Materials metàl·lics
description
Transcript of Materials metàl·lics
- 1.
- MATERIALS METLLICS
- Esta presentacin se ha realizado por Virgilio Marco. Profesor de Apoyo alrea Prctica del IES Tiempos Modernosde Zaragoza. [email_address] www.iestiemposmodernos.com
- Traduit: Avell Cap
2.
- MATERIALS METLLICS
- NDEX
- Els materials metllics El ferro i lacer Materials metllics no frrics Fabricaci amb metalls.Traat i tall Fabricaci amb metalls.Deformaci i arrancada de llimadures Fabricaci amb metalls.Unions i acabats Fabricaci industrial amb metalls.
3.
- ELS MATERIALS METLLICS. Generalitats
- Sn aquells que estan composts bsicament per un o ms metalls. Tamb poden contenir altres MATERIALS com el carboni.
- Els materials metllics el component principal del qual s el ferro sn anomenatsmaterials frrics . Sn exemples d'aquests elferro i l'acer.
- Els materials metllics obtinguts a partir d' altres metallsson anomenatsmaterials no frrics .
- ferro
- Acer
- Zinc
- Coure
4.
- ELS MATERIALS METLLICS. Propietats
- Els MATERIALS METLLICS:
- condueixen b la calor i l'electricitat .
- El seu aspecte presenta unacerta brillantor .
5. A temperatura ambient solen serslids,excepte elmercuri . 6. Fonen a la temperatura que anomenampunt de fusi . 7. Sonmalleables i dctils . Els que ms el or, la plata i el coure.
- Conductors
- Es fonen
- Mercuri
- Or natiu
- Plata nativa
- Coure
8.
- ELS MATERIALS METLLICS. Aliatges
- Una aliatge s un material metllic que s'obt quan esmescla ifon i es deixa que solidifiqui una mescla d' un metall amb altres MATERIALS, gaireb sempre altres metalls .
9. El producte resultant tcaracterstiques metlliques i alguna propietat que no tenienels components per separat. 10. Elllaut , per exemple, s unamescla de coure i zinc i resulta ms dur i amb resistncia elctrica .
- Aliatges
- Llaut
11.
- ELS MATERIALS METLLICS. Formes comercials
- Formes comercials ms habituals de MATERIALS METLLICS son:
- Llargs:barresquadrades o redones i fils de ferro.
12. Plans:superfcies de diferents gruixos, les ms fines s'anomenenxapes. 13. Perfils:barres amb formes especials:en u, triangular , ... 14. Lingots:blocs obtinguts quan buidam el metall lquid en unmotlle.
- Llargs
- Plans
- Perfils
- Lingots
15.
- ELS MATERIALS METLLICS. Obtenci
- Els metalls no solen aparixer purs, sin combinats amb altres elements i formant minerals:
16. La Mineria s'encarrega d'extreure minerals METLLICS o menes. 17. La Metallrgia tracta dels metalls elaborats i les seves propietats.
-
- Calcinaci i torrefacci: s un procs per a obtenir metalls lliures o purs encalentint les menes en forns i eliminant els xids que es produeixen.
- 18. Electrlisi: s un procs per obtenir metalls lliuresfonent el mineral, introduint en la foneria dos elctrodes i fent circular un corrent elctric de manera que el metall pur es diposita en un elctrode
- Mineria
- Calcinador
- Nau d'electrlisi
19.
- ELS MATERIALS METLLICS.D's freqent en l'aula taller
- En l'aula taller solem emprar MATERIALS METLLICS ja sigui en les seves formes comercials o reciclant-losa partir d'objectes fora d's. Alguns d's molt freqent sn:
- Llaunesde llaut
- Peces de coure
- Peces d'alumini
- Peces d'acer
20.
- EL FERRO I L'ACER. La siderrgia
- El procs siderrgic, a grans trets, transcorre en les segents etapes.
- 1. Extracci del mineral
- 3. Calcinaci
- 4. Separaci deEscria ferro colat
- 5. B) Transformaci del lingot d'alt forn en Ferro dol o ferro colat
- 5. A) Transformaci del ferro colat en acero
- 2. Separacide menes i gangues
- Si vos saber-ne ms
21.
- EL FERRO I L'ACER. El ferro dol
- s ferro pur en un 99,9 % o ms.
22. T poques aplicacions industrials i resulta molt difcil d'obtenir. 23. Tamb s'anomena ferro forjat perqu s molt dctil i malleable. 24. S'empra en treballs de forja i per construir electroimants i transformadors elctrics
- Treball en forja
- Electroimant
- Transformador
25.
- EL FERRO I L'ACER. Els acers
- Els acers snaliatges de ferro i de carboni(entre el 003 i el 176 %) als que s'afegeix altres materials (mangans, nquel, titani, etc.) segons les propietats del tipus d'acer que se vulgui aconseguir. S'aplica en molts camps industrials. Hi ha dos tipus d'acers:
-
- Acers comuns . Fets noms amb ferro i carbono. Sn molt fcils de soldar i poc resistents a la corrosi. S'empren en estructures, claus, perns, eines, ...
- 26. Acers alitats . Fets amb ferro, carboni i altres elements. Molt resistents a la corrosi, a l'abrasi i a les altes temperatures. S'empren per a fabricar instruments i peces especials.
- Acer com
- Acers aliats
27.
- EL FERRO I L'ACER Les foses
- Les foses sonaliatges de ferro i carboni(entre el 1`76 i el 667 %) . Com quet ms carboni resisteixen millor la corrosi i els canvis de temperatura. Sn fcils de modelar i s'empren en la fabricaci de peces de mida gran. Es classifiquen en:
-
- Foses ordinries . Fets noms amb ferro i carboni i alguna petita part d'altre material. No se poden treballar en la forja.
- 28. Foses aliades . Fets amb ferro, carboni i altres elements amb els quals milloren les seves propietats.
- Fabricats amb foses
29.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS
- Els materials no frricsson ms cars i difcils d'obtenirque els frrics, ara bpresenten algunes propietats que els fan necessaris: sn ms difcils d'oxidar, condueixen millor l'electricitat i la calor, fonen a temperatures ms baixes, sn ms fcils de mecanitzar, etc. Es classifiquen en:
-
- Metalls pesats . La seva densitat s igual o major a 5 Kg./dm 3 . Entre ells estan el coure, el plom, el zinc, l'estany, el nquel, el mercuri, el wolframi, etc.
- 30. Metalls lleugers . La seva densitat s entre 2 i 5 Kg./dm 3 . Son exemples l'alumini i el titani.
31. Metalls ultralleugers . Amb densitat menor de 2 . El magnesi s el ms emprat en la industria.
- Metalls ultralleugers.Magnesi natural i elaborat
- Metalls pesants.zinc, coure, mercuri, wolframi.
- Metalls lleugers.Alumini i titani.
32.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. El coure
- El coures un metall de color vermell brillant, molt resistent a la corrosi, condueix b la calor i l'electricitat, s molt dctil i malleable. S'obt de minerals com lacuprita , lacalcopirita ilamalaquita .
33. S'ha emprat des de l'antiguitat perfer armes, ornaments, monedes, etc. Avui s'empra en conductors elctrics, alambins, i conduccions de gas i agua, aix com altres usos en construcci. Els seus aliatges principals sn:
-
- Los bronzes . Aliatges de coure i estany, tant ms durs quantms estany contenen.
- 34. Los llautons . Aliatges de coure i zinc emprats per fer canalitzacions, perns, vlvules de gas i aigua, frontisses, etc..
- Minerals de coure.Cuprita, calcopirita i malaquita.
- Bronze.
- Llautons
- Coure.
35.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. L'alumini
- L'alumini s un metall de color platejat clar, s molt resistent a l'oxidaci, lleuger, bon conductor de la calor i l'electricitat i fcil de mecanitzar. S'obt de labauxita .
36. S'empra en aliatges lleugers, tan resistents com l'acer i molt menys pesants. Amb ells se fabriquen productes molt variats, des de llaunes de refrescs com fuselatges d'avions, finestres, maquinaria, etc.
- Bauxita.
- Productes d'alumini.
37.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. L'estany
- L'estany s un metall d'aspecte blanc brillant, molt resistent a l'aire, fcil de fondre i de treballar. Es molt malleable en fred i en calent se torna trencads. S'obt de lacasiterita .
38. S'empra, aliat amb plom o amb plata, per a soldadura tova. Tamb per a recobrir el ferro, obtenint llauna, i pera recobrir el coure, ja que com que no s txic pot emprar-se en instruments de alimentaci.
- Casiterita.
- Productes d'estany, llauna i altres aliatges.
39.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. El zinc
- El zinc s un metall tou de color blanc blavs, resistent a la intemprie. S'obt de lablenda .
40. S'empra en la fabricaci de recipient, canalons i planxes per a cobertes. Tamb per a recobrir planxes de ferro amb dos procediments:
-
- Zincat . Introduint les peces de ferro en un bany de zinc fos.
- 41. Galvanitzat . Recobrint les peces de ferro per electrlisi.
- Blenda.
- Naude zincat.
- Xapa de ferro galvanitzat.
42.
- FABRICACI AMB METALLS. Traat i tall 1.
- TRAAT. Abans de fabricar una pea hi ha que traar-la o dibuixar-la, amb les mesures del croquis, sobre el material de partida.
-
- Es traa tractant d'aprofitar el material disponible el millor possible. Per a peces petites s'empraran retalls. Les peces grans se dibuixen el ms aprop possible dels cantells per a no desaprofitar molt de material.
-
- Es traa amb exactitud per a fabricar la pea correctament.
- 43. S'empren tils de dibuix sobre metall com l'esquadra, la punta de traar, la regla i el comps de puntes
- tils de traat sobre metalls: comps, esquadra de 90, esquadra de 120, punta, regla metllica.
44.
- FABRICACIN AMB METALES. Traat i tall 2.
- TALL. El tall de peces metlliques se realitza amb diferents eines, cada una de les quals t la seva manera d'emprar-se.
-
- Tisora de xapa . Serveix per a tallar xapes fins de llaut o llauna.
- 45. Alicates . Emprats per a tallar fil de ferro no molt gruixats. Hi ha de diferents tipus segons sigui la forma de la punta: universals, de tall, plans, rodons, de punta corba, etc.
- Tisora per a xapa.
- Alicates: de tall, universal, de punta corba, de punta rodona i de punta plana.
46.
- FABRICACI AMB METALES. Traat i tall 3
- SERRAT. El serrat se realitza sobre fils de ferro gruixats, varetes, xapes gruixades, tubs, perfils, etc. S'empra la serra d'arc les fulles de les quals sn intercanviables. Quant ms dur s el metall a tallar tant ms fins han d'sser les dents del full que s'empri.
- 1 Seligeix el full de serra adequada
- 2 Se subjecta la pea fortament.
- 3 Se serra fent presi quan savana i aixencant quan es retrocedeix, fent moviments llargs i mantenint la serra perpendicular.
- 4 Per tallar xapes se colloquen entre dues peces de fusta, que se tallarn a la vegada que la xapa, perevitar que aquesta es doblegui.
- Per al serrat es procedeix de la segent manera:
47.
- FABRICACIN amb METALES. Deformaci i arrancada de llimadures 1.
- DEFORMACI. El treball per deformaci se realitza amb les eines i les tcniques adequades al material que s'est treballant. El treball amb xapa exigeix sempre l's de guants per a evitar tallar-se. Molts fils de ferro se poden doblegar amb les mans, per els doblegaments de certa precisi s'han de fer amb alicates.
- Si la xapa no s molt gruixada i es vol doblegar en angle diedre poden recolar-nos en el cantell de la taula de treball.
- Si se preten que la pea es doblegui en forma dU redono, o daltre forma sha demprar un motlle
- Si la xapa s molt gruixada i es vol doblegar en angle diedre sah demprar un cargol per subjctar, un bloc per amortiguar el cop i un martell per colpejar..
- Per doblegar xapes gruixades amb formes especials shan demprarels motlles subjectats al cargol
48.
- FABRICACI AMBMETALLS. Deformaci i arrancada de llimadures 2.
- TALADRAT
- Si la pea a trepar s fina es pot fer amb un punx i un martell
- Si la pea s de gruix considerable ser necessria el trepant elctric amb broca per a metalls. Per evitar que la broca es desplaci en iniciar el trepant es marcar el centre amb un contrapunx.
- Per fer forats perfectament rectes i fan servir suports verticals per al trepant o b trepants de columna.
49.
- FABRICACI AMB METALLS. Deformaci i arrancada de llimadures 3.
- LLIMAT.Es la tcnica que s'empra per a atacar els talls de les serres, eliminar les rebaves, arrodonir els cantells, aplanar o corbar superfcies. Se realitza ambllimes .
-
- Les llimes sn eines d'acer temperat amb estries en la seva superfcie.
- 50. Les llimes sn de formes molt variades: planes, rodones, triangulars, quadrades, etc.
51. Segons la finor del treball a realitzar les llimes poden emprar-se o tenir el gra major o menor, donant lloc a llimes fines, mitges i bastes. 52.
- FABRICACI AMB METALLS. Unions i acabats 1.
- UNIONS FIXES.
- Reblons. S'usen per unir superfcies de poc gruix. Sn peces fabricades amb materials tous i tenaos.
- Soldadura tova. s la uni realitzada amb estany fos. Es pot unir peces de coure, llaut o llauna, per no d'alumini
- Enganxat. Hi ha molts tipus de coles, entre ells hi ha el termofusible realitzat mitjanant barres aplicada amb una pistola que les fon
53.
- FABRICACI AMB METALS. Unions i acabats 2.
- UNIONS DESMUNTABLES.
- Cargols i femelles. N'hi ha amb infinitat de formes i mides. De vegades s'usen amb ells volanderes que aconsegueixen que la uni s ms robusta.
- Passadors. Sn peces de metall que fixen les peces en les que es col.loquen travessats. N'hi ha d'aletes, cnics o bulons i plnols o xavetes.
- ACABAtS. S'usen per a protegir de la humitat i de la consegent corrosi. L'aplicaci de vernissos o pintures requereix l'allisat previ de la superfcie.
54.
- FABRICACI AMB METALLS. Unions i acabats 3.
- LES CLAUS FIXES.
- Les claus fixes . Sn eines que s'empren per estrnyer i afluixar cargols i femelles. Estan formades per un mnec i una o dues boques. Les seves formes depenen de l's per al qual hagin de ser emprades. Alguns tipus sn:
- Clau en colze
- Clau en creu
- Clau fixa
- Clausallen
- Claus torx
- Calu en estrella
- Clau de tub
55.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Per deformaci 1.
- Plegat . Es realitza en fred amb mquines plegadores per obtenir xapes ondulades i alguns perfils metl.lics.
- Embotici . Es realitza amb embotidores que sn premses amb les que, mitjanant un punx o encuny, es dna forma cncava o buida a una xapa gruixuda
- Estampaci . Es realitza en fred donant forma a la pea pressionant entre dos motlles anomenats estampes.
- Forja . Es realitza en calent donant forma a les peces mitjanant cops amb maces i martells.
56.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Per deformaci 2.
- Trefilatge . S'usa per obtenir filferros i cables passant un metall per orificis cada vegada ms estrets en unes mquines anomenades fileres.
- Laminaci . S'usa per obtenir perfils rodons, quadrats o d'altres formes passant el material en calent per dos corrons amb la forma adequada. Els rodets pressionen i arrosseguen la barra de metall
- Extrusi . Es realitza empenyent una massa plstica a travs d'una obertura que t una forma establerta. Aix s'aconsegueixen barres i perfils d'una manera similar a la manera usat per fer xurros.
57.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Per emmotllament
- A l' emmotllaments'escalfa el material fins fondre per abocar desprs en un motlle que t la forma i la mida de la pea que es vol fabricar.
- El modelatge industrial aconsegueix temperatures tan altes com per modelar peces d'acer i altres metalls, cosa que no es pot aconseguir en el model artesanal.
58.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Tall mecnic.
- Eltall per procediments mecnicspresenta dues variants:
- Perraig d'aiguaque fa servir un finssim raig d'aigua projectat a una pressi molt elevada. S'usa en aliments congelats i xapes molt fines.
- Serratque es porta a terme amb serres de cinta o de disc accionades per mquines especials.
59.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Tall trmic.
- El t all per procediments trmicspresenta tres variants:
- Oxitalles realitza amb un bufador en qu es cremen un gas combustible i un raig d'oxigen.
- Lserservir un feix de llum molt concentrada aconseguint talls finssims i de gran precisi en qualsevol material.
- Per arcempra la calor produda per un corrent elctric molt elevada.
60.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Mecanitzat.
- Elsprocessos amb arrencada d'encenallstamb es diuen mecanitzat podem trobar-nos amb els segents processos:
- Trepats la realitzaci d'orificis mitjanant el trepant
- Fresatmitjanant una fresadora es desplaa el material horitzontalment mentre l'eina que el talla gira.
- Tornejatrealitza peces cilndriques o cniques mitjanant un torn que treballa de manera similar a la fresadora
- Polites realitza amb una polidora que arrenca partcules molt petites de material aconseguint allisar aix la seva superfcie
- Rectificats un acabat i polit que es realitza a la rectificadora mitjanant un disc abrasiu anomenat mola