SALA MUNICIPAL D’EXPOSICIONS “COLL ALAS” GANDIA

MANUEL GALLARDOENGRAMES

SALA MUNICIPAL D’EXPOSICIONS “COLL ALAS” GANDIAdel 19 de setembre al 19 d’octube de 2008

MANUEL GALLARDOENGRAMES

�

Manuel Gallardo (Oliva, 1958) ens desplega un recull de la seua obra realitzada al llarg de més de dues dècades.

Una sèrie de pintures en la que ens mostra el món en el què conviuen déus i humans, joies i tristors, llums i ombres del

nostre referent més proper, la mediterrània.

Vaig conèixer Manuel Gallardo fa uns anys i al mirar una de les seues obres vaig dir: “tornen els símbols”. Ell em va

replicar que els símbols sempre havien estat presents en la pintura. Tenia raó. El que passa és que jo havia d’haver

matisat la meua afirmació. I és que la pintura de Manuel és instantània en quant al seu referent més directe: la cultura

mil·lenària del mediterrani, la mitologia clàssica, l’imaginari col·lectiu del món occidental. L’artista d’Oliva se sent deutor

de l’etern blau de la mediterrània i de tots els colors sembrats en les seues riberes. Colors i humors destil·lats pels déus i

pels homes en el sempitern moviment espiral de l’alambí de l’eternitat en el què tots estem atrapats.

Ara bé, segons com, l’imaginari col·lectiu als que ens hem referit esdevé una mica confós o enterbolit i no arribem

a distingir clarament el seu o els seus significats. És per això que cal codificar-lo fent ús de la simbologia. Tanmateix,

Manuel Gallardo, seguint un laboriós procés intel·lectual, ens facilita la tasca de la seua interpretació mitjançant una

reelaboració sistemàtica de la simbologia que a la fi, en la presenta destriada i sintetitzada. Un producte que s’adapta

a la realitat sense que, en essència, el seu objectiu no varia. Aquesta és la veritat de l’artista d’Oliva que actua de

catalitzador, de filtre màgic que ens recorda que cap ni ningú pot fugir de la seua condició d’ésser humà. Uns humans

que en la mitologia clàssica arriben a la condició de déus i viceversa.

És així com l’artista crea la metamorfosi d’una ombliguera en un càndid efebus (En el melic de Venus), transforma Pa,

déu dels pastors i dels ramats, dimoni perseguidor de nimfes, malcarat i de geni curt, en un formós mascle humanitzat

que no recorda gens el seu antropomòrfic origen o bé, ens presenta el mite judeo cristià d’Eva. Uns i altres, referents que

no fan sinó recordar-nos la nostra condició d’éssers desterrats del paradís.

Vicent Pellicer i Rocher

5

engrama: m PSIC Empremta hipotètica que quedaria al sistema nerviós central com a resultat d’una excitació

temporal d’aquest i que constituiria la unitat psicofisiològica de la memòria i de l’aprenentatge.

La memòria de les imatges

Qualsevol esdeveniment que ens afecte de manera extraordinària deixarà una empremta o engrama. L’energia

emmagatzemada en el dit engrama podrà, en condicions adequades, ser reactivada i descarregada en altres

moments, i és aleshores quan podrem veure actuar l’organisme d’una manera específica perquè recorda l’esdeveniment

anterior. Qualsevol record o fet habita dins de nosaltres com un pes sobre el nostre destí.

L’expressió simbòlica de la imaginació, el símbol, és una crida a una possibilitat poètica, entenent per poesia tota

creativitat inconscient. El símbol és comparable a qualsevol llavor, sempre cal que passe un cert temps perquè cresca

i desenvolupe plenament el seu contingut. Allò important és cultivar aqueixa llavor, romandre atent al seu creixement,

la seua floració i el seu fruit. Quan la capacitat intuïtiva de l’home es desenvolupa plenament, el misteri d’aquell símbol

que semblava inaccessible, es fa evident i pot aprehendre’s.

Això permet d’afirmar que els símbols no es transmeten per imitació, sinó que resideixen dins de la memòria i l’artista

pot interpretar i conferir un significat nou o, fins i tot, diferent.

De la mateixa manera, és evident l’existència de certes construccions mentals que no pretenen una relació directa

amb la realitat, sinó que més bé pretenen significar-la des d’una dimensió fictícia, fixa o dinàmica. El referent o model

serveix com a punt de partida, com una matriu de sentit sobre la qual s’ordeix el nou text icònic.

Manuel Gallardo

�

Dansa primigèniaoli/fusta

100 x 120 cm. - 1998

�

Art i cuinaoli/llenç

140 x 250 cm. - 1999

8

Malenconiatècnica mixta/paper77 x 58 cm. - 1993

9

Evaoli/llenç

54 x 73 cm. - 1990

10

A trenc d’albatècnica mixta/fusta77 x 95 cm. - 1998

11

Patècnica mixta/fusta

150 x 100 cm. - 1995

12

A la cerca del nordtècnica mixta/fusta

100 x 150 cm. - 1995

13

Endevine certa rupturaoli/llenç

180 x 130 cm. - 1991

1�

Atrapats en el recordoli/fusta

46 x 36 cm. - 1992

15

So celestialtècnica mixta/paper65 x 50 cm. - 1998

1�

En el melic de Venustècnica mixta/fusta

120 x 120 cm. - 2003

1�

Reina del miralloli/llenç

120 x 120 cm. - 2002

18

Contemplacióoli/llenç

54 x 65 cm. - 2001

19

Personatgeoli/llenç

250 x 140 cm. - 1996

20

La mirada de Venusaquarel·la i tempera/paper

110 x 110 cm. - 2007

21

Fàtimaoli/llenç

81 x 65 cm. - 1988

22

Unióoli/fusta

55 x 183 cm. - 2003

23

L’oblit d’Ariadnatècnica mixta/paper

150 x 100 cm. - 1994

2�

MANUEL GALLARDO. Oliva (València) 1958

Llicenciat en Història de l’Art (1977/1982) i en Belles Arts, en l’especialitat de Pintura (1978/1984). És professor agregat de Batxillerat de l’assignatura de Dibuix, per oposició, des de l’any 1986. En 1989, realitza el Curs de Lectura d’Imatges i Mitjans Audiovisuals per la UNED. Des de 1992, imparteix classes de dibuix en l’IES Gabriel Císcar d’Oliva.

Cursos de Doctorat en Història de l’Art (2006-2007). Actualment està realitzant el Treball d’Investigació del Doctorat en el Departament d’Història de l’Art.

EXPOSICIONS INDIVIDUALS1979 Galeria La Fona, Oliva (València); 1980 Café-Bar

Lírico, Oliva (València); 1983 Personatges, Sala d’Exposicions de la Cooperativa de Crèdit de Xàbia (Alacant); Personatges, Cafè Lisboa, València; 1984 Galeria La Fona, Oliva (València); 1985 Saló d’Actes de l’Ajuntament de Castelló de Rugat (València); 1987 Cafè-Moda, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, Gandia (València); 1990 Opera Versus Tempus, Centre Cultural de Benissa (Alacant); 1991 Opera Versus Tempus, Casa de Cultura de Bocairent (València); Institut Municipal de Cultura, Meliana (València); 1992 Mirar Miratges, Casa de Cultura de El Verger (Alacant); Pintures, Aula Glorieta, Caixa d’Estalvis de Sagunt, Sagunt (València); Galeria Mouro, Santander (Cantàbria); 1993 Mirar Miratges, Casa de Cultura de Dénia (Alacant); Dioses y Planetas (Galeria la Nassa, Lecco (Itàlia); 1994 Pintures. 1989-1993, Sales d’Exposicions del Teatre Olímpia, Oliva (València); Pintures, Biblioteca Municipal de Sisteron (França); Sales d’Exposicions del restaurant Les Becs Fins Sisteron (França); 1995 Els Vents d’Essaouira, Galeria Art4, Gandia (València); 1996 Pintures i gravats, Galeria Tintorera, Xàbia (Alacant); 1997 Pintures i Escultures, Galeria El Palau, Terrateig (València); 1998 Tjurna Djugurba, Museu d’Art, Pego (Alacant); Tjurna Djugurba, Sales d’Exposicions del Teatre Olímpia, Oliva (València); Mirar Records, Sales d’Exposicions del restaurant Kiko Port, Oliva (València); 1999 Arc Temporal. 1979-1999, Sales d’Exposicions de l’Hotel Borgia, Gandia (València); 2004, En el Ombligo de Venus, Casa de Cultura de Bellreguard (València); 2008 Engrames, Sala d’Exposicions Municipal Coll Alas, Gandia (València).

EXPOSICIONS COL·LECTIVES1977 Saló de Primavera, Gandia (València); Galeria

Morant, Gandia (València); 1979, Edetània, Godella (València);

1980 Miniatures, Galeria la Fona, Oliva (València); Art-Expressió/80, Facultat de Belles Arts de Sant Carles (València); I Saló Nacional de Pintura, Riba-Roja del Túria (València); X Homenaje a Rafael Zabaleta, Quesada (Jaén); VI Concurs de Pintura de la Mancomunitat Turística del Maestrat (Castelló-Terol); VII Premi de Pintura “Ciutat de Gandia” (València); 1981 Miniatures, Galeria La Fona, Oliva (València); VI Premi Nacional de Pintura “Ciutat de Dénia”; Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura d’Oliva (València); XI Homenaje a Rafael Zabaleta, Quesada (Jaén); XIV Premio de Pintura “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León”, Ponferrada (León); III Certamen de Pintura “Ciudad de Yecla” (Múrcia), VIII Premi de Pintura “Ciutat de Gandia” (València); VIII Concurs de Pintura de la Mancomunitat Turística del Maestrat (Castelló-Terol); XXVII Saló de Tardor, Ateneu Mercantil, València; 1982 Pintors i escultors de la Safor, Galeria Bosch, Gandia (València); VIII Premi “Ciutat de Cullera” (València); VII Premi Nacional “Ciutat de Dénia” (Alacant); XVI Premi Estil, Galeria Estil, València; 1984, Galeria Novel Mayor, València; Setmana Ecològica, Antiga Estació, Oliva (València); 1986 IX Premi Nacional “Ciutat de Dénia” (Alacant); Hoy, Galeria El Palau, Paterna (València); XI Premi Nacional “Ciutat de Dénia” (Alacant); 1989 Expo-Ex, Casa de Cultura, Oliva (València); 1990, VII Premi de Pintura “Villa de Teulada” (Alacant); 1995 Art entre comarques: La Safor-La Marina Alta, Galeria Tintorera, Xàbia (Alacant); Artistes de la Safor, Galería Leonardo, Puerto Banús (Màlaga); I Muestra Internacional de Arte Erótico, Galería Lecrin, Puerto Marina del Este, Almuñécar (Granada); Art Nadal, Galeria Art 4, Gandia (València); Art Nadal, Galeria Tintorera, Xàbia (Alacant) 1996, Galería El Cartel, Obra Permanente, Granada; 1997 XIV Premi de Pintura “Villa de Teulada” (Alacant); Arts Plàstiques a la Safor. VI Centenari del naixement d’Ausiàs March, Centre Casa de la Cultura, Beniarjó (València) ; Arts Plàstiques a la Safor. VI Centenari del naixement d’Ausiàs March, Centre Cultural, Sala Tirant, Gandia (València); 1998, Expo Aigua, Casa de la Cultura, Oliva (València); Expo Agua, Teatro Municipal Maria Matos, Lisboa (Portugal); Art Nadal, Sales d’Exposicions del restaurant Kiko Port, Oliva (València); 1999 Art i Cuina, Sales d’Exposicions del restaurant Kiko Port (Oliva); Galeria Lecrin, Obra Permanente, Marbella (Málaga); 2000 Art i Cuina, Sales d’Exposicions del restaurant Kiko Port, Oliva (València); 2002 Donaciones d’obra gràfica a la Biblioteca Nacional de España 1993-1997. Homenaje a Carmen Garcia-Margallo, Biblioteca Nacional, Madrid.

25

PREMIS I DISTINCIONS1977, Tercer Premi en el I Saló de Primavera, Gandia

(València); 1983, Adquisició d’obres per l’Ajuntament d’Oliva (València); Seleccionat per a formar part dels fons d’Art del Museo de Arte Contemporáneo de Yecla (Múrcia); 1990, Primer Premi de Pintura “Villa de Teulada” (Alacant); 1992, Adquisició d’obra per l’Ajuntament de El Verger (Alacant), 1997, Obres seleccionades per a formar part de la secció de Grabado Contemporáneo de la Biblioteca Nacional, Madrid.

OBRES EN MUSEUS I ENTITATSMuseo de Arte Contemporáneo, Yecla (Murcia); Ajuntament

d’Oliva (València; Cooperativa de Crèdit de Xàbia (Alacant); Centre Cultural de Benissa (Alacant); Ajuntament de Teulada (Alacant); Institut Municipal de Cultura, Meliana (València); Caixa d’Estalvis d’Ontinyent (València); Biblioteca Municipal, Sisteron (França); Biblioteca Nacional, Sección de Grabado Contemporáneo, Madrid; Museu d’Art Contemporani, Pego (Alacant); Casa de Cultura de Bellreguard (València).

COL·LABORACIONS ARTÍSTIQUES1994/1997. Col·labora amb la Delegació de Cultura

de l’Ajuntament d’Oliva en la Comissió gestora de les Sales d’Exposicions del Teatre Olímpia.

1998. Col·labora en les exposicions Expo-Aigua/Expo-Àgua realitzades en la Casa de Cultura d’Oliva i en el Teatro Municipal Maria Matos de Lisboa (Portugal)

1998/2001. Col·laboració en els projectes realitzats per a les exposicions del restaurant Kiko Port d’Oliva (València)

BIBLIOGRAFIAValencia Semanal. 23 de setembre de 1979Noticias al Dia. 10 de novembre de 1983Levante. 23 de novembre de 1983Pilar Pedraza. Pròleg del catàleg de l’exposició Personatges. Novembre de 1983Carme Llanes. Pròleg del catàleg de l’exposició. Institut Municipal de Cultura. Meliana, tardor, 1991Carme Llanes. Pròleg del catàleg de l’exposició Pintures. Abril de 1992Josep Monjo. Pròleg del catàleg de l’exposició Mirar Miratges. Abril de 1992Canfali. 11 d’abril de 1992Josep Monjo. Pròleg del catàleg de l’exposició Dioses y Planetas, Galeria La Nassa. Lecco (Itàlia). Setembre de 1993

Il punto Stampa (Itàlia) 11 de setembre de 1993Comentari de l’exposició Dioses y Planetas, realitzat pel poeta i pintor Sergio Negri en la inauguració el 18 de setembre de 1993La Provincia (Itàlia). 2 d’octubre de 1993Josep Monjo. Pròleg del catàleg de l’exposició Pintures 1989-1993. Gener de 1994Levante. 12 de gener Levante. 14 de gener de 1994Guía Safor. 21 de gener de 1994Sisteron Journal (França). 9 d’abril de 1994Provenzal et Meridional (França). 12 d’abril de 1994Sisteron Journal (França). 16 d’abril de 1994Provenzal et Meridional (França). 16 d’abril de 1994Sisteron Journal (França). 23 d’abril de 1994Provenzal et Meridional (França). 25 d’abril de 1994Levante. 2 de febrer de 1995Levante. 4 de febrer de 1995Levante. 7 de febrer de 1995Levante. 15 de novembre de 1995Aureba. 12 de maig de 1996Levante. 20 d’octubre de 1997Suplement Guia Safor. 19 de novembre de 1997Pilar Pedraza. Pròleg del catàleg de l’exposició Tjurna Djugurba. Maig de 1998Levante. 23 de maig de 1998Las Provincias. 24 de maig de 1998Levante. 29 de maig de 1998Levante. 31 de gener de 1999Oliva Magazine. Gener de 1999Oliva Magazine. Febrer de 1999Levante. 5 de novembre de 1999Crónica de Oliva. Novembre de 1999Levante. 5 de novembre de 2004Las Provincias. 21 de novembre de 2004

2�

Organitza AJUNTAMENTDEGANDIA(ÀreadeCultura)

CoordinaciódelCatàlegil’Exposició VICENTPELLICER

A.lingüístic IMMACANET

Fotografies MANUELGALLARDO

Text VICENTPELLICERIMANUELGALLARDO

Impressió TECNIGRAFINDÚSTRIAGRÀFICA,S.L.

©delesobres L’AUTOR©delstextos L’AUTOR©delesfotografies L’AUTOR