Marieta Ganduleta Teatro...Obra%adaptada%del%conte%Marieta%Ganduleta%%%%%6% III%...

ADAPTACIÓ PER A TEATRE

Obra adaptada del conte Marieta Ganduleta 2

POSADA EN ESCENA: Aquesta adaptació del conte està pensada per a xiquetes i xiquets de primer cicle de primària per la qual cosa, no hi ha diàlegs complicats i suporta principalment el gros de la història el paper del narrador/a. S’ha pensat el narrador com un personatge més de l’obra que té la capacitat d’interactuar amb el públic i amb els diferents personatges del conte. L'adaptació vol recuperar la manera tradicional d'explicar contes, on un narrador suporta el pes de la història acurtant les distàncies entre l'escenari i l'espectador. Es vol recuperar un estil d'explicar contes més proper amb un to de veu càlid, etc. El conte està desenvolupat en tres blocs (Marieta a casa/escola, Marieta en el bosc i Marieta la seua biblioteca) sent el segon d'ells el moment central de l’obra. La proposta està adaptada tenint en compte les condicions amb les quals viu l'escola d'avui en dia: xicotets escenaris, sense grans possibilitats d'il·∙luminació i amb escassos recursos de so. La creació dels decorats i el vestuari ha de ser part de l'imaginari de l'obra per part dels xiquets i les xiquetes. DISPOSICIÓ DE L’ESCENARI:

ESPAI DE REPRESENTACIÓ PRINCIPAL

ESPAI DE REPRESENTACIÓ SECUNDARI

DECORAT

ESCENARI

TELÓ


PERSONATGES PRINCIPALS (parlen a l’obra)

Marieta Mare de Marieta Empar Escarabat Cigronet Quarantamaula (podria ser qui faça de mare) Queixalets Rabosa (podria ser qui faça d’Empar) Savi

ALTRES PERSONATGES

Momus Abella, Murgulina i Girgolaina Dimoni fumador Frare Flairon Gambosins (molts diferents) Mumerota Bruixa Marruixa Gegant Savis Mig pollastre Cavall de foc Drac de set caps Xiquetes i xiquets de l’escola


I

Marieta Ganduleta Escenografia: Espai de representació principal per al narrador i secundari per a la resta. L’espai secundari estarà segmentat en dues parts. Per una banda una habitació amb el llit de Marieta i una tauleta de nit i d’altra una cuina on està la mare de Marieta preparant el desdejuni amb una taula i dues cadires. La cançó es balla i canta a l’escenari principal. Quan comença la cançó es canvia l’escenari. Escena: El narrador a l’escenari principal a un costat explicant l’escena. Marieta, a l’escenari secundari, estesa al llit. Comença a sonar el despertador. El narrador s’apropa i apaga el despertador.

Narrador/a: No hi havia res que Marieta odiara més en el món que el soroll punxegut del despertador. A ella, el que li venia de gust era quedar-‐se al llit!

Marieta remuga que no vol alçar-‐se, la mare la bonega i s’estira al llit, però sent l’olor de xocolata del desdejuni i s’alça.

Mare: Vinga, Marieta! Que es gelarà el desdejuni! Narrador/a: L’olor de llet calenta amb xocolate li obria la gana i, com un moll, es llançava pel menjar. Però, ja a la taula, qualsevol cosa la convidava a allunyar-‐se de la realitat...

Ja a la cuina torna a quedar-‐se esbalaïda girant la cullereta del got de llet. Mare: Marieta! Desperta, que sucaràs el nas en el got de llet!

Cançó MARIETA GANDULETA Entre bastidors: Marieta es canvia de roba per a la següent escena.


II

Marieta no sap llegir Escenografia: Espai de representació principal per al narrador que pot eixir per on està el públic. Espai de representació secundari per a la resta de l’escena. Decorat d’escola. Taules i cadires amb xiquetes i xiquets a classe. Escena: Marieta, a l’escenari secundari, es queda esbalaïda mirant la finestra i fa pluges de colors amb els papers d’un llibre. La cançó es balla i canta a l’escenari principal. Quan comença la cançó es canvia l’escenari.

Narrador: Quan Marieta anava a l’escola, la cosa es complicava. Era coneguda pels tolls de bava enormes que deixava damunt de la taula. Es passava les hores mirant per la finestra. Lamentablement, no li agradava gens llegir. Havia de fer un esforç molt gran per a aconseguir ajuntar les lletres. Li semblava més divertit esgarrar els fulls dels llibres, i fer pluges de colors.

Empar: A veure xiquets, un moment que he de comentar-‐vos una coseta… Silenci, per favor… Enguany anem a fer una acampada a un lloc meravellós de la Serra de Mariola. Marieta: Doncs no sé què té d’especial una acampada. Empar: Marieta, tant com t’agrada imaginar coses, en l’acampada no t’avorriràs. La Mariola és una serra “tota a floretes”, plena d’herbes que fan molt bona olor, papallones, pardalets, uns pins i carrasques gegants, castells, coves fosques i impressionants... Narrador: Això la va convéncer un poc. Marieta va pensar que potser Empar fora un tipus d’aprenent de bruixa. Sempre trobava la forma de fer-‐la canviar d’opinió.

Cançó TOTS ELS MEUS MESTRES

Narrador: I aplegà el dia de l’acampada...


III

Acampada en la Serra de Mariola Escenografia: Espai de representació principal ple de floretes i herbes medicinals, pardalets, esquirols, ratolins… Entre bastidors: A l’espai secundari es prepara següent escena: el bosc. Espai principal. Marieta passeja al voltant d’unes floretes, herbes aromàtiques, etc. sense parlar massa, gaudint totes les coses meravelloses de la natura. Sona soroll de pardalets, aigua i cabretes. Badalla ja que es troba prou cansada. El narrador interactua amb el públic, manté una conversa amb ells.

Narrador: Conegueu tots la Serra de Mariola? És una demostració increïble de la natura! El primer dia, Marieta va descobrir l’olor del timó reial, la marialluïsa i la pebrella; els camins misteriosos al voltant de la Font del Baladre; el vol dels voltors al voltant del barranc del Cint; les aigües clares del Molí Mató...

Es fa fosc i no hi ha ningú a l’escenari. S’escolta la veu d’un gall cantar avisant del nou dia. Empar intenta despertar a Marieta, però Marieta no fa cas i torna a quedar-‐se adormida.

Narrador: Després de tanta excitació, l’endemà, li va costar barbaritats obrir els ulls. Empar: Marieta, alçat, ja estem desdejunant i encara estàs al llit. Marieta: roncant Empar: Marieta encara estàs al llit? Vinga espavilat que no arribaràs. Marieta: ja vaig, ja vaig… torna a roncar Empar: Marieta per l’amor de Déu… és la tercera vegada que et cride, l’autobús no espera. Si no t’alces ens n’anirem i et perdràs les Caves d’Agres que són ben boniques…

Narrador: Marieta, després d’una llarga estona, es va alçar, però ja no hi havia ningú a l’habitació. Quan finalment va baixar, l’havien deixat amb el personal de l’alberg.

Marieta entra a l’escenari, mira a tots els costats i no troba ningú. Seu al graó que hi ha al mig de l’escenari per baixar al públic i amb molta curiositat mira alguna cosa que es mou.

Narrador: Marieta aprofità i va fer el que més li agradava: embadalir-‐se amb el que els seus ulls tenien davant. De sobte, alguna cosa es va moure a prop dels peus. Marieta: Miiira quina coseta més guapeta… Narrador: Era negre i xicotet, un insecte segurament... Es tractava d’un escarabat piloter, una bestiola que es diu així perquè sempre va arrossegant una enorme bola...


de caca. Marieta: Ieee què fas? On vas tan de pressa? Espera… espera que no et veig bé!! Marieta: No sabia que els escarabats pogueren córrer tan de pressa.

Marieta comença a córrer pel públic buscant l’escarabat i preguntat al públic si l’han vist així com demanant ajuda per trobar-‐lo. Comença la cançó i continua buscant l’escarabat. Entra i ix de l’escenari unes quantes vegades mentre es canta i balla la cançó.

Cançó RODA LA BOLA


IV

El bosc dels contes Escenografia: A l’espai de representació secundari apareixen diferents arbres molt vistosos i amb lletres penjades a ells. A partir d’ací i fins a l’escena final no hi ha canvi de decorat. Marieta ha eixit de l’escenari i s’escolta un colp ben fort i sord que va seguit d’un crit de Marieta queixant-‐se de dolor.

Narrador: Mare meua, heu escoltat això!!! (narrador trau el cap entre bastidor i fa cara d’ impressió) Marieta, com que anava mirant a terra, no s’ha adonat que hi havia un arbre al mig del camí. S’ha pegat un colp (que per cert, s’ha escoltat a tota la comarca) i ha caigut de tos.

Quan apareix a l’escenari Marieta no sap ben bé on es troba... està un poc marejada encara pel colp. El narrador s’apropa a Marieta i li ventalla a veure si això la fa sentir millor. Però molt prompte l’espectacle la trau d’aquest estat. Es para i es queda una estona mirant al voltant, absorta i hipnotitzada, com li sol passar. L’escarabat es troba davant d’ella, mirant-‐la amb cara d’enfadat.

Marieta: Perdona. T’he espantat abans? Escarabat: Doncs sí! I qui ets tu i per què anaves corrent darrere de mi? Marieta: Sóc Marieta. I a soles volia saber com era un escarabat piloter. Escarabat: Doncs busca-‐ho en un llibre! Marieta: És que... no m’agrada llegir... (diu amb un poc de vergonya) Escarabat: Que no t’agrada llegir!?... Doncs, si no vols pols, no vages a l’era. (diu l’escarabat burlant-‐se) Marieta: A què et refereixes? Escarabat: Que no t’hi has fixat? Aquest bosc és el Bosc dels Contes, perquè cada arbre que hi ha té un conte escrit en les fulles. Si aquest conte el llig molta gent, l’arbre creix alt i fort. Si la gent deixa de llegir un conte, l’arbre es fa dèbil i sequerut i acaba morint-‐se. Marieta: Sembla un lloc fantàstic. (amb cara d’al·∙lucinada) Me’l pots ensenyar? Escarabat: Ufff... Amb la feina que tinc? Ni parlar-‐ne. Avui no és un bon dia. He d’anar a arreplegar als meus amics rabosa i corb, per a una reunió molt important que tenim aquesta vesprada. Marieta: Puc acompanyar-‐te? No faré soroll... Escarabat: D’acord. Però no em faces perdre temps!

Al mateix temps que comenta el narrador la següent situació, Marieta i l’escarabat ixen de


l’escenari i tornen a entrar un parell de vegades, es paren davant dels arbres veient les fulles… Narrador: Marieta es va posar molt contenta. Mentre caminaven, l’escarabat li explicava alguns dels contes que donaven vida als arbres. Tot d’un plegat, li cridaren l’atenció uns arbres que semblaven arrencats de terra.

Narrador ix de l’escenari. Just quan ixen de l’escenari apareix el cigronet al costat d’un arbre. Marieta i escarabat entren molt a prop d’ell.

Escarabat: Ie, ie, ie, amb compte. No trepitges el Cigronet. I no t’hi apropes molt, que fa un poc de pudor.

Sense fer cas, Marieta s’apropa, i mirà amb curiositat Cigronet. Cigronet: Patim, patam, patum... Bon dia, escarabat! A aquesta amiga teua no la conec! És d’un conte nou? Escarabat: No, es diu Marieta i ha vingut a visitar-‐nos. Però té un problema, no sap llegir. Cigronet: Que no saps llegir? No et preocupes. Tot el que et proposes, ho pots aconseguir. T’ho diu Cigronet! Escarabat: Doncs podries proposar-‐te una bona dutxa (comença a anar-‐se'n) Marieta: I perquè fa tanta pudor? (xiuxiuejant) Escarabat: Quan llegiràs el conte, ho entendràs.

Cigronet ix de l’escenari. De trascantó, apareix per la part oposada la Quarantamaula, amb pas lent i veu misteriosa, fent molta por.

Quarantamaula: Escarabat, qui és la teua amiga? Escarabat: Es Marieta. (contesta amb prudència) Quarantamaula: Deixa’m endevinar... Tu ets una xiqueta queferosa. Marieta: No massa. Quarantamaula: Doncs aleshores que ets? Una torrapipes? (riu malèficament) Marieta: I tu?, quina criatura ets tu? (contesta amb veu desafiant) Quarantamaula: Jo sóc una fera ferotge que alimenta la por de xiquets i xiquetes.

Entra Queixalets a l’escenari. Marieta és mossegada en la cama i escolta al costat dels peus una veu de xiquet xicotet.

Queixalets: I Queixalets també! És meua! És meua! Les dues criatures comencen a barallar-‐se. L’escarabat tira del braç de la seua companya i continuant el seu camí. Ixen alguns gambosins i altres animalets de darrere dels arbres amb por.

Escarabat: Continuem! Continuem! Marieta: Quines eren aquestes criatures tan estranyes Escarabat? Escarabat: Els xicotets són uns gambosins xafarders, sempre estan vigilant el que passa al Bosc. Els altres, la Quarantamaula i el dimoni Queixalets. Quan llegiràs els contes, ho entendràs!


Marieta i escarabat ixen de l’escenari. S’escolta un soroll fort d’arbre trencat. Tornen a entrar caminant cap enrere espantats per la caiguda d’un arbre que no es veu. El narrador també s’espanta prou i s’abraça amb l’escarabat.

Marieta: Què ha passat? (amb cert esglai) Escarabat: Ha sigut el Monstre Esclafacontes. (amb veu fluixeta, xiuxiuejant) Marieta: Per això hem vist eixos arbres trencats pel camí? Escarabat: Sí. No sabem què li ocorre, però sembla molt nerviós i cada vegada esbardella més i més arbres. I posa en perill la sostenibilitat del bosc.

Cançó EL MONSTRE ESCLAFACONTES


V

El problema del bosc

Marieta: Però eixe monstre pot ser un problema per al bosc… què penseu fer? Escarabat: Encara no ho sabem. Justament hui tenim assemblea per a decidir-‐ho. Marieta: Assemblea? Escarabat: Sí. El Bosc dels Contes és una comunitat democràtica de participació directa. Marieta: No entenc res. (posa cara de no rascar-‐ne ni una) Escarabat: Això vol dir que tots els habitants del bosc tenen possibilitat de proposar solucions i votar per a triar la millor proposta per a totes i tots. Marieta: I perquè no decideix el rei? Escarabat: Redéu, Marieta, sembles del Plistocé. Cada persona ha de prendre decisions per si mateixa! Ací, els reis, prínceps o princeses, tots han renunciat al seu títol nobiliari. Això sí, tenim un grup de savis, que són els que ens ajuden amb les assemblees.

Escolten com algú els crida. Es Rabosa, que apareix en l’escenari.

Rabosa: Ieeee, escarabat! Estàvem buscant-‐te! Escarabat: Són rabosa i corb (dirigint-‐se a Marieta)... Anàvem per vosaltres (dirigint-‐se a Rabosa) Rabosa: Els savis ja estan a punt de començar. Hem de córrer si no volem perdre’ns l’assemblea. Ja està venint la gent…

Comença a pujar a l’escenari personatges per a l’assemblea. Ixen del públic, de darrere dels arbres d’entre bastidors, etc.

Marieta: Aquests són els teus amics? Escarabat: Sí. Però al corb no li parles molt, que no li agrada obrir el bec. Marieta: Per què? Escarabat: Quan llegiràs el conte, ho entendràs.

Els personatges fan un gran cercle a l’escenari. El narrador va passant al costat d’ells per a presentar-‐los, mentre ells estan parlant i conversant en veu fluixa

Narrador: Van arribar a un enorme clar en el bosc. L’espectacle era increïble. Alguns personatges eren coneguts per Marieta pels contes que li contava sa mare. Narrador: El Mig Pollastre i la seua moneda, les germanes Abella, Girgolaina i Murgulina, el Mamus, el cavall de foc, la Mumerota de Benimarfull, el dimoni fumador, el frare Flairon, la bruixa Marruixa... (moment d'interacció amb el públic, parlant dels contes i dels personatges, i per veure si algú coneix a cap personatge o criatura de llegenda de la Serra de Mariola o autòctona de la seua terra)

Un dels savis es col·∙loca al mig del clar


Narrador: L’individu del mostatxo és un savi d’un dels contes… Solen saber moltes coses… Són els que més lligen i més curiositat tenen del bosc. Segur que a Marieta li recorda a Empar. Ella sempre té resposta a les seues preguntes...

Cançó TOT EL QUE VULL SABER


VI

La importància de saber

Savi: Com sabeu, el Bosc dels Contes es troba en perill. No creixen arbres nous perquè els humans escriuen pocs contes nous. A més, els que tenim no es fan forts, ja que cada vegada es llig menys. A tot això, cal afegir-‐hi que el monstre cada vegada trenca més arbres, cosa que fa perillar la nostra existència. Necessitem trobar una solució entre totes i tots. Narrador: El que ha alçat el braç el conec jo… és un poquet poregós. Personatge A: Nosaltres pensem que el monstre és massa fort, i que mai podrem solucionar aquest problema. L’única cosa que se’ns ocorre és abandonar la nostra casa, fugir, trobar un altre lloc on viure en pau. Personatge B: A mi no em sembla molt bona opció. La Mariola és el bosc on hem viscut durant tota la vida i me l’estime de tot cor. De monstres n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà en tots els boscs. Evitar els problemes no crec que siga la millor solució. Personatge C: (pot ser Quarantamaula) El que hem de fer és organitzar-‐nos i lluitar amb violència contra el monstre. Hem d’acabar amb ell!!... Savi 2: Us recordem que en el Bosc dels Contes hi ha una llei que prohibeix fer mal a cap ésser viu.

Marieta, està impressionada per la gran quantitat de coses que saben els savis i la forma en què transcorre l’assemblea. Finalment alça el braç. Tots la miren amb curiositat i es pregunten qui serà. El savi li dóna la paraula.

Marieta: Hola. Sóc Marieta, soles estic de visita amb el meu amic l’escarabat. Tinc un dubte… El monstre sempre ha existit? Savi: Clar Marieta: I sabeu per què trenca els contes?

Però ningú sap respondre la pregunta, ni tan sols els savis. Marieta: amb certa vergonya, confessa Jo… també trenque els contes… de vegades… I ho faig perquè no sé què hi ha escrit en ells. Marieta: Potser el problema del monstre està en el fet que no sap llegar, com jo…

El barbull augmenta, hi ha més soroll a l’assemblea. Tots es miren sense saber què respondre.


Savi: Bona reflexió. Què en penseu, companys? Narrador: I va començar un debat que es prolongà fins molt tard. Marieta estava meravellada per la quantitat d’idees que anaven eixint a l’assemblea. Narrador: A poc a poc, començà a fer-‐se de nit. (pot eixir una lluna de dalt l’escenari i baixar un poc la llum) Marieta (a l’escarabat): Em deuen estar buscant! Ja hauran tornat de l’excursió i Empar estarà preocupada per mi! He d’anar-‐me’n a l’alberg o no trobaré el camí de tornada. Gràcies per tot, amic. Ha sigut un dia inoblidable. Marieta (a tots els personatges): Adéu a totes i tots! Ha sigut un dia increïble. Però per favor, no em deixeu sense conéixer què passa finalment amb el Monstre Esclafacontes. Envieu-‐me una carta!! O un whatsapp!!

Marieta ix de l’escenari corrent. S’escola la veu d’Empar cridant-‐la. S’apaguen els llums i soles queda a l’escenari el narrador.

Narrador: Des que tornà a casa, Marieta va plantejar-‐se un objectiu: llegir i ajudar al Bosc dels Contes. El primer conte que passà per les seues mans va ser “Cigronet”. Ajuntava les lletres amb emoció pensant que a cada pàgina aquell xicotet arbre desplegava noves fulles, enfortint-‐lo. A mesura que passaven els dies, la seua habilitat millorava i li permetia conéixer millor a Quarantamaula, el Queixalets, la rabosa i el corb... (el narrador sospira amb admiració) Els contes, quina meravella…

Cançó CONTES, CONTES, CONTES


VII

Marieta escriptora

Escenografia: Espai de representació secundari apareix una enorme prestatgeria amb milers de llibres. Una xica més major (sense poder veure la seua cara que està tapada per un llibre que està llegint)

Narrador: Un temps després, Marieta va escriure el seu primer conte. S’anomenava “Marieta Ganduleta” i és justament el conte que us estem contant. Marieta va dedicar la seua vida als llibres. Va acabar convertint-‐se en una reconeguda escriptora. N’era ben conscient que no sols el Bosc dels Contes era qui creixia, ella no haguera sigut la mateixa sinó fora pels llibres. Narrador: Un dia, vaig visitar Marieta, perquè m’ensenyara el seu últim conte. Em va portar a l’enorme biblioteca que posseïa, on tenia centenars de llibres. Li vaig preguntar quin era el seu favorit i m’ensenyà un de molt vell fet amb fulles d’arbre, que es titulava “El Monstre que va deixar de ser monstre quan va aprendre a llegir”, escrit pels Savis del Bosc. Narrador: Catacrac catacric conte contat conte finit.

Cançó LA VIDA ÉS UNA ALEGRIA


NOTES:

Marieta Ganduleta Teatro...Obra%adaptada%del%conte%Marieta%Ganduleta%%%%%6% III%...

Documents

Transcript of Marieta Ganduleta Teatro...Obra%adaptada%del%conte%Marieta%Ganduleta%%%%%6% III%...