EXCÈLSIOR EXCÈLSIOR

Vigila, esperit, vigila, Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la no et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l’aire, Gira, gira els ulls en l’aire, no miris les platges roïns, no miris les platges roïns,

dóna el front an el gran aire, dóna el front an el gran aire, sempre, sempre mar endins.sempre, sempre mar endins.

Joan Maragall, Excèlsior 1895Joan Maragall, Excèlsior 1895

JOAN JOAN MARAGALLMARAGALL

SUMARISUMARI1.1. VidaVida

2.2. Les obresLes obres

3.3. Característiques de les seves obresCaracterístiques de les seves obres

4.4. Fragment de la seva obraFragment de la seva obra

VIDAVIDA

1860 - 19111860 - 1911 Gran poeta català i modernista al S.XX.Gran poeta català i modernista al S.XX.

Va estudiar dret.Va estudiar dret.

No va voler treballar en la indústria tèxtil familiar.No va voler treballar en la indústria tèxtil familiar.

Pertanyia a la burgesia catalana, però sempre la criticava.Pertanyia a la burgesia catalana, però sempre la criticava.

Va exercir d’ advocat.Va exercir d’ advocat.

Després va ser periodista al diari de DIARIO DE Després va ser periodista al diari de DIARIO DE BARCELONA.BARCELONA.

Any 1891 es casa amb Clara Noble.Any 1891 es casa amb Clara Noble.

Va tenir 13 fills, però no tots van sobreviure.Va tenir 13 fills, però no tots van sobreviure.

1892 comença a tenir idees modernistes.1892 comença a tenir idees modernistes.

Feia traduccions, sobretot a l’ alemany.Feia traduccions, sobretot a l’ alemany.

1881 guanya la Flor Natural, dels Jocs Florals 1881 guanya la Flor Natural, dels Jocs Florals

de Barcelona.de Barcelona.

1894 guanya l’ englantina en els Jocs Florals 1894 guanya l’ englantina en els Jocs Florals

de Barcelona amb el poema la SARDANA.de Barcelona amb el poema la SARDANA.

1904 proclamat 1904 proclamat mestre en GAI SABER.mestre en GAI SABER.

1910 Jocs Florals 1910 Jocs Florals de Barcelona guanya el de Barcelona guanya el premi Fastenrath, amb el premi Fastenrath, amb el poema ENLLÀ.poema ENLLÀ.

1911 anomenat 1911 anomenat membre d’institut d’ membre d’institut d’ estudis catalans, l’ any estudis catalans, l’ any abans de morir.abans de morir.

LES OBRESLES OBRES

En la seva poesia hi ha dos corrents: el VITALISME i el En la seva poesia hi ha dos corrents: el VITALISME i el DECADENTISME.DECADENTISME.

Es basen en : Es basen en :

POESIA: POESIA: poesies (1895); Visions i cants (1900); poesies (1895); Visions i cants (1900); Disperses (1904); Enllà (1906); Seqüències Disperses (1904); Enllà (1906); Seqüències

( 1911).( 1911).

ASSAIG: ASSAIG: va escriure una obra de teatre: Nausica (1910), va escriure una obra de teatre: Nausica (1910), també Elogi de la paraula ( 1903) i Elogi de la poesia també Elogi de la paraula ( 1903) i Elogi de la poesia (1909).(1909).

ARTICLES PERIODÍSTICS: ARTICLES PERIODÍSTICS: va escriure molts articles va escriure molts articles referents a la obra de tatre que va escriure.referents a la obra de tatre que va escriure.

CARACTERÍSTIQUES CARACTERÍSTIQUES

DE LESDE LES

SEVES OBRESSEVES OBRES

Primer en començar escriure poesisa modernista.Primer en començar escriure poesisa modernista.

Escriu sobre: Escriu sobre:

Els costumsEls costums Els mitesEls mites Els herois de CatalunyaEls herois de Catalunya L’ amor de la seva dona i dels amicsL’ amor de la seva dona i dels amics

Temes romànticsTemes romàntics

Poesies temes patriòtics.(sempre parla de Catalunya, la Poesies temes patriòtics.(sempre parla de Catalunya, la llengua,la terra,…)llengua,la terra,…)

Poesia basada en:Poesia basada en: La sinceritat.La sinceritat. L’ espontaneïtat.L’ espontaneïtat. La naturalitat.La naturalitat.

Poesia = a ressultat de la inspiració del poeta.Poesia = a ressultat de la inspiració del poeta.

Es mostra critic amb l’ església.Es mostra critic amb l’ església.

LA VACA CEGALA VACA CEGA Explica moviments d’ una vaca cega per d’un cop de roc d’ Explica moviments d’ una vaca cega per d’un cop de roc d’

un nen.un nen.

Li dona un aire de noble tragèdia o de fatalitat.Li dona un aire de noble tragèdia o de fatalitat.

Descriu com a Descriu com a flor de la salut ociosaflor de la salut ociosa uns amics seus: Soler i uns amics seus: Soler i Miquel.Miquel.

Sentit del poema: Sentit del poema: només en un estat de salut, d'equilibri només en un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.

FRAGMENTS D’ OBRESFRAGMENTS D’ OBRES

LA VACA CEGALA VACA CEGATopant de cap en una i altra soca, Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

La La vaca cega, 1893vaca cega, 1893

CANT ESPIRITUALCANT ESPIRITUALSi el món ja és tan formós, Senyor, si es miraSi el món ja és tan formós, Senyor, si es miraamb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,què més ens podeu dar en una altra vida?què més ens podeu dar en una altra vida?Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,i el cos que m’he donat, Senyor, i el cori el cos que m’he donat, Senyor, i el corque s’hi mou sempre... i temo tant la mort!que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure¿Amb quins altres sentits me’l fareu veureaquest cel blau damunt de les muntanyes,aquest cel blau damunt de les muntanyes,i el mar immens, i el sol que pertot brilla?i el mar immens, i el sol que pertot brilla?Deu-me en aquests sentits l’eterna pauDeu-me en aquests sentits l’eterna paui no voldré més cel que aquest cel blau.i no voldré més cel que aquest cel blau.Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t»Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t»sinó al mateix que li dugué la mort,sinó al mateix que li dugué la mort,jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldriajo no l’entenc, Senyor; jo, que voldriaaturar a tants moments de cada diaaturar a tants moments de cada diaper fé’ls eterns a dintre del meu cor!...per fé’ls eterns a dintre del meu cor!...

Cant espiritual, 1909 - 1010.Cant espiritual, 1909 - 1010.

ODA A ESPANYAODA A ESPANYAEscolta, Espanya, – la veu d’un fill Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat; en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra, massa. en l’altra, massa. T’han parlat massa – dels saguntins T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: records i glòries – només de morts: has viscut trista. has viscut trista. Jo vull parlar-te – molt altrament. Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d’ara – i pels que vindran: vida pels d’ara – i pels que vindran: vessada és morta. vessada és morta. Massa pensaves – en ton honor Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a morts els fills, tràgica duies – a morts els fills, te satisfeies – d’honres mortals, te satisfeies – d’honres mortals, i eren tes festes – els funerals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya! oh trista Espanya!

Oda a Espanya, 1898Oda a Espanya, 1898

L’ODA INFINITAL’ODA INFINITATinc una oda començada Tinc una oda començada que no puc acabar mai: que no puc acabar mai: dia i nit me l’ha dictada dia i nit me l’ha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant canta en la ventada, tot quant brilla per l’espai. tot quant brilla per l’espai. Va entonar-la ma infantesa Va entonar-la ma infantesa entre ensomnis d’amor pur; entre ensomnis d’amor pur; decaiguda i mig malmesa, decaiguda i mig malmesa, joventut me l’ha represa joventut me l’ha represa amb compàs molt més segur. amb compàs molt més segur. De seguida amb veu més forta De seguida amb veu més forta m’han sigut dictats nous cants; m’han sigut dictats nous cants; pro cada any que el temps s’emporta pro cada any que el temps s’emporta veig una altra esparsa morta veig una altra esparsa morta i perduts els consonants.i perduts els consonants.

L’ oda infinita, 1888 L’ oda infinita, 1888

TREBALL REALITZAT PER:TREBALL REALITZAT PER:

RUT BENITORUT BENITO

ZÈNIA FERRERZÈNIA FERRER

GEMMA ORTIZ-QUINTANAGEMMA ORTIZ-QUINTANA

  ENLLÀ ENLLÀ 

Vistes al mar Vistes al mar                      III                      III El cel ben serà El cel ben serà 

torna el mar més blau, torna el mar més blau, d'un blau que enamora d'un blau que enamora 

al migdia clar: al migdia clar: entre els pins me'l miro... entre els pins me'l miro... 

Dues coses hi ha Dues coses hi ha que el mirar-les juntes que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: me fa el cor més gran: 

la verdor dels pins, la verdor dels pins, la blavor del mar. la blavor del mar. 

Joan Maragall, Enllà 1906Joan Maragall, Enllà 1906    

FIFI