNY 2007 23

COM A CAL SOGREEn paral·lel, les Balears primer i RepúblicaDominicana després mostren dos modelsde boom turístic amb conseqüències peral benestar general com a mínim qüestio-nables en un cas i clarament insatisfactòriesen l'altre. El que sí que és clar és que entots dos casos els principals beneficiatsdel turisme, especialment les grans em-preses, consoliden una estructura social,política i econòmica rígida en la qual ésmolt difícil proposar canvis. En ambdóscasos les protestes contra els desenvolupa-ments turístics, especialment en zonesnaturals, han estat nombroses. Han arribata parar algun projecte, però és una lluitade David contra Goliat.L'ecotaxa balear i la defensa delterritori A les Illes, la destrucció generadapel desenvolupament turístic ha donat peua manifestacions històriques (45.000persones), desenes de campanyes localsmolt intenses contra projectes concrets,5

una Iniciativa Legislativa Popular percanviar la política territorial que va sersufragada per 30.000 signatures... Peròl'adversari és poderosíssim.

El 1999 va pujar al govern de les Balearsuna aliança de partits de centre, esquerrai verds (el Pacte de Progrés), que tenia elfre a la destrucció del territori com una deles principals preocupacions. Una de lesmesures més famoses que va prendre va serl'anomenada ecotaxa: recaptar una quantitatper nit i turista que es dedicaria a la gestióde l'impacte ecològic del turisme. L'importoscil·lava entre 0’25 i 2 euros per nit pera hotels de cinc estrelles. El PP –amb JaumeMatas, actual president balear, al capdavantdel Ministeri de Medi Ambient– i un lobbyd'empresaris hotelers van emprendre unabatalla contra aquesta mesura. El lobby, ambun pressupost de 600.000 euros, no vaescatimar en despeses: va finançar un recursd'inconstitucionalitat, un estudi catastrofistasobre les conseqüències econòmiques del'ecotaxa sobre el turisme i una campanyad'imatge i mediàtica internacional. Elpresident de la patronal balear resumeix elque va passar quan el PP va tornar al govern,el 2003: la derogació de l'ecotaxa és un retorna la normalitat.Globalia a República Dominicana 6

Si a les Balears les coses van així, imagina'ta països empobrits.

Des de l'any 2000, l'empresa Globalia(que forma conglomerat amb Air Europai Viajes Halcón) ha intentat obtenir lallicència per edificar un complex hotelerdintre del Parc Nacional de l'Est, una àreaen tràmit de ser declarada Patrimoni dela Humanitat per la UNESCO. L'any2002, l'ex-president Hipólito Mejía vafirmar un decret mitjançant el qual preteniaexcloure del Parc Nacional la parcel·lacomprada per Globalia; no es va aplicarmai, perquè era contrari a la llei. La comprade la parcel·la també s'havia fet sensel'autorització obligatòria de la Secretariad'Estat de Medi Ambient. El 2005, laSecretar ia de Turisme va concedirfinalment l'autorització per construirl'hotel. ¿Qui la va convèncer, i com?

L'ONU assegura que el govern ha facilitatsistemàticament la violació dels plans sobrel'espai costaner. La influència de les empresesés tal que les inspeccions obligatòries alshotels s'han anat deixant de fer: han passatde 292 el 2001 a cap el 2004. La pròpiamemòria oficial de la Secretaria de MediAmbient ens explica perquè: a la Secretariade Turisme no li interessa que fem aquestesinspeccions, per no perjudicar l'activitat turística.

MOVIMENTS SOCIALS DAVANT ELTURISMEEpisodis com els de la República Domini-cana i els de les Balears es repeteixen eninfinitat d'indrets del país i del planeta. Al'Estat, la Coordinadora Ciutadana enDefensa del Terr itor i No Se Vende(www.nosevende.org) agrupa més de migmiler de plataformes i associacions quelluiten contra les seves problemàtiqueslocals, però inserides en un mateix model

de desenvolupament molt vinculat alturisme. Fins i tot xarxes d'altres païsoscom el nord del Marroc demanen suportdavant de l'arribada de la indústria turístico-residencial espanyola.7

Des d'aquesta coordinadora, a més demobilitzar-se campanyes d'oposició,s'articulen propostes dir igides a lesadministracions. Començant per la simpleaplicació de les lleis ja en vigor, per a laqual cosa es reclama una fiscaliaespecialitzada i lleis ràpides contra elsabusos urbanístics; la derogació de la Lleidel Sòl; una moratòria a la construcció decomplexos i camps del golf; la creaciód'instruments efectius d'ordenacióterritorial i la retallada del 90% delscreixements urbanístics previstos als plansvigents; la demolició sistemàtica deconstruccions il·legals, etc.

A nivell internacional, els movimentsreclamen reformar les polítiques quepropicien els impactes negatius del turisme:sotmetre l'activitat de les grans empresesa reglamentacions vinculants, abolirl'obligació de liberalitzar el turisme queimposa l'OMC, abolir els privilegis del'avió i les subvencions al turisme, garantirla participació de les poblacions locals enels processos de decisió...8

Algunes fonts d'informació que hem consultatEmpreses del sector (Barceló, First Choice, Ismalar, Sol Meliá, TUI), centres acadèmics (EscolaOficial de Turisme de la Universitat d'Alacant), experts (Joan Amer, Joan Buada, Xavier Font,Jordi Gascón, Angela Giraldo, Ivan Murray, Carles Tudurí, Albert Recio, Ana Rosado), organitzacionsgremials (Exceltur, Federación Española de Asociaciones de Agencias de Viajes, Instituto deTurismo Responsable), llibres (J. Gascón i E. Cañada: Viajar a todo tren, A. Santana: Antropologíay turismo. ¿Nuevas hordas, viejas culturas?, Taller V.I.U.: El cielo está enladrillado, F. Jurdao(comp): Los mitos del turismo), periòdics i revistes (Le Monde Diplomatique, Ecología Política,Archipiélago, Consumer), organitzacions que treballen el turisme (Acción por un TurismoResponsable, Acsud-Las Segovias, Echoway, ECPAT, Fernweh, Fundació Autònoma Solidària,Fundació Terra, Greenpeace, Grup Ornitològic Balear, Kate, Plataforma Rural, Survival, Tearfund,Tourism Concern, Turismo Justo, Xarxa de Consum Solidari) i les que apareixen referenciadescom a notes al peu.

5 Per a més informació: www.salvemmallor-ca.org, www.novolemautopista.org, www.janhi-haprou.org.6 www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article5257.7 www.ecologistasenaccion.org/spip.php?ar-ticle8104.8 www.turisme-responsable.org.

EL CONTEXT: Canviant les regles

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 22-pag24-32-cat 4/6/07 14:33 P�gina 1

Composici�n



Uns quants costums que ens ajudaran molt:Eixugar les aixetes després de dutxar-nos i de rentar-nos les mans perquè no s'hi acumuli calç. Podem guardara la vora un drapet exprés per fer-ho.Després de fer servir la pica, esbandir-la perquè nohi quedi brutícia.Per impedir que es formin fongs (embruten i podencausar problemes respiratoris): eixugar, ventilar i quehi toqui el sol. Si no tenim finestra ens podem plantejard’instal·lar una claraboia (n'hi ha de tubulars per ahabitacions que no són sota teulada).No tirar pel vàter res que pugui embussar-lo.Sempre que hagin caigut cabells a la vora d'un desguàs,recollir-los perquè no s'embussi.

Racons (vores i reixetes dels desguassos...)Per arribar-hi bé podem fer servir un ras-pall de dents vell.L'olor Els productes comercials ens hanfet associar l'“olor de net” amb unes fra-gàncies artificials, moltes vegades tòxiquesi sovint no gaire agradables. Per eliminarpudors n’hi ha prou amb ventilar. Si volemque el bany faci una olor especial desprésde netejar-lo, podem afegir gotes d’un oliessencial natural (espígol, pi, romaní, lli-mona...) a l'aigua de la tassa del vàter o al'aigua de fregar el terra.

24

Ide e s

Per consumir d’una altra ma

nera

Al·lucina ambel vinagre!

Et deixarà el bany net

com una patena

Quatre elementsbàsics... i oblida't decomprar productes

de neteja!

ABANS DE NETEJAR,NO EMBRUTAR

Quan ens disposem a fer neteja delbany, molts anem a buscar automà-ticament uns quants productes. Con-tínuament ens n’ofereixen de nous,que suposadament s'inventen perquèno hàgim de fregar fort, per deixarolor “de net”, per desinfectar cadavegada més... La publicitat no deixad'anunciar-nos com en són demiraculosos.

Però resulta que la majoria d'aquestsproductes tenen efectes col·laterals:contenen substàncies tòxiques(fragàncies artificials, lleixiu, colorants,àcid sulfúric, àcid clorhídric, sosacàustica...) que perjudiquen la nostrasalut i la de les aigües claveguera avall.1

Hi ha també productes de netejaecològics, que contenen pocs elementstòxics o cap, però en aquest article novolem pas parlar d'aquesta alternativa.Perquè també resulta que aquestsproductes, siguin tòxics o no, són deltot innecessaris!! Amb només quatreelements senzills i barats que tots tenima casa: aigua, vinagre, bicarbonat i sabópodem fer autèntics miracles.

Ja veureu que després de provar-hous vindran ganes d'explicar-ho atothom!

PER SABER-NE MÉSS. Prades i I. Sánchez: La botica de laabuela. Trucos para el hogar. Integral-RBA 1999.Karen Logan: Clean house, cleanplanet. Pocket Books 1996.

1 Informació sobre tòxics:www.greenpeace.org/espana, buscar “casaintoxicada”.

TRUCS

�

�

�

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n


22 MARÇ - JUNY 2007 25

QUÈ CONVÉ SABER

Quatre nocions bàsiquesLes substàncies bàsiques o alcalines (la calç, el sabó, el bicarbonat) es combinen amb les àcides(com ara el vinagre), però no amb les bàsiques. Per això el sabó no s’endu la calç.L’únic que cal desinfectar ocasionalment és la tassa del vàter, perquè només ens poden infectar(si tenim poques defenses: quitxalla, malalts, gent gran), els microbis del nostre cos (els quehi ha al pipí, caca, sang o vòmit).Una nit de remull és més eficaç i descansada que una estona de fregar fort. La brutícia demolt temps que no se'n vagi a la primera potser marxarà a la segona, o a la tercera...Deixar una brutícia gaire temps fa més difícil netejar-la i pot fer malbé les superfícies, cosa quen'escurça la vida (per exemple, fa que el proper llogater tingui ganes de renovar tot el bany).

Quatre heroisL’aigua neteja, i més com més calenta. Si és bullent, desinfecta.Vinagre blanc Sí, el que tenim a la cuina! Com que és àcid s'endu la calç i dissol pel·lículesde sabó. Esbandeix molt bé, prevé que es faci verdet i s’endu la matèria orgànica. És un potentdesodorant i refresca l'aire. I no deixa pas olor de vinagre!Bicarbonat sòdic Sí, també en solem tenir a la cuina! És un netejador miraculós per al greixi també és desodorant. És abrasiu, convé no fregar-hi gaire fort perquè no ratlli les superfícies.El sabó líquid només cal quan hàgim de treure greixos i per desinfectar. Posem-n’hi pocperquè sigui fàcil d'esbandir.

Marbre i ceràmica (pica, banyera, bidet) Passar-hi un drap vellde cotó xop de vinagre. Si hi ha brutícia greixosa podem mullar-la, espolvorejar-hi bicarbonat i retirar-lo al cap d'una estona ambun drap o esponja suau. O bé netejar-la amb sabó. Si està moltbrut, deixem-hi tota la nit un drap xop de vinagre.Aixetes Fregar-les amb vinagre.Miralls, vidres i rajoles Fregar-los amb una camussa molla devinagre i aigua a parts iguals; una mica de sal farà els vidres méstransparents. Eixugar-los amb paper de diari o amb una microfibra.Per quan estiguin molt bruts podem tenir preparat un litred'aigua amb mig got d’alcohol i unes gotes de detergent; tambés'hi pot afegir sal.Vàter Igual que la resta de la ceràmica. Desinfectar sempre quevulguem, amb sabó.Juntes, cortina i llocs on sempre hi queda humitat i s’hi fan fongs.Fregar-ho amb una barreja de vinagre i sal.Superfícies amb molta calç incrustada Fregar-les amb aiguabullint amb bicarbonat i vinagre a parts iguals. Si es resisteix,deixar-ho en remull tota la nit i després fregar.Desembussar desguassos Primer mirar si podem treure elque causa l'embús (per exemple un manyoc de cabells). Tirar-hi mitja tassa de bicarbonat i una tassa de vinagre. Tapar el desguàsi deixar-ho actuar una bona estona (fins que deixi de “bullir”).Esbandir amb aigua bullint.Terra Aigua. Afegim-hi un raig de vinagre si volem fer més net.

COSTA GAIRE?

Per no embrutar potser haurem d'in-corporar alguns nous hàbits. Diuenque és de les coses que ens costenmés...Netejar amb vinagre és més senzillque ensabonant i esbandint.Un litre de vinagre pot valdre 60cèntims, un quilo de bicarbonat pocmés d’un euro (en una drogueria). Elsnetejadors de bany i vàter més baratsvalen un euro el litre.Cal tenir capacitat de meravellar-seen veure com va de bé.

Espai a l'armari de la neteja.Nosaltres i les aigües residuals ensalliberem de l'exposició a uns quantstòxics.Convertim en obsoleta una part dela problemàtica indústria química.Potser el bany ens quedarà més netque mai!

QUÈ HI GUANYEM?

COM ES FA

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n


22 MARÇ - JUNY 200726

E in e

s

Per anar a comprar

A la secció Arguments(p. 4) hi expliquem ladiferència tan gran que hiha entre la filosofia delprogramari lliure i la delprivatiu. Aquí donemalgunes indicacions perpassar-nos als programeslliures.

“Alliberant” l’ordinador ensen podrem servir gràcies amilers de personesmogudes més per l’ànim deproporcionar-nos boneseines que pel lucre. Unasensació ben especial.

PER SABER-NE MÉSProgrames lliures per a Windows:www.cdlibre.org.Programes en català, molts d'ells lliures:www.softcatala.org.Manuals senzills per a alguns programes lliuresd'ús comú: www.bcn.cat/canalconeixement >Documents.Pàgina oficial de Linux: www.linux.org.Linux en català: www.gnulinux.cat, www.caliu.cat.

Alliberem l'ordinadorLa cooperació fa realitat el somni

PROGRAMARI LLIURE SOBREWINDOWSUn primer pas per anar-nos “alliberant”és fer servir programes lliures sobre MacOSo Windows i, durant un temps, provar-lossense desinstal·lar els privatius. A la taulahi ha una llista força llarga d'equivalències;al web de cadascun hi sol haver explica-cions suficients perquè els pugui instal·larun usuari qualsevol. L'aparença i ús delspro-grames és molt semblant al delsprivatius. Abans de fer el canvi, hem decomprovar si el programa al qual ens volempassar reconeix o pot importar el formatde documents que usem actualment.

Els d'ús més comú serien els següents,tots es poden baixar gratuïtament i tenenversió en català:OpenOffice L'equivalent lliure als pro-grames Office. Hi ha alguna diferència enles prestacions, per exemple en una taulales files o columnes no es poden mourede lloc, les macros s'han de convertir, lesbases de dades s’han d’importar i no s'hipoden fer les mateixes operacions. A canvi,algunes coses les fa més còmodament. Lespàgines d'ajuda són molt més aclaridoresque les d'Office.

OpenOffice usa formats oberts dedocuments. També pot llegir i escriureamb els formats d'Office, si bé resultaincòmode guardar els documents enaquests formats per compartir-los amb lagent que no té OpenOffice. És molt bonacosa animar la gent amb qui treballemhabitualment a instal·lar programes lliuresper anar-nos alliberant dels formats secrets.Firefox El navegador lliure més usat. Nopodrem accedir a pàgines que estanprogramades per veure's només ambl'Internet Explorer (n'hi ha molt poques).Thunderbird, Evolution Gestors decorreu electrònic. Poden importar els

missatges i la llibreta d'adreces des del'Outlook (si hi tenim molts missatgestrigarà una estona).

SISTEMA OPERATIU LINUXEl sistema operatiu és el programari quefa funcionar tot l'ordinador, i per tant elmés delicat. El sistema lliure més estès ésel Linux, del qual n'hi ha un munt dedistribucions (mig miler), totes amb unaàmplia col·lecció de programes d'ús comúi la possibilitat d’afegir-ne i treure’n sempreque vulguem via internet.

Avui migrar a Linux ja no és gairecomplicat. Tot i això, si no tenim gaireexperiència és aconsellable fer-ho ambalgun entès al costat. Un cop a Linuxveurem que la manera de treballar és moltcòmoda i entenedora.

El millor per decidir quina distribuciótriem és provar-ne unes quantes amb elCD autònom (live CD) que moltesofereixen. És una demo que ens permettreballar com si tinguéssim Linux instal·lat,però sense tocar res del nostre disc. Awww.distrowatch.com hi ha informaciósobre totes. Les més populars actualment,i gratuïtes, són:Debian És una distribució en la qual elscriteris comercials tenen molt poc pes,les decisions les pren la comunitat decol·laboradors. Prima moltíssim la qualitat,per això és de les més robustes (té moltpoques fallades) i se n’han derivat moltesaltres distribucions. Disponible en català.Ubuntu Molt senzilla d’instal·lar i usarper no experts, per exemple fa molt fàcilla migració des de Windows i l'ús d'arxiusmultimèdia en formats secrets. Fòrumsmolts abundants i actius. En català.OpenSuse També amigable i robusta.N'hi ha versió en castellà.Linkat És una distribució educativa que

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n


22 MARÇ - JUNY 2007 27

ofereix el Departament d'Educació dela Generalitat. Facilita que els nens i ne-nes es familiaritzin amb el programarilliure a l’escola.Un cop escollida, la podem baixar d'in-

ternet (quan, en gravar en un CD l'arxiuque baixem, se'ns demani si el volemconvertir en imatge, hem de dir que sí) ocomprar-la (són molt barates). Algunesdistribucions permeten estalviar aquest

pas perquè es poden instal·lar directamentdes d'internet.

Des de Windows, els passos a seguir per ferla migració serien els següents (tinguempresent que hi trigarem una bona estona):“Abandonar” Windows S'aconsellamantenir-lo almenys durant un temps al'ordinador. Amb un disc d'uns 20 Gb (ca-pacitat molt usual, avui) en tenim prou per-què hi convisquin tots dos sistemes. Haurem

de fer una còpia de les dades sobre algundisc extern; a més dels documents de lescarpetes amb què treballem, cal no oblidarles adreces d'interès (bookmarks) del navegadori els arxius amb els correus electrònics i lallibreta d'adreces; són a les carpetescorresponents dintre de Documents andSettings/<usuari>/Datos de programa; pertrobar-los haurem d'activar la visualitzaciód'arxius ocults (a Panel de control >Opciones de

PROGRAMES MÉS USATS EN PRIVATIU I EN LLIURE

Utilitat

Ofimàtica

Correu electrònic

Navegador

Calendari i agenda

Compressió d'arxius

Antivirus

Compartir P2P

Telefonia

Dibuix raster

Dibuix vectorial

Maquetació

Edició de webs

Missatgeria

Reproduir música i vídeo

Editar i mesclar música

Editar vídeo

Programes privatius

Microsoft Office

Outlook

Internet Explorer

Outlook

Winzip, Winrar

McAfee, Panda

Skype

Photoshop

Freehand, Illustrator

Quark, InDesign

Dreamweaver

Messenger

Winamp, Windows Media Player

Cubase VST

Movie Maker

Programes lliures

OpenOffice

Thunderbird, Evolution

Firefox

Evolution, Sunbird

7-zip

Clam antivirus

aMule, eMule

Gizmo, OpenWengo

the Gimp

Inkscape

Scribus

Nvu

aMsn, Gaim

Xmms, Vlc, Mplayer

Audacity, Ardour, Rosegarden

Kino

On són

www.openoffice.org

www.mozilla.com/thunderbird, www.gnome.org/projects/evolution

www.mozilla.com/firefox

www.mozilla.org/projects/calendar/sunbird

www.7-zip.org

www.clamav.net

www.amule.org, www.emule-project.net

www.gizmoproject.com, openwengo.com

www.gimp.org

www.inkscape.org

www.scribus.net

www.nvu.com

www.amsn-project.net, www.pidgin.im mac no

www.videolan.org/vlc, www.mplayerhq.hu

audacity.sourceforge.net, ardour.org, www.rosegardenmusic.com

www.kinodv.org

Qui fa i milloraels programes

Control sobre la tecnologia

Disponibilitat

Assistència tècnica

Personalitzaciódels programes

Actualització

Idioma dels programes

Compatibilitat

Seguretat

Cooperació

COMPENDI DE RAONS PER FER EL CANVI

Programari lliure

Milers de bons programadors que comparteixen els avenços. Que aconsegueixincoordinar-se i donar bons resultats sembla un miracle, però és una realitat

En mans de la comunitat d’experts

La majoria de programes es poden baixar gratuïtament d'internet, sense haver-se de registrar i sense incórrer en cap il·legalitat.En general es poden fer servir amb ordinadors més antics que els privatius

Llistes de distribució i fòrums d’usuaris, abundants i actius; fent-los servir podemaprendre més sobre l’ordinador.Les empreses de serveis poden modificar els programes; a Catalunya n'hi ha uncentenar (www.catpl.org, www.lafarga.cat > Directori)

Ho pot fer qualsevol expert o empresa

Les darreres millores dels programes se’ns instal·len automàticament i moltsovint. Les noves versions són gratuïtes

És molt senzill fer-ne versions en diferents llengües i alfabets, molts voluntariss’hi dediquen

Podem treballar amb formats públics de documents. També amb els secrets,amb alguna limitació

Els programes no poden contenir “codi maligne” perquè tothom en pot examinarel codi font (alguna vegada s'ha intentat i s'ha detectat en qüestió d'hores).Linux pot ser atacat per uns 40 virus

Podem contribuir a millorar els programes notificant errors, suggerint prestacions,escrivint documentació en el nostre idioma... Se’ns explica com fer-ho al webdels programes

Programari privatiu

Empreses que s’amaguen els secrets i estansupeditades a criteris comercials

En mans d’unes poques empreses

Els programes s’han de comprar, en general sóncars. Fer-ne còpies pirata és il·legal. Sovint els mésnous ens obliguen a afegir potència a l’ordinador

Les empreses de serveis només poden arribar finson els deixa el fabricant

Impossible

S’instal·len millores menys sovint. Quan el fabricantdeixa de donar suport a una versió hem de comprarla següent

Només els podem fer servir en les llengües queens ofereix el fabricant

Els programes només poden treballar amb elsseus formats secrets

Hi pot haver (i hi ha hagut) portes del darrere: elsprogrames fan accions en l'ordinador sense quel'usuari en tingui coneixement.Windows pot ser atacat per 60.000 virus

No n’hi ha

Aquests programes lliures es poden fer servir sobre Windows, Mac i Linux. A www.alts.homelinux.net hi ha una llista d'equivalències molt més exhaustiva.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n


22 MARÇ - JUNY 200728

carpeta). Ubuntu ja fa automàticament gairebétota aquesta feina.

Un cop feta la còpia, esborrem lesdades per tal de deixar el màxim d'espaipossible per a Linux, i anotem algunesinformacions que necessitarem:

Quant espai de disc tenim ocupat (seranuns 3 gigues).La mida de la memòria RAM del'ordinador (la trobarem a Panel de control> Sistema).Les adreces dels servidors de correu(entrant i sortint).Configuració de la xarxa (protocolTCP/IP).

Arrencar l'ordinador amb el CDd'instal·lació posat (o fer la instal·lació desd'internet si la distribució ho permet); enshem d'assegurar que el CD sigui la primeraopció que té l'ordinador com a unitatd'arrencada (anant al Setup quan co-mencem a arrencar). A partir d'aquí estracta d'anar responent les preguntes quese'ns faran (necessitarem la informacióque hem anotat abans). Tot serà una micamés còmode si tenim l'ordinador connectata internet.

Potser el més complicat que haurem defer és definir les particions del disc. Laprimera ha de ser la de Windows, que jaexistirà; li hem de reduir la mida, que siguiuna mica més gran que l'espai que hemanotat que teníem ocupat. Ha de ser detipus ntfs. I n'haurem de definir dues més:una d'intercanvi (de tipus swap i de midaigual al doble de la memòria RAM del'ordinador) i una per a Linux, de tipusext3 i de mida, la que ens quedi fins altotal del disc.Configurar les coses que no s'haginconfigurat en fer la instal·lació, com laimpressora o el so. Aquí és on seguramentens serà més necessar i un expert.Carregar les dades des de la còpia quen'havíem fet (amb Ubuntu no cal-drà)... i a estrenar ordinador lliure!

DIFICULTATS QUE TROBAREMFormats multimèdia Per fer servir elsformats privatius haurem d'instal·larprogrames addicionals. Totes les distribu-cions inclouen suport per als més comuns(mp3, wma, wmv...), per exemple enUbuntu trobarem les instruccions a

help.ubuntu.com/community/RestrictedFormats.Manca de controladors Per a algunsdispositius (targes de xarxa, gràfiques, deso...) no hi haurà controladors que elspuguin fer funcionar amb Linux fins untemps després que siguin al mercat, a noser que el fabricant ja ofereixi controladorper a Linux. Però totes les distribucionsmodernes porten controladors per a totel maquinari estàndard i ens expliquenquè fer per usar els dispositius més rars.Per a portàtils hi ha molta informació awww.linux-laptop.net.

Una opció molt interessant en cas quehàgim de comprar un ordinador és triar-nealgun que ja porti Linux instal·lat. Hi haempreses que en distribueixen arreu delmón; a Catalunya hi ha GNUinos(www.gnuinos.com). Dell ha estat el primergran fabricant que ha anunciat que vendràordinadors amb Linux ja instal·lat.Hibernació Aquests problemes amb elscontroladors fan que hibernar l'ordinador(una opció excel·lent i còmoda de cara aestalviar energia) no sigui del tot fiableen alguns ordinadors.

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n



Al CRIC, amb l'excusa que Opcions ha fetcinc anys, hem volgut reflexionar en veualta sobre la proposta del consum conscienti transformador. En el número passatrepassàvem les dificultats reals que trobemen el dia a dia i plantejàvem formesd'afrontar-les perquè no tirin per terra laproposta en el seu conjunt. En aquestsegon article volem analitzar la dimensiótransformadora del consum conscient.

Més enllà de la il·lusió o la innocència,la realitat es mostra sempre complexa irebuscada. La pregunta retruny: podemcanviar el món des del consum?

Responem amb una altra pregunta: avuidia, veient la genealogia dels nostresproblemes, tan clarament lligats a l'espiralsempre creixent de producció i consum,¿podem pretendre canviar significativamentla societat sense canviar el consum o, cosaque ja és la mateixa, els patrons de vida?El sentit comú respon d’una manera precisai inequívoca. El que no podem saber és siaconseguirem virar adequadament el nostrerumb, o si hi arribarem a temps, peròestem segurs que qualsevol maniobra deveritable progrés ha d'incloure canvis enel consum, entre molts altres.

Així que, més que preguntar-nos per lameta, concentrem-nos en el camí. Pen-sem que no es tracta tant de transformarel món des del consum sinó de no deixarque el consum segueixi transformantles nostres vides, els nostres barris ipobles, el nostre món.

NO NOMÉS CANVI DE MARQUES,SINÓ CANVI DE CULTURAHi ha moltes nocions del que és el consumconscient. Una d'elles, potser la més estesainicialment i més associada amb el termeconsum ètic, entén que consisteix bàsicament

a anar sumant persones que en les decisionsde compra sospesin les diferents opcions,de manera que es vagin arraconant les“empreses negatives” i es potenciïn les“empreses positives”, fins al punt que lesempreses que no actuïn amb respecte pelmedi i per les persones no hi tinguingairebé cabuda.

Aquesta visió transfereix tota laresponsabilitat dels problemes al nivellindividual, quan és fonamental tenirpresent el paper que hi tenen les estructuressocioeconòmiques. La culpa és teva per nocomprar verdura ecològica. Creure en aquestaculpabilitat ens genera una sensacióincòmoda, poc atractiva i injusta, i ens dua buscar la solució també només en l'accióindividual: la cosa es pot reduir a esperarque algú ens doni la recepta sobre quinesmarques hem o no hem de comprar, quana la transformació que necessitem li aniriamolt més bé una actitud més activa icol·lectiva. L'individualisme, cada vegadamés present en la nostra societat, agreujales problemàtiques que volem atacar.

D’altra banda, per molt ecològiques quesiguin les verdures que comprem, per moltbona gent que siguin totes les empresesproductores, si seguim produint iconsumint cada vegada més el problemaprincipal roman intacte. Aprofita-ho araque és barat i viatja amb avió sempre quevulguis, però planta arbres per compensar lesemissions. Aquesta espiral infernal no nomésés insostenible físicament, també té molta veure amb l'estrès que ens devora i ambla cultura de trepitjar qui sigui peraconseguir un “benefici” personal. És més,limitar-nos a escollir entre marques osegells pot generar una “cortina de fum”que ens dificulti localitzar el punt que calatacar. De fet és el que fan moltes empreses

29

Mir

ad e s

De gent, sobre coses

I això del consumtransformador?Donant voltes a la proposta

Plantejar la transformaciódel nostre mónexclusivament des delconsum pot ser ingenu i finsi tot perillós. Però pretendretransformar-lo sense tocarel consum pot ser il·lusori iirreal. El consum conscientpot ser transformador;conèixe’n els límits ipotencialitats ens hiajudarà.

A tu et semblaque el consum

conscient portaràuna transformació

social?

Tu creus que latransformació social

ens durà a fer unconsum conscient?

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n



amb les estratègies de RSC:1 mostren elproblema com a resolt a força de publicitarcanvis que poden ser necessaris, però nosón suficients.

No ens despistem, doncs: no es tractade sobrevalorar el poder del con-sumidor individual, sinó de destaparla debilitat del consumisme. A mésd’escollir les empreses més respectuoses,intentem trencar l'espiral: consumir menys,en lloc de més! Això requereix un canvicultural d'una magnitud semblant a la delque ens ha portat fins a l'actual (i jove)societat de consum, només que en unaltre sentit. Necessitarem reflexió, coneixe-ment, educació, construcció d'alternatives,acció, cooperació... Una aventura apas-sionant.

EL QUE NO PODEM IGNORARNo es tracta de donar importància alconsum, sinó de treure-n’hi. I per aixòhem de mirar-lo de cara: pretenem, nimés ni menys, trencar els pilars de la so-cietat. Per això és important entendre lescircumstàncies que en marquen els límitsi les possibilitats; les il·lusions han de sercontrastades amb la realitat i la seva com-plexitat, un sa i de vegades incòmodeexercici per al món de les idees.

Podem agrupar les limitacions que enstrobarem entorn de dos elements:Condicionaments dels nostres en-torns Hi ha unes estructures socials,econòmiques i culturals que, tot i que nodeterminen, sí que limiten molt signi-ficativament les nostres opcions i formesde vida. No és el mateix replantejar-te l’úsdel cotxe en un model de ciutats amb bonstransports públics i una veritable prioritat pera bicicletes i vianants en la concepció urbanística,que en un model de ciutats amb un transportpúblic deficient i on vianants i ciclistes sónmarginats.

Aquestes estructures tenen una fortainèrcia per automantenir-se, per dos motiusprincipals.

D'una banda, perquè compten ambelements de poder dedicats a això; l'exem-ple més clar són els mitjans de comunica-ció, vehicles d'informació i d'anàlisi, queparteixen del mateix enfocament que haengendrat els problemes. ¿Us imagineu queen el descans de la retransmissió de la finalposin un anunci convidant a boicotejar Telefónica,el BSCH o Repsol per la seva responsabilitaten la destrucció de l'Amèrica Llatina? O unprograma en hora punta dedicat a reduir elsnostres nivells de consum?

I en segon lloc tenim el fet que ara perara tots depenem d'aquestes estructuresper tenir el plat en la taula. Com vols queem queixi del meu sou? Amb la hipoteca i lescriatures que no paren de demanar aguanto elque faci falta.La nostra naturalesa psicosocio-lògica2 Segons la psicologia social il'experimental, la manera com funcionala nostra percepció i la nostra acció téunes característiques que fan difícil unainiciativa realment massiva que segueixiparàmetres de comportament com els quepromou el consum conscient. Algunexemple:

Tenim una capacitat limitada per accedira informació bona i gestionar lasobreinformació. S'ha demostrat que, enreflexionar per prendre una decisió, les personespoques vegades tenen en compte més d'unscinc factors, fins i tot els experts. Preu, qualitat,gust, estat i mida: ja està, ja hem arribata cinc!Inconscientment admetem que hi hagidissonància entre els nostres valors i elsnostres actes. En un estudi de la UniversitatAutònoma de Madrid, el 63’9% delsconsultats pensa que utilitzar el cotxehabitualment deteriora el medi ambient, perònomés un 13’2% viatja sempre en transportpúblic i el 34% utilitza habitualmentl’automòbil privat. I mentre que la gran

majoria –el 73’3%– afirma que cal reduirel consum domèstic d’energia, només el 25%compra bombetes de baix consum i el 23%es preocupa pels electrodomèstics energètica-ment eficients.Fins que no vivim alguna cosa en carnpròpia, no la interioritzem; mentre lacrisi ecològica no afecti seriosament elnostre dia a dia no passarem a l'acció.Davant dues idees contradictòries, lanostra ment tendeix instintivament acreure la que ens fa menys mal o aminimitzar els aspectes negatius peròinevitables. Amb aquesta nova urbanitzacióvindrà més gent al poble i tindrem mésactivitat. Potser sí que espatlla una mica lavista... però tampoc no tant!Tots aquests fenòmens s’accentuen en

un context en el qual cada vegada és mésdifícil percebre la relació entre les nostresaccions individuals i les realitats del nostremón. Què té a veure el colesterol amb ladesforestació?

30

1 Responsabilitat Social Corporativa. Consisteixessencialment a publicitar algunes “bones obres”.2 Per a més informació sobre aquest apartatrecomanem el llibre de J. Riechmann, J. Semperei A. Izquierdo Todo tiene un límite. Sociología y medioambiente (Editorial Síntesis 1999), en concret elcapítol Inconsistencias, disonancias y bloqueos: atisbossociopsicológicos sobre la crisis ecológica.

�

�

�

�

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n


22 MARÇ - JUNY 2007 31

NO NOMÉS NECESSARI SINÓBENVINGUTFins i tot sent conscients de totes aquesteslimitacions, creiem que la visió d'un altreconsum que volem impulsar des del CRICté una sèrie de característiques intrínsequesmolt interessants per contribuir al canvisocial en positiu.Sa i constructiu Diuen que la cohe-rència és salut, de manera que el consumconscient donarà solidesa als nostres passosi pau a la nostra ànima. També representauna proposta tangible que podem sumarals nostres moviments o reivindicacions,i que ens ajuda a centrar-nos enmig dela confusió d'un món globalitzat. Aquelldia, tornant de la manifestació contra la guerra(pel petroli), em vaig sentir estrany veient totsaquells cotxes, lluminàries, les botigues obertesde bat a bat amb les dependentes en mànigacurta en ple febrer... Quan em vaig ficar alcotxe i vaig arrencar, alguna cosa grinyolavai no eren els frens. Què proposem, alhora queens manifestem? Vaig decidir d'una vegadaper sempre anar amb bici cada dia a la feina;m'ha canviat la vida.Sortim de la roda Si ens desenganxemde l'espiral de producció i consum, seguiràtenint sentit? Si deixo de fer hores extres perpoder anar al Carib, ja no necessitaré anar-me’n al Carib! No es tracta d'atacar elmodel des del consum sinó que el modelperdi la seva lògica en les nostres vides.Junts podem Buscant altres formes deconsumir redescobrim que, molt sovint,satisfer les necessitats pot ser tan senzill (ibarat!) com servir-nos dels recursos, capa-citats i voluntats que tenim entre tots.

Estava estressadísima fent traduccions a les nitsper pagar una cangur fins que vaig parlar ambels veïns de dalt i resulta que els va de primeraque el meu fill passi les tardes amb el seu! Defet, articular-nos col·lectivament no nomésés natural, gratificant i eficaç; també ésuna peça imprescindible de la nova culturaque volem construir.Viure-ho per voler-ho El consumconscient, pel fet d'actuar sobre cosespràctiques, quotidianes, tangibles; pel fetde generar-te una sensació de poder enveure possibilitats concretes de canvi; i pelfet de ser, al cap i a la fi, una simple tornadaal sentit comú, té un potencial de se-ducció que un plantejament o anàlisimés teòrica difícilment presenta. Llegirsobre treballadores explotades en el sectortèxtil és molt necessari, però és quancomprovo que aquesta jaqueta heretadade la meva germana em fa el servei quenecessito que aquest ideal de bona vidabasat en opulències artificials se'm va fentcada vegada més aliè, i passant per uncarrer comercial em sembla veure unacaricatura de nosaltres mateixos. I és quanincorporem aquesta nova mirada que po-dem reivindicar polítiques transformadoresque difícilment ens haurien seduït ante-riorment. Abans mai hauria donat suport aun ajuntament que proposés tancar el meucarrer al trànsit, imposar tarifes progressives al'aigua o expropiar cases buides. Ara emmanifesto si no ho fan.Ja estem en marxa No hem d'esperarque arribi “el canvi” que ens porti aquestaltre món possible. Actuant sobre el dia adia anem fent realitat molts petits móns

possibles, aquí i ara. M'acabo d'apuntar a lacooperativa de consum que conrea una hortaals afores, s’han acabat els enciams de Múrcia!

NECESSARI, PERÒ NO SUFICIENT!Així doncs, n'hi ha prou d’avançar per lavia del consum conscient per canviar elmón? En absolut! El consum conscients'insereix, juntament amb gran quantitatde moviments i línies de pensament, enl'acció col·lectiva que persegueix la trans-formació; idees com el decreixement,l’agroecologia, la sobirania alimentària, larelocalizació de les economies, la justíciaen el comerç global i el local, la protecciói el desenvolupament dels serveis públics,la regulació d'empreses i mercats, lademocràcia participativa, la renda bàsica,la potenciació de la cultura lliure, lareducció de la jornada laboral, les polítiquesen defensa del territori…

I si ja fem tard? I si arriba la crisi –siguil'energètica, la financera, l'ecològica o laclimàtica– abans que, amb consumconscient o sense, s'hagi transformat elmón, per a què haurà servit tot això?

Com vam dir en el número passat, jaestem gaudint els avantatges del canvi aquíi ara, o sigui que “que nos quiten lobailao”. Però, a més, en temps de crisi totala nostra evolució cap a vides menysmater ials, més properes a sistemessostenibles, més basades en la cooperaciói la relació humana..., seran camí recorreguti per tant un referent molt valuós per atots.

Bé, doncs què, t'apuntes al viatge?

®

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg


Composici�n


www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/22.pdf · manera. Si alguna cosa m'agrada és la...

Documents

Transcript of opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/22.pdf · manera. Si alguna cosa m'agrada és la...