Manual d'ús de l'estàndard oral.pdf

Co'ecci: Ed ucaci. Ma terials Director de la collccci: G uiJleflno Qnin1ni

,

Index

lWMg a la pnmem ed,CI, Anlom F~rr(Utdo .. .... , IntroduccI .. Nola a la de,ena edIcI COO"C '>"."lenlal v 9 La h, la represemaci grfica de X.I ,'_

10 11

, ~

EI, sons de la "' . Aplecs cOllSonnlics dUl' del mOl Enllayos fnics ___ , __ , __

III. L' ACC~;:>IT UAI I Els accents sccunJans. 2 Desplaaments de la "ocal lma 3 Topnn11S 4 AnlfOpmnlS

"

"

n 3J) 3J) 32 _" 36 36

"

39 39 .,

" " " .w 45

'" "

" 5'

53 53 5' 57

7

I \~ EL G ~E'E I ).10(, de gnere ambig.u, :2 El gnere, la s~ mnlica dels mors 3 Cann! de gnere -I ).10(, de doble (Nnmmci6,. 5 El gnnc i le l professions 6.. Smla~11 dlscnmmacI6 ~uuaJ

\': EL PLURAL I Diversllat nommll\'a .. :2 Remarques sobre el nombre . . , l'1nral, lc_"calll/.als 4 Formes n,,-anable. 5 Plural de paraules composte . 6 Plural de paraules ~strangere, __

VI. L' ARTI C LE 1 )'lorfologi3 2 Smta:\ , 3 L'article ICISona!.

\' 11 . L'Al\O;\ IE:'>IXf ARTI CLE NEUTRE 1 llll rOOw:ci6 . 2 Valor abSlraCtlU 3 \'alormlcnslu .. LocUCions

VIII . EL.S_OK \ lOSIRL\T W S 1 .\Jorfologm 2 Di,", ." 3 El, pronoms neutres.. .. Inkrfe,oclcs d's ..

I X. EU. r'Oss~:SSIUS I \'arranls ,alenclanes.. 2 Els possess ius tons J . Smtax, del s possesSius .

" Aml>'gunat Jei-l pos,e,slUs

5 lnterfc ri:nciu del castell_ 6 lntcrti:ri:nctC5 d'alttCI tdiomcs.

X. ELS NUi\I~: 'M . .s I Els ,al\hnals 2 Els ordinals .. 3 Els p3!1llius .. Els III,U1'I>les

.................

... .. .... ,.

....................

_ ___ o ...... . ,

" -...

................

... .. ........ .

_ ___ o ...... . ,

..

- .-~ - .. .

" -...

...... . ..-

.. ... " .... ..

.................

'" W

"' W

" 75

99 99

"" 'OS

"'9 ''0

'" '"

113 ! 13

'" I 15

'" m

'" 121

'" '"

X l. ELS QUASTIT,\'I'1 US I Remarques sinli1crrquc i generals 2 l\. loh ;anc 3 Fot", ... PrOIl t:.ul~nl 5 )\. la .... ___ . ____ . __ .. _____ . ___ . .

XII.

6. Que 2

E I.s Il\'DEFI l\' ITS I AJ~un

.. _~

2 A I",,~~o 0 0 C. 0 ~ ____ oo 000 0 o 0000"0000 0 o 0 0 0 0 0 000000 0 _ -'. Cap........ . ... . _ .. ............. _ .... _._.. .. _ .. _ .. - - ............. __ ... _... ... .. .. _._ ...... . maci de pronorm ... R~marqu ~s f''1,~r rrlues . s,nr

:":Y-J~mIS..AIll'..ER.JllAl..s I InuoJ ucCl 2. El plOrLom~" ., ... ,

..

3. El pronom h . , ........................... " ........... ..

XVI. EL " t:lW (.\ IOI~FOL()GIA) I Oi"erSlta( interna. 2 )l.lolf olo"m i sendn([ca J Doble ls l'NOOJs.

...

-' . Jnte'r ... 'fS rnorrolglq u~s ...... , ....... .... , .. , . ............................ ..

XVI!. EL " 1m B S INTAXI) I AIterac ions de la calego"a grarna1Jca l 2 Verb!; Iransll ll'lU.aIS. J Verbl; IntranSlU\'l t7.a1.'l " Verbs pronorn lna lm.aIS. 5. Verbs deiprOl')Ol1unah r~al S

XYllL r.ERlERAS.IS. ERllA.LS I Introducci 2 Pcrffrasi5 d'mfi nHlu J l'cllTlam de gCl un dl -' I\: lfrasis de parllClpl

XIX, USOSJ)E I S T f ,'. II'S \ ERlI.\L'i I Introducci. 2 OmcJOIli (~mpurab , Omelom condlclOlla l . , OracIOns de JuNe 5 Oracions de pwrn.bt h!:tt , OmclOns de cO!lana , OrnClOlli de lemor , OraClOl1i dcS/demt,,c, , L' infi m!tu

El ge rundt .

W lL ]>ret"t perfet I prcln t mdelllllt ........ ..... .... .. ... .. .

XX'. lA C ONCORIJ ,\ :-':CA I Concordana nOllllnal

..

....................

...

. ........

...

2, Co!lcol\;(ana \'croo] , '""" ... ,. .... ... ,. '"",,",, "' ,,' ", . "",,' ." .. "",,',,"

x.\" t. .\1l\'F RDtS UL I\ lA:S:ERA I )l.lal

'

mal a lllent 2 AJ~ J 'Corrcnt " ' Cas l 5 Tol 6 Adl'ed". en me,,1 7. Adje

XXII. AD VERBIS DE (JU,,"" T1T,\T 1 ).. lassa, 2 ),,1011 3 ]1.1011 ga,re .. PrOXX\'. L'EXPk ESSI DEL TEMPS I Les hores 2. Les paris del d,a J as d,e, de la setmana .. ........... .. .. El s meso, 5, Lcs e>tatOIls de l'any" ................. ". 6 Els Hlrems d'un perode .. .... __ .... .. . . 7. Els INn"ms"

XX\"! . ,\I)\'ER BIS D'AFIRi\ IAC, DE NEGACi I DE DUBTE I Ad,'eThos datrmac, .. 2. Ad ,'eThi , de negan. J . Ad"erhs de dubte

XX VII . l'RU'OS IC IONS , \'ail laclons preposiu,cs .. 2 La PfCPOSICt (I ............... , La l'reposici /1mb , La prcposictd ... , , La preposici .. " 6 La IM'cposi~tfis 7 Lcs prepruiclOlls per I per u

La prepoSICI U ,'U , La prcpm,cl sulu 10 La preposicI ,t"rs,,~. .... ...........

" Conlactes preposIcIonals ...... ... " .. , --,, -- ...

2 .. :9 291 292

2~J 29.'

/I

12 Com...:tcs entre !es preposlcrons I la conJunci que 13 Construcc rons snlctrques anmales 14 locucions pleposltlves

..

XX\'I II. CON. IUl\C IO~S I CopuJat,,~s .. .... . ............ 2. DrsJunt"cs . ~ DIstnbutlws "' Ad\ers.at"~s ..... :; Illat,,cs b Causal ... 7 Conrinuat,,c. R. Complel" ... 9_ Temporals.

10 CondICIonals 1I ConceSSIYes ._ 12.. Finals

----,,- ...

- .-~

"PNDI." S L Nm-IS GEOGRAns

I Els exoolms 2. Anacrolusmes toponmiCS 3 Intelferncies d'altres llenges 4 L's ili: I"artlcle d;want del s topnims Els tJlalS del mn

.. . ... " .. , ...

E.''",,,,u de ",,,,,,up l't,lrm'wM"~ la :000 ,'aJlrl'mopat/alll E.,mmJ de "lII laIS ~SfX1,,)-oles E.,"ims de cili/au I regimls de/lll" '!p

PRLEG A LA PRIMEtIA EDICI6

Desprs de dos dies mlellSOs de leclurll de les dIVerses pof!rltie~' i COII/unicucions presentades a les Jornades sobre la Llengua Oral als Mi/Jans de Comunicaci61k1lencwlIs. que. el mar de 1987. l'a organ/:ar l'Insti/UI de Filologia Valenciana, eliS \'(/1/1 adonar f/I/C, SI l'oirem COII-If/bUlT eficamelll a la digwjiClln dels usos orals del valenci d'Ull grup ju nombrs de persones que. per la seua professi o pel seu crrec. consideren (femlf/dab/e o oport d'wilil;:.ar-Io ell contextos IIIS o menys forma/s. calia enjocar d'Ulla mallera lIo\'a ei/raCiall/en! de les qes/lons lingii'sllques. El remeI ja no podr ser el del manual de g(U-mtica preceplira.

L'absncia d'llII recollelXemclIIlegal del l'alenci fins a la promul-gaci de rEs/a/uI d'AllIoliO/lila de 1982 explica prou b que quasi lot~ e es forros realiI:a/S al segle xx per a l'ensen)'alllem de la I/engua s'hagen concen/ral en l'expressi escrita i, per lalll, en la difUSI de lIIalll/als de gram(IIC(l ,ja que, a porl eh l/SOS co'oqllla!s, prc/clicalllem f'lniea pers~ peclll'a de cOllllll1iC(lci6 formal era la IileraluNl. FiliS i 101110 sn aliens a aquesta perspecti'a els do.s lmetals mlencialls ql/e po/ser havien lisis/i/ ms en el vessam oral de la I/engua, Em referisc a Parleu b (Valncia, 1957), de Carles Salvador, I a "'lIorem ci llenguatge (Valncia , 1971), d'Enri(' Valor. Els dos malluals s 'allulI)'en de l'estructura {pica dels /ra(' Ults de gramlica preceplim i, a la li/allera de les Converses filolgiques de Fabra, (llIalil:ell i raOl/ell 10111/1 seguil de pllllls gramallcals cOIlf/ic/1I1S i d'ill/erferllcies del cas/el/, i , d'acord amb les oriemaciolls de Fabra o de Sallchls Guarner, ell proposen les solucions adiems,

AV!ll , la sililaci de relallm igualta/ jurtdica ell/re el valenci i el castell IUI perms que el primer puga (lccedir a IIIIS c/lI/bilJ d 'ls formals que abans 110 li eren reconegll/s, Ell la III(jJor xlr/ dels casos, depn dels valewians que lisem aql/esw possibilua/, 1(lI/ma/eix, la majoria de

13

'\l'-'TO:-.'I FERRANDO

nosallres /la hem Il/IglIl 1'0por/lI/lllal d'aprendre la llengua a l'escola i , bl'iamenl, qual/ el/ fem lis en siluacions m o menys formals, en pa/im les conseqiindes: II1segure/al, i/1lerferncles, barreja de regiStres, e/(', Si en SOlli plenament consciellls, haurem de fel' Ull consulerable esfor per corregir hbl/s moll 'Inelals . Un m{/I/Jwl de gram/ica nom podr (l/rallre 'atel/ci dels profeJsiol1als de la filologia i l'ensenyamen/. Per e/s periodistes, els pol(lJcs, els professors, els aClOrs, els conferencw/Jls, elc .. qual! deCJdei.\en de fer-ne /s per ra del seu crrec o de la seua 1'1'0-fessi6, dlfi'('ilmelll s'Iu selJlirtm atrets. I, s clar. la llengua se 'n ressenl.

El presem "I ANUAL D' S DE I:E~'T NDARD ORAL t COlli a finalllm prmwrdwl salisfer les necessl/als d'aquells seclors de la poblaci6 que, IU/I'e/Jt-se proposat usar adequadament i digf/amemla llengua del pafs, s'hi troben SOV/III amb d/ficultms i '{/clllaciol!s. Amb aquest llibre es pretn {XJsar a l'abast d'aquests se(tors U/I manual prdic que traoe, si 110 exhaus/iramelll . s( d'una manera prou completa, lO/S aquells pUIIIS suscep/lbles de dubles. Encara ql/e aparen/men! presente {'es/ruclura externa d'un I r(l('lat de gramti('a . en realitat .l' 110mb l'esquelet de qll se sen'eix l'autor per a presentar de forma clara i ordenada les qestions que planleja I fac llllar-nos-en aix( la consulla. L 'enfocwnellll el propCISII eminell/ment prOi(' del llibre de Josep Laaeu expfi('a que els conceptes grallla/icals s'hi hagell redui~ a la III(I/ima expressi.

Les IIIlerferncies del nls/elt (Xl/pen uI/a bonu pari de les anliSIS de l'all/or. Daix. 110 ens en podem sorprendre. Duram e/s darrer.~ segles i, sobre/ot, duram e/s qua/re decellnis franqu/es. I/O se 'I/S 1/(/ perm.l' cap altra allemaliwl educa/n'a i cu/lural que la cas/efhllla. En cOflseql/(;w, hom tendir al calc il/necessari, i e/l'a lcf/Ci es vel/r cada l'egada ms empobrit, COl/seienl d'aquesla siluaCl real , massa familiar a/ Pas Valene/, /'autor recorre .fOvilll al comrasl amb /(1 lIet/gua veii/(/. En aqueSI sentit, resul/a ben llil l '(I/(Iex d'exemples de lo/es les es/rucwres tractades, ja que el Iee IOr pol delectar rpidame/!/ les ox/OI/S ms habitualmelll emprade.f pels valene/an.f.

Examinats e/s resultats del l'resen! lreball, 110 puc sin COllsta!ar amb sall4(1cci6 que /a ITla de Josep Lacreu i Cuesla (BI/rjassol, 1956) perqu el dugu.f li lerme ha siglll IOl un en('ert. Formal et/ufla disciplina ('iell1(fica alIena a la jilologw --concre/amem s llicenciat en C ifl('ies Econmiques (1983)- , Lacreu !Ja sabul tram/enr (I/s seus Ireballs

14

PRLEG ,\ LA PRIMERA EDICI

grama/icals I als sells eS/lidiS sobre IlOrmalil:aci Iingiits/ica e! rigor I la c/(m:dat ("owep/ual d'aquella, La se/la /rajectrw professional ("om a assessor linguc de diverses ins/i/ucioIlS pbliques -Gabll1e/ d'Js de! Va/el/d, Ajunlall/elll de \klllc/(/- I privades - EdilOrial Tres i QUa/re, El Temps- li han perms UI/ slid domini de la norma/im i uI/a visi6 ben Mcida dels problemes que comporta l'es/alldardi/:r;wi6. Ell (ques/ se/ltit, c(/l (flr que Lacreu sempre els wwlll:a amb li/ili penpec/iva global i de fil/ur, Global, perqu /en compte la tradici Ii/erria I el pes de/s dl'eTsO!J parlaT;) ca/alallS. De jlllllr, perqu aspira a integrar e/ l'alend :II e! ("011-JUIII catal sense perdre lIIai de vista la realllllllmllledialll l'a!encll/I/a i perqu propuglla soluciollS econmiques quall el polimorfisme es re\'ela por rendible.Aquesw perspeNiva is especialmellt vi_Hbleell el /rartamelll de to/s aquells pUIIIS en qu, apartant-se del 10 exposi/III de l'obra, ha rOl/sideral lIeres.mri d 'illlrodllir e/emell/s de disrussi6.

Lacreu ili sabut illlerprelllr a la perjecci el sen/i/ de l'encrrec que 11 vamjer i ha conjegll Ull esll/di bell originofl l/II, qlle ac/uolitza I supera o haSlllmelll els eSllldis ("Oli/ras/iliS ell/re el ("aw/ i el ("as/ell de qu dis-posvem fins ara . En aquest semit, la llOs/ra tasca de direcci ens ha resul/at ben fcil . De jet, LlIcreu hm'lU cOn/ras/at amb al/res co'leglle~' de l'lns/i/1II de Filo[ogia Va/endOlla o del Deparlmnent de Filologia ell/altl/lli algulls dels sel/S punts de \'ista, S6n pillI/S de llista que, si b no hali estat ratljim (:ol-legiadamell / pels membres de l'll/stiJ/, sn represen/alllu de les oriemacions que aquest propugna.

No voldrlem acabar aquestes I(nies de presentaci sense agrair a l'autor la seua (fsponiblli/a/ em'ers l'Ins/1I11I de Fi/ologill \kllenClllna , i al Servei de Publicacions de fa Universitat de Valncia, fa seua coUabo-raci6 (Unb aques/fns/illl/. en acollir jal'orablemell/la proposta de pubbC(lr els resulta/s de le.~ selles ill\'e.wgaciolls.

\k/lwllI, gener de f 990 ANTONI FERRANDO

iS

"

'slmfl!IU S!pnlS~ llUll! liUOS.I;X[ 10,\;>S1cnh li ;)[q!ss;JJ:m aihl:n

JOSEP LACREU

D' ll tr;1 b.~lnd; , s' ha ev it;11 de fer UIl;1 descripci ex hiUlsli 1';1 del si ~ tem;1 lingslic, a la manem de les gram)tiques Iradicionals, Aquest manual no eSl dissenyat per a ensenyar la llengua als que no la saben, sin per ,I donar paules d' s l~ que ja en teru::n coneixement. Aix doncs, noms es fa incidncia ell aquel ls punts que poden ser motiu de dubte per als

1I~llaris del regi~tre formul. J, encara, com un reconeixement de la ~ itllac i sociolingrslica que tnll'essa clnostrc pas, es donen tamb referncies !,:onlnues de conlrast amh el caslell,! , Acceptant el fel que els destinatar is d'aquest llibre te nell un coneixement real - sol' int ben profulld- d ' a

",RO DlTCC

.. Iguns casos ~ben pos- hem consider,ll que les solucions lilCrrics

JOSEP LACREU

ha sigut altra que prOplC1Hr 1111,1 ;lctitud de tole r;'tlleia enl'crs els ISOS ressenyats. Quan un determinat tret li ngiistie 110 acceptat llo rmatin!ment s usat prdi gament per cscri ptors il I \I.stres. ms que obsti nar -sc e ll una censura pucril. s preferible replantejar-sc el n!lor de la norma. s ben ccrt que el di sc urs fonnal s'el abora necessriament amb subjecci a la nomw: per l'acceptaci (l'aquest principi no ens h1 d'cllecgar en uu precepti\'isme rg id i immutable. L'idioma s Ull fet din:Lmie. I, en el fons, tamb la norm ho s. AqUest;1 \' a fi II r,mt Ics i 11I1OI'ac ions de ];1 llengua \' iv a per a acceptar finalment aquelles que es consol iden en l' expressi culta.

Amb tot i aix. cal teni r ben prescnt (Iue, da\' ;)nt de la diversitat gratuta de formes paraHeles, I" cstLlu:lmd actua selecti\'amcnt. s una exigncia del cadeter funcional que t l'estndard. De manera que. en-front de la inel'itable diversi tat del parlar col loquial. r est:Lndard esdev un factor decisiu dc cohesi ling(slica. s per aix que, en aqucst punt. hem adoptat Ulla actitud restrictiva: noms da\' ant d'aquells fets I ingii sties quc, tot i 110 estar admesos normativamcnt.tenell Ulla gran extensi i una llarga tradici lilerria, hem cregut que podia ser COll\'ellient cOllsiderar-los admissibles, si ms no cu nivells poc formals ; ara, d.waut de fenmens d'abasl mo lt reduil. hem procurat mostrar una actitud de d isslulsi. a li d'evitar ulla disx:rsi excessiva del parlar formal. Val a dir, per, que els lmits. en aix -om en tOI-, sn difcils d'esthlir. [ la Ilostw intenci, Cll qualscvol cas, lla ha sigut de censurar ci l'mim de ning. sin dc dallar unes referncies positil'es (Ilie af,Ll'orisquen el procs comunic,Ll u

Cal remarcar lamb que. en alguns punts concrets, (LlI'allt de la in-defin.ici existent. hem hagut d' cstendre' ns en monaments dilatats per a justificar una recomanaci delenninad:1. No hem cregut lcit , en aquests casos. donar una soluci particular amb cito succint propi de la di\' ul gaci de la norma est'Lblcrta. ]>olser els podem haver ohl' iats. ,llluests punts, i el' ita r aix{ ci contmsl amb cito general de l' obra: per hem considerat pref criblc ahordar -los i . fi ns i tot. ,L11l b ci risc implcit q uc .. i.III) cOll1JXlrta. apuntar uues solucious concretes. Com a mnim. ci parlant disx)sa aix d'unes dades que li permeten fer una tria conscient, ja siga d' acord amb les tesis propugnades o en contra. En tot cas, el resultat tindr necess-riament una coherncia ms gmn que si s' aet lla irrefle.lli l'ament, x:r pura inrcia.

20

",RODlTCC

Finalment, no vull Ieablr sense exprCSSlr explkilamcnt c i mcu i1gramcnt a alguncs persones, per la generosa i1juda que m' ha n brindI\. En primcr lloc, a Antoni FeH

NOTA A LA NOVENA EDICi

Viut \u}'s -cI temps que separa aquesta IKJVtU,1 tdici dt I~ primera- s, St lL'l dublt, unlapst moll cOIL'liderablc per a una obra com a(lutsta , Si to ta llengua cS l sotmcsa a una tralL'lfonllaci permancnt, d "alenci dels ltims ,'int anys ba c.~ pctilllentat uns eall \' is radieal s_ La scua ineOll'oraci6 al sistema educatiu, la recepci d' cmlssion~ tch;" IS\'CS i radioluiques, tall! del Pafs Valenci com de Cat~hlll ya, i el coutacte dels 1"1rlants amb la hlcratnril CSCri t,1 han remodel;ll d l 'alenc i~ oral. fcnl -Io no tablement diferenl dd l]ue lltilil;al'en Ics gcner~ci olls ameriors. Per a b i per a mal. Iol s' ha de dir. S ' hali bandejat molls castellanismcs. s ce ri : pcr tamb s' ha produt un nl.1rem:!mun en els refe renls dels p.1flants que ha fc t que sc substilusqnell fonnc s plenament :!ellunes pcreultismcs o al-tres l'ananls ]lrpie ~ d 'a llrc~ tenitoris dl,1 domini lingii stic En gran ]la rl , ll101t ~ d'aquests can,'is estau motivats per I" inse:,ur

JOSEP LACREU

privades (Ajunlamenl dc Barcelona, la Cai. ... a, el Go'-em de Ics Illes Balcars), que han incidit en la (lIaxi lingstica diria dels miljans de comulucci i en molts altres mbits socils on l' estndrd aClIla cOIn a model de llengua referencial.

Al llarg de successives ediciOI~~ d'aquesl mlulll.1I, he procura! anar ad3p-13ul-lo II Ics no,'es cirClllllSlneics: can,'iulIl cI lexl ql~11l s' CS(lucia

CONVENCIONS

Ats ci carcter di\'ulgador d 'aqucs t manual. hcm fet scn'ir un siSlCma simplificat de lranscripci fontica, a fi de facili1ar-llC la comprensi als no-especialisTes, Partint de l'a lfabct fonTic iUIC01acional, hem el udiTla lranscripei deh ~Hf OliS (\'ari~llts d'ull f Ullelll~ causades pel eunt~ctc 3mb els suns cuntigo.u; i la scua posici cn la par,IUI~), Tcnl cn cumptc ljuc el quc prclcnclll 110 s descriure fidclmentla cadella de SOllS qlle anieula Ull parlam, sin donar orien-tacions perqu detenninadcs paraules pugucn ser pronunciadcs corrcc tament en nIl ui \'cll f OI1nal, hem considerat illllccessari dc Traoscriurc Ics \'ariaots al , INollcs_ Pcr' lu, efectil'amenl, a un pmiaut q\ul1sc\'ol no versal en lingSTica, si se li diu 'lut: ci mol aiguabarreig, per c.\cmp1e. s'ha de prollunciar I~igllabarrlfl . l Iols els clemcnts ncccssaris per a rt:produi r adequadamcnt la paraula e ll qesti; si sc li diu. cn ca]]\i. que el qut: ha de prollIUlciars [jy\\'a~arlrJ. st: (j est proporcio-nant , en rcalitat. lIna ilonllaci gratula. qllc e., ccdei, l'csu;ctamcntncccssria per a real illar ulla promncia corrccta, Fonamcutall1lem. perqu els a!It) fons U]. [\\']. [y] i [~ ]. els rcproduir aix (110 l'oclics d s dos primcrs i frieatilL~ els dos ll1tims) scnse Ilt:cc SSil~' de fer c~p esfor especial. Un p~rlanl l'alend. de fet. no cls pot rcproduir dc cap altra manera; ja quc el fet de pronulleiar U I o [\\'J Cll .lloc dc li1 o Iu] . i Iyl o [~I en complcs de l.g:1 o [bl (fent sen' ir estrictament , ar.t s , la notaci de l' AI;l ), depn c:>iclusi\'amcm del contc", fnic en qu es troben

aqne,~ ts foneme s. Ai.\f doncs. assenyalem TOt seguit els signes de rcpresentaci roniea uti-

liW.Lletres

a, , ,

d e, l ,

I, ,: r l.r ; ; o. ,. , ,

25

JOSE P LACREU

,,,

I" Ib'

1

I. Les vocals

I. El sistema voclic

1.1. En posici Inica , ci "alend, fonlicamclll . distin;ci .... set vocals: Iai (all, lII ar ) ; It l [e o be rta I (1~rru. cel); le l [e tancada J (fera. cem); iii (di r, eSlill): , I [o oberta] (nJr. l' ora); lo! lo IlUlcadaJ ("{llor, ("olze) : 'ui (dll r. vull).

En IlOSici tona , d SiS1Cll)L ,'odll ;, es reduei x a cinc \'ocals: Iai (\'I!ltl. br isa) : le / (perd6. '-erds) : Ii i (pi lar. \'/6s): 'o l (cobmr . l'oIar): lu l (CIII/Cf(, m ll llllluya).

En relaci amb ci castell . doncs. la djfernc.ia fonamclI1al que presenta el HlC31islllC valenci est en la distinci entre dos graus J'obcrtuffi pe r a la e i per a la Q, A handa dc ser Ull COOSI;lllCl1l b:lsic de l 'CS1OLctura fonoJi>gica del catal, la di s!inci eutre aquests dos grmls d' obcrnlI;' rcsu ll .. rclle\'aut des del punt de , 'Sia semntic . Ili ha paraules (I"C, cl'cct i\'ament, noms es dife rencien per l' o bert ura de la nx:;!l : donu Id :>ual ' persona de sexe fe mel\J" i dno Idna l ' del "erb dO/llir' : os l :!,sl ' pan de l'esqnelc( i s ls l ' animal' ; SOlt Isn! 'ganes de donuir' i sn ISI\I "'erh ser' : deli du! ' numeral' i du Idu l 'divi nitat' ; pl 'pd l ' filament de ll\31ria cmia ' i pel lp l l 'eontracci de per i er; H!II !soiuJ ' domici li princi pa l d' Ull;' insti tuci' J'eu lsu 'possessiu' ... Des (l'~qlle~lS plInl ~ de pl,nida, l'es-tlndard ural ha de dis tillt,~r claramenl i scnse \'ac iHaciuns enlre 'quests parells de SU llS \'oc lics ,

1,2, To t i que Ics dife rncies de tilllbre \'Oclie sn bastant importants entre UllS parlar.; i ;,1 tres, s possihle donar una sric de refernc ies genera l s que ajudeu li consolidar uua pn.lullucia es tndard en l'mbit \'aletli, En general. la llctr., e es pronuncia l'E I en els casos scglknts:

a) QU.1U la l'ocal de la Sl} laha segent s ulla i: (/('lItlmia, com'cni, ewwgcli, ercil, UJCI!lIIli. misteri, /lerl'!, ubsequi ,premi, )'i1end (e.~cqx:ions: l'tpia, squia. ValllCia),

b) QI~1n la nx:al de la slHaba segent s \lil a u: c'u!u,jm!a, IIlgenu. molCII/(I, perpetu. rCl/la,

27

JOSEP LACREU

e) Da"anl ue I u [./: lIrrel, cel, cruel, empell.jel, Sel, me/m,pl, rebel, lelll : //o\'dla, pareef.lll (excepcions: bels'" cellu, de//(, fellre, selva), Cal conslatar que, en algunes paraules culles o inm)(lude.~ recentmenl, corn ara dlUlli.teJ.l" o IIWrllldeJ.l{I, hi ha la tendncia 11 tancar la e,

d) D"'lIJ){ d.:; rr: Be/iferri, esquerre,ferro, guerra, parl Quasi tots els Ulots esdri:.;ol s: IIncdOl11) Els mOlS acabats en -e('/{, -ecle. -l'pla i -l'p/e: cof.leclll. af{~c Il'. corree/e. respeCle; reeepla , COI/n'ple. {'_lC Uns quanls mo ls ;CabalS en -osa: alosll. ('osa , enclosll. llosa, llosa, poSll, prosa. rosa. resc/osa,

g) l lns pocs mots acaba ts en -o: ar.aH. all. bo. do. so. 10. Im i com-pos tos_

/1) I. [inahncnl. \ll~m acaba cn a[gun;1 dc Ics tcnninaci'ms segents:

r LES VOCALS

-vc , -vca: albercoc .jvc gw(', IIvc, poc; baj(x:a, lloca, oca (excepcions: boc, boCl/), -v!a: car.lOla, eIlwla , Moncola , -Mg, -.. ja: boig, gOIg, roig; hojll , roja (excepci: e :rloig). -vi, _oia: bwn'ol, Cllrago!, col1sol, dol.jl'sol.jll1bol, Pllcol. sol; hwu/erola, Cl/sllll1)'ola , /'!ico/a, pislOla, RIOla (excepcions: bo/a, l'o/a, gola, i lamb les fonncS l'crools d'aI~lms l'erbs acabals en oh" en inliniliu,eom ara el1ml ,'ol .. , capola , l'I/rola, esgolll, esmicola, espigO/li , marmola), -a/dre: abl'o/drt: , molc/re, resoldre, -rimcm i la SCgOlla persones dcl plnral del pretri! imperfe! d'indicatiu d ' aquells "crbs que adopten ks d~sint: ncics -iem i -ieu: criem, crieu :fiem .jIeu: Irlem, trIeu; l'elem, I'ieu ...

29

JOSEP LACREU

2, La vocal 'a'

2. 1. I-li ha un importam gmll d~ mots que. col'loquial mcut, per influncia del castell , se solen pronunciar amb una HlCal altra que a. Eu restndud oral. per, s 'ban de pron unciar d' acord amb l 'escriptura:

CATAL\. CA~'TELL\. ulmtur ufrllur umbaixada embajada urral'lll elocucl6cor recta , ha;' do du d .partil comun" A,_. ""'" cl.ramen' """f""

r LES VOCALS

CATAL C \STEll ame/iua

JOSEP LACREU

3.3. Un criteri idntic es pot aplicar a lUlS quams mots commiS en qu l,I fel prelnica s'obri de manera ~eneraJ en /a ': bescoll. gegalll, lleganya, lIenfo/. lleuger. ,\1ique/el. sencer. lerr s,

J.4, Per cOnlnt, no s recomanable en cap ni "ell 1'0ocr1ura en Iai de les rooncs lIll'"ilia rs del verb l/al'er: IIe, IIem i ',elf.

3.5. La pronncia ell ci dc la desinncia de la primera i de la te rcera per sones de singnlar d'alguns temps \'erb.lls. co rn ara call/a *'kan tcl. rall/am * kall lan:!. camlma /kantare l. s' ha de rcser.ar. si de cas, a ni\'ells infonnals i en mbils reS1ringits,

J.. Cal reservar igwlmen1 a nil'ells infonnal s les assimilac ions f onliq\lcs de la a Ilnal a la e tnica: SlIeca *' suc'kE1. lcrra *'1!rn: ,

J.7. Cal c\'itar l'elisi de la l' per contacte amh Iri en mots com l'erllal * hrill\tl,fered(J/ freili\tl , per * 'pdl.

3.8. Cal cvitar l'afegiment d'mm l'epent tica en mOlS acabats ell '.1 o x/: la.l I,ikscl; alll/ex * annksc/, complex *' komplksc. perplex *Iperplksel, re}lex *1 rrc llkscl: cnlnjix * 'krusifksel. fit * f ksc . sufix * Sufl'kscl; helerodox

* iclerod~k sc l . ortodox *Iorlod ~ksc l ; flllx Ilksel, illfllu *!innkse!; l/'.fl *HkslCf, l'ol1leXl * kont k~ td, pre1eXI *Iprclkste /, CII!i,(1 * 'kalks t(l l , SUI *Is iksle ,

4. La vocal 'i'

4.1. En COrrc~p()ndncia amb la ;n,tja, s' ha de pronunciar li , no fcl en ci s C'SOS segenls, que I,res(lnlcn una divergncia amb el c

I LES VOCALS

desmbo/lUrIJ i/e sl'" ~O/III ro d ,olxli!; d,,,m-tn di!;t'('"or>

JOSEP LACREU

5. La vocal '0'

5. 1. Cal C\' itaT {Iualse\'ol IlTOluncia allra que !o (eludim qualsc\'ol imer fcn'neia del castell ) CIl els casos scgiicms:

CATAL\. CA ~ELl--,\. OLm,",,, aJuar assorl'f JUrllr a/ordir alurd" u,""rr,,se uburflrse "",""'I I>urde/ B,,,t/eu, Burt/eOl Bornunu B",ruwII ootifarra bUlifaTra bnhxof, I>rJulo calors c

[ LES VOCALS

jt)\'eMftI' Ju\'e"/oid mOIl)' lIIu,;n 110

JOSEP LACREU

6. La vocal ' u '

6. 1. D'acord amb la grnfi a de Ics paraules, cal pronunciar ui i no Iol en ci s casos segiicll1s:

CATALt\

atelteu bu/crada bUHaca escull /nus foc us /,um mumalt,.,. mUlII"r Pireu , el porUJ ril U shum suror"

suft' s ufoc"r s uprhi

r LES VOCALS

8. Enllaos fnics

8.1. S'anomenen el!lIarosJlllcs Ics alterac ions fonti(luCS prodndes pel comacle cmrc dos sons de paranles consccuti,'cs.

8,2. En l'jlenci~, a dircrrlia dci que passa en altres dialectes catalans, Ics elisions fontiques no s'ajusten a una regla gcneral que pntla aplicar-5e siste-mticament a tots els casos cn qu les \"Ileals es lroben ell condicions semblants. Aix. en certes ocasions, del comacle entre una "ocal ~totl.1 i ulla \"Ileal tnica, s' elideix sensc \'aciHacions la ,'ocal tona: lIIirja hor(l ltnid~"'al , quinze anys Ikillz3 p:I. Pa, en aliTes casos, cu calI' i, fins i !O! maotelnr a'IUCS!e5 \'ocals cu la malci.~ pooici6, l'eli si uo es produeix (o, almenys, no es produci.\ un~nime meni): lIIo/la hOnra Iml la 6nral, II/W ordre !tuia 6nJ(r)el, e~'le home lesl( e) ; mel.

Aix doncs, da "anl d'aquesles ' -aeiHacions, ms que donar unes nomies generals, ens limitarem 3 presenlar IUlS quanls e"emples en qu cal praclcar necessriament Ics elisions en un ni'-ell fonual :

//titia Iwm Imid~;'-I ulla Iwra lun;ra1 una a/Ira lunahral bmUl hara IhonOra1 quina ho", nOrai

8.3. SOI'int , qUill1 hi h:1 un eOnlac!e enl re ducs \'ocals tOltCS, i una d'elles s 11 o e, sc sol pradicar ['elisi d'alguna d'aquesles l'ocals. Aix. SI el "eus Isil vusl, Trenca el pil.xer Ilrenkal pilfrl, No el saludes Inol saldesl, Dirl que ara l'e Idu kara ,-/ ... Amb tol. en un uivell fornia!. la realilzaci d' aquesles elisions s plenament f acultati \"3, I~

10. Cal ttnlr tn compte que. en aq"~SlS "'"""", !a lepwduoci htcral'" IOla la tita fnka DO Pf",-oca un .recto .. ",dent sobre el r~c.ptor l d.l"a band . la proIlferac de ""'" ... d'un abast InoI, r

Il. Les consonants

I . Les oclusives ' pib', ' t/d'i 'c/g'

1.1 . A li de mOl. s Ilc ll1n,ljtz~ l'opos ici cmrc ocllll)i"cs sonorl:s i sordes. de manera que l~ p sona exactament igl~1 1 que la b: la /, que la d. la t, que la g: IlIlp I;!pl i calb kalp.! , t rl lirtl i l'erd I\'i rt/ , rec rrkl reg IrrkJ .

1.2. Ell ,'alcuci~ s prefe rible pronunciar les odusi "cs 'p' i (1, filials d~rrc re de 111 .11 o /. tot i que u' s adllss iblc l'emmudiment ci mol ("il mp. doncs. ' -al ms pronunciar-lo IJampi que Ikam ' ; pom. Ip mil millor que Ip lll ; 11101/. Imltl Illillor quc l11ull l.

1.3. I:'':s prcfcnhlc tamb C\"i tar la caiguda de fdl illtcn'oclica en les lcnnill;\-cimis -(Idori -1I(1t: /lal/rador ''.aura6rl. \'egaJa "'egal.

1.4. Aix male."', cal c\'i lar l 'emmudiment de la Idl ell casos com ara els seg[icll1s: cadellll 'kanal. cadira *Ikara/. madllr" mar/, roda "Irr ,',al. seda "lsaJ. Nadal *,naal .

1.5. Cal evi lar lmllb la eaigmL1 de Igl en casos COlll J lIgar " ldJua rl.lIlg!la " ,aiga l o "Iaula . [oil/uniM "Iuardarl.

I.fi. Cal cI'ilar r ;Ifcgimcul d'lum II ad l'cUlcia cu mOls com ;lr" api "Iapil/ , ge/tl * Id 3ini 11. gremi *1 grmil/. nen'i *Ini rvi 11. premi" Ipri mil l.

2. Les fricatives alveolars 's', ' z', i els sons de 'Iz '

2.1. e ,1 m:mlenir plcnamcnl difcrencials els l'oncmcs 's ' i l li en r cSlndard ural. Aix duncs. fc nl \ln reps de Ics nunncs o r[ogrii.fi ques, pol cSlablir-se que s 'ha de pronunc iar ls en els casos scgiiclUs:

39

JOSEP LACREU

a) La grall ;1 s en qualse"ol posici ll[(ra (jllC imeTwJClica: sal. sol:feIla. callsar : cos. {J

11 , LES CONSO NA"'TS

2.7. Cal el'i lar l ' afe,:imenl d 'lula -s en mols acabms en -SI i -XI : mIS;; dl/?reII, dicesi, exegesI, ghresi, IlIImeSI. prh,leII. slnlesl. les I; crisI, parlisi, lisi; dosi. fimosi. gnosi. lI/l'nasI. mcwlIlorfosi. 1lI'l/rosi. psicosi, sinopsi. IlIbercuJosl ; PO-c/p.ii: pra_ti, profi/IUl, .iilIIlUI .

3. Les palatals 'f, 'g' i ' tf. ' tg' J.1. Tot i l'e:oislneia de grafies diferenciadcs. en valcnci cal prouulleiar

e" aClament igual. com a africades fd}l. les grallcs simplcs (j. g) i Ics dobles (lJ. Ig ). Aix uones. pujar ha de s.olHlr fpud}

JOSEP LACREU

mol. Aix. s'b1ll de pronunciar amb Ilfl inicial mOls com ara .Tampany , .la/ufail, .lIInlalge, xampl, xareuleria . .lass(s. xef. xeic, xrif, .ll1ing. xofer.

En can\"i , la x inicial d 'al)!uns topni ms es realiua com a fri ca1i va I II : Xbia. Xlim , Xeraro, Xeresa, XIXOIU!.

Tiunb d s pocs an1ropnims qll

11 LES m NSONM,rrS

4.9. D'al!m b.lnda, la x t nna rtali tLaci sonom, com a gzl, quan t S prc-stnta tn mots COlntn~ats amb ex- o II/l',t- stguida dt "ocal, li o consonant sonora: l'xoc/e, e.mm",. , exemple, exerciCI, .(Ode; e.I'luwrir, nl.ihir, l'.tllOr/or, exlru-mor: e.rd.pwlII. e.ww./re. omt: me.ns/em, me.rorable.

En al gnns d' aquesls casos, cal c"ur de fer la pl, l al~ 1 inaci de 1I .T: e.recU/(Ir "'/e i fe kut

JOSEP LACREU

6.2. Cal evilar la palalalill..aci de la III e ll posici inicial ell alguns mols cultes com ara leg {lim "'!I.cd.9"liml, Illlil "'l lJmill, lingllica *Iiingustikal, Iileralllm "'Oiteranra/ . lgic *O.d3ikl.

6.3. En cllllotllllre i deri"als.la li s muda eoHoqnialmell1. TOl i que pOl lIWI11eui r -se l" emmudimenl en delenni lJ;IlS ni l'dI s ou I,redomiue l" cSpOnla]lei'llll del dise1m; , 6 preferible la sensibilit /.aei6 en d s ni l'ells ms formals.

6.4. En l'alend s COlI\'eni COl e\'ilar ]' emm ndi l1lClIl ue la 111 en casos com ('olp i IHJ/p, habitWII en allres p,arlurs .

6.5. La ela geminada 1111 espolllniamenl no es realitza com a laI. sin COlll Ulla cia simple III. Des d ' un ]lUltt de ,'jsta fonual. per. la selul rea]iI7~lci6 s e

Il . LES CONSONA"'TS

per alguna regla comuna a observa r ' (L'orde de Sl/III Francesc; Eh ordn ml-filars).'

7.5. En ni "ells poc fo nnals, s admissible r emmudi ment de la Ir l ell casos com perdre ' pedre!, lIU1rbre 'lluhn.: : en 1111 ni "ell f onnal, per, s prer erih le pro-nU/J

JOSEP LAC REU

ud oblido am"i, abmri, UI'O'IIH aborwr ba,'u

"'" /xor", (i alt,~ s form~s /xIvIliOS (CIC) del "erb Ix"re )

rum'" raml"o caruI'eUu car"Iu'u cUjc

11 , LES CONSONA"'TS

I","'a," '0"11/ ,a,'t sa..;" jlll'ina SIlI'OUl UTI'a

ja s;,'dl" /;'''.'C' IOvt!m Irm'o, l'''vol vaiwll vedell urllldl ,'em':'

\'ogo" "olla \'0110'

CATAL Al-m B Aloha

""f tm,01< 'x",

bei"" (Q {milla) ,,," berruga bdl/llm biga Bisroia bi\'{/(' bokaT calb" comboi corb" corb" debanar

prob", {/fra/ml rdbww sabio sabina Subo"" .Jerba" or,lx" I",billo lIh

JOSEP LACREU

deJimroll desem'l'ella llibil" lliVlI Nerl>ion Ne",i" oblid", alYldur pul)(ml~ l'1I\'(mle relJt'"mr ,,'venlur rerolem rel'o/rar 3,,00 .,,,',,, trobad"r trm'"dQF

9, La ;11 ' i la representaci grfica de IXI

9. 1. Cum a nunlla,la lIe trd h s muda ; t nums un "alor purament eti -molgic, Encara que. ai.\: no obslallt. s que s' ha de prommciar aspiradl en a[glUls 1I101S onol11a\opcics , C01l1 Ma i IllIl III/l i hal. ehem l. hem l

9.2. Pel que f, als mots estrangns , qlUI11 aques ts j , cstm adaptats grliea-mcnt. cal t'er muda aques ta llet ra. amb independnc ia del ,'alo r fnic que ti nga en l' idioma origini"; : Iwixix , hmster , Iwndbol , h(l/l~elic. Hlsi.ki. henna , lIoquei. ml/ llllrl/j. sl/lum ,

En cmll'i . en els Illo ts estrangers no adapta\s, que mantenen imacla la scua grafi a. la / s' ha de pro nunciar aspirada ql~lU tinga aquest "alur eu [a llengua uri -ginal : hI/li, H mlltover , H I!llO/.lwppellwg. HUl>'l/iI, lippy.llOlding. H ong Kong , HO/lOllllu, hOI.lmrli"8 '

Tamb cal mantenir ]' aspiraci de la li cn mOlS que deri,'cn de noms propi s IllIC cs pronuncicn amb ill[llCsl su: hegeli , hegeliauiJwe, lwlI'(I,

9.3. Cal tenir p,,"scnl tamb 1[IIC Iai, inlcKalada no hil d ' afceli1T [a cUllllexi adequada entre les IIclres que separa, Ai:d. ell mo ts com "dl,es,. dhuc, exhibir o ,\'I/b/w.!/{, la consonam que prccedei:o;: la h no s' ha de pronullcia r COIll si c_~Ti gucra en s il- taba tra"adl , Imida a [a sil , laba anterio r, sin a [a posTe rior: uo *Iaderrl. sin la-de-rirl; no *Iegl -i -birl, sin Irg-zi -birl; uo *suh-AS-Ta l, sin Isu-h.S-T a/,

9.4. El so de 'Xi Tamb pot se r Kprc""'u tal grticamclIT pel dfgraf kh en muts pru,'inenls d'idiumes amb un alfabel dift rtu t del llat: Txkhuv It/i Xofl, Klw lI/Clni Ixomiinil, Khartum 'xanlIll ,

9.5. Ell anTropnims i topnims cas tellans que ilO hagen e:o;:perimenTa! cap acwptaci6 , [a lleTra j (o .~ ) s' lla ,k llegir com a Iy): Gil-Robles IXj [rr6b[csl. Gimtrez Iximnc61; nlU/ajo: IbadaX66I, Jall lXanl. Jerez Ixer61. [A Rioja Ilarri;(al.

9.6, Ell noms propis aleman)'S i d ' allrts ll enges germllillues (com rho[illlds, rafr:ikaillls o ci gaH s) c~1 atribui r til1l1b el so de lyJ a I~ grafia ch: Bach. Maus /ric/u,

48

11 , LES CONSONA"'TS

lO, Els sons de la ' w'

10, 1. La lleIm li' noms aparei) en p3'''~C" ' . mh grnfi ... amb u ". " oms dol, 't'SJ>Cclms paiSos,

49

JOSEP LACREU

*Ikonkreksi ' , dlKren6 * diskreksi6, e.rlrad/CjJ *leks lradiiui 61. Inflaci6 *'nnaksi61.

11.5. El grup pS', cu posici inicial. sol pTOnuuciar-sc Isl: pj'i('ologia, psicodl/C. psiq"illlre. L~ l'TOmu1

li LES CONSONM,rrS

12, Enllaos fnics

12. 1, La consonant s, cn posici final de mot, si ,'a seguida d' un altrc mot qnc comcna amb ",)Cal o amb consonant sonora, sc sonorit7a i esdev 1:;1: e/s IIl1res lel ;o:al trcsl,fins de~pris lliuzdesprsl.

12,2, El so lt fi , en posici dc fi de mOl, quan l'a scguit d'un altre mOl qne comena amil l'ocal O amb consonant sonora, sc sonoritza i es'c/: qualli is Ikllallt sl; l' lm-i -l res I" imitres/.

51

ili. L'accentuaci

I. Els accents secundaris

1.1. El primer clement d ' ull mo t compost mam': ci seu acccm. si b passa a ser secundari (en les transcripcions, J'mliqncm amb Ull accenl greu): eS,-!{I/{/ -.mllg Icskl iHasaukl, herba-salla h hadna" fOlllrasellfll lkntrascnt (tl.jerrQrar-n l lfrrokMnl l.

1.2. Els ad" erbis fomlals amb la Icnnillaci -mellllCIICII tamb Ull acccnl secundari sobre aquest sufix: lllicament lnikamlltl. comp/e/amem kompl-!amut/.

1.3. Les sil 'lalls (tIC queden dilrrcrc (k I;, \'(J

JOSEP LACREU

E/l5 "(gode .. e/ dl'5m(/nlel/amenl de les baus ,wl(I's . Vull '1"e fopir.s "'/III'SleS (,(lrlrs. Hr d,ll/lle esllldies la /lIr!

2.2, D ' altra handa. hi ha molts altres mots qne rc llcc teixcn. en la seua pro-ultda habinw1. la subordinaci respecte al castell. O cas dels cultismes ]l 's parti3 T.mb s aJ,mssibk la ,.,i,", ra."IC: 11:;" .... 1/ . Tamb "'CUpl' com. fomu secundi ,i. J"",iml

54

III. L' ACCE~'T{jACI

nema tllema euc uir.o e.peri/ t.pfOl< estrnum e~/emn e/iop nlOpe oegesl exlge5ls e.tegew txlgeu. t.ws/(tS/ eXJ{OS1 JagMtt Jagoci/o Jen,,:ig frnoc igo ]i/lImrop ]illilllfOpO jlas. frru.o f/uor f/or foMit' fo tolito J1IIbol jool g"meUt gum~ 1O 8T!J grifo I"mdicop htindicap heroi lliTO. /oliN,/

55

JOSEP LACREU

""" p

III. L' ACCE~'T{jACI

3. Topnims

Els noms de lloc tamb pa teixen, en el seu accelll, cOlllnucs illlcrfcrencies del castell:

CATAL CASTELL-\ Ad~n Adn lleu [\"all d '] Anell

Bs~or" !Jasora Benb. Bemn BlGrrit~ 8ilmtz Carpats, elx CarpatOJ, los EIU',,,,, EtlOpa Ellfr(J/fX llfrlllex Hlsmki Hd,ink. Huniil"i" Hmlll/"Y" HO/lO/U/li HOJ'ollliU ha'" Ita~u Kiilmmulu K(J/I/l

JOSEP LACREU

Bor.J Bons Crba Cabem Cbde Clbe/es Cjf('e Clfrl

C/~ol"lIra' C/eo!xurtl Dmocles Dm"ocks dip &lipo Empit/oc/es Emxdocl"J 1;,,1 EQlo Esprl

fV. El gnere

I. Mols de gnere ambigu

1.1. Hi ha l.Illa sric UC paraules (IUC prcs\:lIcn IUla indefinici rcs,ICclc al ~ncrc que els correspo n, de manera .. ,uc poden utililZt'U preferentmen t ell femen ('n sma.je/ . grip i sarmenl.

1.2. D'al Im handa, hi ha mots que , lO! i estar deti nits \lonnati "3menl com a 3m higus. ell rCll1ia, l' ambigiiia es rcstringei x 11 C, en ci (as de IIU/r, es l'acil'la, certament, quan es des igna 'una pMt de la massa d'aigua sit uada en una rq;i detenninada' , Es di u, er celi l'arneut, el mllr Medllen lllli i la mar Medllenllw , Per, en canvi, en allres accepcions l' ambigital est resolta a fa n)[' d '1Ul dels dos gneres , Se sol ntili l1.ar, per e.'l:cm-ple , scml)['c en femen en conlc.'l:los com aqnesls: fer-se a III 1/11", pre/ldre la mllr , //llIr groSSII, lIIar brlll'lI . /!llIr CII/lIla, II/llr IlnlSSlldll, IIIIl1 IIlllr, eSllIr IIlgl la lIlar de COil/l'III. Eu canvi, es fa servir ell ulas ul quan es diu la super!!",;e dellllar.

1.2.2. El mo t liTI s 'lllilil7Al h.lbitualmcn1 ell mascul ell casos com ara l'illre b s 11/1 ari, el " !lbMs liTI de hI guerrll, exerCl/ar li/I ari, ari dmlllllc, ari figu -mIli/ ,l' arI Gre(' , el set aTl .. . J, al conlrati , s' usa en femen en coulntos com l'art pollca , les belles ar IS , arlJ Grfiqlles.fer IIlglI'/{ CO)II per /Ilales ari;" .. ,

1.2.3. La paraula l'e.f.fall/ s masculina quan designa el 'cosler d' una munlanya', i, liHUb, en senliT figura! , qUiIU es ra refcrncia llis 'diversos aspec-tes (11Ie presCn!il un problema'; mcnlre (ue pot se r masculina o femenina refe -tint-sc a les ' dedi\'ita ts per Oil corren les aiges de la pluja',

59

JOSEP LACREU

1.3. Cal remarcar lamb que. enc;lra quc nonnali'amenl (a leucul l' s hist ric) es donen com a ambiges cer\es paraules acabades en -or. en realitat aqucsts 1Il 00S aeumlment noms s- Ulili tzen en mascul : /' all/or, Ianlor. el candor. el damor. el ("olor, el dolor. I 'error. /" eSIUIKlr. el favor. el ferl'or. el furor. /" /Jonor. /"lIorror. el rancor. el rigor. el rUlllor. el sabor . el sopor. el femar. el terror. el '"Illor. el \'Igor.

2. El gnere i la semntica dels mots

2.1. En alguns casos. el gnere acULl com un Ircl di stinliu semnlicament : de manera (Iue. segons que s'Hpllue ;1 la pa r.1uJ a ci gnere m;sculf o ci femen. a(jl\es ta l un signiIJeat o altrc. Doncm. Iol seguil . alguns exemples que l'resen tell \"acil 'laciol\S en aques t puut (a vegades. per a refora r la di rerellciaci6 semn tica. se ' /I d6na tamb el signilica t).

60

2.1.1 . El CU/IaI l la canal

El (unul de la .I/(lf/rlm HI""(I "-'(l/I("i(l.l' Grun 8u/",;a ~:I 0.111.11 de la tl.lilncga scpara Frana i Gran Brclanya. ["bra de mar emre d05 Icrriloris'] fkbe ("(lns/mirse un ("anal qlle /raig(l" agua dnoc el rio S' ha de construIr un ranal que porte l'a\gua des del riu ]' ,"all e~ca,'al a lerra 'J El canal q .... d" $"Iid" " laJ U;IIU!J dell~j

IV EL GNERE

2.1 .4. Un editon'al l I/IUI editQrial ESle ediwrll de El Temps fSlti redi/Nado el! llll/nos /111(\' l'lmlemol .\quest editorIa l d'EI Temps cst redactal en tClmes molt \llulents ('article d 'opini d'ull pendic

Ulla ~ditorlI 1'0"10 Bromera 110 lkber{(1 hnbe, l'''blil'odo o! U" plll"Cfll d~5COfW('"I(J, Pf

JOSEP LACREU

62

2.1.9. EIwI)' I fa pol)' Tell/o un puls" li/u)' db,1 Tema lll\pols moltd~bilj"t.at.x anedal'] Solo me Jalla qmlar el pol,o. Nom. em falta Ile,'ar la pols. l'pancule, dlmmute,' ]

2.1.10. El pI/dar l la pI/dar

No sieme nins,in pI/du, en recolUxerlo. No sent cap pudor de reconiwr_ho. l'vcrgonya'] Se sifnle 11"0 pesle IIl11y exlrmla Fa una pudor moll estranya, I"olor forta "I

2.1.11. Elmlllt l lasa/llt

[)esde hW'f alg" lie",po me "iesu el ""Iudu [)",S de fa algun temps em nega el salu!. ['salutacl'1 Tlem' Ull(] wlud 1/111)' /h,l T~ una sulut molt feble l'estaI d'un organtsme lliure de malalllC! 1

2.1.12. El:ro/llfa:ro/l TfI'So mudI() sl/eo. Tinc molta ,oon , ['ganes de dOllnir'] Tiflle un sueo IIIU)' ligao T un , ... n mol t lIeuger_ ['actc de dorm" ']

2.1.13. E/tern/ I Iu furn

Hered muchas t lerms. Va heretar moll~" terres.

ElO el mUl cW'lulllbrr de ml tU:rm. AIX s un cOS tUm de la meua terra. E.'la rium es 11"'." IIf( I1I0s(I ,\qu e:s ta terra s moll ar!Jlosa

El pisu de u"u ",bllaCl" _ El terra d ' una hab,tac,. [' paYiment l

2.1.14. El l'Ull I fa "ull 1::1 t alle de AJoTll es una comarca del IIIlerlO'_ La \'0 11 d 'Aiora ~s una comarca de l'interior. [ ' terrcny pla entre muntanyes']

Aq,,~1I0 se "om'irll~" un mlle de lii.~"""'s. All eS "a con,'crt" en una ,-all de llgrimes,

Hafl a,,,,do (S/(I calle poT

IV EL GNERE

3. Canvis de gnere

J . I. A I:!unes !l.lraulcs prcse1l1cn certes contradiccions entre ci gnere que so,'inl se'ls aplica coH oquiaJment i el que tenen consignat normali\"amellt. En mol ls casos, el cas lell ro ha inllul decisivamenl, En altres. per. s'obsen 'cn l'aci',1Cions d'\1s alllar; dt: 10 1:1 la tradic i liter~ria , Si:! .. com l'ull; ... ell aquest apa rtal . en ]' es lndard oral cal seguir com a rc!'erncia bsica ci gnere fixal per 1:1 Honnalil'a granwtieal, Donem. ~ra, doncs, IOla uni! sric dt: frases que conlenen !l.u aulcs el gnere de les qlLl ls s'usa so"u ilmdequadmncnL ;\ li que la refern-cia siga ms profilosa i aclaridora. douem tamb el model castell. que. en de-[initi\'a. ha si:!ll1 el CallSant principal del trastom morfolgic qne s'ha operat en catal, No eludim. Cll aquesla relaci. aquells casos en qu l'ls espontani ell cas-lell prcscnla conlradiccions amb la sella prpia nOllllali\'a, (Itr no indu.ir a errors, II

JOSEP LACREU

64

E" eSIII rllSO h'(I' IIlJtrhos chincheJ En aquesta

IV EL GNERE

UJS IlId$I,'()S ~j/lll1tu(ld()S ell la Xlf/e II/I/alor i/e rada II/

JOSEP LACREU

El 'NI/il)' d~ atf/mitll/o midt el OUmtlllO del ,'o/mutn de ,e("u'sro La rll llo de rci.~cmcnl mesura \' augmenl del "olum de recursos.

(A /IOl/f/O rorri ("O!llO un reguero de pI"OTO. La r!Olicia l'a Cfrcr wm una reguera de plvora. Lo RlCO que "ijue un/l/ule rewpumdor L'niC llUC nig "eUre "a!U!r Una forta resplendor El ru'o ."0 le lo ,N.., mo~ono La rl'Sla, ja re la dor~~r dcm~ So'u",'lI/e u xrClMa /m rumo, mu,' (,(I1Ijuso Noms eS percebra una . emor moll confusa

Se /111 pafili/o d $et;umJero del ,eloi tiri rOlliei/or S'ha paralla se

IV EL GNERE

NQ Time OOSllmUl Iml/oliu elt lli e .. em" ('orrieme . T bastanls n"loo"" en ci seu coml.le corrent

lXII/ro del pu,'irl", aisu 11111. cllrr ieltrt de 0PIIII" f", 'orable al pllClo DIns del partit, h, ha un cor renI d'opini favorable al paclc.

Tif/lt' III fr" cO$1Umbre de me/ase e l dfdo nIl" mmz., T el ( ,-", I\lm IIclgde furgal -se ci nas,

HI' ('ont'lIIllo "/III de uda q"e /10 pot/uj /mg'" Ha conuel un d.ut~ que no podr pagar

S" f,ullllia a>orl mia dou 8,,"aosa La Seu.l fannl,a l'a a>Oflar un duf geners

ElprofelO' ha li/limfeS/o"" IJh'UI

JOSEP LACREU

ES/(1 II/afl('hal" te",/ral qUI! qmtar CQn lt'jI Aqlli:SI~ laca, I haurs de llevar amb lleixiu .

No me s,ma /" malla. No m'agrada ci mal!.'

l.G$ 's("out. 'Ioahfan "eampadn nI I" margnl tleraha del ra Eh escoltes ha,-,en acampat al ma'g" drer del nu.

Ha("n. falta /tu pieles de /IIuchas ma/1m para /Mar U" ohrigo. Es necess'ten les pells de molts ma.ls' per a fer Un ahric

El CIe/Q estalur c"bla/o de n"he~ grises El cel eS\.wa cobert de nu ,"ol, nooi.

Ulm ",de" de religwJOJ (OIO/rolli I" millld de lo. (ole!;I'" de Ili (lUdlld. Un orde de rellgtosos controla la mCllat del S col legls de la Clutal

No le l'0ngas mwllO pimienrll 1I /11 (Isrne, li'

IV EL GNERE

4. Mots de doble terminaci

".1. l'ci que fa al g nere, e s l'OI observa r. encam . ulla allm classe de calcs. C onsis le i;o:cn a rcproduir en caral ci Illalei ;o: nombre de lenllinac ion.~ que l en caSlell llU UlOI delCllll iOlll . -\ COllliHuaci, do nem UOll relaci de mo ts, ius crits en oracions COu(c) (uilli wldorcs. quc es "wc n aJc

JOSEP LAC REU

T un terreny Ilmhor amb ci nostre T una propietat limfttofa amb la llOstra.

Un mllrroqu fou atacat per quatre md, \"Idus desconeguts. La condici de la dona marroquina s deplora!>le.

El j> de la Serra , Dm"" p" .... "'na .-.,m ofega d. fums. de gasos. de TIC'V, S. de semfo.-

IV EL GNERE

Uns planleJamCn1s audll\"(,,; , Unes incursions auduces

Uns algumenls fal la\,. .

JOSEP LAC REU

geuer;l(.!cs a partir dc la masculini lzaci dominanl esligucn en plena h.lnllo lla amb Ics eSlmclurcs generals de la Ilcngu.l .

5. 1. Noms acabats en voca l o d iftong

5. 1. 1. Els uom s agniS acabalS en "ocal fan el felllenfa fcgilll-hi la Icnni-naci -11(1:

~ ! ASC ll Ll FEMENl Clmrgi" Clmrg""'" deg" deg""" ball"rf t",II"",,,, ",,,,,' mar",,,

palr palroll" 1'" peOll"

5. 1.2. Els noms aguls acabals en els difongs -au . -eu. -iu fau el fe mcn canviam la -u per la lemlinaci -m:

~!ASCll LI FEMEN! e.cI"u esclm'" hereu ha,...,,' dereClil/ dereC/iv" nUl/III, necll/I,",I

5. 1.3. Els uoms pl~ns O csdri."ols acab.lls cn - iI sn invariables:

"Slrollal/ra lIIlua uoltO/lii.w

e~p",

jisio/erUiXl/UI g"rdlU ordt.ltllllfa

as/rO/",Wa lli/e/a aOIlO/lllsra e.

or/ehre orfrbrll pedimr". xdimra pSlI/",m", psiq",mra clJr

You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this book.

JOSEP LACREU

sin6 (Iue es creen per 11 s~lisfer unes necessilats de con1Unicaci6 en IUI momenl dona1. I s ;,ra, dOIlCS, a partir d'UllS dclennin.lls ~all\'i s socials, que h~l sorgilla necessitat de desigtmr especficament la dona si tuada en aquest no u cstat liS,

6.2, s, per tanl, des d'aquesles I,rcmisses, que cal enlendre cer1es IUJO-\'cions lings tiques quc s' han ilssajat d"nw;:unent amb la \'oluutat de trcncar hbits d'cxpressi que s'identillqocll corn ulm prevalena del mascul sohre ci femen. Ll major sensibililat social pel que fa a les relaciolls d'igual lat enlre l'ho-mc la dooa exigia, inevi lab1cment, Ullll re l'is it'l d'alguns punts sintctics, Ara, val a dir quc no s gcns fcil remoure les eslructures silllitcliques de l 'idioma sense fer-les tronlollar, Per aix, abans de llanar-sc a avenlures, s lle~essari a \'a ll~lr lItll b nleSUf;' k s possi bilitats d' assimil"c i6 ' jue presenla l'idioma dal'lIIll de qualscI'ol illllOI'aci6,

6.3. El problema que s' ha identifical com el ms greu, 'llIllIll a la discri-minaci sexual quc s'e:"ereeix a travs de la sinta .... i. s l's de l 'CUS masculines en un senlit genric, s a dir. referides indislintamenl a hOllles o a doncs, Es lracla d' UIl;1 pnlxi I i ngstica que, Cer1mll~nl, oculla I;, dona: I;, s ubs\lt\h,>i ,~ ell Ulla rcr e rncia eol' leetiva que s' ass imila amb la dels homes,

6.4, Anali ttem, ara . per, crticamell1, Ics allemati l'CS am b qu s ' ha l'olgui contrareSlar a'llle~ ta assoc il.ci6 entre el gno::re rnascul i l'espcie humana, Su OpclOI)S I imi tades qlle llfescll!en, al seu tom, Ulles al tres dificnltats que no es K.Xlen e Indir, \'o::gO::II1 -ho conretl'IlICnt Ilub l,lgllns ~ xcmplc s, Si, partinl del s eS'lllclIIO:: s tradicionals, per referir-llOS a dos treballadors i a dues Ireballadore.f. dicm que Els Irt'balladors dell l/gll/s IWl'iel/ SIgUI desxl/xa/s Ik l'empresa few Imll selmlllll/, ens lrobem {Iue e/s Ireblllladors, nom de gnere mascul, ass imila tamhl: Ics dones delmgudH. Per a e ,'ilar 3tlllesla referenda absorbent. en la prctica s 'hali assajal les soluc ions segeuls,

6.4, 1, En primer lloc , cspeciahnct)t en r mbil del lIenguatgc administratiu, s' ha recorregut a una descomposici mo tfemlica de les paraules 'lue lenen un

di ~, i nti II especfic per a cada se."'c, Ai x doues, la f rdse en q iicsli6. adc(II~ldameul rcel"bo;.d'l seguin l 1(IUCSl criteri, 'lucd.lria d' a(lllest~ manera: Ell/les Ireballadors! es delmguls/udes /laylt'lI siguI despalxl/ls/l/desfeil/ unl/ selml/I/I/, s evident, sense necessitat d' eSlCndre' ~ ell explicICions h'Talllles. que ;\(IIlCSla soh l

IV EL GNERE

genera una c'\IJfcssi lenla i feixuga. Una expressi lluc. Cll definili "a. s' oposa a r ugil ill11 i r ecollol1li'l l'Tpics del di scurs oraL

6.4.3. L'ua 'Illra soluci. eUCilrll, que s' ha prOlX)Slll per a d udi r aquest enutjs problema s la reellrrCllcia a , 'C IlS eOillunes COlli peHonll o urdll'ldu, Es traela . al capda\''III. d' iutcntar n:slringir l' Ib dels Illots I[UC IClleU Ull senti t c spedlic "Is casos CII qu . cfccti\,31\1en1, hi ha ulla referncia concreta al SC,\e dels subjec tes, i. al cOJilrari. utilitzar mo ls amb sentil gen ric quall ci referenl siga du.1.I , Les difi c ultat s qlle l~a!Heja aquesta opci. per, sn semblants a les de la proposta aTllerior: si cada "egada que hi ha una re ferncia genrica cal anteposar ci mo t penolll" re.\pressi rcsullan l seria cnomlemcnl pt:sadl i reitel

JOSEP LACREU

UOlI78

V El plural

I. Diversitat normativa

1. 1. El:; mots IUC :,calk;;n en -sc. -l'I. -.TI i -ig awnclcn ducs pQssibi litats I>ilSu'g

)"lol>EL [ l'a "'lnl"imw)

79

JOSEP LACREU

2. Remarques sobre el nombre

2. 1. En l'alenci, alguns mots plans aca hats en -e. COIll ara home o JDI'e. fan el plural en -liS (/lmell.f .Jl'ells). A I!!uns altres. ,GIn ases. foves.jreues. Ima/ges, /Ilarges. ordes. orfe.f. orSI/es. f .,dlnden ds ptu.aLs ramnarws ; .wro'JOS

\' EL PLURAL

3. Plurals lexicalitzats

3.1. El fe l que UlLl paraula s UliIit7.e en singular o en plural 110 sempre res]X>1I a un cllel lgic de rcfe rocia a un o a uil'erso~ demems. Hi Im tum s ric dc mOlS, mJOmeuats S!IIgulana IIil/llim o pll,rulia lan/um, que es fan seT"ir vaI ahlemcUI sempre en singular o sempre en luntl , Cadi IIcngu.l, seguinl Ul\;l (raici eSlablidl per rls, l unes ]JITIculallals, en aquesl pIUli , que la CaTaClerill.en cnfwnl de Ics allres. En el nos/re cas, per, ci ca slell , a causa de 1.1 S i/l~lci de d omini en qu s' ha (rohal his lricamenl, hi ha e;"cn: illlll.1 fOrla innuncia , que ben sOl' inl ha aheral Ics fonnes e"pTessi l'CS ms genunes, A i :\, hi ha b.ls1ams mOlS que , 101 i eslllT tsalS nonuafi l'amefl/ CIl singular. sI'guinl els l'squemes U' ls del easldl, sOI'inl s' usen en plun,l :

CA~"TEu.. C,\TAu\ EN PLURAL EN SINGlll.t\R

BIII1U'lI1uel'u BI", .. w.('u bl/nws lIres: ( 1.mh cod. pm""l $, 167; .Gm", J' mconln~.'s ,'an l'mm"., de mallnad. el pmc a ... Ibmbl.,.., Ana, 12-\'1989, l' 30,

81

JOSEP LACREU

84

I riene buenas etfH'ldns rara aguall/ar l'SO .1' mu,ho mds. 01 11' bon~ eSlluena rer a agua nIar ai" i moll ms

Se cUJ de espnldas Va ca tlle d 'esquena

ltenta l

\' EL PLURAL

Eslll Ufl/eI/CIli ~ielll(l preCflhmlt~ Impo'/ljfl/es, Aqu~sla senlncia tS I~bleh un pre(.-.:Icnl importa/\! F.s/e .Ita/mel dire mellra.' como PUriM. " quest 1\'(an",,1 di u menudes com c i pun~' Ble U Im buen un", 'l'U ,i.'e de ren/os "'-' al mur. El scu pIS l "bla so bn el maL

Es tlllu o{>(flK'/61l de "I/{~ "ue/os ! una operacI d'~lla "olada

J.4. DOIlCI1l . ara. IOl lIlI l lre segui I dc frases ~ 1I IllI CII caSle li ;] es fa servir alguna p;mwla CIl si ng t~a r i en cala I;) sulil ill.a cn plural:

El eql';po h" em[Xzado o Jugor con m"rho m'p"le, pao en seS" ,du ha hu ho ac"a L' equl p ha romcnal a Jugar amb molta espenla, per de 'q;ulda ha fel a lgt'li

S,~mpr~ h

JOSEP LAC REU

No

VEL PLUR,\L

A'I"eI/U I100ir!a1lQS heM h. l'(mgre ,\que lla nOllcia ens ,.~ :e l~r Ics sun:s

Cada vez qlle /e 0."(' Iwb/ar k hie"'e Ur stlllgre. Cada ,egad:!. que el sem parlar l'; I ... sang< ~a lenl~ .

Se ('a\'l) del ('abtd/o}' perd;'; el selllidQ Va Caure del cavalli p

You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mi l for l hi s book.

\' EL PLURAL

Aljucsl male i .... cnleri s el que seguei .~ la Gran ennc/opllw CI/IiI/IlIW. i. sens d ubte. el ms lgic. Amb Iol i ai.~. l'al a dir que preseiUa di6cuhals serioses per a poder posar- lo en prc lica rigorosamelH en J"eslndard o ral.lJ"una banda. per la celerital amb qu cen s professionals que treballen amb l'estndard (com am els periodistes) necess iten S

VI. L'article

I. Morfologia de l'article

1. 1. En ,'denci, Ics ronl1cs ms CS(tSCS de r article coincidcLxcn amo Ics (ltIC cslablci.\ 1eal :

a) Si el mot sq:cnl s de gnere feme n i comena amb una i o wla 11 lOnes, l'anide mami la Se ~1 form;! plcu.1 (la): la idea, III lrrl/aci6,/a IlIln'e rslIal,llIum6.

b) Tamb es mal){ I a f onlla plena de l'anicle (lant el com la) qnan el Illot segenT COUl~i1 a iunil llITa i o Illla 11 110 "oclilllles: el IOde, III hiel/(I, el Ien, /(1 iarda: el 1I(1('(I(i, el lIigur, el 1.0mba/,

(') Dal'anl d'alg uns mOlS com ara U/l1I (' hora') , ml i /rosI , per a e,'ilar ambi giTals, e:\Cepcionalmeul es fa scn 'ir la f onlla plena: III lInll, III l rll, III /tos/,

lI) l'er a c,-itar confus ions , tampoc 1)0 es praclica r

JOSEP LACREU

a) Ttols uc llibres, publicacions, pcHcuks,1 CIC. : He llega l'Anto-logia potica d'Al/sis Mi"{, fem per J oa ll FI/Sler: Aql/es/a 1I0l/cill l'a IIpari.ter ell ('A" ui de dWUlr/S,

b) Quan la pm'aula que segueix l'aflicte ,'a COlre corne les o e1l cursiva :l L' "esclldol ~ \'(1 sa (Ie)'i'o/llll/lal; L 'imp .. sse cre(ll per la J'el/(1 mde-('isi,

2. Sin(3Jr:i de l'arlicle

2. " Cal felll;m;ar, en rc lad6 amb l'lis coH ()(]uial ue l'aJ1ide.llllc so,'inl la se l~l sintaxi 1cnuci.x a acomodarsc a la castellana, La presncia o l'absncia u 'atluesla partcula gramaticall. per aquest mo tiu , rortes "aci l,lac ioll5 d ' s en delenninaucs expressions, ])oncm, IOl se)!uil. aJ)!IUleS cOlUruccions divet:!clIls cmrc el caslell i ci calal, que, cnlll prc tica ornl-i tamb c.~c,ri t a-, es traslladeu amb sumnw facilitllt u' ulla I1cng lLl a l' allr .. . En primer lloc, anotem CCrtCS expre~SiUlIS en (Iu el caslell fa s dc l' article, melltfe (Iue ci calal lenueix a e1iuir-lo:

Ommlo .,e pnM D$. lo "'(jor e,1 no ahr;r lo hacn. Quan es po red""tal pel sen)',"" R. Arn""", , S , lnst,'"' d' EsludlS Ca'aLaIl!. Do.:,un~"lSd~ la S",, Filolgic". p. 70 . Final , JUlIn Sol. A -e"lo,n de la lI~n8"" eaIlJ""", p 100 . [ .. . 1 lal d,.I,.1 gc,.na . l'm,,,rat/Ia ,/e In le';cosr'l/i" cal,t/((nn, p. 37 . Sh. trenca, 1'" "0""=' del, """"""', El T'lln.r >. Rafa.l L Nin)'ot.,., /d;Q/Jr" Il'u}l4,e;, p. 168: .E..

VI L> ARTICLE

HI! Illa dOlUu/(l(lo rap"l" .1' ahora le {I se~ >"

JOSEP LACREU

Trene llus ue "e,me emplell

VI L' ARTICLE

~,\ Is d h-uU .. nys asrolr el l{lolmundlal Ju\-cnil a Eslocolm ~ , GEC. 16, s l ' K"'j1Uno~ y otms Se olv.domn de mitl/OIldo ",

JOSEP LACREU

Jm'es, eh "l'l/li, JOb /1'111'111/0/m, l'En('(lT/w: "'Adolf. 1I 'AIIJnia: per lo Isabel, '/(1 Irclle,

En r eslndard oral l'alend, cOlll' restringir r ll$ t\' aqucstes founes (sempre el i la . en 101 cas) a lli\'CJJs infoullals, ja que la familiaritat \jue imprimei.'\en al discurs fa que resul ten il1.1dequades en un lO fornia!.

98

VII . L'anomenat article neutre

I. Introducci

A qUt;st plinI s, probablement, WHO de Ic~ qestions que prcsclHcu lillH resol uei ms C Ulllplc.~ de la s iJl[a.~i catalana. En el ni,"ell col loquial . el lo ;'lIlb "alor neutre ha l'encira! pror undamcnl . i doncs sc sc;uci.\cn lidchncnl els esque-mes caraclc rslics de Ja frase casldlam. En l'mbit li1crari , en canvi. [a seua pros-cripci graumtical h.1 aconsegu! eradicar-lo de manera prC1icarnclI1 absohna.1 Encara IIIIC no aLx CII ci I1Cl\gU.11gc oral ms () menys culle. 011 so\"i1l1cja amh

Ul~' freqncia hen sup,;rior a la (l'1.1tres qestions no admeses nonnati\'lIIllCH1. I. (l' allr~ banda - polser com a Olllrdp;lrlida inc\' ilab1c- . Ja s\lbslu

JOSEP LACREU

No (/I('II(,,,,a dljerm("1II (1lgllna emre In dulce y /0 l'

\'11 L'ANO~IENAT ,\KI'ICLE NEUTHE

Es/o es /0 rltimQ e" !>alldores Ai;ou , l' lt im .. moda en "esl ils de bany

Su IIrlllud es "'IO/erahle: e" /0 liI/imo. La seua actitud s Intolerable: . ~ I smmum

7;'''8'-' mm de IQ neteJarw ","11 vlv;r. Tint ms del qu~ nc

JOSEP LACREU

2.'. D' altra banda. quan l' nicle Ileulre preeedci., 1Il1 relaliu . s' ha de pilrar esme nI que. en alguJl5 casos. quan hi ha un doble ameceden!. l' l s de Ie.'press i el qlle pol ser confusa si es re fcrci,; a Ull fel:

Ua"ors arnb Un dels nostres companys. cra e l (Iue espervem. Ua"ors arnll Un dds nostres companys. al.~ era el q uc esper'em.

En la prime ra d aqucsh:.s fra ses . l' expressi el que no t un valor neulre . sin que dna a enlendre que "aquest co mpany que h.wia arribal era j uslame nl ci {IUC esper'cm' .

2,7. Precedim un panicipi. ]' arlicle neUlre pot reemplaar -se per lUla frase de- relatiu referida a uu aUle cdc llI nCllIre , per Ull sust:mliu cqlli valm o , sim-plemenl, pel pronom (llI:

A tenor de I" establedth! o/Im ($lI1nJtm , el amado e$ ilegal. Segons el ,ue es lubk>he n els esta lllls. l'acord s I legal

& aClh?rtio 0011 /0 prHisto por la le.,', serli precISo prtX'(der a am, $(ga""" .'Ol"cll. O'acord amb ull que 1'. C\'~ u la Ile. , caldr p'"""dir a una segona ,oIae.

"l'oda lo relacionndo con ellt'ma de las drogllS ($ cO/lip

\'11 L'ANO~IENAT ,\KI'ICLE NEtJTHE

De fiO ""egll/rJe prO/ItO /o

JOSEP LACREU

J. Valor intensiu

3.1. Amb dclermilla1s ad"erbis compara1ius, com ara mes o menys, o certs sU pCrl a1itl~, com ara mil/or, pitjor, lII_TIIII o IIIlnll/l,l'article HeUlre intensi fi ca la idea que c~pr",ssen els adj",cti liS IllIe ,'an precedits per !' artic 1c !lelltre Ell catal, Iu ha tOIa una aliTa g,lI llma de recursos per a indj c ~r aquesl carcter int",nsiu:

'kn lo mm pron/o PMible ' Vinc a t m'" promplo l>o


Ha SII},,

JOSEP LACREU

106

Como le h{l/r $J/sf't:mlrdo. a lo mejor 110 puede rrse de "aradOllU Com qllC l'han susps, ~ possible 'Iu~ 00 l'uga anar-se'n de "acances

f-'1 e/llrada eo.'tar';, a lo .,umo, ,'emte eurm I; entrada deu C(l'llar, ~om a m:


No lIogos raso de los ralllOS de s;renll. 'I"e. lo que w le diga , I" m ejo,. es enemiso de III buenll No faces cas dels canu J c 8ir~n~, que. com jo CI d iga, "~ I ms 1_ I bo 'Iu~ mult I rurn

He pat/ufo d monedera. puo li) misma da: solo I/noba (,lIlderll/lI. He perdut el portamonedes, perl! i~ i:ual, noms hi port:",a :o;a\'all a.

Y. mejo", .. do lo prl'sente. hil)' '1"~ d~('/r 'lI/e 1t'TIIl'leme qlle I~ d,go que, m,is bleM, e, Iodo la "u,,/ro,."u IU, Iu qUI: llas pc/lSudo Delxa ' m que cI dlga que , ms ai ne!. s a l ~on lrari del qut! has pensat

TIllIo /0 "liis q"e p,,,,d" denrle ,!lO (~/m momelllOS eS que III {H'lin611 en

VIII . Els demostratius

I. Morfologia

1. 1. En "alenci;l. co/loquialmcnl. noms o:.'S f,UI servir I es "anants eslf' t'ix/' i aquell (amb Ics corresponents ' -ariacions de gnere i nombre: es/a. es/os . eSle s: ena. elWS, enes: l/qllel/lI, aql/ells. a{{llclles).

En l' s literari aelllal, per. 3qucslu formes ban estaI b.ludcjudcs CII fal 'or d'lU/lles1, aqueIX i 114111'/1. ' lllc tenen Ull &'Tan pes ell IiI tr .. dici literria i s6n. il ms ~ ms --

JOSEP LACREU

i Ics consagrades cn l's escri1. Les \'ariallls clssiqlles eJ'1 i eu no represenlen cap a'-alllal~e: ni afa'-orei:'lenl'homogenelal formal enlre els di'-ersos pubrs catalans ni aporten lampoc la naturali,t (Itle reclamen certs CQllle:'llOS e.\pre5-sius. Dc l'CI, fi ns i 101 cls demoslratius reforats ]XXIe!) sonar ms lJ.1lUrals quc els clss ics sinlJllcs, 11 caus" dc la prop_a)!ac i que sc u'h1l fel per mitj dc 1:1 h1cr,,-111m i dels nll\OS cUlllllnicali liS iUlerdi1llccl1lls que ha general la reccpc i de TV} al Pas Va!tnd , Les f onue.s eJ'1 i eIx no sn ulili IZldes per ning. ni or.dmcnl ni per escri 1. I, dcs de Ics c:\igncies dc l 'eslnd.1rd oml. 110 t cap scmil ara imcnlar rc,-ifar-Ics_ Si cal sep.ll11r-se del sistema coHoqnia!. s per a adoptar ci sis1ema general que fDlcio\la aC1ualmcnt , i no el quc funciona l'a fa uns qual)1s segles_

])'lltra bauda, cal tenir cu comple qne, des d'una ]lerspceli"ll fi lolgica, lai com e,\ I,lica J0.111 Coromiues,' ]' aparici de la -e fim,] de Ics fonnes de mas-cul singular pot ser explicada aulnomament, s~nsc neceSsital de rec6rrcr al castc]];!. COlli IDl simple SlI por1 fontic e:ugit per Ics di ficnltats arlicluatrics que es presenten en detenllinades combinacions consonmiques. Dc manem que. contrriamenl al que a l'e~ades s'ha dil, no es IraCJa 1amllOC de donar l'ia lliure a nus caSl ellaui ~mes , Es IraCI~ 5i1llple1l1enl (l'~ssumir Ics fonne s coH

VITI. ELS OD.IOSTRAT1US

Des d' a(lucsl

JOSEP LACREU

No es 'l''e sea gu"JXl , MfO ,ene "11 qUe/l/IU la hl're (Jtr(J{'/"'a No s que siga gU.1P.1. per l un no s ' Iui' que la fa aUilCti'a.

Por el aquel de no emMorar las relaciones lo he .JD deJmldo JXlsar. Per a ll de JlO empitjorar les relacions he anal dejuni_ho crru. C"da ,,/lO de los iell/pM del vabo UIle.l1l "'Iuel Cada Ull del s lemps del verb l la Sua par I k ulJ"llat

4.2. Un allrc calc del castell consistcix a lll ili tzar el pronom neutre aix per a indicar una refernc ia tempora l de carcler aproximatiu:

112

A eS/) de m ('uUlro 1J{J,ak poT elu/lIIu: i". qu~ )'" !

lX. Els possessius

I. Variants valencianes

El l'aleuci m;UlIlm: . /(1 mare. sa llil. En aqucsts casos. ats (IUC aqucstes sn Ics l1( IUCS rOl1neS quc cs fan sen'ir eSlxmtniamclll, s preferible tamb usar -les ah en r estndard oral.

2.2.. Dal'ant d 'a lt res relacions dc 1J.1rt:n tiu , r \s dels posscss i us tons es res -tringeix al l'al cnciii centr.u: sa filla. mos lIls, la germana. ~'a CM na, En aquests casos. com que en la resta del domini lingstic encara presenten una f reqiincia d'ti s molt meno r, en restnd.1 rd oral semblen preferibles els possess ius tnics: Ilt //tel/ufillll, els mel/S n/s, la tel/li gerl/uma,la seUlI ('().mw.

2.3. T amh cal utili ll ar preferentment els possessius tOllS davant dels mo ts casa i ,-,du:

Vell a mi ('asa Vine a mu casa.

Eso no lo hari en /u vrda, ,\,", nO ho fa, en ma VIda.

/13

JOSEP LACREU

2.4. I. aix malei.~, lamb s'usen cls possessi us lons precedinl delcnninals lrac tamcnls: sa sautedUl, SI/ majestat. sa exce'ucill, sa il ,luslrIssima",

2,5, Tamb es fau servir, com 11 formes fossililladcs, els possessius IOIlS cn cerIS rdrau}'s:

Cali" maesml/o lime su li/ml/o. Cada terra fa sa guerra.

Na,flc n profelll ,'Ii'U liara Nmg nO , profeta en sa terra.

3. Sintaxi dels possessius

3.1. Els possessius l uics rellllCrcixen ]'anle]Xlsici de r article de lennin,11 quan "an da "ant del mot que dclenllinen o ql~ln tcnen IUl "alor Ilrollolllj~l] (en aques t segCHl supsit. coincideixen amb ci caslcll):

fil i

IX. ELS POSSESSIUS

Vu e>'lro exa/enCII1 IIQ Pllcde red/mm CII CSIC I/IO/llcmO Vos tra c."cl lncia no pol rebre-us en aqllCsl moment.

3.4. Pe r a di\'ersos possedors , d catal di sposil de la fornIa llur per a la tercera persona:

llllme _~ .I1",{" llOS hlm deJl/do $U 1I{I

Ulllwlllbre q"e II/al/'illa a~" IIUI}'" 110 merea mi reJptlO Un home que maluacla I~ d01lll no rncrc i.~ ci meu respecle

IX. ELS POSSESSIUS

5.4. Pos!X'sal al mot { 'vlIl, a, sc sol uli1il /.ar la ronila masculina I no la rcmenina, com ra el caslel l:

Drantr fQ

JOSEP LACREU

118

'Posa'lla leua camisa, Posa'lla camisa

'S' ha dei,al les .""Uts ulleres a casa, S' ha dci~lles ulleros a casa

'Esllc cansal I me'n "alll a m a caSa, Estic cansal I me' n "mil a CaSa.

'Solla ambar puntual a la seua ofi,m3 Solia all1har plmtual a l'oficma,

'Derrotals, el ~ mallners lornaren al seu ,'alxel! Derrolat

X. Els numerals

I. Els cardina ls

1.1. La primcT

JOSEP LAC REU

de fer-ne un s cohereul_ amb Ics altres form es a mb q ll manl una relaci lexe-mlica.

1.4, Aix, IUla dc Ics paranles amb qn Ics fon ucs \'uillhllll han de prcser-l'ar nna rclac.i6 de eoher~neia fo nnal s amb el dohlel dIVUllldOIllIl. I ms en-~ara ; ~ Iquc s l es lonncs s' iusereixe ll dius d '11m, scq(incj, cohuenl . ct)uSluda , d' unH b.1uda. pe l grill' disset. dmlll, dinOJl, i . d'l~la ~Ilra, pel gn,p dsse/ , d cad. "e;ada ms .mb aqueS! m'le.x ... IOT, enco'" que oricin,;.menl lo:o el . i",fic.t dO, un m.M de milions) ; en france., tanl h,lI/im com ""II,~,d ten"n el .'.IOT de ' mil m,l",ns"; en .taha. el m

X. EL" J\'U~tER,\LS

L.e h"n roncedido (//1(1 u na arrapada Te lo nplwo ell dos ""I"brlls T' ho expltque en qualre paraules.

Mi {',ml esM /I dos pasos dt aqrd ~Ia casa cSl a quatre pass~s d 'ad,

/..0 ,/"e te digo es I(m ('fato rO/ito ~~ )' dos JOII l'inco El quc CI dic s wn cen corn d(J!i r dos fan qual rt,

1.10. Recentment. a tm,'s dels mitjans de comunicaci, s' ha posa! en "oga la locuci ang licil7~1!l1 el mmero l/ pa a referir-sc a aquell que OClllll! la primera JXlS ic i ell una .c ti\'i!nl dt:lc01unada (especi alm~m , en uw. modalitat esporti .. a), Su preferibles, ,, .,. nu o'st;tUt , ~l t re s solucioru; ms gClIuiilCS:

Se lIe1w que enfrelllm al nmero "ilO del tems m,,"d,al S' ha d ' ~nf mOlar al millor j ugador del tcnis mundial. Kasp"ro., el IIrllla/ IIm~ro "li" de/ ajedre: ","ndia/, ,,~ltIlri a A{callle el pr.rimo /llU de sepllembre Ka,pro\'. l'actual campi mundml d'e,cac., "Indri a Alacanl el prxIm mes de selembre .

2. Els ordinals

2.1. En l'cstndaru oml. d 'acord amb la lradici clssica' i l' s lite rari ac.\ual. poden ll~ar-sc Ics fonne$ segiients dels ordinals: prl/ner. sego1l, lercer, ql/arl, nllqu, sis, set, l'uit, /lor, de.f. vlt:, dOl:, tretz, mlOr:, qumc,, J'f! lz, dISSelldeJ"J'f!l, dll'1litldillllll, Ifllw\'ldeIlO

lli

'''''''IVI/)J ,,,,8.311 " I ~p l'''''''I'''''U l'u, ..... 1"' .) S1 pnl>,LP ml!'" J.l ,od )U,,,,,",= S>S>Ull< "'~!S U"q "'>l.>O I """/~~ ",.,,, ..... ' 10) 'T S'

1~llunlJOdo ",uo."/~, U.II ;MIIUOP I] 1'''P!'ItjIJWO vpuII.h )' />l1ll/ml';.1. '~1~ " Illp "'I .lU ~nb ""ug~., uuolbs uI ";1

'Ol~~ .n'l' JIIl Jub ?~.t IJpU",~;JS V I q

;JIlJUllj UJ m/OIfJ~' UlllJ J U[Jlrt;I!l!ltl ).I IIO:> "QJad ' IIIJO p Jllpm,1IS"J, I Ir;l '''1'08;.,\ uo3JJ II'I. :J110J 110:; - U 13 :s;uJ n~f sor Sill J:xI lIlJlUJlqIlU U.\U! J lIs n lOS as UOS"J III1UO J CI !J UJ IC.\ U;'l ',UJlUll1!l,ool _I()3 ':mb J!P II!J ' s[lIu!pm spp 1I !~o l0j.lmu 11111 11) ;,ub (Jd '!n:

"(Smlu iJp 11,0 [mUpJ1I3 (:I m o;) ' ( 81/)111 Jp .lJIlI.UJ Iii) IUU!IJJO OJ'J lU!m p UIIII III J;JJJOJ /u;>Ullt,3! UJ :lUClU :lp ;)S -1CZ I!l!lll u:l1'0 d 'S:lUI p p I!!P J :nu!Jd p 11~SS :u{h::I II lJ~1 't.'Z

I~' Uj ' !lb P J..,,~nb U.\ '~9IJlsodo . l 11,1 OUl!lJj'S ;> 9PJ"b Jf ulJP!mJ() VI "3

" Is IU l'lIUA or 'I/n s fI/ "'O,\ 0A

:SII!Il !plO ,P l O I !!" qUIl! Spm!plC J s p lllJdUl :l ,p ICI!lN !ssod ilI K\UlI!I I!lj !li ' C!II1(1 - uod q ! 1!,)S:llj 9 !Ss:lJd ).':I ~uu Jlil~;!SIIOJ r- I! J:! "!I\~U1:1I[1! 'lJU;);!J I! Uln;) r

lfJlmu ,,"81$ '.'\

Tle.! ~p eIJu'."l" \I1U!nb el '-:J JjJll }J/l IJ1JU~uUJIJ,IIb "I q

::S;) J OJISJ .P SII!U!UUJPp Snd! l ~'Ull ! ~lll;)I SIIlll >!!.U J IU! sp J l!u O ! mlllld ,!s 'VIUS ' O/UIII17 S;)UUOj SJ I ;)nh 'QJ:x1 'Jld mo;) 11;) 1!U;)1 lI!:) T'

'S\lllJ!! qUil! S;) IIUOj 5;)1111 JClU:ll1l J SU;)S IIl JJ:l40J S!l un J U-lJj 'J S QJ.:!" 'JcJn :xud JI!:J " SIIC!:lU:lJI!., ~PI} 1!!1I1!luods;) I\!JO 9 !S5JJd\:J ,IU:I 5Jcnl!IJc4 s;ml , .. ' /1/11 -.10 '/Ulld,!s '/XilS SIIl!! !'1 !U!ll!l1 S:lllUO J s:l1 IU:lWIC1\:l! :lS-Jr.sn UJ po d Iq O '.

[1::11:I;)Y-I,EJSor

XI. Els quantitatius

I. Remarques sintctiques generals

[li ha un grup de qUilu!i [Iius quc s' enllacen als IllotS que uClcnnillcn amb la preposici fe:

i. CI/dI/lO pili' !fuirres? Quam de pa "ols? No p,,~do hll,;-r Ullllo tJerciclO ftSICO No puc f~, tant d' c~~ ,c,cl fSIC

Ha-nyam la forma de mascul singular j' aquests quallli1atius. En la res ta dels casos. no hi ha cap clemellt connec tor.

En alt res parlar.; ca talans, per, s(

JOSEP LACREU

gwre resulla de dublosa opcr.!I\'i la l. ja que ci mol gwre s 10lalmell1 eslran)' en el parlar esponlani : de maner.! que, en els eome:\ tos qut: reclamen un all grau ue natumlimr. C011,' considerar acceplable (i fins i IOl preferible) ]'Is de moll en

I ., to ts e s sell tlts:

Hari! mucho jr'() l'a muti de frtd.

Tie/I"s much" dinero? Que tens gaIres (o molls) dlncr~7 No I~ ha herho machn grana No li ha fel gai . e (o m olta) grda , SJ upe.ra:;/c mucho lJemp" u fX"qJle qJlJsl5le. SI ,'aS e'perar gai re (o m olla) e, lona. s l'''Ilju ,'a~ ,'oler Lo consegJlr

XI ELS QUANTITATIUS

Hil gam"fo bmumre dmero,pao 1111" IW /I~,,~ ~ufidente, Ha guanyat bastan ts diners. per encara no en t pmu

Ya h~mOJ rt:rogufo bas/ame. firma. roll/ra ~.Ie proyulO, alll/que ilO ., SI hahrdll . ufidente. pma poda fX1rarlo. Ja hem arreplegal hastan l. firmes contra aque'l [lI 0jeCle, encara que no s SI n' hI deuen ha" er prou per a poder parar-lo,

Amb IOl, ~ parlir de l' s lnldi ci()u~1 i de l'arrelameul popular, cal conside-rar acceptable r s de prou amb la doble signi licaci de 'suficient' i de 'quamilal regular' .'

4.2. L' adjccti li firol/, nornla1;I'aO\Cl\t , s i l1\'ariahle . Col'I{)(luialment, IICr, tu algunes zones del domini lingsti c s'Im gcneralla fonua prol/S, {Iue s ac-ceptable cu registres po;: fomtal s,

4,3. Rcspecle a l,I lIe:\ de baS/III11, cal assenyalar lamb que, si b nor-mali l'ameul noms s' accepla IICr al plural la ronna hIlSIUII/S, in\'ariahle en gne-re. en 1'1'! orni' d' algunes rees del domini lings tic hi ha algunes l'aciHacions ent re baJllIlIIS i has/all/es, que cal reslringir, en tot cas, a registres poc fonnals.

5. Massa

L'adjectiu man-a. llonnat i\'al\1cl1 t, s iuvariable; per. igwll qu

JOSEP LACREU

7. Interferncies del castell

Pd que fa a la distribuci del camp sem~nlic dels quantitalius , cal remarcar qtlC, en molles ocasiOll~. es pnlduci); uua assimi l aci6 al "alor que lenen els quanti-latius caSlellans corresponenls. Donem ara , doncs, pcrqu se' n liUl!" consduci:l, tim' s ri c de frases Il lIC I,,,"scnlcn disscml:Jlanecs:

Cwrnlos' mtis alba,les rOll/TOU". mtis l'roll/O u term"""ti la obm Com m~ obrers conlracten, ms prompte s'acahar r obra .

'ale ,."anl" du,.a. T 101 a lt que ,",li

Cuaat" lIales/" VII)"IIS , (/lIIesllegartis Com ms prompte tc'n vaI:Cs, ms prompte arribars.

E,rT!W cwrnlo anles Escri u tan promple com pugues

II/,inde/e ea cuanto dnu. Atn-lo ~n Iol all que deSItge.

Lm muchM dfl/.J IrunswrridOJ harra i/uc /05. Franc.",

611

: \!])I!U!IlU~PpUl \!UOSJ:xIo.\JS(I!nh ~ :S:lUOSJ: \! i!-lJJ:lJ ~.\ :udlUJS ! ';UqUlOU I JJ,m~:l 1J.l J[q'!U[',\UI~;I "l1l l uCisqns dI II!UlllpJ:);)Jd Iod uu ;!nb c.lJUI1IU a p [Il'UlIUOUOJ HUIUI:IJ!-IlSJ 1:11;')11111;) un ~I }Ilil" I!U !PPU! ,1 "',

9lJ'IV "z

'SJJ JI/ ON

: ,d"J, ap JOlc.' p qUil! S:l.I!W:l:m suop!soowd li:! :lv .P S!1 ol nu;):) S? ou :KXIUlI!I 'X!:lWlU l\:!V 'f'l

-li l1l1l"l' ~UI Jt'UOp ~.Jpod u. 31 :Ull~ 9:i'r. HSlqmCI sapcja.\ V ,".

~"ald "P "13nbw 1I un ~U11 anb "puo~ Ja' ~mJ01d n~!M vun:fl" olluJI ~"b 'O/J"Jr~ u< ,wI.X>l,f

' Sj"llp"P >OtI un '1'anb IU~ ~j~)U3 onulp u!I!l1" vp~"b ~'" U!'V

:, r;mb[l1L ~ 1I1l . ' ,:x,u 1111 , C IU~ IC.\ 111b~ 11111!111111~lb J O[".I ljlUC 11118/1), [l Sl\ , I I' [P1SCJ [~P ;)[U Ull \;1 '.' .

un~IV ' (

Slllu/apU! S13 lIX

JOSEP LACREU

Alg!li~ " lo /1100 que !r(lCU Al: (legu fer-ho. PreSUIII" a oer." a/guien saM a/go. Pregunta a ,'cure ~i alg en sap al guna cosa

2.2. Davalli d'un l'oll1ple ll1enl parlil iu illlroout amb la preposici dI!, col-hxluialmcllt hi ha \'aciH acions entre algri i Igun: per, a li de lI1atl!c111r la correspondncia amb els altres indefiuils derivats d'Ull, ell nivells formals s preferible l's d' algulI:

Alguna de fl()SOlroJ "', JUIo necewriatl!ell k (/ dt'/alo, AI:un Jc nosallres ha sigui IlN'essn3mcm d Jelalor.

Lv ha t"",I/a '1l1e hara alXU'1O dr los l'reUJlles Ho ha llagut de fer algun deis presents

2.3, s un cas tellanisme la substanti ",ci dei mot alg, per a imlicar una persona d una certa importncia:

lksde 'l"" "J,1i ImbuJwulo (/I el mimSlerio au q"e es a/gaien LXs que treballa al m,mSlen, es pensa que s qui sap ' Iul,

fXJde q"e es aigaien ''a no v, .. " .. ro" 'IOW I'O$. LXs que s iml>ortonl, ja no ,'C amI> l105altrcs,

J. Ca p

J. 1. Es tracla d ' uua fonlla inl'ariahle que sempre l'a referida a clemcnts comptables:

No tenso ning" "'"",,,no_ No hil" cap gemlii,

A.q"rno hay ninguna holel/II de luh~. Acf nO h, ha cal' bolella Je liCI

3.2, Col' [(x luialmcnl. en "alenci a vegades s'ulilitza la preposici de per a cotU\eclar a{lltcs t indefi ni t amb el 5ubslantiu quc determina, En nivells fo rmals, pe r. s preferible e \'ilar aquest s de la preposici de:

No ha)- ningn IIsic"',, "11

Titlles a/gunn pme!>i' de lo 5t .. ., pe', ~n mol,. ,hres diC

JOSEP LACREU

5. Ning

5.1. El pmnom ning no t fonna de femcn ni de plurnl.

No hu wmdo nndit No ha qn:!U1 nngti.

Ningun() /0 hil h .. rliO. No ho ha fet n;ngti..

5.2. En oracions inlcTTOJ;ati\'es i condicion;tl s. pollenir ci v .. lor d .... I ~ I, encar .. l luC cn aquesl sentil c i seu s s bsic .. mcnl dc cMc lc r literari :

i Hil.\' "/guien qll" U alrn'(, " n .. garlo? Hi 1l.1 ning que gOS(! llcpr-ho7 Si ri/guien presuliIa por mi, /e dic~, que / ... ,,,{ido Si ning dema"" per mi, li diUS que he cL~it.

En aq uests casos, cn l' \:stuili,rd orni s pref criblc r Is d'alg.

5.3, Com tots els .. ltres indefi nit s Ileg .. tius, c i motllrg, quall "a dal'am del ,'crh , pot anar rcforat amb rad"crhi 110:

N"die qw.',," esle ,(,"1,,,,/0, Ning no "olia aquest resultat.

Ningun" me e.tp!ic lo 'lat l'

XII EL~ INDEFINITS

6. Cada

6.1. Seguim el castell, s,wim s'eixampla indegudamem el significat es-tricte de l'indctinit radll, per a I)Olldemf la i1llcnsitat amb qll~ s'esdel' alg\U13 cosa:

i daba cmla bo!~/",Ia.' L.l pesal'a un es bufelades'

i nenes "mia ,,,',,,,ertda! Tens u Des cL~ides'

6.2. A l'egades. fonllant part dt delt nninadcs locucions, hi ha la tendncia a traduir-Ics lileralme1ll. quan sOI'ilu sullTCfcribles altres solucions:

Cada dr ~jlds mlis jo,,,,,, Com mi. >'li mis jl"~ u/ib.

sr que eM"dI, XTO ('adn "ez me"u~ S( que estudia, per com mk \'a me nys

7. Cadasc/cadasculI

7. 1. Cal

XII EL~ INDEFINITS

Es o"" S,dom" s un all rto Salom. El phllCo a.flsunle. (J los grl/os ik _otra . Olra ~, III~o qlle el nmtante real"'Fenero ell el orellanQ. El pblic 'SllIIen!. als crus d' _una a Ura. una a Ura .. . \"a ooligar el cantan! a tornar a ei~tra l'escenari

De IInllll otraJormu lo IU' d~ rOl"eglllr O'Ul\J mane ra O un;, nUn 1>0 aconse gUIr

8.2.2. E n canvi . el mo t altre s' utHil/.a IOl sol. sense e l reforamcll1 de l'article llI!. quan l ha uu grau d'indeICnn;llaci moll ;!rau (equi,'a1cuI a . ms' . . qu:.lse1"or . C:L]l altre ' ) o b UlU ]lrecc(ki.~ cerres exprcs~jons qL1nli lali"es (com ,'egudeJ. l'olla. cIc.):

':tlnell OfrM IIbroJ sobre el lema. H, ha aUres IlIhtes sohre el tcma.

No I",>" atro r

XII EL~ INDEFINITS

9.2. DJ \'il nl de lloms de eilnals. naciolls. c le .. l"adjcelin lol es manl iln 'a-riablc:

1"fJ/(1 IIIClriI qlledJ mm!dmla por Ilis III/vius drl 1110 /e MVlcmh'" To l Alwd "a queoor mundada per les rlug~s del m~s de nO"embre

Vi.me" Iodi! Inglaterra,," dos UlI/allllS Vaig. ,'i suar tot Angla1erra en dues setmanes.

Ara b. quall cls 10p,ms "~n precedits de larticlc . lndcli,I IOI nHlnt la 5CUJ flexi:

El hu,,11 es l a le/lgll/l oficial en lO,*, la {/liba L'hmdl s la ll engua oljctal en totp rfndia Toda la Sajor u llU "IO ujenada por lru juer'e. ,e,,/a\"fllu. Tota la Safor s ' ha "lSt afectada pels forts ,-enda.-als.

9.3. Tamb cs mam itwariab1c. l' adjec tiu IOl. cn certes frases Cll qu s'U1ilit z,1 com a ne\ltr~:

.II1~IIIr

XII EL~ INDEFINITS

UJS propins verdugro lIoruro~ 5/1 Inueru Els mutel.~os holXlm \'all plorar la seua mor1.

El propw dreClOr lU.o qe Imea freme a la sua"6,,. El dor~lor mlllei:< hagu O~posa t a \Ln pronom o a cert~ adverbis , dialcclalmenl sc sol utilill.ar inva riablement la fon lla de f cmcn singular (mu/ei.m ). En un lli "dl fonnal , per, cal mantenir la concordana mo rfolgica amb els clements quc dClenllina:

- All.I r mateixa ho "Big ~a oor Ahir male l .~ ho "aig saber.

-Ells matd~a m'ho van confirmar Ells mal e i~O!< m'lIo "an confirmar

I !.4. Cal 1~I\ r en compte. aix no o bSlmH. (1IIc, posposal li ull substanliu , pol assimi lar la ca!egori ~ d'adverbi i rOI1l~ndre in \'llJ;ahlc en Iii fonml de mase,,1 singular:

Li> ("aplll,aron t'li III mi..ma Jromaa El "all agafar 11 la frollrera maleix.

Pode11l0J ",ca la n'ullin ~~ ("",a mism". Podem [er la reuni a casa mateix

13, Cert

1 J. I . Quan cerI equi "al a 'alguu' , en s ingular requc reix el reforament de r arlicle indclcnllina t:

Emr~ ~lIoj hil)' dUI" ""eculo Entre dIs hi h~ Una

JOSEP LACREU

En dUM ()('(15IIJ.le i/ije rua/ro freJra5 En eHta ocasi.lin vaig dil una de fresca

F.n ciaM m,mera. deba rermlocer que un(as ra,-II. En rta manera. ~ de reconi.~er que tenies ra.

l'ara cierto IrabaJo. nv olcv~lrarj a "adie ",ejur Per a certll faena, no en lrobars cap allre dc n1l11or.

H,/s/(! ciu /o flIlmo. jl' fompoflamielllo tJ (O"'fireIlSIb/e Fins a cert pun!. el scu compollamcnt s comprensible.

De dula "'''jer. ~5 preferihle no hab/a, Dc eHt .. dona. ni ms no parlar_ne

I J .4. QUilll s t'lnpra com a sinnim de Iai. per a c.\ pressar "lUC eh elemenls illlrodulls amb I"adjeclin ceri no eS coneixien prh iamcnl. tamb s uccessari anteposar-li l'anicle indctennillat:

Ho vC/lido ,/ VUU cie,/a )""" H~ \'inguI a \'cure"1 un cerl loan

Cil!rta Moda te litil/amada por leIfoIJo. Una CHla )>1aria t'ha telefonat.

13.5. ,\ m,ss d' aqtlf.:SIS casos de vilciHacious cu qu sOI'iut Sc suprimeix illocgudamenl l' ilrlidc indctcnlliuat dal'ant de CerI. n' hi ha d ' allres en qu. al contrari, l' expressi li/I ("trI no pol considerar-sc gaire ~enulna. sin ms avial una tradllcci literal de r e:"press i corresponetll castellana: s ai :' quan t 1111 l'alor quami tatiu, equi"alem a ' Ull quatll ', 'un poc', etc.:

.\fe 1

XII EL~ INDEFINITS

IS, Ambds

Les fonl1es ambds i ambdl/es (per al mascul i e l femen. respcc!i"amcnt ) sn tamh cS!rall}'es al parlar cspolllani. Tnt i que s()\' i1l1 s'ban utilit7~1t com a traducci sistemtica dels Illots castcl1att~ amhM Amom hijos SOn m"iros Tots dus fIlls Sn nlctg~s A mhrtls So/IIeimIC,! son igllalmelll~ vlida5. Tant IIna sotllci j' 111111"/05 (/1("'(/0 exp/(JJ/Ot/ d Mgllllifo IIrI(fll

JOSEP LACREU

H"r .. "nM ""15 quI' 110 lo veo por

XII EL~ INDEFINITS

19.4. Quan ci mol algu adquirei.'\ un "alor ad'erbia l. la llengua disposa de molls recnrsos plcnamelll ,'igenls en e l parlar coH o

XIII. Els relatius i els interrogatius

I. Introdu cci

Les diferencies cnlre el sistema

JOSEP LACREU

No efU'umlrO /IIngrl/ Ubro con el que emrc/ellame No uobe cap llibre amh qui' (o amh el qual) en1retcnirme Term",,, tk ver el coche del que me hahlaste Aabe de ,'cure el 01l'e de qu (o del qual ) em "as pa rlar Lm ami;os en /06 que calljiaJm me hali Imidonado Eh amics e n qui (o e n cls q ua l. ) confia,'u m 'lmn lrait Hlln ror/m/o /11 ((Ifre/erll pur /(1 que dh(" l/Ios pa."" Han lalla! la carrCleta pt:t la C IU~1 (o pt:r ' I U~) l\a,iem de passar

2.2, Ambla nmjorpan dc [es preposicions In iques, per. noms s poss ible nli[ i17)1r el rel atin l/IU/ I:

B mill "~(,lSi6n conlra In que nadu po(kmos haar s una decis I .unl.a la qual no podem fer re,. He ",,COI' d dlllero q"" '''".110)'0)' CIm e1ldincrol

XI!I ELS RELATI US I ELS Il\iTERHoc,ATIUS

En ellI/omen/o que (o ~ II tI que) lo sepas. (,..,sume En d mornell! (IUt (o tn qu) ho s l~gueS. a,ism. En la medlda ell que upas lo qu~ qwerc.,. poduis alrani.arlo. En la m~sur:t que (o en qu~) spigues el que 'ols. podrs aconseguir-ho.

2.5. En e l cas. per. (11Ie la preposici ap~re~a d;I'alll de I";nlecedcnt. no cal IOnlar-la ~ repelir d,wanl del relatin:

En el roleglO ~n d que me et/uqu. haUa lliuy ",elias profr.mrcs AI collegi '1u~ cm vaig educar. hi ha"la molt bons profesiors

COli los ",,,igro con qu~ 5ali" mIlCS. me aburra ","rho. i\ mb el, am,, que e ,~,a abans. m' a" o ma moll.

lk lo:! proY

XI!I ELS RELAT IUS I ELS Il\iTERHoc,ATIUS

Vh'e en /a ( ,IS

XIV

Els pronoms personals

XIV ELS PRONOMS PERSON,\LS

2.1.2. Si e l "erb cume ll~a amb ' ocal . aquesls pronums re 'eslei.\ cn les anomenades fonncs elidides: 1/1' . 1", s'. r. /"0 la (q l~1n la n)Cal inicial s I o 11 en ]Xlsi ci lona). elis. liS. e/s. les:

M~ a"'fora de que Iodo "a)"a bien i\I'al~g,e que Iol "3J~ b

'1" espero en la puerlll 1ft"! Cme T 'esper .. li la porta dcl cine.

S~ hu llfoolmlo li "din" en dos meJU S' ha exhaun( r ~dc Cn dos meSOS. Lo vfWr(m (',"Iu mml/a mlliillnll L'operen l

JOSEP LACREU

Cotnporr""'$ como es lIehido. ComIXlrtcu-n>:s com cal Tlmrl oJ rOll f'rewwi611 Pren- lO!; ,'mb precauci. Es/ma hus('


.l . I.2.1. AL.\ 110 obslaul. ql~l U es combinen amb eh pronoms 110 i lli. com qut: ~qucs l5 pronoms sn invariables, els allres adoPlen la fonna clidid.l :

Me UI apN,',,,,,,, Iodo lIe pe a pa !\l'ho explIcaren Iol m per randa, 1''; l i UI IlUbwm. treMo Tu l' ho hauries cregoL

Se acerr all jl;;IOWmenl~. S ' h I acosl sIgIl IOSamCll1.

3. 1.3. Els pronoms de primera i segona persones del pluraL. en posici pToctCtica. malllCIICIl III fonna reforada, e liS i liS:

Elldl!vor, nM lo roboron ruo"do ($Iliholllos d~ \'a('O(IQlle,j El te lcvisor, ens el furtaren quan estl'CI1l dc I-acanCeS Es/o /arjeta de rr"'fIlO, nOS la dleroll .11" rediria ,\qucSla !ar);"la de crdil, ens 13 donaren sellSe hal-c r_la dcmanada. 0.' 10 adver li,- eJ~ ju~go ~J "'U}' pdigroso Us ho ,-alg ad,'crlll: aque 'l)


Se I(l.f l'uldi(a e/los). Iils a("("lOl!eJ Els k s "aig l"el1dre(a dlsj. lcs accions. Per la seua claredat. aquestes (ombinadons sn plTf etihles II l'IlI, In lli, el.l

hi i les lli, que es fan sCf"\'ir cn Hltrcs zones del do mini 1ingiljslic,

3,3, Cal el'itar tOl; lmelll e l can\" i tlcl l'rollom d.1lill li per se. quall es COIll -bina itmb c ls prono ms ~cU5~tiU5 : Se'l dOrlar. per Li' l dOrlar; Se la comprar. per Li la comprl/ r; Se' /s por/nr. per Li'/j' por/ar; Se les yendr. per Li les Iendri.

3.4. El pronom acusati u el. combinat amb els prono ms -llOS i - l'OS en posici encltica . In.lnl la fonna re fo nada (el) i no la 1)lella ( lo):

Es/e lI1onedno n IIIlts/ro Oddnos/o nueguido !Itrc . emporteu" 'o;_e l d' ad .

3.5. Cal e \"itar. CIl el s llil"ClIs m6 fonnals. Ics iu \"crsio lls e lllrc el proHOJl1 M! i els pro noms me i/e. habiwals en e l lleng uatge eoHoqllial: Me ,-'ha CJ" 'IIP(l/. l'er Se m'ha f!j'('(IpiJ/; Te l"lra perda/o per Se , ' ha perduro

4. Remarques rontiques, sintctiques i semntiques

4.1 . El pronom neul re 110 es llegeix leul (11Jan "a dwant d' un "erb comenat amb co nsonan t: 110 comell /I/r leukomentarl, ho l'el/S leu\"usl.

Tamb es egei:\: leul qnan l'a combinat amb els prollom s me. te. sc: 1Il '1/0 mClljar Imeuttlcud}1r ,1"/10 dIr Iteudir .5"/10 far Iseufar.l.

Si ci l'erh comen~ lllUh \'ocal

JOSEP LACREU

H

EsUlml I/I(tre"do./lero.l"" /10 I" (510.1" Est.wa marcjat per ja no ho eSl ic Ya m~ lo porcdo o mr. que eslO 110 11' gustoda . Ja m ' ho sembI3\"a, q

Manual d'ús de l'estàndard oral.pdf

Documents

Transcript of Manual d'ús de l'estàndard oral.pdf