OCT - NOV 2016 1

Butlletímunicipal

d’Argentona

140SE

T - O

CT

201

620

1620

1620

1620

16

Societat Pàg. 6 Festes Pàg. 12 L’Espitllera Pàg. 17El projecte de cobertura de la piscina,el més votat a la consulta

Sant Domingo 2016:La Festa Major en imatges

Les víctimes de la Guerra Civila l’Espitllera Històrica

Argentona esdevé un escenari amb el Senseportes 2016, l’inici de laTMD i les lectures a peu de carrer de la Tardor Literària Pàg. 8

OCT - NOV 20162

EditorialCultura i participació

Argentona fa pudor d’esce-nari. És una afirmació pro-vocadora, com ho són elsllenguatges artístics es-devinguts en forma natu-ral d’expressió de moltsargentonins. Ja sigui anivell amateur o profes-sional, Argentona comp-ta amb un gran nombrede d’amants i practicantsde la cultura. Cada copmés, durant la tardor,aquest magma latent faimplosió en un seguit depropostes que abracendes de qualsevol de lesar t s escèn iques a laliteratura. I el motor detot plegat és la gent, les

opinióOPINIÓ

SUMARI núm. 140

Societat

El projecte de coberturade la piscina, el més votatdel pressupost participatiu

Pàg. 6

Cultura

El Senseportes 2016allarga la sevaprogramació

Pàg. 6

Cultura

La Música protagonitzala TMD de tardora La Sala

Pàg. 9

Festes

Sant Domingo 2016:La Festa Majoren imatges

Pàg. 10

Espitllera

Les víctimes de laGuerra Civil al’Espitllera Històrica

Pàg. 17

Cultura

La Tardor Literàriaincorpora ‘Lectures a peude carrer»

Pàg. 8

Cada cop més,durant latardor, aquestmagma latentfa implosió enun seguit depropostes queabracen des dequalsevol deles artsescèniques a laliteratura

entitats i els ciutadansque, amb el seu esforç,enriqueixen la progra-mació cultural del nostremunicipi.En aquest Cap de Creusen trobareu una bonamostra de tot plegat, desde la celebració del Sen-seportes 2016, a la novaproposta de ‘Lectures apeu de carrer’ que neixper complementar l’o-ferta consolidada que elCentre d’Estudis Argen-tonins ofereix, fa anys, através de la Tardor Lite-rària. I, enmig de tot ple-gat, la temporada esta-ble de La Sala, aquest

cop amb la música coma eix central. Una tardorper gaudir al caliu del’art.La força de la ciutadaniatambé s’ha pogut ex-pressar, aquesta tardor, enla primera consulta depressupostos participa-tiusendegada per l’Ajun-tament. Un 8,7% delsciutadans que podienparticipar ho han fet, lagran majoria via online.Més enllà del resultat de laconsulta caldrà obrir unareflexió sobre la necessitatd’implicar-se, de decidir i,en definitiva, de fer entretots un municipi millor.

OCT - NOV 2016 3

La política ja no és el queera. El fet d’anar a votar uncop cada quatre anys coma única expressió democrà-tica ja no és suficient en unmón on tot canvia a unavelocitat que fa impossibleplantejar-se la democràciad’una manera tan reduïda.El Consell de la Vila com aòrgan rector de la parti-

opinióOPINIÓ

Argentona participativa

Eudald CalvoAlcalde d’Argentona

Els resultatsque han sortitdel procés depressupostosparticipatiusja estanincorporats alpressupost del2017

cipació, així com tots elsconsells existents (festes,patrimoni, Patronat delMuseu del Càntir, etcètera)són eines molt vàlides peraprofundir en una demo-cràcia més participativa.Però no és suficient: calaconseguir que cada cop laciutadania participem mési millor en les decisions queens afecten en el dia a dia.Per aquesta raó, recentments’han engegat dos projectesimportantíssims en aquestàmbit.El primer d’ells ha estat elspressupostos participatius,iniciativa que fins ara noteníem a Argentona i que

enguany hem posat a lapràctica, amb un èxitconsiderable tant pel que faa la quantitat de parti-cipants com en la qualitatdel procés en global. Elsresultats que han sortit delprocés ja estan incorporatsal pressupost del 2017.D’altra banda tenim laposada en marxa delConsell de la Infància, quepretén que els més joves (5èi 6è de primària de lesnostres escoles) comencin atenir una participació activaen la vida del poble, aixícom una visió crítica de larealitat que ens envolta.Tot plegat amb la ferma

convicció que és laintel·ligència col·lectiva elmillor govern que aquestpoble pot tenir.

OCT - NOV 20164

cartesCARTES DELS LECTORS

Desiguals

La desigualtat esdevé un estat inherent a tots els humansper allò que en el món no hi ha dues persones iguals.Però la desigualtat en el tracte no és admissible. Ve acompte del cas de la zona on rau el meu habitatge. Estracta de l’últim tram de la carretera del Rocar d’enSerra, al costat de l’entrada del camí del bosc que dufins al mateix rocar. És un sector curt, d’uns vuitanta onoranta metres, ignorat per l’Ajuntament tot i tenir laqualificació de «nucli urbà», i compost per només doshabitatges.En els anys vuitanta, els veïns del que aleshores esconeixia com a urbanització Dalipà juntament amb elsde la contigua, de la Plana, vam acordar ambl’Ajuntament, que en aquell moment presidia el sr.Gallifa, sufragar un percentatge de la despesa d’asfaltatde la calçada, si no em falla la memòria, des del tramque va on comença el carrer Pare Nonell fins a l’entradadel bosc. Amb el pas dels anys, a causa del pendent,les torrentades i el pas de tota mena de vehicles, lacalçada del sector final d’aquest tram ha quedat moltmalmesa, tot i que aquest no seria pas el motiu principalde la meva queixa, sinó les mancances de tota menaque pateix aquest espai.

Com a nucli urbà, allòque anomenem «centre»gaudeix de tots elsavantatges: clavegue-ram, voreres, neteja,bon asfaltat, arbrat,senyalitzacions de límitsde velocitat dels ve-hicles, papereres i al-tres. Ho dic perquèl’entrada del bosc dereferència es converteix

en un abocador de deixalles de vianants, ciclistes imotoristes, molts d’ells incívics.Aquest és el centralisme del qual sovint ens queixemels catalans. El centre és el centre i l’extraradi, això:rodalies. Paguem més impostos que bastants veïns delcentre però ens manquen serveis. Vull deixar constànciaque els darrers anys m’he queixat reiteradament al’Ajuntament i no m’han fet cas.De passada, vull dir que la policia local també ensdiscrimina. Un dia de meitat d’agost van multar el meuvehicle per haver-lo estacionat a pocs metres de casasobre d’una vorera, cercant l’ombra d’un arbre proper,en un lloc on no passava ni una ànima. Enrabiat vaiganar a veure un carrer del centre proper als locals dela policia, on sabia que els vehicles estacionaven, desde feia anys, muntats ocupant tot l’espai de la vorera.Resulta que «no se n’havien assabentat».

Jaume Itxart i Boté

Línia de bus deficient

Sr. Director,fa un any del canvi d’horaris de la línia d’autobusos i de lapèrdua de connexió directa amb La Roca i Granollers -Girona i l’aeroport-, i després de donar en mà un plec de300 signatures a la regidora de l’àrea el desembre del2015, encara no se’ns ha respost.Ens hem assabentat que l’Ajuntament ha posat servei debus les nits de Festa Major a baix cost (1 euro, quan latarifa sense T-10 és de 2,15 euros), que ha sigut una bonainiciativa, sempre i quan s’hagués respectat el preu marcat.És perquè el jovent no fa servir el transport públic, quenomés utilitza la gent que va a treballar, el motiu pel qualno s’ha emprès cap acció que hagi conduït a millorar lasituació? Com s’ha eixugat el diferencial negatiu?Ens preocupa ja que, segons vox populi, la reducciód’horaris ha vingut perquè uns senyors, des d’una taula,han tret la conclusió que el preu que paguem pel bitllet ésdeficitari. Però aquests mateixos senyors han invertit enautobusos de gamma alta en la línia de Mataró directa aSabadell, passant per Granollers i pel terme municipald’Argentona, cosa que permetria, ja feta la inversió, unaparada d’enllaç.Estaria bé que s’incrementés el transport els dissabtes a latarda, en hora punta, els diumenges i festius per anar aMataró i una connexió lògica amb La Roca i Granollers.Doncs veiem que hi ha diners per quan cal i lamentemque no n’hi hagi per resoldre un problema que afecta laqualitat de vida i l’economia dels que l’usem i contribuïma protegir el medi ambient.Actualment estem desconnectats i per fer qualsevoltransbord hem de baixar a Mataró, en un transport públicque en prou feines s’ha ampliat en els darrers 25 anys,quan Argentona gairebé ha duplicat la població.Esperem que aquesta carta serveixi per donar a conèixerles dificultats amb les quals ens trobem els que utilitzem ia l’hora perquè se’ns escolti i se’ns atengui com és degut.

Emília Illamola, Assumpta Creus, Lídia Fernández,Mercè Lozano, Anna Galdeano, Paloma Rodríguezi 6 signatures més

Paguem mésimpostos quebastants veïnsdel centre peròens manquenserveis

OCT - NOV 2016 5

cartesCARTES DELS LECTORS

Una Festa Major laica?

Després de més d’un any de deliberacions entre laComissió de la Laïcitat, Comissió de Festes, EsglésiaCatòlica i Patronat del Museu de Càntir han arribat a unacord.Us demanem que mireu el programa de la Festa Majord’enguany i ho comproveu amb el de l’any passat.Pràcticament igual quant al tema de la laïcitat a la FestaMajor.Més d’un any de treball que al final s’ha resolt a última

hora per deixar-ho tot talcom estava, llevat del llocon es faria el Vot de Poble.El Vot de Poble el va ferl’Alcalde a la Font de SantDomingo al costat del Santi acompanyat de mossènÀlex Marzo i el Bisbe deGirona. Proposta de canvide lloc que trobem moltencertada. Ara, un cop ditaixò, voldríem reflexionar

una mica sobre tot el desgavell que ha anat succeint... opotser millor, deixar-ho córrer per no perdre més temps!De tota manera però, no podem deixar que quediconstància escrita i fotogràfica de situacions realmentkafkianes. Hauríem de repensar quants anys fa que a l’oficide Sant Domingo hi havia tants capellans i un bisbe. Uns10, segons ens han dit, ja que nosaltres no hi érem. També

cal ressaltar que Mn. Marzo va convidar a l’Alcalde a llegiruna pregària que el mateix mossèn havia preparat. Pernosaltres no calen més comentaris, només volem manifestarels fets.Segurament, a algunes de les persones de l’equip deGovern, que han plantejat que el seu programa polítichavia d’avançar cap a la laïcitat de les institucionspúbliques, suposem que almenys s’hauran sentit moltsincomodes durant els actes del dia 4 al matí.És per reflexionar! No ho creieu?

Mª Rosa Masó i Mateu PiñolArgentona, 14 d’agost de 2016

Més d’un anyde treball queal final s’haresolt a últimahora perdeixar-ho tottal com estava

Imatgesguanyadoresdel concursde postals del

IX Festivalde FotografiaAlfons Güell

Bernat Cortés David Sanz

Montse Escoi Mike Gavin Emma Cardenal

OCT - NOV 20166

reportatgeREPORTATGE

Millorar els parcs infantils i la viapública i remodelar el pavelló antichan estat els altres tres projectes ques’enduen part dels 500 mil euros queel govern havia destinat al primerprocés de pressupostos participatius.Aquestes inversions formaran part delpressupost 2017 que és previstaprovar el pròxim novembre.La redacció d’un projecte decondicionament de la piscinamunicipal ha estat la proposta mésvotada en els primers pressupostosparticipatius d’Argentona. El projecteva aconseguir el 17,8% dels votsemesos a la consulta ciutadana quees va celebrar del 3 al 9 d’octubre. Laseva execució està valorada en65.000 euros i es concretarà en laredacció del projecte tècnic previ al’obra que ha de comportar lacobertura de l’actual equipament.Tanmateix, el govern municipal ja haavisat que la redacció d’aquestprojecte no anirà acompanyada de larealització immediata de l’obra, ja queel seu cost supera el milió d’euros i,

ara mateix, la prioritat del govern ésconstruir la biblioteca municipal a CanDoro.En canvi, els altres tres projectes quehan aconseguit dotació a través delprocés de pressupostos participatiussí que tindran resultats visibles per ala ciutadania. Pel projecte que haquedat en segona posició, millora deparcs infantils (13% vots), el consistoridestinarà 180.000 euros. A més, s’hacompromès a què els arranjaments esdistribueixin de manera que totes leszones d’Argentona se’n veginbeneficiades.En tercera posició va quedar elprojecte de millora de la via pública.S’hi invertiran 121.000 euros ques’afegiran a la partida que el governja tenia prevista per aquest conceptede cara al 2017. Salvador Casas,regidor d’Espai Públic, explica que elconsistori haurà de treballar ambrapidesa per tal de licitar totes lesobres que s’hauran de fer. «Tenint encompte que ara ja estem licitantl’asfaltat de diversos carrers, la

incorporació d’aquest nou pressupostcomportarà que els efectes de lesmillores encara siguin molt mésvisibles».Finalment, en el sac del pressupostparticipatiu també hi ha entrat partd’un quart projecte, el que comportaremodelar el pavelló antic. Aquestaobra rebrà 134.000 euros, lluny dels350.000 euros amb què s’haviapressupostat el projecte.

Els argentonins escullen invertir enLa incorporació d’un joc de rol basat en el fet històric de la Nit del Tapapous és laprincipal novetat de la Festa Major 2016. També hi ha canvis en el format del Vot dePoble, l’organització de Garrinada, la transformació del castell de focs d’artifici en unpiromusical i la incorporació d’una fira de cervesa artesana acompanyant les firescomercial i d’artesania. Sis dies de festa, de l’1 al 6 d’agost, que són possibles peltreball conjunt entre l’Ajuntament, les entitats, les associacions i els voluntaris.

El projecteguanyador: Estàvalorat en 65.000euros i consisteixen la redacció delprojecte tècnicprevi a l’obra queha de comportarla cobertura de lapiscina

OCT - NOV 2016 7

reportatgeREPORTATGE

n un estudi per cobrir la piscina

Un 8,7% departicipació: «Superala que han registratconsultes similars aBadalona o Vic. Enshavíem marcat untopall mínim de 500vots i hem superat els800», Guillem Saleta(regidor deParticipació)

El barri del Cross’estrena ambel Porta a Porta

Bones sensacions després dels primersdies d’implantació del sistema derecollida Porta a Porta al barri SantMiquel del Cros. Des del 3 d’octubreel barri comparteix sistema amb elcentre urbà i Madà. És previst que laimplantació d’aquest model derecollida a tot el municipi finalitzi elprimer trimestre del 2017 amb laincorporació de les urbanitzacions.

La participació esqueda en el 8,7%

Malgrat que els pressupostosparticipatius s’han treballat al llarg detot l’any, amb una primera part obertaperquè la ciutadania pogués enviarpropostes i una segona part de taulesde debat obertes a la ciutadania,finalment la consulta ha registrat un8,7% de participació. Guillem Saleta,regidor de participació, considera quela dada és positiva, ja que supera laque han registrat consultes similars

dutes a terme a municipis comBadalona o Vic. «Ens havíem marcatun topall mínim de 500 vots i hemsuperat els 800. És clar que ensagradaria que participés més gentperò podem estar satisfets perquè, aArgentona, és el procés participatiu enquè s’hi ha involucrat més gent»,explica Saleta. Tot i així, espera quela participació hagi arribat per quedar-s’hi i que, en el procés de pressupostosque s’engegui el pròxim 2017,augmenti la implicació delsargentonins.Per altra banda, un dels indicadors

positius que deixa aquesta primeraexperiència és el fet que el 75% delvot s’han emès per via electrònica.Argentona es va convertir en un bancde proves fent ús d’un nou softwarecedit per la Diputació de Barcelona ique va comportar que altres municipisde la demarcació seguissin ambatenció com es desenvolupava laconsulta. El resultat va ser molt positiu,ja que el sistema no va patir capincidència durant el període de votaciói, un cop tancat el termini, va permetreconèixer els resultats de formaautomàtica.

El Consell d’Infància es presenta als més joves

El Saló de Pedra va acollir el passatsetembre la presentació del Conselld’Infància davant d’un auditori formatper potencials integrants d’aquest nouòrgan de participació ciutadana.Alumnes de 5è i 6è de primària vanescoltar l’objectiu i el funcionament delConsell i van poder dirigir-se alsresponsables polítics i tècnics per tal deresoldre dubtes. Es preveu que el Conselld’Infància es constitueixi el dilluns 21 denovembre, en un acte a la Sala de Plens.

OCT - NOV 20168

culturaCULTURA

Ja s’ha sobrepassat la mitjanit a laplaça de l’Església d’Argentona. Dediferents punts apareixen trespersonatges muts que interactuenentre ells i amb el públic. Petits gags,petites històries carregades de màgiai expressió i sempre resseguides perla música. Es tracta de ‘Be God Is!’,una proposta escènica, propera alcabaret, que aquest any ha aconseguitel reconeixement del públic delSenseportes atorgant el Pom d’Or2016 a la Companyia Espai Dual.Tot i escollir un sol guanyador, laqualitat ha estat un dels ingredientsque s’ha mantingut al llarg de tot elcertamen d’enguany. I justament eraun dels neguits de l’organització, elCol·lectiu Senseportes, que haviahagut d’escollir 14 espectacles d’entre

El Senseportes s’estira...El festival d’arts escèniques va allargar horaris per permetre als més adeptes fer unamarató cultural sense perdre’s res. El públic va distingir l’espectacle ‘Be God Is’ de laCompanyia Espai Dual amb el Pom d’Or 2016

prop de 150 propostes. «Amb ladificultat afegida que volíem que totsels gèneres hi fossin representats»,

explica Eva Montero. «No volem queel Senseportes sigui un festival detitelles, o de mim, volem que sigui untast de moltes coses».

I ho van aconseguir, ja que es va poderviure des del micro espectacle ‘ElViatge’, reservat a un sol espectador,fins a l’expressivitat dels ballarins dela Cia. Dikothomia omplint la plaçaNova amb ‘Spazi...O’. Propostes tandispars com l’humor pallasso dePerhosta i la seva ‘Open Door’recorrent el carrer envoltant de petitsi grans, fins l’impacte visual iemocional que van oferir les màscaresde ‘Gàbia’, de la companyia JungleLow Mask, que van trobar a l’espaide la Velcro un escenari idoni peracompanyar la cruesa del seumissatge. De fet, el Senseportes es varepartir en vuit espais diferents cercantla intimitat o l’obertura que requeríscada muntatge.Al final, l’èxit de la proposta es va

«Volem que elSenseportes passia formar part delcalendariargentoní i,perquè no, delMaresme»

OCT - NOV 2016 9

culturaCULTURA

traduir en un tangible augment depúblic respecte edicions anteriors, quepermet augurar la consolidació de laproposta. «Volem que el Senseportespassi a formar part del calendariargentoní i, perquè no, del Maresme.Que la gent l’esperi i hi compti»,explica Montero. Però, a bandad’aconseguir el favor del públic, elSenseportes és un festival creat pertreballadors i activistes de les artsescèniques, que cuiden els detalls is’ho pensen molt abans d’escollir quèprogramen. Per aquest motiu, nodefugen l’ambició que amb el tempsel guardó Pom d’Or es converteixi enun premi de prestigi dins la professió.

.... I la Tardor Literària creix

El Centre d’Estudis ArgentoninsJaume Clavell (CEA) suma un noucol·lectiu a la seva proposta anual.‘Lectures en veu alta’ neix percomplementar el cicle de trobadesamb escriptors oferint lectures en veualta amb acompanyament musicala la terrassa de l’Església.Puntual a la seva cita, la TardorLiterària va arrencar la primerasetmana d’octubre rebentl’escriptora Antònia Carré-Pons i laseva novel·la És l’amor que mou elcel i les estrelles. El relleu li va agafarDavid Cirici amb El lladre del

Guernica, el 13 d’octubre. El cicle eltanquen Sílvia Soler i la seva obra Unany i mig (20 d’octubre), i l’AlbertVillaró (27 d’octubre) amb La bíbliaandorrana. Quatre autors i quatredijous de xerrada propera amb elslectors en el marc de la sala infantilde la biblioteca.Però, aquest any la Tardor Literàrias’ha complementat amb Lectures a Peude carrer, a la Terrassa de la Rectoria,els dissabtes al migdia. La iniciatival’han promoguda les escriptores,autodenominades ‘lletraferides’,Emília Illamola i Montserrat Rodó que

s’han decidit a crear el col·lectiu‘Lectures en veu alta’ amb l’objectiude «promoure la literatura que esfa aquí programant petites accionsculturals».La seva iniciativa ha tingut una bonaarrencada, més de trenta

argentonins s’han implicat enaquest projecte entre col·labo-radors, lectors i músics. A més, laproposta ha comptat amb unaactivitat prèvia, un taller preparatoria càrrec de Cristina Navarro, perajdar als participants a millorarconsciència corporal i eliminar elpànic escènic.

La TardorLiterària s’hacomplementatamb Lectures aPeu de Carrer,a la Terrassade la Rectoria,els dissabtes almigdia

OCT - NOV 201610

El passat 14 d’octubre va arrencar laTemporada a La Sala amb un pleabsolut per veure el gran reclam dela programació, la versió femeninad’El Florido Pensil. Isabel Rocatti, LlollBertran i Victòria Pagès van arrencarles riallades del públic amb aquestmuntatge, basat en l’obra d’AndrésSopeña, en el qual es ridiculitza elsistema d’ensenyament franquista.Si bé en altres edicions de Teatre,Música i Dansa l’art dramàtic haviaestat la reina del ball, aquest cop lesnotes musicals són l’estrella de latemporada. Però no es tracta deconcerts i prou, sinó que enguany elpúblic argentoní també podrà gaudird’espectacles híbrids que combinaranpoesia, teatre, dansa i música.I també hi haurà concerts, és clar. Eldissabte 22 d’octubre aterra Ivó OllerGroup a presentar el seu segontreball. El quartet, liderat peltrompetista Ivó Oller, portarà temesoriginals i també alguna versió, totmostrant la varietat d’influències,anècdotes i vivències que el líder delgrup ha anat trobant pel seurecorregut musical.Dues setmanes més tard, el divendres

La Temporada sona més que maiTot i arrencar amb teatre, la temporada estable de tardor-hivern, l’integren nouespectacles clarament marcats pel pes de les propostes musicals. Els abonaments amida ja es poden aconseguir per a un mínim de tres espectacles.

4 de novembre, la música i el teatrees mesclaran per portar sobrel’escenari un dels altres principalsreclams de la temporada: l’espectacleShaking Shakespeare, que transformaobres i textos del cèlebre poeta idramaturg anglès en forma decomposicions musicals, sempre ambun to irònic i provocatiu.El diumenge següent, dia 13 denovembre, un altre obra híbridatrepitjarà fort l’escenari. Es tracta deDot, de la companyia Maduixa Teatre,

que durà la dansa a la temporada,barrejada amb música, teatre i poesiavisual.El teatre dramàtic d’El llarg dinar deNadal, que va ser premi Butaca 2016al millor espectacle, es podrà veure el25 de novembre. Una família reunidaal voltant de la taula per celebrar lesfestes nadalenques. Un retrat de la

societat americana del tombant desegle XX ple d’humor, tendresa ihumanitat.Finalment, la Temporada de Tardor latancaran dos muntatges musicals.D’una banda, el 30 d’octubre tornaràa La Sala la Suite Poemàtica«Argentona», obra del mataroní PereGonzález i el poeta repicatruges Josep

El públic podràgaudir d’espectacleshíbrids quecombinaran poesia,teatre, dansa imúsica

culturaCULTURA

OCT - NOV 2016 11

Èxit ceramista amb espectec final argentoní

culturaCULTURA

El 47è Congrés de l’AcadèmiaInternacional de la Ceràmica vacelebrar el passat 16 de setembrela seva cloenda a Argentona ambun sopar de tots els congressistes,més dels que s’havia previst, a laPlaça de l’Església.

L’Acadèmia Internacional de laCeràmica celebra el seu congréscada dos anys. Cada any en unalocalitat diferent, semprerelacionada amb la tradicióceramista. Enguany, Barcelona iCatalunya en varen ser l’escenariescollit, i el Museu del Disseny de lacapital catalana, la seu . El tema, laceràmica en l’arquitectura i l’espai

públic. El perío-de, del 12 al 16de setembre.S’esperava ques’hi inscrivissinuns 300 con-gressistes peròfinalment en vanser 370, cosaque segons Cal-vo va fer encaramés complexa laorgani tzac ió,però que vaacabar sent totun èxit. Argento-na, a més, va ser un dels pocs llocs onvan assistir-hi tots els congressistes.Entre els canvis més destacablesd’aquesta edició, s’hi trobaven lesrutes pel territori per explorar pre-cisament la ceràmica en l’espai públici també les vetllades, trobadesnocturnes en què els congressistes esreunien per debatre entorn un tema.Una combinació d’ambdues novetats

Argentona vaser un dels pocsllocs on hi vanassistir tots elscongressistes

va ser la que va dur la totalitat delscongressistes el vespre del 16 desetembre a Argentona.La vetllada, celebrar la cloenda delCongrés amb un sopar a la Plaçade l’Església. La ruta, veure la CasaPuig i Cadafalch i les exposicionsde Mia Llauder i Joan Serra al Mu-seu del Càntir i la Casa Gòtica res-pectivament. El resultat, un èxit total.

Lladó. De l’altra, el 17 de desembrela Big Band Jazz Maresme actuarà alcostat de Ronald Baker per oferir elConcert de Nadal.Com ja es va fer en la temporada deprimavera d’enguany, els abonamentses poden fer a mida. L’únic requisit ésagafar un mínim de tres espectacles.La data límit per adquirir elsabonaments és el 4 de novembre,quan tant sols quedaran tres especta-cles per tancar la temporada. Les en-trades es poden adquirir, com sempre,a través del web municipal i a l’Oficinad’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntamenten horari d’atenció al públic.A més, com a activitat paral·lela a laTMD, des del 14 d’octubre i fins el mesde desembre, el vestíbul de La Salaacollirà una altra manifestacióartística: l’exposició «Dancing in thedark» on el fotògraf Marc Duran ensmostra les ballarines de la CompanyiaInsomnes en plena acció.

OCT - NOV 201612

Festa Major 2016

OCT - NOV 2016 13

OCT - NOV 201614

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Una altra Diada reivindicativa

Argentona va tornar a viure un 11 de setembre reivindicatiu que va arrencar bend’hora amb l’acció que va dur a terme l’ANC desplegant una estelada gegant ala plaça de l’Església i escenificant el Toc de Sometent. Posteriorment, la plaça delMolí va acollir la tradicional ofrena floral al monument a Rafael de Casanoves. Aprimera hora de la tarda l’ANC va tornar a omplir autocars per assistir a lamobilització de Barcelona.

El Gegant del Pigestionarà l’escolabressol Cargol TreuBanya durant elsdos pròxims cursos

El Gegant del Pi ha guanyat elconcurs d’adjudicació per a lagestió i explotació de l´escolabressol Cargol Treu Banya.Aquesta cooperativa especialit-zada en llars d’infants i que jaes fa càrrec de El Bosquet, l’altraescola bressol municipal d’Ar-gentona, assumirà la gestió delCargol Treu Banya durant elspropers dos cursos. L’adjudicacióha valorat molt positivament elmodel pedagògic i el projectepresentat per aquesta coopera-tiva. Aquest nou contractecontempla que la cooperativasubrogarà les educadores queexercien el curs anterior al’escola bressol.

Argentona rep elprojecte d’unaxarxa de calor debiomassa

La inversió de la caldera debiomassa rondarà el mig miliód’euros i donarà servei a l’EscolaArgentona, els vestidors esportiusi el pavelló municipalEl conjunt d’equipamentsmunicipals format per l’escola,els vestidors esportius i el pavellómunicipal d’Argentona compta-ran amb una instal·lació dexarxa de calor amb biomassagràcies al projecte redactat perla Diputació de Barcelona. Elprojecte ha estat lliurat aquestdijous al matí a l’alcalded’Argentona, Eudald Calvo, peldiputat d’Espais Naturals i MediAmbient, Valentí Junyent.Amb una inversió propera al migmilió d’euros, la xarxa, quecomptarà amb 720 metres decanonada de línia de calor.

67a Festa de la Vellesa

El diumenge 18 de setembre es va celebrar la 67a de la Festa d’Homenatge a laVellesa. En aquesta edició la festa va estar apadrinada per Joan Vilanova i MariaTeresa Valls. Un any més, els avis van desfilar pel carrer Gran fins a la plaça Novaon es va dur a terme la celebració i els parlaments.

Creix el nombre d’usuaris de la piscina

Aquest estiu ha crescut el nombred’usuaris de la piscina municipal,s’han venut prop de 8.000 entrades,un 24% més que l’any passat, i 1.054abonaments. Segons el consistori,l’increment l’ha propiciat espe-cialment la venda d’entrades a preureduït adreçades a col·lectius com

infants i joves, estudiants, jubilats opersones discapacitades, a més defamílies nombroses o monoparentals. Pelque fa als abonaments, majoritàriamentl’han adquirit persones empadronades aArgentona que s’han vist beneficiades perles bonificacions i la revisió del preu peral públic general.

OCT - NOV 2016 15

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Argentona es troba almig de la plaga de Tomicus

Una jove argentonina s’endú dos dels guardonsdel Certamen de Jóvenes Investigadores

La Diputacióenllesteix el Plad’AccessibilitatMunicipal

El diputat d’Infraestructuresviàries i Mobilitat, JordiFàbrega, va visitar Ar-gentona el passat 6 d’oc-tubre, per lliurar al’Ajuntament el Pla d’acces-sibilitat a la via pública i alstransports del municipi. Eldocument és una eina útilper prendre futures deci-sions d’aspectes relacionatsamb la mobilitat a la po-blació.Aquest pla d’accessibilitatanalitza la via pública i elselements de transportpúblic d’Argentona peridentificar les seves man-cances o deficiències desdel punt de vista d’ac-cessibilitat i proposa i valorales intervencions mésadequades per a esmenar-les.A més, posa una especialatenció a l’accessibilitat depersones amb discapacitatsmotrius i sensorials, i tambéa d’altres col·lectius sensediscapacitats però quetambé necessiten un bontractament en l’àmbit del’accessibilitat de la via pera la seva vida quotidiana,com ara les persones queempenyen cotxets denadons.El diputat va aprofitar laseva visita per acostar-se larotonda que es troba a laintersecció de les carreteresC-1415c i BV-5106, finan-çada per la Diputació deBarcelona i que ha tingut uncost de prop de 800 mileuros. L’obra encara no estàenllestida del tot, ja que limanquen treballs d’enllu-menat i jardineria.

Primer intercanvi d’estudiants amb Aubagne

La plaga de l’escarabat Tomicus estàcausant estralls a les pinedes del Maresme.Així ho han anunciat els tècnics de laGeneralitat, que classifiquen la comarcacom la més afectada per l´insecte. OriolBassa, president de l’entitat Naturad’Argentona, ha explicat que el municipité una àrea bastant extensa d’afectació,d’entre unes 30 i 40 hectàrees. Segonsexplica Bassa aquesta zona estariarepartida entre «l’entorn de Can Martí dela Pujada, el marge esquerre de la Riera ion hi ha una afectació més important és albosc de la Casilla, que és el que queda

entre l’autopista cap a Granollers i lacarretera de Dosrius, on ben bé la majoriadels arbres estan afectats»El Maresme és la comarca més afectada pelTomicus a causa del clima de la zona i laseva vegetació. Els pins afectats per l’escara-bat s’han d’eliminar ja que no hi ha manerade salvar-los. Les solucions a curt terminiper contenir el Tomicus són eliminar la fustamorta del bosc, que en les zones de mésafectació d’Argentona suposen entre un20% i un 40% dels arbres. La Generalitat jaha anunciat que destinarà 100.000 eurosa la neteja dels boscos afectats.

L’argentonina Irene González s’ha endutdos dels principals guardons del certamenestatal ‘Jóvenes Investigadores’ queconvoca anualment el Ministerio deEducación, Cultura y Deporte. El certament,celebrat a Màlaga entre el 26 i el 30 de

setembre, persegueix la finalitat dedespertar vocacions investigadores entre elsjoves estudiants de Secundària, Batxillerat iFormació Professional. Irene Gonzàlez hi vaprendre part presentant dos treballs derecerca desenvolupats al club de ciènciesde l’institut, sota la tutoria d’Ivan Nadal.Per una banda, «Projecto VST i sistema ROV:disseny i creació de dues eines per a facilitarel dia a dia a persones amb discapacitatssensorials i/o físques», va ser mereixedordel Premi Especial Fundación Once, dotatamb 3.000 euros, que reconeix el millortreball d’investigació dirigit a la millora dela qualitat de vida de les persones ambdiscapacitat.I, per l’altra, González també va serguardonada amb el Premio Especial AlanTuring, atorgat per la Sociedad CientíficaInformática de España pel projecte ‘BrainCar: estudi dels efectes de la somnolènciaen la conducció de vehicles a motor iaplicació d’un sistema per reduir-los».

Vint-i-quatre alumnes de l’Institutd’Argentona, acom-panyats de dosprofessors, van passar 6 dies a la loca-litatd’Aubagne, al sud-est de França, perparticipar en el primer intercanvi des que

es va signar l’acord d’agermanament entreels dos municipis a l’octubre de l’any passat.Durant la seva estada els joves vancompartir activitats amb els alumnes delCollège Lou Garbalan.

OCT - NOV 201616

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

1.900 infants i jovescomencen el curs ales escoles i l’institut

El 12 de setembre, 1.167 nens i nenesvan començar el curs a les escolesd’Argentona i 741 joves ho van fer al’institut.L’Escola Bernat Riudemeia acull, 223nens i nenes. El centre també estrenacanvis a la direcció que l’assumeix laRosa Sabater, acompanyada de laSílvia Tremunt com a cap d’estudis.L’escola de Sant Miquel del Cros vaobrir portes amb 127 nens i nenes;l’escola d’Argentona compta amb 397alumnes; i l’’escola amb mésinscripcions és Les Fonts, amb un totalde 420 nens i nenes. A Les Fonts tambéhi ha hagut canvis a l’equip directiu.La nova directora del centre serà laSusanna Ortega i Montse Garcia coma Cap d’estudis.Pel que fa a l’Institut, enguany cursaranESO i batxillerat 741 joves al centred’Argentona, el que suposa unincrement d’una trentena de placesrespecte al curs passat. Per tald’absorbir la demanda s’ha hagutd’incrementar en una línia el curs de1er d’ESO i també s’ha dotat de méspersonal a l’equip docent.El curs també va arrencar haventdesencallat l’entrada en funcionamentdel menjador escolar al Barri del Cros.En els darrers dos anys aquest serveino s’havia prestat fins al segonsemestre, quan arribaven lessubvencions.

Isabel Coixet roda al Bell Recó

La primera setmana desetembre, la finca elBell Recó d’Argentona,escenari habitual decasaments i altres cele-bracions, es va trans-formar en un plató. Ladirectora Isabel Coixetla va triar per filmar-hialgunes escenes de laseva nova pel·lícula,The Bookshop, basadaen la novel·la

homònima de Penèlope Fitzgerald i ambientada en el poble anglès deHardborough. El film narra la història de Florence Green, una dona decididaa dur a terme el somni que ella i el seu marit desaparegut van concebre quanes van conèixer: obrir una llibreria.Quan es va produir la seva parada a Argentona, Coixet i el seu equip jaacumulaven dues setmanes de rodatge a Belfast (Irlanda). El film s’acabaràde rodar entre Badalona i Barcelona.El repartiment, encapçalat per l’actriu anglesa Emily Mortimer (The Newsroom,Shutter Island, Match Point), compta també amb la nord-americana PatriciaClarkson, Bill Nighy i els actors espanyols Jorge Suquet, Gary Piquer i CharlotteVega.

L’Ajuntament vol tornara rehabilitar la via de Parpers

La rehabilitació dela via de Parperstorna a entrar enels plans munici-pals. La intenciódel consistori no éscap altra que ac-tualitzar, posar aldia i tornar aactivar tan aviatcom es pugui elprojecte perquè, simés no una partde l’espai, puguiser visitable ievitar-ne encaramés la degrada-

ció. L’any 2010 ja es van fer uns treballs d’adequació, consolidació i proteccióarqueològica d’un dels seus trams, però el seu estat de degradació fa que s’hihagi de tornar a actuar.La via de Parpers està situada a Argentona, concretament al coll de Parpers,entre el municipi maresmenc i la Roca del Vallès i està catalogada com a bécultural d’interès nacional (BCIN).

OCT - NOV 2016 17

l’espitllera històricaL’ESPITLLERA HISTÒRICADEL CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS

Qui foren les víctimesmortals de la guerra civil?Les primeres recerques a lanostra comarca les feren elshistoriadors Joan Villarroyai Josep M. Solé. Les víctimesestaven distribuïdes entre lesque ho van a ser a causade la persecució dels incon-trolats i les que ho foren perla repressió franquista finsal 1944-45.En aquests moments el con-cepte de víctima ha adquirituna consideració més àm-plia. Són consideradesvíctimes mortals: personesque moriren de mort violen-ta a causa de la persecuciódels incontrolats, les quevan morir a causa dels bom-bardeigs, les morts als frontsde guerra, morts als bata-llons de treballs forçats alterritori espanyol, execu-cions dictades pels tribunalsmilitars franquistes, morts al’exili, en els camps nazis, ala presó o a les comissariesde policia fins al 1944.A la població d’Argentonales víctimes mortals espoden concretar:· Morts a la rereguarda permalaltia:130 persones· Morts violentes de veïnsd’Argentona: 5 persones· Morts al front de guerra:42 persones· Morts repressió franquista.Consells militars: 6persones· Mort camí de l’exili: 1persona· Mort a Rússia. División Azul(1943):1 persona· Mort a la presó (1940):1persona· TTTTTotal:186 personesotal:186 personesotal:186 personesotal:186 personesotal:186 persones

Totes les morts, siguin de laideologia que siguin, són

considerades víctimes de laguerra civil. Nomésd’aquesta manera podemconstruir una memòriademocràtica.

També podem considerarvíctimes aquelles personesque van morir a causad’una malnutrició i malaltiaen camps de presoners o ala mateixa rereguarda. Al’arribada a casa moltesd’aquestes persones vanmorir molt aviat perquè noestaven bé de salut. A larereguarda es va passarmolta gana, això vaagreujar la situació de fe-blesa i va provocar mortal-dats. Aquest estudi estàinacabat per manca dedocumentació.Una altra qüestió són lesvíctimes de la Dictadura mi-litar. Aquest tema va estre-tament lligat amb la repres-sió franquista que començaamb el cop d’estat i va du-rar tota la Dictadura. És enaquest àmbit que cal consi-derar almenys dues etapes:la primera que va de 1936,quan comença la guerra,

fins al 1944. I la segona laque va de 1944 a 1975,durant tot el període fran-quista i part de la transició.La primera etapa és la deles víctimes a causa de laguerra civil i en la segonaes pot considerar que hoseran a causa de la lluitaper enderrocar la Dictadurafranquista.A hores d’ara, ni els governsni l’Església han demanatperdó per la seva responsa-bilitat en el conflicte.Tampoc s’han revisat elsjudicis militars sumaríssims,les fosses comunes encaraestan pendents i una ren-glera de qüestions quedesprés de 80 anys unademocràcia hauria d’haversolucionat. Sense tot això noes pot arribar a laCONCÒRDIA definitiva.

Margarida ColomerHistoriadora

Totes lesmorts, siguinde laideologia quesiguin, sónconsideradesvíctimes de laguerra civil.Nomésd’aquestamanerapodemconstruir lamemòriademocràtica

Argentona des del veïnat del Puig. Anys 30. Arxiu Enric Subiñà

OCT - NOV 201618

Tots per Argentona: gent de casa

El projecte de lapiscina hauriade ser laprimera passaper a l’obtenciódefinitiva d’unapiscina per a totl’any

La política que fan tots elspartits ens fa estar cada diamés convençuts que ésnecessari que en els pobles hihagi confluències de gent queamb diferents maneres depensar siguin capaces deposar-se d’acord per decidir

Per a qualsevol problema o qüestióens trobareu a l’Ajuntament.Tel. 677571903E-mail: masonp@argentona.catwww.totsperargentona.catfacebook:/totsperargentonaTwiter: @TxArgentona

aquelles polítiques locals quesón les que en definitiva fanestar més bé les persones quevivim a Argentona, tant si hofem en el nucli urbà com enels diferents veïnats.I és per això que Tots per Argen-tona és necessari. Les personesque conformem aquesta Asso-ciació som gent en continu debataprofundint en quines són lesaccions més útils que contri-bueixen en una millora social.Del debat tingut a primers desetembre amb argentonins iargentonines molt diversosvam concloure que caliacontinuar evidenciant el fet queTots per Argentona no és unpartit, i que la manera detreballar és molt diferent de lade tots els partits argen-tonins,supeditats a consignes idirectrius vingudes de forad’Argentona, basant-nos úni-

Allò que no sona

Qui pot defensarhonestament quela colonització (...)va ser el millorque els podiapassar a lescivilitzacionscolonitzades?

@CUPArgentonaargentona@cup.cat

Tots el coneixem: és aquellparent, amic o conegut quediu allò que no vol sentirningú, el qui posa el dit a lanafra, el qui trenca unaharmonia que només és

aparent perquè sol estarfonamentada en el silenci.Se’l qualifica d’esgarriacries,o sigui, aquell que escomplau a tocar allò que nosona. Per a molta gent, laCUP és aquest personatgeque aixafa la guitarra, quetrasbalsa, que posa enevidència que les coses novan tan bé com se sol dir. Tantranquils que estàvem i...Ara, als de la CUP se’ns haacudit que potser elmonument a Colom deBarcelona no fa tant goigcom sembla, que caldriarepensar-lo. Ningú no parlaseriosament de fotre’lenlaire, sinó d’estimular undebat que és a l’arrel d’undels maldecaps més gransde la confortable Europa, elque ens provoquen les imat-ges del munt de persones

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

cament en la participació i im-plicació en el dia a dia de totsi cadascun de nosaltres. Sivolem que Argentona tinguiuna bona qualitat de vida ensl’hem de procurar tots plegatsi junts.Aquell debat també va con-cloure, entre altres qüestions,que hem de ser molt exigentsamb els partits locals quegovernen, però que al mateixtemps cal donar-los la mà entotes les possibles bones ac-tuacions, ja que si s’aconse-gueixen bones polítiques alcap i a la fi som tots els argen-tonins els que en sortirembeneficiats.És en aquest sentit que hemcridat i animat a la participa-ció ciutadana en la consultaque proposa importants in-versions de cara el properexercici del 2017, i que ha tin-

gut lloc a primers d’aquestmes. En el moment de tanca-ment d’aquesta edició no ensabem ni la participació ni elsresultats.Tots per Argentona, cons-cients de la importància queté la pràctica esportiva en lasalut de les persones ha fet unaclara proposta per què l’anyvinent s’iniciï un projecte seriósper a l’obtenció d’una piscinacoberta. Aquest pro-jectehaurà de ser la primera passaconvençuda per tal que l’any2018 la piscina coberta iclimatitzada pugui ser unarealitat.

que fugen de casa sevaperquè allà només els es-pera la mort, i truquen a lanostra porta.Un dia, l’home blanc vadecidir expandir-se, varecórrer els cinc continentsper fer-se’ls seus i ara enrecull les conseqüències. Quipot defensar honestamentque la colonització, o sigui,la imposició per la força deles armes d’una formaexplotadora d’entendre elmón, va ser el millor que elspodia passar a les civilit-zacions colonitzades? I quinsímbol expressa millor lacolonització que la immensacolumna que presideixl’estàtua de Cristòfol Co-lom?El de menys és si el navegantmulti pàtries era un bon paioo no; el que cal és estimular

la reflexió sobre el que araja sabem del cert: que l’acciódels colonitzadors, tant elsdels segles passats com elsactuals, ha devastat el món.Ho va deixar escrit DavidsonBudhoo, un antic economistade l’FMI, quan va dimitir delseu càrrec el 1988: «He fetel primer gran pas cap a unlloc on espero, algun dia,poder-me rentar les mans dela sang de milions depersones (...) N’hi ha tantaque flueix en rius: també esresseca i s’endureix sobre lameva pell; de vegades tincla sensació que no hi haprou sabó al món que empugui netejar de les cosesque vaig fer en nom del’FMI».

OCT - NOV 2016 19

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Garrinada: Festa Major o Festival?

La Garrinadaha esdevingutsímbold’Argentona iens l’hem desentir com apropi

T. 667 18 29 93argentona.socialistes.catargentona@socialistes.cat

Sense comerç urbà no hi ha país

Un comerç urbàarrelat a la tramaurbana amb unapluralitat d’ofertacompetitiva, ésuna peçaessencial per a lacohesió social, lacoherènciaurbanística i laidentitat delmuicipi

En un moment de canvis ioportunitats, hem de tenirmés en compte que mai unsector cabdal per Catalunyacom és el comerç. Ja hodèiem fa uns mesos enaquesta mateixa publicació:tenim avui a Catalunya mésde cent mil comerços i mésde vuitanta mil empresesque ocupen al voltant detres-cents mil treballadors.Un volum de negoci de mésde quaranta mil milionsd’euros, més del 12 per centde la nostra economia. És elprincipal sector d’ocupaciói, a la vegada, presenta unamillor resis-tència en elmanteniment de llocs detreball en un context de crisi.És un sector que generaocupació, facilita la inte-gració, fomenta la cohesió

La Garrinada s’ha fet gran,l’èxit de públic de lesdarreres edicions organit-zades per la gent jove de lavila i els suposats inconve-nients que això representaper a algunes persones, hanobert un debat ciutadàsobre la conveniència demantenir-la en el marc dela Festa Major, un debat quehem de ser capaços demoderar i encarrilar de talmanera que la Garrinadaesdevingui en el futur unacte de consens i no un acteque enfronti defensors idetractors que malmeti laconvivència que ha de tenir,per definició, qualsevolFesta Major.El debat està obert. Hi haqui voldria veure laGarrinada com un Festival

Facebook:/esquerra.argentonaTwitter: @ERCargentona

Jove al marge de la FestaMajor, d’altres la voldrieneliminar, d’altres reduïda, iaixí tantes propostes compersones que opinin.És clar que els actes massiuscomporten disfuncions, i laFesta Major d’Argentona ésper si mateixa una festamassiva que genera disfun-cions, imputar les suposa-des molèsties només a uncol·lectiu no és just, sobretottenint en compte els esfor-ços de l’organització permillorar la seguretat i mini-mitzar els efectes d’un actemassiu. I aquest és segura-ment el principal actiu de laGarrinada, el col·lectiu depersones que la conformenhan demostrat al llarg delsanys una capacitat d’orga-nització i millora constant

social, promou i protegeixels productes de proximitat ifa de termòmetre de la so-cietat. Però a més, un co-merç urbà arrelat a la tramaurbana, dinàmic, amb unapluralitat d’oferta competi-tiva, és una peça essencialper a la cohesió social, lacoherència urbanística i laidentitat del municipi.Per això quan parlem aArgentona de dur la políticalocal cap a la recerca d’unaprosperitat més inclusiva,lluny de la competitivitat icreixement com a únicobjectiu, el comerç n’és unactor indispensable. Peròperquè sigui així, el sectornecessita saber quines sónles regles del joc.Necessitem una regulacióclara, i això sovint no és fàcil,

en la qual tothom sàpigaquin és el seu marge demaniobra, on des de l’ajun-tament puguem informar iassessorar les empreses ipuguem definir el model co-mercial, d’acord amb lesnecessitats i la nostra realitat.Per entendre’ns, sense co-merç urbà no hi ha pobles iciutats, i sense pobles iciutats no hi ha país. Per laseva transversalitat, pes enl’economia i element decohesió, el comerç urbà éscabdal en el desenvolu-pament social, econòmic icultural dels nostres muni-cipis i del nostre país.

d’un acte que ha esdevingutsímbol d’Argentona i delque tots i totes ens l’hem desentir com a propi.Argentona ha buscathistòricament elementsidentitaris que promocioninvila, que convidin a visitar-nos, dels pobles veïns i demés enllà, això ho hemaconseguit amb la Festa delCàntir, la Fira de Ceràmica,el comerç singular, larestauració i també com nopots ser d’una altramanera, amb la Garrinada.Per tant, sigui quin sigui elseu futur, hem de partir dela idea que la Garrinada éspatrimoni d’Argentona.

OCT - NOV 201620

Política responsable

No és això, companys, no és això...

L’acte de larenovació delVot de Pobled’enguany noés el queentenemper laïcitat

Facebook: ICV Argentona

Quan es va posar en marxala Comissió de la Laïcitat,pensàvem que en el marcd’una institució democràticacom l’ajuntament i en unasocietat que ha acceptat desde fa temps la llibertat deculte religiós, acabard’institucionalitzar la laïcitatseria cosa d’ajustar quatredetalls. No prevèiem que lainèrcia de tants anys depreponderància religiosapodria complicar-ne la po-sada en pràctica.En teoria, tothom accepta lalaïcitat, però a la pràctica amolts ens costa diferenciartradició de religió, així compoder institucional de podereclesiàstic. No és estranyque l’anunci de posar enpràctica la laïcitat en els

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Què pensem sobre laGarrinada?Són molts els argentoninsque ens pregunten si volemacabar amb la Garrinada,la resposta és un «NO» comuna catedral. Simplementparlem de posar ordre iacabar amb l’incivisme queporta aquesta festa. Recu-perar una festa per tots elsargentonins i si és necessari,canviar la ubicació de lafesta. Tot es pot parlar iarribar a un enteniment.Repetimos lo mismo quevenimos diciendo en losplenos, radio y demás artí-culos de esta revista. Lospolíticos estamos aquí parasolucionar los problemasreales.Nos alegra ver que el alcal-

Els polítics estem percomplir la llei i solucionarels problemes dels ciuta-dans.Sabies que gairebé totes lespropostes dels pressupostosparticipatius estaven alnostre programa electoral?.Destaquem algunes com lanecessitat d’un parc infantilde referència, remodelar laPlaça de Vendre, adequarla Font Picant...Hi ha una de les propostesque ens crida molt l’atenció,ja que nosaltres ho vamproposar en un ple de fa jamolts anys i ara sembla queho recuperen, parlem delscamins escolars. Una pro-posta per millorar la segu-retat dels més petits de lavila.

Són molts elsargentonins queens preguntensi volem acabaramb laGarrinada,la resposta ésun «NO» comuna catedral.Simplementparlem de posarordre i acabaramb l’incivisme

de de Argentona reconoceque la recuperación econó-mica es una realidad y quegracias a ella no se van asubir los impuestos. Al finalva a resultar que el PP deRajoy no es tan malo y hatomado las medidas correc-tas para conseguir el creci-miento económico y la crea-ción de empleo. A esto lellamamos política de he-chos y no de palabras.Desde el Partido Popular,siempre defenderemos elcumplimiento de la ley yla unidad de nuestro país,España. Cataluña necesitarecuperar el sentido co-mún y que los políticos secentren en solucionar losproblemas reales de unavez.

actes de la Festa Majorprovoqués una mica dedesconcert.L’equip de govern sempreha mantingut que els actesinstitucionals no han detenir cap connotació confes-sional, per això enguany elVot de Poble es va fer foradel recinte de l’església.També s’havia convingutque els membres delconsistori farien aquest actetradicional sense acompa-nyament religiós. Això no esva aconseguir. Des d’ICVvolem disculpar-nos perhaver-ho donat per fet (talcom asseguràvem enl’anterior Cap de Creus).L’acte de la renovació delVot de Poble d’enguany noés el que entenem per

laïcitat.El perquè l’acte va acabarsent el que no volíem quefos segurament cal buscar-ho en la bona fe amb quèva actuar el govern muni-cipal.Som conscients que als mésreligiosos la laïcitat el ve denou, però, com dèiem enl’anterior article, és unaqüestió de respecte a totesles creences i maneres depensar. Des del nostre puntde vista creiem que quedauna mica de feina per fer,sobretot molt de diàleg.Nosaltres tenim molta fe;molta fe en el diàleg.

OCT - NOV 2016 21

FFFFFarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del CrosPça. Blas Infante, s/nTel 93 757 05 01

FFFFFarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia GuillénC/ Gran, 22Tel. 93 797 12 62

FFFFFarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia SindreuC/ Barcelona, 26Tel 93 797 14 00

FFFFFarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia BuxedaCtra. De Vilassar, 12Tel 93 756 16 85

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

Oberturaal públic

Guàrdies(amb recepta)

FFFFFarmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda O’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.

Edita: Edita: Edita: Edita: Edita: Ajuntament d’Argentona – Regidoria de Mitjans de Comunicació. Dipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit Legal:egal:egal:egal:egal: B-44775-91.PPPPPresident: resident: resident: resident: resident: Arnau Aymerich. Consell de redacció:Consell de redacció:Consell de redacció:Consell de redacció:Consell de redacció: Consell de Mitjans de Comunicació Municipal.Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors: Grups municipals de Tots per Argentona, CUP, ERC, PSC, PP i ICV i Centre d’EstudisArgentonins. Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: M. Rosa Martínez i Laura Gállego. FFFFFotografia:otografia:otografia:otografia:otografia: M. Rosa Martínez (MRM), IreneCortijo (IC), Laura Gállego (LG), Jordi Silva (JS) Miquel Carabaño (MC) i Sergi Fernández (SF). Disseny:Disseny:Disseny:Disseny:Disseny:Isidro Lara. Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació: papyrusdisseny. Impressió:Impressió:Impressió:Impressió:Impressió: Gramagraf Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars: 4.500

Tel. 93 756 06 24 - a/e:a/e:a/e:a/e:a/e: argentonacomunicacio@argentona.cat - www.argentonacomunicació.cat

Butlletí municipald’Argentona

Ajuntament d’Argentona

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

17 h a 20 h

14.30 h a 20.30 h

17 h a 20 h

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 14.00 h

9.30 h a 13.30 h

Tancat

17 h a 20.30 h(si està de guàrdia)

17 h a 20.30 h(si està de guàrdia)

17 h a 20 h(si està de guàrdia)

Tancat

10 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

10 h a 14.00 h(si està de guàrdia)

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

Tancat

Tancat

Tancat

Tancat

Dilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendres DissabteDissabteDissabteDissabteDissabte DiumengeDiumengeDiumengeDiumengeDiumengeMatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda

Farmàcia GuillénFarmàcia Sindreu

Farmàcia Buxeda

Farmàcies

MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre Matí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespre

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)

20 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)

20 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

13.30 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

9.00 h a 20.30 h

Guillem Saleta(CUP)

Participació iTransparència,InnovacióTecnològica4a Tinença d’alcaldia

Aina Gómez(CUP)

Urbanisme,Habitatge, MediAmbient i Sanitat

Salvador Casas(PSC)

Espai Públici Obres2a Tinençad’alcaldia

Susana LópezRico (PSC)

Serveis Socials, RRHH,Igualtat, Barri del Crosi Urbanitzacions

Àngel Puig(ICV)

3a Tinençad’alcaldia,Educació; Culturai Patrimoni

Pep Masó(TxA)

Regidora l’oposició

Eudald Calvo(CUP)

Alcaldia,RecursosEconòmics iGovernació

Arnau Aymerich(CUP)

Comunicació,Joventuti Festes

Regidors de l’Ajuntament d’Argentona

Fran Fragoso(PP)

Regidora l’oposició

Pere Móra(ERC)

Mobilitat i ProjectesEstratègics1a Tinença d’alcaldia

Carles Martínez(ERC)

PromocióEconòmica5a Tinençad’alcaldia

Montse Cervantes(ERC)

Esports iActes Culturals

Xevi Collet(TxA)

Regidora l’oposició

Montse Matas(TxA)

Regidoraa l’oposició

Montse Capdevila(TxA)

Regidoraa l’oposició

Eusebi Traby(TxA)

Regidora l’oposició

Assumpta Boba(TxA)

Regidora l’oposició

OCT - NOV 201622

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

AJUNTAMENT93 797 49 00

POLICIA LOCAL93 797 13 13

TAXIS93 797 25 04677 676 289

CREU ROJA ARGENTONA93 797 16 56

AMBULÀNCIA93 757 88 88

AMBULÀNCIA CREU ROJAMARESME (24)904 100 318

FECSA-ENDESA900 770 077

OFICINA DE CORREUS93 756 12 17

AIGÜES D’ARGENTONA93 797 06 03

GAS NATURAL900 760 760

C.I. ST. MIQUEL DEL CROS93 757 51 88

Arxiu municipalPlaça de l’Església, 4Tel. 673 28 72 09

Bústia del consumidorAjuntament d’ArgentonaC/ Gran, 61 (SEMPRE)De 9.30 a 13.30 hTel. 93 797 49 00

DeixalleriaPol. Ind. Nord,C/Can Carmany, s/nTel. 93 756 14 48Horari: de dilluns a divendres, de 10a 13 h i de 16 a 19 h. Dissabte: de10 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenge:de 10 a 14 h.

Parròquia de Sant JuliàInformació i acollida: dt. I dv. De 7 a20.30 h. Tel 93 797 01 59

Jutjat de PauTel. 93 797 17 03Dill. A div. De 9 a 14.30 h. Entrevistesamb el jutge: dimarts i dijous d’11 a13.30 h.

BibliotecaDilluns matí tancatDe dilluns a divendres, tardes de 16ha 20h30De dimarts a divendres de 9h30 a 13hNOU!! Dissabte matí obert de 10h a13h30

ABS ArgentonaJoan Fuster, 1

Tel. 93 756 10 92 i 93 756 11 38

Atenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domicili

Per sol·licitar atenció a domicili a

Argentona i Òrrius, cal trucar al

telèfon 93 756 10 92, al consultori de

Miquel del Cros al telèfon 93 791 90

84; a Dosrius al telèfon 93 791 90

84.

Atenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primària

Serveis socials d’atenció primària:

C/ Gran, 59

Tel. 93 797 04 86

Treballadora social, educadora

social i psicòloga: cal demanar

dia i hora de visita de 9 a 13 h

al telèfon 93 797 04 86, o

directament a les oficines del

C/ Enric Granados, 5.

Centre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert L’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:

Av. Del Mediterrani, s/n.

Sant Miquel del Cros.

Tel. 93 757 00 86

IES ARGENTONA93 797 46 10

ESCOLA ST MIQUEL DEL CROS93 799 39 51

ESCOLA BERNAT DERIUDEMEIA93 797 09 56

ESCOLA D’ARGENTONA93 797 04 15

ESCOLA LES FONTS93 756 17 13

EBM CARGOL TREU BANYA93 757 51 88

EBM EL BOSQUET93 797 45 23

MUSEU DEL CÀNTIR93 797 21 52

BIBLIOTECA93 797 12 15

ASSESSORAMENTJURÍDIC PER A DONES93 797 49 00 – Ext. 600

TELÈFONS D’INTERÈS

Ple

ord

ina

ri12 d

e s

ete

mb

reP

le o

rdin

ari

10 d

’oct

ub

re

OCT - NOV 2016 23

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

OCT - NOV 201624

Claire Ducreux:«Argentona és el meu refugi»

argentoninsARGENTONINS

La Claire Ducreux va néixer aTour, un poble a la vora deParís i va estudiar dansa. Depetita, el seu somni era serballarina clàssica, però elscamins de la vida la van anar aportant a desenvolupar un estilmolt propi que barreja ladansa, el teatre i el mim. En unfestival de dansa va conèixer laseva actual parella, un català,amb qui té dos fills. Per amor,va decidir canviar-se de país ides del 2003 és unaargentonina més. Ha portat ala vila algunes de les sevesobres com En attendantl’inattendu, Refugiée poetiqueo Silencis.

Per què vas venir a viure aArgentona?Simplement per coses pràctiques, lanostra primera filla tenia tres anys iestàvem a Barcelona, i se’ns feia moltgran i volíem alguna cosa més dolça.Teníem molts amics aquí a Argentona.La primera vegada que vaig venir vaigpensar «jo aquí ni parlar-ne». Emsemblava molt poble, mai havia viscuten un poble i vaig pensar «si ja emsento estrangera a Barcelona, aquí emsentiré la més guiri». En canvi lasegona vegada li vaig veure l’encant,em vaig enamorar del lloc. I ara nome’n vull anar.

Què li veus d’especial?És un bona connexió entre un poble iuna ciutat. Aquí ho tens tot, tens elmar al costat, tens la muntanya alcostat. És un poble on hi passen moltescoses culturalment, cada cop més.Som molt afortunats.Què et fa sentir argentonina?Més que res serien els saluts de la gentdel poble, a les botigues, pel carrer,

la gent gran... hi ha alguna cosa moltdolça, molt propera. Argentona és elmeu refugi.Has adquirit algun hàbit argentoní?M’encanta anar al cinema al CentreParroquial, el fet de no tenir un cinemade veritat. Recordo un dia que éremquatre gats i la gent gran comentavala pel·lícula, i m’encantava. També elcafè a la Plaça on hi ha gent de totesles edats, és una cosa que no hi haviaa França. Allà no es viu a fora comaquí, pel temps i per costum. No ésque sigui del poble però és deCatalunya.I què és el que t’agrada més deCatalunya?Trobo la gent molt dolça aquí, hi haalguna cosa càlida. I la llum. Ara emcostaria molt tornar a Françabàsicament per la llum, el sol. T’hocanvia tot: l’ànim, la manera de ser,tot. Aquí la gent és més assequible,fins i tot a la feina.I el que menys?Trobo a faltar el pa, un bon croissant,el bon formatge... La manera demenjar és molt diferent que la nostra!Què has importat de França?A part de mi? Perquè tota jo sócfrancesa. És interessant adonar-te,quan canvies de país, que som moltmés el fruit d’una educació i d’unacultura del que podem pensar. Maim’havia sentit tan francesa com des

que estic aquí.Per exemple?A nivell cultural hi ha una diferènciad’exigència molt forta. Quan veig unespectacle m’és molt fàcil veure si ésfrancès o és català. Es nota en el nivelld’exigència. A França les coses, engeneral, estan més ben brodades.Tu en què t’inspires per crear elsespectacles?És un moment de vida en què hi haun estat que predomina: estàs méscontent, més trist, o el que sigui. Idesprés hi ha un objecte que m’inspiraimatges i un univers. Intento que siguiun objecte que la gent reconegui,perquè així els és més fàcil entrar almeu llenguatge de dansa, mim, queés més abstracte. Però ve sol.Com mantens el contacte amb elsteus familiars?Ens veiem poc, la veritat. Massa poc.Però faig moltes anades i vingudes pergires i solc aprofitar. La meva maretambé ve molt. Però per sort estem enun moment en què hi ha Viber,Whatsapp, Skype... que ho fa més fàcil.T’has plantejat tornar-hi?M’ho vaig plantejar en un moment devida complicat. I va ser genial perquèvaig començar a buscar un pis allà, iaixò em va servir per adonar-me querealment estic molt bé aquí, que tincgent que estimo molt i que ara esticaquí. Després ja veurem.

La segona vegadaque vaig venir emvaig enamorard’Argentona