Manual de fiscalitat d'assegurances de vida i plans de ... fiscal_ca.pdf · 4.6.- Assegurances de...
36
Manual de fiscalitat d'assegurances de vida i plans de pensions
Transcript of Manual de fiscalitat d'assegurances de vida i plans de ... fiscal_ca.pdf · 4.6.- Assegurances de...
Manual de fiscalitat
d'assegurances de vida i
plans de pensions
ÍNDEX
1. Objecte
2. Efecte
3. Abast
4. Fiscalitat d'assegurances de vida i plans de pensions
1. Objecte
L'objecte d'aquest manual és fer una aproximació a tall de resum sobre la fiscalitat
aplicable als productes de: assegurances de vida i plans de pensions.
Aquest document respon exclusivament a objectius interns de caràcter formatiu i, per
tant, dels comentaris que s'hi fan no se'n poden extreure judicis ni postures que
impliquin cap grau de responsabilitat per a Plus Ultra Seguros Generales y Vida, S.A.
de Seguros y Reaseguros, Sociedad Unipersonal davant de terceres persones,
organismes o institucions oficials i privades.
Aquest manual s'ha confeccionat amb la normativa tributària vigent per al "Territori
comú” en data de 31 de octubre del 2015.
Si cal adaptar algun aspecte a la normativa tributària foral (Navarra i País Basc), haurà
de remetre la seva sol·licitud a la Divisió Fiscal de la companyia.
2. Efecte
Immediat després de la seva publicació
3. Abast
Afecta tota la companyia, i especialment les persones amb responsabilitat en les àrees
de Vida i Pensions:
.- Contractació
.- Prestacions
.- Mediació d'assegurances
4. Fiscalitat d'assegurances de vida i plans de pensions
4.1.- Assegurances individuals de vida-risc
4.2.- Assegurances individuals de vida-estalvi
4.3.- Plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIES)
4.4.- Guanys patrimonials exclosos de gravamen en supòsits de reinversió
4.5.- Plans d'estalvi a llarg termini: AIELT
4.6.- Assegurances de vida generadores de rendiments del treball
4.7.- Plans de pensions i plans de previsió assegurats (PPA)
4.1.- ASSEGURANCES INDIVIDUALS DE VIDA “RISC”
En aquest apartat fem una menció especial d'aquelles assegurances individuals de
vida que no generen rendiments del treball, és a dir, d'aquelles que no es configuren
com a instruments de previsió social alternativa a la que facilita el sistema públic de
cobertura de pensions.
La primera qüestió que ens hem de plantejar és si les prestacions que es deriven
d'aquestes cobertures tributaran per l'IRPF o per l'impost de successions i donacions
(ISD).
Per respondre la qüestió anterior, hem de veure-ho des de la perspectiva de la manera
en què es percep la prestació.
A) PRESTACIONS EN FORMA DE CAPITAL:
- Prenedor = Beneficiari IRPF
- Prenedor.Beneficiari ISD
B) PRESTACIONS EN FORMA DE RENDES:
- Prenedor = Beneficiari IRPF
- Prenedor.Beneficiari ISD (adquisicions mortis causa)
- Prenedor.Beneficiari ISD (adquisicions intervius/constitució)
- Prenedor.Beneficiari IRPF (adquisicions intervius/cobrament rendes)
Abordem l'estudi de la fiscalitat de l'abonament de prestacions resultants de la garantia
de:
DEFUNCIÓ:
Amb caràcter general, com que el prenedor i el beneficiari són persones diferents, la
tributació de la prestació quedarà associada a l'aplicació de l'ISD (successions) i
s'haurà d'acumular a l'import de la massa hereditària (de la qual no forma part) que li
correspongui.
La liquidació de l'ISD obeirà principalment a les coordenades següents.
a) S'haurà de liquidar a la comunitat autònoma on residia el causant.
b) El termini de liquidació no podrà superar els sis mesos des de la data de
defunció.
c) Si la prestació és en forma de capital, l'import cobrat s'integrarà en la base
imposable del tribut.
d) Si la prestació és en forma de renda, s'haurà d'incloure en la base imposable el
valor actual actuarial de les rendes que es percebran segons el condicionat del
contracte d'assegurança.
e) L'import que s'haurà de satisfer dependrà bàsicament de la comunitat on es
liquidi l'Impost, de l'import de la prestació, de la relació familiar amb el causant, del
patrimoni preexistent del drethavent, de l'existència de reduccions, dels tipus
impositius aprovats i de les bonificacions existents sobre la quota.
SUPERVIVÈNCIA
Si el prenedor i el beneficiari són persones diferents:
Aquelles prestacions que percebi el beneficiari per supervivència de l'assegurat o per
defunció de l'assegurat que sigui persona diferent del contractant tributen en l'ISD com
un negoci jurídic a títol gratuït i inter vius equiparable a la donació.
Si el prenedor i el beneficiari són la mateixa persona:
El rendiment generat en la prestació tributarà en l'IRPF del perceptor com a
rendiments del capital mobiliari i, per tant, quedarà integrat en la seva base imposable
de l'estalvi.
NOTA: Tal com disposa l'article 7.d) de la Llei de l'IRPF:
Estaran exemptes les indemnitzacions per danys personals de contractes
d'assegurança d'accidents, llevat d'aquells les primes dels quals hagin pogut reduir la
base imposable o es puguin considerar despesa deduïble en aplicació de la regla 1a
de l'apartat 2 de l'article 30 d'aquesta Llei (quantitats abonades en virtut de contractes
d'assegurança concertats amb mutualitats de previsió social per professionals no
integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi
o autònoms, quan, a l'efecte d'acomplir l'obligació prevista en la disposició addicional
quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les
assegurances privades, actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat
Social esmentat, en la part que tingui per objecte la cobertura de contingències ateses
per aquest règim especial, amb el límit de la quota màxima per contingències comunes
que estigui establerta, en cada exercici econòmic, en el règim especial esmentat) fins
a la quantia que resulti d'aplicar, per al dany sofert, el sistema per a la valoració dels
danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, incorporat com a
annex en el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la
circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004, de 29
d'octubre.
En funció del caràcter d'aplicació restrictiva atorgat per la Direcció General de Tributs,
l'exempció anterior no es podrà aplicar a les assegurances de vida amb garanties
complementàries d'accidents.
ASSEGURANCES DE VIDA PER A L'AMORTITZACIÓ DE CRÈDITS HIPOTECARIS
FISCALITAT DE LA PRIMA:
Deduccions per adquisició d'habitatge habitual (contribuents que hagin adquirit el seu
habitatge habitual abans de l'1 de gener del 2013).
Quan la contractació de l'assegurança figura entre les condicions del prestador
(consulta de la DGT 0546-04) i, per tant, sempre que es compleixin tots els requisits
legalment i reglamentàriament establerts, les quantitats lliurades per satisfer les primes
esmentades de l'assegurança formaran part de la base de la deducció per inversió en
habitatge habitual.
FISCALITAT DE LA PRESTACIÓ
Les rendes derivades de la prestació per la contingència d'incapacitat coberta en una
assegurança, quan la percebi el creditor hipotecari del contribuent com a beneficiari
d'aquest, amb l'obligació d'amortitzar totalment o parcialment el deute hipotecari del
contribuent, tindran el mateix tractament fiscal que el que hagués correspost si el
beneficiari n'hagués estat el contribuent. No obstant això, aquestes rendes no se
sotmetran en cap cas a retenció.
A aquest efecte, el creditor hipotecari haurà de ser una entitat de crèdit o una altra
entitat que, de manera professional, faci l'activitat de concessió de préstecs o crèdits
hipotecaris.
NOTA: En els supòsits de prestacions derivades d'assegurances de vida contractades
obligatòriament per cobrir préstecs de garantia personal, la part del capital de defunció
que s'ha de tornar a l'entitat prestadora es qualificarà de guany patrimonial i no estarà
sotmesa a retenció.
4.2.- ASSEGURANCES DE VIDA “ESTALVI/INVERSIÓ”
1.- QUÈ ENTENEM PER ASSEGURANCES DE VIDA D'ESTALVI/INVERSIÓ?
Les assegurances de vida en les modalitats d'estalvi i inversió solen coincidir amb
aquelles assegurances denominades “mixtes”, les quals combinen les garanties de
supervivència, defunció i incapacitat, serveixen com un instrument eficaç de
canalització dels estalvis del client i constitueixen per a aquest un vehicle d'inversió
eficaç.
2.- FISCALITAT DE LES PRIMES
Les primes satisfetes, tant úniques com periòdiques, no gaudeixen de cap deducció ni
minoració en la base imposable de l'IRPF del prenedor.
3.- FISCALITAT DE LES PRESTACIONS
3.1 PRESTACIONS EN FORMA DE CAPITAL
La primera qüestió pel que fa a la fiscalitat de les assegurances individuals de vida és
la de determinar quan el rendiment generat està gravat per l'IRPF i quan queda gravat
per l'impost sobre successions i donacions (ISD).
En general, quan la identitat entre prenedor i beneficiari coincideixi, el rendiment
obtingut pel client tributarà en l'IRPF d'aquest com a rendiment del capital mobiliari i
passarà a integrar-se en la seva base imposable. En cas contrari, tributarà en l'Impost
de successions i donacions del beneficiari.
Quan es percebi un capital diferit, el rendiment del capital mobiliari que tributarà en
l'IRPF del client estarà determinat per la diferència entre el capital percebut i l'import
de les primes satisfetes.
No obstant això, si el contracte d'assegurança combina la contingència de
supervivència amb les de defunció o incapacitat i el capital percebut correspon a la
contingència de supervivència, també es podrà detreure la part de les primes
satisfetes que correspongui al capital en risc per defunció o incapacitat que s'hagi
consumit fins al moment, sempre que durant tota la vigència del contracte el capital en
risc sigui igual o inferior al cinc per cent de la provisió matemàtica. A aquest efecte, es
considera capital en risc la diferència entre el capital assegurat per a defunció o
incapacitat i la provisió matemàtica.
En cas de rescat parcial, per calcular el rendiment del capital mobiliari es considerarà
que la quantitat recuperada es correspon amb les primes satisfetes en primer lloc,
inclosa la seva rendibilitat.
Nota: L'última reforma fiscal de l'IRPF (Llei 26/2014, de 27 de novembre) ha modificat
dos aspectes importants de la normativa anterior:
.- El règim transitori aplicable anteriorment a contractes d'assegurances de vida
generadors d'increments o disminucions de patrimoni amb anterioritat a l'1 de gener
del 1999, aplicable a prestacions percebudes en forma de capital corresponents a
primes satisfetes abans del 31 de desembre del 1994, en virtut del qual els rendiments
del capital mobiliari generats per primes anteriors al 31 de desembre del 1994 es
redueixen un 14,28% per cada any.
Es mantenen els coeficients d'abatiment, per bé que se'n limita l'aplicació al rendiment
que correspongui a una quantia màxima acumulada de capitals diferits per
assegurances de vida obtinguts a partir de l'1 de gener del 2015 de 400.000 euros.
.- Es deroga el règim de compensacions fiscals per l'obtenció de rendiments de capital
mobiliari derivats de contractes d'assegurances de vida o invalidesa o de dipòsits
contractats abans del 20 de gener del 2006.
(Se suprimeix la disposició transitòria tretzena de la Llei de l'IRPF, Llei 35/2006)
3.2 PRESTACIONS EN FORMA DE RENDES VITALÍCIES IMMEDIATES
En el cas de les rendes vitalícies immediates que no hagin estat adquirides per
herència, llegat o qualsevol altre títol successori, es considerarà rendiment de capital
mobiliari el resultat d'aplicar a cada anualitat els percentatges següents:
40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.
35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.
28 per cent, quan el perceptor tingui entre 50 i 59 anys.
24 per cent, quan el perceptor tingui entre 60 i 65 anys.
20 per cent, quan el perceptor tingui entre 66 i 69 anys.
8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys.
Aquests percentatges seran els corresponents a l'edat del rendista en el moment de la
constitució de la renda i romandran constants durant tota la seva vigència.
3.3 PRESTACIONS EN FORMA DE RENDES TEMPORALS IMMEDIATES
Si es tracta de rendes temporals immediates que no hagin estat adquirides per
herència, llegat o qualsevol altre títol successori, es considerarà rendiment del capital
mobiliari el resultat d'aplicar a cada anualitat els percentatges següents:
12 per cent, quan la renda tingui una durada inferior o igual a 5 anys.
16 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 5 anys i inferior o igual a 10
anys.
20 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 10 anys i inferior o igual a 15
anys.
25 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 15 anys.
3.4 PRESTACIONS EN FORMA DE RENDES VITALÍCIES O TEMPORALS,
DIFERIDES
Quan es percebin rendes diferides, vitalícies o temporals, que no s'hagin adquirit per
herència, llegat o qualsevol altre títol successori, es considerarà rendiment del capital
mobiliari el resultat d'aplicar a cada anualitat el percentatge que correspongui dels
previstos en els apartats 3.2 i 3.3 anteriors, incrementat en la rendibilitat obtinguda fins
a la constitució de la renda, de la forma següent:
1) La rendibilitat estarà determinada per la diferència entre el valor financeroactuarial
actual de la renda que es constitueix i l'import de les primes satisfetes.
2) Aquesta rendibilitat es repartirà linealment durant els deu primers anys de
cobrament de la renda vitalícia. Si es tracta d'una renda temporal, es repartirà
linealment entre els anys de durada d'aquesta, amb el màxim de deu anys.
Quan les rendes s'hagin adquirit per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol
gratuït i inter vius, el rendiment del capital mobiliari serà, exclusivament, el resultat
d'aplicar a cada anualitat el percentatge que correspongui dels previstos en els
apartats 3.2 i 3.3 anteriors.
No obstant el que preveu el paràgraf anterior, si concorren els requisits següents:
.- Les contingències per les quals es poden percebre les prestacions seran les
previstes en l'article 8.6 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de
pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, en els termes
establerts per a aquests.
.- S'entendrà que s'ha produït algun tipus de mobilització de les provisions del
contracte d'assegurança quan s'incompleixin les limitacions que, en relació amb
l'exercici dels drets econòmics, estableixen la disposició addicional primera del text
refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions i la seva normativa de
desenvolupament respecte a les assegurances col·lectives que instrumentin
compromisos per pensions de les empreses.
Les prestacions per jubilació i invalidesa percebudes en forma de renda pels
beneficiaris de contractes d'assegurança de vida o invalidesa diferents dels establerts
en l'article 17.2. a), en els quals no hi hagi hagut cap tipus de mobilització de les
provisions del contracte d'assegurança durant la seva vigència, s'integraran en la base
imposable de l'impost, en concepte de rendiments del capital mobiliari, a partir del
moment en què la seva quantia excedeixi les primes que s'hagin satisfet en virtut del
contracte o, si la renda s'ha adquirit per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol
gratuït i inter vius, quan excedeixin el valor actual actuarial de les rendes en el moment
de la constitució d'aquestes. En aquests casos, no seran aplicables els percentatges
previstos en els números 3.2 i 3.3 anteriors. Per a l'aplicació d'aquest règim caldrà que
el contracte d'assegurança s'hagi concertat, almenys, dos anys abans de la data de
jubilació.
En cas d'extinció de les rendes temporals o vitalícies que no s'hagin adquirit per
herència, llegat o qualsevol altre títol successori, quan l'extinció de la renda tingui el
seu origen en l'exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari serà el
resultat de sumar a l'import del rescat les rendes satisfetes fins a aquest moment i de
restar-hi les primes satisfetes i les quanties que, d'acord amb els paràgrafs anteriors
d'aquest apartat, hagin tributat com a rendiments del capital mobiliari. Quan les rendes
s'hagin adquirit per donació o per qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït i inter vius,
es restarà, addicionalment, la rendibilitat acumulada fins a la constitució de les rendes.
En el cas de les assegurances de vida o invalidesa que prevegin prestacions en forma
de capital, si aquest capital es destina a la constitució de rendes vitalícies o temporals,
i sempre que aquesta possibilitat de conversió es reculli en el contracte d'assegurança,
es considerarà rendiment del capital mobiliari el resultat d'aplicar a cada anualitat el
percentatge que correspongui dels previstos en els números 3.2 i 3.3 anteriors,
incrementat en la rendibilitat obtinguda fins a la constitució de la renda, que estarà
determinada per la diferència entre el valor actual financeroactuarial de la renda que
es constitueix i l'import de les primes satisfetes. Aquesta rendibilitat es repartirà
linealment durant els deu primers anys de cobrament de la renda vitalícia. Si es tracta
d'una renda temporal, es repartirà linealment entre els anys de durada d'aquesta, amb
el màxim de deu anys.
Quan les rendes s'hagin adquirit per donació o per qualsevol altre negoci jurídic a títol
gratuït i inter vius, el rendiment del capital mobiliari serà, exclusivament, el resultat
d'aplicar a cada anualitat el percentatge que correspongui dels previstos en els
números 3.2 i 3.3 anteriors. En cap cas serà d'aplicació el que disposen els dos últims
apartats quan el capital es posi a disposició del contribuent per qualsevol mitjà.
3.5 PRESTACIONS D'ASSEGURANCES UNIT LINKED
Les assegurances unit linked són assegurances de vida en què el prenedor assumeix
el risc de la inversió, és a dir, que el risc financer es trasllada de l'asseguradora al
prenedor i l'asseguradora suporta únicament el risc actuarial. Es tracta d'una
assegurança de vida en què, juntament amb un capital de poca quantia per a defunció,
els fons en què es materialitzen les provisions tècniques inverteixen en nom i a compte
de l'assegurador en participacions d'IIC i altres actius financers escollits pel prenedor
de l'assegurança, que és qui suporta el risc de la inversió.
Per tant, el prenedor designa els actius en què es vol invertir, que posteriorment pot
modificar.
Pel que fa a l'IRPF, els rendiments procedents d'un contracte d'aquestes
característiques poden tributar de dues maneres:
Règim general:
Es tributarà en el moment en què es faci efectiva la prestació d'assegurança, amb les
mateixes regles que en qualsevol assegurança de vida, per bé que hi haurà uns
requisits bàsics que s'han de complir obligatòriament:
a) Que no s'atorgui al prenedor la facultat de modificar les inversions afectes a la
pòlissa
b) Que la inversió de la provisió matemàtica es faci en certs actius i que aquests
apareguin en el balanç de l'asseguradora de forma segregada.
c) El prenedor només tindrà la facultat de triar, entre els diferents conjunts
separats d'actius, en quins ha d'invertir l'entitat asseguradora la provisió
matemàtica de l'assegurança, però en cap cas podrà intervenir en la
determinació dels actius concrets en què, dins de cada conjunt separat,
s'inverteixen aquestes provisions.
Règim especial:
En aquells casos en què no es compleixin els requisits anteriors, la llei preveu la
imputació anual dels rendiments: S'imputarà com a rendiment de capital mobiliari de
cada període impositiu la diferència entre el valor liquidatiu dels actius afectes a la
pòlissa al final i al començament del període impositiu
4.3 - PLANS INDIVIDUALS D'ESTALVI SISTEMÀTIC (PIES)
1.- QUE ÉS UN PIES?
Els plans individuals d'estalvi sistemàtic, coneguts popularment com a PIES, es van
començar a comercialitzar l'any 2007.
Bàsicament, la finalitat que es persegueix amb els plans individuals d'estalvi sistemàtic
és incentivar l'estalvi a través de certes modalitats d'assegurances de vida per
constituir, amb els recursos acumulats, una renda vitalícia assegurada, i aquest
incentiu radica en l'exempció de la rendibilitat que s'ha anat generant durant el període
d'aportació.
Són assegurances individuals de vida en què, per definició, ha de coincidir la figura del
prenedor, l'assegurat i el beneficiari.
La primera prima satisfeta haurà de tenir una antiguitat superior a cinc anys (10 anys
fins a l'exercici 2014) en el moment de la constitució de la renda vitalícia.
A banda de la constitució de la renda vitalícia, es podran establir mecanismes de
reversió, períodes certs de prestació o fórmules de contraassegurança en cas de
defunció.
Queden exclosos d'aquesta fórmula contractual les assegurances col·lectives que
instrumentin compromisos per pensions i els instruments de previsió social que
redueixin la base imposable de l'impost.
En el condicionat del contracte es farà constar obligatòriament de manera expressa i
destacada que es tracta d'un pla d'estalvi individual sistemàtic i les seves sigles
queden reservades a aquest tipus de contractes.
2.- EXISTEIXEN LÍMITS SOBRE ELS IMPORTS DE LES PRIMES?
El límit màxim anual satisfet en concepte de primes a aquest tipus de contractes serà
de 8.000 euros, i serà independent dels límits d'aportacions de sistemes de previsió
social. Així mateix, l'import total de les primes acumulades en aquests contractes no
podrà superar la quantia total de 240.000 euros per contribuent.
3 - QUINA FISCALITAT S'APLICA?
La fiscalitat dels PIES és un argument important per a la seva contractació, ja que
estaran exempts en l'IRPF els rendiments que es posin de manifest en el moment de
la constitució de les rendes vitalícies assegurades (recordem que la primera prima
satisfeta ha de tenir almenys una antiguitat superior als 5 anys en el moment de
constitució de la renda vitalícia).
El rendiment pel qual s'ha de tributar en cada exercici per la percepció d'aquestes
rendes vitalícies immediates es determinarà a partir del resultat d'aplicar a cada
anualitat els percentatges següents:
40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.
35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.
28 per cent, quan el perceptor tingui entre 50 i 59 anys.
24 per cent, quan el perceptor tingui entre 60 i 65 anys.
20 per cent, quan el perceptor tingui entre 66 i 69 anys.
8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys.
Aquests percentatges seran els corresponents a l'edat del rendista en el moment de la
constitució de la renda i romandran constants durant tota la seva vigència.
PAGAMENT DE LA PRIMA RENDIMENT FISCAL EXEMPT EN UN
PERÍODE SUPERIOR ALS 5 ANYS
COBRAMENT DE
LES RENDES
VITALÍCIES
TRIBUTACIÓ DE LES
RENDES VITALÍCIES
4.- DISPOSICIONS ANTICIPADES
Abans de la constitució de la renda vitalícia
En el supòsit de disposició dels drets econòmics acumulats, ja sigui totalment o
parcialment, per part del contribuent abans de la constitució de la renda vitalícia, es
tributarà de conformitat amb el que preveu la Llei de l'IRPF (capital mobiliari) de
manera proporcional a la disposició realitzada. A aquest efecte, es considerarà que la
quantitat recuperada correspon a les primes satisfetes en primer lloc, inclosa la seva
rendibilitat corresponent.
Després de la constitució de la renda vitalícia
En cas d'anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda vitalícia
constituïda, el contribuent haurà d'integrar, en el període impositiu en què es produeixi
l'anticipació, el rendiment que va estar exempt en aplicació del que disposa la lletra v)
de l'article 7 de la Llei de l'IRPF.
5.- TRASPASSOS ENTRE PIES
Els prenedors dels plans individuals d'estalvi sistemàtic podran, mitjançant decisió
unilateral, mobilitzar la seva provisió matemàtica a un altre pla individual d'estalvi
sistemàtic de què siguin prenedors. La mobilització total o parcial d'un pla d'estalvi
sistemàtic a un altre seguirà, quant li sigui aplicable, el procediment relatiu als plans de
previsió assegurats.
Les entitats asseguradores hauran de comunicar amb periodicitat anual als prenedors
de plans individuals d'estalvi sistemàtic el valor dels drets de què són titulars, i cada
trimestre hauran de posar aquesta informació a disposició d'aquests.
6.- LA TRANSFORMACIÓ D'UNA ASSEGURANÇA DE VIDA EN UN PIES
Els contractes d'assegurança de vida formalitzats abans de l'1 de gener del 2007 en
què el contractant, l'assegurat i el beneficiari sigui el contribuent mateix es podran
transformar en plans individuals d'estalvi sistemàtic regulats en la disposició addicional
tercera d'aquesta llei i, per tant, seran aplicables l'article 7.v) i la disposició addicional
tercera d'aquesta mateixa llei en el moment de constitució de les rendes vitalícies,
sempre que es compleixin els requisits següents:
a) Que el límit màxim anual satisfet en concepte de primes durant els anys de vigència
del contracte d'assegurança no hagi superat els 8.000 euros i que l'import total de les
primes acumulades no hagi superat la quantia de 240.000 euros per contribuent.
b) Que hagin transcorregut més de cinc anys des de la data de pagament de la
primera prima.
No es podran transformar en plans individuals d'estalvi sistemàtic les assegurances
col·lectives que instrumentin compromisos per pensions de conformitat amb la
disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de
pensions, ni tampoc els instruments de previsió social que redueixin la base
imposable.
En el moment de la transformació, es farà constar de manera expressa i destacada en
el condicionant del contracte que es tracta d'un pla individual d'estalvi sistemàtic
regulat en la disposició addicional tercera de la Llei de l'IRPF.
Un cop s'hagi fet la transformació, en cas d'anticipació, total o parcial, dels drets
econòmics derivats de la renda vitalícia constituïda, el contribuent haurà d'integrar, en
el període impositiu en què es produeixi l'anticipació, la renda que va estar exempta
per aplicació del que disposa la lletra v) de l'article 7 d'aquesta llei.
7.- PREGUNTES I RESPOSTES
Incloem en aquest apartat alguna de les qüestions més significatives recollides de les
consultes vinculants realitzades pels contribuents a la Direcció General de Tributs.
7.1 És possible que el contractant d'un PIES designi un tercer com a beneficiari en cas
que l'assegurat mori abans d'haver començat a percebre la renda vitalícia?
És condició que contractant, assegurat i beneficiari siguin la mateixa persona, cosa
que implica que el prenedor ha de figurar necessàriament designat com a assegurat i
beneficiari en la pòlissa de l'assegurança de vida. Un cop complerta aquesta condició,
la designació d'un tercer com a beneficiari en cas de defunció del contractant abans de
l'inici de la percepció de la renda vitalícia no obstaculitza la consideració de
l'assegurança com a pla individual d'estalvi sistemàtic ni, per tant, l'aplicació de
l'exempció prevista en l'article 7.v) de la Llei 35/2006.
7.2 Què cal fer si se superen els límits d'aportacions en un PIES?
La realització d'aportacions que superin els límits màxims, ja sigui l'anual o el total, o
tots dos, suposa un incompliment del requisit establert en la Llei de l'IRPF, cosa que
determina la pèrdua de la consideració del contracte d'assegurança com a pla
individual d'estalvi sistemàtic a l'efecte del seu tractament tributari. No obstant això, si,
com a conseqüència de disposició o exercici de dret de rescat, les primes aportades i
no rescatades no excedeixen els límits esmentats, el contracte recobrarà la seva
consideració de pla individual d'estalvi sistemàtic a l'efecte del seu tractament tributari,
sempre que, a més, compleixi els altres requisits establerts en la llei.
7.3 Què cal fer si se superen els límits d'aportacions en diversos PIES?
Els límits màxims d'aportacions previstos en la Llei de l'IRPF constitueixen un requisit
referit a la totalitat dels contractes que tinguin la consideració de pla individual d'estalvi
sistemàtic subscrits per un mateix contribuent, de manera que les primes aportades
cada any al conjunt d'aquests contractes no poden superar la quantia màxima anual, ni
tampoc poden excedir el límit total, tenint en compte, a aquest efecte, totes les
aportacions realitzades en els anys precedents. Com que aquests límits estan referits
al conjunt dels plans individuals d'estalvi sistemàtic subscrits per un mateix contribuent,
la realització d'aportacions que superin el límit anual o el límit total, o tots dos, afectarà
igualment el conjunt dels plans i determinarà la pèrdua de la consideració d'aquests
com a plans individuals d'estalvi sistemàtic a l'efecte del seu tractament tributari.
Un cop aclarit aquest punt, en cas que un contribuent tingui constituïts un o diversos
plans individuals d'estalvi sistemàtic amb una mateixa entitat asseguradora, cal
assenyalar que, amb caràcter general, l'aplicació del requisit dels límits d'aportacions
implicaria per a aquesta entitat la impossibilitat d'admetre aportacions al conjunt
d'aquests contractes si se superés el límit anual o total previst en aquesta norma, atès
que coneix les aportacions realitzades cada any pel contribuent. No obstant això, en
cas que excepcionalment s'hagin fet aportacions que superin el límit anual o total, o
tots dos, si el contribuent fa disposició o rescat, de manera que, una vegada efectuat,
les primes aportades i no rescatades, tenint en compte el conjunt de plans individuals
d'estalvi sistemàtic subscrits, no superen els límits esmentats, aquests contractes
recobraran la seva consideració de pla individual d'estalvi sistemàtic, sempre que
compleixin els altres requisits establerts en la llei.
El tractament descrit en els paràgrafs anteriors també serà aplicable en cas que s'hagi
superat el límit màxim anual o total, o tots dos, en les aportacions realitzades a
diversos plans individuals d'estalvi sistemàtic comercialitzats per diferents entitats
asseguradores, per bé que en aquest cas la impossibilitat d'admetre aportacions que
superin aquests límits per part d'una entitat asseguradora s'ha d'entendre limitada,
lògicament, als plans individuals d'estalvi sistemàtic del contribuent comercialitzats per
aquesta entitat. Pel que fa a la disposició o el rescat, quan aquest sigui parcial,
resultarà d'aplicació, en relació amb cada contracte d'assegurança en què es faci, la
normativa següent:
“En el cas de disposició parcial en contractes d'assegurança, per calcular el rendiment
del capital mobiliari es considerarà que la quantitat recuperada correspon a les primes
satisfetes en primer lloc, inclosa la seva rendibilitat corresponent.” D'altra banda, la Llei
de l'IRPF assenyala com a requisit del pla individual d'estalvi sistemàtic que:
"La primera prima satisfeta haurà de tenir una antiguitat superior a cinc anys en el
moment de la constitució de la renda vitalícia.” El paràgraf anterior s'ha d'entendre en
el sentit que la norma exigeix que, en el moment en què es constitueixi la renda
vitalícia, l'aportació al contracte més antiga hi hagi romàs durant un període que superi
almenys els cinc anys, per la qual cosa, en cas que s'hagi produït una disposició o un
rescat, les primes recuperades deixen de computar-se a l'efecte de l'impost en el
contracte d'assegurança a partir d'aquesta recuperació i, en conseqüència, no es
poden tenir en compte per al còmput de l'antiguitat requerida, la qual s'haurà de
computar des de la data de la primera aportació no recuperada.
7.4 Com tributen els rendiments originats en els rescats realitzats per adequar-se al
compliment dels límits anual i total?
La rendibilitat derivada de les disposicions o els rescats que el contribuent faci per
adequar-se al compliment del límit anual o total, o de tots dos, tributarà com a
rendiment del capital mobiliari procedent de contractes d'assegurança de vida, de
conformitat amb el que estableix l'article 25.3 de la Llei de l'IRPF.
7.5 Quina informació mínima cal per fer el traspàs entre dos PIES comercialitzats per
dues entitats asseguradores diferents?
.- S'haurà de detallar l'import de cadascuna de les primes de què procedeixi la provisió
matemàtica que es mobilitzi, així com la seva data d'aportació i l'import de la seva
rendibilitat corresponent generada fins a la data de la mobilització.
.- Si la mobilització és parcial, per tal de determinar quines primes juntament amb la
seva rendibilitat es mobilitzen, com que la provisió matemàtica del contracte està
composta per la suma de totes les primes i les seves rendibilitats, s'haurà de
considerar que la mobilització parcial d'aquesta provisió matemàtica implica igualment
el traspàs parcial de totes i cadascuna de les primes i de les seves rendibilitats
corresponents en la mateixa proporció que representi la provisió matemàtica
mobilitzada amb la provisió matemàtica total del contracte.
Per tant, en cas de mobilització parcial, la informació que caldrà proporcionar serà la
mateixa que s'ha indicat abans, és a dir, el desglossament de cada prima, la seva data
d'aportació i la seva rendibilitat respectiva, quantificades en la mateixa proporció que
suposi la provisió matemàtica mobilitzada en relació amb la provisió matemàtica total
del pla individual d'estalvi sistemàtic des del qual s'efectua la mobilització.
.- Pel que fa a la informació relativa a la rendibilitat, tant en la mobilització total com en
la parcial, s'haurà de comunicar de forma separada per a cadascuna de les primes,
sense que sigui suficient comunicar una única dada global, ja que davant d'un eventual
rescat posterior l'entitat asseguradora haurà de poder determinar el rendiment obtingut
a l'efecte de retencions.
7.6 Pot una assegurança de vida formalitzada abans de l'1 de gener del 2007 amb una
entitat asseguradora transformar-se en un pla individual d'estalvi sistemàtic d'una altra
entitat asseguradora?
En el supòsit plantejat, existirien dos contractes diferents: un contracte d'assegurança
celebrat amb una entitat asseguradora, que finalitza mitjançant l'obtenció per part del
contribuent d'un capital al seu venciment o com a conseqüència d'un rescat total, i la
constitució d'un nou contracte d'assegurança de renda vitalícia immediata amb una
altra entitat. Així, doncs, aquest supòsit no es pot conceptuar com a “transformació”
d'un contracte d'assegurança de vida en un PIES.
4.4.- GUANYS PATRIMONIALS EXCLOSOS DE GRAVAMEN EN SUPÒSITS DE REINVERSIÓ PER A CONTRIBUENTS MÉS GRANS DE 65 ANYS.
1.- L'EXEMPCIÓ DE LA PLUSVÀLUA SI ES CONTRACTA UNA ASSEGURANÇA
DE RENDES VITALÍCIES PER A CONTRIBUENTS MÉS GRANS DE 65 ANYS
Només coincideix amb els PIES en l'objectiu marcat per l'Administració d'afavorir el
contribuent sobre els períodes d'acumulació i la seva inversió posterior en
assegurances de rendes vitalícies com a complement al sistema públic de pensions.
Es podran excloure de gravamen els guanys patrimonials que es posin de manifest
amb motiu de la transmissió d'elements patrimonials per part de contribuents més
grans de 65 anys, sempre que l'import total obtingut per la transmissió es destini en el
termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu.
Per a l'aplicació de l'exempció s'hauran de complir:
a) El contracte de renda vitalícia s'haurà de subscriure entre el contribuent, que
tindrà la condició de beneficiari, i una entitat asseguradora.
1. En els contractes de renda vitalícia es podran establir mecanismes de reversió,
períodes certs de prestació o fórmules de contraassegurança en cas de
defunció una vegada constituïda la renda vitalícia.
b) La renda vitalícia s'haurà de constituir en el termini de sis mesos des de la data
de transmissió de l'element patrimonial, haurà de tenir una periodicitat inferior o
igual a l'any, s'haurà de començar a percebre en el termini d'un any des de la
seva constitució i l'import anual de les rendes no podrà variar en més d'un 5%
respecte a l'any anterior.
c) El contribuent haurà de comunicar a l'entitat asseguradora que la renda vitalícia
que es contracta constitueix la reinversió de l'import obtingut per la transmissió
d'elements patrimonials, a l'efecte de l'aplicació de l'exempció prevista.
La quantitat màxima total que a aquest efecte es podrà destinar a constituir rendes
vitalícies i que dóna dret a l'exempció és de 240.000 euros.
Quan l'import reinvertit sigui inferior al total del que s'hagi percebut en la transmissió,
només s'exclourà de tributació la part proporcional del guany patrimonial obtingut que
correspongui a la quantitat reinvertida.
Si, com a conseqüència de la reinversió de l'import d'una transmissió en una renda
vitalícia, se superés, tenint en compte les reinversions anteriors, la quantitat de
240.000 euros, només es considerarà reinvertit l'import de la diferència entre 240.000
euros i l'import de les reinversions anteriors.
L'anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda vitalícia
constituïda determinarà la submissió a gravamen del guany patrimonial corresponent.
En aquest cas, el contribuent imputarà el guany patrimonial no exempt a l'any de la
seva obtenció i practicarà l'autoliquidació complementària que correspongui, amb
inclusió dels interessos de demora, que es presentarà en el termini que hi hagi entre la
data en què es produeixi l'incompliment i la finalització del termini reglamentari de
declaració corresponent al període impositiu en què es produeixi aquest incompliment.
2.- DECLARACIONS INFORMATIVES
Les entitats asseguradores que comercialitzin les rendes vitalícies a què es refereix
l'article 42 d'aquest reglament hauran de remetre una declaració informativa en què, a
més de les seves dades d'identificació, faran constar la informació següent relativa als
titulars de les rendes vitalícies:
a) Nom, cognoms i número d'identificació fiscal.
b) Identificació de la renda vitalícia, la data de constitució i la prima aportada.
c) En cas d'anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda
vitalícia constituïda, la data d'anticipació.
La presentació d'aquesta declaració informativa es farà el mes de gener de cada any
en relació amb la informació corresponent a l'any immediatament anterior.
Aquesta declaració informativa s'efectuarà mitjançant el model 188.
4.5.- PLANS D'ESTALVI A LLARG TERMINI
1.- QUE ÉS UN PLA D'ESTALVI A LLARG TERMINI
Els plans d'estalvi a llarg termini es configuren des del seu naixement, el passat 1 de
gener del 2015, com aquells contractes celebrats entre el contribuent i una entitat
asseguradora o de crèdit que compleixin els requisits següents:
Els recursos aportats al pla d'estalvi a llarg termini s'han d'instrumentar a través d'una
o de successives assegurances individuals de vida, denominades assegurances
individuals de vida a llarg termini (d’ara endavant, AIELT), o bé a través de dipòsits i
contractes financers integrats en un compte individual d'estalvi a llarg termini (d’ara
endavant, CIELT).
Un contribuent només podrà ser titular de forma simultània d'un pla d'estalvi a llarg
termini.
Si ens centrem en les AIELT:
L'assegurança individual d'estalvi a llarg termini (AIELT) es configura com una
assegurança individual de vida diferent de les previstes en l'article 51 d'aquesta llei
(contribucions a sistemes de previsió social), que no cobreix contingències diferents de
les de supervivència o defunció, en què el mateix contribuent en serà el contractant,
l'assegurat i el beneficiari, excepte en el cas de defunció.
En el condicionat del contracte es farà constar de manera expressa i destacada que es
tracta d'una assegurança individual d'estalvi a llarg termini i les seves sigles (AIELT)
queden reservades als contractes celebrats a partir de l'1 de gener del 2015 que
compleixin els requisits previstos en aquesta llei.
L'AIELT mantindrà les característiques següents:
a) L'obertura del pla d'estalvi a llarg termini es produirà en el moment en
què se satisfaci la primera prima a l'AIELT i la seva extinció, en el
moment en què el contribuent efectuï qualsevol disposició o incompleixi
el límit d'aportacions previst, que comentarem a continuació.
b) Les aportacions al pla d'estalvi a llarg termini no poden ser superiors als
5.000 euros anuals en cap dels exercicis de vigència del pla.
IMPORTANT
A aquest efecte, en el cas de les AIELT no es considera que s'efectuen disposicions
quan, un cop arriba el seu venciment, l'entitat asseguradora destina, per ordre del
contribuent, l'import íntegre de la prestació a una nova AIELT contractada pel
contribuent amb la mateixa entitat. En aquests casos, l'aportació de la prestació a la
nova assegurança no computarà a l'efecte del límit màxim de 5.000 euros.
Així mateix, i per al còmput del termini previst de cinc anys (necessari per considerar
l'exempció del rendiment obtingut), s'agafarà com a referència la primera prima
satisfeta a la primera assegurança per la qual es van instrumentar les aportacions al
pla.
c) La disposició per part del contribuent del capital resultant del pla només
es podrà produir en forma de capital, per l'import total d'aquest, i no
serà possible que el contribuent en faci disposicions parcials.
d) L'entitat asseguradora haurà de garantir al contribuent la percepció, al
venciment de l'AIELT, d'almenys un capital equivalent al 85 per cent de
la suma de les primes satisfetes.
Les entitats contractants hauran d'informar, en concret, en els contractes, de manera
expressa i destacada, sobre l'import i la data a què es refereix la garantia de la lletra e)
de l'apartat 1 d'aquesta disposició addicional, així com de les condicions financeres en
què abans del venciment de l'assegurança individual de vida, del dipòsit o del
contracte financer es podrà disposar del capital resultant o fer-hi noves aportacions.
Les entitats contractants també hauran d'advertir en els contractes, de manera
expressa i destacada, que els contribuents només poden ser titulars d'un únic pla
d'estalvi a llarg termini de forma simultània, que no poden aportar-hi més de 5.000
euros a l'any i que no poden disposar parcialment del capital que es vagi constituint,
així com dels efectes fiscals derivats d'efectuar disposicions abans o després del
transcurs dels cinc anys des de la primera aportació.
Reglamentàriament es podran desenvolupar les condicions per a la mobilització
íntegra dels drets econòmics d'assegurances individuals d'estalvi a llarg termini, sense
que això impliqui la disposició dels recursos a l'efecte previst en la lletra ñ) de l'article 7
d'aquesta llei.
2.- EXISTEIXEN LÍMITS SOBRE ELS IMPORTS DE LES PRIMES?
Tal com ja hem comentat, les aportacions al pla d'estalvi a llarg termini no poden ser
superiors als 5.000 euros anuals en cap dels exercicis de vigència del pla.
3.- QUINA FISCALITAT S'APLICA?
Estaran exempts els rendiments positius del capital mobiliari procedents de les
assegurances de vida a través de les quals s'instrumentin els plans d'estalvi a llarg
termini, sempre que el contribuent no efectuï cap disposició del capital resultant del pla
abans que finalitzi el termini de cinc anys des de la seva obertura.
Qualsevol disposició del capital esmentat o l'incompliment de qualsevol altre requisit
dels previstos en la Llei d'IRPF abans de la finalització d'aquest termini determinarà
l'obligació d'integrar els rendiments a què es refereix el paràgraf anterior, generats
durant la vigència del pla, en el període impositiu en què es produeixi aquest
incompliment.
La disposició per part del contribuent del capital resultant del pla només es podrà
produir en forma de capital i per l'import total d'aquest, No és possible que el
contribuent en faci disposicions parcials.
Si abans de la finalització del termini previst de cinc anys es produeix qualsevol
disposició del capital resultant o s'incompleix el límit d'aportacions previst (5.000 euros
a l'any), l'entitat haurà de practicar una retenció o un pagament a compte sobre els
rendiments de capital mobiliari positius obtinguts des de l'obertura del pla, inclosos els
que es poguessin obtenir amb motiu de l'extinció d'aquest.
Els rendiments del capital mobiliari negatius que, si escau, s'obtinguin durant la
vigència del pla d'estalvi a llarg termini, inclosos els que es puguin obtenir amb motiu
de l'extinció del pla, s'imputaran al període impositiu en què es produeixi aquesta
extinció i únicament en la part de l'import total d'aquests rendiments negatius que
excedeixi la suma dels rendiments del mateix pla als quals hagués resultat d'aplicació
l'exempció.
4.- TRASPASSOS ENTRE PLANS D'ESTALVI A LLARG TERMINI
El titular d'un pla d'estalvi a llarg termini podrà mobilitzar íntegrament els drets
econòmics de l'assegurança individual d'estalvi a llarg termini i els fons constituïts en el
compte individual d'estalvi a llarg termini a un altre pla d'estalvi a llarg termini, del qual
serà titular, sense que això impliqui la disposició dels recursos, a l'efecte previst per
considerar l'exempció del rendiment, en les condicions següents:
La mobilització no serà possible en aquells casos en què recaigui algun embargament,
càrrega, pignoració o limitació de disposició legal o contractual sobre els drets
econòmics o sobre els fons.
Per efectuar la mobilització, el titular del pla d'estalvi a llarg termini s'haurà d'adreçar a
l'entitat asseguradora o de crèdit de destí i lliurar-li, juntament amb la seva sol·licitud,
la identificació de l'entitat d'origen i del pla d'estalvi a llarg termini d'origen des del qual
es farà la mobilització. La sol·licitud incorporarà una comunicació adreçada a l'entitat
d'origen per tal que aquesta ordeni el traspàs i inclourà una autorització del titular del
pla d'estalvi a llarg termini a l'entitat de destí perquè, en nom seu, pugui sol·licitar a
l'entitat d'origen la mobilització, així com tota la informació financera i fiscal necessària
per fer-la. En concret, l'entitat d'origen haurà de comunicar la data d'obertura del pla
d'estalvi a llarg termini, les quantitats aportades durant l'any en curs i, per separat,
l'import total dels rendiments de capital mobiliari positius i negatius que s'hagin produït
des de l'obertura, inclosos els que es puguin produir amb motiu de la mobilització.
L'entitat de destí haurà d'advertir el contribuent, de manera expressa i destacada, que,
segons les condicions específiques del contracte d'assegurança, de dipòsit o financer
en individual d'estalvi a llarg termini, l'import de la mobilització pot ser inferior a l'import
garantit per l'entitat d'origen.
Si hi ha convenis o contractes que permetin gestionar les sol·licituds de mobilització a
través de mediadors o de les xarxes comercials d'altres entitats, la presentació de la
sol·licitud en qualsevol establiment d'aquests s'entendrà realitzada a l'entitat de destí.
En el termini màxim de cinc dies hàbils des que l'entitat de destí disposi de la totalitat
de la documentació necessària, aquesta, a més de comprovar el compliment dels
requisits establerts reglamentàriament per a aquesta mobilització, haurà de comunicar
la sol·licitud a l'entitat d'origen indicant, almenys, el pla d'estalvi a llarg termini de destí,
l'entitat de destí i les dades del compte al qual s'ha de fer la transferència.
En un termini màxim de deu dies hàbils a comptar de la recepció per part de l'entitat
d'origen de la sol·licitud amb la documentació corresponent, aquesta entitat haurà
d'ordenar la transferència bancària i remetre a l'entitat de destí tota la informació
financera i fiscal necessària per al traspàs.
No es podran aplicar penalitzacions, despeses ni descomptes a l'import d'aquesta
mobilització que es generin com a conseqüència del traspàs de fons.
En els procediments de mobilitzacions a què es refereix aquesta disposició addicional,
s'autoritza que la transmissió de la sol·licitud de traspàs, la transferència d'efectiu i la
transmissió de la informació entre les entitats intervinents es puguin fer a través del
Sistema Nacional de Compensació Electrònica, mitjançant les operacions que, per a
aquests supòsits, s'habilitin en aquest sistema.
5.- DECLARACIONS INFORMATIVES
Les entitats asseguradores o de crèdit que comercialitzin plans d'estalvi a llarg termini
hauran de remetre una declaració informativa (Model 280) en què, a més de les seves
dades d'identificació, faran constar la informació següent relativa a aquells que hagin
estat titulars del pla d'estalvi a llarg termini durant l'exercici:
a) Nom, cognoms i número d'identificació fiscal.
b) Identificació del pla d'estalvi a llarg termini del qual sigui titular.
c) Data d'obertura del pla d'estalvi a llarg termini. Si s'han mobilitzat els recursos del
pla, es tindrà en compte la data original.
d) Aportacions realitzades al pla d'estalvi a llarg termini durant l'exercici, incloses, si
escau, les anteriors a la mobilització del pla.
e) Rendiments del capital mobiliari positius i negatius obtinguts durant l'exercici.
f) En cas d'extinció del pla d'estalvi a llarg termini, es faran constar la data d'extinció, la
totalitat dels rendiments del capital mobiliari positius i negatius obtinguts des de
l'obertura del pla i la base del pagament a compte que, si escau, s'hagi de fer.
La presentació d'aquesta declaració informativa es farà el mes de febrer de cada any
en relació amb la informació corresponent a l'any immediatament anterior.
4.6.- ASSEGURANCES DE VIDA GENERADORES DE
RENDIMENTS DE TREBALL
En apartats anteriors hem parlat de certes assegurances de vida les prestacions de les
quals tributen per l'ISD, i també hem comentat la fiscalitat d'aquelles assegurances
que, com que tributen per l'IRPF, qualifiquen els seus rendiments com a procedents
del capital mobiliari.
Ara ens queda parlar sobre aquelles assegurances col·lectives (diferents dels plans de
previsió empresarial i dels PPA) que instrumenten els compromisos per pensions
assumits per les empreses.
Les característiques principals d'aquestes assegurances són:
a) Revestiran la forma d'assegurança col·lectiva sobre la vida o el pla de previsió
social empresarial, en què la condició d'assegurat correspondrà al treballador i
la de beneficiari a les persones en favor de les quals es generin les pensions
segons els compromisos assumits.
b) No es podran concedir al prenedor bestretes sobre la prestació assegurada.
c) El prenedor no podrà cedir ni pignorar la pòlissa.
d) Els drets de rescat i reducció del prenedor només es podran exercir a fi de
mantenir en la pòlissa la cobertura adequada dels seus compromisos per
pensions vigents en cada moment o a l'efecte exclusiu de la integració dels
compromisos coberts en aquesta pòlissa en un altre contracte d'assegurança,
en un pla de previsió social empresarial o en un pla de pensions. En aquest
últim cas, la nova asseguradora o el nou pla de pensions assumirà la cobertura
total dels compromisos per pensions esmentats.
e) S'hauran d'individualitzar les inversions corresponents a cada pòlissa.
f) La quantia del dret de rescat no podrà ser inferior al valor de realització dels
actius que representin la inversió de les provisions tècniques corresponents.
Es consideraran rendiments del treball que s'hauran d'incloure en la base imposable
general de l'IRPF:
Les primes satisfetes per l'empresari
Les contribucions o les aportacions satisfetes pels empresaris per fer front als
compromisos per pensions en els termes previstos per la disposició addicional primera
del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, i en la seva
normativa de desenvolupament, quan aquelles siguin imputades a les persones a qui
es vinculin les prestacions. Aquesta imputació fiscal tindrà caràcter voluntari en els
contractes d'assegurança col·lectiva diferents dels plans de previsió social
empresarial, i la decisió que s'adopti s'haurà de mantenir pel que fa a la resta de les
primes que se satisfacin fins a l'extinció del contracte d'assegurança. No obstant això,
la imputació fiscal tindrà caràcter obligatori en els contractes d'assegurança de risc.
Quan els contractes d'assegurança cobreixin conjuntament les contingències de
jubilació i de defunció o incapacitat, serà obligatòria la imputació fiscal de la part de les
primes satisfetes que correspongui al capital en risc per defunció o incapacitat, sempre
que l'import d'aquesta part superi els 50 euros anuals. A aquest efecte, es considera
capital en risc la diferència entre el capital assegurat per a defunció o incapacitat i la
provisió matemàtica.
No obstant el que preveu el paràgraf anterior, en qualsevol cas, la imputació fiscal de
primes dels contractes d'assegurança esmentats serà obligatòria per l'import que
superi els 100.000 euros anuals per contribuent i respecte al mateix empresari,
excepte en les assegurances col·lectives contractades a conseqüència
d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que disposa l'article 51 de
l'Estatut dels Treballadors.
Les prestacions percebudes pel treballador
Les prestacions per jubilació i invalidesa percebudes pels beneficiaris de contractes
d'assegurança col·lectiva, diferents dels plans de previsió social empresarial, que
instrumentin els compromisos per pensions assumits per les empreses, en els termes
previstos en la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels
plans i fons de pensions i en la seva normativa de desenvolupament, en la mesura que
la seva quantia superi les contribucions imputades fiscalment i les aportacions
realitzades directament pel treballador.
4.7 - PLANS DE PENSIONS I PLANS DE PREVISIÓ
ASSEGURATS (PPA)
INTRODUCCIÓ
La publicació d'aquest apartat dedicat a la fiscalitat dels plans de pensions i dels plans
de previsió assegurats (figures anàlogues des d'un punt de vista fiscal) té com a
objecte resumir les coordenades de naturalesa tributària que incidiran de manera
significativa en la contractació dels nostres plans de pensions i plans de previsió
assegurats.
El component d'estalvi fiscal és un factor molt significatiu que cal tenir en compte en la
contractació d'aquests productes.
La metodologia emprada segueix l'esquema de tot el manual i estructura la informació
en dos aspectes:
.- Fiscalitat de les aportacions
.- Fiscalitat de les prestacions/traspassos
Notes:
.- Tenint en compte la finalitat del manual, hem de referir l'àmbit espacial d'aquest al context
general del territori comú de l'Estat espanyol i als residents en aquest.
.- Qualsevol referència a la fiscalitat de plans de pensions s'ha de fer extensiva als plans de
previsió assegurats.
NORMATIVA LEGAL
Les disposicions principals de caràcter estatal i autonòmic en el context de la fiscalitat
aplicada a les operacions de plans de pensions, són:
Llei 35/2006 Llei de l'IRPF
RD 439/2007 Reglament de la Llei de l'IRPF
RDL 1/2002 Text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions
RD 304/2004 Reglament de plans i fons de pensions
DICCIONARI BREU
Els plans de pensions s'han de definir com sistemes de previsió voluntària que
complementen el sistema de prestació de pensions de la Seguretat Social i
contribueixen a proporcionar als seus partícips o beneficiaris una renda, sobretot en
els casos de:
.- Jubilació
.- Defunció
.- Incapacitat laboral total i permanent per a la professió habitual o absoluta i
permanent per a qualsevol feina i la gran invalidesa.
.- Dependència severa o gran dependència del partícip
A Espanya, el desfasament existent entre l'evolució del nombre de persones que
cotitzen a la Seguretat Social i el grau assistencial actual que aquest sistema públic de
pensions ofereix cada vegada a més pensionistes, contribueix en gran mesura al fet
que els plans de pensions s'hagin de consolidar en un futur immediat com un dels
pilars principals de l'estalvi privat i com un veritable garant d'un sistema diferit de
previsió social alternativa.
Abans de començar l'estudi sobre el règim fiscal d'aportacions, prestacions i
traspassos, dedicarem un apartat a repassar un resum de termes que adjuntem com a
diccionari breu.
CONCEPTES
Pla de pensions: Sistema de previsió social voluntària que defineix el dret de les
persones a favor de les quals es constitueix a percebre rendes o capitals per jubilació,
supervivència, viduïtat, orfandat o invalidesa, les obligacions de contribució a aquest i
les regles de la seva constitució i el seu funcionament.
Es constitueixen voluntàriament, les seves prestacions no seran, en cap cas,
substitutives de les preceptives en el règim corresponent de la Seguretat Social i
tenen, en conseqüència, caràcter privat i complementari o no d'aquelles.
Fons de pensions: Patrimoni creat amb la finalitat exclusiva d'acomplir les
prestacions establertes en els plans de pensions integrats en aquest.
Un fons de pensions pot integrar un o diversos plans de pensions.
Promotor del pla: Qualsevol entitat, corporació, societat, empresa, associació,
sindicat o col·lectiu de qualsevol classe que insti la seva creació.
Partícips: Són sempre persones físiques en interès de les quals es crea el pla, amb
independència de si hi fan aportacions o no.
Beneficiaris: Són les persones físiques amb dret a la percepció de prestacions, tant si
n'han estat partícips com si no.
Societat gestora de FP: Societats anònimes l'objecte exclusiu de les quals sigui
l'administració de FP. També podran ser-ho les entitats asseguradores autoritzades
per operar a Espanya en el ram d'assegurança directe sobre la vida i les mutualitats de
previsió social.
Societat dipositària de FP: Entitats de crèdit la missió principal de les quals és la
custòdia i el dipòsit dels valors mobiliaris i dels altres actius financers integrats en els
FP.
Sistema individual: Els partícips són persones físiques i el promotor és una entitat
financera.
Sistema d'ocupació: Els partícips són els empleats d'una empresa o una institució.
Sistema associat: Els partícips són membres d'una associació, un sindicat, un gremi
o un col·lectiu.
FISCALITAT DE LES APORTACIONS
Les aportacions a un pla individual de pensions procedeixen normalment de les
aportacions del partícip mateix, per bé que en certes circumstàncies es podrien donar
també altres supòsits, com les aportacions realitzades a favor del cònjuge o a favor de
discapacitats.
Els articles 51, 52 i 53 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, (Llei de l'IRPF) regulen
el règim de reduccions de la base imposable per a cada situació.
Així, doncs:
a) Limiti financer (límit d'aportació): El conjunt de les aportacions anuals
màximes a sistemes de previsió social (plans de pensions, mutualitats de
previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social
empresarial i assegurances privades de dependència) que poden donar dret a
reduir la base imposable (incloses les que hagin estat imputades pels
promotors) no pot superar els 8.000 €.
b) Límit fiscal (límit de reducció): Com a límit màxim conjunt per a les
reduccions previstes en l'apartat anterior, s'aplicarà la més baixa de les
quantitats següents:
.- 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques
percebuts individualment en l'exercici.
.- 8.000 € anuals
c) Els partícips que hagin efectuat aportacions dins del límit financer als sistemes
de previsió social podran reduir en els cinc exercicis següents les quantitats
aportades, incloses, si escau, les aportacions del promotor que els hagin estat
imputades que no hagin estat objecte de reducció en la base imposable per
insuficiència d'aquesta o per l'aplicació del límit percentual establert en l'apartat
anterior.
Aquesta regla no serà aplicable a les aportacions i les contribucions que
superin els límits màxims previstos com a límit financer.
d) Existeix un règim especial d'aportacions a favor de plans de pensions de
participis discapacitats (minusvalidesa física igual o superior al 65% o psíquica
igual o superior al 33%, així com de les persones que tinguin una incapacitat
declarada judicialment). El límit anual entre aportacions a favor i pròpies no
superarà l'import de 24.250 €.
e) Independentment de les reduccions realitzades d'acord amb els límits anteriors,
els contribuents els cònjuges dels quals no obtinguin rendes que s'hagin
d'integrar en la base imposable, o que les obtinguin en un import inferior als
8.000 € anuals, podran reduir en la base imposable les aportacions realitzades
a plans de pensions dels quals siguin partícips aquests cònjuges, amb el límit
màxim de 2.500 € anuals.
Aquestes aportacions no estaran subjectes a l'impost sobre successions i
donacions.
f) Aportacions realitzades amb posterioritat a la jubilació:
Ja com a novetat des del 2007, es permet que un partícip ja jubilat, però que
encara no ha cobrat la prestació per aquest concepte perquè ha decidit i comunicat
la seva intenció de cobrar-la en una data posterior, pugui continuar fent
aportacions per a la cobertura de jubilació (i beneficiant-se de la reducció fiscal
consegüent) i, un cop arribi la data que hagi fixat per al cobrament d'aquesta
prestació, pugui cobrar també les quanties aportades des que es va jubilar fins al
dia en què comença a cobrar aquesta prestació.
Tanmateix, s'adverteix que, en cas que el partícip jubilat ja hagi cobrat la prestació
de jubilació, les aportacions posteriors que faci només les podrà cobrar per la
contingència de dependència, o bé les cobraran els beneficiaris del pla per la de
defunció.
Nota: Amb l'excepció dels plans de previsió assegurats, ja que la garantia principal
és la de jubilació i, si desapareix aquesta cobertura, l'assegurança no podria
continuar.
FISCALITAT DE LES PRESTACIONS
Les prestacions percebudes pels beneficiaris, tant en forma de capital com en forma
de renda (fins i tot per defunció del partícip), es consideraran sotmeses a l'IRPF del
beneficiari, es qualificaran com a rendiments íntegres del treball i s'integraran en la
seva totalitat en la seva base imposable general (ja no és possible la reducció del 40%
que es podia aplicar en certs supòsits per a l'antiga Llei de l'IRPF).
Tanmateix, la disposició transitòria dotzena de la Llei de l'IRPF actual dissenya un
règim transitori per a la fiscalitat de les prestacions de plans de pensions, mutualitats
de previsió social i plans de previsió assegurats.
a) Per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes abans de l'1 de
gener del 2007, els beneficiaris podran aplicar el règim financer i, si escau,
aplicar la reducció prevista en l'article 17 del text refós de la Llei de l'IRPF
vigent en data de 31 de desembre del 2006 (antiga reducció del 40%).
b) Per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes a partir de l'1
de gener del 2007, per la part corresponent a aportacions realitzades fins al 31
de desembre del 2006, els beneficiaris podran aplicar la reducció comentada
en el paràgraf anterior.
Sobre l'import íntegre de la prestació (percepció dels drets consolidats en el pla)
s'aplicarà la retenció a compte en el percentatge que correspongui segons les taules
aprovades.
Es tributa per l'import percebut, independentment que aquest pugui representar una
quantitat inferior a l'aportada.
El règim transitori previst en la disposició transitòria dotzena només es podrà aplicar, si
escau, a les prestacions percebudes en l'exercici en què es produeixi la contingència
corresponent o en els dos exercicis següents.
No obstant això, en el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2011 a
2014, el règim transitori només es podrà aplicar, si escau, a les prestacions
percebudes fins a la finalització del vuitè exercici següent a aquell en què es va produir
la contingència corresponent. En el cas de contingències esdevingudes en l'exercici
2010 o en exercicis anteriors, el règim transitori només es podrà aplicar, si escau, a les
prestacions percebudes fins al 31 de desembre del 2018.
Any esdeveniment contingència Termini màxim per a cobrament
amb reducció 40%
2008 o anterior 31/12/2018
2009 31/12/2018
2010 31/12/2018
2011 31/12/2019
2012 31/12/2020
2013 31/12/2021
2014 31/12/2022
2015 o posterior 31/12 + 2 anys
FISCALITAT DELS TRASPASSOS
Tal com ja passava anteriorment amb els traspassos entre plans de pensions, i com a
novetat a partir de l'any 2007, es podran traspassar sense cap cost fiscal alguns dels
drets consolidats des de plans de pensions als productes PPA, i viceversa.
En conseqüència, aquesta mobilització (total o parcial) no produirà cap rendiment
fiscal que s'hagi d'integrar en la base imposable del client.
QÜESTIONS PRÀCTIQUES
APORTACIONS A PLANS DE PENSIONS INDIVIDUALS
1.- Qui pot fer aportacions al pla de pensions?
Només poden fer aportacions als plans de pensions individuals els partícips mateixos,
sense perjudici del règim especial de persones amb discapacitat i del règim
d'aportacions a favor del cònjuge.
2.- Una mateixa persona pot contractar diversos plans de pensions?
Per descomptat. Sempre que es respectin els límits financers en vigor, es pot ser
partícip d'un o de diversos plans, fins i tot de modalitats diferents (treball i associats).
3.- Necessito aportar sempre amb la mateixa periodicitat i el mateix import?
Hi ha flexibilitat total a l'hora de fer aportacions i tant la quantia com la seva periodicitat
es poden establir lliurement o es poden suspendre i reprendre en un altre moment.
4.- Puc aportar-hi qualsevol import, segons el meu poder adquisitiu i/o les meves
preferències?
Sí, sempre que no se superin els límits financers.
Recordem que:
El conjunt de les aportacions anuals màximes a sistemes de previsió social (plans de
pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió
social empresarial i assegurances privades de dependència) que poden donar dret a
reduir la base imposable (incloses les que hagin estat imputades pels promotors) no
pot superar els 8.000 €.
5.- Què vol dir que un pla de pensions és un instrument de previsió de tributació
diferida?
L'ajornament de la tributació és un dels factors que cal tenir molt en compte a l'hora de
contractar aquests productes, per l'estalvi fiscal que es pot aconseguir.
El fet de minorar els nostres rendiments sotmesos a tributació a mesura que apliquem
anualment la deducció de les nostres aportacions i diferim la seva tributació al moment
en què percebem els drets consolidats del nostre pla, contribueix a la generació d'un
estalvi fiscal important.
6.- Puc deduir anualment totes les aportacions fetes en aquest període?
Sí, sempre que no se superin els límits fiscals en vigor:
Import menor de les quantitats següents:
.- 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques
percebuts individualment durant l'exercici
.- 8.000 €
7.- Què passa si les meves aportacions superen els límits financers?
Les entitats gestores del fons de pensions estan obligades a vigilar el compliment
estricte del límit financer d'aportacions, tot i que es podrien produir excessos si un
mateix client fa diverses aportacions a diferents fons de pensions, per la qual cosa, en
el seu conjunt, el control es fa molt complicat.
Si es produeix un excés, el partícip també està obligat a comunicar-lo i l'ha de retirar
abans del 30 de juny de l'any següent, sense aplicació de cap sanció. Un cop hagi
passat aquesta data, l'incompliment dels límits financers es pot sancionar amb una
multa del 50% aplicada sobre l'excés.
8.- Què passa si les meves aportacions excedeixen els límits fiscals?
Si en un any l'aportació realitzada (complint els límits financers) no es pot reduir en la
seva totalitat perquè supera el límit percentual sobre els rendiments o bé perquè la
base
imposable és negativa, l'excés es podria aplicar-se amb un límit igual en els cinc anys
següents.
9.- Un partícip jubilat pot continuar aportant al pla per a la garantia de jubilació?
Sí, sempre que no hagi iniciat el cobrament de la prestació per jubilació.
10.- Un partícip que no té rendiments del treball ni d'activitats econòmiques pot
contractar un pla de pensions?
Sí, no hi ha cap obstacle legal, però el fet que la quantia de l'incentiu fiscal es vinculi a
l'import dels rendiments del treball o d'activitats econòmiques sembla limitar el grup de
destinataris d'aquest tipus de productes.
Aquesta contractació seria sota límits, adequada en el supòsit d'aportacions a favor de
plans de pensions del cònjuge que no obté aquest tipus d'ingressos en un import
superior als 8.000 euros anuals.
El cònjuge que aporta, independentment de la reducció de les seves pròpies
aportacions, podria gaudir d'una nova reducció en la seva base imposable amb un límit
de 2.500 euros.
11.- Quin seria el límit d'aportacions per a un matrimoni que fa la seva declaració
anual d'IRPF de manera conjunta?
En cas de declaració conjunta, tant els límits financers com els fiscals es multiplicarien
per dos.
12.- Les aportacions transfrontereres a plans de pensions en l'entorn de la UE
tenen el mateix tractament fiscal que les nacionals?
Sí, la Llei de l'IRPF actual disposa que:
Les aportacions realitzades pels partícips als plans de pensions regulats en la
Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003,
relativa a les activitats i la supervisió de fons de pensions de treball, incloses les
contribucions efectuades per les empreses promotores, sempre que es compleixin els
següents requisits:
a) Que les contribucions s'imputin fiscalment al partícip a qui es vincula la prestació.
b) Que es transmeti al partícip de forma irrevocable el dret a la percepció de la
prestació futura.
c) Que es transmeti al partícip la titularitat dels recursos en què consisteixi aquesta
contribució.
d) Les contingències cobertes hauran de ser les previstes en l'article 8.6 del text refós
de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat mitjançant el Reial decret
legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.
13.- En cas de defunció del partícip, el beneficiari del pla de pensions pot
continuar fent aportacions?
No, només podria:
a) Cobrar la prestació
b) No cobrar i mantenir-se en situació de suspens de noves aportacions
c) Fer el traspàs a un altre PP
PRESTACIONS
1.- Com tributen les prestacions derivades de la defunció del partícip?
La prestació de defunció tributaria com a rendiments del treball (IRPF) en la base
imposable del beneficiari i, per tant, no estaria sotmesa a l'impost de successions i
donacions.
2.- El rendiment sotmès a tributació és la diferència entre el que percebo i les
aportacions que he anat fent durant la vida del pla?
NO, el rendiment íntegre sotmès a tributació es correspon amb l'import íntegre
percebut. Les aportacions ja es van deduir en cadascun dels exercicis en què es van
anar fent.
3.- Què s'entén per drets consolidats?
Els drets consolidats d'un partícip es corresponen amb el valor econòmic cert en un
moment determinat derivat de les participacions que posseeix.
L'equació de bescanvi s'obté multiplicant el nombre d'unitats propietat del partícip pel
valor unitari en euros en una data concreta.
4.- Si quan percebo els drets consolidats del meu pla rebo menys import que les
aportacions que he fet, he de tributar?
Sí, ja que, tal com dèiem en la qüestió núm. 2: El rendiment sotmès a tributació s'ha de
correspondre amb l'import íntegre percebut.
5.- Quan percebi l'import dels meus drets consolidats, m'aplicaran alguna
retenció?
SI, l'import íntegre queda sotmès a retenció a compte de l'IRPF dins el capítol de
Retenció sobre rendiments del treball
6.- Com tributarien les prestacions d'un pla de pensions? Hi ha la possibilitat
d'aplicar una reducció del 40%?
Avui dia ha desaparegut aquest avantatge pel rendiment originat per aportacions
realitzades des de l'1 de gener del 2007, ja que, tant si es percep la prestació en forma
de renda com en forma de capital, el rendiment sotmès a tributació coincidirà amb
l'import íntegre percebut (sense minorar la quantitat per la retenció a compte).
No obstant això, la disposició transitòria dotzena de la Llei 35/2006 (Llei de l'IRPF)
disposa que per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes a partir de
l'1 de gener del 2007, per la part corresponent a aportacions fetes fins al 31 de
desembre del 2006, els beneficiaris podran aplicar el règim antic (reducció del 40%).
No obstant això, en el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2011 a
2014, el règim transitori només es podrà aplicar, si escau, a les prestacions
percebudes fins a la finalització del vuitè exercici següent a aquell en què es va produir
la contingència corresponent. En el cas de contingències esdevingudes en l'exercici
2010 o en exercicis anteriors, el règim transitori només es podrà aplicar, si escau, a les
prestacions percebudes fins al 31 de desembre del 2018.
Any esdeveniment
contingència
Termini màxim per a cobrament
amb reducció 40%
2008 o anterior 31/12/2018
2009 31/12/2018
2010 31/12/2018
2011 31/12/2019
2012 31/12/2020
2013 31/12/2021
2014 31/12/2022
2015 o posterior 31/12 + 2 anys
7.- He contractat amb una entitat bancària un pla de pensions amb rendibilitat
garantida. Com tributen les prestacions derivades del pla?
La rendibilitat oferta per l'entitat comercialitzadora del pla està garantida per l'entitat
financera, no pel pla de pensions ni per la seva entitat gestora, per la qual cosa no és
una prestació del pla.
Per tant, l'import obtingut si el valor dels drets consolidats és inferior al previst en el
compromís pactat per al pagament s'ha de considerar una “extrarendibilitat”, que
tributarà com a “Rendiments de capital mobiliari”.
Atès que l'obligació del pagament sorgeix en un moment determinat, pel fet de complir-
se certes condicions, no seria aplicable cap percentatge de reducció derivat d'allò que
disposa la DT dotzena de la Llei de l'IRPF.
8.- Com rep Hisenda la informació de les nostres aportacions i prestacions de
plans de pensions?
L'entitat gestora del fons a què està adscrit el pla de pensions del qual és partícip el
client té l'obligació legal de comunicar anualment aquestes dades mitjançant els
models 345 i 190.
9.- La tributació amb reducció del 40% de la prestació satisfeta en forma de
capital amb aplicació de la DT dotzena de la Llei de l'IRPF depèn del nombre de
plans que tingui contractats? De l'any de percepció?
Encara que financerament es puguin obtenir tants capitals com plans de pensions es
tinguin contractats, el tractament que la Llei de l'IRPF atorga des del punt de vista
fiscal a les prestacions en forma de capital es refereix al mateix partícip i respecte a
una mateixa contingència.
D'aquesta manera, i independentment del nombre de plans de pensions que tingui
contractats una persona, la reducció del 40% només es podrà aplicar sobre les
quantitats percebudes en un únic any i sempre que hagin transcorregut dos anys entre
la primera aportació i el moment de la jubilació, i no és obligatori aplicar aquesta
reducció al primer capital percebut.
La resta de les quantitats satisfetes del conjunt de plans de pensions de què sigui
titular el client tindrà el tractament tributari de les prestacions en forma de renda, sense
cap reducció.
10.- Quan va arribar el moment de la meva jubilació, vaig optar per cobrar la
meva prestació en forma de renda i, després de tres mesos, rescataré l'import
pendent en un únic pagament. Em podré aplicar la reducció del 40% del capital
que es correspongui amb les aportacions fetes fins al 31 de desembre del 2006?
Sí, tal com apareix en diverses consultes vinculants publicades per la Direcció General
de Tributs.
11.- Es poden embargar els drets consolidats dels plans de pensions?
Els drets consolidats no es poden embargar fins al moment de la seva percepció.
12.- Fins quan es pot aplicar la transitòria dotzena?
El règim transitori previst en aquesta disposició només es podrà aplicar, si escau, a les
prestacions percebudes en l'exercici en què es produeixi la contingència corresponent
o en els dos exercicis següents.
No obstant això, en el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2011 a
2014, el règim transitori només es podrà aplicar, si escau, a les prestacions
percebudes fins a la finalització del vuitè exercici següent a aquell en què es va produir
la contingència corresponent. En el cas de contingències esdevingudes en l'exercici
2010 o en exercicis anteriors, el règim transitori només es podrà aplicar, si escau, a les
prestacions percebudes fins al 31 de desembre del 2018.
12.- La reforma fiscal ha creat noves finestres de liquiditat?
Sí, ja que es podrà disposar dels drets consolidats corresponents a aportacions fetes a
partir de l'1 de gener del 2015 un cop aquestes tinguin deu anys d'antiguitat. I també
indica que “es podrà disposar dels drets econòmics que el partícip tingui en data de 31
de desembre del 2014 un cop transcorrin deu anys”. Això implica que, en qualsevol
cas, les aportacions i els drets no es podran fer líquids abans de l'1 de gener del 2025.
Aquest règim de liquiditat s'aplicarà tant als plans de pensions individuals i associats
com en el cas dels plans de previsió assegurats, els plans de previsió social
empresarial i els contractes d'assegurances subscrits amb mutualitats de previsió
social que redueixen la base imposable de l'IRPF, segons l'article 51 de la Llei
35/2006.
TRASPASSOS
1.- Puc traspassar els meus drets consolidats d'un pla de pensions individual a
un de treball?
Sí, sempre que ho permetin les especificacions del pla de pensions.
Pel que fa a la recíproca, un partícip d'un pla de treball només podrà traspassar els
drets consolidats per extinció de la relació laboral o de serveis amb l'entitat promotora.
La mobilització pot ser a un pla de pensions d'ocupació, individual o associat.
2.- Puc traspassar els meus drets d'un pla de pensions individual a un pla de
previsió assegurat sense cap cost fiscal?
Sí, el traspàs entre aquestes dues figures de previsió social no té cap cost fiscal, ja
que es mobilitzen drets consolidats sense percepció de rendes.
3.- És possible mobilitzar els meus drets consolidats entre plans de pensions de
diferents estats membres de la Unió Europea?
De moment, a Espanya no s'ha fet la transposició de directives comunitàries que
emparin la portabilitat dels drets consolidats entre sistemes o fons de pensions dels
diferents estats membres.
Com que aquesta portabilitat no està prevista, ens haurem d'atenir a allò que disposa
la legislació de l'estat d'origen del pla, de tal manera que serà aquesta legislació la que
determinarà si es poden fer efectius els drets consolidats (amb la tributació que
correspongui) i invertir-los en un altre estat membre, tenint en compte, si escau, els
límits màxims d'aportació.
4 - El regal que m'ofereixen per traspassar els drets consolidats d'un pla de
pensions a un altre pla comercialitzat per una altra entitat, està exempt de
tributació?
Els regals en metàl·lic o en espècie que les diferents entitats comercialitzadores lliuren
a clients nous que han traspassat els seus drets des d'un altre pla de pensions no
estan exempts de tributació.
La consideració que tenen és la de rendiments de capital mobiliari i estan sotmesos a
la retenció o l'ingrés a compte corresponent.
