1

Maria del Mar Rigo

VERMEER

2

JOHANNES VERMEER

1632-1675

“Llum poètica”

“Coneixes a un pintor anomenat Jan Van der Meer? Ha pintat una dama holandesa, bella,

molt distingida, que està encinta. La paleta d´aquest estrany artista comprén el blau, el groc

llimona, el gris perla, el negre i el blanc. És cert que als quadres que ha pintat es pot trobar

tota la gama de colors; però reunir el groc llimona, el blau apagat i el gris clar és

característic en el, tal i com ho és en Velázquez harmonitzar el negre, el blanc, el gris i el

rosa.... Els holandesos no teníen imaginació, però teníen un gust extraordinari i infal·lible

sentit de la composició” V. VAN GOGH, carta a E. Bernard, 1877”

Treball d´investigació. Primer de Grau en Disseny Grup R4 , Abril 2014 Professora: Nieves Arévalo

ESDIB Palma de Mallorca

3

I-Introducció, 4 II-Context històric, l´Edat d´Or Neerlandesa, 5 III-Johannes Vermeer: Dades bibliogràfiques dins el marc històric, 8 III. I.-Característiques de l´estil; L´enigma de Delft , 11

IV-Resum cronològic de les obres, 12 IV. I.-Sel·lecció i comentari de les obres més representatives,14

V-Conclusió: “Pinzellades puntillistes”,24 VI-Bibliografia, 25

4

I-Introducció

La intenció d´aquest projecte és investigar sobre un autor o estil, explicar el seu context per

emmarcar les influències i en definitiva analitzar l´aportació formal, temàtica i simbòlica que ha

suposat en el món de la història de l´art.

En aquest cas he escollit Vermeer, o Jan Van Der Meer, entre d´altres nominatius que més

endavant detallo.

La meva motivació principal ha sigut l´època en la qual jo vaig descobrir aquest pintor. Va ser just

el primer any que estudiava ceràmica i que per fi em vaig atrevir a acceptar la meva part artística.

Les seves obres em fascinaven.

Una altra imput per parlar d´aquest gran autor i mestre de la lluminositat, és el meu interés per la

fotografia i tot el referent al tractament de la llum. Vaig poder provar l´experiment de la càmara

obscura tal i com va fer Vermeer.

Es sospita que no va ser un pintor reconegut a la seva època, però que de ser així i encara que

sigui post-mortem, tard o d´hora ha rebut la honorabilitat que li corresponia. I dic això perquè,

encara que no hi ha dades molt fiables de com va ser exactament la seva vida, sobretot com a

pintor, va conseguir transmetre i captivar als seus contemporànis.

Els temes de gènere amb els quals es llueix, conmemora constantment la figura femenina, una

Holanda independent, lliure, protestant i oberta, la música, la ciència i sobretot el que és qüotidià,

la petitesa, l´insignificant, el que està dins una casa i no és vist. El que no es fa dennotar, però que

existeix, te importància en els seus quadres i també el que és íntim i pur i bonic: Tot allò que

modestament succeeix d´una manera subtil i meravellosa.

Parlaré de la seva vida, de Flandes, dels colors, de l´atmosfera propera i càlida, de la profunditat

de lo únic i sobretot d´aquesta llum poètica tan natural.

5

II-Context històric: l´art i la pintura a l´Edat d´Or Neerlandesa

La pintura del Segle d'or neerlandès, pintura barroca holandesa o pintura flamenca es

desenvolupa durant el període de la història holandesa compresa durant el s.XVII i després de la

Guerra dels Vuitanta anys (1568-1648). La constitució de la Unió de Utrech del 1579 dona pas al

naixement de la República de les Set Províncies Unides del Nord dels Països Baixos que es basa

en les llibertats municipals i provincials i que es manifesta en contra del control acèrrim que corona

castellana que dura fins el tractat d´Utrecht del 1713.

Holanda era una regió que s´allunya de les idees centralistes de les monarquíes absolutes que

magnaven aleshores a Europa i en concret de l´Estat dinàstic i patrimonial que els dominava. Per

tant, el context històric al qual ens referim, és un moment d´emancipació política, independència i

lluita en contra de l´arcaisme polític, social i econòmic. Així sorgeix una prosperitat econòmica de

la burgesía liberal d´una zona que lidera el comerç europeu, la ciència i l´art.

Si parlem de l´art, comprovem que és un moment de trencament amb el catolicisme de l´antiga

monarquía, fet que obliga a reinventar-se.

Cal dir que el barroc general abarca tot el segle XVII i principis del s.XVIII, i és un període de la

història que es genera a Occident, principalment a Europa. Si parlem del barroc als Paisos Baixos

trobem moltes similituds amb l´estil propi del Barroc Europeu, però també diferències, com la

carència de idealització i l´amor substituit-los pel realisme heredat de la pintura flamenca primitiva.

Caracteritzam doncs aquesta nova forma de concebre les arts visuals, i així com s´ha anomenat

desde llavors: “Estil barroc” que dins del seu marc històric es produeixen en molts camps artístics:

literatura, arquitectura, escultura, música, òpera , dansa, teatre i entre aquestes, la pintura.

Donada aquesta independència de la regió i ara no només a Flandes, la pintura trenca amb els

models anteriors tan idealitzats i es centra en gèneres que destaquen per l´escàssa temàtica

religiosa, tot i que juntament amb el tema mitològic no es deixen de produir del tot, com és el cas

de Rembrant, pintor més important d´aquesta època. Els temes religiosos ara són més decoratius

amb finalitat sols devocional, més íntima i més dramàtica. La causa del descens del protagonisme

religiós imperant en el passat és la influència protestant o calvinisme holandés.

Segons el territori, varien les temàtiques: es creen quadres històrics (als paisos baixos espanyols)

retrats i sobretot escenes de vida camperola, paisatges urbans, paisatges naturals, natures

mortes, animals, marines, flors i bodegons, considerats pintura de gènere. Ens referim a una

temàtica que en essècia és un ´intimisme i al que entenem com a apropament i realitat.

6

Ja que ara canvien els temes, que principalment fugen de tot idealisme, també canvia el valor que

se li dona a l´obra. Ja no és exposada per adorar-la sino que en aquest moment i seguint amb la

mateixa idea de lo íntim, un quadre pot formar part del mobiliari casolà. Això explica que els

quadres passen a ser de reduides dimensions i que, com veurem més endavant, els neerlandesos

i alguns artistes i en especial Vermeer (pintor i comerciant d´art) emmagatzemen a casa seva un

nombre d´obres. Els quadres eren comprats per diferents classes socials, degut al seu baix cost

(tret dels dels pintors més famosos) tal vegada per esnobisme o ostentació, però ja no per la

contemplació estètica.

Destaquen obres en major o menor grau d´íntimisme, en les que segur que totes són el producte

d´un estudi acurat com és el realisme quötidià i materialista en el sentit de donar importància als

objectes que es representen; una visió més propera de la natura i en definitiva, d´una gran

sensibilitat davant el que és aparentment insignificant. Tot això, es representa amb exactitud

gràcies a la perfecció de la tècnica i el tractament fidel de la llum.

En aquest gènere, dins el seu context i situació històrica com és la pintura Neerlandesa del

Barroc, direm que és un art més accessible pels diferents estatus socials, amb un volum de

producció altíssima i per això amb preus més baixos, tant que qualsevol obrer podia fins i tot tenir

un quadre a casa seva o el seu lloc de treball. No és d´extranyar que això sigui així, ja que si ho

pensem amb certa llògica, un estat liberal i republicà en el que el comerç es veu afavorit i on no hi

ha tantes diferències socials, l´art pugui ser disfrutat i adquirit per un major nombre de persones.

Durant el barroc neerlandés destaquen pintors com Jan Vermeer, pintor

interiorista del qual parlem en aquest treball, colorista i realista,

Rembrant, el més famós pintor i gravador i Jordaens, gran retratista.

Aquests pintors, trete de Rembrant a la primera època, es diu que en

vida no varen vendre massa obres, tot i que en el cas de Vermeer,

alguns historiadors han trobat certs indicis que contradiuen les versions

que afirmen que no venia gaire quadres. Destaquem a Rubens ( Autor

de “Les tres gràcies” 1639, il·lustració del costat) com el pintor barroc

més important de l´escola flamenca amb un estil exuberant ple de moviment, color, sensualitat

però també dramatisme. Com a deixebles d´aquest considerat geni s´anomena a Anton van Dyck

(gran retratista d´aristòcrates) i com a condeixebles a Jacob Jordaens (colorista, realista) que

junt a Rubens són de la ciutat d´Anvers (Amberes) La nissaga Teniers s´inspira en també en

Rubens, sobretot pels temes paissatgístics, a parts de l´enginyositat representativa de la 1*pintura

de gènere.

1*Pintura de gènere: Pintura costumbrista o de costums que intenta descriure escenes qüotidianes de la vida diària a través del retrat

de la gent del carrer enfeinada en tasques ordinàries. De temàtica familiar i sentimental son populars entre la burgesia o classe mitjana.

Són realistes, però també imaginades segons l´autor.

7

Com deiem abans, els artistes es centren en un sol gènere pictòric dins de les tipologies

temàtiques, costumistes, naturalistes i realistes i s´especialitzen en ell, a excepció de Rubens i

Rembrant que toquen gèneres diferents produint gran nombre d´obres.

Es creen escoles locals holandeses de pintura: Haarlem, Delft, Amsterdam, Leyden, Dordrecht y

l´Haia. La més famosa, la de Utrecht.

Com tot estil, el neerlandès, al 1630 té uns inicis estiliístics que sorgeixen d´un trencament

sobretot polític i que marquen el caràcter de la utilització d´un sol gènere marcat pel gust del públic

o les tendències del moment en les que es centren quasi bé tots els artistes. Cronològicament

observem un moment de maduració i auge entre els anys 1640 i 1675 i sobretot marcada per la

invasió dels francesos al 1672, any del desastre, però considerat com a període central de l´Edat

d´Or de la pintura.

La pintura anirà reflexant una tendència cada vegada més cap als elements decoratius i la

sofisticació formal, de vegades aparatosa, més pròpia de la pintura flamenca i que confluirà en un

decliu influenciat per França, portant l´estil a una depresió molt severa que significarà la seva

decadència.

Vista de Leiden

1596-1656 Jan van Goyen

8

III- Johannes Vermeer:

Dades bibliogràfiques dins el marc històric.

1615- Reyner Janszoon Vos, fill de Balthasar Claesz còmplice de Gerrits, falsificador de monedes,

contrau matrimoni amb Digna Baltens( o Dympha Balterns) i al poc temps es traslladen a Delft.

Allà lloguen una hostería anomenada “Vos”, segons quines fonts i “Mechelen” unes altres.

Reyner és comerciant d´art, tal i com ho serà Vermeer posteriorment. La influència dels seu pare

en la seva vida està marcada per l´entorn familiar des de petit, com l´ambient de l´hosteria en la

que va passar els seus primers anys de vida, i posteriorment per l´herència familiar com a

comerciant d´art una vegada mort el seu progenitor.

1632- Sense saber-se la data exacta, neix Johannes Vermeer a Delft, una cuitat de gran bellesa,

molt pròspera, encara que en decliu respecte a Utrecht i La Haia. També se l´anomena Johannes

van der Meer, en català, “Joan del Llac” i fins i tot, artísticament, Johannes Vermeer de Delft per

no confondre´l amb el coetani pintor paissatgista de Haarlem Jan Vermeer (1628-1691), menys

famós. No es tenen moltes dades bibliogràfiques o de l´entorn familiar de l´ autor però a gràcies a

divereses investigacions a través de documents oficilas, s´ha pogut fer una reconstrucció

aproximada de la seva vida. Es sap que va ser batejat el 31 d´octubre de 1632 a l´església nova

de Delft. Per contextualitzar, el mateix any, neixen pintors com Lucas Jordán, Nicolaes Maes

de Spinoza i Anthoine van Leeuwenkoek, descobridor dels glòbuls vermells amb el

perfeccionament del microscòpi. Rubens acaba la seva màxima obra eclesiàstica. Velàzquez

retrata a Felip IX d´Espanya. Bernini està concluint el seu Baldaquí a Sant Pere de Roma.

1653- El 5 d´abril es casa amb Catharina Bolnes, de vint-i-tres anys, procedent d´una rica família

de Rouda. Entre els testimònis de la cerimonia es troba el pintor Leonard Bramer de 57 anys. Es

pensa que el dia 20 del mateix mes es cel·lebra la cerimònia religiosa segons el rite catòlic i de

forma clandestina, ja que ell era protestant. Els dos s´instal·len a la Merchelen.

A finals d´any va ser escollit com a pintor en el gremi de San Lluc. Paga la qüota a aplaçaments i

això fa pensar que l´artista no guanyava prou com a pintor.

La seva mare, viuda, es queda a viure amb Vermeer, però al cap de poc es trasllada a una casa

de Vlamingstraat. Es sospita que per una possible dessentesa de convivència.

1655- Es cel·lebra el funeral del seu pare i hereta la casa, l´hosteria Merchelen i el comerç d´art

al qual es dedicarà el reste de la seva vida. Aquest darrer fet, reforça els arguments que fan

pensar la seva escassa fortuna en viu. No es coneixen testimonis directes afirmin aquestes dades,

però se sap que que en aquella època, molts artistes es dedicaven paral·lelament a altres negocis,

com és en aquest cas, en el comerç d´obres artístiques.

9

1656- Pinta “ l´Alcavota”.

1662- Se´l nomena vicedecà del gremi de San Lluc i és quan es diu que l´artista va gaudir del seu

apogeu. El matrimoni Vermeer es trasllada a una casa de Maria Thins i poden mantenir sense

problemes els seus 12 fills, 4 d´ells morts abans de complir la majoria d´edat. Això fa pensar que

els negocis els funcionaven, però encara es qüestiona si va ser realment reconegut, tot i l´èxit que

semblava tenir durant aquest període. La familia s´instal·lava a la part inferior de la casa i a dalt,

és on es trobava el seu taller, retratat en alguns dels seus quadres. Es diu que se li va encarregar

tasar algunes obres de Miquel Angel i Rafael, cosa que fa pensar que era un comerciant i molt

reconegut com expert en art.

1663- Baltasar Monconys, conseller de la corona de França, alquimista i aficionat a l´art, visita

Holanda. A delft anota al seu diari “ L´11 de Agost he visitat el pintor Vermeer, que no tenia en el

seu estudi, cap treball seu; però vam poder veure´n un a casa d´un forner, que havía sigut pagat

amb 600 lliures, encara que no presentava més que la figura per la que ja m´hagués semblat

pagar molt 6 centaus. L´ausència d´obres a casa del mestre dona lloc a hipòtesis de tota classe:

que la notícia derivava d´un error, que Moncoys no oferia cap confiança com a comprador, que

Vermeer no disposava de quadres perque no tenia gaire encàrregs, o bé, que en tenia tants que

els venia tots. D´aquí convergeixen els diferents arguments sobre si era reconegut mentres vivia.

El 18 d´Octubre del mateix any, és nomenat decà del gremi per un any.

1668- Pinta “L´astronom”.

1670- Maig, mor la seva mare. Dos mesos després es trasllada a la Merchelen, abans llogada.

És tornat a nomenar vicedecà del gremi de San Lluc.

1671- Hereta 648 florins (el sou d´un any d´un obrer ben pagat de l´època ) de la seva germana i

una altra herència de la família de la seva esposa.

1672- Lloga la Merchelem l seu homònim Johannes van der meer i s´instal·la a la Haia, com altres

pintors i junt al seu col·lega Hans Joardens. Allà ha de valorar una sèrie de quadres com a

mercader o bé per ser molt bon pintor. En aquest moment, Holanda és invaida i ferotjement

saquejada pels francesos,anteriorment citat com any dels desastres. La defensa holandesa passa

per obrir els seus dics de contenció i provoca una tremenda ruina del propietaris de terres i una

cirsi generalitzada. Aquest moment històric explica l´exili d´alguns artistes. En aquest punt, es

parla d´una crisi econòmica de la família i la mateixa dona, aludeix la situació afirmant que li

provoca una malatía que acaba amb la seva vida.

10

1975- La seva sogre li del·lega una qüestió testamentària en el que es diu que es un

conegut pintor.

El 15 de desembre del mateix any mor als 43 anys i és enterrat a Oude Langendjik a

l´Església Vella. Deixa a 8 fills menors d´edat i 3 majors. Dues de les seves filles aparéixen

als seus quadres.

1976- La vidua de Vermeer renuncia a la herència i a fovor dels seus acreedors, paga els

deutes amb els seus quadres, en concret: “La casa Beit”, “Guitarrista” i “Autorretrat”, però

es preocupa de fer-ho de manera que pogués recuperar-los més encadavant. Es fa un

inventari d´objectes el qual inclou nombrosos quadres, retrats, paisatges, natures mortes,

dibuixos, escuts, mobles, roba blanca, peces de llana. Destaca un quadre de Crist a la creu.

Marte y Apolo, els tres reis macs. No se sap en exactitut quins objectes o quadres eren

seus o bé d´altres pintors, donada la seva feina de comerciant. Els estudiosos han parat

atenció a la manca de troballes de pinzells al seu estudi, cosa que fa pensar en la seva

escassa producció dels darrers anys.

1677- Jac Abrahamsz, poseeix 19 quadres del pintor. Jannetje Stevens rep vint-i-sis

quadres de Vermeer, per saldar un deute, però també els va poder recuperar un temps

després.

1688- Mor Catharina de Vermeer.

1696- A Amsterdam es subasten cent trenta quatre pintures, vint i una de Vermeer. La seva

dona i molt probablement, el propi pintor, no van poder dgaudir de l´exit que vanconseguir

els seus quadres una vegada morts els dos. Es diu que van arribar a conseguir preus

elevats com els 200 florins, per La Vista de Delft o bé 150 per la Tasadora de perles.

11

III. I.-Característiques de l´estil; L´enigma de Delft

Els temes de les seves obres eren els del seu entorn. Cal pensar que Jan sempre va viure a Delft

ja que, com s´ha explicat anteriorment, en la seva vida només va fer dos viatges.

Quant al format de les seves obres, aquestes eren més aviat petites, utilitzava colors freds,

especialment els blaus, grocs i grisos. La major part d'obres que es conserven presenten les

característiques següents:

-Escenes d'interiors domèstics molt similars.

-Parets generalment decorades amb minúscules reproduccions de quadres i mapes.

-Observem que en els seus quadres col·loca una o dues figures, que generalment reben la llum

per una finestra situada a l'esquerra. Gairebé sempre representa a dones, i quan són homes,

sempre sense protagonisme o d'esquena, a excepció del quadres “El Procurador” o “La....d´un

quadre” en els quals es diu que apareix el propi pintor.

-Sembla ser que en els seus quadres buscava una espiritualitat amb aquesta llum que imprimeix a

les seves teles o llenços.

-Pintava persones de totes les classes socials, també personatges de l'alta societat de la

burgesía.

-Va pintar pocs paisatges, se li atribueixen només dos: “La Vista de Delft” un dels qüadres

paisatgistes més famosos de l´època barroca holandesa i europea; i “El carreró”.

La tècnica més destacable dels seus quadres és el caràcter fotogràfic de les seves escenes, ja

que tenen un enqüadrament i una potent llum lateral que il·lumina al personatge d'una manera que

s'aprecien els més mínims detalls; si és una dama, es veuen els plecs del vestit i a les parets dels

quadres penjats, així com la perspectiva dels mosaics del sòl, sempre sense ombres. Utilitzava la

llum amb un art especial, molt poètic, que donava vida als seus quadres i com a element

primordial que caracteritza el seu estil propi. En l'actualitat, en cas de fotografiar qualsecol escena

d´un dels seus quadres, fins i tot emprant el flaix, no aconseguiríem captar la llum que hi ha en les

seves escenes i la fotografia tindria zones fosques. Ja que parlem de la càmara fotogràfica, es sap

que Vermeer va fer servir 2*càmeres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i

pintures.

2*Al segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la càmera obscura. Però sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no

se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. El segle XVI es construeixen cameres portàtils amb objectiu de

major diàmetre dotat de lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat.

12

IV-Resum cronològic de les obres

Vermeer té un total de 36 obres conegudes. Pràcticament totes les va fer amb la tècnica d´oli

sobre llenç, tret de l´Encaixera, que està montada sobre fusta. Les mides expressades són en

centímetres:

1.-Crist a casa de Marta i Maria 1654/1655

160 ×142

National Gallery of

Scotland a Edimburg

2.-Santa Pixeris 1655 101,6 × 82,6

Abans a la Colecció Bárbara

Piasecka Johnson; ara a una

colecció de Moscú

3.-Diana i les seves companyes

1655/1656

98,5 × 105

Mauritshuis a la Haia

4.-L´alcavota

1656

143 × 130

Gemäldegalerie Alte Meister a

Dresden

5.-Noia dormida

1657

87,6 × 76,5

Metropolitan Museum of Art NY

6.-Noia llegint una carta

1657

83 × 64,5

Gemäldegalerie Alte Meister

Dresden

7.-El carreró 1657/1658 54,3 × 44 Rijksmuseum a Àmsterdam

8.-Militar i noia rient 1658 49,2 × 44,4 Frick Collection en Nueva York

9.-Dama bevent amb cavaller

1658–1660

66,3 × 76,5

Gemäldegalerie en Berlín

10.-La lletera

1658–1660

45,4 × 41

Rijksmuseum a Àmsterdam

11.-Dama amb dos cavallers 1659/1660 78 × 67,5

Herzog Anton Ulrich-

Museum a Braunschweig

12.-Vista de Delft 1660/1661 98,5 × 117,5 Mauritshuis a LaHaia

13.- Lliçó de música

interrompuda

1660/1661

38,7 × 43,9

Frick Collection a Nova York

14.-Lectora en blaul

1662–1664

46,5 × 39

Rijksmuseum a Ámsterdam

15.-Dama al virginal i cavaller 1662–1665 74,6 × 64,1

Galería de quadres de

Buckingham Palace de Londres

16.-Dona amb balança 1662–1664 42,5 × 38 National Gallery of Art, Washington

13

17.-Dona amb una jerra d´aigua 1662 45,7 × 40,6 Metropolitan Museum of Art a NY

18.-Dona amb laüd 1664 51,4 × 45,7 Metropolitan Museum of Art a NY

19.-La noia del collar de perles

1664

55 × 45

Gemäldegalerie a Berlín

20.-La jovade la perla

1665

45 × 40

Mauritshuis a La Haia

21.-El concert 1665/1666 69 × 63

Isabella Stewart Gardner

Museum de Boston

22.-Dama en groc escrivint 1665–1670 45 × 39,9 National Gallery of Art, Washington

23.-Retrat d´una dona jove

1666/1667 44,5 × 40 Metropolitan Museum of Art a NY

24.-Noia amb flauta

1666/1667 20 × 17,8 National Gallery of Art, Washington

25.-Noia jove amb capell vermell

1666/1667 23,2 × 18,1 National Gallery of Art, Washington

26.-Dona jove amb una serventa

que entrega una carta

1667/1668 89,5 × 78,1 Frick Collection a Nova York

27.- L´ astrònom

1668 50,8 × 46,3 Louvre de París

28.- El geògraf

1668/1669 53 × 46,6 Städel de Fráncfort del Meno

29.- La carta 1669/1670 44 × 38,5 Rijksmuseum a Àmsterdam

30.-L´encaixera 1669/1670 24,5 × 18 Louvre de París

31.-Una dama que escriu una

carta i la seva serventa.

1670

71 × 59

National Gallery of Ireland a Dublín

32.- Dona jove asseguda al

virginal

1670 25,5 × 20 Colecció Wynn a Las Vegas

33.-Al·legoría de la fe 1671–1674 114,3 × 88,9 Metropolitan Museum of Art a NY

34.- Dona tocant la guitarra 1672 53 × 46, Kenwood House a Londres

35.- L´art de la pintura

(Al·legoría de la pintura) 1673 130 × 110 Kunsthistorisches Museum, Viena

36.-Dama al virginal 1673–1675 51,7 × 45,2 The National Gallery a Londres

37.-Dona asseguda tocant

l´espineta 1673–1675 51,5 × 45,5 The National Gallery a Londres

14

IV. I.-Sel·lecció i comentari de les obres més representatives

Crist a casa de María i Marta,1654-55 Tècnica: Òli sobre tela

Tema: Representa un episodi de l´Evangeli de San Lluc. Aquí es narra com Crist va a un mercat a on una

dona anomenada Marta la convida a casa seva per oferir-li aliment i cuidar-lo. Mentres Marta trajina a la

cuina, María escolta la paraula de Crist. Aquest quadre constitueix una de les obres primerenques de

Vermeer. Els temes bíblics formaven part de la pintura d´història que ens els tractats contemporànis sobre

pintura era considerada el més distingit gènere pictòric. Amb aquest quadre, l´artista volia demostrar el seu

ingrés al gremi de San Lluc (nomenat posteriorment com a vicedecà) la seva habilitat en aquest gènere de

pintura, en aquest cas històric, que com gem citat abans, era la tendència del moment.

Mides: 160 × 142 cm cal dir que és de format relativament gran en comparació a d´altres, sobretot els últims

de la seva vida.

Aspectes formals: Vermeer utilitza el sistema piramidal. És una composició clara i sense complicacions. A

una habitació senzilla, en gran part constituida per parets de fusta, na María está asseguda sobre un taurell

baix i observa a Crist amb un gestentre indiferent i curiós. En tot cas, relaxat. Destaca el color verd obscur i

intens que contrasta amb el blanc. Aquí l´autor ja comença a definir una poc inconscientment el seu propi

estil, que serà el preludi d´un maneig perfecte de la llum i que en aquest quadre en concret es marca

clarament em les tres figures. Distingim entre dos plànols, els dels personatges i el del fons, menys realista

que l´altre.

Situació actual: National Gallery ofScotland a Edimburg

15

A casa de l´alcavota o

El procurador,1656

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: En aquesta pintura, Vermeer es passa a la pintura de gènere. Se suposa que es veu motivat pel

tema del quadre del mateix títol, pintat pel caravaggista de Utrecht Dirck van Babauren (1590-1624), una

obra que era de la seva sogre. Aquest en concret, pertany a la categoria dels “Bordeeltje”, els quadres de

burdel, una subcategoria dels quadres de gènere molt apreciada a Holanda. Es diu que la intenció era

compensar la cotidianitat putitana.

Mides: 143 × 130 cm

Aspectes formals: Resalta el color groc de la camisa de la figugra femenina, de fet, l´ull es veu atret per ell

en una primera mirada al quadre. Podem considerar aquesta part com l´eix vertebrador de la composició i

que resalta totalment la temàtica sensual de la pintura, representada pel gest de la ma d´un dels

personatges masculins sobre la dona. S´intueix que és un burdel per les copes de vi i per la llum, que

s´endevina d´un interior i tal vegada de nit. El propi pintor s´hi representa a la part esquerra, somrient i

partícep d´una escena que trenca amb les idees repressores que preponderaven aquell precis instant

històric. Tots els paryicipantsde l´escena mostrns cara de satisfacció. Tot el quadre està pintat amb molt

realisme, accentuat peles plecs de la catifa de colors tan ben representada i els botons dels que sembla ser

una jaqueta negre apoiada a una barana.

Situació actual: Gemäldegalerie Alte Meister a Dresden.

16

Jove dormint, 1657

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Sembla que apareix una figura femenina mig dormida o bé, aturdida per haver begut alcohol, ja que

veiem una botella tapada que podria contenir vi. Sembla que la dona va molt ben vestida, potser torna d´una

reunió important, però segur de cert que en aquest instant no exerceix de ama de casa, cosa que ens fa

pensar en una mena de rebeldia.

Mides: 87,6 × 76,5 cm

Aspectes formals: S´observa una certa perspectiva marcada per la col·locació dels mobles en la que es

divideix el quadre en plànols i li dona certa profunditat. Vendria a ser: cadira, taula, objectes de la taula,

figura, fons de l´habitació, porta i l´altra habitació. Si ens fixem bé, la dona és l´element principal i és la part

que està més il·luminada. Parlant de la llum, es veu que aquesta entra per una finestra que l´espectador

s´ha d´imaginar, ja que quedaria just al darrera de qui mira el quadre (per això no pot aparéixer en la

representació) Els colors són marronosos, ocres i blaus en la catifa, resaltats com sol ser en els quadres de

Vermeer, amb un blanc ben iluminat.

Situació actual: Metropolitan Museum of Art NY.

17

La lletera o

Criada amb càntar de llet 1657-60

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Aquest és un dels quadres més famosos de de

l´artista. Els historiadors que sostenen que Vermeer si

que era reconegut al seu temps, afirmen que aquest

quadre va ser molt valorat. No sabem cert si abans o

després, però segur que sí ho va ser el moment en el

que es ven el seu llegat a l´ant 1696, ascendint el seu

preu a 175 florins. Al ser una sola figura, el

considerarem un retrat. Se suposa que representa a

una criada abocant llet. Els colors són els de la seva

freqüent paleta de colors que engloben els blaus,

aquesta vegada matitzat, una mica més clar que el

cobalt, els ocres i els blancs trencats, sobretot en el

fons. Una característica típica i que tal vegada ensata

en aquest punt, és el tractament de la llum original de

la finestra situada a l´esquerra. Se sospita que

l´habitació que es veu es situava a la planta d´abaix de la Merchelen, és per això que aparaiex sovint la

mateixa habitació, com en altre quadres com “Dona escrivint carta i criada”.

Mides: 45,4 × 41 cm.

Aspectes formals: Podem veure una certa lína diagonal marcada per la propia figura que está en el centre

però que es dirigeix cap a un costat i així conclou la forma. No podem deixar de banda el realisme

característic present en totes les obres de Vermeer i que aquí, no especialment però si de manera brillant,

representa a la perfecció els contorns de totes les formes i els detalls precissos de cada objecte.La dona,

que es suposa que era la criada, va vestida amb una blusa ajustada, falda granat amb els seus plecs,

delantal de color blau amb una espècie de fruncit i plecs que el pintor detalla amb maestria.

La llum que rep de la finestra il · lumina suaument la seva cara , l'afavoreix el color groc pastís de la brusa

que juntament amb la rematada del coll blanc i també amb el tocat o barret que porta al cap, ensalceix la

seva cara , que manté una expressió d'estar concentrada mirant el raig de llet que sembla real .

Si mirem amb deteniment el quadre , tots els elements de la composició. La tonalitat i la postura que li dóna

als braços , els detalls de sobre de la taula , com el pa , la cistella , la gerra , la llet , transporten l'espectador

a una dimensió gairebé real .La caixa que es troba al costat, així com les cistelles que estan penjades a la

paret de l'esquerra i amb part de la finestra , donen la profunditat i la perspectiva que envolta el quadre . En

aquesta mateixa finestra se situa el punt de fuga .

Situació actual: Rijksmuseum a Àmsterdam.

18

Vista de Delft, 1660-61

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Es suposa que Vermeer pinta la “vista en perspectiva” des del pis alt

d´una casa. Altres pintors paissatgistes de l´època representen paisatges amb

motivacions purament geogràfiques, però ell ho fa d´aprop i amb detall.

Mides: 45,4 × 41 cm.

Aspectes formals: Va escollir aquesta vista on la llum del sol es vislumbra

darrera els núvols i il·lumina els edificis de la part del darrera del quadre. Crea

així un joc lumínic que afecta a l´estética i li dona realisme i perspectiva. Hi ha algunes figures, a un primer

pla, encara que llunyà. Fem referència a un altra qüadre, situat a dalt en el que pinta un motiu de la seva

ciutat natal com és Delf. Són les dues úniques pintures de paisatges que va fer. Potser va rebre la influència

de Pieter de Hooch, en el quadre: “Criada amb el nen al pati”, 1658 en el que també tribem escenes a un

carrer que no deixen de ser situacions casolanes properes i amb una profunditat i perspectiva que també

podem veure en El carreró 1657-58 (ilustració més amunt en petit) o aquí a la“Vista de Delft”.

Vermeer tendeix a ordenar els els elements arquitectònics al qüadre, com ho fa a “El carreró. Es decanta

per un principi, diguem, ortogonal de composició, Quan al color, li dona un tò unificador. Sobresurten els

tons ocres i marrons, intensificats pels vermells i grocs com els dels sostres sobre els quals incideix la llum

de diferent manera, condicionada pels núvols grisos i blancs.

Situació actual: Mauritshuis a LaHaia.

19

La classe de música, 1662-65

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Aquest és una de les pintures en les que

Vermeer tracta el tema de la música: “El concert”

1665-66,“Dona de peu tocant el virginal” 1673-75,

“Dona asseguda tocant el virginal” 1673-75, “Dona

tocant el laúd junt la finestra” 1664, “dona tocant la

guitarra” 1672. En aquesta obra en concret

sembla allunyar temporalment dels interiors

burgesos per apropar-nos una imatge d'una classe

social més elevada , tal com indica la presència

del mirall al fons o el pesat tapís oriental que

cobreix la taula de primer pla . Intuim que en aquesta obra epresenta a la gent burgesa, perimer pel tema i

segon per les vestimentes.

Mides: 45,4 × 41 cm.

Aspectes formals: A la zona de l'esquerra s'obren dues àmplies finestres per les que penetra la potent llum

que il·lumina l'estança, creant efectes de clarobscur però atenuats. Hi ha una sensació atmosfèrica perfecte

que envolta l'habitació per difuminar els contorns. Trobem tonalitats que ens criden l´atenció com el blau del

terra, que per cert, Vermeer representa amb una pulcra realitat. Als fons veiem les dues figures de cara a la

paret i concentrades tocant el virginal (espècie de piano). Més amunt observem tons grocs i ocres, barrejats

amb punts blancs que ofereixen lluminositat. A la tapa del virginal es pot llegir una inscripció en lletres

capitals : " Mvsica Laetitiae COMES MEDICINA DOLORUM " - " La música és la companya del plaer i

medicina contra el dolor" - . Com a d´altres quadres com “ La montadora de perles” Vermeer vol explicar de

manera simbòlica algún missatge. En aquest cas, un gerro blanc que es diposita sobre la taula podria al ·

ludir a un altre dels vehicles emprats pels amants per assolir les seves conquestes : el vi . El quadre que

apareix a la dreta pot reconèixer-se com una " Caritas Romana " , reforçant la interpretació al · legòrica .

La disposició dels elements en paral · lel a l'espectador per aportar l'efecte de perspectiva ,apareixent en

primer pla algun objecte que fa de barrera davant l'espectador , en aquest cas la taula amb el sumptuós

tapís, com resaltarem més endavant, aquesta és una obra quasi, puntillista, dins d'un estil que aconseguirà

cridar l' atenció als impressionistes com Renoir o Van Gogh.

Situació actual: Frick Collection a Nova York.

20

L´astrònom, 1662-65

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: En aquest cas el ema d´aquesta pintura és el retrat d´un astrónom que

estúdia el globus terràqui. No encaixa clarament en quan a contingut dins cap

paradigma científic però aquest és un tema freqüent per l´època que el va

tocar viure. Aposta per la ciència de l´astonomia. A finals dels anys setanta

als Països Baixos estaven ocupats amb problemes pel comerç marítim i

potser fou una influència al triar el tema.

El geògraf. 1668-69 Mides: 50,8 × 46,3 cm.

Aspectes formals: En quan a tema i forma trobem un paralelisme amb el quadre de “El geògraf” . Podem

parlar d´una composició semblant. En el cas de l´astrònom demostra una vegada més la pulcritud amb la

que pot representar la llum el nostre genial mestre de la pintura realista barroca. Una vegada més apareix

l´element de la finestra que més demostra la llum. Un altra element repetitiu és l´aparició d´un tapís , molt

ben definit amb els respectius plecs. Diuen que està replet de símbols religiosos que s´entreveuen al voltant

del quadre. Al fons veiem un armari amb llibres damunt, cosa que intensifica el tema interessant com és el

de la geografia. Destaquen colors marrons, ocres, verds i com no: els blancs que tan bé defineixen la llum.

Situació actual: Louvre de París.

21

La jove de la perla, 1662-65

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Un dels temes principals del barroc holandés és el retrat. El major

retratista és Jan Van Dyck i trobem similituds entre aquest quadre de Vermeer i

“Hombre con turbante”, 1433 Aquí veiem una dona amb el coll girat que mira

cap a l´espectador. A l´altre costat, Cap de noia 1666-67, un altra retrat.

Mides: 45 × 40 cm.

Aspectes formals: Sobre un fons negre i neutral, obscur, situa aquesta figura.

Alguns diuen que és la seva propia filla i d´altres, la seva amant. El mateix passa amb la ilustració petita del

costat, que sembla ser com a mínim, parenta seva. La jove de la perla és un dels quadres més famosos del

pintor Vermeer. La figura femenina está girada cap a l´espectador, com si parlés i això la fa més propera.

Porta un turbant, que resulta molt exòtic i que deixa veure a la perfecció la perla que porta a l´arracada. Els

colors de la figura són els ocres, mmarón quan hi ha ombra, just a l´espatlla i com sempre, un toc de blanc,

en aquest cas, la vora del coll de la blusa.

Aquest quadre és un dels més comentats pels historiadors, inclús ha inspirat una novela: “La joven de la

perla” de Tracy Chevalier “ i una película: “Girl with a Pearl Earring” amb Scarlett Johansson i Colin Firth

amb 3 nominacions als Òscars.

Situació actual: Mauritshuis a La Haia

22

L´encaixera, 1662-65

Tècnica: Oli sobre tela i montat sobre fusta.

Tema: Representa una dona fent una ofici, en castellà: “encajar bolillos”. Ës una espècie de teixidora.

També és un dels quadres més conegut del pintor. Es pot considerar un retrat, gènere que a poc a poc va

perfeccionant. Les manualitats eren considerades , ja des de finals de l´edat mitjana, cm una cactivitat

adecuada per la dona. Maerten van Heemskerck destacava ja en el seu retrat d´Anna Codde cap al 1530, el

filat de llí a la “rueca” com a activitat específicament femenina.

Mides: 23,9 x 20,5 cm.

Aspectes formals: La llum ve de l´esquerra de la figura, destaquem el color blau de la part superior, el

vestit groc, característic en els quadres de Vermeer, la llum de la cara i el coll de la brusa. És molt realista.

Dalí va fer-ne una versió pròpia (molt diferent) El fons és texturitzat, una paret entre grisosa i blanca. La

dona sembla molt concentrada i està asseguda fent la seva tasca. El gst és humil, amb la mirada baixa.

L´ambientació es redueix al mínim: un cuixí amb fils en el primer plànol, l'encaixera en el segon i un fons

monocolor. Aquest quadre il·lustra les inquietuds de l'autor per l'estudi de l'òptica . Està pintat amb suaus

modulaciones de llum i color. Vermeer utilitza en ell un procediment usual del que ja anem parlant des de

les primeres obres: va exagerar lateralment el primer plànol, que es mostra desenfocat, per a donar major

efecte de profunditat a la perspectiva.

Situació actual: Museu del Louvre de París.

23

Al·legoria de la pintura, 1662-65

Tècnica: Oli sobre tela.

Tema: Es una escena que elogia l´art de la pintura. Es veu al propi artista pintant una dona. Queda ben clar

que un altra cop, vol donar importància a l´art, en aquest cas a la pintura i donar-li cert prestigi. No hem

d´oblidar que elll era comerciant d´art o marchant i que és un tema que li interessava especialment. Aquesta

interprestaciço fa pensar que el quadre representa el desig del pintor d´obternir la fama i passar a la història

pel seu art

Mides: 130 × 110 cm.

Aspectes formals: Com sempre, la finestra a l´esquerra ben present que dona pas a la llum. L´espectador

que es sitúa a un pla d´on convergeixen tots els damés, passant per la cortina estampada tal tapís florejat,

interpretat amb subtilesa però gran realisme, una cadira i al fons, amb un terra vistós de retjoles blanques i

blaves, el gran pintor exercint la seva passió. Acaba la perspectiva amb una gran paret i crida l´atenció el

gran mapa del Paisos Baixos que hi ha penjat. Aquí es demostra el simbolisme que caracteritza els quadres

de Vermeer. Els colors són els que ve utilitzant fins ara, tot il·luminat, com sempre: blaus, grocs, negres, uns

colors a u n estil que ens recorda a vegades a Rembrant.

Situació actual: Kunsthistorisches Museum, Viena

24

V-Conclusió: “Pinzellades puntillistes”

Un quadre de Vermeer ens convida a entrar. Perquè sembla que, segons el punt de

vista en el que està pintat, ens inclueix en cada un d´ells. Ens mostra la persepectiva

de manera que ens fa més creible cada escena.

Aquella època devia de ser grata pels cultes i pels artistes, lliberats de les pressions

catòliques espanyoles. Això es reflecteix en les pintures barroques dels pintors

flamencs. I com és en aquest cas, ho fa de manera extremadament íntima.

No sols aconsegueix tranmetre una bellesa natural, real, ben qüotidiana i tranquila,

sino que ens deleita amb la utlitizació de la llum, tan perfecta, suau i protagonista.

Vermeer degué lluitar a la seva manera per ser pintor aque tot i els diferents

arguments, se sap el que ´ha de saber. Una mica de la seva vida, dels seus moments,

però sobretot i amb més importància, del que ens volia transmetre. Del simbolisme

tan màgic, com a regal detallista pel qui observa l´obra i vol endinsar-se en el

significat. La perpectiva ens ajuda a apropar-nos encara més, convertint les obres de

Jan Ver Meer de Delft en el representant de la llum perfectament definida , sempre

poética i “cariciosa” de cada cara rosada de totes les dones que es van deixar retratar.

Com a influències es diu que la principal va ser la de Carel Fabritius, el gran retratista

pintor que va viure molts anys a Delft, que va influir molt sobre les idees, la

perspectiva i la tendència a plasmar temes de la vida qüotidiana.

Amb l´utilització del clarobscur, encara que més suau i gradual, s'aprecia un influència

clara del pintor italià Caravaggio (1573- 1610), si be, aquesta es va manifestar de

manera indirecta, a través de les generacions anteriors de pintors holandesos que

admiraven a aquest pintor.

En la meva opinió, va ser un pintor prou admirat, menys abans però molt més

després i que per tant, mereix el prestigi que al llarg de la història ha anat conseguint.

25

VI-Bibliografia

Llibres

Art barroc:

MEDINA P. “Història de l´Art, Batxillerat” Editorial Columna.1999 Barcelona.

PENDÁS, M.; TRIADÓ, J.R.; TRIADÓ, X. “Historia del Arte”. Editorial Vicens Vives, 1980

Barcelona

MORALES MARÍN J.LUIS “Historia universal del Arte: El barroco” Ed. Espasa Calape. Tom VII,

pàg. 86- Madrid1996

Biografia i obres:

“Grandes obras maestras del arte, Vermeer”. Ediciones del Prado-Quadrivio 2000 Madrid

SHNEIDER. R. “Vermeer, La obra completa”. Editorial Tachen 2000, Köln, Colonia

UNGARETTI. G.; BIANCONI P. “ “La obra pictórica completa de Vermeer”. Rizzoli Editores1973

Milán

ULRICH ASSEMISSEN H. “VERMEER. L´Atelier du Peintre”Collection “UN sur UN” Ed. Adam

Biro, Paris1988

TAYLOR M. “La mentira de Vermeer: el artista, el coleccionista y una joven que posa como musa

la Clío” Ed. Vaso Roto Madrid 2012

Soport digital

Vermeer, disc òptic. Colecciones: Genios de la pintura. Madrid: Producciones JRB 2004

Fonts

www.artehistoria.com

www.slideshare.net/canfora/pintura-barroca-flandes-holanda

www.filmaffinity.com

www.slideshare.net/mcarmearanda/10vermeer-de-delft-allegoria-de-la-pintura

www. arduodiario.blogspot.com.es/2013/08/vermeer-y-la-musica.html

www.lletra.uoc.edu

Font dels marcs dels quadres:

http://zoomgraf.blogspot.com.es/2012/03/marcos-png-fondo-transparenteframesmarc.html