ALTERNATIVES. DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA I PODER POPULAR

1. Breu introducció històrica.

a) Què entenem per democràcia?

b) Grècia i Roma.

c) Les primeres concepcions de la ciutadania. Les revolucions burgeses. Drets del'Home i el Ciutadà.

d) L'enfocament marxista.

e) Actualitat. Globalització i crisi capitalista.

2. Mecanismes de participació actuals.

Alguns dels mecanismes ja existents a l' estat espanyol, bé siga a nivell estatal oautonòmic són:→ Dret de petició (art. 29 CE ), desenvolupat també per la Llei Orgànica 4/2001, de12 de novembre, Reguladora del Dret de Petició. atorga a la ciutadania la capacitat de demanar a una administració pública, tant a títolindividual com col·lectiu una actuació que entre dins de les competències d'aquellaadministració.

→ Dret a promoure i participar en una Iniciativa Legislativa Popular (art. 87CE), desenvolupat per la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març, Reguladora de laIniciativa Legislativa Popular, i la Llei autonòmica 5/1993, de 27 de desembre,d'Iniciativa Legislativa Popular de la CV. Aquest dret atorga a la ciutadania la capacitatde crear una Comissió Promotora que reunisca un número determinat de signaturesque impulse una proposta de llei que després pot ser aprovada pel Parlament o no.

→ Dret a promoure i participar en una consulta popular o referèndum (art. 92CE), desenvolupat per la Llei Orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre Regulació de lesDiverses Modalitats de Referèndum, i que podria estar regulat també per altreslegislacions autonòmiques o municipals.

→ Carta de participació ciutadana de Montcada (7 de març de 1995) “El objetode la presente carta es la regulación de la participación ciudadana en los órganos degobierno y administración municipales mediante el establecimiento de losprocedimientos adecuados y la dotación de los mecanismos administrativos yeconómicos correspondientes”. (extracte)

Altres mecanismes no necessàriament regulats per lleis o decrets:

→ Pressupostos participatius.

→ Jurats Ciutadans.

→ Audiències públiques

→ Consells ciutadans.

3. Algunes propostes.Línies ideològiques:

→ Els centres de decisió real -les institucions econòmiques- es troben fora de l'àmbitpolític. Els representants amb atribucions de govern es dediquen a gestionarformalment la democràcia i a generar un corpus legislatiu d’acord amb els interessosdel poder econòmic dominant.

→ La democràcia delegada ens atribuix un rol passiu, exercir dret de vot cadaconvocatòria electoral, bàsicament.

→ La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de societat quevolem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més pròximes a lesciutadanes i als ciutadans, tenen una gran oportunitat i, sobretot, responsabilitat enaquest sentit.

→Reforçar dinàmiques que faciliten l’activació i la implicació ciutadana en els diferentsàmbits d’acció. La innovació, l’experimentació i l’aprofundiment d’experiènciesparticipatives i d’autoorganització que porten a la ciutadania i el teixit social a unprotagonisme real i un major poder en la presa de decisions i el control de la gestiómunicipal.

→Com? - Augmentant la informació dels ciutadans i les entitats associatives.- Afavorint l’autoorganització popular.- Dotant de mecanismes de gestió el teixit associatiu.

Propostes concretes:

Transparència

-Publicació mesures, reglaments, iniciatives que estiguen en fase d' aprovació pel Plenari.

-Transparència en la gestió: actes, pressupostos detallats, comptes i liquidació per a compararamb Pressupostos,

-Ingressos fets públics d'alcalde i concejals (per Ajuntament, per altres institucions, per treballsi empreses privades, per patrimoni anual)

-Enfortiment i dinamització del teixit associatiu. Exigència del rendiment de comptes.

ParticipacióEstabliment canals comunicació bidireccionals per: explicar iniciatives en marxa, atendreiniciatives ciutadanes, enquestes vinculants sobre pressupostos (a llarg plaç),, canals directesamb concejals i alcalde, creació de fòrums sobre iniciatives, enquestes sobre qualitat d'execució d' actuacions, pedagogia de la participació, traçar un pla de formació i intervenció allarg plaç.

4. Debat.