FLIPARIESN

ÚM

. 8

IES

FLIX

CU

RS

2004-0

5

EDITORIAL

CRÈDITS

4EDITORIAL

4DIGUES LA TEVA

Xavier Vega Castellví, director dels serveis territorials

Mar Carranza, directora de l'IES de Flix

La consellera Marta Cid ens visita

Zapatero, desperti!

Llibres gratuïts

4L'IES DIA A DIA

Trobada de delegats de les Terres de l'Ebre

Activitats del nostre centre de secundària

4L'AMPA INFORMA

Associació de pares i mares de l'IES Flix

4LES NOSTRES SORTIDES

El Tormo a la Torre de l'Espanyol

Al CosmoCaixa

La Seu de Lleida, un edifici que cal conèixer

El punt, el Patufet i Escher

Don Quijote en Lérida

La sortida a Lleida

El Montsant

4TALLER DE POES-IES

Acròstics

Preguntes

El meu menjar preferit

4VA DE LITERATURA

Bambi busca mare

La lliçó del gat amb botes

Parlant la gent s'entén

Viaje imaginario

Trobada dels personatges dels contes

4NO PERDIS EL NORD

El correllengua

El Ramadà

La carrera més votada

La Casa d'Oficis de l'IES Flix construeix un kart

L'anorèxia

4SOLIDARIES

El tsunami

4TRADICIONARIUS

La corrida del ruquet

Jenga

Fires a Móra

4LA NOSTRA COMARCA

Ascó, la donzella de l'Ebre

El meu poble: Ascó

El meu poble: Flix

El meu poble: Riba-roja d'Ebre

Festes de Vinebre

4M'EN VAIG DE L'OLLA

Un parell de web's

4QUÈ T'HI JUGUES?

Com jugar i construir uns pals xinesos

Anem a saltar corda

Rebuda entusiasta de Flix a Víctor Agramunt i Abraham Bagès

4TAL COM SONA

ACID STATE enceta el seu camí musical

4PEL FORAT DEL PANY

4CONTRAPORTADA

SU

MAR

I, E

DIT

OR

IAL I C

RÈD

ITS SUMARI

Revista de difusiMaquetació i Disseny: Optim . 977 404 145

ó gratuïta2

PORTADA:

CONTRAPORTADA: Maria García Barberà

EDITA: IES Flix, març 2005 (Ribera d'Ebre)

EQUIP DE REDACCIÓ: Jaume Aresté, Carme Estellé, Àngel Fernández, Biel Pubill i Pilar Todó.

PROFESSORS COL·LABORADORS: Equip Directiu, Anna Masip, Dolors Montagut.

COL·LABORADORS/ES: Cristina Abelló, Núria Abelló, Anna Aguilà, AMPA, Ricard Arnaiz, Marina Ballestero, Marta Biarnés, Marta Buera, Rosanna Cabacés, Irina Castellví, Nerea Castellví, Carla Català, Núria Céspedes, Cristina Escolà, Adrià Esplugues, Núria Galcerán, Maria Garcia, Núria Garcia, Verònica Garrido, Abdelkarim Ghaddari, Hadmoum Ghaddari, Anna Grau, Cristina Guillén, Miquel Jornet, Ruth Jornet, Inés Florido, Nerea López, Marina Llurba, Almudena Martín, Montserrat Martínez, Claudia Orteu, Cristina Palliso, Anna Plaza, Judit Porta, Sergi Ramos, Alba Ranís, Raquel Riera, Núria Roigé, Marta Ruíz Rosich, Anna Sabaté, Ramon Sabaté, Víctor Sabaté, Anna Sangrà, Beatriu Serra, Georgina Tarragó, Pol Vega, Ester Vila, Marta Vilalta, Jaume Vilanova, Gerard Viñes, Robert Viñes, Edgar Zamora, Oscar Zamora i alumnes del crèdit variable Fem la revista.

Marta Ruíz Sancho

Hem iniciat un nou curs escolar i s'han manifestat algunes novetats que tot seguit passarem a comentar. La primera ha estat el canvi que s'ha produït en la direcció del centre; efectivament, el trasllat inesperat de l'anterior Director ha comportat el nomenament d'un altre, concretament una Directora, així com la modificació parcial de l'equip directiu.

Cal esmentar, així mateix, l' entrada en funcionament de l'Aula d'acollida, destinada a la millor integració escolar dels alumnes estrangers que s'han matriculat a l'Institut. Entre aquests, predominen els britànics i marroquins, però n'hi ha també de Colòmbia, Lituània i, fins i tot, Filipines i Xina. Això representa una evidència clara del tipus de societat multicultural que s'està establint a la Unió Europea.

Ens hem de referir també al temps, caracteritzat últimament per un hivern cru i fred, amb unes temperatures força baixes i les corresponents nevades. Per cert, aquestes darreres han afectat al funcionament del nostre centre per l'obligada interrupció de les classes.

Per a finalitzar, voldríem manifestar la preocupació del professorat respecte al sistema educatiu, sobretot ara que es parla d'una nova reforma. Al respecte, creiem que caldria un marc estable que evités les alternances a les que està sotmès aquest sistema (la LOGSE del Partit Socialista, la LOCE del Partit Popular...). En definitiva, plantegem la necessitat d'un Pacte d'Estat per l'ensenyament que pugui regular per ampli consens i de forma estable l'àmbit educatiu, amb independència dels possibles canvis polítics.

3

XAVIER VEGA CASTELLVÍ, DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS

Xavier Vega Castellví va néixer l'any 1955 a Flix (Ribera d'Ebre). Primer va treballar com a professor de filosofia i com a director de l'IES de Flix. Després va ser, per segona vegada, tinent d'alcalde i actualment és el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre. Està casat amb Laura Rofes Bages i té 2 fills, l'Aina i el Pol.

DIG

UES

LA T

EVA

> Des de quan exerceixes als SSTT? llavors tinc l'oportunitat de millorar està bé, què està malament, què és la l'educació des d'un càrrec en el qual justícia, com coneixem les coses... en fi,

Jo vaig començar el dia 8 de gener de realment tens instruments per a fer-ho, o una sèrie de qüestions que a la gent que 2004, o sigui em van nomenar el dia 7 i sigui, pots d'alguna manera jo dono classes, entre els 16 i els 18 el dia 8 ja em vaig incorporar. Cal tenir protagonitzar un canvi que volem fer a anys els hi agrada. A mi les classes em en compte que el govern havia canviat a l'educació. Hi ha una sèrie de problemes relaxen molt, quan dono classes tinc la primers de desembre i llavors un cop que s'han de resoldre i tu procures sensació que no treballo i per tant trobo nomenats els consellers ens van participar en la solució d'aquests molt a faltar els meus alumnes.nomenar als delegats territorials, que problemes. Per tant la part que més ara es diuen directors dels serveis m'agrada és aquesta part creativa, territorials. d'agafar un sistema educatiu que és una > Que opines de la polèmica:

cosa molt complexa i procurar que català/valencià?funcioni i, a més a més, procurar

> Quina és la tasca del director dels Bé, és una polèmica enverinada. Tota la millorar-lo i procurar, en definitiva, que SSTT d'ensenyament de les terres de comunitat científica sap que el català i el els nois i les noies tinguin una bona l'Ebre? valencià són la mateixa llengua perquè, educació. La part més ingrata és que he

si aneu baixant des d'Andorra fins de viatjar molt, faig molts quilòmetres, És la representació de la consellera al Alacant, els canvis que es van produint vaig una vegada a la setmana, com a territori, o sigui aquí al territori hi ha uns sobre la parla de 10 en 10 quilòmetres mínim, a Barcelona i he d'anar cada dia 150 centres aproximadament. Aquests gairebé són imperceptibles. De manera a Tortosa, que és on tinc el despatx. Per centres tenen uns directors i llavors que aquí estem entre meitat camí de la tant, tants quilòmetres se'm fan molt s'han de coordinar en moltes coses parla Lleida i Tortosa, i Castelló està a pesats.perquè no pot anar cada centre a la meitat camí de Tortosa i València, per seva, i llavors el que fem és la entendre'ns. Llavors ja és tota una unitat coordinació d'aquests centres, sempre lingüística que està claríssima. El que > Abans eres professor de l'IES de en representació en aquest cas, de la passa, que l'Estat Espanyol sempre ha Flix, trobes a faltar fer classes?consellera que és la senyora Marta Cid. tingut por de la possibilitat que hi

Moltíssim, a mi m'agrada molt ser hagués uns Països Catalans forts, no ha professor i enyoro moltíssim els sabut assumir això i aquest és un dels

> Què és el que t'agrada més alumnes. Jo vaig estudiar per fer això. A grans problemes històrics que té l'Estat d'aquest treball? I el que menys? més a més, dono filosofia, que és una Espanyol, llavors és una polèmica

matèria que normalment a la gent jove absurda. A ningú no se li acudeix dir que El que m'agrada més és que és un

els agrada molt. És molt interessant és diferent el castellà de Salamanca que treball creatiu, i jo sóc una persona que

tractar i parlar de les qüestions que el de Cadis, per què diuen doncs, que el sempre m'he dedicat a l'educació, i

interessen a la gent jove com ara què català i el valencià són diferents? Ho

LLIBRES GRATUÏTS

4

DIG

UES

LA T

EVA diuen precisament els que no parlen ni se'n diu les aules d'acollida. Hi ha un > Quin tipus de música i pel·lícula

català ni valencià. Ho diuen perquè això professor, uns ordinadors i allí s'acull els t'agrada? és un instrument polític, perquè l'Estat nouvinguts. La segona qüestió que

M'agrada la música clàssica i el rock. Espanyol no ha assumit la situació tenim pendent és que com que hi ha Entre els clàssics, m'agraden Mozart i plurinacional. Hi ha vàries nacions que aquest increment tant fort de nous Wagner i de la música rock escolto formen un estat i en aquesta mesura, alumnes, les escoles se'ns estan Bruce Springsteen.cada vegada que poden, ataquen la quedant petites, i hem de fer moltes

unitat de la llengua. escoles. Clar, això vol dir que hem de De cinema m'agrada Woody Allen i gastar molts diners. La immigració és un Francis Ford Coppola. També fenomen que és nou, és un fenomen m'agraden les pel·lícules antigues de significatiu en els últims 4 o 5 anys i en > Consideres bo que hi hagi John Huston i Billy Wilder. poc temps, 2 o 3 anys, hem de crear seleccions d'hoquei catalanes? 150-200 centres de tot Catalunya per

Espanya és un estat plurinacional i, o bé poder donar resposta a aquesta > Gràcies per contestar aquestes s'admet esta plurinacionalitat d'una situació. preguntes i molta sort en la teva nova forma natural, o bé no podrà funcionar. tasca.En aquest sentit, de la mateixa manera

que a Gran Bretanya hi ha la selecció > Amb poques paraules, com et anglesa, la gal·lesa, l'escocesa, i la nord definiries?

4Irina Castellvíirlandesa i totes formen part d'un mateix estat, és absolutament lògic que Sóc una persona normal que tinc molts

4Cristina Pallisonosaltres tinguem selecció d'hoquei i defectes i tinc alguna virtut i llavors, el selecció de tots els esports que que procuro és reforçar les meves 41r ESO Cconsiderem adients. Per tant, estic a virtuts i procurar en lo màxim atendrem favor de les seleccions catalanes. als meus defectes.

> Quin problema ha ocasionat, al teu > Què és el que recordes de la teva departament, l'arribada massiva dels infància? Què volies ser quan eres immigrants? petit?

Mira, no és un problema però ho pot ser Jo de la meva infància tinc records molt si no ho solucionem. És cert que bonics. Va ser una infància realment enguany al curs 2004-2005, han entrat feliç. Vaig tenir la sort de tenir una al sistema educatiu 25.000 alumnes família magnífica i realment m'ho vaig nous, això són molts alumnes i la passar molt bé aquí a Flix, va ser una majoria són immigrants, llavors el època molt bonica per a mi. Tot i que problema que tenim i hem de saber era una època que des del punt de vista respondre és de dos tipus: Primer, fer polític era molt dura perquè hi havia la que la gent nova s'integri al país. De dictadura de Franco, i des del punt de quina manera? Doncs que senti propi el vista econòmic els joves no teníem les país. Per tant els hem d'ensenyar possibilitats que ara teniu vosaltres, l'idioma i costums, però també però tinc realment records fantàstics de respectant els seus costums i idees. quan jugàvem al carrer amb els amics Però bàsicament el que els hem que encara conservo.d'ensenyar és l'idioma i els hem

De petit volia ser metge, però a l'hora d'escolaritzar perquè si a aquests nens d'anar a la universitat ja tenia clar que els deixem al carrer, faran cap a la volia estudiar filosofia i així ho vaig fer.marginació i a la delinqüència. En

aquest sentit nosaltres hem fet, el que

Avui, quinze de setembre com cada any els nens han tornat per a permetre que els llibres no suposin una càrrega a l'escola. A les cares dels nens s'hi pot veure grans rialles i econòmica tan gran?despreocupació perquè per a ells és un dia d'alegria i

Si a països com a Suïssa s'ha pogut aconseguir, potser no retrobament amb els amics, i d'estrenar material i llibres és tan difícil, tot és qüestió de plantejar-s'ho. Per això nous.caldria que l'Estat proporciones ajudes a totes les famílies

Però us heu parat a observar la cara d'alguns pares? La que ho necessiten per continuar endavant. preocupació en la seva cara és notable, entre llibres i material escolar aquest mes l'economia familiar es veurà molt perjudicada. Potser fins i tot, aquest mes a alguna 4Cristina Abelló Torrescasa s'haurà de retallar certes coses per poder seguir

42n d'ESO Aendavant amb tot.

Jo crec que l'educació és un dret que té tothom i al mateix temps és una obligació fins als setze anys. Llavors, perquè els llibres de text són tan cars? Qui en treu benefici? Perquè l'Estat no destina una part dels seus pressupostos

Mar Carranza , fa divuit anys que treballa d'aquí uns mesos, començarem a treballar > Què és el que més t'agrada del centre en la docència. És llicenciada en amb projectes d'innovació educativa. Pel que dirigeixes? I allò que no t'agrada Pedagogia i Diplomada en Logopèdia. Està que fa a les obres, s'han creat dos noves gens? casada i té una filla. Actualment exerceix aules dotades amb ordinadors - una d'elles

Sobretot que és el meu centre, és aquell com a Psicopedagoga de l'IES, fins ara era l'aula d'acollida per a la integració dels institut on un dia vaig arribar-hi amb 14 Cap de Departament d'Orientació i Tutoria i alumnes estrangers -. Hem arreglat els anys, molt espantada, i que m'ha ajudat a el darrer any ocupava el càrrec de magatzems, la zona exterior de l'edifici, la formar-me com a persona i que avui Coordinadora Pedagògica. Actualment n'és calefacció i les tanques del pati i a partir del encara l'estic compartint, el fet de tenir la directora. mes d'abril es començaran les obres als companys que ho hem estat des de sempre lavabos de la part vella. També s'arranjaran i tenir alumnes fills d'aquells amics de tota les terrasses i es canviaran les persianes i la vida, el fet d'estimar allò que més les portes de la part vella que estan en molt coneixes. I la complicitat que tens amb mal estat. Un projecte que ens agradaria molts alumnes quan t'expliquen els seus fer realitat és implicar tota la comunitat projectes i les seves il·lusions i la sintonia educativa i treballar amb pares, que hi ha entre la majoria de profes.associacions i institucions conjuntament.

En canvi, el que no m'agrada és justament Continuarem oferint els mòduls de la Casa el contrari; el veure que hi ha alumnes que d'Oficis per als joves que no assoleixen no el respecten i no se'l senten propi, o l'ESO i un nou curs Transnacional per als aquells alumnes que són indiferents a tot . joves que estan a l'atur. I s'ha demanat la

renovació del pla estratègic de centre. Bé, i > La teva virtut més grand'altres que ja anireu comprovant...

Crec que sé escoltar els altres i posar-me > Quina tipologia d'alumnes predomina en el seu lloc, allò que en diuen tenir al nostre centre? empatia.

Bé, l'IES és un reflex social. La zona > El teu pitjor defected'influència de l'institut no és massa

Molts, però potser m'obsessiono massa conflictiva, però hi estan representades > Hem començat un nou curs i ens hem amb les coses que sé que s'han de fer. totes les tipologies socials Segons trobat amb una nova directora. Ens pot

comentaris de professors que han voltat explicar per què? > Allò què valores més dels amicsper molts centres coincideixen que els

A l'anterior director Toni Ortiz li van oferir un alumnes de l'IES són poc problemàtics i en El bé que ens ho passem estant juntsnou càrrec als Serveis Territorials de les general respectuosos; pel que fa a

> Un lloc per viureTerres de l'Ebre i un membre de l'equip estudiar… Bé, davant dels exàmens tots directiu havia d'assumir la responsabilitat us hi esforceu, però sempre es pot fer Qualsevol on em trobi bé i estigui amb els de la direcció. Entre tots van decidir que fos més. En general tenim bona gent. meus; m'adapto amb facilitat. Flix m'agrada jo i ja veieu, vaig acceptar-ho i aquí estic...

prou, però sobretot el lloc de Flix on visc .> Participem prou els alumnes en la vida > Segueixes impartint classes? del centre? > Una cançó que et porti bons records La directora té unes hores de reducció per Potser els hauríem d'implicar nosaltres una Uf! en són tantes… qualsevol de fer les tasques que té assignades, però cal mica més, perquè quan els demanes fer Supertramp o també Abril 74 de Lluís recordar que és un professor més del qualsevol tasca de responsabilitat ho fan Llach.centre i, per tant, la docència no la pot molt bé, i des d'aquí aprofito per agrair als desatendre. Faig classes sobretot als > Un bon llibre que formen part de la Comissió d' Activitats alumnes d'incorporació tardana i hores de Extraescolars i els delegats així com als

Seria incapaç de destacar-ne un. Us diré el Psicopedagoga com feia abans de ser representants al Consell Escolar per la darrer que m'he llegit que m'ha encantat directora. seva bona predisposició. Crec que si anem Les set aromes del món insistint ens en sortirem.> Et sents recolzada pels companys en > Una pel·lícula aquest nou càrrec? > I els pares, hi participen ?

Indiscutiblement Cinema Paradiso.El primer dia de curs, quan em vaig Els pares quan se'ls hi demana sí. Tenim presentar al claustre de professors com a l'AMPA i el Consell Escolar on hi són > Què t'agrada fer en el temps de lleure directora, els vaig dir que un dels motius representats, però ja els anirem implicant pels quals havia acceptat el càrrec, era Fer de mama, llegir, tocar el piano perquè cada vegada més es demostra que tenir un claustre com el nostre. Tant els i...descansar.com mes implicació hi ha dels pares, més companys del claustre com els de l'equip bons resultats acadèmics obtenen els > Allò que més detestes directiu m'han posat les coses molt fàcils. alumnes.

Els que em coneixen saben que no puc > Es preveuen projectes per fer algun > Ara que se'n parla tant, l'IES Flix suportar que m'enganyin. canvi a l'IES? ofereix un ensenyament de qualitat? > Un lemaDe moment ja n' hem començat a fer: les Els resultats d'avaluació externa que es fan

noves llibretes de tutoria i el quadern del de l'IES així ho indiquen. De fet sempre Jo sóc jo i les meves circumstàncies. professor per al seguiment d'alumnes, la hem estat pioners en tot el que fa relació a

> Moltes gràcies i molt d'encert en la implicació dels alumnes en la vida activa innovació educativa. Els darrers resultats teva gestió com a directora del nostre del centre amb la comissió d'activitats de l'informe PISA ens situa per sobre de la centre.extraescolars amb alumnes voluntaris, ens mitjana de Catalunya. Però això ho haurien

hem coordinat amb els serveis de joventut de dir els pares i, per la confiança que ens 4Alumnes del CV Fem la nostra revistaper poder oferir més tallers i xerrades i donen... creiem que estan contents.

DIG

UES

LA T

EVAMAR CARRANZA. DIRECTORA DE L'IES DE FLIX

5

DIG

UES

LA T

EVA LA CONSELLERA MARTA CID ENS VISITA

ZAPATERO, DESPERTI!

4Inés Florido4Nerea Castellví

41r Batxiller

6

El passat dia 3 de desembre, la consellera d'educació Marta Cid va visitar l'IES Flix. Va arribar a les 10.40 amb diferents representants d'institucions locals i comarcals i periodistes. Seguidament els alumnes de l'escola de música de Flix van donar la benvinguda tot interpretant unes peces. Tot seguit es va iniciar la visita per les instal·lacions de l'institut, durant el qual va tenir l'oportunitat de parlar amb alguns alumnes.

A continuació va visitar l'edifici de Cicles Formatius amb el taller de mecànica, les aules d'informàtica... destacant que es necessita millorar l'interior de les aules. Més endavant va poder veure les instal·lacions del gimnàs i la resta d'edificis del nostre complex educatiu.

Durant la roda de premsa posterior va destacar la notícia sobre les futures subvencions que rebran els col·legis de Flix, destinades a aules d'informàtica i ajuda d'integració als alumnes estrangers. També va voler remarcar el bon nivell educatiu dels alumnes del nostre institut.

Ara farà 11 mesos que està al poder José Luís Rodriguez negat la seva identitat nacional durant tants anys i que, quan Zapatero amb l'esperat canvi de govern. Totes les promeses i es dóna un pas endavant per a la independència, un les il·lusions s'han esvaït quan el lehendakari Ibarretxe li president relativament just digui que no. És intolerable!.presentà un pla per a que Euskadi aconseguís poder de

Felicito el senyor Ibarretxe per donar un primer pas endavant decisió en els seus afers, el president espanyol li ho negà.que espero que se sumi a la força de l'Estatut de Catalunya, i

Tots sabem que la gallina dels ous d'or no dona ous per a espero que ZP deixi de somiar que és un president modèlic i tots, però el que no és pot tolerar és que un president del que almenys doni a conèixer plans per a una Espanya govern d'esquerres digui que no, per endavant, a un pla que plurinacional i no únicament nacional. Zapatero, desperti!.ni tan sols ha deixat que se li exposés. Amb l'excusa de que “ESPANYA” és una única nació el lehendakari s'ha quedat amb un NO del President abans d'exposar-ho i poder-ho votar 4Anna Sangrà Herreroal Congrés dels Diputats.

42n ESO AÉs deplorable que als Gallecs, Bascs i Catalans se'ls hagi

L'IE

S D

IA A

DIA

7

El dia 9 de novembre tots els delegats des de 3r d'ESO fins a batxillerat i mòduls, vam anar a una trobada de delegats a Deltebre. Després de tres hores de viatge vam arribar al punt de trobada. La rebuda fou agradable i simpàtica, amb tot d'atencions, i ens van donar una camiseta, un bolígraf i una carpeta. La sessió de treball va iniciar-se al menjador de l'alberg on vam reunir-nos en grups, amb molts altres delegats d'instituts d'arreu de les Terres de l'Ebre.

Els temes a tractar van ser diversos com per exemple els drets, deures i funcions d'un delegat. Cadascú va poder donar la seva opinió sobre aquests aspectes i vam incidir en la responsabilitat que comporta ser delegat.

No es van deixar passar per alt altres temes de rabiosa actualitat com és el consum de tabac entre l'alumnat i a

La jornada va acabar amb una reunió Ara bé, el final no va ser una adéu sinó l'interior del centre, les festes i les de tots els grups de treball plegats, on un fins aviat! ja que al més de març es dinàmiques lúdiques que es poden es va fer la posada en comú de tots els tornarà a fer una trobada. Ja us en generar als instituts…temes tractats i es va redactar un farem cinc cèntims!!!

Tanmateix, de tot plegat, pensem que el protocol dels punts més importants. La fi més important i divertit va ser poder de la jornada va venir marcada per conèixer gent de pobles diferents, l'intercanvi de números de telèfon, 4Marta Ruiz i Rosichmaneres de parlar molt gracioses, messengers…maneres de pensar molt diferents, i 4CV Revista 3r ESOsobretot, sobretot, molta varietat de gent.

ACTIVITATS DEL NOSTRE CENTRE D'EDUCACIÓ SECUNDARIA

4NOVA DIRECCIÓ > Participació activa dels alumnes en la 4ACTIVITATS DE L'AMPAdinàmica del centre, organitzant la

El passat 1 de setembre, va prendre L'AMPA de l'IES, dins del marc del Comissió d'Activitats Extraescolars possessió del càrrec com a directora de programa Parlem dels nostres fills formada per alumnes de tots els cursos.l'IES Flix Mar Carranza Pasarrius, que organitza xerrades, adreçades a pares i fins ara havia estat coordinadora > La integració dels alumnes nouvinguts mares d'alumnes:pedagògica. amb la consolidada aula d'acollida.

> Parlem de salut, a càrrec de Mariví Altres càrrecs que també s'han nomenat > Continua amb els projectes iniciats Rodríguez, llicenciada en pediatria, el en aquest nou curs escolar 2004-05 han com els cursos Transnacionals, les dia 12 de gener, a l'aula doble de l'IES.estat: Montse Guiu, com a coordinadora Cases d'Oficis i el Pla Estratègic del

> Què passa a les aules?, a càrrec de pedagògica; Marià Hierro, com a Centre.Conxita Blasi, pedagoga, el dia 23 de coordinador d'ESO; Mila Campaña,

> Reforçar l'Acció Tutorial amb el març, a l'aula d'audiovisuals de l'IES.coordinadora de batxillerat; Anna seguiment individualitzat del alumnes i Massip, com a coordinadora d'Activitats > I després de l'ESO, què? per Consol la col·laboració amb pares; tot Extraescolars, i Germàn González, com Cordero, psicòloga, el dia 4 de maig, a completant-ho amb tallers i xerrades de a coordinador de riscos laborals. l'aula doble de l'IES.temes de Risc Social, en pro de la seva

Com a punts forts del programa del nou prevenció.equip directiu (format a més, per Montse

> Col·laboració amb l'AMPA en les Monclús, en la funció de cap d'estudis; reunions periòdiques, així com del Montse Nicolau, com a cap d'estudis delegats del curs.adjunt; Montse Guiu, en les funcions ja

esmentades, i Joan Ribera, com a cap d'estudis de cicles formatius; juntament, amb Carme Garcia, secretària) hi trobem:

TROBADA DE DELEGATS DE LES TERRES DE L'EBRE

8

L'IE

S D

IA A

DIA

4 esperit investigador, van provar la > Del 18 d'octubre al 17 de desembre ESCOLAR. toxicitat del mercuri fent una aplicació es van desenvolupar un seguit de tallers

molt rigorosa del mètode científic, interculturals adreçats als alumnes de Els passats dies 24 i 25 de novembre,

gràcies a la tutoria del professor Ivan 2n ESO.va tenir lloc la renovació parcial dels

Gregori.membres que formen part del consell > El 21 d'octubre, els alumnes de escolar de l'IES. S'havien de renovar un 2nESO van realitzar un itinerari pel total de 5 professors, 3 alumnes i un Montsant.

4PREMI CIRITmembre del PAS (Personal > El 9 de desembre es va efectuar una d'Administració i Serveis), en una de les El Consell Interdepartamental de trobada de delegats a Deltebre, amb la convocatòries que ha estat de les més Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) presència d'alumnes a partir de 3r participades, que l'han constituït de la de la Generalitat de Catalunya convoca, d'ESO. Alhora que en aquesta mateixa següent manera: anualment, des del 1982, premis que data, s'efectuà la xerrada a càrrec

s'espera que serveixin per fomentar d'Alex Estela Una expedició d'escalada.l'esperit científic dels nostres joves. Donat que l'objectiu d'aquests radica en > Entre el 9 i el 10 de novembre també promoure que l'alumnat d'ensenyament hi hagué una nova conferència sota el secundari s'exerciti en les qualitats que títol El càncer de la Marató de TV3, caracteritzen la recerca científica a adreçat als alumnes de 3r i 4t d'ESO, través de la realització d'un treball batxillerat i CCFF.d'iniciació a la recerca en el que apliquin

> El 16 i 18 de novembre els cursos de els coneixements propis del seu curs.1r i 2n van visitar les instal·lacions de Cosmocaixa, a Barcelona.

> com a professors: Jaume Aresté, Jordi > El mateix 18 de novembre, els Bladé, Carme Estellé, Àngel Fernández, alumnes de 2n de Batxillerat i de CCFF Dolors Montagut, Anna Massip, Magda van rebre la xerrada Parlem de feina a Clua i Biel Pubill.les escoles: buscar feina - incorporació al món del treball.> complementàriament, els pares

integrats en aquesta entitat han estat > El 19 de novembre, els alumnes de 2n les senyores Sole Montagut i Mercè de CFGS van visitar les línies d'alta i Castellví, juntament amb dos pares més baixa tensió a Flix i rodalies.que han estat António Ortiga i Xavier

Solé; > El 30 de novembre d'aquest mateix mes, va tenir lloc el taller Bojos pel >mentre que fa als alumnes, hi trobem compostatge, adreçat a alumnes de 2n Íria Franch, Sergi Ripoll, Ferran Reyes i d'ESO.Ester Gracia;> Ja el mes de desembre, No li donis >alhora que del PAS, hi trobem la més tombs fou el títol de la xerrada Montse Canals; de l'Ajuntament, Rita sobre el compostatge que s'adreçà als Costa; del món empresarial, Luís García alumnes de 1r de batxillerat de Biologia.Tocado i, de l'AMPA, Alberto Pérez.> De l'1 al 3 de desembre va tenir lloc el

En aquest certamen s'han presentat 410 taller de Ludoètnia per als alumnes alumnes, que provenen de 238 centres d'ESO, on es van presentar força 4PREMI DE QUÍMICAd'arreu de Catalunya; convocatòria en diversitat de jocs d'arreu del món.

El passat 18 de novembre es publicava què Neus Montaña Martínez (de 2n de > El 2 i 9 de desembre es va al Diari de Tarragona l'article Las batxillerat) ha estat premiada, i per desenvolupar la xerrada sobre Com mejores investigaciones; sota aquest extensió la seva tutora, Mila Campaña, i crear una empresa, adreçada als titular és feia referència als premis el centre. Gràcies a l'excel·lent qualitat alumnes de CFGS i de 2n de batxillerat AEQT i URV que guardonaren treballs del treball que porta per títol La cigonya B.al voltant de la qualitat de l'aigua en els blanca a les Terres de l'Ebre.

pous, l'oli d'oliva i els efectes del La concessió del premi va tenir lloc a la mercuri.sala Sant Jordi del Palau de la

L'estudi sobre substàncies com el clor, Generalitat el dissabte 11 de desembre. l'alcohol, la cafeïna o els pigments són Van acompanyar la Neus els seus alguns dels temes que aquest any ham pares, la seva tutora Mila Campaña i la participat en els premis AEQT directora de l'IES Mar Carranza. El d'investigació en Química per alumnes premi l'atorga el conseller en cap Josep de secundària. Bargalló.

Els guanyadors van estar la Laura Bonet, de l'IES Camarles. En Segona

4SORTIDES I ACTIVITATS posició quedà el treball de la Marina EXTRAESCOLARS DE L'IESSirisi i en tercer lloc la investigació al > L'1 i el 21 de desembre s'efectuà la

voltant dels efectes del mercuri en la > El passat 14 d'octubre es va realitzar sortida a Barcelona, on es va visitar la natura, del Marc González i la M. una visita a la central nuclear d'Ascó, Pedrera i el TNC per veure el musical Carmen García, de l'IES Flix. per part dels alumnes de 1r de Mar i Cel, per part dels alumnes de

Batxillerat. batxillerat.Ambdós alumnes, consolidant el seu

RENOVACIÓ DEL CONSELL

ACTIVITATS DEL NOSTRE CENTRE D'EDUCACIÓ SECUNDARIA

9

L'A

MPA IN

FO

RM

A

> Nova composició de la junta de l' AMPA

Montserrat Canals Aliaga Presidenta

Antonio Ortiga Loba Vicepresident

F. Xavier Solé Jové Tresorer

Mercè Castellví Masot Secretària

José Domingo Abelló Català Vocal

Carme Barberà Andreu Vocal

Ramon F. Martínez Ferrús Vocal

Alberto Pérez Oguiza Vocal

Ester Prunera Montagut Vocal

Núria Vernet Ferré Vocal

> Les xerrades- col·loqui programades pel curs 2004/2005 són:

La primera de les xerrades programades per a aquest curs, es va dur a terme el passat 12 de gener del 2005, amb molta

Benvolguts/des mares i pares, ja tornem ha ser amb vosaltres assistència per part dels pares. La conferenciant va ser la Sra. per tal d'informar-vos de les activitats que l'AMPA ha realitzat Mariví Rodríguez i el títol de la conferència Parlem de salut.en aquest primer i segon trimestre de curs i altres que té La següent xerrada serà Què passa a les aules?, a càrrec de la previstes fer. sra. Conxita Blasi; i l'última de les xerrades prevista porta el

títol Desprès de l' ESO, què?> Postals de Nadal Activitats Previstes

Per Nadal es va fer un concurs de postals Nadalenques, entre Curs de Tècniques d'Estudi, els dies 23 de febrer, 2 i 9 de març els alumnes de 2n d' ESO. L' AMPA va lliurar els premis als de set a vuit de la tarda. Adreçat als pares i mares d'alumnes guanyadors. de l 'IES.

> Jocs Escolars> Eleccions al Consell Escolar, els candidats més votats Inscriu-te, pots participar als Jocs Escolars de la Ribera. Els varen ser:nostres entrenadors són nois i noies que col·laboren amb l' Sra. Soledad Montagut RipollAMPA. Els entrenaments els farà cadascú en el seu poble.

Sr. Antonio Ortiga Loba Pares i Mares, animeu els vostres fills a participar en aquestes diades esportives!!!

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D'ALUMNES DE L'IES DE FLIX

El dia 16 de desembre de 2004, tots els ciutat es van anar construint a redós transformar la Seu en un allotjament alumnes de primer d’ESO vam anar a d’aquest turó, aprofitant sovint les militar.fer una visita a la Seu de Lleida. muralles defensives i aconseguint així

Avui, la major part de la Seu ha pogut major seguretat i protecció. Lleida és la capital de la comarca del ser restaurada i se’ns presenta com una Segri? la qual es caracteritza per ser Avui la ciutat de Lleida es una de les bella i gran construcció digna de ser molt plana, és per aix? que quan arribes poques de la península que té dos contemplada i visitada, malgrat tot, a aquesta ciutat, pel lloc que sigui, el catedrals, la Seu Vella i la Catedral. Ens alguns detalls com les cristalleres i primer que es veu és la Seu i és per aix? van explicar que aix? era degut a que vitralls no s’han pogut restaurar i mai també que s’ha convertit en el símbol en quan va acabar la guerra de Successió - podrem apreciar la seva riquesa.el qual s’identifiquen la majoria dels en la qual va guanyar Felip V-, com que

4Marta Vilalta i Marqueta lleidatans. els catalans se van ficar de part dels ?ustries i van lluitar contra ells, com a 41r d’ESO BLa Seu va ser fundada a l’edat mitjana. c?stig a la ciutat de Lleida va decidir

Aix? ens ha de fer pensar que no existint la maquin?ria tan moderna com la de l’actualitat per poder fer aquest gran monument van haver de tardar molt anys. Aix? explica perqu? la part inferior de la Seu (columnes, terra, finestrals, parets) est? constru?da basant-se en l’estil rom?nic, i tota la part superior (arcs, finestrals, campanar) estan constru?ts en art g?tic.

Aquesta bella construcció, després de ser catedral, es va convertir en aquarterament militar degut a la seva situació privilegiada ideal per a vigilar i defensar-se. Els edificis i cases de la

LA SEU DE LLEIDA, UN EDIFICI QUE CAL CONÈIXER

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

10

AL COSMOCAIXA

L'excursió va començar a tres quarts de nou i durant tota l'anada cap a Barcelona ens ho vam passar molt bé dalt de l'autocar ja que, malgrat hi hagués algú que tenia ganes de descansar durant el viatge, li va ser impossible per que els que no cantaven xerraven amb els del costat.

L'edifici del CosmoCaixa ens va sorprendre a tots. Ja a l'entrada ens van cridar l'atenció unes escales que comunicaven amb una mena de piscina i, és clar, algú hi va ficar la pota -mai millor dit-. A l'interior tot és enorme, amb grans sales d'exposicions, moltes galeries, accessos amples, escales antenes no podia sentir la conversació. lents quan són convergents o automàtiques, ascensors... Tot això ho divergents. Fins i tot hi havia un gel

A la planta menys u és on hi ha totes les vam poder anar veient pel nostre immens, que no es desfeia, i si hi sales de projeccions, entre elles el compte, al principi, ja que els professors posaves la ma una estona, s'hi quedava planetari. A á següent planta hi ha ens van donar temps lliure fins a la marcada -això si, la mà queda feta pols-moltes més sales que donen a on hi ha visita del planetari. El meu grup, el . un altre pati. Més avall, a la sala menys primer que vam fer fou anar a donar una quatre, és un espai més petit on hi ha En un altre espai hi havia un taulell, on ullada a la botiga del museu per anar només una espècie de balcó on pots hi havien cervells de mols tipus, des del fer-nos una idea del que ens esperava aguaitar a la planta menys sis per tal dels humans, fins al dels gripaus allà dins.d'observar els ossos dels dinosaures - passant per les serps, gossos, gats, etc.

Com dic, tot era molt gran i ampli: hi n'hi havien cinc exemplars!-. Aquesta També hi havia un pal giratori, que no havia sis plantes sota terra! Des de la planta menys sis és la més divertida, on sabem massa bé per a què servia, i on primera fins a l'última s'hi podia accedir es poden fer més pràctiques i manipular la majoria de persones s'hi van estar descendint per una mena de cordó o més objectes, per la qual cosa és també una bona estona donant tombs més espiral molt llarg que donava voltes. Per la que va tenir més èxit entre nosaltres. tombs -vàrem acabar més marejats que una altra banda hi havia una rampa en Aquí vàrem quedar meravellats, si una una sopa-.forma d'espiral que anava des del experiència ens agradava molt l'altra

L'experiment més gran de tots i el que primer fins l'últim pis i que, des del encara més. Ens va encantar explorar-més vaig admirar jo va ser “El bosc principi fins al final hi havia un arbre ho tot.inundat”. Es tracta de la reproducció i penjant -hi havia qui deia que estava de

Hi havia experiments de tota mena. representació de com és un bosc cap per avall, encara que no es podia Vam descobrir, per fi, què era aquella tropical inundat. Aquest va ser el que apreciar molt bé, jo crec que sòl era un mena de fil que es movia d'un costat a més em va sorprendre, els arbres eren tronc-.l'altre i que havíem vist a l'entrada al falsos, però tot el demés era real, hi

A la planta zero em va cridar l'atenció museu: és un pèndul que, cada període havien aus, i tal i com ho diu el nom, del gran pati on, a un extrem, hi havia de temps, pel moviment propi de la estava inundat, com si fos una piscina, dues antenes parabòliques, una de cara terra, provoca la caiguda d'una mena de però amb piranyes vegetarianes de l'altra, situades a uns vint-i-cinc pals que estan drets al seu voltant i que, incorporades, eren uns peixos de la metres de distància. Un de nosaltres per tant, assenyala l'hora. mida d'un full.ens vam posar en una d'elles i els altres

Altres pràctiques interessantíssimes van Després de tota aquesta llarga visita a l'altra. Sorprenent, ens podíem ser les dels miralls i les lents on vam ens tocava una mica de descans i, què comunicar sense fer el més mínim veure molt clar el què passa quan el millor que anar al planetari? Aquesta esforç, sense cridar gens ni mica i, si mirall és còncau o quan és convex i les visita per l'espai semblava real, estava algú es posava entremig de les dues

molt ben feta. Ens van explicar com podíem trobar alguns dibuixos estel·lars i també el perquè dels símbols del Zodíac. També ens van mostrar el que és el planeta Terra comparat amb l'univers -és com intentar comparar un protó amb la terra mateixa, i encara no n'hi ha prou!-

Després del planetari, que va durar prop d'una hora, vam tenir una mica més d'estona lliure per acabar de revisar allò que ens havíem deixat. Finalment, a les sis, vàrem agafar l'autocar i vam tornar cap a Flix. En poques paraules, una excursió perfecta que ens va passar volant!

4Montserrat Martínez Estela

42n d’ESO C

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

11

de la Mancha. Le dijeron Después de muchas más aventuras que todo caballero Sancho Panza se convirtió en necesitaba su fiel gobernador de una ínsula. Resolvió escudero y Don Quijote muchas peleas e injusticias con su gran volvió a su pueblo en astucia pero decidió abandonar su trono busca de uno. y volver a recorrer mundo con su

antiguo amo Don Quijote. Mientras Don Quijote estaba viajando, su Mientras, en casa de Don Quijote criada con la ayuda de crecía la preocupación, ya que ni un cura quemó todos los quemando los libros de caballerías de libros de caballerías. Al Don Quijote recuperaba su cordura. llegar, Don Quijote vio Finalmente un bachiller (que en esa que no quedaba ni un época era todo un lujo serlo) prometió libro, y su criada le dijo ayudar al cura y a la criada.que un brujo se había

En su último viaje, Don Quijote y su fiel llevado todos sus libros. escudero viajaron hacia Cataluña. En El 6 de diciembre los alumnos de 1r Don Quijote escogió a Sancho Panza, los árboles de los alrededores había un ESO fuimos de excursión a Lérida a ver un hombre bajito, gordito y no muy listo, montón de bandoleros ahorcados. la representación de la obra “Don al que Don Quijote le prometió que si Cuando llegaron los dos se Quijote de la Macha” ya que en el año era su escudero le haría gobernador de sorprendieron de la inmensidad del mar, 2005 hará 400 años que Miguel de una ínsula. Sancho Panza aceptó y ya que no lo habían visto nunca.Cervantes escribió esta novela. empezaron a buscar al brujo que le

había quemado los libros a Don Quijote. Allí, Don Quijote se encontró con el En el teatro fueron representados los caballero de la Triste Figura (el bachiller) tres viajes que hizo Don Quijote. Por el camino Don Quijote y su y se batieron en un duelo en el que si escudero se encontraron con unos

El teatro empezó presentando a Alonso Don Quijote perdía tendría que regresar molinos de viento que la locura de Don Quijano, un hombre que vivía en su a su casa por unos meses. En el duelo Quijote le hizo creer que eran gigantes. casa con una criada y con su sobrina. Don Quijote se cayó del caballo y Sancho Panza reconoció en seguida Alonso era un apasionado de la caza, perdió, y tuvo que regresar a su casa. que no eran gigantes sino molinos de pero que poco a poco lo fue dejando por

viento e intentó razonar con su amo que Cuando llegó a su casa estaba muy culpa de los libros de caballería que no le hizo ni caso y fue hacía allí con grave y murió; pero segundos antes de leía, y por eso enloqueció hasta tal paso decidido. fallecer recuperó la cordura y pensó en punto de coger a su esquelético y

lo loco que había estado los últimos raquítico caballo, al que nombró Seguidamente, Don Quijote vio que una meses de su vida.Rocinante, recuperar del olvido la vieja nube de polvo se acercaba a ellos, él

armadura de sus antepasados y fue a pensó que se trataban de dos ejércitos, Al acabar la representación había un recorrer mundo en busca de viudas pero la verdad es que eran unos coloquio con los actores. En ese desamparadas y niños huérfanos a los pastores con sus ovejas. Sancho intentó coloquio supimos que era muy difícil que ayudar. hacer rectificar a su amo pero Don adaptar un libro de 1300 páginas a unas

Quiote no le hizo caso y fue 22 que eran las del teatro que habíamos Un día llegó a una posada que llevado directamente hacía las ovejas que le visto.Portu locura creía que era un castillo. tiraron al suelo y le pisaron. Sancho le

Los amos se extrañaron de ver a aquel ayudó a levantarse y le hizo ver que no

hombre tan torpe con una armadura eran ejércitos sino ovejas, pero la

vieja y un caballo raquítico, que pedía 4Cristina Guillén Arnáiztestarudez de su amo era tan grande

alojamiento en un castillo. Los amos al que dijo que el enemigo era tan 41r ESO-Bver que estaba loco le siguieron el juego poderoso que había convertido a sus

y le nombraron el caballero Don quijote soldados en ovejas.

Per la setmana cultural es fa una sortida sendera que es va enfilant amb un fort la Torre que es veuen set províncies, al Tormo. Sortim de la plaça de l' pendent entre roques i matolls. La naturalment, en dies molt clars. El ajuntament, tothom en grup, en direcció vegetació és bastant espessa, hi ha Tormo té 522 metres sobre el nivell del als Horts de la Baileta, un torrent no molts pins, romer , farigola... Quan mar.molt ample que tot el camí queda a la arribem dalt, a la carretera, al nord i a

Per tothom que ha pujat al cim, hi ha un nostra dreta. En arribar a una cruïlla ens l'esquerra, ens queda l' anomenat filó llibre on firmen i així saben qui és el podem desviar fins una bassa de reg (una fila que indica que per allà passa més jove i el més vell que hi puja.molt gran. un meridià).

El camí és bastant ample i ben cuidat. Encara ens falta l' últim esforç per Quan ja portem uns vint metres pujant i arribar a la punta del Tormo, dos pedres 4Hadmun Ghaddari desprès d'un desnivell curt, arribem a la verticals des d'on es veuen unes

42n ESO Bmina, una font d'aigua que alguns anys magnífiques vistes, no solament de la és molt cabalosa. Allí comença una nostra comarca! Diuen els habitants de

“DON QUIJOTE” EN LÉRIDA

EL TORMO A LA TORRE DE L' ESPANYOL

12

EL MONTSANTLES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

perdre la calma. Nosaltres anàvem seguint l'indicador que trobàvem per la senderola per on passàvem. Uns 300m més endavant vam trobar un arbre molt típic: les cireres de pastor; jo no n'havia menjat mai però la veritat és que estaven exquisides. Seguidament vam agafar una drecera que ens portava a un lloc molt bonic, de vegetació abundant, encara que vam baixar una costa on molta gent va caure i es va fer mal. A partir d'aquest moment el camí ja no era tan marcat, nosaltres seguíem al mestre. Al cap de no res, vam arribar a l'ermita de Sant Bartomeu, - per cert és una ermita molt acollidora. Allí vam esmorzar; hi havia una font molt amagada i una placa de color beix. Allí vam una altra drecera, vam anar uns 800m caminant sense parar i desprès vam vorejar un estany. Seguidament vam continuar. costa, després en pujàrem una altra on > Introducció

hi trobàrem molts trossos de sílex, (els Aquest és el tros més dur de l'excursió, Els mestres van escollir la muntanya del sílex és una pedra que feien servir els tothom tenia gana i tot el camí que ens Montsant entre moltes altres perquè, nostres avantpassats per tallar la carn, esperava era costa amunt, va ser proporciona una magnífica vista de tota la pell…..)horrorós. Al cap d'uns 30 m. vam arribar la comarca del Priorat, a part què també a Sant Antoni on vam dinar. Aquest lloc Després vàrem caminar uns 500m més i és un lloc que proporciona molta era molt agradable. Per què serveixi de vàrem veure el poble petit damunt d'un tranquil·litat, ets sents com un ocell referència, hi havia moltes taules de turó,anàrem cap al poble vorejant uns enmig de tota aquella verdor…,ÉS pedra i pujant unes quantes escales, hi camps de conreu.MAGNÍFIC!!!!!!trobaves un parc.

Seguidament arribàrem al poble molt El recorregut total és de 7 km Seguidament continuàrem recte, cansats, ens asseguérem a la plaça de aproximadament. És aconsellable portar després trobarem una cruïlla cap a la l'Església per descansar una estona.calçat i roba còmodes i també portar dreta. Vam seguir recte uns 600m i una peça d'abric.

Després vàrem anar als afores del trobàrem un indicador cap a l'ermita de poble a buscar l'autobús.Sta. Magdalena on posava: Bar,

Serveis. En aquest lloc vam tenir una Ràpidament anàrem al poble de Flix on > Itinerari miqueta d'esbarjo. Retrocedírem una els nens del altres pobles pujaren al seu

mica enrera i trobàrem dos llocs on hi Es començà la caminada baixant per un autocar per anar al seus respectius havien molts ànecs, pendent molt llarg. La veritat és que feia pobles.gallines…Seguidament baixàrem una una miqueta d'impressió, però ningú va

13

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

El passat 19 de gener els alumnes de 3r d'ESO del crèdit “la revista” vam realitzar una sortida a Tarragona. Un cop allà el primer lloc que vam visitar va ser el diari “El Punt” on ens van explicar les diferents seccions de què consta un diari i com funciona l'edició de Tarragona. També ens van ensenyar la redacció.

En segon lloc vam visitar, a la Caixa de Tarragona, l'exposició “El Patufet”. La guia ens va comentar la història d'aquesta revista i les característiques dels seus principals dibuixants. Tot seguit vam anar a una sala a dibuixar un còmic relacionat amb l' exposició que havíem vist.

Un cop fet això, els professors ens van deixar temps lliure per anar a dinar i passejar per l'Eroski.

Després ens vam tornar a reunir tots per anar a la Fundació “La Caixa” oin vam visitar una exposició del pintor Escher. La guia ens va explicar el significat dels quadres perquè eren una mica enrevessats, però molt curiosos. Finalment, vam tornar cap a casa, molt cansats de tantes exposicions però contents d'haver passat tots plegats un dia fora de l'institut.

4Raquel Riera

4Edgar Zamora

4Pol Vega

4Oscar Zamora

4 3r ESO

Els alumnes de 1r d'ESO, el dia 16 de desembre, vam sortir a Lleida per tal de visitar la Seu Vella i assistir a la representació de l'obra Don Quijote.

Arribant a Lleida ja veiem la Seu des de lluny i allí ens vam dirigir. Primer una guia ens va explicar el romànic i el gòtic mentre fèiem un recorregut per la catedral. Després vam veure l'impressionant claustre i en acabar vam pujar al campanar que té més de 60m d'alçada.

A l'hora de dinar els professors ens van deixar temps lliure per passejar pel carrer Major i anar de compres. Tot seguit, vam encaminar-nos cap al teatre del col·legi dels Maristes per tal d'assistir a la representació de l'obra Don Quijote. Aquesta activitat s'emmarca dins l'aniversari dels 400 anys de la publicació del Quijote. Vam passar una bona estona amb les aventures del cavaller i després vam poder preguntar als actors qüestions sobre l'obra i sobre la seva professió.

Finalment, vam pujar a l'autobús que ens tenia que portar de tornada cap a Flix.

SORTIDA A LLEIDA

EL PUNT, EL PATUFETI ESCHER

> Comentari de l'Excursionista del cos i fins i tot hi va haver companys que al dia següent van haver de

Aquesta excursió ha estat molt quedar-se al llit.important per a tots els alumnes i mestres que han participat, ja que ha Jo trobo que l'hauríem de repetir, però estat molt entretinguda i també molt més endavant perquè el mal d'ossos divertida. ens durarà un temps!

Tot i ser cansada, aquesta sortida, ha estat molt positiva, ja que ens hem

4Georgina Tarragó Prunera.preparat físicament i mentalment per fer un gran esforç físic. També hem aprés 4 2n ESO Bmoltes coses relacionades amb la Natura i el Medi Social.

Ha estat una vivència molt especial. Cadascú es queixava d'una part diferent

14

TSUNAMI

T ot en poc segons

S ovint puja i baixa

U nint a tots de cop

N edant i intentant sortir

A vui ens adonem

M irant el món al fons

I la ràbia ens inunda.

Marta Buera Potau1r ESO B

4

MARATÓ

M al molt gros,

A ssentat al cos,

R amifica a tot arreu,

A tots, grans, petits i mitjans.

T enim ganes de curar-lo.

O al menys suavitzar-lo.

C ada dia,

A lguna persona, s'assabenta, que

N 'està patint, des d'aquell moment,

C omença a raonar sobre la vida,

E ntenent les mentides, però també les veritats

R esistint una amargor indescriptible.

Marta Buera Potau1r d'ESO B

4

ACRÒSTICS DEL TEU MENJAR PREFERIT

C rosta sucosa,

L lepant els dits,

O li que cau

T rencant un bocí.

X ucla la Clotxa

A mb un bon vi.

Marta Buera Potau 1r d'ESO B

4

NADAL

N its en família i germanor

A mb els parents ben a prop menjant torró.

D ins de casa no tenim fred.

A l pessebre Josep, Maria i el Nen.

L a nit de Nadal és la més especial.

4Cristina Guillén Arnáiz

1r ESO-B

FLIX

Fins que no surt el sol,

La lluna ens contempla

I les estrelles van plorant

Xopant la nostra terra!

4Víctor Sabaté1r E.S.O B

ACRÒSTICSACRÒSTICSACRÒSTICS

TALLER

DE P

OES

IES

15

TALLER

DE P

OES

IESPOESIES

Hi havia una vegada un llop dolent que dins. Les cabres se'n van adonar i van preguntar si podia treballar de jardiner. sempre tenia molta gana. Vivia a prop intentar que el llop entrés en raó i no se Els nans, sorpresos, s'ho van pensar i al de la casa dels set nans que tenien set les mengés. cap d'una estona van dir:cabretes. El propòsit del llop era menjar-

- Llop, que et semblaria si en comptes - Està bé, però amb la condició que no se les set cabretes, cosa que estava de menjar carn, mengessis vegetals?- et mengis les cabres. I pel que fa a tu, pensant des de feia temps.va dir una de les cabres. bruixa, podries fer de cuinera i, a més a

Un bon dia quan es va llevar, tenia gana més, vigilar el llop.- No he menjat mai hortalisses, segur i va decidir dirigir-se cap a la casa dels que són dolentíssimes. - Em sembla molt bé! va dir la bruixa.set nans per menjar-se les cabretes. De

camí cap a la casa es va trobar a la - Els set nans tenen un hort darrere el - Veieu com parlant s'arreglen les coses bruixa avorrida més divertida que mai, i pati, podries demanar-los que t'hi ? van dir les cabres.la va saludar: deixessin treballar, així tindries menjar i

Van tenir un bon sopar i a partir d'aquell aigua sense tenir que preocupar-te per - Bon dia bruixa avorrida, com estàs? dia van viure feliços per sempre.res.- Jajajaja, menys avorrida que mai!

Mentrestant, la bruixa avorrida, jugava - Bruixa avorrida, em podries ajudar a amb la cabra més petita de totes. Vet aquí un gos,maquinar un pla per a menjar-me les

- D'acord, m'heu convençut! Quan vet aquí un gat,cabres?vinguin els set nans els faré aquesta

aquest conte s'ha acabat.- Sí, i tant! podríem anar-hi quan els proposta va dir el llop.nans estiguin treballant al castell de la

- Visca ! van cridar totes les cabres Ventafocs.juntes.

4Núria Abelló Treig Al cap de dues hores, els nans van

A l'hora de sopar els nans van arribar a marxar a treballar i la casa es va quedar 4Ester Vila Ayalala casa i van tenir un bon ensurt quan es buida. El llop i la bruixa es van dirigir al van trobar el llop parlant amb les cabres. 2n Bcorral on hi havia les cabres i van entrar El llop, amb l'ajut de les cabretes, va

PARLANT LA GENT S'ENTÉN

PREGUNTES ?¿?¿?¿?¿?

-Què hi faig aquí?...Et preguntes. Quan notes que no t'escolten, Quan saps que no t'entenen,Quan veus que et rebutgen,Quan saps que no hi fas res...

-Qui sóc jo?...Et dius.Quan veus tot el que passa:les guerres, la fam, el món,Quan saps que no t'escapes,Quan ja passes de tot...

-Qui vull ser?...Penses. Quan veus que res del que fasno et satisfà del tot,Quan saps que no et correspon tot aquest món...

-Sóc jo...,o no?...Qüestiones. Quan veus que vols canviaraquesta monòtona vidai saps que vols ser lliuresense lligams inventats.

Maria Garcia i Barberà 3r ESO C

4

LA TRUITA DE PATATA

La truita de patata no es pot fer esperar, perquè sino se'n va, un tros per aquí, un tros per allà, que bona que està!

mmm! torrada i daurada quina bona olor que fa!La gent te la pren de lo bona que està!!

Verónica Garrido Puig1r ESO B

4

MACARRONS

Amb tomàquet, formatge o carnsempre me'ls acabo menjant.Quan toca dinar, a la taula ja estan,preparats per a menjar abans que s'acabin refredant.

Cristina Guillén Arnáiz1r ESO-B

4

VA D

E L

ITER

ATU

RA

16

VA D

E L

ITER

ATU

RA

encara deia més mentides que un Després de rumiar durant un bona nen de 8 anys), l'Emperador (amb estona com obrir la porta, va dir les un vestit ben nou i brillant), el paraules màgiques i instants després ja Conill d'Alícia al País de les era dins. Durant un instant va pensar Meravelles (que va dir que només que s'havia imaginat les veus ja que s'hi quedaria cinc minuts perquè sabia que a la cova no hi havia res des tenia afers molt importants i de feia segles, però en un racó va veure urgents), els Set Nans (carregats un petit sac, era tan petit que només hi d'or i joies per a regalar a alguna cabien tres pèsols com els de la nan que es volgués casar amb un Princesa i el pèsol. El va obrir i ,de d'ells), en Dumbo (que continuava dintre, en van començar a sortir ajudant a la gent amb aquelles personatges de contes i més contes, prodigioses orelles), els 7 tants, que l'Aneguet (que era com li Samurais ( que anaven armats deien encara afectivament) va caure de fins a les dents amb espases i cul i tot. Els personatges l' hi van ganivets que el Soldadet de plom explicar què els havia passat i que no els va deixar passar pel estaven molt confosos. detector de metalls i mals Al cap de quatre hores van aparèixer els pensaments) i així podria omplir- dolents per anar a buscar el sac, però ne vint fulls. per a sorpresa seva no hi van trobar res

a la cova. Van mirar i remirar i l'únic que El mag Merlí era l'organitzador hi veien era pols. Així que com que es oficial juntament amb els 3 pensaven que els únics que no havien Porquets i la Rínxols d'or, que anat a la festa eren ells, no entenien res l'ajudaven en tot el que podien. de res. Amb un moviment gairebé

Mentrestant, a casa del llop en imperceptible, tots els personatges cap, el dels 3 Porquets, s'hi coïa benignes van agafar la gran roca i els Temps era temps es va organitzar un

un pla malèvol i tenebrós del tot. Havien van tancar a dintre, fent així que no gran encontre on tots els personatges pensat agafar tots els personatges i poguessin sortir i conta la història que dels contes més populars s'havien de ficar-los dintre d'una gran bombolla i encara ara, entre el riu i la muntanya es reunir per a parlar i fer amics. llençar-los al Mar dels contes, que era senten els crits desesperats dels

No tots els personatges hi van ser un mar on els escriptors hi llençaven dolents més dolents de tots els contes.convidats, és clar. Llops, ogres, gegants des de feia segles tots els contes que

L'Aneguet va ser el protagonista durant i altres personatges dolents, dolents, no no els feien el pes. Era un lloc on setmanes. Tothom el volia escoltar i n'havien de saber res. La madrastra de només s'hi podia accedir el dia 28 de felicitar per aquella acció tan noble i la Blancaneus però, era una dona molt i juliol dels anys parells, i de nit. Es van valenta .molt astuta i espavilada i va sentir com disfressar i s'hi van dirigir.

la Blancaneus, la Bella dorment i la Així, doncs, ja sabeu que fan els contes El mag Merlí se'n va anar a prendre un Ventafocs, parlaven sobre els vestits en les seves estones lliures. Per això, si te amb en Gepetto i va deixar al càrrec que havien de lluir en aquell encontre un dia aneu al parc o al cinema, no us al Porquet petit, que era una mica tan esperat per a totes tres. estranyeu si trobeu l'Alícia menjant una despistat. Els antagonistes van arribar i gran paperina de crispetes.es van fer passar per follets i nimfes del La madrastra va reunir al Llop de les 7

bosc d'en Robin Hood. El Porquet, que Cabretes i al de la Caputxeta, que eren era molt innocent, els va deixar passar del comitè per a la defensa dels I, vet aquí un gat,sense miraments i els dolents van posar personatges dolents de les rondalles

vet aquí un gosen funcionament el seu maquiavèl·lic (cdpdr) i els va dir que reunissin a tots pla. Les bruixes raptarien les princeses i els dolents dels contes per a poder anar aquest conte ja s'ha fos.els llops, els animalons i prínceps.a la festa i, així, fer-se amb tots els

protagonistes dels contes i tancar-los en Quan van haver passat el control de un palau, mentre ells canviaven els 4Anna Sangrà Herrero // 2n ESO Aseguretat, se'n van anar a buscar i contes per a poder ser els protagonistes capturar les preses que parlaven absoluts d'aquestes històries. animadament i feien amics. Els

portaven a un racó i els tancaven en un La festa es va celebrar un 28 de juliol sac sense fons. Poc a poc van anar molt assolellat, al jardí del palau del caient tots fins que no va quedar un sol Marquès de Carabàs, amo del Gat amb personatge benigne al jardí. Se'ls van botes que en aquell temps era primer emportar a tots a la cova dels 40 lladres ministre.on hi van estar tancats dues hores.

Centenars de carruatges arribaven a L'Aneguet lleig ja feia 20 anys que vivia palau amb princeses i prínceps, fades i a la mateixa zona ,molt a prop del Paó animalons de tot tipus: les quatre presumit i de la cova dels 40 lladres. princeses més belles del país Aquell dia va decidir fer un passeig (Blancaneus, la Ventafocs, la Bella mentre llegia el diari i es lamentava per dorment i Alícia), les 7 Cabretes (que ja no poder anar a la gran festa. Va estaven casades i tenien 3 fills passejar i passejar fins que va arribar a cadascuna) amb la seva mare , la la cova, però no va fer com sempre, no Llebre i la Tortuga, la Cigala i la Formiga va passar de llarg sinó que s'hi va (que es van fer molt amigues amb la apropar i per a sorpresa seva, va sentir Llebre i la Tortuga), en Pinotxo (que unes veus, gent cridant socors.

TROBADA DE PERSONATGES DELS CONTES

17

Ayer por la noche, cuando me dormí, medio de un mar muy frío. Di una vuelta primera vez, la certeza de que nada era me encontré en una montaña muy alta por el barco y vi su nombre, “Titánic”. Lo tan malo como parecía sino que todo cubierta de nieve. Empecé a andar. leí con temor y me quedé sin aliento. podía estar vivo y ser acogedor si Hacía mucho frío y nevaba. A las dos Quería huir pero no tenía ningún modo nosotros lo queríamos, como yo sentí y horas de vagar por ese paraje inhóspito, de hacerlo. Se oyeron gritos de niños, supe por primera vez en aquel sueño, vi una puerta a lo lejos. Cuando llegué y de mujeres y de hombres desesperados en lo alto de las pirámides de Egipto.pasé al otro lado, me encontré en medio con una única idea en la cabeza, salir de la selva. Se sentía el susurro de un de allí. En un principio quise irme yo río y de los diferentes animales que también, pero se produjo una sacudida 4Maria Garcia Barberàhabitaban allí. De repente, los animales en el barco que hizo que me cayera por

3r ESO Ccallaron, la quietud era impresionante y la borda.amenazadora. Se oyeron ruidos

Antes de llegar al mecánicos. A lo lejos vi unas máquinas agua, el cielo se siniestras avanzando y arrasando la volvió azul y cogió selva, pero los pájaros y otros animales, matices rojos y en vez de huir, se precipitaron encima dorados. Me de las máquinas y comenzó una especie encontré sobre unas de batalla campal. En medio de la piedras, levanté la confusión, surgió una niebla espesa que vista y vi que estaba lo cubrió todo.en lo alto de una

Oí voces humanas que se acercaban, la pirámide, delante el niebla desapareció lentamente y me sol sagrado de encontré en la cubierta de un barco, en Egipto y sentí, por

VA D

E L

ITER

ATU

RA

VIAJE IMAGINARIO

Hi havia una vegada un Gat amb botes I com era costum seu, un dia es trobà a es miraren i somreien i el conduïren cap que era molt orgullós i presumit. Un dia la Caputxeta vermella que anava a casa a un prat on hi havia sempre molta fruita va aturar-se a beure aigua en un rierol i la seva àvia i li va dir que no hi anés, i d' on podien extreure molts aliments. El es va estar contemplant una bona que ja li portaria ell les coses que li Gat això ho sabia, però el que estona en les seves aigües. havia de donar. Ella, com era tan bona desconeixia era que això era un parany

nena, li va confiar els dolços que dels eriçons on hi cauria de quatre potes - Que atractiu que sóc es deia No hi ha portava per a la seva àvia i ell, orgullós i així va ser. El feren girar-se i li digueren ningú que tingui unes botes tan xules i del seu triomf, se'ls va menjar com si que donés cinc passes a la dreta i boniques com les meves! res. Al cistell que li havia donat la desprès dos endavant, just on hi havia

Caputxeta vermella hi posa pedres una ratera que faria que deixés allí les I satisfet de si mateix, es va allunyar del cobertes de coca (l' escàs tros que havia seves botes. Ell sense sospitar res va rierol. Solia presumir de les seves botes sobrat) per sobre i el pitjor va ser que l' fer el que li digueren, i a l' intentar agafar i sempre deia que ho donaria tot abans àvia se'n refià i quasi es queda sense tota la fruita que hi havia amontonada, de perdre-les. Però estava molt dents. tot pensant : “Que innocents els he equivocat perquè la seva arrogància l'

enganyat!”. De sobte, sentí un dolor havia fet detestable i per aquest motiu I per aquestes males passades i moltes intens i fugí tan ràpidament i tan de tenia molts enemics; és més, no hi havia més, era l' animal més detestat ja que pressa que no va parar fins arribar a cap animal al bosc que el suportés. Tot era molt orgullós, presumit i no tenia casa seva i amb tanta rapidesa no s' això perquè havia fet algunes males respecte per ningú. adonà que s' havia deixat les botes. En passades a animals o persones dels aquells moments, però, al prat, els seus voltants. Una d' aquestes, per Un bon dia, dos eriçons que eren eriçons estaven celebrant la victòria tot exemple, va fer-la als set nanets: germans estaven molt avorrits al seu dient:cau ja que no els deixaven sortir perquè

Un dia com qualsevol altre, mentre eren molt petits, excepte algunes - “Hip, hip, hurra! Li hem donat una bona estaven treballant tranquil·lament, va vegades per anar a buscar menjar o a lliçó, segur que mai més tornarà a col.locar un explosiu que va explotar donar un tomb. En aquells moments molestar a cap altre animal indefens”.com era d' esperar i la cova no va veieren passar al Gat amb botes i aguantar la forta sacsejada i, en qüestió pensaren que ja que ell sempre es reia d' uns dos minuts, s' havia desmoronat i de tothom, ara els tocava a ells donar-li la seva mina quedà enterrada per I d' aquesta manera, va ser. Mai més, una bona lliçó. Així que van córrer a sempre. cap altre animal va ser vanitós i orgullós parlar amb ell i li preguntaren que si li

i no menyspreà ningú. I, naturalment, agradaven les sorpreses.També feu quedar en ridícul a la reina tots visqueren feliços per sempre.Tortuga perquè tothom sabia que la I és clar que sí! respongué mentre reina tenia un pànic profund als ratolins i pensava que fins i tot els més petits l' en plena coronació d' aquesta, cridà: adoraven i li volien fer regals. “Sota la taula hi ha un ratolí” i llavors, en

4Núria Garciasentir-ho, la tortuga s' amagà sota la Si en sóc de popular”! es deia.taula de lo espantada que estava i trigà 4Claudia OrteuImpacient, els va preguntar de què es una bona estona en sortir-hi.

tractava aquesta sorpresa. Els eriçons 42n ESO B

LA LLIÇÓ DEL GAT AMB BOTES

18

VA D

E L

ITER

ATU

RA

tot estranyat. -El següent tornaren a cridar.

-Doncs perquè l'he El següent en entrar fou el Gat amb abandonat. Mai em fa cas, i botes, que va entrar fent una ara viatjo pel barris de per excel·lentíssima reverència. Ell explica aquí prop buscant algú que que volia acollir-lo per a què l'ajudés a em necessiti i em faci cas. fer dolenteries.

Bambi, de seguida que ho -Fora ! Cridà Pepito Grillo va sentir, li va explicar que

Tot seguit entrà una parella, Mikey i ell s'havia quedat sense Minnie. Ells explicaren que volien tenir mare, però que n'estava un fill però que no ho aconseguien de buscant una de nova, i per cap de les maneres.trobar-la necessitava l'ajut

d'una consciència que Explicaren que el portarien a l'escola i l'alimentarien d'una manera sana i l'aconsellés a l'hora de equilibrada. buscar-la.

Després d'una bona reflexió, decidiren Llavors, Pepito Grillo li que es quedaria amb ells. I foren feliços digué:per sempre més.

-Jo puc ser la teva I tris,tras,consciència! T'ajudaré a

buscar-la. A canvi, et aquest conte s'ha acabat,demano alguna cosa per

i si no és mentira,Temps era temps, quan les pedres menjar, habitatge i per parlaven i els ocells tenien dents, una damunt de tot, que em facis cas. serà veritat.calurosa tarda d'estiu, Dumbo i Bambi

-Accepto li digué Bambi.jugaven pels carrers de Disney. Fi-Adéu nois, he Mentre Dumbo volava a amagar-se, de marxar - va Bambi saltava tot comptant : un, dos, dir Dumbotres... En acabar de comptar, va córrer a

buscar a Dumbo i de sobte, sota el seu -Adéu, peu notà uns lleugers sorolls. Bambi va nosaltres mirar i veié una coseta molt petiteta també marxem.que saltava per allí.

En arribar a Era en Pepito Grillo! Bambi va cridar casa, Bambi li ràpidament a Dumbo i li va explicar que preparà un havia trepitjat alguna cosa petiteta que bany d'aigua saltava. Entre els dos van decidir ben calenteta i preguntar-li que com es deia, i així ho un sopar que van fer. havia preparat

amb molt -Com et dius? va preguntar-li Bambid'entusiasme

-Sóc en Pepito Grillo... mentre ell es banyava.

-Ah! Tu ets aquell noi del barri del costat! La consciència d'en Pinotxo! Varen estar tota

la nit parlant de -Exacte! Aquest sóc jo contestà ell com buscarien una mare i, finalment,

van decidir que penjarien cartells i de -I doncs, què hi fas aquí? Com és que les candidates, en triarien una.no ets amb Pinotxo? Li preguntà Bambi

Dit i fet. Al matí del dia següent varen fer uns cartells i aquella mateixa tarda, a la porta de casa seva, hi havia un munt de gent fent cua per ser el pare o la mare de Bambi.

-Que passi el primer! Cridaren

Els primers en entrar foren els tres porquets. Ells explicaren que li volien fer de pares perquè ells eren tres nois i no podien tenir fills. Necessitaven un fill per a

4Alba Ranís i Beatriu Serraque els protegís del llop. Pepito Grillo digué que NO! Que era 2n ESO - Amolt perillós enfrontar-se al llop.

BAMBI BUSCA MARE

19

Qui ho va de moure.construir,

Quin dia el vau acabar i el vau dissenyar i fer provar?als acabats?

El vam acabar el penúltim dia del curs El kart el van de la Casa d'oficis, em sembla que era construir 14 d'octubre.solament els

alumnes, jo La primera vegada va funcionar com simplement em calia o va haver algun tipus de vaig dedicar a problema? aclarir els

Sí, l'únic que va passar era que va saltar dubtes i els la cadena perquè era massa llarga.problemes que

anaven sorgint i Que n'heu fet?

ha ajuda'ls a fer els eixos, ja que El tinc arraconat perquè si l'any vinent ells sols no se'n es torna a fer la Casa d'Oficis tinc sortien. intenció de fer-li els acabats com Deu

mana. Fer que els de manteniment A mitjans d'octubre, un kart va aparèixer instal·lin les llums i que els del mòdul de pegant voltes pel pati de l'IES sense que pintura el pintin ben bonic. Vull fer que Com vau construir el kart?la gent sabés ben bé d'on havia sortit i quedi com per sortir al carnaval!què hi feia allí. Després d'informar-nos El kart es va anar fent sobre la marxa i

una mica hem sabut que va ser construït Que us va semblar l'experiència? improvisant. Sempre improvisant.pels alumnes de la Casa d'Oficis, en

Va ser l'hòstia! Ens ho vam passar molt Quins materials i eines vau utilitzar?concret pels alumnes de serralleria. bé, sobre tot els alumnes, l'únic que Sobre el tema ens parla Josep María

Els materials, com hem dit abans, eren fallava era que no teníem espai suficient Sonet, monitor del taller:de recuperació, és ha dir eren d'altres per provar-lo ni temps per acabar-lo com aparells ja inutilitzats i nosaltres els D'on vàreu treure la idea de fabricar ens hagués agradat.vàrem aprofitar. També vam haver el kart?

Conclusió: S'ho van passar d'allò més d'arreglar algunes coses, com ara el La idea va sorgir inicialment dels bé mentre el feien i el provaven, i al cap motor, que el vam haver de reparar alumnes. Al començar el curs em van i a la fi això és el que compta. També perquè estava foradat. També vam proposar de construir-ne un. Jo els vaig s'espera que l'any vinent es pugui veure adaptar un pinyó a l'eix, coixinets a les dir que quan s'acabés la feina prevista, com un kart acabat i amb tots els rodes, un plat per frenar, etc. D'eines però poc a poc la cosa es va anar complements que falten. Va ser un vam utilitzar tornavisos, martells, claus animant i quan teníem un espai sense treball en equip divertit i en el que van angleses, taladros i moltes més.feina ens dedicàvem a avançar en el aprofitar materials de aparells i

Quan temps vau trigar a fabricar-lo?projecte.. màquines inutilitzats.

Vam trigar un mes aproximadament, tot i Un cop ho vau decidir, quins passos que abans ja havíem fet alguna cosa, vau seguir?

4Adrià Esplugues Vidal, però eren cosetes de no res, la feina de Primer es va dissenyar l'estructura. A debò sol van ser unes tres setmanes i

3r ESO-Acontinuació vam decidir les funcions que mitja.havia de fer cadascú i vam fer dos

A quina velocitat màxima pot arribar? grups. Uns van distribuir l'espai del seient i del motor per poder tot seguit

No ho sé del cert ja que mai l'hem forçat distribuir els pedals, el cablejat i les al màxim, però crec que uns 60 km/h si sortides, com les del tub, la cadena de contem la carrosseria que el motor havia l'eix, etc. Uns altres van fer l'eix

posterior per a la tracció de les rodes. Van estudiar com fer la direcció, que al final es va fer amb dos manillars de les forquilles d'un parell de bicicletes velles; i a partir d'aquí es va fer la direcció tipus “compax” i un tensor per regular la paral·lela de les dos rodes davanteres. Aquest tensor ens va porta molts problemes ja que no teníem cap plànol sobre paper i ho vam tenir que regular ara una mica d'aquí i ara una mica d'allà. Entre tots els alumnes van obtenir els materials. Els materials eren de recuperació (de motos velles van traure les rodes i el motor, dos tambors que no sé d'on van sortir, etc.) .

La Casa d'Oficis de l'IES Flix construeix un kart

NO

PER

DIS

EL N

OR

D

20

El Correllengua és una iniciativa a favor Valencià l'encarregada de coordinar el PARAULES DEL CORRELLENGUAde la nostra llengua i cultura sorgida de Correllengua és Acció Cultural del País

Creiem que encara hem de seguir la societat civil catalana. És una Valencià. Això implica treballar reivindicant la necessitat de recobrar-proposta per la defensa i promoció de la conjuntament amb tot aquest teixit nos en la nostra unitat lingüística i llengua catalana, transversal, oberta, d'entitats i d'interrelacionar-se amb gent nacional. Per això el lema Som un sol participativa i popular, que té com a d'arreu de la nostra nació.poble i parlem català! té com a objectiu objectius fomentar l'ús social de la

El Correllengua es vertebra amb el pas de sensibilitzar i involucrar tota la llengua en tots els àmbits.de la flama, que és l'element simbòlic i societat civil en la necessitat de

També és una eina per donar a cohesionador de tota aquesta iniciativa, consolidar-nos en la nostra unitat conèixer la nostra llengua i cultura a les per les diferents poblacions del país. Al lingüística i nacional. persones que, nouvingudes o no, seu pas es realitzen, en l'àmbit local,

Volem transmetre la idea clau que sols encara no la coneixen, i una manera tota mena d'activitats de caire lúdic, des de la unitat nacional, des de festiva i oberta de celebrar la festiu, pedagògic i reivindicatiu: música i l'assumpció sense prejudicis del nostre catalanitat, al carrer, de manera balls populars, actes gastronòmics, marc territorial, de Salses a Guardamar desacomplexada. cercaviles, teatre al carrer, concerts, i de Fraga a Maó, podrem avançar cap xerrades, taules rodones, programes de

El Correllengua és la iniciativa per la a la defensa de la nostra llengua. ràdio i televisió... llengua que mou més persones arreu

La llengua catalana, en l'actualitat, es del país; prova d'això ho és l'èxit de El Correllengua, doncs, és un símbol troba en un moment important de la participació de l'any passat, que va que mostra la necessitat de treballar seva història. Si el problema de la mobilitzar a més de 200.000 persones, tots plegats per tal que la llengua llengua és global (des de Perpinyà a celebrant-se més de mig miler d'actes catalana ocupi el lloc que li pertoca a la Alacant), la solució ha de ser global. Cal arreu del país. nostra societat.un marc polític propi arreu de la nació

Enguany serà el vuitè any en què es per a poder tenir eines de promoció celebra el Correllengua arreu del sociolingüística.

OBJECTIUS DEL CORRELLENGUAterritori nacional. I ho fa amb centenars El secessionisme pretén introduir un d'actes per la llengua que es celebren a Els objectius del Correllengua són dos: fals debat: enfrontar català i valencià diferents viles i ciutats dels Països quan en definitiva els que defensen el - El primer, reclamar un major ús social Catalans. L'any passat el Correllengua valencià ho fan en castellà. La unitat de la llengua en tots els àmbits queva passar per gairebé totes les científica de la llengua és indubtable. li són propis, tot incidint en la presa de comarques dels Països Catalans i va No és una qüestió política sinó científica consciència de la gent respecte aquest rebre l'adhesió de centenars d'entitats i en això hi ha un consens total. L'única fet.cíviques i culturals, d'ajuntaments i mancança és que es vol entrar en - El segon, la defensa de la unitat i consells comarcals. debats científics des d'estaments l'oficialitat de la llengua catalana en tot

La Coordinadora d'Associacions per la polítics.el seu territori, de Salses a Guardamar i Llengua catalana (CAL) n'és la seva de Fraga fins a Maó. impulsora i coordina actes al Principat,

4Cristina Abelló a Andorra, a Menorca, a la Franja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el 4Almudena Martín suport de les entitats d'aquests

42n ESO - Adiferents territoris, mentre que al País

NO

PER

DIS

EL N

OR

D EL CORRELLENGUA

Què és el Ramadà? És la festa per n'encarreguen. Es situen en un lloc comença el nou dia. Per als musulmans excel·lència dels musulmans, que enlairat, han de guaitar l'horitzó sense compten els dies després de la posta de suposa una ruptura amb la normalitat i cap ajuda mecànica, òptica o càlcul sol i no a mitja nit, com el calendari una certa inversió de les formes matemàtic fins percebre el primer fil de cristià occidental. habituals de conducta .Se celebra la llum de la lluna creixent, que indica que

Quan dura? Dura 29 dies, encara que primera revelació d'Alà a Mahoma, el següent dia comença la celebració de cada quatre anys s'allarga a 30 com es transcrita després al Corà. la festa.segueix el calendari lunar, any rera any

Quan se celebra? Durant el novè mes A qui afecta? El Ramadà el celebren es desplaça per les diferents estacions, del calendari musulmà encara que, en tots els musulmans que han arribat a la per la qual cosa l'observació del ritual teoria, l'inici de la festa es decideix al pubertat, tant els homes com les dones. pot resultar difícil a l'estiu. Per això es mateix temps per a tots els fidels, Els nens, els vells i les dones amb la valora l'entrenament de la disciplina l'enorme extensió geogràfica que abasta menstruació queden exempts. espiritual per a què triomfi la ment sobre aquesta religió provoca que l'inici sigui la matèria.

En què consisteix? Durant el Ramadà, esglaonat per regions geogràfiques. els musulmans no poden menjar, beure,

Qui i com se decideix l'inici? Uns fumar, posar-se perfums i tenir relacions 4Abdelkarim Ghaddari observadors designats pels organismes sexuals durant les hores diürnes, és a

religiosos de cada país se dir, des que surt el sol fins que es pon i 4Chamil Ghaddari // 3r d'ESO

EL RAMADÀ

21

LA NOVA AULA DOBLE PREPARADA AMB MITJANS TECNOLÒGICS

Intenció dels alumnes de 2n de batxillerat Magisteri 3 Sexologia 3 INEF 2 Advocat 2 Psicologia 2 Altres 1

Intenció dels alumnes de Mòduls Enginyeria Tècnica Electricitat 8 Comerç 5 Magisteri 3 Grau Superior administratives 2 Informàtica 2 Telecomunicacions 2 Imatge i so 2 Manteniment 2 Altres 1

magisteri

traducció i interpretació

ing.tec.electricitat

inef

NO

PER

DIS

EL N

OR

D

Magisteri és la guanyadora gràcies als vostres vots

Hem fet un sondeig entre els estudiants de primer i segon de batxillerat i de mòduls del nostre institut per saber quina era la seva preferència de cara a la continuïtat d'estudis i elecció de carrera. A continuació teniu els resultats d'aquestes votacions i un parell de consells de la Carme Gómez, flixanca que properament serà mestra d'educació especial.

Carmen Gómez és una futura mestra d'educació especial a la qual li hem demanat que ens aporti una mica de la seva experiència de cara a aquests estudis.

Perquè vas triar aquesta carrera?

Des de petita m'ha agradat molt la pissarra i fer de mestra, ensenyar a fer. Però em vaig decantar per l'educació especial perquè m'agrada ajudar als altres. Amb l'educació especial ho toques tot menys les matemàtiques. Pots ajudar a un nen/a amb problemes d'escriptura o a un sord o cec. Són moltes les experiències a viure i això m'agrada molt.

Quin consell donaries a la gent que vol cursar aquesta carrera?

Que si tenen l'oportunitat que facin de voluntaris a algun esplai per nens/es disminuïts, o amb el CREDA (centre de recursos per Deficients Auditius), per saber si realment és una vocació per ell/a o simplement serà un treball. Crec que l'educació especial s'ha de sentir i ser sensible.

4Marta Ruiz i Rosich

4CV Revista 3r ESO

Intenció dels alumnes de 1r de batxillerat Magisteri en general 8 Traducció i interpretació (xinès d’anglès)

6

INEF 5 Turisme 3 Química 3 Cultura clàssica 3 Enginyeria industrial d’automoció 2 Informàtica 2 Periodisme 2 Psicologia 2 Empresarials 2 Telecomunicacions 2 Altres 1

LA CARRERA MÉS VOTADA

22

NO

PER

DIS

EL N

OR

D

Nois Noies Sí No Sí No

Coneixes que són l’anorèxia/bulímia? 95.8 4.2 100 --- Has patit mai aquestes malalties?

A = Anorexia / B = Bulímia? --- 100 17.3 A= 77.8

B=22.2 82.7

Saps quines conseqüències tenen? 100 --- 100 --- Et controles molt soviet el pes? 16.7 83.3 30.7 69.3

Estàs d’acord amb el te upes/talla? 79.2 20.8 69.2 30.8

T’agradaria pesar… nois noies

més igual menys més Igual menys 8,3 66,7 25 5,8 42,2 52

Qui t’ha informat d’aquestes malalties? nois noies Família 20,8 30,8 Amics 4,2 29 Institut 25 15 Mitjans de comunicació 50 73

>Què es l'anorèxia? >Quins símptomes tenies? >Se't fa difícil aconseguir-ho?

L'anorèxia és una malaltia mental, que Jo no notava els símptomes, eren els Síconsisteix en una pèrdua voluntària de altres que me'ls notaven. Vaig veure que pes, per un desig d'aprimar-se i una em va marxar la menstruació, em queia intensa por a l'obesitat. La pèrdua de el cabell, sempre tenia fred, les ungles >Què estàs fent per deixar de patir pes es aconseguida per la persona estaven morades, la pell seca, tenia aquesta malaltia?malalta mitjançant un o més dels restrenyiment...

Ficar força de voluntat, passar de la següents procediments:gent, ser tu, anar al metge (al psicòleg),

>Reducció de l'alimentació prendre pastilles...>Durant aquest temps, de quina >Utilització de medicaments reductors manera t'ha canviat la vida?de la gana, laxants o diürètics.

M'ha canviat moltíssim. A casa hi ha >Què els hi diries a les noies que es >Molt exercici físic. hagut molts canvis; amb els amics et troben amb el teu problema o que

tanques... estan a punt de tenir-lo?>Vòmits provocats.

Que demanin ajuda i que tinguin força D'aquesta manera es produeix una de voluntat. És difícil curar-te, però ho desnutrició progressiva i trastorns físics i >Quin és el teu estat d'ànim?pots aconseguir. Que no s'avergonyeixin mentals que poden ser molt greus i fins i

Ara estic bé, però abans estava molt de patir-la, que és una malaltia com una tot poden portar a la mort.malament! altra; que se sentin elles mateixes i que

no tinguin por de consultar a tots aquells que les poden ajudar.

>Qui la pateix?>Hi va haver algun conflicte a casa

Majoritàriament noies joves d'edats quan ho van saber?compreses entre 14 i 18 anys; aquest Desitgem que et recuperis ben aviat i

Sícol·lectiu agrupa el 90% dels casos. El compta amb el nostre suport.10% restants, es troben a nois adolescents, nens, nenes i dones

>Quines conseqüències t'ha madures.comportat?

4Núria GalceránDe bones cap, de dolentes moltes. Has

>Quin tipus de malaltia és? de deixar de fer moltes coses que no 4Ruth Jornetpots arribar a fer ja que et canses, com L'anorèxia no és una mania ni un mal 4Marina Llurbaper exemple l'esport. També et tanques comportament: és una malaltia molt... 43r d'ESOpsiquiàtrica. Aquesta malaltia es descriu

com: “Trastorns mentals i de comportament”.

>Vols curar-te?

Sí>Quines són les seves causes?

La malaltia no té una causa única, si no que existeixen elements biològics, psicològics i socials. Factors disposats que configurarien un grup de risc:

>Ser dona jove.

>Tenir antecedents familiars d'anorèxia, bulímia, trastorns depressius.

>Sofrir prèviament un problema d'obesitat o quelcom de sobrepes.

>Diferents tipus de caràcter: perfeccionista, excessivament responsable, patir inseguretat, vergonya o tenir un baixa autoestima

Entrevistem a una persona que pateix la malaltia

>Quant temps fa que pateixes aquesta malaltia?

Quatre anys

L'ANORÈXIA

A la següent taula adjuntem els resultats de l'enquesta feta als companys de batxiller

23

EL TSUNAMI

El sisme submarí, tsunami, succeït el 26 de desembre al sud-est asiàtic, ha portat la desolació a una bona part dels països banyats per l'Oceà Índic. Cada dia que passa augmenta el nombre oficial de morts, que ja ha sobrepassat els cent quaranta mil.

El sisme va devastar les costes de Tailàndia, Malàisia, les illes Maldives, Birmània, Bangla Desh, l'Índia, Indonèsia i Sri Lanka.

El tsunami també va perjudicar la costa oriental del continent africà, concretament la de Somàlia, Kenya i Tanzània. A la de Somàlia, situada a més de sis mil quilòmetres de l'epicentre del sisme, hi van perdre la vida desenes de persones. A aquest nombre devastador de morts, entre els quals hi ha milers de turistes, s'hi han d'afegir els centenars de milers de desplaçats i el risc de propagació d'epidèmies. Això sense parlar de les conseqüències socioeconòmiques, molt negatives per al turisme (una font d'ingressos molt important a la regió afectada) i l'agricultura.

A fi d'ajudar a la població damnificada per aquesta catàstrofe l'IES hem col·laborat amb les víctimes del tsunami fent una donació simbòlica d'almenys 1 euro per alumne. A més, per tal de conscienciejar-nos vam elaborar pancartes que hem penjat a les classes i pels passadissos de l'institut. Per fi, vam fer cinc minuts de silenci en memòria de les víctimes i dels afectats.

4Marina Ballestero

43r d'ESOS

OLID

AR

/IES

FIRES A MÓRA

Els dies 21 al 24 d'octubre es va celebrar, com cada any Va ser una cap de setmana per a passejar per la fira i retrobar per aquestes dates, la Fira de Móra la Nova. Aquesta edició amics i coneguts.és la 173a i cada cop aquest certamen, es consolida com

una de les més antigues de Catalunya.

4Robert ViñesAquesta fira és multisectorial i s'hi pot trobar des de les típiques paradetes on venen de tot, atraccions divertides i 4Jaume Vilanova perilloses, fins a exposicions de maquinària agrícola i

43r ESOanimals. La fira compta també amb una mostra de vins; enguany hi van participar vint cooperatives i cellers de quatre denominacions d'origen diferents.

TR

AD

ICIO

NAR

IUS

Com ja se sap cada any Ascó celebra la 2. Has pujat al llaüt! N'avances vuit. Com diem tots els asconecs i seva festa gran i més popular per Sant asconenques que tinguem corrida del

6. D'Ascó és símbol el castell, per això Antoni. L'acte més important d'aquesta ruquet per molts anys i, que Sant Antoni n'avances un parell.festivitat, és la ballada de coques, al mos guardo!!!

voltant d'una gran foguera, que és el 44. A la Roca de la Bruixa, t'hi estaràs El joc es ven al preu de 8€ i el podeu “símbol” d'aquesta festa i d'unió del fins que un tres no trauràs. comprar a qualsevol botiga d'Ascó.poble. També és fan altres actes com 57. A la vora del riu no t'hi facis el niu. ara les esperades corrides de cavalls, Retrocedeix fins a l'inici.matxos i rucs.

4Sergi Ramos MuntéEl joc, com deia, ha estat ideat pels Aquest any els majorals Miquel Ferrús i majorals de Sant Antoni d'Ascó i 42n ESO CJosep M. Raduà i el clavari Biel Pubill -il·lustrat pel veí del poble Jaume Ferrús organitzadors de les festes- han Serra.proposat d'unes novetats: un pràctic i

molt calent buf amb el logotip d'aquestes festes i l'edició d'un joc de tauler que han batejat amb el nom de La corrida del ruquet.

Aquest joc, amb una dinàmica basada en el popular joc de l'oca, proposa el pas per les diferents caselles del tauler tot fent un repàs al coneixement del nostre patrimoni més significatiu del poble de la mà d'aquest ruquet que tant identifica la nostra festa. Així, podem trobar elements tan característics d'Ascó com ara el llaüt, el castell d'Ascó, la foguera de Sant Antoni, Sant Pere Màrtir i Santa Paulina, la roca de la bruixa, la processó de l'Angelet, la clotxa...

Si bé al joc de l'oca tothom sap que sempre es diu la coneguda frase “d'oca a oca i tiro perquè em toca”, doncs a la corrida del ruquet, és diu: “de ruc a ruc i tiro a veam què em surt!”.

A banda, hi ha altres regles com ara, depenent de la casella on caus direm:

LA CORRIDA DEL RUQUET!!!

A finals de desembre a l'IES vam tornar És un joc molt divertit. Tot i que també a tenir el taller de ludoètnia jocs d'arreu es pot jugar individualment és més del món- que es gestiona a través de interessant i engrescador jugar-hi dos o Benestar i Família. Durant les sessions més persones. que vam poder assistir vam poder

El joc està format per una cinquantena conèixer i practicar moltíssims jocs de de pals rectangulars de fusta, tots tauler de diferents indrets del món. iguals, d'uns 10 cm de llarg per 1 cm de Entre aquests em va agradar base. Amb aquests pals s'ha de formar especialment un que s?anomena una torre de tres peces per planta. Un JENGA.cop formada cada participant ha d'anar traient, amb molt de compte, un palet i, un cop aconseguit, l'ha de deixar a la part superior de la torre sense que caigui. La diversió bé quan la torre difícilment s'aguanta i, en treure o posar una peça, et cau tota per terra!!! És, com deia, divertit, emocionant i molt fàcil de jugar-hi. Us l'aconsello!

4Nerea López // 2n ESO C

JENGA

24

25

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CAASCÓ

LA DONZELLA DE L'EBRE

El meu poble és com una bella donzella. S'enfila majestuosament per un turó amb les seves cases i carrers que filen un vestit de seda adornat amb les flors de les balconades i finestrals.

El tret més bonic de la donzella és el seu casc antic. Mentre t'hi passeges veus cases velles amb grans portalades, perxes i escaletes que s'enfilen cap al cel. També a mig camí ens trobem Cal Cavaller, una de les cases que encara pertanyen a l'època cavalleresca que era d'una de les famílies més riques del poble i, finalment, els seus carrerons que van formant trenes i laberints fins que arriben a les petites ruïnes del castell de l'època morisca que corona la dama.

I ja, per acabar, una de les parts més importants del meu poble és el riu Ebre, que amb molta suavitat besa la donzella com si fos el cavaller més refinat del regne.

4Rosanna Cabacés

44t ESO A

Jo visc a un poble de la Ribera d'Ebre A la part més nova, els carrers són molt anomenat Ascó. El meu poble està més amples, té més jardins, hi ha el situat al sud de Catalunya, al nord-est poliesportiu, el pavelló, les piscines, d'Espanya i al sud d'Europa. unes rambles, les escoles, la

guarderia... Les cases són noves i tenen El municipi té 73.98 km2 d'extensió i és un altre estil, no són de pedra i situat a la meitat septentrional de la normalment, tenen més comoditats. comarca de la Ribera d'Ebre. La major part del terme és a la dreta de l'Ebre, Els monuments principals són: Cal però comprèn també un sector a Cavaller, l'estàtua que hi ha davant de l'esquerra del riu, anomenat “les illes”. El l'església en honor a Sant Pere Màrtir límit de tramuntana del terme, contrafort Sans Jordà d'Ascó; també hi ha ermites de la serra de la Fatarella, separa el com ara la de Sant Miquel, la Mare de terme d'Ascó de la comarca de la Terra Déu del Carme, el Calvari, i Santa Alta. Al sud-oest, el terme confronta Paulina. El Calvari i Santa Paulina estan amb Camposines. fora del nucli urbà.

La vila d'Ascó és troba a 82 m. d'altitud, Hi ha un castell que va ésser fortalesa als vessants i al peu d'un turó coronat inexpugnable durant el domini àrab. per les restes del castell, del qual sols

Actualment l'economia de la vila es basa queden part d'una torre i trossos del mur en la indústria. Gran part de la població i queda separada del riu per la via del activa desenvolupa el seu treball a la ferrocarril i per la carretera nacional. central Nuclear d'Ascó o a la Farinera.

És una comarca d'interior tot i que està La resta es dedica al comerç o a la molt a prop del mar o més ben dit de la agricultura i també, però molt poc, a la costa. El meu poble està a prop de ramaderia.Vinebre, la Torre de l'Espanyol, Flix,

El meu poble està bastant ben Riba - Roja, la Fatarella, Garcia, Móra la comunicat. Té tren i la línia Barcelona - Nova i Móra d'Ebre on hi ha el consell Madrid passa pel nostre poble; comarcal.autobusos que van a les ciutats i també

Ascó té uns 1658 habitants i la podríem als pobles més propers, sobretot a Mora dividir en dos parts: la part antiga i la d'Ebre perquè hi ha l'hospital.part nova o moderna.

El clima és mediterrani amb influències A la part antiga hi ha una plaça, un parc continentals. Té unes temperatures i els carrers són estrets, tortuosos i suaus i estables ( de 8'5º a l'hivern i costeruts (abans quedaven tancats dins d'una mitjana de 26º a l'estiu).les muralles que ara ja han desaparegut

La pluviositat és baixa, amb una ) i conserven molts elements precipitació mitjana anual de només 350 característics del seu passat morisc. litres. La boira és freqüent a l'hivern i la Les cases són velles, hi ha una pista on humitat relativa és aproximadament del fan curses de cavalls, l'ajuntament, 84%.l'església i també hi ha l'escola de

música. M'agrada viure al meu poble perquè hi ha una mica de tot i si hi ha alguna cosa que no té, els pobles propers ho tenen. També m'agrada perquè té un riu que el podem anar a veure i tocar ja que ens passa molt a prop.

4Miquel Jornet i Núria Roigé

41 ESO A

EL MEU POBLE: ASCÓ

Flix té uns 4.000 habitants. Està situat al mig d'un meandre que fa el riu Ebre al seu pas.

El meu poble era agrícola, però fa més de cent anys que uns alemanys van instal·lar-ne una fàbrica de productes químics i es va convertir en un poble industrial.

Com molts pobles, el meu, també té un casc antic, un barri que està al costat de la fàbrica i una part de cases noves.

Al centre de la vila hi trobem l'Església que està situada davant d'una plaça on hi ha un arbre, la freixa, que és el símbol de l'escut de Flix. A l'altra banda de la plaça hi ha l'edifici nou de l'Ajuntament. De la plaça hi surten uns quants carrers; uns van cap a la part antiga com el carrer Major, el carrer Església ... i uns altres cap a la part nova com l'avinguda Catalunya.

El meu poble encara que sigui petit té el seu encant.

4Ramon Sabaté Salvador

41r ESO C

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

Riba- roja d'Ebre està situada a la campament, nombrosos xalets i el comarca de la Ribera d'Ebre poliesportiu. (Tarragona). Té una extensió de 100

Hi ha un grup d'associacions com són Km2, es troba a 62 km de Lleida, a 75 les sardanes, el centre local de cultura, de Reus, a 90 de Tarragona, 190 de futbol, el grup d'havaneres “Les veus de Barcelona i a 185 de Saragossa. Està Riba- roja” i els nostres diables, els més a prop del mar que de la muntanya anomenats “Figots Satànics”.i és un poble de l'interior. Per Riba- roja

hi passa el riu Ebre, el més gran S'ha de destacar l'embassament, ja que d'Espanya i de Catalunya. fa que el meu poble sigui seu de

campionats nacionals. Finalment, us Té una població de 1500 habitants. Hi recomano visitar l'ermita de Santa ha un nucli antic amb carrers estrets i Madrona i l' ermita de Berrús que va ser cases velles on també s'hi troba el traslladada pedra per pedra fins una mirador de la Pena des d'on es muntanya des d'on es pot contemplar contemplen els conreus, la via del les terres de l'Aragó, Terra Alta i Ribera. ferrocarril, el pont de la Barca que és el Gràcies a Dolors Cabré, l'ermita no va més gran de Catalunya, el riu Ebre, el quedar colgada d'aigua per castell del segle XII i l'església de finals l'embassament. de segle XVII. Més amunt de l'església

hi ha l'ajuntament, amb uns 75 anys d'antiguitat aproximadament. Després 4Gerard Vinyes es troba la part nova on estan les

41r ESO Cescoles, el barri de Santo Domingo, el parc Mercè Rodoreda, el barri del

L'últim cap de setmana de gener es van celebrar a Vinebre les festes en honor a Sant Enric d'Ossó població de la qual era originari.

La festa va començar ja en dijous amb una missa oficiada pel bisbe de Vic. El divendres la missa es va fer a la casa natal del sant que avui dia es conserva com un museu.

El dissabte va haver-hi ball a càrrec de l'orquestra “ Chattanoga”.

El diumenge es va fer la benedicció dels animals i a la tarda es va concloure la festa amb un espectacle teatral.

4Judit Porta

4Anna Grau

4Anna Sabaté

4 3r ESO

RIBA-ROJA D'EBREEL MEU POBLE: FLIX

FESTES DE VINEBRE

26

27

www.jimmyjump.com www.tomadivx.com http://y.20q.net (sense “www” al davant)

Aquesta és la pàgina del famós Si tens l'”emule” estàs de sort, perquè espontani Jimmy Jump. En aquesta web en aquesta web pots trobar moltes Aquesta estranya pàgina web s'atreveix podeu trobar i descarregar vídeos de les pel·lícules i descarregar-les. Només cal a llegir-te el pensament!!! Només cal vegades que ha saltat (ja sigui en un clicar i s'afegeix a la llista de tràfic de pensar en qualsevol mena d'objecte camp de futbol, en un programa de l'”emule”. (que no sigui un lloc, una persona o una televisió, etc...). Ah! I també podeu cosa concreta) i a partir d'unes quantes comprar samarretes. preguntes, l'ordinador t'endevina en què

estaves pensant (a l'estil Anthony www.razzies.comBlake).

Com cada any, un dia abans de la www.elrellano.comcerimònia dels premis Oscar, se'n lliuren

En aquesta web es poden veure uns altres una mica diferents... Són els www.huevocartoon.comfantàstics vídeos, música i animacions razzies (o anti-oscars), que premien a en flash, entre les quals hi ha la famosa les pitjors pel·lícules, actors, guionistes i Una de les sèries d'animació que més cançó del Mamut. seqüències, entre d'altres, de l'any furor fan per internet són els “Huevo

2004. Aquest any, entre els nominats a Cartoon”. Capítols per descarregar, fons la pitjor pel·lícula hi ha “Catwoman”, de pantalla, shows, targetes... Viu la “Alejandro Magno”, “Sobreviviendo a la vida des d'una perspectiva oval.www.buenafuente.tvNavidad”, “Dos rubias de pelo en pecho”

Com tots ja sabeu ara Andreu y “Unos peques geniales 2”. En l'apartat Buenafuente ja no està a TV3, sinó a d'actors i actrius destaquen Ben Affleck, www.geocities.com/Area51/Quadrant/Antena3. En aquesta web es poden Vin Diesel, Colin Farrell, Ben Stiller, 5152veure els invitats que sortiran al pròxim Halle Berry, Hilary Duff, Angelina Jolie, programa, els millors vídeos (a més, es Creus en la vida extraterrestre? En els Mary-Kate i Ashley Olsen, els germans poden descarregar), fotos, chat, els Ovnis? En els “chupacabras”? Creus Wayans (nominats com a pitjors “actrius” millors moments... que pot ser possible que Carlos Jesús pels seus papers de transvestits a “Dos

vingui del planeta Raticulín? En aquesta rubias de pelo en pecho”), Jennifer web (seriosa, res de broma) podràs López o Arnold Scwarzenegger, entre conèixer tot tipus de fenòmens d'altres. Cal destacar que, George W. www.minijuegos.comparanormals, evidències històriques i Bush, Condolezza Rice, Britney Spears i

Aquesta és una pàgina especial pels qui aparicions extraterrestres.Donald Rumsfeld estan nominats en les us agrada els jocs. N'hi ha una gran seves respectives categories pels seus quantitat de diferents temes esportius, involuntaris papers a “Fahrenheit 9/11”.arcade, acció, habilitat, etc. 4Ricard Arnaiz Guiu

4 2n ESO C ME'N

VAIG

DE L

'OLLA

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

UN PARELL DE WEB'S

L'homenatge va començar a l'ajuntament, amb una sala atapeïda de

gent i on els dos esportistes van signar 4Carla Catalàal llibre d'honor. A continuació es van

dirigir al pavelló municipal on els 4Cristina Escolà, esperaven unes 500 persones i on els

4Núria Céspedesnens del Club Patí Flix disputaven un partit d'hoquei. En acabar, els jugadors

4Núria Garcíaels van fer un passadís amb els estics i van començar els parlaments. Primer va fer el parlament el regidor d'esports, 43r d'ESOFerran Albiac. Seguidament va intervenir el director del Club Patí Flix Agustí García que els va fer lliurament d'una

Diumenge 31 d'octubre de 2004, a les placa. Després Victor i Abraham van dir 12:30 del migdia, es va fer un unes paraules i tot seguit, va cantar homenatge als flixancos Víctor l'orfeó de Flix.Agramunt i Abraham Bagès, ja que són

Per finalitzar, es va descobrir una placa els jugadors de la selecció catalana commemorativa de l'esdeveniment a d'hoquei patins que va obtenir el títol de l'entrada del recinte.Campiona Mundial a Macau.

REBUDA ENTUSIASTA DE FLIX A VICTOR AGRAMUNT I ABRAHAM BAGÈS

Des de temps remots saltar a corda ha la corda per l'exterior del cos, un a cada del mig i l'altra l'ajuda a la seqüènciaestat una de les distraccions més costat del cos

Saltar tres alhora, dos enfront l'altre. Cal habituals i esteses per tota la geografia. Salt amb gir de corda d'endavant cap que es coordinin molt bé l'entrada.En nombroses terrisses de l'època enrera creuant els braços clàssica o en estucs de murs d'antigues Ídem a l'anterior però els tres d'esquena

civilitzacions podem descobrir dibuixos Ídem a l'anterior però d'enrera cap cal entrar per darrera de qui mena la amb personatges saltant a la corda. endavant corda-Aquesta pràctica no era exclusiva dels

Salts dobles, passant dos cops la corda infants ni es dissociava per gènere, sinó per davall dels peus en cada saltque s'emprava indistintament com a

esbarjo, exercici físic de manteniment i Tots aquests salts els podem fer amb

de preparació paramilitar recordem que moviment i variant la superfície de

els legionaris romans practicaven sustentació:

nombrosos jocs per mantenir-se en forma i per mantenir l'habilitat i destresa > sense moure's de llocamb les armes-.

> amb desplaçament endavant

> amb desplaçament enrera

II.- AMB UNA CORDA GRAN> amb desplaçament lateral

Entrar, donar tres salts i sortir. Quan es > Sobre el peu esquerrasurt ja entra el següent.

> Sobre el peu dretÍdem a l'anterior donant sols un salt i sortir.> Amb els peus junts

Entrar, donar dos salts en un sentit, > Creuant els peusgirar, donar dos salts més en sentit

> Alternant el peu esquerra i dret contrari i sortir

b- En parella, amb una corda Ídem als anteriors però afegint dificultats Avui com poden ser:Les parelles poden saltar amb una o saltar a la corda esdevé un esplai que

dues cordes i poden fer els mateixos s'està perdent entre els xiquets degut, Acotxar-se i tocar el terraexercicis o contrastats.principalment, a l'existència d'un món de

Tocar amb el cul a terra jocs que distreuen l'atenció dels petits. Cadascú agafa un extrem de la corda i

Tanmateix hem de recordar que ahir, Fer flexionssalten ambdós a la vegada que existia una autèntica banda sonora de jocs, les cantarelles de saltar corda Picar de mans amb algun company que Ídem a l'anterior però un salta i l'altra eren les més conegudes i cantades pels hagi entrat amb ell dintrel'ajuda a la seqüència carrers i places de tots els pobles.

Ídem als dos anteriors però La corda, tant en el context escolar en seqüencialment: primer salten els dos

III.- AMB UNA O DUES CORDES el qual la podem aplicar a qualsevol junts, després un, tornen els dos i GRANS I UNA DE PETITAnivell- com lúdic, ens permet una àmplia finalment salta sol el que quedava

gamma d'activitats mitjançant les quals La corda gran la menen dos alumnes. Saltar dos alhora, un enfront l'altre. Cal desenvolupem les habilitats motrius Entrarà a dins un altre xiquet amb una que es coordini molt bé l'entrada. bàsiques com ara la percepció, la corda petita i saltarà, alhora, amb la coordinació, el ritme, l'equilibri, la corda petita dins la gran té força Ídem a l'anterior però els dos d'esquena cooperació i el treball en grup. dificultat- cal entrar per darrera de qui mena la

corda-.Tot seguit recordarem algunes de les Ídem a l'anterior però ara dos nens possibilitats que ofereix el salt de corda i menen la corda als altres tres que c- En parella, amb dues cordesveurem que el nivell de complicació saltaven abans

Cada nen amb la seva corda. Es depèn, exclusivament, del treball col·loquen un al costat de l'altre, junts, i personal. Ah! I no hem d'oblidar que tot s'intercanvien l'extrem de la corda que joc pot anar acompanyat del ritme d'una

IV.- AMB DUES CORDES GRANStenen més propera un a l'altre. Cal fer el cançó, es pot augmentar la velocitat gir de la corda simultàniament podem fer juli-… Dos nens es posen a menar dues

cordes a la vegada. Cal molta pràctica. Ídem a l'anterior però movent els braços Les dues cordes han d'estar paral·leles i alternativament de manera que quan un es giren cadascuna en un sentit diferent I.- AMB UNA CORDA PETITA salta l'altre té la corda per damunt el seu sempre, però, movent els braços en capa- Individual, amb una corda cercle cap a l'interior

d- En trios, amb una corda cal que sigui Saltar amb gir de corda de davant cap Per acabar aquest article potser cal una mica més gran que l'anterior-enrera, amb o sense salt previ entre el recordar algunes d'aquelles cançons pas de la corda. que tant bé poden anar per acompanyar Dos nens agafen un extrem de la corda

al saltar a corda:mentre el tercer queda al mig dels Ídem a l'anterior però amb gir de la anteriors. Salten tots a la vegada.corda d'enrera cap endavant

Ídem a l'anterior però un salta amb el Ídem a l'anterior però introduint un gir de

ANEM A SALTAR A CORDA?

28

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

Maria, et convido

A l'olla barrejada Maria.

A l'olla barrejada qui no entra para. Juli, juli, juli Què?

A l'olla barrejada qui no es gira para. Juli, juli, juli. Et convido.

A l'olla barrejada qui no surt para. Verd, verd, verd. A què?

Julivert, julivert, (...) A cafè

Dalt del cotxe A quina hora?

Dalt del cotxe hi ha una nina Les nenes maques al de matí A les (…)

que repica cascavells. Les nenes maques al de matí,

Trenta, quaranta, s'alcen i reguen, s'alcen i reguen. Si la barqueta es tomba

l'ametlla amarganta, Les nenes maques al de matí, Si la barqueta es tomba

pinyol madur, ves-te'n tu. s'alcen i reguen el seu jardí. nena no tinguis por,

Si tu te'n vas, nero, nero, nero, Jo també rego el meu hortet, alça la corda i balla

si tu te'n vas, nero, nero, nas. faves i pèsols, faves i pèsols. i canta aquesta cançó.

Jo també rego el meu hortet, Dilluns, dimarts,...

Els dies de la setmana faves i pèsols i julivert. Gener, febrer,...

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, Julivert meu com t'has quedat, 1, 2, 3, 4,...divendres, dissabte i diumenge. sense cap fulla, sense cap fulla.Són els dies de la setmana. Julivert meu com t'has quedat, Un i dos la xarrancaGener, febrer, març, abril, maig, juny, sense cap fulla i el nas gelat. Un i dos la xarranca.juliol, setembre, octubre, novembre i

Un i dos de ginolls.desembre.Un i dos la mà en terraSón els mesos de l'anyUn i dos la mà a l'aire.

Un i dos la mà al front.

Un i dos giravolta.

Un i dos, adiós.

4Biel Pubill i Soler

4Departament educació física

Materials: 5.Abans hem de fer el serrell als pesos Moviments bàsics:per fer-los més bonics. Per fer el serrell

>Una càmera d'aire de cotxe o de >Passar-se el pal central amb els altres hem de tallar les tires de 3-3,5 cm de bicicleta. dos.llarg i 0,5 cm d'ample com si fossin pèls,

però sense arribar al començament.>3 barres d'alumini (de fusta per a >Seguidament d'això, fer-li fer una volta principiants): 2 de 35 cm i una de al pal6.Per montar els pesos, ajuntarem les 55x1cm de doble. tires d'abans per on està tallat, al final >Fer girar el pal central horitzontalment.

del pal i vigilant que el serrell quedi a la >Cinta aïllant. >El pal central és el que es mou part exterior. Ho enrotllem i finalment ho

Com es fan? sempre.enganxem amb cinta aïllant.

1.Tallem la càmera d'aire en tires de 3-4 7.Per saber que el pal central està ben cm d'ample (el llarg no té mida) fet, haurem d'agafar el pal curt i buscar

4Anna AGUILÀ el punt d'equilibri fins que el pal llarg

2.Agafem un troç dels que hem tallat i quedi horitzontal. 4Marta BIARNÉS enganxem la punta a un extrem del pal

de 55 cm amb la cinta aïllant. Enrotllem 43r d'ESO Cla goma, tibant-la bé, i quan arribem al final ho enganxem amb la cinta i tallem el que ens sobri.

3.Repetim aquesta operació als altres pals més curts, els quals seran els de les mans.

4. A continuació, tallem la goma en tires entre 7-8 cm d'amplada. Com més ampla sigui aquesta tira, més pesarà el pal. Això anirà enrotllat a les puntes del pal central on farem 2 voltes o més.

COM JUGAR I CONSTRUIR UNS PALS XINESOS

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

29

JOCS I CANÇONS DE SALTAR A LA CORDA EN CATALÀ

TAL C

OM

SO

NA

Hem entrevistat als membres d'Àcid FERRAN: Vergonya no, però no havia Quin va ser el concert que la gent State, formació asconenca de recent estat mai tan nerviós. estava més eufòrica?creació i que està començant a donar EDUARD: Vaig estar molt nerviós fins Va ser sens dubte el concert de l'ÈXIT que parlar, amb diverses actuacions en que vam començar. que tenies la gent a menys d'un metre directe en molt poc temps i amb un grup MIQUEL: Vergonya no en vaig tenir, de distància i notaves la força que et d'admiradors que ja fa patxoca. Ells són però tots teníem al cap la mateixa donava quan els veies que s'ho Joan Martínez, Aleix Meix, Eduard pregunta “sortirà bé el concert o no?” passaven bé.Casanova i Miquel Biarnés d'Ascó a A quin lloc d'Ascó us faria més més de Ferran Orta de Riba-roja. Quin és el concert que mai oblidareu? il·lusió tocar?

JOAN: A l'embarcador.ALEIX: Al camp de futbol, a l'ÈXIT, al casal municipal…FERRAN: M'agradaria tocar a l'ÈXIT, ja que quan ACID STATE va tocar-hi jo encara no era del grup. Però els vaig anar a veure i a donar ànims als meus actuals companys del grup.EDUARD: A una casa okupa o a un garito amb los amics de sempre.MIQUEL: Als dos llocs que m'agradaria tocar, són a la glorieta i al camp de futbol de gespa tot hi que sigui una cosa impossible, però com que el somiar és gratis.

Quin tipus de música toqueu?Toquem un tipus de música que és més que res per a la gent jove com ara de les nostres quintes, però la gent més JOAN: El primer al camp de futbol. Va Quin va ser l'inici del grup ACID gran també ens pot escoltar tot hi que ser espectacular la gent que va venir tot STATE?es cansen molt més pronte. El tipus de i sense haver fet cartells. Va ser molt Tot va començar al Nadal del 2003. Vam música és POP-ROCK i PUNK-ROCK còmode tocar amb un equip de quedar per tocar unes cançonetes de AMERICÀ. 18.000W i de la manera que va sonar Blink 182 i al veure que ens sortien

tot.mitjanament bé, vam pensar de fer un Quins són els vostres músics ALEIX: El primer al camp de futbol, grupet. preferits?perquè l'escenari era molt gran i l'equip JOAN: Fito i Eric Clapton.de so era impressionant.Quantes persones formen ACID ALEIX: Jaco Pastorius i Flea.FERRAN: El primer és el que mai STATE?FERRAN: Steve Vays'oblida.El grup des d'un principi eren 3 EDUARD: El guitarra i el cantant de los EDUARD: No oblidaré cap dels concertspersones: Joan Martínez guitarra SUAVES i el cantant de MAREA. MIQUEL: Va ser espectacular el primer elèctrica solista i veu, Aleix Meix al baix MIQUEL: Travis Barker, Dave Weckl, al camp de futbol, però un dels concerts elèctric i veu, i Miquel Biarnés a la Tom Delonge, Carlos Santana i Steve que tampoc oblidarem és el de l'ÈXIT.bateria i coros. Després de fer el primer Smith.concert vam observar que quedava com

un buit i que necessitàvem un altre músic, va ser quan va entrar Eduard Casanova al teclat i veu, tot hi haver entrat el teclat es notava com si faltés alguna cosa que ràpid va ser solucionada quan va entrar Ferran Orta a la guitarra elèctrica i coros.

Vau tenir vergonya al primer concert?JOAN: Jo vergonya? No, però vaig estar molt tranquil fins que es va trencar una corda de la guitarra i hem vaig quedar sense veu de tant cantar.ALEIX: Vaig tenir molta vergonya sobretot a l'hora de cantar que tota la gent em mirava, també vaig trobar la manera de fer marxar la vergonya, vaig mirar cap al terra i hem vaig quedar quiet tot el concert.30

ACID STATE ENCETA EL SEU CAMÍ MUSICAL

Fot

o: F

ocus

Fot

o: F

ocus

PEL F

OR

AT D

EL P

AN

Y

3

GRAVILLA

31

TAL C

OM

SO

NACom va sortir el nom d'ÀCID STATE?

Tot va sortir a finals de curs de l'any passat que Miquel estava a l'institut amb un amic (FRG) i li va comentar que tenien un grup i que no sabien quin nom posar-li, al principi es pensava que era de broma, però més endavant va dir-li a Miquel si li agradava ACID STATE. Miquel li va comentar a Aleix i com que va semblar-nos bé, dons vam decidir dir-nos així.

Quins trobeu que són els fans d'ÀCID STATE?JOAN: Jo penso que els més fans del grup són la nostra colla que són els que ens acompanyen a tots els llocs on anem. ALEIX: Jo també penso que els més fans són la nostra colla. fans dels autèntics solament en tenim FERRAN: Els nostres amics i sobretot uns que són tots aquells que al primer Anna PLAZA i GRAUels pares que sempre estan amb concert es van destrossar ballant i 2n ESO Cnosaltres cridant i el segon concert es van EDUARD: Els amics més que res, destrossar ballant i cridant i així tots els perquè són els que donen els ànims concerts.quan estem tocant i sempre et trobes més segur a l'escenari. Doncs moltes gràcies, molta sort i MIQUEL: Penso que els pares molt d'èxit pels ÀCID STATE!!!s'emporten la fama com a fans, però de

4

Fot

o: F

ocus

FLIPARIESC

ON

TR

APO

RTAD

A

32