1.

• KARL MARX (1818-1883)

• Els filsofs tan sols han interpretat el mn de diferents formes; ara la qesti s canviar-lo.

2.

Biografia: joventut

Marx neix a Trveris (Alemanya) en el si duna famlia jueva convertida al protestantisme per evitar-se problemes.

3. Va comenar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn per els va abandonar per estudiar Filosofia a la U. de Berln. 4. Es va casar amb una jove aristcrata i varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels. 5. Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista La gaseta renana articles sobre la realitat social. 6. A causa de la crtica de la revista a la societat i la poltica va ser censurada i Marx es va exiliar a Pars. 7.

Biografia: exili a Pars

A Pars funda una revista i segueix la seva crtica social, per la que ser tamb tancada pel govern.

8. Coneix el que ser el seu mxim collaborador i amic: Friedrich Engels 9. Escriu elsManuscrits econmico-filosfics. 10. s tamb expulsat de Frana i sexilia a Bruselles. 11.

Biografia: exili a Brusselles

Funda la Lliga dels comunistes .

12. Es declara aptrida, ateu i revolucionari . 13. El 1848, escriu juntament amb Engels el famsManifest Comunista . 14. Es trasllada a Colnia i funda una nova revista que s novament censurada i prohibida pel govern. 15. Sexilia a Londres. 16.

Biografia: exili a Londres

A Londres la famlia Marx viu amb pocs recursos econmics, essent ajudats contnuament per Engels.

17. Marx escriu la seva obra magnaEl Capital 18. Funda i organitza la Primera Internacional (Associaci Internacional de Treballadors) 19. Soposa a les tesis dels anarquistes. 20. Els darrers anys de vida, es retira de lacci social i es dedica exclusivament a pensar i escriure. 21. Mor a Londres el 1883 i segueix enterrat all. 22.

Obres ms rellevants

Manuscrits econmico-filosfics/ Manuscrits de Pars(escrits el 1844, publicats el 1932)

23. Tesis sobre Feuerbach(1845) 24. La ideologia alemanya(1846) 25. Misria de la filosofia(1847) 26. Manifest comunista(1848) 27. El capital(Primer llibre 1867) (Engels, llibres 2 i 3 1885 i 1894) 28.

El projecte filosfic de Marx

Les fonts del pensament marxista:

• Hegel i els Hegelians desquerra

29. Leconomia poltica anglesa ,

30. El socialisme utpic

La filosofia t una finalitat prctica: transformar el mn.

31.

Lsser hum i lalienaci ElsManuscrits econmico-filosfics de 1844

CONCEPTES: treball, propietat privada,forces productives: fora del treball i mitjans de producciproducte,mercaderia ,capital ,alienaci .

32. Partim dun fet econmico-social: hi ha treballadors i propietaris 33. Marx intenta explicar les raons daquesta situaci: noms aix podrem donar una soluci correcta. 34. Situaci paradoxal: el treballador esdev ms pobre quan ms produeix. 35.

Lalienaci

El treballador estALIENATrespecte: (4 tipus dalienaci)

• del treballador assalariat respecte del seuproducte : aquest objecte li s estrany, ali al treballador. Aquest no es realitza produint aquest objecte. ( Alienaci de la cosa )

36. delacte de la producci , del treball mateix: treballa forati treballa per a un altre, el temps del treball no s seu, noms es sent lliure en les seves funcions animals de menjar, beure i procrear. ( Alienaci de si mateix ) [b s causa de a]

37. de lavida de lespcie , de la naturalesa: el treballador alienat no se sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix noms com un mitj de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva existncia. No s conscient que s un sser de lespcie humana, preocupat noms per la seva existncia individual. 38. delsaltres homes : aquests esdevenen uns estranys, entre si noms tenen relacions comercials, no prpiament humanes. 39.

La propietat privada

El treball alienat s la causa de la propietat privada, no a linrevs com pensava lanarquista Proudhon. Aix, a aquesta etapa del pensament de Marx, la societat comunista no es caracteritzar per eliminar dentrada la propietat privada, sin per intentar eliminar lalienaci del treball.

40. Ms endavant, alManifest Comunista , Marx defensar labolici dels mitjans de producci privats, la supressi del capital en mans privades -que hauran de passar a mans de lEstat-, per seguir defensant els bns privats a nivell personal, com a fruit del seu treball o activitat.

Treball alienat

causa

Propietat privada

41.

Mesures delManifest Comunista

Expropiaci de la propietat de la terra i aplicaci de les seves rendes a les despeses de l'estat.

42. Impostos fortament progressius. 43. Abolici del dret d'herncia. 44. Confiscaci de la propietat de tots els emigrats i sediciosos. 45. Centralitzaci del crdit en mans de l'estat a travs d'un banc nacional amb capital de l'estat i amb monopoli exclusiu. 46. Centralitzaci dels mitjans de transport en mans de l'estat. 47. Augment de les fbriques nacionals, dels instruments de producci, artigament i millora de les terres segons un pla com. 48. Idntica obligaci de treball per a tots. Creaci d'exrcits industrials, especialment per a la agricultura. 49. Unificaci de l'exercici de l'agricultura i la indstria, mesures aptes per a l'eliminaci progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp. 50. Educaci pblica i gratuta de tots els infants.Prohibici del treball dels infants a les fbriques, en la seva forma actual.Unificaci de l'educaci amb la producci material, etc. 51.

El materialisme dialctic

La filosofia de Marx s una filosofia materialista en oposici a lidealisme de Hegel. Aquest pensava que la idea era el motor de la histria. Marx, al contrari, pensa que aquest motor s leconomia, all material: la base de tota societat s la manera de procurar-se el seu sustent material, s a dir, les relacions de producci. Les forces que influeixen en la configuraci de les diferents societats sn, per tant, les materials. La forma en qu aix succeeix s dialctica. (Veure text segent)

Marx inverteix a Hegel , vinyetade D. Palmer ( Looking at Philosophy , 1988). A laIdeologia alemanya,Marx defineix les relacions entre la seva interpretaci materialista de la histria i lidealista de Hegel en termes d inversi . Hegel, encara que va situar correctament la dialctica com el procs del desenvolupament histric, va invertir incorrectament els termes, considerant lesperit absolut el motor de lesdevenir histric, enlloc de les relacions de producci econmica.

52.

Discurs dEngels davant la tomba de Marx

Aix com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgnica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la histria humana: el fet, tan senzill, per ocult sota la malesa ideolgica, que lhome necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer poltica, cincia, art, religi, etc.; que, per tant, la producci dels mitjans de vida immediats, materials i, en conseqncia, la corresponent fase econmica de desenvolupament dun poble o duna poca s la base a partir de la qual shan desenvolupat les institucions poltiques, les concepcions jurdiques, les idees artstiques i, fins i tot, les idees religioses dels homes, i en relaci a la qual shan dexplicar, i no a linrevs, com fins ara shavia estat fent. Per no va ser aix nomes. Marx va descobrir tamb la llei especfica que mou lactual modo de producci capitalista i la societat burgesa creada per ell. El descobriment de la plusvlua va iluminar de sobte aquests problemes, mentre que totes les investigacions anteriors, tant les dels economistes burgesos com les dels crtics socialistes, havian vagabundejat entre tenebres. (Llegir text complet en castell)

53.

El materialisme histric

Les condicions materials de la societat, s a dir, l estructura econmica determina i condicionalasuperestructura.

54. Perestructura econmicasentn tots els elements que intervenen en el substent material de la societat, all necessari perproduirlaliment, el vestit, lhabitatge, etc. Aquesta estructura est constituda per lesrelacions de producci , que sn les relacions que sestableixen entre els ssers humans dacord amb la seva situaci respecte de lesforces de producci . En el sistema capitalista, la burgesia disposa delsmitjans de producci , i el treballador tan sols t lafora del treball . Lesforces productivessn elsmitjans de produccims lafora del treball . 55. Persuperestructurasentn el conjunt de les formes de conscincia o ideologies duna societat o una poca: la poltica, el dret, la cincia, lart, la religi , etc.

Estructura e.

determina

Superestructura

La histria, per tant, no est conduda per la ra o lesperit, com pensava Hegel, sin pel desenvolupament de les forces de producci. Si canviam aquestes, aleshores canviar la histria.

56.

El capital : la plusvlua

En el sistema deproducci pre-capitalistael productor ven les seves mercaderies i obt diners amb el qual compra el que necessita. S'expressa amb la frmula: M - D - M.

57. En el sistema deproducci capitalistael model canvia. Amb uns determinats diners es produeix una mercaderia que permet obtenir una quantitat de diners superior a la inicial. Aquest model s'expressa amb la frmula: D - M - D', considerant que D'>D. En la diferncia entre D' i D s concretaria laplusvluacomercial. D'on prov aquest increment de diners, aquest benefici? Segons Marx s la quantitat de riquesa creada per l'obrer i que no li es retornada en forma de salari. 58.

Text sobre la plusvlua

El procs D - M - D no deu, per tant, el seu contingut a cap diferncia qualitativa dels seus extrems, posat que ambds sn diner, sin nicament a la seva diferenciabilitat quantitativa. A la fi s'ha sostret a la circulaci ms diner del qu s'hi ha llenat. El cot comprat a 100 lliures esterlines es revn per 100 + 10, o sigui 110 lliures esterlines. Aix, doncs, la forma completa d'aquest procs s D - M - D', on D' = D + DD. Aquest increment o excedent sobre el valor primitiu l'anomeno plusvlua ( surplus value ). Per tant, el valor bestret primerament no sols es mant en circulaci, sin que hi canvia la seva quantitat de valor, cobra una plusvlua o es valoritza. I aquest moviment el transforma en capital.Marx El Capital

59.

Socialisme i comunisme

Per canviar la situaci histrica caldr la instauraci del comunisme.

60. El comunisme pretendr labolici de la propietat privada per eliminar les diferncies de classe. Per arribar a aix, primer shaur dinstaurar unadictadura del proletariat(SOCIALISME) per, quan tot estigui llest, eliminar fins i tot lEstat (COMUNISME). 61. Seguint el mtode dialctic, la societat capitalista-burgesa i la propietat privada (afirmaci) seran substitudes per la dictadura del proletariat, lEstat proletari (negaci), per acabar en la fase comunista, on lEstat ser abolit, els mitjans de producci seran una propietat collectiva i no existiran les diferncies de classe (negaci de la negaci o superaci)

CAPITALISME

SOCIALISME

COMUNISME

62.

Marx i la religi

Marx es va considerar a si mateix ateu.

63. A diferncia daltres filsofs no t inters en demostrar si Du existeix o no. 64. Parteix de lanlisi de la religi efectuat per Feuerbach i, a ligual que aquest, considera que la religi aliena a lhome. 65. La citaci ms coneguda s la religi s lopi del poble, s a dir, el poble oprimit no es rebella contra els seus opressors perqu est drogat per la religi. 66. Vegem el text complet extret deLa crtica de la filosofia del Dret de Hegel . 67.

Textos sobre la religi

Lhome fa la religi, la religi no fa pas lhome. En realitat, la religi s la conscincia de si mateix, o el sentiment de si mateix de lhome que encara no sha conquerit o que ja sha tornat a perdre. Per lhome no s un sser abstracte, al marge del mn. Lhome s el mn de lhome, lEstat, la societat. Aquest Estat, aquesta societat, produeixen la religi, una conscincia del mn capgirada, perqu ells sn un mn capgirat. La religi s la teoria general daquest mn, el seu compendi enciclopdic, la seva lgica en forma popular, el seupoint dhonneurespiritualista, el seu entusiasme, la seva sanci moral, el seu complement solemne, la seva ra general de consolaci i de justificaci. s la realitzaci fantstica de lessncia humana, perqu lessncia humana no posseeix una veritable realitat. La lluita contra la religi s, aix, indirectament la lluita contra aquest mn, laroma espiritual del qual s la religi.

68. La misria religiosa s, alhora, lexpressi de la misria real i una protesta contra aquesta misria. La religi s el sospir de la criatura aclaparada, el cor dun mn sense cor i lnima duna poca sense nima.s lopi del poble . 69. Labolici de la religi com a felicitat illusria del poble s una exigncia de la seva felicitat real. Lexigncia de renunciar a les illusions sobre la seva condici s lexigncia de renunciar a una condici que t necessitat dillusions. 70. ... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar lalienaci sota les seves formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crtica del cel es transforma aix en crtica de la terra, la crtica de la religi en crtica del dret i la crtica de la teologia en crtica de la poltica.