2.
3. Va comenar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn per els va abandonar per estudiar Filosofia a la U. de Berln. 4. Es va casar amb una jove aristcrata i varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels. 5. Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista La gaseta renana articles sobre la realitat social. 6. A causa de la crtica de la revista a la societat i la poltica va ser censurada i Marx es va exiliar a Pars. 7.
8. Coneix el que ser el seu mxim collaborador i amic: Friedrich Engels 9. Escriu elsManuscrits econmico-filosfics. 10. s tamb expulsat de Frana i sexilia a Bruselles. 11.
12. Es declara aptrida, ateu i revolucionari . 13. El 1848, escriu juntament amb Engels el famsManifest Comunista . 14. Es trasllada a Colnia i funda una nova revista que s novament censurada i prohibida pel govern. 15. Sexilia a Londres. 16.
17. Marx escriu la seva obra magnaEl Capital 18. Funda i organitza la Primera Internacional (Associaci Internacional de Treballadors) 19. Soposa a les tesis dels anarquistes. 20. Els darrers anys de vida, es retira de lacci social i es dedica exclusivament a pensar i escriure. 21. Mor a Londres el 1883 i segueix enterrat all. 22.
23. Tesis sobre Feuerbach(1845) 24. La ideologia alemanya(1846) 25. Misria de la filosofia(1847) 26. Manifest comunista(1848) 27. El capital(Primer llibre 1867) (Engels, llibres 2 i 3 1885 i 1894) 28.
30. El socialisme utpic
31.
32. Partim dun fet econmico-social: hi ha treballadors i propietaris 33. Marx intenta explicar les raons daquesta situaci: noms aix podrem donar una soluci correcta. 34. Situaci paradoxal: el treballador esdev ms pobre quan ms produeix. 35.
37. de lavida de lespcie , de la naturalesa: el treballador alienat no se sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix noms com un mitj de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva existncia. No s conscient que s un sser de lespcie humana, preocupat noms per la seva existncia individual. 38. delsaltres homes : aquests esdevenen uns estranys, entre si noms tenen relacions comercials, no prpiament humanes. 39.
40. Ms endavant, alManifest Comunista , Marx defensar labolici dels mitjans de producci privats, la supressi del capital en mans privades -que hauran de passar a mans de lEstat-, per seguir defensant els bns privats a nivell personal, com a fruit del seu treball o activitat.
41.
42. Impostos fortament progressius. 43. Abolici del dret d'herncia. 44. Confiscaci de la propietat de tots els emigrats i sediciosos. 45. Centralitzaci del crdit en mans de l'estat a travs d'un banc nacional amb capital de l'estat i amb monopoli exclusiu. 46. Centralitzaci dels mitjans de transport en mans de l'estat. 47. Augment de les fbriques nacionals, dels instruments de producci, artigament i millora de les terres segons un pla com. 48. Idntica obligaci de treball per a tots. Creaci d'exrcits industrials, especialment per a la agricultura. 49. Unificaci de l'exercici de l'agricultura i la indstria, mesures aptes per a l'eliminaci progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp. 50. Educaci pblica i gratuta de tots els infants.Prohibici del treball dels infants a les fbriques, en la seva forma actual.Unificaci de l'educaci amb la producci material, etc. 51.
52.
53.
54. Perestructura econmicasentn tots els elements que intervenen en el substent material de la societat, all necessari perproduirlaliment, el vestit, lhabitatge, etc. Aquesta estructura est constituda per lesrelacions de producci , que sn les relacions que sestableixen entre els ssers humans dacord amb la seva situaci respecte de lesforces de producci . En el sistema capitalista, la burgesia disposa delsmitjans de producci , i el treballador tan sols t lafora del treball . Lesforces productivessn elsmitjans de produccims lafora del treball . 55. Persuperestructurasentn el conjunt de les formes de conscincia o ideologies duna societat o una poca: la poltica, el dret, la cincia, lart, la religi , etc.
56.
57. En el sistema deproducci capitalistael model canvia. Amb uns determinats diners es produeix una mercaderia que permet obtenir una quantitat de diners superior a la inicial. Aquest model s'expressa amb la frmula: D - M - D', considerant que D'>D. En la diferncia entre D' i D s concretaria laplusvluacomercial. D'on prov aquest increment de diners, aquest benefici? Segons Marx s la quantitat de riquesa creada per l'obrer i que no li es retornada en forma de salari. 58.
59.
60. El comunisme pretendr labolici de la propietat privada per eliminar les diferncies de classe. Per arribar a aix, primer shaur dinstaurar unadictadura del proletariat(SOCIALISME) per, quan tot estigui llest, eliminar fins i tot lEstat (COMUNISME). 61. Seguint el mtode dialctic, la societat capitalista-burgesa i la propietat privada (afirmaci) seran substitudes per la dictadura del proletariat, lEstat proletari (negaci), per acabar en la fase comunista, on lEstat ser abolit, els mitjans de producci seran una propietat collectiva i no existiran les diferncies de classe (negaci de la negaci o superaci)
62.
63. A diferncia daltres filsofs no t inters en demostrar si Du existeix o no. 64. Parteix de lanlisi de la religi efectuat per Feuerbach i, a ligual que aquest, considera que la religi aliena a lhome. 65. La citaci ms coneguda s la religi s lopi del poble, s a dir, el poble oprimit no es rebella contra els seus opressors perqu est drogat per la religi. 66. Vegem el text complet extret deLa crtica de la filosofia del Dret de Hegel . 67.
68. La misria religiosa s, alhora, lexpressi de la misria real i una protesta contra aquesta misria. La religi s el sospir de la criatura aclaparada, el cor dun mn sense cor i lnima duna poca sense nima.s lopi del poble . 69. Labolici de la religi com a felicitat illusria del poble s una exigncia de la seva felicitat real. Lexigncia de renunciar a les illusions sobre la seva condici s lexigncia de renunciar a una condici que t necessitat dillusions. 70. ... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar lalienaci sota les seves formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crtica del cel es transforma aix en crtica de la terra, la crtica de la religi en crtica del dret i la crtica de la teologia en crtica de la poltica.