Unitat didàctica 3r d’ESO Olga Espada

Material pels alumnes

2014-2015

MATERIAL DELS

ALUMNES: L’ESPORT

2

Què farem?

Crear un model d’os a partir d’argila.

Proposar un camp de colònies esportiu.

Valorar la importància de l’esport com a sistema per estar saludables.

Conèixer el tractament de les lesions més freqüents.

Conèixer com és el nostre sistema esquelètic i muscular.

Expressar de manera oral cada cas, en forma de debat.

Treballar cooperativament en grup per resoldre els exercicis d’un cas.

Adquirir més coneixements sobre sistema esquelètic i muscular i quin tractament

tenen cadascuna de les lesions.

Valorar la importància de l’esport en la nostra vida quotidiana.

Consultar els recursos d’informació online, guies i llibres.

Valorar diferències significatives en el creixement i desenvolupament entre noies

i nois.

Interpretar dades i gràfics.

Conèixer els hàbits posturals que hem de tenir per evitar lesions.

Conèixer com és un múscul i un os al seu interior.

3

QUÈ AVALUAREM?

Models d’os (10%) Models elaborats per parelles

Qüestionari

Treball Camp Esportiu (10%) Elaboració de la fitxa tècnica (66%)

Lesions esportives

Treball pràctic 1: Mesures

(10%)

Respostes de les qüestions

relacionades (50%)

Informe de pràctiques (50%)

Hàbits posturals Realització de les activitats

Activitats pots créixer més? (Deures)

Activitats Lesions i tractament

(10%)

Treball pràctic 2: Els Ossos i

músculs (10%)

Resolució de les qüestions

Elaboració d’un informe de

pràctiques

Actitud 10% Idees prèvies

Treball en grup sessions 1,2,3

Participació dels debats generals

Síntesi final

Examen final: 40% de la nota

4

ESTRUCTURA DE LA UNITAT DIDÀCTICA

SESSIÓ 1

Treball pràctic: Construcció d’un esquelet SESSIÓ 2

Síntesi de la construcció dels models SESSIÓ 3

Mostra d’un model real Australopithecus afarensis Campaments esportius SESSIÓ 4

Debat grupal dels resultats Síntesis sistema locomotor i pensar preguntes d'examen

SESSIÓ 5

Lesions freqüents que podem patir als campaments. Tractaments

SESSIÓ 6

Anàlisi d’una lesió esportiva

Lesions esportives, diagnòstic per la imatge.

SESSIÓ 7

Treball pràctic: mesurem-nos, anomenant (2-3) ossos importants i músculs segons àrea d’observació

Lesions òssies i musculars: tractaments. SESSIÓ 8

Analitzem els resultats obtinguts a partir de l’Excel, determinem diferències entre homes i dones. Repàs continguts generals treballats. Deures: exercicis Dimorfisme sexual. SESSIÓ 9

Hàbits posturals i síntesi. SESSIÓ 10

Treball pràctic: De què estan composats els ossos? SESSIÓ 11

Sessió síntesis de la unitat. SESSIÓ 12

Examen final de la unitat.

5

QUE HEM DE SABER?

Hem de saber que els aparells que intervenen en la funció de relació i

coordinació són: el sistema nerviós, l’aparell locomotor, el sistema endocrí, i els

receptors sensorials, entre els quals hi ha els òrgans dels sentits.

Els sistemes i els aparells de la funció de relació i coordinació Habitualment es considera que els aparells i els sistemes implicats en l’execució

de la funció de relació són l’aparell locomotor, el sistema nerviós i el sistema

endocrí. En realitat d’una manera o d’un altra, tots els nostres sistemes

intervenen en els processos de la relació.

ELS APARELLS QUE INTERVENEN EN LA RELACIÓ I LA

COORDINACIÓ

Aparell o

sistema

Processos que duu a terme

Receptors. Òrgans

diversos repartits per

tot el cos.

No formen un sistema, ja que son òrgans aïllats que estan en

contacte íntim amb el sistema nerviós al qual transmeten les

informacions que obtenen.

Sistema nerviós:

Format per l’encèfal,

la medul·la i els

nervis.

Coordinen les funcions de l’organisme. Interpreten les

informacions que arriben dels receptors, elaboren una

resposta i la comuniquen als òrgans efectors perquè

l’executin.

Sistema endocrí:

Format per les

glàndules endocrines.

Elaboren substancies o hormones que produeixen efectes

concrets en òrgans diversos. Aquest tipus de coordinació és

més lent i progressiu que la que duu a terme el sistema

nerviós.

Locomotor.

Format per l’esquelet i

la musculatura.

Aquell aparell s’encarrega d’emetre les respostes que

impliquen moviment o desplaçament. La musculatura és la

part activa de la resposta; el moviment es produeix per mitjà

d’una contracció muscular.

6

MAPA CONCEPTUAL: RELACIONEM IDEES!

7

Nois! Primer de tot hem de conèixer quins ossos tenim al nostre cos i per això es

importantíssim que el dominem i coneguem a la perfecció.

Si l’hem de conèixer bé? Perquè no construir-lo nosaltres mateixos!

Activitat de construcció, on haurem de construir un model d’os amb argila i identificar on

es localitza en l’esquelet.

L’objectiu de la primera sessió la dediquem a la construcció de diferents models en

parelles. Prèviament s’explicaran conceptes generals com, definició del sistema

locomotor

A la segona sessió es farà síntesi dels ossos treballats i resolució d’una sèrie de

qüestions relacionades amb quins ossos han construït, amb quin os fa una articulació,

quina funció té i quin tipus d’os és.

Sessions1 i 2: Construim el nostre Esquelet

8

SESSIÓ 1: Construcció de models d’os

Primer de tot heu de saber que els models representen alguna cosa, objecte que simula la realitat, però no es en si la realitat mateixa. En aquest cas anem a construir models d’ossos humans per conèixer la seva estructura, forma, funció i unió.

QUÈ VOLEM FER? Construirem models de diferents ossos del nostre cos. Models de:

Crani: 3 cranis, 6 alumnes Braç: húmer, cúbit, radi esquerres, 4 alumnes Cama: fèmur, tíbia i peroné, maluc esquerre (pelvis), 6 alumnes Columna vertebral: vèrtebres toràciques i costelles (cervicals o toràciques

o lumbars), 4 alumnes

QUÈ APRENDREM? Conèixer quina forma tenen

Conèixer quina funció tenen

Com són els ossos de les vísceres.

Com són els ossos responsables del desplaçament.

Quins ossos formen articulacions fixes, mòbils i semimòbils.

QUÈ FAREM SERVIR? Materials

Argila

Figures de porexpan

Diaris

Silicona líquida

Retoladors

Cartolines

Plànols en 2D i vídeos de com realitzar els models.

QUINS PASSOS HEM DE SEGUIR?

Interpretar plànols en 2D i aplicar-ho en 3D,

Mirar vídeos per la construcció dels ossos,

Agafar un tros d’argila per la construcció,

Tenir en compte quins són els ossos que constitueixen cadascuna de les parts. Elaboreu els ossos tenint en compte com integrar-los entre ells.

Indicar les parts de cada os.

QÜESTIONARI SESSIÓ 1 Els ossos que esteu modelant són ossos llargs, curts o plans?

Els ossos que esteu modelant tenen funció axial o apendicular?

Quina funció exerceixen al cos humà?

Formen part d’articulació? En cas afirmatiu, quin tipus? Fixe, mòbil o semimòbil? Un exemple d’articulació fixe: ossos del crani, sacre; exemple d’os semimóbil les vèrtebres, exemple de articulació mòbil ossos de les mans.

9

QUINS SÓN ELS OSSOS DE L’ESQUELET HUMÀ?

TIPUS D’OS 1. Óssos llargs: La seva llargada és més important que el gruix o l'amplada.

Són els que constitueixen les extremitats. Són óssos llargs, entre d'altres el fèmur, la tíbia, el peroné, l'húmer, el radi, el cúbit, ...

2. Ossos curts: La seva llargada és pràcticament igual que l'amplada i el gruix, generalment són força petits. Predominen a les zones de les articulacions. Són óssos curts, entre d'altres els carps. els tars, les vèrtebres, ...

3. Óssos plans: La llargada i l'amplada són gairebé iguals, però el gruix és més petit. Són óssos plans, entre d'altres l'omòplat. els parietals, l'occipital, el frontal, ...

QUINES SÓN LES FUNCIONS DE L’ESQUELET?

10

El sistema ossi humà consta d'óssos i articulacions i fa diferents funcions:

Protecció

Sosteniment

Moviment

Emmagatzematge

Regulació hormonal

La funció protectora consisteix en protegir els òrgans interns més importants de les accions exteriors, com per exemple el crani, que protegeix el cervell, les costelles que protegeixen el cor i els pulmons, o les vèrtebres de la columna que protegeixen la medul·la espinal.

La funció de sosteniment consisteix en donar estabilitat als òrgans interns i en mantenir el cos en l'espai. Aquests també donaran suport als músculs, permetent que aquests no perdin la seva estructura.

La funció de moviment consisteix en permetre els diferents moviments que poden per les diferents parts del cos.

Emmagatzematge: Els ossos poden emmagatzemar calci, i estan involucrats en el metabolisme del calci, mentre que la medul·la òssia pot emmagatzemar ferro en forma de ferritina, i està involucrada en el metabolisme humà del ferro.

Regulació hormonal: Les cèl·lules òssies alliberen una hormona, que contribueix a la regulació del sucre en sang (glucosa) i del greix.

CLASSIFICACIÓ:

L’esquelet axial (blau)

L’esquelet axial esta composat per 80 ossos aproximadament, representa el sustent del pes de tot el cos, a més de protegir els òrgans interns, com el cor, els pulmons, el cervell...etc. L’esquelet axial està format per: crani, columna vertebral, costelles i l’estèrnum.

Ossos de la columna vertebral (26 ossos) dividits en 7 vertebres cervicals(coll), 12 toràciques, 5 lumbars, 1 sacre (format per la fusió de 5 vertebres i còccix (format per la fusió de 4 vèrtebres).

Cap amb 29 ossos, dividit en crani amb 8 ossos; cara amb 14 ossos, oïda amb 8 i el hioides que es un os localitzat a la gola que no esta articulada.

Tòrax amb 25 ossos dividit en 12 parells de costelles i l’estèrnum.

L’esquelet apendicular (taronja)

L’esquelet apendicular té 126 ossos aproximadament,

constituïts per les extremitats superiors i inferiors del cos, com els braços, cames. Ossos

llargs encarregats del moviment i sustent dels músculs del cos.

Ossos de la cintura escapular o de l’espatlla format per 4 ossos.

Ossos de la extremitat superior 32 ossos en cada braç dividits en: braç amb un

os, avantbraç amb dos ossos, carp o canell amb 8 ossos, metacarp o ma amb 5

ossos i falanges o dits amb 14 ossos.

11

Ossos de la cintura pèlvica o maluc formada per 3 ossos units.

Ossos de l’extremitat inferior 31 ossos a cada cama dividits en: 3 cama, 8 al tars,

5 al metatars i 14 ossos a les falanges.

PROJECTE 1: CONSTRUCCIÓ D’UN CRANI (6 ALUMNES)

Et proposem que construeixis un crani humà! Per la construcció d’aquest crani hauràs

de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu alguns recursos

online i imatges en 2D que mostren com són els ossos del crani, la seva forma i

estructura.

Al crani podeu veure molts ossos, són 8 els ossos principals, construïu els vostres cranis

i dibuixeu amb una línia el límit de cadascun dels ossos un cop estiguin assecats.

El crani és una caixa òssia que protegeix dels cops i conté l’encèfal principalment. El

crani humà està format per de 8 ossos principals que formen una cavitat oberta i ovoide

de espessor variable amb una cavitat aproximada de 1450ml als adults.

Els ossos principals que s’hi poden diferenciar són: Frontal, Parietals (hi ha

dos);Occipital; temporals (hi ha dos), Etmoids; Esfenoids

Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar 3 cranis.

PROJECTE 2: CONSTRUCCIÓ DE LA EXTREMITAT SUPERIOR

(4 ALUMNES)

Et proposem que construeixis els ossos d’un braç humà! Per la construcció d’aquest

braç hauràs de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu

alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com són els ossos de la cama, la

seva forma i estructura.

És un conjunt de 64 óssos (32 per cada braç) articulats entre ells que formen part de l’esquelet apendicular superior. Té una funció de suport als músculs, permetent al ésser humà interactuar amb el seu entorn i a mantenir l’equilibri durant la locomoció. No hi ha cap funció protectora de cap òrgan en aquesta part del cos humà. Els óssos que podem diferenciar a cadascun dels braços són: Clavícula, omòplat, húmer, cúbit, radi, óssos carpians (8 en total), óssos metacarpians (5) i les falanges (14). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: húmer, cúbit i radi esquerres.

PROJECTE 3: CONSTRUCCIÓ DE L’EXTREMITAT INFERIOR

(6 ALUMNES)

Et proposem que construeixis els ossos d’una cama humana! Per la construcció

d’aquesta cama hauràs de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser.

Aquí teniu alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com són els ossos de la

cama, la seva forma i estructura.

És un conjunt de 62 óssos (31 per cada cama) articulats entre ells que formen part de l’esquelet apendicular inferior. La seva funció com a estructura òssia és donar suport als músculs que intervenen en la locomoció humana i l’equilibri. No trobem cap funció protectora a les extremitats inferiors. Els óssos que podem diferenciar a cadascuna de les cames són: Coxal (format per la unió de tres óssos), fèmur, tíbia, peroné, ròtula, óssos tarsians (un total de 7), metatarsians (5) i les falanges (14).

12

Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: fèmur, tíbia i peroné, maluc

esquerre.

PROJECTE 4: CONSTRUCCIÓ DE LA COLUMNA VERTEBRAL

(4 ALUMNES)

Et proposem que construeixis algunes vertebres de la columna vertebral humana i

costelles! Per la construcció d’aquesta columna hauràs de potenciar la teva visió en 3D

i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu alguns recursos online i imatges en 2D que

mostren com són els ossos de la columna, la seva forma i estructura.

Per elaborar aquesta columna, decidiu quin tram de columna voleu construir, formant

part de les diferents peces que trobem a la columna vertebral.

Són un total de 26 óssos (en un adult), que formen una estructura complexa de peces articulades entre sí amb discos, donant suport al crani i sostenint-se sobre la pelvis. Forma part del esquelet axial i conforma un eix vertical a l’ésser humà, protegint la medul·la espinal i donant suport a una bona quantitat de músculs del cos que donen suport i equilibri per a la locomoció. Es diferencien 5 regions al llarg de la columna vertebral, essent, de dalt a baix; cervical (vèrtebres C1 a C7), toràcica (vèrtebres T1 a T12), lumbar (L1 a L5), sacra (fusió de 5 ossos) i coxígea (fusió de entre 3 i 5 ossos). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: cervicals toràciques i costelles.

Recursos bibliogràfics, atles anatòmics:

Atles anatòmics digitals:

http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/

http://www.boneclones.com/catalog-human-adult-skulls.htm

http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm

https://www.youtube.com/watch?v=UBdtyo-4eM0

Vídeos per la construcció del crani:

https://www.youtube.com/watch?v=Jq_GMIAEHqk

https://www.youtube.com/watch?v=QC7dbX2Gi6A

https://www.youtube.com/watch?v=Sdo_2mxLvFY

13

ATLES ANATÓMIC

CRANI

GUIA DE CONSTRUCCIÓ

DELS OSSOS DEL COS

14

BRAÇ

HÚMER

cúbit

o

15

CÚBIT I RADI

CAMA

16

FÈMUR

TIBIA I PERONÉ

17

PELVIS

18

COLUMNA VERTEBRAL

VÈRTEBRES TORÀCIQUES

19

COSTELLES

Plànols a l’annex.

20

QÜESTIONARI SESSIÓ 2:

QÜESTIONARI MODELS D’OS

21

1.- Quin os estàs modelant?

2.- On es situa aquest os? Descriu a quina part del cos es troba i indica-ho a la

làmina.

3.- Digues quin tipus d’os és? (pla, llarg, curt)

4.- Forma part d’alguna articulació? Amb quin os forma articulació?

5.- Pertany a l’esquelet axial o apendicular? Perquè?

22

Les sessions 3 i 4 estaran destinades al tancament de la pràctica de models i a l’elaboració d’uns campaments d’estius dedicats a la pràctica de l’esport.

1a PART DE LA SESSIÓ 3: La primera part de la sessió la dediquem a repassar els conceptes bàsics de ossos, músculs, articulacions, lligaments i tendons. A més, tancarem la sessió de models d’os mostrant uns models de crani reals, els models cedits pel CEDEC, de la “Luci” (Australopithecus afarensis, Paranthropus boisei, Homo erectus). Dedicarem el tancament de l’activitat comentant perquè utilitzen els científics aquests models, i si els models que ells han elaborat s’assemblen o no als ossos reals, si estan buits per dins i quines són les característiques reals d’un os per donar-nos lleugeresa i resistència. Per plasmar aquestes activitats haurem de resoldre un qüestionari final.

2a part de la SESSIÓ 3: Iniciem la següent activitat enllaçant les funcions de l’esquelet amb la importància de l’esport. Resoldrem una sèrie de qüestions relacionades amb l’esport, darrerament farem una proposta perquè els alumnes investiguin. L’Institut Europa ha rebut una gran dotació econòmica per emportar-se de campaments d’esport als alumnes de 3r d’ESO. Per això, abans de poder reservar l’alberg on aniran els alumnes el mes de Juliol, hem volgut consultar els seus interessos i aficions. Les propostes on els alumnes poden escollir són dos albergs de muntanya i dos albergs de platja. Primer de tot hauran de pensar la importància de l’esport en la seva salut física i mental i quins esports coneixen que estan relacionats amb cada medi. Posteriorment, hauran d’escollir un dels 4 albergs que se’ls ofereix, tenint en compte els esports que podran practicar. I finalment hauran de triar 5 esports que treballaran per grups. Un cop assignat un esport per grup, hauran de preparar una fitxa tècnica, on hauran de incloure la descripció de l’esport, una imatge de l’esport i resoldre una sèrie de qüestions relacionades amb quina part del cos fan treballar els esportistes que practiquen l’esport, quins ossos, músculs i articulacions estan fent funcionar. QUE HAUREM DE FER?

1. Resoldrem una sèrie de qüestions relacionades amb l’esport. 2. Decidirem a quin alberg volem anar 3. Decidirem per grups quin esport volem treballar. 4. Prepararem la fitxa tècnica de l’esport seleccionant la descripció correcta i la

imatge. 5. Podrem consultar vídeos de cada esport. 6. Resoldrem les qüestions relacionades amb les parts que treballen al nostre cos. 7. Explicarem cadascun dels esports que practicarem a la resta de companys.

SESSIÓ 3: Construcció de models d’os, síntesi

Sessions 3,4 : Campaments d’esport

23

RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS:

Els ossos que esteu modelant són ossos llargs, curts o plans?

Els ossos que esteu modelant tenen funció axial o apendicular?

Quina funció exerceixen al cos humà?

Formen part d’articulació? En cas afirmatiu, quin tipus? Fixe, mòbil o semimòbil?

QÜESTIONS FINALS RELACIONADES AMB LA CONSTRUCCIÓ

DELS NOSTRES MODELS (sessió 3):

Quines dificultats heu tingut alhora de construir el vostre model?

Creieu que els models de fang s’ajusten a la realitat?

Creieu que els ossos son així de massissos per dins? Com creieu que són?

Perquè creieu que volen models com aquests els científics?

L’ESPORT

24

L'esport és qualsevol joc o activitat de lleure,

basada en un reglament estricte i que procura de

millorar el benestar físic i mental de l'ésser humà.

És l'activitat física planificada, estructurada i

repetitiva que té per objectiu la millora o

manteniment d'un o més components de la forma

física (capacitats físiques).

L'esport és l'exercici físic dut a terme en un marc

reglamentat i competitiu. I una activitat física

s'entén qualsevol moviment corporal, produït per la

musculatura esquelètica, que té com a resultat

una despesa energètica.

Es conserven proves d'entrenament esportiu des

del 4000 aC i als Jocs Olímpics grecs va assolir

un aura de prestigi. Amb tot, no va ser fins a

la revolució industrial que es va generalitzar la seva

pràctica, a causa de l'augment del temps lliure de

les classes benestants. Posteriorment es va lligar amb la salut, fent que augmentés el

nombre de gent que el practicava. S'ha introduït a les escoles modernes amb l'educació

física per formar integralment la persona.

QÜESTIONARI D’IDEES PREVIES: L’ESPORT

Creieu que hem de cuidar la salut dels nostres ossos, músculs, lligament,

articulacions?

De quina manera creieu que podríem cuidar el nostre cos?

Heu tingut alguna lesió alguna vegada (trencament d’os, esquinç,

luxació)?

Heu tingut mal d’esquena alguna vegada?

25

Com creieu que podem associar això a practicar exercici regularment?

L’estil de vida d’un esportista és diferent del d’una persona que no fa

esport? En què es diferència?

Quines avantatges i quins inconvenients té la pràctica de l’esport?

Per tant, perquè és important l’esport?

Pràctiques algun esport al llarg de la setmana? Quin?

T’interessa l’esport? Segueixes algun esportista o club pels diaris, televisió o

mitjans de comunicació?

Tens algun hobbie que no sigui l’esport? Quin?

26

Repartició per grups:

Un cop resoltes les qüestions inicials i decidits els esports, ens repartirem en 5 grups de 4 persones, on cada grup treballarà la fitxa tècnica de cadascun dels esports. L’assignació de grups és la següent:

G2 Alumnes: 20

Grup esport 1

Anthony A.

Alejandra T.

Baljinder K.

Ian Lazaro

Grup esport 2

Óscar Álvarez

Alba López

Iván G.

Crístofer López

Grup esport 3

Ana Calaf

Anyeli J.

Tamara López

Andrea Badiu

Grup esport 4

Valentina F.

Ana Toribio

Rafael Sevillano

Nosteen Faistan

Grup esport 5

Lucía G.

Josué G.

Sara Martínez

Virginia Chacón

27

FITXA TÈCNICA DE L’ESPORT

Alberg/Hotel escollit:

Ubicació:

Esport seleccionat :

Integrants del grup:

Seleccioneu una descripció que correspongui al vostre esport:

L’esport d’aventura de muntanya o d’aigua?

És un esport d’equip o un esport individual?

Pot ser un esport competitiu?

Perquè us interessa aquest esport?

Imatge

28

QUINES PARTS DEL COS ES TREBALLEN FENT L’ESPORT SELECCIONAT

Quins ossos estan movent-se i quin tipus de moviment fan?

Quins músculs estem fent funcionar quan el practiquem?

Quines articulacions pateixen més? Podeu explicar el motiu?

Recomanaríeu la pràctica habitual d’aquest esport? Perquè?

29

30

ESPORTS QUE PODEM PRACTICAR

A partir de les següents descripcions de 17 esports diferents de muntanya i platja,

selecciona la descripció que correspongui a l’esport que tu estàs treballant, per preparar

la fitxa tècnica del teu esport.

1.

Aquest esport es practica mitjançant l’ascens per una paret

vertical o indret difícil, utilitzant les quatre extremitats, i gràcies

a unes cordes que permeten progressar per la paret.

Utilitzarem el casc com a mitjà de seguretat, l’arnés, els

mosquetons, les cordes que ens mantindran subjectats i unes

sabates especials “peus de gat” per a tenir més adherència

per les roques. Aquest esport té diferents disciplines segons

l’indret on vulguem escalar, el medi, l’estil d’ascens, etc.

Podem practicar-lo per roca i neu. Aquest esport es pot

practicar en grup però també sol, encara que representa

major dificultat i perillositat. La tècnica bàsica consisteix en la

utilització de la corda per assegurar la progressió de

l'escalador. Els escaladors s'agrupen per "cordades" o grup

d'escaladors units per una o més cordes. Les cordades

acostumen a ser de dues o tres persones. El primer escalador

comença l'ascensió col·locant "punts d'assegurança" (o

ancoratges) a la paret assegurat pels seus companys que

hauran de retenir la corda en cas de caiguda per evitar que

pugui estavellar-se contra el terra.

2. Aquest esport es practica mitjançant el descens del cos per

una paret vertical o indret difícil, mitjançant l’ús de cordes,

arnés, mosquetons, “peus de gat” i utilitzant un casc com a

mitjà de seguretat. Per a poder descendir, utilitzarem les

cames per subjectar-nos a la paret i els braços per moure poc

a poc la corda. Es troba relacionada amb altres activitats

com pot ser l’alpinisme, l’escalada i el descens de barrancs.

Per poder practicar aquests esport haurem de conèixer molt

bé les característiques de l’indret on volem descendir.

Sempre haurem d’estar supervisat per un altre persona que

ens subjectarà des de a baix.

31

El descens es produirà quan deixem lliscar la corda de

manera controlada per l’arnés que portarem fixat a les

cames on la corda lliscarà a partir d’un nus dinàmic.

3. Aquest esport es practica caminant a l'aire lliure.

Generalment ens prepararem la ruta que volem seguir, les

hores que durarà i si hem de portar provisions. Seguint camins

o senders marcats, gaudirem de la natura, els paisatges i els

seus elements d'interès històric i cultural. Es considera una de

les formes d'excursionisme o muntanyisme, oberta al gran

públic perquè no necessita una gran preparació física o

tècnica. El traçat dels senders eviten tant com poden el pas

de carreteres i camins asfaltats, així com els grans desnivells

que suposen l'ascensió a pics i muntanyes. Aquest esport és

per practicar-lo acompanyat sempre. Si anem sols a la

muntanya i ens passés alguna cosa, no podríem avisar!

Quan practiquem aquest esport hem de tenir present que els

camins poden tenir diferents distàncies i haurem de

seleccionar el nostre itinerari segons la nostre preparació

física.

Quan veiem unes franges pintades en paral·lel això voldrà dir

que estem en continuïtat a un sender i anem per bon camí!

Si trobem franges creuades en "X" indiquen direcció

equivocada.

Existeixen diferents tipus de senders: Vies verdes, per fer a peu

o en bicicleta, marcades amb senyalització verda de

l'Agència Catalana de Turisme; Itineraris senyalitzats com a

parcs naturals, generalment per recórrer a peu, marcats amb

senyalització del Departament de Medi Ambient o com a

Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia.

4. Aquest esport es practica dirigint un cavall en un recorregut

determinat. Aquest esport relaciona coneixements de

l’hípica i saber muntar un cavall amb la natura i l’orientació

del indret on ens trobem. Els genets i els cavalls hauran

d’orientar-se per l’itinerari prèviament seleccionat. Aquesta

pràctica normalment es porta a terme en grup, on hi haurà

32

un genet que encapçalarà i guiarà la resta de cavalls, que el

seguiran al darrere. Es una pràctica perfecte per passejar per

la muntanya, i trobar-se a la natura d’una forma diferent.

És important que en tot moment portis agafades les corretges

del cavall, que et serviran per indicar al cavall que camini

més despresa, o perquè giri cap als costats o perquè pari.

Mentre el cavall està en moviment el genet haurà de

mantenir una posició recta i en equilibri constant.

5. Aquest esport es practica navegant per l’aigua amb una

embarcació petita, per aigües planes o per aigües braves.

Apareix com a conseqüència de la necessitat que té l'home

per a desplaçar-se per l’aigua d’un indret a un altre i per això,

totes les civilitzacions han dissenyat embarcacions senzilles,

de característiques molt peculiars, però d'una gran

maniobrabilitat, seguretat i eficàcia per moure's.

L’embarcació que farem servir en aquest cas s’anomena

piragua. Existeixen diferents modalitats, depenent del

nombre de persones que naveguen sobre l'embarcació o de

la superfície aquàtica sobre la qual es desenvolupi (mar, riu,

llac).

Les disciplines que hi ha són:Aigües tranquil·les, Eslàlom, Estil

lliure, Descens d'aigües braves, Caiac de mar, Caiac polo.

6. Aquest esport consisteix en descendir per aigües “braves”

com la dels rius quan baixen a molta velocitat, mitjançant

una barca pneumàtica. És un esport d’equip on els tripulants

de la barca han de aconseguir, amb l'ajuda de pales,

sortejant les roques del camí, evitar en tot moment la caiguda

dels tripulants a l'aigua. L'embarcació, és molt segura i té una

gran resistència als cops. La capacitat és de sis o vuit

persones, que van assegudes a les vores de la llanxa. Els

tripulants disposen d'unes subjeccions per als peus, per la qual

cosa resulta realment fàcil mantenir l'equilibri quan arriben els

sots i els bruscs moviments del corrent. Durant el trajecte, que

es fa en el riu normalment, es realitza en companyia d'un o

33

dos monitors, que es col·loquen a la part posterior de

l'embarcació per a pilotar-la.

La seva funció és marcar el rumb amb la pala i donar les

instruccions necessàries a la resta del grup per a avançar riu

avall. No és un esport excessivament arriscat. La caiguda a

l'aigua no sol representar cap problema, ja que els tripulants

van amb l'equipament estàndard d'un casc, armilla

salvavides i amb vestit i botes de neoprè.

7. Aquest esport està pensat per a recórrer llargues distàncies

per la muntanya, mitjançant una bicicleta adaptada.

Aquests bicicleta està dissenyada per a recórrer rutes per

muntanya o camps a través. Es caracteritza per tenir: un

quadre de marxes adaptat, més “canvis de marxa”, seran

més resistents als impactes del terreny i estaran proveïdes, en

molts casos, per un sistema de suspensió a la forquilla

davantera i amortiguació al darrere. Les rodes tenen molt

gravat per a adherir-se bé a les irregularitats del terreny. Es

recomanable no anar mai sol, en cas d’accident sempre

tenir algú que et pugui ajudar.

Els conductors de les bicicletes hauran de mantenir recte el

cos. Les cames pedalejaran per a poder avançar, els braços

dirigiran la direcció del recorregut i portaran un casc com a

mesura de protecció en cas de caiguda.

Per aquest tipus d’esport també haurem de tenir clar el nostre

itinerari o recorregut i tenir en compte que no en tots els

indrets de la muntanya es pot passar amb bicicleta.

Si volem anar per camins de muntanya, haurem de tenir en

compte la distància que volem recórrer i ens haurem

d’assegurar que circulem per una via verda i no per un Parc

Natural, ja que aquests tenen prohibit el pas a les bicicletes.

8. Aquest esport està pensat per a creuar en suspensió un punt

a un altre mitjançant cordes. Podem creuar una distancia

mitjançant dues cordes, una subjecta als peus i una a les

mans, que ens permetrà desplaçarnos a través, també

podrem creuar a partir d'una politja suspesa

34

per cables muntats en un declivi o inclinació. Es dissenyen

perquè siguin impulsats per gravetat i pugui lliscar des de la

part superior fins al fons mitjançant un cable, usualment

cables d'acer inoxidable. Aquests muntatges de cables i

politges es troben en diferents formes i sovint són emprades

per a entreteniment. Les més llargues i grans (100-150m) són

sovint emprades per accedir a regions poc accessibles

(com selves tropicals, per exemple).

Un dels principals perills d'aquesta activitat és fer-se mal amb

el frec de la corda i sobretot si es posa la mà per davant de

la politja, cosa que adverteixen especialment els monitors.

9. Aquest és un esport consisteix en el llançament de fletxes

mitjançant un arc per encertar una diana situada a diferents

distàncies. Aquest esport es pot practicar com a torneig de

tandes de tirs de diferents distàncies a dianes fixes, tornejos

de circuit sobre blancs diferents i torneigs sobre dianes amb

formes. Es un esport molt senzill de practicar, requereix

precisió al tir i força als braços. Es pot jugar de manera

individual.

10. Aquest esport consisteix en desplaçar-se sobre el gel

mitjançant la utilització de patins sobre gel.

Són diversos els esports que basen una de les seves

característiques en el patinatge sobre gel. La pràctica de

patinatge artístic sobre gel es classifica com a categoria

individual o en parelles. Es basa en fer girs, salts i altres

moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs

de la música. Existeixen altres pràctiques sobre gel, com

poden ser el Ringette (marcar gols amb un estic i una

porteria), patinatge de velocitat o el Tour skating (patinar

llargues distàncies sobre gel natural).

35

11.

És la ciència que estudia les coves, grutes o altres

fenòmens càrstics, un cop les coves s’estan assegurades

poden ser visitades per la resta de públic. També s'anomena

així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per

la qual necessitem un equipament tècnic adient i sovint,

certa preparació en escalada. Per la practica d’aquesta

activitat necessitarem casc, cordes i mosquetons per la

subjecció i fixació. La Federació Catalana

d'Espeleologia atorga cada any el premi "Norbert Font i

Sagué" als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya

i a Espanya.

12. Aquest esport consisteix en la navegació i control d’una

embarcació petita propulsada només pel vent que empeny

les veles. La embarcació no disposarà de motor només veles.

Aquest esport pot ser per divertir-se o per competir.

Per a poder-lo conduir haurem de tenir en compte la direcció

del vent i l’onatge. Normalment cada veler es tripulat per més

d’una persona.

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions

velers. Aquest esport exigeix la utilització una terminologia

molt específica que evita, en gran mesura, la possibilitat de

cometre errors a les seves maniobres.

13. Aquest esport consisteix en l’ús d’una embarcació al mar i la propulsió per rems. Són petites embarcacions marines amb coberta, on el conductor de la embarcació anirà assegut a l'interior i semicobert per una faldó propulsant-se amb una pala de dues fulles. Es un esport que es practica en parelles, on es essencial que vagin coordinats.

Aquesta modalitat és de recent creació a nivell competitiu, no obstant és una pràctica molt arrelada al litoral a nivell recreatiu. A nivell competitiu, es diferencia entre aigües tranquil·les i aigües braves. En aigües tranquil·les existeixen competicions d'un (K1), dos (K2) i quatre

36

caiaquistes. Les embarcacions són dissenyades especialment per aguantar els cops de les onades i van equipades.

Aquesta embarcació de mar és la seva manifestació més aventurera i de contacte amb la natura, que alhora combina les exigències i coneixements de diverses disciplines com navegació, orientació, excursionisme, amb l'esperit contemplatiu del viatge i l'exploració.

Aquest estil d’embarcació es diferència perquè esta construït d’una forma més hidrodinàmica i un material més resistent, per no volcar al mar.

14. Aquest esport consisteix en desplaçar-se per l’aigua sobre

una taula de surf, aprofitant la força del vent amb una vela

fixada. A diferència d’un veler, la vela d’una taula

d’aquestes característiques, és articulat permetent la rotació

lliure d’aquesta vela cap a totes bandes, al voltant de la unió

de la taula (el peu de màstil). Això permet manipular l’aparell

lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de

la taula. Es un esport que es practica de manera individual i

requereix de molta força als braços per a poder subjectar la

vela en tot moment. L’equip que necessitem per a practicar

aquest esport és una vela, que impulsa la taula per la

diferència de pressió existent entre els dos costats de la vela

amb el vent. Botavara, formada per dos tubs units per un

extrem al màstil i per l’altre banda de la vela mitjançant una

corda. Taula composta principalment per escuma de

poliestirè recoberta d’una estructura composta de diferents

fibres (vidre, carboni, keylar...) i resina. La seva longitud

(eslora) forma i amplada (manga) variarà segons

l’especialitat Deportiva a la que estigui enfocada i dependrà

de l’alçada del windsurfista. La quilla , aleta o aleró, que va

prop de la popa i evita la deriva en navegació de planatge.

Arnès, utilitzat pel navegant per a penjar de la botavara

mitjançant uns caps i ajuda a evitar l'esgotament muscular.

37

15. Aquest esport consisteix en nadar per la superfície del mar

amb el cap submergit, que mitjançant un tub de plàstic i unes

ulleres podrem observar el fons marí. Les ulleres adaptades a

la observació del mar tenen el nas tapat i un tub que ens

disposa aire del exterior sense tenir que aixecar el cap de

l’aigua per a respirar. A més per tenir millor propulsió i ser més

hidrodinàmics, podem disposar d’aletes per a poder

desplaçar-nos més ràpid, només amb el moviment de les

cames. Es recomana ficar-se a l’aigua de mar acompanyat,

ja que si et passa alguna cosa un altre persona pugui avisar.

El tub de plàstic estarà fixat a les ulleres de busseig mitjançant

una ganxo per a que es mantinguin dues peces unides. El tub

disposa d’una forma adaptada per posar la boca i respirar

de manera més còmode i evitar que entri aigua. Si estem

nadant en aigües fredes el més probable és que necessitem

un vestit de neoprè. Amb les ulleres, tub i neoprè podrem

observar el fons marí sense la necessitat de sortir de l’aigua

per fred o perquè ens costa respirar.

16. Aquest esport consisteix en mantenir-se dret sobre una taula

de surf i desplaçar-se mitjançant un rem. Esport variant del

mateix surf. Aquest esport és un antic sistema de

desplaçament, on el “navegant”. Aquesta pràctica te origen

a les arrels dels pobles polinesis. Aquest esport el podrem

practicar com alternativa al surf, que requereix d’onatge i

mar de fons per poder-lo practicar.

17. Aquest esport consisteix en desplaçar-se i fer girs amb una

onada, mantenint-se en peu sobre una taula. Dins d’aquest

esport podem trobar dues categories bàsiques depenent de

la mida i tipus de taula. El Shortboard, o de taula curta (de 1,5

m i 2,1m de llarg) i el Longboard, amb taules de longitud igual

o superior a 2,75m. Aquest últim correspon a l’estil “clàssic”

de surf practicat als anys 50 i 60 que va donar origen als

Longboards de l’actualitat. També ho podem classificar

segons categories de les onades que arriben:

38

Surf per a referir-se genèricament al més ampli estil i

competició.

Surf d’onades Grans quan el surfista practica especialment

en onades de més de 2 metres d’altura.

Posteriorment va aparèixer el Bodyboarding, en el que es

practica amb taules de goma espuma més blandes que les

de fibra de vidre usuals, de aproximadament un metre de

longitud i es “surfeja” estirat, o de genolls. Aquesta pràctica,

degut a que tens menys risc de patir cops i ferides esta molt

popularitzat. Hi ha una sèrie de moviments bàsics: • Take Off: És la primera maniobra que fan els surfistes: és el moment en què es deixa de remar estirat sobre la taula i es passa a la posició dreta, a punt per lliscar sobre l'onada. Es desenganxa sobre l'ona, més per la seva potència que pel vent. • Bottom Turn: Com el seu nom indica (en anglès, 'bottom' = a baix, 'turn' = girar), aquesta maniobra consisteix en el primer gir després del "take off". Un cop prenem impuls en la baixada de l'ona cal girar per escapar-nos de la part de l'ona que va trencant. • Cut Back: Consisteix en, un cop ens hem lliscat per la paret de l'ona, escapant de la ona que trenca, fer un gir de gairebé 180º per tornar a apropar-nos aquesta. • Reentry: consisteix a pujar fins a la cresta de l'onada i realitzar un gir brusc de 180 graus, tornant a baixar-la. • Floater: Consisteix en navegar sobre l'escuma d'una ona que trenca.

39

IMATGES DELS ESPORTS QUE PODEM PRACTICAR

A partir de les següents IMATGES dels 17 esports diferents de muntanya i platja,

selecciona la que correspongui al teu esport.

40

41

42

43

44

45

Descripció

El golf és un esport que té per finalitat encertar en una sèrie de forats

(normalment 18) una bola mitjançant una successió de cops realitzats amb un pal,

en el menor nombre de cops possible.

Recentment també s'ha popularitzant un esport que en deriva, el Pitch and putt,

que fa servir distàncies més curtes i menys pals.

Golf esportiu (FITXA TECNICA D’EXEMPLE)

Golf

Les pilotes de golf tenen un diàmetre de 42.67 mm i una massa que no pot excedir els

45.93 grams. Les pilotes modernes acostumen a tenir, dues, tres o quatre capes de

diversos materials sintètics. La superfície té uns petits forats (entre 300 i 450)

anomenats dimples dissenyats per millorar la seva aerodinàmica.

Els pals de golf són utilitzats per colpejar la pilota. Consisteixen en un eix amb una part

per agafar a la part superior i un cap a la part de sota, amb el que es colpeja la pilota.

Per donar el cop a la pilota hem de tenir entrenats una sèrie de moviments coordinats

amb el cos essencials per dirigit bé la pilota i donar-li el cop adequat.

El golf es un dels esports més practicats als estats units i

més popularitzats.

Aquest país hi ha més de 12.000 camps i més de 20

milions de persones quel practiquen almenys un cop

l'any.

46

És un esport de muntanya o d’aigua?

Es un esport de muntanya, amb no massa pendent i molta gespa, actualment els camps de golf són

artificials.

És un esport d’equip o un esport individual?

És un esport individual on els jugadors van sumant el total de cops que han donat a la pilota per a

poder-la encistellar.

És un esport competitiu?

És competitiu però el més important es la concentració ja que no hi ha excessius moviments del cos.

Perquè ens interessa aquest esport?

Perquè m’agrada provar nous esports.

Quines parts del cos es treballen practicant l’esport seleccionat:

Quins ossos estan movent-se i quin moviment fan?

Estan en moviments tant els ossos de les cames, com dels braços. Per tant, els ossos dels braços que

s’exerciten són: els moviments de omòplats cap endavant i endarrere, húmer, cúbit, radi per a poder

doblegar braços, carp i falanges.

Per tant, els ossos de les cames que s’exerciten són: rotació del cap del fèmur amb la pelvis,

doblegament de genolls de fèmur, tíbia, peroné i ròtula. I moviment de peus cap a una banda i un

altra per ajustar el moviment amb el tars.

Quins músculs estem fent funcionar?

Músculs del braç: deltoides, bíceps, tríceps i flexors de la mà. Músculs de la cama: bíceps crural, bessons,

soli, etc.

Com esforç indirecte fem servir la columna vertebral i els músculs que la rodegen per permetre el

moviment rotacional.

Quines articulacions pateixen més?

Les articulacions de les cames i braços, tot i que aquest esport és més de precisió i impuls en el moment

del cop que de resistència i molta força.

Recomanaríeu practicar habitualment aquest esport?

Sí , encara que es un esport que requereix entrenament, pot ser divertit practicar-lo amb els amics.

QÜESTIONS

47

Quines parts del cos s’exerciten, amb la pràctica d’aquest esport? Indica les parts

al dibuix i al mapa conceptual. Saps com es diuen?

QÜESTIONS

48

Un cop indicades les parts classifiqueu-les:

49

Un cop treballats els esports que podem practicar als campaments d’esport, i acabats els informes per a cada esport, l’institut ens demana que pensem en quines són les lesions esportives més freqüents que podem tenir i quines serien les més probables de patir amb la pràctica dels esports del campament. Ens demanen que fem una recerca de quins són els tractaments adequats per a poder curar i tractar cadascuna de les lesions.

El teu esport quin tipus de lesió pot patir? Quin tractament li donaries?

5a SESSIÓ: Lesions esportives als campaments

50

En aquesta sessió volem treballar les lesions i els seus tractaments en base a lesions esportives reals que els han succeït a diferents esportistes que han participat als Jocs Olímpics.

Abans de començar, sabem que són els Jocs Olímpics?

Els Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns són un esdeveniment

internacional de gran importància que consisteixen

en esports d'estiu i d'hivern en els quals milers

d'atletes participen en diverses competicions.

Són la competició esportiva principal del món, i hi

participen més de dos-cents estats!!

En l'actualitat, els Jocs es celebren bianualment

alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc

cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.

La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de

l’època antiga, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del

segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de

Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any

1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha

governat el moviment olímpic.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos

canvis dels Jocs: Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació Jocs

Paralímpics per atletes amb discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per atletes

adolescents.

Més de 13.000 atletes competeixen en els Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern en 33 esports

diferents, en gairebé 400 competicions. Els atletes reben una medalla olímpica d'or,

de plata i de bronze, respectivament.

AMB QUINS CRITERIS SÓN SELECCIONATS ELS ESPORTS? QUINS ESPORTS

S’HI JUGA?

L'esport olímpic està governat per les federacions esportives internacionals (FIs),

supervisores globals de cada esport. L’octubre de 2004, es van revisar els esports del

programa olímpic i van formular set criteris per incloure un esport. Els criteris són:

Història i tradició de l'esport,

Universalitat,

Popularitat,

Imatge,

6a SESSIÓ: Lesions esportives als esportistes d’elit

Salut dels atletes,

Desenvolupament de la federació internacional que el governa,

Els costos de celebració de les proves esportives

51

A continuació tens una taula descriptiva dels principals esports que es practiquen als

Jocs Olímpics:

52

1a PART DE LA SESSIÓ 6

Analitzarem una notícia que ens parla d’una lesió esportiva als Jocs Olímpics i veurem els resultats de la lesió, que ha succeït i intentarem pensar quin tractament té. La notícia en qüestió parla d’una lesió que va patir Rebecca Bross als últims Jocs Olímpics mentre practicava el salt de poltre, especialitat de la gimnàstica artística.

NOTÍCIA

ESPN – OTROS DEPORTES, 20 Ago 2011

REBECCA BROSS SE LESIONA UNA RODILLA

ST. PAUL, Minnesota – La vigente campeona Rebecca Bross ha quedado fuera de los Campeonatos USA de Gimnasia después de lesionarse su rodilla izquierda en el ejercicio de salto de potro. Supuestamente lastimada por una luxación de rotula. Bross todavía estaba girando en el aire y aterrizó, cuando al parecer su rodilla quedó forzada. Ella se derrumbó sobre la colchoneta, gritando, y el entrenador Valeri Liukin inmediatamente saltó sobre la plataforma y llamó a los instructores. Mientras los instructores comprobaban la rodilla, Bross cubría su cara con sus manos y Liukin palmeaba su cabeza. Después de varios minutos, la pierna derecha de Bross estabilizada y fue transportada fuera de la plataforma. Abandonó la arena en una silla de ruedas, con la pierna elevada, mientras el público la aplaudía. Esta era la primera competición de Bross desde que se le practicó cirugía en el tobillo en el mes de noviembre. Teniu un vídeo complementari de la notícia. http://www.youtube.com/watch?v=jfF8ORHXB8g

53

RESULTATS MÈDICS Resultats de les radiografies del genoll esquerre luxat, realitzades posteriorment a l’exercici a Rebecca Bross:

REBECCA BROSS Va néixer al 1993 a Michigan, americana retirada de gimnasta

artística, ha sigut medallista 6 vegades. A l’estiu de 2012,

Bross va competir a les proves olímpics amb l’esperança de

fer gimnàstica artística a la prova de equip olímpic de Londres.

Ella va competir a les barres asimètriques i salt de poltre, on

va acabar situada com a última en els dos llocs. En cara que

tenia una excel·lent rutina el primer dia de competició Bross

va caure tres vegades fora de les barres i es va ser retirada

de la competició degut a les seves dolentes marques.

L’explicació del seu entrenador va ser perquè es trobava

davant gran competidors, probablement tot va ser derivat de

les lesions i la edat que no va acabar la prova olímpica.

Bross no ha comunicat oficialment que s’hagi retirat però ja no competeix des de les

proves olímpiques de 2012 i actualment no entrena. Com a reflex de la seca carrera,

Rebecca a sigut considerada pels fans de la gimnàstica com “una de les gimnastes més

lamentables i desafortunades” degut a les lesions que ha patit. En un període de quatre

anys entre 2008-12 ha patit 4 lesions; una fractura al peu, s’ha dislocat el genoll i altes

lesions al turmell i el genoll, el que podria haver sigut greu. Des de setembre de 2013,

Rebecca es entrenadora en Iarov Elite Gymnastics en Dallas, Texas.

54

GIMNÀSTICA ARTÍTICA

La prova femenina consta de quatre aparells principals:

Barres asimètriques

La barra inferior pot ser ajustada entre 140 i 160 cm d'altura i la barra superior ha de situar-se entre 235 i 240 cm d'altura. Les barres estan, a la seva base, separades per un metre de distància i poden ser ajustades fins a una separació màxima entre elles de 143,5 cm. La rutina sencera ha de fluir d'un moviment a altre sense pauses, balancejos de sobra o suports de més. Cada exercici ha de tenir 2 soltes. Les gimnastes solen pujar a les barres utilitzant un trampolí.

Terra

És una superfície quadrada de 12x12m, en la qual s'hi realitzen moviments acrobàtics, gimnàstics i rítmics.

Salt de poltre

Reb aquest nom perquè té forma de cavall, consta de quatre potes que el subjecten i les gimnastes hi realitzen salts de certa dificultat.

Barra d'equilibri

Aquesta és una barra de 5 metres d'allargada a una altura de 1,20 metres. L'amplària és de 10 centímetres i en ella s'hi realitzen exercicis acrobàtics i gimnàstics.

QÜESTIONS RELACIONADES AMB LA NOTÍCIA:

Cas que resolem entre tots.

Quina lesió a patit?

Quins ossos i músculs són els afectats?

Què li a ocasionat la lesió?

Quin tractament té?

55

2a PART DE LA SESSIÓ 6

Un cop treballat un exemple entre tots, mitjançant radiografies i imatges que poden fer

servir els metges per a poder fer un diagnòstic observarem els resultats i determinarem

la lesió i el tractament.

Activitat 2. El nostre sistema esquelètic i muscular no està exempt a patir malalties i/o lesions. Algunes

poden ser degudes a activitats físiques i d’altres al pas dels anys. Observeu les imatges i completeu el

quadre següent:

RESULTATS D’OSSOS MÚSCULS NORMALS ÓS O MÚSCUL AMB LESIÓ O MALALTIA

1

2

56

3

4

57

5

6

58

7

8

9

59

QÜESTIONS RELACIONADES

QUINA PART ESTÀ

AFECTADA?

DESCRIPCIÓ POSSIBLE TRACTAMENT

Artrosis Degeneració del cartílag. Dolor i deformació a l’articulació.

Cifosis Alteració de la curvatura de la columna vertebral sota un pla lateral.

Escoliosis Alteració de la curvatura de la columna vertebral sota un pla frontal.

Luxació Col·loquialment es diu també dislocació. Separació de 2 ossos per la zona d’articulació. Pot causar danys a lligaments i nervis.

Tendinitis Inflamació d’un tendó per una sobrecàrrega o per l’edat.

Hèrnia Discal Desplaçament d’un disc intervertebral cap a l’arrel nerviosa de la columna.

Fractura Trencament total d’un ós. Pot ser oberta o tancada.

Desgarrament muscular

Trencament de fibres musculars produïdes per un cop o per sobrecàrrega.

Esquinç Estirament excessiu d’un lligament. Pot arribar a trencar-se.

60

CAS DE DEURES:

Futbol

És un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors i es considera l'esport més

popular del món. Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial, amb una

porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar controlant la pilota

cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que se'ls hi és permès

utilitzar les mans o els braços per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu per

xutar la pilota cap a una posició, algun cop utilitzant el tòrax o el cap per controlar la

pilota.

L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és

d'empat al final del partit, es dóna la pròrroga o ronda de penals, depenent del format

de cada competició. Quan el partit queda empatat se suma 1 punt per cada un i quan

un dels equips guanya li donen 3 punts.

Posició tàctica dels jugadors Porter

El porter, és el jugador que té com a objectiu principal evitar que la pilota entri a la seva

porteria durant el joc, cosa que es coneix com a gol. El porter és l'únic jugador que pot

tocar la pilota amb les seves mans durant el joc actiu, encara que només dins de la seva

pròpia àrea. Cada equip ha de presentar un únic porter en la seva alineació.

Defensa

El defensa, també conegut com a defensor, és el jugador situat una línia davant del

porter i una per darrere dels migcampistes, el principal objectiu és aturar els atacs de

l'equip rival.

Centrecampista

El centrecampista, també conegut com a migcampista, és el jugador situat a la zona del

centre del terreny, una línia per davant dels defenses i una per darrere dels davanters,

amb l'objectiu de coordinar el joc entre les altres línies i assistir a les mateixes en cas

de ser necessari.

Davanter

El davanter, també conegut com a atacant, punter, punta, artiller, killer de l'àrea o ariet.

És el jugador situat més endavant que els seus companys, una línia per davant dels

migcampistes, el principal objectiu del qual és el de marcar gols. La seva funció se sol

limitar a atacar, deixant de banda l'acte de defensar, el que no vol dir que en qualsevol

situació de perill, el davanter es converteixi en un centrecampista més per adoptar una

estratègia defensiva.

61

LA NOTÍCIA

Futbol AS.COM - FÚTBOL, 6 Feb 2015

BETO, ENTRE 2 Y 3 MESES DE BAJA El portero portugués sufre una luxación de grado III en el hombro izquierdo que

probablemente requiera intervención quirúrgica Las pruebas a las que fue sometido durante la

mañana Beto han dado como resultado que el

portero sevillista sufre una luxación de grado III

que lo mantendrá alejado de los terrenos de

juego durante, al menos, dos meses. El doctor

Jiménez, médico del club, aclaró el diagnóstico

en los medios del club: "La articulación del

hombro está sujeta por unos ligamentos que se

han roto en su mayor parte. Lo habitual en

estas luxaciones es una intervención

quirúrgica, pero lo estamos analizando aún. El

tiempo de baja, habitualmente, es de diez

semanas aproximadamente".

La acción con Benzema del pasado miércoles deja muy tocada la portería sevillista, ya que ahora será Sergio Rico el que tendrá que asumir los galones de titular y Barbosa, que no juega desde la segunda jornada y que no convence, el rol de portero suplente. Además, Beto estaba en negociaciones para renovar su contrato, que acaba el próximo

mes de junio, por lo que la noticia es aún peor para el luso, cuya idea era ampliar su

vinculación aunque el club no lo tenía del todo claro.

Monchi: "La lesión de Beto es la peor noticia posible" Tras conocerse la lesión de Beto, el director deportivo de la entidad, Monchi, valoró en la radio oficial del club lo que supone la lesión de Beto: "Es un palo para el jugador, porque la lesión en el hombro es complicada, y para el equipo, porque es uno de los jugadores que más aporta en el campo y en el vestuario. Vamos a darle todo el apoyo pero es la peor noticia posible". Como portero que fue, Monchi fue cuestionado sobre qué le pareció la entrada de Benzema, aunque el de San Fernando valoró más lo que vio en el campo: "Cuando lo vi en el campo me preocupó el golpe en la cabeza, porque fue muy aparatoso. Ya en el descanso hablé con el médico y me dijo que lo grave era el hombro". ¿Y cómo va a actuar el club? Monchi quiso mandar un mensaje de tranquilidad para

reforzar la posición de los guardametas que quedan en el plantel: "Ahora mismo lo que

vamos a hacer es reforzar la confianza, que ya la tenían, en los porteros de la plantilla.

Sergio Rico, Barbosa y David Soria. La baja de Beto es importante, pero Sergio Rico ha

demostrado que se puede contar con él y Barbosa está recuperando el nivel que le hizo

fichar por el Sevilla”.

62

RESULTATS MÉDICS DE L’OMBRO DE BETO

Beto António Alberto Bastos Pimparel, conegut com a Beto, va néixer l’any 1982, futbolista

portuguès, jugant a la posició de porteria. El seu equip actual es el Sevilla FC.

EL 10 de maig de 2010 va ser convocat per a representar a la Selcció Nacional de Futbol

Copa Mundial de Sudàfrica, com a segon porter. En canvi, no va jugar cap partit. Beto

va fer el seu debut amb el Portugal el 10 de juny de 2009, a un partit amistós 0-0 a

Estònia.

Després de ser el porter titular a la temporada 2009-10 amb Oporto, el seleccionador

Carlos Queiroz el va incloure a la llista per la Copa Mundial de Futbol de 2010, però

tampoc va arribar a jugar ni un minut.

Va debutar com a titular del partit oficial el 22 de juny de 2014, al segon retrobament de

la selecció portuguesa al Mundial de futbol de Brasil contra Estats Units.

https://www.youtube.com/watch?v=9hf-4VQ0CsA

63

QÜESTIONS RELACIONADES AMB LA NOTÍCIA:

Cas que resolem entre tots.

Quina lesió a patit?

Quins ossos i músculs són els afectats?

Què li a ocasionat la lesió?

Quin tractament té?

L’estil de vida d’un esportista és diferent del d’una persona que no fa esport? En què

es diferència?

Quines avantatges i quins inconvenients té la pràctica de l’esport?

Avantatges: Inconvenients:

Menciona alguns hàbits saludables que permetin mantenir en bon estat el nostre

sistema ossi i muscular.

64

És una activitat d’exploració

i síntesi de tipus pràctic. A

partir del tacte i la mesura

ens localitzen, identifiquen,

classifiquen alguns ossos del

cos. Igualment ho fem amb

els músculs i les articulacions.

Mitjançant una taula

explora el teu cos. Agrupeu-

vos per parelles i preneu

mesures dels vostres ossos,

mitjançant cintes de

mesurar:

7a SESSIÓ: Treball pràctic

65

Mesurem-nos!

Abans de prendre cada mesura: Quina és la forma més adequada per

prendre dades?

La vostra alçada

Ossos que podem mesurar: Ens mesurem l’alçada, des de la part més a dalt del vostre crani fins el taló del peu. Mesura aproximada:

El vostre crani

Mesurar el diàmetre i radi del crani Mesura aproximada per a cada os:

La allargada de la vostre cama

Ossos que hi podem trobar: -Allargada màxima de la cama des del cap del fèmur fins al taló. -Mesurar l’allargada del fèmur -L’allargada de la tíbia i peroné Mesura aproximada per a cada os:

66

La allargada del vostre braç

Ossos que hi podem trobar: - Allargada de tot el braç - L’allargada del húmer - L’allargada del cúbit i radi - L’allargada de carp i metacarp

Mesura aproximada per a cada os:

La llargada del vostre peu

Ossos que hi podem trobar: - L’allargada del peu sencer - Allargada dels tarsians, metatarsians i

falanges proximals tot en conjunt. Mesura aproximada per a cada os:

1.1. La allargada del vostre tronc

Ossos que hi podem trobar: - Mesurar la columna vertebral des de la

base del crani fins el còccix. - Amplada del tronc rodejant el cos per

sota del pit. - Amplada de la pelvis!!

Mesura aproximada per a cada os:

67

Classifiquem els ossos El nostre esquelet representa una gran torre d’ossos organitzada de manera, que podem

mantenir-nos rectes i equilibrats per nosaltres mateixos. Cap altre animal te les cames

tan llargues i els peus tan rars per a poder-se mantenir drets. L’esquelet es divideix en

dues parts: l’esquelet axial, que són els ossos que formen l’eix longitudinal del cos i

l’esquelet apendicular, els ossos de les extremitats. A més dels ossos, el sistema

esquelètic inclou les articulacions, els cartílags i els lligaments (són cordes fibroses que

uneixen els ossos a les articulacions).

Mitjançant l’ús d’un atles d’anatomia determineu si els ossos que esteu mesurant-vos

pertanyen a l’esquelet axial o apendicular.

Esquelet axial

Esquelet apendicular

Analitzem les dades 1.- Apunteu en un Excel les dades enregistrades en nois i noies, per a cada part.

A partir de les dades de cada part obtindrem una sèrie de mitjanes.

2.- Formuleu una hipòtesi de si trobarem diferències entre els resultats dels nois i

les noies i perquè:

3.-Resultats:

Nois

Noies

68

4.- Un cop tenim els resultats, hi ha diferències entre nois i noies? Perquè?

5.- On creieu que es poden localitzar les diferències?

Esquelet apendicular

6.- Interpreta la següent imatge: Representa la pelvis d’un home i una dona creus que

existeixen diferències? Indica on poden existir.

7.- En cas afirmatiu; Perquè creus que existeixen aquests diferències?

69

Deures Un cop introduïts els conceptes del esquelet axial, apendicular, el creixement dels ossos

i les diferències entre nois i noies, ens focalitzem en analitzar diferències en el

creixement de les noies i es nois i les causes que donen aquestes diferències a partir

d’una bateria de preguntes que resoldran de manera individual.

Pots créixer més?

1. Si observem aquest gràfic es pot deduir

que:

a) Les noies triguen més en créixer que els nois.

b) L’increment de pes corporal a l’adolescència és més gran en els nois que a les noies.

c) L’increment de pes corporal a l’adolescència és més gran en els noies que a les nois.

2. L’activitat del cartílag de creixement és controlat per:

a) El cor que li envia sang directament. b) Factors genètics. c) Una hormona que es fabrica a la hipòfisi.

3. Per determinar si una persona creixerà més o menys s’ha de: a) Fer una radiografia de les mans. b) Mesurar constantment l’individu. c) Fer una radiografia de la hipòfisi.

4. Els cartílags de creixement es troben: a) A la part central dels ossos llargs b) Entre els extrems i la part central dels ossos llargs c) A la part central dels ossos plans.

5. Un cop vist les diferents parts òssies, determina les 5 funcions que creus tu

que poden tenir els ossos i perquè.

Funcions que creus que poden tenir els ossos

Argumenta perquè

8a SESSIÓ: Síntesi, mesurem el nostre cos

70

A partir dels resultats obtinguts analitzarem les dades obtingudes i arribarem a alguna

conclusió respecte si existeixen diferències en l’esquelet de la dona i l’home i com es

dona el creixement ossi. Els punts clau a respondre són:

Determinar si existeixen diferències entre homes i dones.

Saber com es dona el creixement ossi.

Que els passa als ossos amb la edat.

Realitzar l’informe de pràctiques amb les parts següents:

Informe de pràctiques:

Introducció:

Material i mètodes:

Resultats

A quines conclusions heu arribat?

71

IMPORTANT! LA SALUD DEL SISTEMA ESQUELÈTIC Els ossos, músculs, lligaments i articulacions són força resistents, però també són

flexibles per permetre una gran varietat de moviments, per la qual cosa sovint

corren el risc de lesionar-se.

Algunes de les lesions òssies més habituals són la fractura o trencament de l’os,

la luxació o dislocació, quan l’os surt de lloc, i l’esquinç, quan a una articulació

es torça violentament sense que l’os surti de lloc. A més, la manca de calci, fòsfor

o vitamina D por provocar raquitisme o fragilitat dels ossos.

Per prevenir aquestes lesions cal evitar els moviments bruscos i violents, utilitzar

elements de protecció adients a cada esport, practicar esport amb regularitat-

després d’haver fet un escalfament previ- i seguir una dieta equilibrada.

Protegeix la teva esquena! L’exercici regular és vital per a mantenir l’espina dorsal

forta i per a protegir la seva estructura tan perfectament

proporcionada. Desafortunadament, la majoria de

nosaltres descuidem la esquena fins que els dolors

requereixen atenció.

Encara que el mal d’esquena pot ser símptoma de moltes

malalties, més d’un 80% dels problemes d’esquena són

conseqüència de la debilitat muscular o estan relacionats

amb l’ansietat. Uns abdominals forts i uns músculs flexibles

a l’esquena i malucs desenvolupen una funció principal

en el reforç de la delicada arquitectura de la columna

vertebral, i el estrès fa que es generin “nusos” als músculs.

QUÈ FAREM?

Mitjançant un joc de pistes, per equips anirem treballant cadascun dels hàbits posturals

adequats de conèixer per la nostre vida quotidiana.

Alguns d’aquests hàbits posturals que hem de conèixer són:

Hàbits posturals davant del ordinador.

Ergonomia del seient.

Postura de l’esquena.

Posició que adoptem al sofà davant la tele.

Quan subjectem objectes de pes amb els braços

De quina manera portem la motxilla

Quan caminem pel carrer

Quan aixequem un pes

Quan portem tacons.

9a SESSIÓ: Hàbits posturals

10a SESSIÓ: Treball pràctic ossos

72

A la darrera sessió de la unitat, farem una pràctica on podrem veure l’estructura interna

dels ossos:

Treballem al laboratori. En aquest treball pràctic estudiarem les propietats dels

ossos per separat i dels músculs:

Ossos tous

Ossos durs

Massissos o buits

Els ossos exerceixen un paper essencial per a poder donar suport al nostre cos,

exerceixen protecció pels òrgans corporals que són tous, també permeten moviment, ja

que els músculs esquelètics units als ossos pels tendons, utilitzen els ossos com una

palanca, també tenen funció de emmagatzemant ja que acumula teixit greixós en el seu

interior i formació de cèl·lules sanguínies.

L’esquelet humà esta format per 206 ossos, existeixen ossos compactes i ossos

esponjosos que consten de petites parts d’os i espais oberts en aquests ossos. Els

ossos tenen moltes formes i mesures diferents. La forma de cada os compleix una sèrie

de necessitats concretes al esquelet. Els ossos es classifiquen en 4 grups segons la

forma: llarg, curt, pla, irregular.

Abans de començar

Però, els ossos estan morts una vegada s’han format? Resol de manera individual.

Formula la teva pròpia hipòtesi:

Com són els ossos per dins? Són tots iguals?

Si els ossos ens permeten el moviment, com han de ser per dins? Ara imagina els teus ossos fets de una estructura rígida de metall, que creus que passaria?

Els ossos tenen un aspecte blanquinós que creus que és el component principal d’aquests ossos?

Creus que hi ha diferències en l’interior dels ossos llargs, curts, irregulars i plans?

73

PROTOCOL Per conèixer millor l’estructura interna dels músculs és important tenir en

compte quins músculs podem trobar.

Què en sabem ja dels músculs:

Els músculs es poden clasificar segons:

Segons la seva forma:

Fusiformes

Plans

Amples

Orbiculars

Esfínters

Segons la seva funció:

Flexors i extensors: pleguen i extenen.

Abductors i aductors: Allunyen i apropen.

Pronadors i supinadors: Giren cap abaix i cap amunt.

1.-

Identifiques algun múscul semblant a algun dels que observes a la imatge?

74

El sistema muscular

Està format per músculs esquelètics amb fibres musculars estriades, que, units als

ossos pels tendons permeten el moviment de tot el cos.

Units als ossos pels tendons.

Funcions:

Movimients voluntaris.

Masticació.

Deglució.

Parla.

Protecció de vísceres.

Mantenimient de la postura corporal.

2.- Les fibres musculars tenen estructures molt característiques, ja que aquestes estan

preparades per absorbir els nutrients necessaris del sistema circulatori per poder-lo

utilitzar i consumir als teixits musculars que es trobin en ple moviment. A continuació

tens un dibuix que et mostra les diferents parts d’aquesta fibra muscular, en saps

diferenciar alguna a la teva pota de pollastre?

75

PROTOCOL Per conèixer millor l’estructura interna dels ossos és important tenir en compte

quins ossos podem trobar.

Què sabem ja dels ossos:

3.- Observa l’os per dins, determina quines parts observes, si són totes iguals.

Un cop tingueu l’os obert per la meitat determineu si tots els ossos són igual per

dins, determineu quantes parts podeu diferenciar.

Mitjançant la lupa observeu cada un dels ossos que teniu al davant.

De què estan formats els ossos?

76

4.- Segurament alguna vegada heu pensat en aquest pregunta. Què respondríeu?

Per poder contrastar la vostra predicció farem un experiment al laboratori que es basa en una reacció química típica de les roques calcàries. La roca calcària és rica en calci, ja que la seva composició és principalment carbonat de calci (CaCO3). Quan es posa en contacte amb àcid clorhídric (HCl) es dissol el carbonat d’acord amb la següent reacció:

HCl + CaCO3 > CaCl2 + CO2 + H2O Ara el que fareu és posar un petit os de pollastre (un fèmur o bé una tíbia) i un trocet de roca calcària en dos vasos de precipitats amb HCl durant unes 48h (o bé 72h) i comparareu els resultats.

5.- Què creieu que passarà al cap de les 48 o 72 h amb l’os? I amb la roca calcària? Després d’aquest experiment, resolem les qüestions entre tots:

Després de 48h Què ha passat? Per què creus que ha passat?

Roca calcaria

Os de pollastre

6.- El resultat de l’experiment és compatible amb que els ossos tinguin carbonat de calci?

7.- Per què creus que NO és correcte afirmar que els ossos estan formats NOMÉS per carbonat de calci?

8.- Observant l’aspecte de l’os després de l’experiment, quina creieu que és la funció del carbonat de calci als ossos?

Ja coneixeu l’estructura que té un informe de pràctiques, de manera que,

redacteu de manera autònoma i individual cadascuna de les parts,

Informe de pràctiques. Parts:

Introducció

Plantejament d’una hipòtesi

77

Material i mètodes

Resultats

Conclusions

LA NOTICIA

THE GUARDIAN – US Sports, 9 Ago 2012

LONDRES 2012: ATLETA HÉROE DE RELEVOS AMERICANO MANTEO MITCHELL SE ROMPE UNA PIERNA PERO

CONTINÚA CORRIENDO Manteo Mitchell se rompió una pierna durante la primera parte de los 4x400m

“Me dolía mucho, pero no quería decepcionar a esos tres chicos”

12a SESSIÓ: EXAMEN

78

Queda confirmada la noticia que el atleta americano Manteo Mitchel corrió los últimos metros de la carrera de relevos con una pierna rota en los Juegos Olímpicos de Londres de 2012. Mitchell corrió el primer tramo de la carrera de relevos masculina 4x400m y ayudó a los EEUU a pertenecer a los corredores mejor calificados, más rápidos. Pero el corredor de 25 años de edad no disputará la final después de que un examen radiológico haya confirmado que se rompió el peroné izquierdo durante la carrera. Mitchel dijo: “Hace tres días estaba subiendo las escaleras [en la Villa Olímpica] y casi tropecé al perder un escalón, cayendo torpemente. Me dieron tratamiento y estaba bien. “Estuve entrenando y cuando calentaba me sentía bien. Sentí que podía ir a 44 segundos. Salí bastante lento pero cogí el ritmo y cuando alcancé la marca de los 100m noté algo extraño. Sentó como si mi pierna se partiera literalmente en dos. “Sabía que si finalizaba fuerte aún podíamos hacer el relevo. Vi a Josh Mance indicándome que le pasara el testigo, lo que me animó a seguir. No quería decepcionar a esos tres chicos, o al equipo, así que continué corriendo. Dolía terriblemente. Estoy bastante sorprendido que aun alcanzara los 45 segundos con una pierna rota.”

ELS RESULTATS MÈDICS Aquí pots veure les radiografies de les dues cames de Manteo Mitchell amb el trencament de peroné esquerre.

79

https://www.youtube.com/watch?v=dXiUCmrfcvg

Minut 13’’

Manteo Mitchell

80

Manteo Mitchell (va néixer el 6 de juliol 1987) americà atleta especialitzat en 200m i 400m . va ser membre de l’equip de EE.UU. i va guanyar medalla d’or al relleu de 4 × 400 metros al campionat Mundial d’Atletisme en Pista Coberta del 2012.

Mitchell no va començar pista d’atletisme fins que estudiava a la secundària. Va assistir al Crest High School a Shelby, Carolina del Nord. Després de la secundària va obtenir una beca esportiva a la Universitat de Western Carolina, on va obtenir records de nombroses escoles i va guanyar el campionat de la NCAA al aire lliure tres de cada quatre anys. Mitchell té marques personals de 21.13 i 46.17 (a interior) i 20.43 i 44.96 (a aire lliure).

1.- Respon les següents qüestions relacionades amb la notícia.

Quina lesió a patit?

Quins ossos i músculs són els afectats?

Què li a ocasionat la lesió?

Quin tractament li recomanaries?

3.- a) Situa els ossos i músculs que coneguis de la cama a la imatge adjunta.

81

b) Situa també els ossos i músculs que coneguis del braç.

4.- L’estil de vida d’un esportista és diferent del d’una persona que no fa esport? En què

es diferència?

82

5.- Quines avantatges i quins inconvenients té la pràctica de l’esport?

Avantatges: Inconvenients:

6.- Menciona alguns hàbits saludables que permetin mantenir en bon estat el nostre

sistema ossi i muscular.

7.- Determina quines diferències podrien haver-hi entre l’estructura esquelètica d’un

home i una dona.

8.- Explica com sabem que els ossos es composen principalment per carbonat de

calci (CaCO3) i com ho podem demostrar.

83

MATERIAL DELS ALUMNES DE G3

Ells treballen per un projecte en comú amb tecnologia i biologia. En concret, el projecte

consisteix en la construcció de un braç i una cama amb fustes, engranatges i cordills

que permeten

84

Com treballen els músculs esquelètics?

Els músculs com el bíceps i el tríceps, generalment, treballen en parelles. Quan

un es contrau, l’altre es relaxa. Són antagònics. Què passa quan vols agafar un llibre?

Els nervis porten els impulsos del cervell als músculs del braç. Ordenen al teu bíceps

que es contragui i al teu tríceps que es relaxi. Mentre que el bíceps s’escurça, estira el

tendó que aixeca el braç. Es doblega l’articulació del colze.

Els científics utilitzen models per demostrar les idees o conceptes. Faràs un

model de cama per demostrar com funcionen els músculs.

Figura 1 Figura 2

1. Retalla amb cartolina els models de cuixa i cama de la figura 1, i fes el forats que

s’indiquen.

2. Enganxa’ls amb un enquadernador pel punt marcat amb una X, i lliga uns fils que

passin pels forats com s’indica a la figura 2.

85

3. Posa el model que has muntat en posició recte, com a la figura, i amida la longitud

dels fils, que han d’estar ben tibants, entre els forats. Anota la mida a la taula adjunta.

Fil estirat

Longitud del fil en mm

Múscul (fil) relaxat o contret

A B A B

Po

sic

ió d

e la

cam

a

Recta

Tirada enrera

Tornar

endavant

4. Explica quin fil has d’estirar perquè la cama vagi enrera? I per què torni endavant?

Amida en un cas i en l’altre la mida dels fils, entre els forats i completa la taula.

5. Què representen els dos fils? I l’enquadernador?

6. Quina relació hi ha entre els dos fils?

7. Quan estirem un fil quina funció representa que estem simulant?