Mapa Estratègic de Soroll de Sabadell 20-2-13ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/MES2013.pdf · Mapa...

ACTUALITZACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE

SOROLL DEL MUNICIPI DE SABADELL

Núm. d’expedient: 2012/2498

Febrer 2013

Crèdits Comissió tècnica de seguiment. Han participat en l’elaboració del present Estudi: Santiago Jiménez Díaz Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica LEAM - UPC Teresa Pàmies Gómez Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica LEAM - UPC Jordi Romeu Garbí Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica LEAM – UPC Jaume Enciso Cachafeiro Servei de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes Ajuntament de Sabadell M. Rosa Quirante Vilamajo Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona Generació i maneig de la informació geogràfica, suport a la redacció, càlculs, treball de camp, edició i preparació del document: Equip humà del LEAM - UPC.

C. Colom, 11. 08222 Terrassa Tel. +34 937 398 146 Fax +34 937 398 145

http://leam.upc

ÍNDEX Pàg.

1. Introducció 1

2. Antecedents 2

3. Objectius 3

4. Marc legal 3

4.1. Llei de la Generalitat de Catalunya 4

4.2. Ley Española del Ruido 5

4.3. Real Decreto 1367/2007 5

4.4. Decret 176/2009 6

5. Municipi de Sabadell 8

6. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll 11

6.1. Criteris aplicats 11

6.2. Planificació i realització de les mesures 11

6.2.1. Mostreig de llarga durada 12

6.2.2. Mostreig puntual 13

7. Resultats 16

7.1. Mesures de llarga durada 16

7.2. Mesures puntuals 20

7.3. Criteris de representació 20

7.4. Càlcul mapa dia/nit 21

7.5. Mapes de soroll incident en façana 22

8. Memòria descriptiva dels mapes de soroll 23

8.1. Mapa de soroll de dia 23

8.1.1. Xarxa viària supramunicipal 26

8.1.2. Xarxa d’accés i eixos travessers 26

8.1.3. Xarxa de distribució principal 27

8.1.4. Trama urbana 28

8.2. Altres factors que incideixen en el soroll ambiental 29

8.2.1. Carrers de vianants 29

8.2.2. Llambordes 30

8.2.3. Vehicles pesants 30

8.2.4. Carrers amb pas de motos 31

8.2.5. Activitats industrials 31

8.3. Mapa de soroll de nit 32

9. Població exposada als diferents nivells de soroll 35

10. Mapes de superacions dels nivells límit d’immissió 41

11. Conclusions 44

11.1. Conclusions mapa de soroll 44

11.2. Conclusions mapa estratègic de soroll 46

12. Fonts documentals 48

ANNEXOS

ANNEX 1: Localització de les mesures

ANNEX 2: Resultats mesures de curta i llarga durada

ANNEX 3: Mapes de soroll incident en façana

ANNEX 4: Mapa de capacitat acústica

ANNEX 5: Mapes de superació dels nivells d’immissió

Mapa Estratègic de Soroll del municipi de Sabadell 1 de 50

1. Introducció

L’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, desenvolupa una

sèrie d'activitats que tenen com a objectiu la promoció d'instruments operatius

per avançar cap a un model de desenvolupament local sostenible i garantir una

gestió del medi ambient que millori la prestació dels serveis locals de contingut

ambiental.

En el seu marc d'actuacions de suport als municipis de la província, l’Oficina

Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona, dona

suport al municipi de Sabadell en l’actualització del mapa estratègic de soroll.

En conseqüència, l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

adjudica al Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC la contractació

de l’estudi sobre “l’Actualització del Mapa Estratègic de Soroll del municipi

de Sabadell", donant així compliment a la sol·licitud d’ajut de suport tècnic

efectuada per l’Ajuntament de Sabadell.

2 de 50 Mapa Estratègic de Soroll del municipi de Sabadell

2. Antecedents

Durant l’any 2001, el municipi de Sabadell va elaborar el primer mapa acústic de

soroll de trànsit, posteriorment l’any 2005 es realitza l’actualització del mapa de

soroll, incorporant les zones de nova construcció, les zones d’oci nocturn i

industrial del municipi. Durant l’any 2008 es realitza la correcció de les dades

existents amb l’objectiu de determinar el soroll incident en façana, donant com

resultat el “Mapa de Soroll del municipi de Sabadell”. Des de gener de l’any 2009

Sabadell disposa del primer Mapa de Capacitat Acústica. En el Ple de 21 de

desembre de 2010 l’Ajuntament va aprovar definitivament el “Mapa de Capacitat

Acústica de Sabadell”, en aquest mapa s’incorporen els requeriments

contemplats en el Decret 179/2009, de 10 de novembre.

El 2 de novembre de 2009 el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament el “Mapa Estratègic de Soroll

de l’Aglomeració d’àmbit supramunicipal del Vallès Occidental I constituïda pel

municipis de Sabadell, Barberà del Vallès i Badia del Vallès”, complint així amb

la Directiva Europea 49/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de

juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

El marc normatiu actual contempla que els mapes estratègics de soroll s’han de

revisar i, si escau, esmenar cada 5 anys, (Article 27, punt 2 del Decret

176/2009), és per això, que es realitza aquest estudi consistent en

“l’Actualització del Mapa Estratègic de Soroll del municipi de Sabadell",

complint així amb els requeriments dels mapes estratègics de soroll, fixats pel

Servei per a la Prevenció de la contaminació Acústica i Lluminosa de la

Generalitat de Catalunya, d’acord a les exigències marcades per la Directiva

Europea 49/2002/CE.


3. Objectius

L’objectiu principal és l’actualització del mapa estratègic de soroll del municipi. El

mapa de soroll comprendrà la totalitat dels carrers consolidats de Sabadell, així

com les zones actualment en remodelació, i serà representatiu de les condicions

ambientals dels dies laborables del període no estival. El resultat mostrarà tant el

mapa de les condicions diürnes com el de les condicions nocturnes.

D’altra banda, no és menys important que els mapes de soroll i de capacitat

acústica son instruments per a la gestió ambiental del soroll, i l’eina bàsica per

emprendre accions posteriors en matèria de contaminació acústica. Per aquest

motiu, les dades es lliuraran en format shape compatible amb el Sistema

d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament, de manera que les dades estiguin

disponibles i permetin relacionar els nivells de soroll amb altres variables

relacionades, com poden ser el flux de trànsit, densitat de població, existència

d’equipaments, etc.

4. Marc legal

La Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002 de protecció contra la

contaminació acústica l’any 2002. L’any següent, el Govern Espanyol va aprovar

la Ley del Ruido. Posteriorment es publiquen el Real Decreto 1513/2005 i el Real

Decreto 1367/2007 pels quals es desenvolupa la Ley 37/2003, del Ruido, en el

referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i a la zonificació acústica,

objectius de qualitat i emissions acústiques. Aquests Reials Decrets suposen un

desenvolupament de la Ley del Ruido, incorporant a la Llei les previsions de la

Directiva 2002/49/CE. El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova


el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, té

com a principal finalitat completar el desenvolupament de la Llei 16/2002 i

l’adaptació dels seus annexos, i alhora assolir l’adequació amb aquells preceptes

de caràcter bàsic de la normativa estatal que incideixen directament en la

normativa autonòmica.

4.1. Llei de la Generalitat de Catalunya

La Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica publicada l’11 de

juliol de 2002 estableix que correspon als ajuntaments elaborar i aprovar

ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc

que regula aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa sense que, en cap

cas, aquestes ordenances puguin reduir les exigències i els paràmetres de

contaminació acústica establerts pels annexos de la Llei. En l’annex 1 d’aquesta

Llei s’estableixen els següents nivells d’avaluació de la immissió sonora a

l’ambient exterior produïda pels mitjans de transport, segons tres zones de

sensibilitat acústica establertes pel propi ajuntament:

Zona de sensibilitat acústica alta (A) Zona de sensibilitat acústica moderada (B) Zona de sensibilitat acústica baixa (C) La Llei 16/2002 també estableix a l’annex 12 sobre indicadors de molèstia global,

que per a determinar l’exposició al soroll ambiental, d’acord amb mètodes

d’avaluació comuns a la Unió Europea, i per a posar a disposició de la població

la informació sobre el soroll ambiental i els seus efectes, s’ha d’utilitzar

l’indicador de nivell dia-vespre-nit, Lden.


4.2. Ley Española del Ruido

La Ley 37/2003, de 17 de novembre, del Ruido, en el seu article 6 sobre

ordenances municipals i plantejament urbanístic, contempla que, aprovar

ordenances en relació amb matèries objecte d’aquesta llei, correspon a

l’ajuntament. De la mateixa manera, els ajuntaments hauran d’adaptar les

ordenances existents i el plantejament urbanístic a les disposicions d’aquesta llei

i de les seves normes de desenvolupament.

En el capítol II d’aquesta Llei es consideraran els diferents tipus d’àrees

acústiques que es classificaran, en atenció a l’ús predominant del sòl, en els

tipus que determinin les comunitats autònomes, les quals hauran de preveure,

com a mínim, els sectors del territori amb predomini de sòl d’ús: Residencial,

Industrial, Recreatiu i d’Espectacles, Terciari diferent al Recreatiu i

d’Espectacles, Sanitari, Docent i Cultural que requereixi una protecció especial

contra la contaminació acústica, afectats a sistemes generals d’infraestructures

de transport o altres equipaments públics que els reclamin, espais naturals que

requereixin una protecció especial contra la contaminació acústica.

4.3. Real Decreto 1367/2007

Aquest reial decret té per objecte establir les normes necessàries per al

desenvolupament i execució de la Ley 37/2007, de 17 de novembre, del Ruido,

referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques

La promulgació de la Ley 37/2003, del Ruido, el Real Decreto 1513/2005, que

desenvolupa parcialment la llei estatal i el Real Decreto 1367/2007, de 19 de

octubre, que la desenvolupa en allò referent a la zonificació acústica, els


objectius de qualitat i les emissions acústiques, incideixen en la legislació

catalana sobre protecció contra la contaminació acústica i dóna lloc a la

necessitat de procedir a la introducció d’aquells ajustos necessaris per a restablir

la interrelació i la coherència entre ambdós sistemes normatius.

Concretament la nova legislació estatal exigeix abordar l’adequació de la

legislació catalana a la zonificació del territori en funció de l’ús del sòl, als

objectius de qualitat acústica i a les diferents eines de gestió ambiental del soroll.

4.4. Decret 176/2009

El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la

Llei 16/2002, té com a principal finalitat el desenvolupament de la Llei esmentada

i l’adaptació dels seus annexos, i alhora assolir l’adequació a aquells preceptes

de caràcter bàsic de la normativa estatal que incideixen directament en la

normativa catalana. Aquesta adequació ha de consistir en introduir en les zones

de sensibilitat acústica l’ús predominant del sòl. Cal establir els objectius de

qualitat acústica que són d’aplicació a cada zona acústica, incloent les zones de

soroll i regular els emissors acústics fixant els valors límit d’immissió. Dins de

l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, correspon a l’administració local, elaborar

i aprovar els mapes de capacitat, declarar les zones acústiques de règim

especial (ZARE), etc..

El Decret 176/2009, fixa els valors límit d’immissió en funció dels usos del sòl,

depenent de si es tracta de zones urbanitzades existents o zones a urbanitzar,

d’acord amb la taula 4.4.1, que recull les zones i els valors límit d’immissió

contemplats en el Decret 176/2009, Decret 245/2008 i en la Llei 16/2002, així

com les zones equivalents considerades en el Real Decreto 1367/2007.


NORMATIVA CATALANA: Decret 176/2009, Decret 245/2005 i Llei 16/2002

Zona Zona Descripció de la zona

Valors objectiu (Annex A Reglament)

Valors límit infraestructures (Annex 1 i 2 de la Llei 16/2002) (*)

Valors límit activitats (LAr) (Annex 3 Llei 16/2002)

Zona equivalent d’acord amb el

RD 1367/2007 i la Llei 37/2003 (**)

Zones existents

Zones noves

Existents Noves LAFmax Existents Noves

nit dia nit dia nit dia nit dia nit dia nit dia

A

A1 Espais d’interès natural i altres - - - - - - - g) espacios naturales

A2 Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural

50 60 45 55 50 60 45 55 80 40 50 40 50 e) uso sanitario, docente y cultural

A3 Habitatges situats al medi rural 52 62 47 57 52 62 47 57 85 42 52 42 52 -

A4 Predomini del sòl d’ús residencial 55 65 50 60 55 65 50 60 85 45 55 45 55 a) uso residencial

B

B1 Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents

55 65 55 65 55 65 55 65 85 50 60 50 60 -

B2 Predomini del sòl d’ús terciari diferent a C1 (oficines , estacionament automòbils)

60 70 55 65 60 70 55 65 88 50 60 50 60 d) uso terciario distinto a c)

B3 Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrials

55 65 55 65 55 65 55 65 85 55 65 50 60 -

C

C1 Usos recreatius i d’espectacles 63 73 58 68 63 73 58 68 90 58 68 53 63 c) uso recreativo y espectáculos

C2 Predomini de sòl d’ús industrial 65 75 60 70 65 75 60 70 90 60 70 55 65 b) uso industrial

C3 Sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - - - - - - f) Sistemas generales infraestructuras

Altres

Zona soroll

Territori afectat per infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

- - - - - - - Z. de Servidumbres acústicas (art. 7 a 12 RD 1367/2007)

ZARE Zones Acústiques de Règim Especial, per la presència de nombroses activitats. 2cops/setmana > 15 dB(A) valors zona C

- - - - - - -

≈ Zonas de protección acústica Especial (art. 25 Ley)

ZEPQA Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica. Soroll ambiental: ≤ 40 – 50 dB(A).

- - - - - - - ≈ Reservas de sonidos de origen natural (art. 21 Ley)

(*) Els objectius de qualitat acústica per les infraestructures de la Generalitat s’han d’assolir abans del 31.12.2020 (Disposició transitòria Cinquena el D 176/2009). (**) Tenir en compte que els valors límit d’activitats del RD 1367/2007 (els LK) es calculen amb una metodologia diferent als establerts al Decret 176/2009 (els LAr). Font: Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental - Diputació de Barcelona

Taula 4.4.1. Soroll ambient exterior. Valors límit d’immissió: Nit (23 a 7h) Dia/Vespre (7 a 23h), en dB(A)


5. Municipi de Sabadell

Sabadell és una ciutat del Vallès Occidental que exerceix la cocapitalitat de la

comarca. Sabadell es troba situada en l’anomenada “depressió prelitoral”,

bàsicament en el centre de la comarca i al costat del riu Ripoll.

El terme municipal de Sabadell té una extensió de 38,7 km2 i una població de

208.318 habitants (padró de habitants a 25 de juliol de 2012). Limita al nord amb

el terme municipal de Castellar del Vallès i Sentmenat; a l'est amb Polinyà i

Santa Perpètua de Mogoda; al sud amb Barberà del Vallès i Badia del Vallès, i a

l'oest amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès.

Figura 5.1. Comarca del Vallès Occidental i situació de Sabadell respecte a la comarca i amb els

municipis veïns.


La xarxa viaria del municipi de Sabadell es pot agrupar en un conjunt de carrers

en funció de la seva tipòloga. S’hi defineixen vàries vies principals, unes

pròpiament d’accés des de les poblacions veïnes, i d’altres que formen la xarxa

de distribució principal de la ciutat, grans eixos viaris distribuïdors de trànsit. La

xarxa d’accessibilitat, formada per les carreteres i carrers que connecten a la

ciutat amb la xarxa regional, i que alhora fan d'interconnexió entre les diferents

zones de la ciutat. Finalment, la resta de carrers es poden considerar com la

trama urbana, formada pels carrers que es podrien definir com de destinació, i

no de trànsit o distribució.

La xarxa viària de Sabadell es pot agrupar en un conjunt determinat de vials en

funció de les diferents tipologies:

- Xarxa viària supramunicipal, formada per les vies ràpides que travessen el

territori municipal, com són les autopista C-58, la Ronda Oest i els seus

accessos, que es comporten, per una banda, com elements de connexió, i

per altra, com autèntiques barreres, fruit de la seva servitud a l’àmbit

metropolità.

- Xarxa d’accés i travesseres importants, composada per aquelles

infraestructures i carrers que fan de connexió intermunicipal. Dins

d’aquesta xarxa hi ha els carrers, carreteres, rondes urbanes grans

distribuïdors de trànsit i les vies urbanes que suporten més trànsit, que

formen els eixos principals com la Ctra. N-150 de Barcelona - Terrassa,

Ctra. B-124, Ctra. BV-1414, Ctra. B-140, Ctra. C-1413a, Gran Via, Eix

format per l’Av. de Francesc Macia, Ronda de Ponent i Rambla d’Ibèria.

- Xarxa de distribució principal, composada pels carrers considerats com de

distribució principal del trànsit d’origen i destinació a Sabadell. Per


exemple, La Rambla, Av. de Barberà, Ronda de Zamenhof, Av. de l’Onze

de Setembre, entre altres.

- Xarxa veïnal. La resta de carrers es poden considerar com la trama

urbana que contemplaria la xarxa veïnal, formada pels carrers que es

podrien definir com de destinació, i no de trànsit o distribució, sent en

molts indrets complexa, sovint condicionada per l’orografia de la zona i el

tipus d’urbanització. La figura 5.2, mostra aquesta caracterització dels

carrers.

Figura 5.2. Caracterització de la xarxa viària de Sabadell.

Eixos travessers

Xarxa de distribució

Carrers de destí

Ctra. d’accés


6. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll

6.1. Criteris aplicats

Per a la realització de les mesures al municipi s’apliquen els criteris que indica

l’annex 1 de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica de la

Generalitat de Catalunya així com els criteris generals que s’apunten a la norma

UNE-ISO 1996-1:

Nivell sonor equivalent (Leq). Aplicació de la corba de ponderació A. Temps d’integració de 15 minuts. Nivells estadístics L10 i L90.

El nivell sonor equivalent s’utilitza per caracteritzar un so que no es manté

constant en el temps, i representa el valor mig del nivell de pressió sonora

corresponent a l’interval de temps mesurat.

6.2. Planificació i realització de les mesures

La realització i planificació de les mesures de soroll es porten a terme des de

l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic. Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes de

l’Ajuntament de Sabadell, i des del Servei per a la Prevenció de la Contaminació

Acústica i Lluminosa - Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat

de Catalunya, que les encarrega a l’ECA, Laboratori d’Assaig d’Acústica.

L’elecció de la quantitat i ubicació dels diferents punts de mesura es realitza en

base a la representativitat dels carrers dins del municipi, amb l’objectiu

d’analitzar els possibles canvis i validar els resultats que no hagin variat.

En aquesta elecció van tenir en compte tan les diferents tipologies de carrer

(carrers d’accés, rondes, distribució, veïnals, vianants, etc.), com els usos


predominants del sòl (residencial, comercial, industrial, etc.), de manera que

queden representades totes les condicions urbanes del municipi de Sabadell.

La ubicació dels punts de mesura en el carrer s’ha escollit de manera que la

seva posició fos el màxim de representativa de les característiques del carrer. En

els casos en que un mateix carrer presenti vàries característiques que puguin

afectar al nivell sonor resultant, s’ha dividit el carrer en trams i a cada un d’ells

s’hi ha establert un punt de mesura.

Les mesures s’han realitzat sempre en dies laborables, tenint en compte que les

condicions meteorològiques afavoreixin la seva representativitat, sense pluja i

amb velocitat del vent inferior a 5 m/s. També s’ha evitat tenir un ferm mullat ja

que es falsejaria la mesura, tal com s’apunta a la norma UNE-ISO 1996-2.

6.2.1. Mostreig de llarga durada

Les mesures de 24 hores determinen l’evolució temporal d’immissió del soroll en

un punt determinat durant tot un dia. Aquestes mesures van encaminades a

poder obtenir un model que permeti estimar els nivells sonors nocturns en funció

de la tipologia i ús de cada carrer, segons siguin carrers d’accés i de distribució o

de la trama urbana del municipi de Sabadell, o bé si és residencial o industrial.

D’altra banda, permeten conèixer la variabilitat dels nivells sonors al llarg del dia,

de manera que són útils per establir l’horari òptim de realització de les mesures

puntuals.

Aquestes mesures les van realitzar tant en edificis públics com en domicilis

particulars, col·locant l’equip de mesura a una altura corresponent a un primer

pis. El micròfon s’ha situat el més pròxim tècnicament possible de la façana de

l’edifici. La durada de cada un dels intervals de mesura ha estat de 24 hores.


En total s’han realitzat 12 mesures de llarga durada distribuïdes pel municipi, de

manera que estiguin representades totes les tipologies de carrer, així com els

diferents usos del sòl. La situació dels punts de mesura de llarga durada es pot

veure l’annex 1, i els resultats en la taula 7.1.1. de l’apartat 7.1. i en l’annex 2.

Figura 6.3.1.1. Fotografia de mesura de llarga durada situada a la Gran Via. Font ECA.

6.2.2. Mostreig puntual

Les mesures puntuals s’han agrupat en el temps tant com ha estat possible, per

tal de poder mantenir les condicions de mesura homogènies, realitzant-se

mesures en varis punts de forma simultània.

Aquestes mesures les van realitzar a les voreres del carrer, amb l’equip de

mesura a una altura d’1,5 metres, i el més proper tècnicament possible de la

façana de l’edifici, evitant, sempre que ha estat possible, l’apantallament de

vehicles aparcats. El temps d’integració de cadascuna de les mesures ha estat

de 15 minuts les realitzades per l’Ajuntament i de 10 minuts les realitzades per

l’ECA.

Els criteris que demana la Directiva 2002/49/CE, es basen amb el soroll incident

en façana. Per tal de disposar del mapa de soroll incident, s’ha aplicat una


correcció de 3 dBA als valors obtinguts, per tal d’excloure l’efecte de la reflexió,

tal com indica el Real Decreto1513/2005, pel que es desenvolupa la Ley

37/2003, del Ruido, en el referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental, així

com la Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica. Veure annex 6

“Estudio sobre la diferencia de niveles de ruido en ventana, fachada y calle en

entornos urbanos” LEAM, 24 de noviembre de 2005.

La Llei també determina que l’altura dels punts d’avaluació no ha d’ésser inferior

a 1,5 m sobre el nivell del terra i que els resultats s’han de corregir de

conformitat amb una altura equivalent de 4 m.

Figura 6.3.2.1. Fotografia de la mesura puntual realitzada per l’Ajuntament de Sabadell.

Respecte a aquesta correcció relacionada amb l’altura del punt de mesura, El

Departament de Medi Ambient del Govern de les Illes Britàniques (DEFRA) ha

dut a terme un estudi (document “The national noise incidence study 2000: 1,2 m

and 4 m assessment heights”) de les diferències de nivells sonors resultants

mesurant a 1,5 m. i a 4 m. La conclusió de l’estudi de 173 punts és que aquesta

diferència és de 0,3 dBA, pel cas de soroll ambiental dominat pel trànsit, i que no

era necessari aplicar aquesta conversió. En conseqüència, donada la diferència

irrellevant entre un i altre mesurament, es considerarà que la mesura a 1,5 m és

suficientment representativa, i més considerant que els intervals de

representació dels nivells sonors són de 5 dBA.


Les mesures de soroll s’han dut a terme en l’horari comprès entre les 10 i les 13

hores. Aquestes mesures busquen determinar el nivell sonor representatiu del

carrer, per la qual cosa s’ha evitat mesurar en punts propers a l’execució

d’obres, possibles col·lapses circulatoris i fets puntuals o circumstancials.

Per a cada una de les mesures s’ha recollit una sèrie de dades complementaries

que tenen incidència sobre el nivell de soroll resultant i que ajuden a la

interpretació dels resultats. Aquestes dades es poden consultar en les bases de

dades del sistema d'informació geogràfica. Les dades recollides són:

Localització Data, Hora, Dia setmana Nivell acústic (LAeq, L10, L90) Flux de trànsit Percentatge de vehicles pesants i percentatge de motocicletes Tipus de circulació de vehicles Amplada Perfil longitudinal del carrer Perfil transversal del carrer La geometria del carrer Tipus d’asfalt Observacions Condicions meteorològiques

En total s’han realitzat 48 mesures de curta durada distribuïdes per tot el

municipi de Sabadell, 24 realitzades per l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic.

Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes de l’Ajuntament de Sabadell i la resta

realitzades per l’ECA, Laboratori d’Assaig d’Acústica. La situació dels punts

mesurats es poden veure en l’annex 1, plànol A1F01 i en l’annex 2, plànol A2F01

i plànol A2F02 els resultats.


7. Resultats

7.1. Mesures de llarga durada

Mitjançant les mesures de 24 hores s’ha comprovat l’evolució temporal dels

nivells acústics. De cada punt de mesura s’ha obtingut el nivell sonor equivalent

ponderat A (LAeq) per cada un dels períodes d’avaluació.

El càlcul dels nivells d’avaluació LAr de la immissió sonora en l’horari diürn

vespertí i nocturn es realitza a partir de la següent expressió:

i

L

iAr

iAeq

TT

L 10,

101

log10

on

LAr és el nivell diürn vespertí o nocturn

T és l’interval de temps total pel que s’estima el nivell de soroll expressat en

minuts

Ti és l’interval de temps en què s’ha realitzat cada mesura expressat en

minuts

LAeq,i és el nivell de pressió sonora equivalent ponderat A de cada un dels

intervals

L’horari que s’ha establert per tal de calcular els nivells de dia, vespre i nit ha

estat el que marca el Decret 176/2009, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, que estableix un horari de

7-21 hores pel període diürn, de 21-23 pel període de vespre i de 23-7 hores pel

període nocturn.


L’indicador Lden es determina mitjançant l’expressió següent:

10

10

10

5

10 10*810*210*1424

1log10

ned LLL

denL

on

Ld és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de

tots els períodes diürns d’un any;

Le és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de

tots els períodes vespertins d’un any.

Ln és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de

tots els períodes nocturns d’un any.

Al dia li corresponen 14 hores, de 7 a 21 hores; al vespre, 2 hores, de 21 a 23

hores, i a la nit, 8 hores, de 23 a 7 hores.

Com s’ha comentat en l’apartat 6.3.1, les mesures de 24 hores s’utilitzen

bàsicament per tal de poder obtenir un model que permeti estimar els nivells

sonors nocturns en funció de la tipologia del carrer i el trànsit que hi circula. A

partir dels nivells d’avaluació de la immissió sonora en l’horari diürn i nocturn

s’ha calculat la seva diferència, la qual cosa permetrà estimar els nivells nocturns

a partir dels nivells diürns, en funció de la tipologia del carrer.


La Taula 7.1.1. mostra els resultats de les mesures de 24 hores. Amb el fi de

disposar dels nivells de soroll incident en façana, s’ha aplicat una correcció per

tal de no recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

Punt de mesura Ldia Lvespre Lnit Lden Diferència Ldia - Lnit

1 Gran Via cruïlla C. del Sol 68 66 62 70 6

2 Ctra. de Barcelona, 661 61 58 53 62 8

3 Ctra. de Barcelona,48 69 66 61 68 8

4 C. Vilarúbias,48 65 61 57 66 8

5 Gran Via. Comissaria de Policia 65 63 59 67 6

6 Carrer de la Lusitània, 25 52 54 51 58 1

7 Rambla, 22 62 59 54 63 8

8 Av. Matadepera, 235 58 54 49 58 9

9 Ctra. de Terrassa, 412 63 59 54 63 9

10 C. Ramon Llull, 78 61 59 55 63 6 11 C. Riu Sec, 54 51 48 44 52 7 12 C. Rocafort, 109 66 65 61 69 5

Taula 7.1.1. Resultats de les mesures de 24 hores. Font ECA.

Les mesures s’han realitzat durant els mesos d’octubre i novembre del 2012.

on

Ldia 7-21h és el nivell equivalent dia de les 7 a les 21 hores Lvespre 21-23h és el nivell equivalent vespre de les 21 a les 23 hores

Lnit 23-7h és el nivell equivalent nit de les 23 a les 7 hores. Lden és l’indicador de molèstia segons Directiva 2002/49/CE

A mode d’exemple es mostra en la figura 7.1.1. el gràfic obtingut a partir de la

mesura de 24 hores realitzada a la Gran Via. S’observa que entre les 7 hores i

les 21 hores, el nivell acústic es manté pràcticament constant amb petites

oscil·lacions. A partir de les 22 hores el nivell sonor comença a decaure fins a les

4:00 de la matinada, en que s’assoleixen els valors mínims. A partir d’aquest

instant, torna a augmentar fins a les 7 h del matí.


Figura 7.1.1. Gràfic del nivell sonor obtingut a la Gran Via. Font ECA.

Aquesta és la corba característica que apareix en totes les mesures de 24 hores

realitzades en vies amb una densitat de trànsit elevada, tot i que el nivell sonor

mínim que s’assoleix en horari nocturn depèn de la tipologia i activitat del carrer.

S’ha pogut observar un comportament lleugerament diferent en les mesures de

llarga durada realitzades en els carres de distribució del municipi. El gràfic dels

carrers de distribució es diferencien dels anteriors en què en el interval horari

corresponents al període de dia el nivell sonor és més variable, en comptes de

mantenir-se constant. Com a exemple, en la figura 7.1.2., es mostra la mesura

realitzada al C. de Vilarrúbias. En aquest gràfic queda de manifest com els

nivells sonors del període de dia i nit, són menors als obtinguts per als carrers

amb densitat de trànsit elevada.

Figura 7.1.2. Gràfic del nivell sonor obtingut al C. de Vilarrúbias. Font ECA.


7.2. Mesures puntuals

En l’annex 1 es pot observar la localització dels punts de mesura i, en l’annex 2,

els resultats de LAeq, L10 i L90 obtinguts en les mesures puntuals. Aquestes

mesures s’han realitzat durant el mes de juny del 2012.

7.3. Criteris de representació

L’objectiu és determinar el nivell sonor de cada carrer de Sabadell, tant de dia

com de nit. Com s’ha comentat a l’apartat 6.3, els punts de mesura s’han escollit

de forma que fossin representatius de cada carrer i, per tant, la mesura puntual

s’ha fet extensiva a tot el carrer sencer. La tipologia similar entre carrers ha

permès extrapolar les mesures puntuals realitzades en un carrer determinat a la

resta de carrers, com per exemple és el cas dels carrers de distribució. Així, a

partir de les dades puntuals, s’ha pogut extreure un mapa de soroll on la totalitat

dels carrers tenen assignat un nivell de soroll.

Les dades obtingudes a les mesures puntuals han estat processades i

introduïdes en un Sistema d’informació Geogràfica SIG ArcView, quasi

simultàniament a la seva obtenció, per tal de visualitzar els resultats sobre el

suport cartogràfic del municipi, i poder relacionar aquestes dades relatives al

mapa de soroll, amb altres dades relatives a població, trànsit, etc., s’ha utilitzat la

cartografia de base subministrada per l’Ajuntament, Juliol de 2012.

Per a la representació gràfica de les mesures, la norma ISO-1996 estableix una

escala d’onze colors, on cada color representa un interval de 5 dBA. El rang de

valors obtinguts no és tan gran com el considerat per la norma i resulta una

representació gràfica definida només amb els set colors centrals, molt similars


entre ells. Per aquest motiu la representació no queda prou clara i s’utilitza la

escala de colors establerta per l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental

de la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, figura

7.3.1.

Figura 7.3.1. Llegenda utilitzada en la representació gràfica del mapa de soroll.

En la representació s’han uniformitzats els carrers, en quant al nivell sonor,

sempre que ha estat possible d’acord amb les seves característiques.

7.4. Càlcul mapa dia/nit

Amb l’estudi de totes les mesures realitzades, tant de curta com de llarga

durada, i mitjançant la diferència entre el nivell d’avaluació de la immissió sonora

en l’horari diürn de 7 a 21 hores i nocturn de 23 a 7 hores calculada anteriorment

a l’apartat 7.1, es poden establir diferents zones segons sigui la diferència de

nivells que experimenten els carrers i el comportament observat en cada un de

ells.

Aquest estudi de la diferència de nivells s’ha realitzat basant-se en les tipologies

de cada carrer, amb els resultats següents:

- Xarxa d’accés, i travesseres importants de la ciutat: comprèn les vies

d’entrada que connecten a la ciutat amb la xarxa regional, i que alhora fan


d'interconnexió entre les diferents zones. La caiguda estimada en aquests

vials és de uns 6 dBA. Aquesta diferència és notablement inferior als 9

dBA de caiguda de la trama urbana, i és motivada per la concentració de

trànsit que conflueix en aquestes vies.

- Carrers de distribució, formats pels carrers considerats com vies de

passar, distribueixin el trànsit entre les diferents zones de la ciutat.

s’estableix una caiguda de 8 dBA.

- Trama urbana, carrers de distribució interna i de destinació o vies d’estar

de cada barri o urbanització, es caracteritzen per presentar una diferència

mitjana de 9 dBA.

- La diferència de nivells, entre el dia i la nit, que s’ha obtingut en les

diferents àrees i polígons industrials del municipi, es de 5 dBA.

En l’annex 3, plànol A3cF01 es pot veure la diferència que s’ha assignat a

cadascuna dels carrers.

7.5. Mapes de soroll incident en façana

El conjunt dels mapes de soroll incident en façana realitzats es troben en l’annex

3; plànols diürns corresponents als A3d i plànols nocturns corresponents als

A3n.


8. Memòria descriptiva dels mapes de soroll

8.1. Mapa de soroll de dia

Com resulta habitual en les ciutats similars a Sabadell, amb un nucli urbà

compacte, molt pròxima i relacionada amb altres poblacions, el trànsit és la

principal font de soroll. Malgrat tot, el municipi presenta altres fonts de soroll

destacables, com el pas del ferrocarril, el sobre vol d'avionetes, el soroll

d’activitats comercials i de vianants en carres per a vianants i espais verds etc.,

que seran tractades més endavant. Veure la figura 8.1.1. i en l’annex 3, plànol

A3dF01 corresponent al mapa sonor diürn en façana.

Figura 8.1.1. Mapa sonor diürn en façana.


El marc legal al qual es fa referència a l’hora de realitzar l’anàlisi dels resultats és

l’establert per la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica de la

Generalitat de Catalunya i el Decret 176/2009 pel qual s’aprova el Reglament

que la desenvolupa.

En el gràfic de la figura 8.1.2. es compara el percentatge de longitud de carrers

exposats a cada interval de nivell sonor en el període diürn, corresponent als

anys 2008 i 2012 respectivament. Una primera dada a considerar, és que el

municipi de Sabadell continua tenint un alt percentatge de carrers on el nivell

sonor predominant és menor de 65 dBA, que és el límit per a la zona de

sensibilitat acústica alta amb predomini del sòl d’ús residencial i per al període

diürn, fixat com objectiu de qualitat.

Figura 8.1.2. Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor diürn.

Així doncs, tenint en compte les zones de sensibilitat acústica definides en el

“Mapa de Capacitat Acústica de Sabadell”, es pot considerar que, en funció dels

nivells obtinguts a l’any 2012, el municipi de Sabadell té un 7,6% de longitud de

carrer per sobre de 70 dBA, nivell que correspon a una zona de sensibilitat

acústica baixa, un 16,9 % de longitud de carrer amb nivells entre 65-69 dBA

corresponents a una zona de sensibilitat acústica moderada, i un 75,4% per sota

1,5 0,9

16,6

34,6

24,3

15,0

7,1

1,2 0,6

15,3

33,5

24,8

16,9

7,6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

<45 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65‐69 70‐74

%

LAeq

% Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor durant el dia

Any 2008 Any 2012


de 65 dBA corresponent a una zona de sensibilitat acústica alta. Sent els

percentatges obtinguts a l’any 2008 del 7,1%, 15% i 77,9% respectivament.

Aquests percentatges són similars als obtinguts per altres ciutats de les mateixes

característiques que Sabadell.

De la mateixa forma que pel període diürn, es pot establir el percentatge de

longitud de carrer que es situa a cada una de les zones de sensibilitat acústica

per al període nocturn, en el gràfic de la figura 8.1.3. es comparen els

percentatges corresponents als anys 2008 i 2012. En el cas de l’any 2012, un

10,9% es situa per sobre de 60 dBA, nivells corresponents a la zona de

sensibilitat acústica baixa, un 19,3% entre 55-59 dBA corresponents a una zona

de sensibilitat acústica moderada i la resta, un 69,9%, per sota de 55 dBA nivell

límit per a la zona de sensibilitat acústica alta. Sent els percentatges obtinguts a

l’any 2008 del 14,1%, 19,1% i 66,8% respectivament.

Figura 8.1.3. Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor nocturn.

La diferència de resultats entre el període diürn i nocturn rau en què la llei preveu

una diferència de 10 dBA entre dia i nit, però les diferències reals són, en alguns

casos, diferents a aquest valor, com s’ha vist en el punt 7.1. Concretament a la

(Taula 7.1.1. Resultats de les mesures de 24 hores).

8,2

26,1

32,5

19,1

8,45,6

0,2

9,6

27,9

32,4

19,3

6,2 4,7

0,00

5

10

15

20

25

30

35

<45 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65‐69 70‐74

%

LAeq

% Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor durant la nit

Any 2008 Any 2012


Finalment, dir que aquest indicador (longitud de carrer) no és el més important, si

no que l’important i requerit per la definició de mapes estratègics segons la

Directiva 2002/49/CE, la Llei 16/2002 i la Ley 37/2003, és el de població

exposada, però aquestes dades de percentatge de carrer sotmès a cada nivell

sonor, seran útils per valorar els resultats dels plans d’actuació, quan siguin

executats.

8.1.1. Xarxa viària supramunicipal

L’autopista C-58, i la Ronda Oest són les infraestructures viàries de titularitat

supramunicipal que discorren pel terme municipal de Sabadell. Les zones

d’afectació d’aquestes infraestructures queden recollides als “Mapes Estratègics

de Soroll de les Carreteres de la Generalitat de Catalunya” de març de 2008, i en

l’annex 4 plànol A4zsF01.

8.1.2. Xarxa d’accés i eixos travessers

En els vials que composen la xarxa d’accés i els eixos travessers del municipi,

com són: la Gran Via, l‘eix format per la Ronda de Ponent i Rambla d’Ibèria, l‘eix

format per C. Rocafort, C. de Joaquim Blume, C. de Ramon Llull, C. dels Calders

i Ctra. de Mollet, i el tram de la Ctra. de Barcelona entre Ronda de Ponent i el C.

de Ramon Llull, els nivells sonors obtinguts estan entre 70-74 dBA. La resta de

vials d’aquestes tipologies com la Ctra. N-150 de Barcelona - Terrassa, Ctra. B-

124, Ctra. BV-1414, Ctra. B-140, Ctra. C-1413a, presenten nivells sonors entre

60-64 i 65-69 dBA. (Veure figura 8.1.2.1).


Figura 8.1.2.1. Mapa acústic diürn de la xarxa d’accés i els eixos travessers.

8.1.3. Xarxa de distribució principal

Des del punt de vista acústic diürn, el conjunt de les vies incloses a la xarxa de

distribució principal, presenten una fenomenologia similar, amb alguna excepció,

i els nivells sonors s’engloben quasi tots dins els intervals de 60 a 64 i 65 a 69

dBA.

Els carrers amb valors entre 65 i 69 dBA són l’Av. de Francesc Macià, La

Rambla, Av. de Barberà, Ronda de Zamenhof - C. Vilarrúbias , Av. de l’Onze de

Setembre, Ctra. de Prats de Lluçanès, C. Colomines, C. de Calderón, Via

Alexandra, C. Narcís Monturiol, entre altres. Per contra, la Ronda d’Europa, el

C. Pi Maragall, C. de l’Escola Pia, C. de la Salut, Ctra. de Molins de Rei, C. de

Sant Pau, C. de Sant Oleguer, Pg. del Comerç, Pg. de Rubió i Ors, Pg.

d’Espronceda, entre altres, presenten uns nivells de soroll d’entre 60 i 64 dBA.

(Veure també figura 8.1.2.1).


8.1.4. Trama urbana

Tots els carrers restants prenen majoritàriament valors que oscil·len entre 55-59 i

60-64 dBA, valors considerats normals en municipis com Sabadell. Tot i així

també es poden trobar carrers amb valors inferiors de 55 dBA. Aquests carrers

de destinació o vies d’estar es caracteritzen per tenir menor trànsit, i es troben

principalment agrupats formant zones de diferent extensió, distribuïdes pel

distintes barris de la ciutat.

Les zones amb nivell sonor menor a 55 dBA estan formades bàsicament per

carrers interiors entre edificis, com per exemple als barris de Can Deu, Sant

Julià, La Roureda, La Concòrdia, Serra d’en Camaró, Arraona, Els Merinals,

Espronceda, Campoamor, Nostra Llar, així com a la zona de Can Roqueta i

Torre-Romeu, on la circulació de vehicles és pràcticament només la dels veïns

(veure figura 8.1.4.1.).

a b c

Figura 8.1.4.1. Nivells sonors als carrers de la trama urbana en diferents barris de Sabadell: a) Can Deu,

Sant Julià, La Roureda, b) Serra d’en Camaró, Arraona, Els Merinals, c)Espronceda, Campoamor


8.2. Altres factors que incideixen en el soroll ambiental

Més enllà del que és la relació entre el soroll i el flux de trànsit en general, hi ha

un conjunt de variables que poden modificar l’entorn acústic final, com poden ser

les pròpies condicions específiques de trànsit en determinats carrers, o bé

l’existència d’altres fonts de soroll.

8.2.1. Carrers de vianants

Els carrers de vianants de Sabadell estan situats al centre de la població. En

aquest tipus de carrer s’inclouen els carrers a l’entorn de la Plaça de Sant Roc

com són els C. de Sant Quirze, C. Gracia, C. d’en Font, C. de l’Advocat Cirera,

entre altres, on conviuen tant activitats comercials com d’oci. Els nivells sonors

obtinguts es troben entorn a 55-59 dBA pel període de dia i 50-54 dBA durant la

nit. (Veure figura 8.2.1.1).

Figura 8.2.1.1. Carrers de vianants (esquerra) mapa sonor diürn (dreta).


Com a conseqüència de transformar els carrers del nucli del centre a zones de

vianants, es forma un anell de circulació format pels carrers de les Valls, C. de

Calderón, C. de Corominas, C. de Torras i Bages, el tram nord del C. de l’Horta

Novella, C. de Sant Pere, C. d’Alfons XIII, C/ de Narcís Giralt, C/ de Sant Joan i

C/ del Doctor Puig. Aquest anell de vehicles presenta uns nivells mes elevats

degut al fet que és el camí més proper per vorejar el centre de la ciutat.

8.2.2. Llambordes

Al municipi de Sabadell no s’ha trobat cap carrer amb llambordes.

8.2.3. Vehicles pesants

A partir de les dades de I’institut d’Estadística de Catalunya i per l’experiència en

altres poblacions similars a Sabadell, es pot considerar que el percentatge

habitual de vehicles pesants en ciutats és d’un 6%. De la mateixa forma que

ocorria en el mapa de soroll del 2008, els carrers amb un percentatge de

vehicles pesants superior al 10%, es troben en els polígons industrials o zones

properes a indústries, en la xarxa d’accés i eixos travessers importants i a la

xarxa de distribució amb densitat de trànsit elevada, i que en alguns casos

coincideixen per on discorren les línies d'autobusos urbans, figura 8.2.3.1.

Aquest pot ser el cas de la Rambla, Via Massagué, C. Calderón, C. Coromines,

Av. Matadepera, Ctra. de Mollet, C. Joaquim Blume, C. Ramon Llull, entre altres.

Aquest trànsit de vehicles pesants incrementa el nivell sonor d’aquests carrers.


Figura 8.2.3.1. Plànol de les línies d’autobusos urbans del municipi de Sabadell.

8.2.4. Carrers amb pas de motos

A part dels vehicles pesants comentats en l’apartat anterior, s’ha trobat que

alguns carrers de la xarxa d’accés, eixos travessers i xarxa de distribució

principal del municipi, com són la Ctra. de Terrassa, Ctra. de Barcelona, Av. de

Matadepera, C. de Coromines, Ctra. de Molins de Rei, entre altres, presenten un

percentatge de pas de motocicletes entre el 5% i 10/%. El pas de les motos fa

que s’incrementi el nivell sonor d'aquests carrers.

8.2.5. Activitats industrials

L’activitat industrial a Sabadell es desenvolupa bàsicament en les àrees

industrials i als polígons industrials que existeixen al municipi, (figura 8.2.6.1).

Sector Oest, zona compresa entre la Ctra de Terrassa, la Rambla d’Iberia i el


passeig de Can Feu, al polígon industrial de Can Roqueta, i la zona Sud - Oest

delimitada per la Ctra de Barcelona, el Pg. del Comerç, el C. de Costa i Deu, C.

de Boccaccio i el C. de Narcís Monturiol, C. de Jacint Verdaguer i Ctra. de Molins

de Rei.

Figura 8.2.6.1. Mapa de planejament urbanístic del municipi de Sabadell.

8.3. Mapa de soroll de nit

El marc legal considera que la diferència entre els nivells de dia i els nivells de nit

sigui al voltant de 10 dBA. A Sabadell, la gran majoria de carrers presenta una

diferència mitjana d’aquest ordre. Són els carrers que composen la trama urbana

(xarxa veïnal).


Els carrers que composen la xarxa d’accés i els eixos travessers importants de la

ciutat es donen diferències entre els nivells dia-nit entorn a 6 dBA. (veure annex

3, plànol A3cF01). No succeeix així amb els carrers de distribució principal, que

presenten diferències entorn a 8 dBA. Aquesta menor diferència es deu al fet

que els nivells sonors durant el període de nit són alts, com a conseqüència del

trànsit que circula per aquests carrers durant la nit.

Els carrers que conformen la trama urbana presenten diferències superiors que,

de mitjana, són de 9 dBA, a causa de l’escàs trànsit que circula per aquests

carrers durant la nit.

Com a cas a part, es pot considerar els polígons i zones industrials, amb

diferències entre els nivells de dia-nit de 5 dBA. El motiu és que el soroll

dominant prové tant del trànsit com de l’activitat industrial, i mentre que el trànsit

disminueix a la nit, hi ha activitats que segueixen funcionant i que mantenen un

cert nivell sonor en els carrers.

En general, les diferències dia-nit que s’han trobat en l’actualització del mapa de

soroll de la ciutat de Sabadell estan entre 6 i 9 dBA en funció de la tipologia del

carrer, i són similars a les trobades en el mapa de soroll realitzat a l’any 2008.

Com a conseqüència d’aquestes diferències dia-nit, els nivells nocturns

predominants son menors de 55 dBA, com es mostra en la figura 8.3.1. i en

l’annex 3, plànol A3nF01. Les vies d’accés a la població i els carrers de

distribució de trànsit, com poden ser la Ctra de Terrassa, Av. de Matadepera,

Ctra. de Molins de Rei, C. de Vilarrúbias, entre altres, mostren uns nivells entre

55-59 dBA, la Ctra. de Barcelona, Av. de Barberà, Via de Massagué, Av. de

l’Onze de Setembre entre 60-64 dBA i la Gran Via, Ronda de Ponent, Rambla

d’Ibèria i els trams de les Ctres. de Terrassa i Barcelona entre la Ronda de

Ponent i C. de Ramon Llull, presenten nivells entre 65-69 dBA. Aquests valors


nocturns estan per sobre del valor límit d’immissió per a les zones de sensibilitat

acústica alta A4 (Àrees amb predomini de sòl d’ús residencial en les zones

urbanitzades existents) en l’horari nocturn, segons el Decret 176/2009 pel qual

s’aprova el reglament de la Llei 16/2002.

Figura 8.3.1. Mapa sonor nocturn en façana.


9. Població exposada als diferents nivells de soroll

Sabadell juntament amb Barberà del Vallès i Badia del Vallès formen

l’Aglomeració del Vallès Occidental I, com a conseqüència, Sabadell està

obligada a elaborar un mapa estratègic de soroll. Un dels requeriments mínims

que el Decret 176/2009 contempla en els criteris d’elaboració dels mapes

estratègics de soroll d’una aglomeració, és quantificar el nombre estimat de

persones que estan exposades al soroll i el nombre estimat d’habitatges, escoles

i hospitals en una zona determinada que estan exposats a valors específics d’un

índex de soroll.

El càlcul estimat de persones situades en una zona exposada al soroll s’ha

realitzat assignant la població localitzada en una adreça postal al nivell de soroll,

determinat pel tram de carrer al qual pertany l’adreça postal, expressat en

centenes.

Si hi ha habitatges assignats a una adreça postal que presentin la façana més

exposada a un altre carrer o zona amb un nivell d’exposició diferent del de

l’adreça postal, es distribueix la població total de l’edifici segons el perímetre de

façana exposada.

Tot i que el nivell sonor en façana pot variar amb l’altura, el càlcul de població

exposada es realitza a partir dels valors mesurats o calculats a 4 metres d’altura,

d’acord amb el què estableix la Directiva 2002/49 sobre avaluació i gestió del

soroll ambiental.

Les dades de població contemplades al padró municipal actualitzat a 25 de juliol

de l’any 2012 i facilitades per l’ajuntament, han estat introduïdes al mateix SIG

en el que es van introduir les dades relatives al mapa de soroll, per tal de

realitzar l’avaluació de la població exposada a cada interval de nivell sonor.


Les dades de població s’han introduït en el SIG per adreça postal, de manera

que a cada adreça postal li correspon la suma d’habitants empadronats en

aquella adreça. El càlcul de la població exposada s’ha realitzat assignant el nivell

sonor del tram de carrer a les adreces postals (i població assignada)

corresponents al tram de carrer, i així per tots els trams de carrers del municipi.

Veure figura 9.1, i l’annex 3, plànol A3pobF01.

Figura 9.1. Distribució de la població associada a l’adreça postal corresponent i representada per

colors en funció del nivell sonor Lden existent en el carrer.


Per avaluar de forma acurada la població exposada, també s’hauria de

considerar que un cert percentatge d’habitatges no comunica directament amb

l’exterior de la via pública, sinó que dóna a interiors d’illa amb nivells sonors

inferiors als dels carrers que delimiten l’illa.

El càlcul de la població exposada a l’interior i a l’exterior de les illes s’ha

determinat seguint la següent metodologia:

Primer, s’ha determinat quines illes compleixen aquesta condició, a partir de

la informació subministrada per la distribució parcel·laria i ortoimatges del

municipi. A continuació s’ha calculat el perímetre total de cada illa (perímetre

exterior + interior).

A continuació s’ha trobat d’una banda el perímetre de façana exposat al

nivell sonor de la via pública i de l’altra el perímetre de façana exposat a

l’interior de l’illa.

A partir de les dades obtingudes per una mostra representativa d’habitatges

que formen aquestes illes interiors, s’ha calculat el percentatge de la

població exposada a l’interior i a l’exterior. Aquest, s’ha calculat de la

següent manera:

façanaladetotalPerímetre

eriorint'lafaçanadePerímetreeriorintnivellalosadaexppoblacióde%

façanaladetotalPerímetre

exterior'lafaçanadePerímetrecarrerdelnivellalosadaexppoblacióde%

Aquests percentatges, aplicats a la població atribuïda a les adreces postals

de les illes considerades, dóna la població exposada a carrer i població


exposada a interior d’illa. A la població exposada al carrer se li ha assignat el

nivell sonor del tram de carrer, mentre que a la població assignada a pati

d’illa, se li ha assignat el nivell estimat de pati d’illa, que és el nivell sonor

més elevat dels carrers que envolten l’illa minorat en 15 dBA. L’estimació es

basa en un conjunt de mesures realitzades en illes de característiques

similars en diferents poblacions.

Així doncs, del total de les illes que disposen de pati interior d’illa, el 30 % de

població està exposada al nivell sonor corresponent a l’interior de l’illa, mentre el

70 % de població restant està exposada al nivell sonor dels carrers.

Figura 9.2. Exemple de illa d’habitatges amb població afectada per diferents nivells sonors.

S’ha estimat que un 3 % de la població de Sabadell està exposada als nivells

sonors determinats en l’interior del pati de les illes.

Els gràfics de la figura 9.3. mostren la distribució de la població exposada al

soroll, en funció dels rangs de valors de nivell sonor considerats en dBA < 50,

50-54, 55-59, 60-64, 65-69, 70-74, >75 per als índexs d’immissió sonora Ldia,

Lvespre i Lnit corresponents als períodes de dia, vespre, nit i indicador Lden. Es

comparen els resultats obtinguts als anys 2008 i 2012 respectivament. Tenint en

compte l'increment de població (entorn al 7%) al municipi de Sabadell durant

aquest període, una primera dada a considerar, és que els nivells sonors i la

població exposada a nivells superiors a 65 dBA durant els períodes de


dia/vespre i 55 dBA durant la nit, són similars als obtinguts a l’any 2008. La

mateixa situació es dona amb l’indicador Lden índex de soroll dia-vespre-nit.

Figura 9.3. Distribució de la població exposada als índexs d’immissió sonora Ld, Le i Ln i indicador

Lden corresponents resultats obtinguts als anys 2008 i 2012.

1887 3154

31555

68375

52356

26666

105941660 3593

34644

72507

54606

31023

10285

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

<45 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74

Hab

itan

ts

LAeq

Població exposada a cada nivell sonor segons l'índex Ldia / Lvespre

Any 2008 Any 2012

21042

46555

73452

33705

126847149

23828

61457

71511

32133

14191

5198

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

<45 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69

Hab

itan

ts

LAeq

Població exposada a cada nivell sonor segons l'índex Lnit

Any 2008 Any 2012

1623835

17944

54687

69054

34097

97175091

320

4758

23498

61496

70564

33735

10617

3330

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

<45 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 > 75

Hab

itan

ts

LAeq

Població exposada a cada nivell sonor segons l'índex LDEN

Any 2008 Any 2012


En l’actualitat, durant el període de dia el 80,2% de la població (80,8% en el

2008) es troba exposada a nivells sonors per sota de 65 dBA, valor límit

d’immissió considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta A4 - Predomini

de sòl d’us residencial.

D’altra banda, durant el període nocturn el 75,3% de la població (72,5% en el

2008) es troba per sota de 55 dBA, valor límit d’immissió fixat per a la zona de

sensibilitat acústica alta A4 - Predomini de sòl d’us residencial.

Amb respecte l’índex d’immissió de soroll dia-vespre-nit Lden, actualment l’any

2012, més de tres quartes parts de la població (77%) es troba exposada a nivells

sonors per sota de 65 dBA, enfront del 75% corresponent a l'any 2008. Veure

figura 9.3.

La taula 9.1. mostra la població exposada als diferents focus de soroll presents

en el municipi de Sabadell: soroll de trànsit viari, soroll de trànsit ferroviari, soroll

de trànsit aeri i soroll de industria.

SOROLL dBA

Trànsìt viari

Trànsit ferroviari

Trànsit aeri

Indústria Trànsìt viari

Trànsit ferroviari

Trànsit aeri

Indústria Trànsìt viari

Trànsit ferroviari

Trànsit aeri

Indústria

<45 3 0 0 0 238 0 0 1 17 0 0 1

45-49 48 0 0 0 615 0 0 1 36 0 0 1

50-54 235 0 0 2 715 2 0 0 346 0 0 0

55-59 615 0 0 0 321 0 0 0 725 2 0 0

60-64 706 2 0 0 142 0 0 0 546 0 0 0

65-69 337 0 0 0 52 0 0 0 310 0 0 0

70-74 106 0 0 0 0 0 0 0 103 0 0 0

> 75 33 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 2083 2 0 2 2083 2 0 2 2083 2 0 2

Població exposada a diferents

valors de Lnit

(nº de persones en centenes)


valors de Ldia/v espre


Sabadell


valors de Lden


Taula 9.1. Població exposada als diferents focus de soroll.


10. Mapes de superacions dels nivells límit d’immissió

L’Ajuntament de Sabadell va aprovar el mapa de capacitat acústica en el Ple de

21 de desembre de 2010, aquest mapa va ser elaborat d’acord amb els criteris

contemplats en el Decret 176/2009. (Veure plànols d l’annex 4).

Disposant de mapa de capacitat acústica, es pot representar en un plànol les

diferències existents entre el nivell sonor mesurat o assignat a cada carrer en el

mapa de soroll actualitzat (veure l’annex 3 plànol A3dF01 i plànol A3nF01) i el

nivell límit d’immissió corresponent al mateix carrer, que ha estat assignat en el

mapa de capacitat acústica, en funció de la zona de sensibilitat a la qual pertany.

Així doncs, s’extreuen els diferents mapes de superació dels nivells límit

d’immissió:

- Mapa de superació dels nivells límit d’immissió diürns.

- Mapa de superació dels nivells límit d’immissió nocturns.

L’escalat dels trams en que s’agrupen la superació dels nivells límit d’immissió

no és arbitrari, s’ha modificat respecte al utilitzat en el mapa de soroll de l’any

2008, de manera que sigui fàcil identificar els carrers on es superen els nivells

límit d’immissió indicats al Decret 176/2009, per als quals seria necessari

elaborar també plans d’actuació.

A priori i de cara al futur pla d’acció no es consideraran actuacions prioritàries

encaminades a reduir el soroll, en els carres amb superació dels valors límit

molts petits, inferiors a 1 dBA, perquè estarien dintre del rang d'incertesa del

propi procediment. No obstant això s'haurien de considerar quan coincideixen

amb plans d'actuació d'altres departaments o serveis de l’Ajuntament implicats

en la gestió del soroll, ja sigui de mobilitat, d’urbanisme, d’obres públiques o de

manteniment urbà.


La figura 10.1. i l’annex 5 plànol A5F01, mostren el mapa de superació dels

nivells límit d’immissió diürns en funció dels valors objectius de qualitat.

S’observa una superació dels nivells entre 1 i 4 dBA en la Ctra. de Terrassa,

Gran Vía, Via Alexandra, Rda. de Collsalarca, C. de l’Estrella, Rbla. d’Europa,

entre altres. Els trams de les Ctres. de Terrassa i Barcelona entre la Rda. de

Ponent i C. de Ramon Llull, la Rbla. d’Ibèria i la Ctra. de Mollet, mostren una

superació dels nivells entre 5 i 9 dBA. En la Rda. de Ponent la superació és

major de 9 dBA.

Figura 10.1. Mapa de superació dels nivells límit d’immissió diürns.


La figura 10.2. i en l’annex 5 plànol A5F02, mostren el mapa de superació dels

nivells límit d’immissió nocturns en funció dels valors objectius de qualitat.

S’observa una superació dels nivells entre 1 i 4 dBA en la Via Alexandra, Rda.

de Collsalarca, C. de l’Estrella, Rbla. d’Europa, entre altres. En la Ctra. de

Terrassa, Gran Via es supera el valor límit entre 5 i 9 dBA. En els trams de les

Ctres. de Terrassa i Barcelona entre la Rda. de Ponent i C. de Ramon Llull, la

Rda. de Ponent, la Rbla. d’Ibèria i la Ctra. de Mollet, la superació és major de 9

dBA.

Figura 10.2. Mapa de superació dels nivells límit d’immissió nocturns.


11. Conclusions

Sabadell disposa d’una Ordenança Municipal Reguladora del Soroll i les

Vibracions, vigent des del 16 de febrer de 2012 i actualitzada al Decret 176/2009

de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de

protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els seus annexos.

Per fer l’anàlisi de la situació acústica del municipi, s’han pres els índexs de

soroll contemplats a l’ordenança i s'estableixen diferents categories. La primera

amb els carrers que tenen menys de 65 dBA, entre 65-70 dBA, i una altre amb

els carrers que presenten més de 70 dBA.

11.1. Conclusions mapa de soroll

1. Estat general. Com en totes les poblacions, la principal font de soroll és el

trànsit. En general, es pot concloure que les condicions acústiques del

municipi de Sabadell, es poden considerar les habituals i similars a les d’altres

municipis de la mateixa tipologia. La distribució de longitud de carrer en funció

del nivell sonor queda força concentrada en la franja de sensibilitat acústica

alta, si es consideren els nivells de referència de l’ordenança i del Decret

176/2009.

2. Un alt percentatge de carrers presenten un nivell sonor menor de 65 dBA,

valor considerat com nivell límit dels objectius de qualitat per a les zones A4

durant el període diürn.

3. Les vies que composen la xarxa d’accés, rondes i els eixos travessers,

presenten nivells entre 65-69 dBA, amb algun tram de 70-74 dBA. La resta de

vials d’aquestes tipologies presenten nivells sonors entre 60-64 dBA.


4. Des del punt de vista del nivell sonor diürn, el conjunt de les vies incloses en

les xarxes de distribució principal, presenten una fenomenologia similar, amb

alguna excepció, i els nivells sonors s’engloben quasi tots dins els intervals de

60-64 i 65-69 dBA.

5. Els carrers de la trama urbana prenen majoritàriament valors que oscil·len

entre 55-59 i 60-64 dBA, valors considerats normals en municipis com

Sabadell. També es poden trobar carrers amb valors inferiors de 55 dBA.

6. Els nivells sonors obtinguts a la xarxa de carrers de vianants situats al centre

urbà, es troben majoritàriament entorn a 55-59 dBA pel període de dia i 50-54

durant la nit.

7. En soroll nocturn, val a dir que els nivells són similars als trobats a altres

poblacions catalanes de tipologia similar, doncs la diferència promig entre els

nivells de dia i nivells de nit és de 6 dBA, a les vies d’accés i travesseres

importants. Els carrers de distribució principal de transit presenten diferències

entorn a 8 dBA i la resta de carres presenten diferències entorn a 9 dBA. En

els polígons industrials s’han trobat diferències entre els nivells de dia i nit

entorn a 5 dBA.

8. De la mateixa forma que ocorria en el mapa de soroll del 2008, els carrers

amb un percentatge de vehicles pesants entorn al 10%, es troben en els

polígons industrials o carrers properes i en la xarxa viaria amb densitat de

trànsit elevada, i que en alguns casos coincideixen per on discorren les línies

d'autobusos urbans. En els carrers amb un 10% de vehicles pesants s’ha

trobat que l’increment mig en el nivell de soroll és entorn a 2 dBA respecte de

un carrer normal, on el percentatge de pesants és inferior al 6%.

9. Resultats similars s’obtenen pel pas de motocicletes, s’ha trobat que alguns

carrers que formen la xarxa de distribució principal de la ciutat, com són la

Ctra. de Terrassa, Ctra. de Barcelona, Av. de Matadepera, C. de Coromines,


Ctra. de Molins de Rei, entre altres, presenten un percentatge de pas de

motocicletes major al 6/%, essent aquesta la causa de l’increment entorn a 2

dBA de mitjana en el nivell sonor d’aquest carrers.

10. L’activitat industrial al municipi de Sabadell es desenvolupa en les àrees

industrials i als polígons industrials que existeixen al municipi, on hi ha àrees

que limiten o cohabiten amb els habitatges.

11. Una primera dada remarcable és que els nivells sonors al municipi de

Sabadell en general, són similars als obtinguts a l’any 2008. En l’actualitat,

durant el període de dia el 80,2% de la població (80,8% en el 2008) es troba

exposada a nivells sonors per sota de 65 dBA, valor límit d’immissió

considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta A4 - Predomini de sòl d’us

residencial.

12. D’altra banda, durant el període nocturn el 75,3% de la població (72,5%

en el 2008) es troba per sota de 55 dBA, valor límit d’immissió fixat per a la

zona de sensibilitat acústica alta A4 - Predomini de sòl d’us residencial.

11.2. Conclusions mapa estratègic de soroll

El mapa estratègic de soroll és una eina fonamental en la gestió del soroll

ambiental. Sabadell forma part de l’Aglomeració del Vallès Occidental I, com a

conseqüència, està obligada a elaborar un mapa estratègic de soroll.

Els requeriments mínims que el Decret 176/2009 contempla en els criteris

d’elaboració dels mapes estratègics de soroll d’una aglomeració, és representar

la situació acústica existent expressada d’acord amb un índex de soroll, o be,

representar la superació d’un valor límit d’acord amb el mapa de capacitat

acústica, així com, quantificar el nombre estimat de persones situades en una


zona exposada al soroll i el nombre estimat d’habitatges, escoles i hospitals en

una zona determinada que estan exposats a valors específics d’un índex de

soroll.

1. Respecte a la longitud de carrers exposada a un cert nivell de soroll, si es

compara el percentatge de longitud de carrers exposats a cada interval de nivell

sonor durant el període diürn, corresponent als anys 2008 i 2012, s’obté que els

nivells sonors presenten lleugeres variacions respecte a l’any 2008. En funció

dels nivells obtinguts a l’any 2012, el municipi de Sabadell té un 7,6% de longitud

de carrer per sobre de 70 dBA, un 16,9% de longitud de carrer amb nivells entre

65-69 dBA i un 75,4% per sota de 65 dBA. Sent els percentatges obtinguts a

l’any 2008 per a cada rang de nivell del 7,1%, 15% i 77,9% respectivament.

2. Per al període nocturn i en el cas de l’any 2012, s’han obtinguts els següents

percentatges: un 10,9% de longitud de carrer per sobre de 60 dBA, un 19,2% de

longitud de carrer amb nivells entre 55-59 dBA i la resta, un 69,9%, de longitud

de carrer amb nivells per sota de 55 dBA. Sent els percentatges obtinguts a l’any

2008 per a cada rang de nivell del 14,1%, 19,1% i 66,8% respectivament.

3. A l’hora d’analitzar els canvis en les superacions dels nivells límit d’immissió

respecte de les obtingudes a l’any 2008, s’ha de tenir en compte la modificació

en l'escalat dels trams.

Durant el període de dia, les superacions dels nivells límit d’immissió existents a

data de 2012 són entre 1 i 4 dBA en la Ctra. de Terrassa, Gran Vía, Via

Alexandra, Rda. de Collsalarca, C. de l’Estrella, Rbla. d’Europa, entre 5 i 9 dBA

en els trams de les Ctres. de Terrassa i Barcelona entre la Rda. de Ponent i C.

de Ramon Llull, la Rbla. d’Ibèria i la Ctra. de Mollet i major de 9 dBA en la Rda.

de Ponent.

Durant el període de nit, s’observa una superació dels nivells entre 1 i 4 dBA en

la Via Alexandra, Rda. de Collsalarca, C. de l’Estrella, Rbla. d’Europa, entre 5 i 9


dBA en la Ctra. de Terrassa, Gran Via. La superació és major de 9 dBA en els

trams de les Ctres. de Terrassa i Barcelona entre la Rda. de Ponent i C. de

Ramon Llull, la Rda. de Ponent, la Rbla. d’Ibèria i la Ctra. de Mollet.

4. Considerant l’índex d’immissió de soroll dia-vespre-nit Lden, que és l’indicador del

soroll ambiental utilitzat en els mapes estratègics de soroll, d’acord amb els

mètodes comunes a la Unió Europea, i tenint en compte l'increment de població

al municipi de Sabadell durant el període 2008 - 2012, actualment l’any 2012,

més de tres quartes parts de la població (77%) es troba exposada a nivells

sonors per sota de 65 dBA, enfront del 75% corresponent a l'any 2008.

12. Fonts documentals

1. Directiva 2002/49/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, sobre evaluación y gestión del ruido

ambiental.

2. Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. Generalitat de Catalunya

3. Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido.

4. Real Decreto 1513/2005 por el que se desarrolla la Ley 37/2003 en lo referente a la evaluación y

gestión del ruido ambiental.

5. Decret 245/2005 pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat.

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

6. Real Decreto 1367/2007 de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003 del ruido, en lo

referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas.

7. Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel que s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de

juny, de protecció contra la contaminació acústica.

8. Ordenança municipal del Soroll i les Vibracions de Sabadell. Febrer 2012.

9. ISO 1996-1: 2003 Mesura del soroll ambiental. Paràmetres bàsics i procediments.

10. ISO 1996-2: 1987 i (ISO 1996-2/Amd 1:1998) Mesura del soroll ambiental. Adquisició de dades.

11. ISO 1996-3: 1987 Mesura del soroll ambiental. Aplicació als límits de soroll.

12. Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise

Exposure. August 2007. European Commission Working Group Assessment of Exposure to Noise

(WG-AEN)

13. Pla General d’Ordenació de Sabadell 2000.

14. Modificació puntual del Pla General per a la Regulació de l’Ús d’Oficines i Serveis, 2006.

15. Planejament vigent. Usos Globals. Sectors i Àrees de Planejament. Ajuntament de Sabadell, 2008.

16. Plan director del Aeropuerto de Sabadell, Julio 2001.


17. Mapa de Soroll del municipi de Sabadell. LEAM-UPC. Març 2008.

18. Mapa de Capacitat Acústica del municipi de Sabadell. LEAM-UPC. Març 2010.

19. Mapa Estratègic de Soroll de l’Aglomeració d’àmbit supramunicipal del Vallès Occidental I

constituïda pels municipis de Sabadell, Barberà del Vallès i Badia del Vallès. Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Novembre de 2009.

20. Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell. Juny 2010.

21. Pla d’Acció per la millora de la Qualitat Acústica de Sabadell. Juliol 2012.

22. Metodologia per a l’elaboració dels mapes de soroll i proposta de mapa de capacitat acústica.

Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental. Diputació de Barcelona. Novembre 2011.

23. Mapes Estratègics de Soroll de les Carreteres de la Generalitat de Catalunya. març 2008

24. Estudio sobre la diferencia de niveles de ruido en ventana, fachada y calle en entornos urbanos”

LEAM - UPC, noviembre de 2005.

25. The national noise incidence study 2000: 1,2 m and 4 m assessment heights DEFRA, Department

for the Environment, Food and Rural Affairs. February, 2002.

26. Jiménez S., Alsina R., Perera P, and Arriaga JM, The european directive on assessment and

management of environmental noise. Variability in the noise indicators. Proceedings of Forum

Acusticum 02, Sevilla (Spain), 2002.

27. Jordi Romeu, Santiago Jiménez, Teresa Pàmies, Meritxell Genescà, Lden assessment methodology

for acoustic maps: simulation or measurements? Proceedings of Internoise 2003, Jeju (Korea),

2003.

28. Santiago Jiménez, Jordi Romeu, Teresa Pàmies, Meritxell Genescà. Factores que influyen en la

estimación del Lden anual cuando la fuente de ruido es el tráfico rodado. Proceedings 34º Congreso

Nacional de Acústica y Encuentro Ibérico de Acústica 2003, Bilbao (España)

29. J. Romeu, S. Jiménez, M. Genescà, T. Pàmies, R. Capdevila. Spatial sampling for night levels

estimation in urban environments. J. Acoust. Soc. Am. 120 (2006), 791-800.

30. S. Jiménez, M. Genescà, J. Romeu, A. Sánchez. Estimation of Night Traffic Noise Levels. Acta

Acústica united with Acústica. ISSN 1610-1928. Vol 94 (2008) 1-1

31. J. Romeu, M. Genescà, T. Pàmies, S. Jiménez. Street Categorization for the Estimation of Day

Levels using short-term measurements. Appied Acoustics 72 (2011) 569-577. ISSN 003-682-X

32. Santiago Jiménez, Jordi Romeu, Meritxell Genescà, Antoni Alsina. Planes específicos para la

reducción de la contaminación acústica en la ciudad de Terrassa. Proceedings 41º Congreso

Español de Acústica, Congreso Ibérico de Acústica, EAA European Symposium on Enviromental

Acoustics and on Buildings Acoustically Sustainaible 2010, León (España)

33. Pàgina web Ajuntament Sabadell. http://www.sabadell.cat/es/

34. Pàgina web de la Diputació de Barcelona. http://www.diba.es

35. Visor mapes de la Generalitat de Catalunya http://sima.gencat.cat/Visors/Soroll/Inici.html

36. Institut Cartogràfic de Catalunya http://www.icc.es

37. Institut d’Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/es

38. Cercador de mapes de Google http://maps.google.es

Mapa Estratègic de Soroll de Sabadell 20-2-13ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/MES2013.pdf · Mapa...

Documents

Transcript of Mapa Estratègic de Soroll de Sabadell 20-2-13ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/MES2013.pdf · Mapa...