- 1.
- Esta presentacin se ha realizado por Virgilio Marco. Profesor
de Apoyo alrea Prctica del IES Tiempos Modernosde Zaragoza.
[email_address] www.iestiemposmodernos.com
- Traduit: Avell Cap
2.
- Els materials metllics El ferro i lacer Materials metllics no
frrics Fabricaci amb metalls.Traat i tall Fabricaci amb
metalls.Deformaci i arrancada de llimadures Fabricaci amb
metalls.Unions i acabats Fabricaci industrial amb metalls.
3.
- ELS MATERIALS METLLICS. Generalitats
- Sn aquells que estan composts bsicament per un o ms metalls.
Tamb poden contenir altres MATERIALS com el carboni.
- Els materials metllics el component principal del qual s el
ferro sn anomenatsmaterials frrics . Sn exemples d'aquests elferro
i l'acer.
- Els materials metllics obtinguts a partir d' altres metallsson
anomenatsmaterials no frrics .
4.
- ELS MATERIALS METLLICS. Propietats
- condueixen b la calor i l'electricitat .
- El seu aspecte presenta unacerta brillantor .
5. A temperatura ambient solen serslids,excepte elmercuri . 6.
Fonen a la temperatura que anomenampunt de fusi . 7. Sonmalleables
i dctils . Els que ms el or, la plata i el coure.
8.
- ELS MATERIALS METLLICS. Aliatges
- Una aliatge s un material metllic que s'obt quan esmescla ifon
i es deixa que solidifiqui una mescla d' un metall amb altres
MATERIALS, gaireb sempre altres metalls .
9. El producte resultant tcaracterstiques metlliques i alguna
propietat que no tenienels components per separat. 10. Elllaut ,
per exemple, s unamescla de coure i zinc i resulta ms dur i amb
resistncia elctrica .
11.
- ELS MATERIALS METLLICS. Formes comercials
- Formes comercials ms habituals de MATERIALS METLLICS son:
- Llargs:barresquadrades o redones i fils de ferro.
12. Plans:superfcies de diferents gruixos, les ms fines
s'anomenenxapes. 13. Perfils:barres amb formes especials:en u,
triangular , ... 14. Lingots:blocs obtinguts quan buidam el metall
lquid en unmotlle.
15.
- ELS MATERIALS METLLICS. Obtenci
- Els metalls no solen aparixer purs, sin combinats amb altres
elements i formant minerals:
16. La Mineria s'encarrega d'extreure minerals METLLICS o menes.
17. La Metallrgia tracta dels metalls elaborats i les seves
propietats.
-
- Calcinaci i torrefacci: s un procs per a obtenir metalls
lliures o purs encalentint les menes en forns i eliminant els xids
que es produeixen.
- 18. Electrlisi: s un procs per obtenir metalls lliuresfonent el
mineral, introduint en la foneria dos elctrodes i fent circular un
corrent elctric de manera que el metall pur es diposita en un
elctrode
19.
- ELS MATERIALS METLLICS.D's freqent en l'aula taller
- En l'aula taller solem emprar MATERIALS METLLICS ja sigui en
les seves formes comercials o reciclant-losa partir d'objectes fora
d's. Alguns d's molt freqent sn:
20.
- EL FERRO I L'ACER. La siderrgia
- El procs siderrgic, a grans trets, transcorre en les segents
etapes.
- 4. Separaci deEscria ferro colat
- 5. B) Transformaci del lingot d'alt forn en Ferro dol o ferro
colat
- 5. A) Transformaci del ferro colat en acero
- 2. Separacide menes i gangues
21.
- EL FERRO I L'ACER. El ferro dol
- s ferro pur en un 99,9 % o ms.
22. T poques aplicacions industrials i resulta molt difcil
d'obtenir. 23. Tamb s'anomena ferro forjat perqu s molt dctil i
malleable. 24. S'empra en treballs de forja i per construir
electroimants i transformadors elctrics
25.
- EL FERRO I L'ACER. Els acers
- Els acers snaliatges de ferro i de carboni(entre el 003 i el
176 %) als que s'afegeix altres materials (mangans, nquel, titani,
etc.) segons les propietats del tipus d'acer que se vulgui
aconseguir. S'aplica en molts camps industrials. Hi ha dos tipus
d'acers:
-
- Acers comuns . Fets noms amb ferro i carbono. Sn molt fcils de
soldar i poc resistents a la corrosi. S'empren en estructures,
claus, perns, eines, ...
- 26. Acers alitats . Fets amb ferro, carboni i altres elements.
Molt resistents a la corrosi, a l'abrasi i a les altes
temperatures. S'empren per a fabricar instruments i peces
especials.
27.
- EL FERRO I L'ACER Les foses
- Les foses sonaliatges de ferro i carboni(entre el 1`76 i el 667
%) . Com quet ms carboni resisteixen millor la corrosi i els canvis
de temperatura. Sn fcils de modelar i s'empren en la fabricaci de
peces de mida gran. Es classifiquen en:
-
- Foses ordinries . Fets noms amb ferro i carboni i alguna petita
part d'altre material. No se poden treballar en la forja.
- 28. Foses aliades . Fets amb ferro, carboni i altres elements
amb els quals milloren les seves propietats.
29.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS
- Els materials no frricsson ms cars i difcils d'obtenirque els
frrics, ara bpresenten algunes propietats que els fan necessaris:
sn ms difcils d'oxidar, condueixen millor l'electricitat i la
calor, fonen a temperatures ms baixes, sn ms fcils de mecanitzar,
etc. Es classifiquen en:
-
- Metalls pesats . La seva densitat s igual o major a 5 Kg./dm 3
. Entre ells estan el coure, el plom, el zinc, l'estany, el nquel,
el mercuri, el wolframi, etc.
- 30. Metalls lleugers . La seva densitat s entre 2 i 5 Kg./dm 3
. Son exemples l'alumini i el titani.
31. Metalls ultralleugers . Amb densitat menor de 2 . El magnesi
s el ms emprat en la industria.
- Metalls ultralleugers.Magnesi natural i elaborat
- Metalls pesants.zinc, coure, mercuri, wolframi.
- Metalls lleugers.Alumini i titani.
32.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. El coure
- El coures un metall de color vermell brillant, molt resistent a
la corrosi, condueix b la calor i l'electricitat, s molt dctil i
malleable. S'obt de minerals com lacuprita , lacalcopirita
ilamalaquita .
33. S'ha emprat des de l'antiguitat perfer armes, ornaments,
monedes, etc. Avui s'empra en conductors elctrics, alambins, i
conduccions de gas i agua, aix com altres usos en construcci. Els
seus aliatges principals sn:
-
- Los bronzes . Aliatges de coure i estany, tant ms durs quantms
estany contenen.
- 34. Los llautons . Aliatges de coure i zinc emprats per fer
canalitzacions, perns, vlvules de gas i aigua, frontisses,
etc..
- Minerals de coure.Cuprita, calcopirita i malaquita.
35.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. L'alumini
- L'alumini s un metall de color platejat clar, s molt resistent
a l'oxidaci, lleuger, bon conductor de la calor i l'electricitat i
fcil de mecanitzar. S'obt de labauxita .
36. S'empra en aliatges lleugers, tan resistents com l'acer i
molt menys pesants. Amb ells se fabriquen productes molt variats,
des de llaunes de refrescs com fuselatges d'avions, finestres,
maquinaria, etc.
37.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. L'estany
- L'estany s un metall d'aspecte blanc brillant, molt resistent a
l'aire, fcil de fondre i de treballar. Es molt malleable en fred i
en calent se torna trencads. S'obt de lacasiterita .
38. S'empra, aliat amb plom o amb plata, per a soldadura tova.
Tamb per a recobrir el ferro, obtenint llauna, i pera recobrir el
coure, ja que com que no s txic pot emprar-se en instruments de
alimentaci.
- Productes d'estany, llauna i altres aliatges.
39.
- MATERIALS METLLICS NO FRRICS. El zinc
- El zinc s un metall tou de color blanc blavs, resistent a la
intemprie. S'obt de lablenda .
40. S'empra en la fabricaci de recipient, canalons i planxes per
a cobertes. Tamb per a recobrir planxes de ferro amb dos
procediments:
-
- Zincat . Introduint les peces de ferro en un bany de zinc
fos.
- 41. Galvanitzat . Recobrint les peces de ferro per
electrlisi.
- Xapa de ferro galvanitzat.
42.
- FABRICACI AMB METALLS. Traat i tall 1.
- TRAAT. Abans de fabricar una pea hi ha que traar-la o
dibuixar-la, amb les mesures del croquis, sobre el material de
partida.
-
- Es traa tractant d'aprofitar el material disponible el millor
possible. Per a peces petites s'empraran retalls. Les peces grans
se dibuixen el ms aprop possible dels cantells per a no
desaprofitar molt de material.
-
- Es traa amb exactitud per a fabricar la pea correctament.
- 43. S'empren tils de dibuix sobre metall com l'esquadra, la
punta de traar, la regla i el comps de puntes
- tils de traat sobre metalls: comps, esquadra de 90, esquadra de
120, punta, regla metllica.
44.
- FABRICACIN AMB METALES. Traat i tall 2.
- TALL. El tall de peces metlliques se realitza amb diferents
eines, cada una de les quals t la seva manera d'emprar-se.
-
- Tisora de xapa . Serveix per a tallar xapes fins de llaut o
llauna.
- 45. Alicates . Emprats per a tallar fil de ferro no molt
gruixats. Hi ha de diferents tipus segons sigui la forma de la
punta: universals, de tall, plans, rodons, de punta corba,
etc.
- Alicates: de tall, universal, de punta corba, de punta rodona i
de punta plana.
46.
- FABRICACI AMB METALES. Traat i tall 3
- SERRAT. El serrat se realitza sobre fils de ferro gruixats,
varetes, xapes gruixades, tubs, perfils, etc. S'empra la serra
d'arc les fulles de les quals sn intercanviables. Quant ms dur s el
metall a tallar tant ms fins han d'sser les dents del full que
s'empri.
- 1 Seligeix el full de serra adequada
- 2 Se subjecta la pea fortament.
- 3 Se serra fent presi quan savana i aixencant quan es
retrocedeix, fent moviments llargs i mantenint la serra
perpendicular.
- 4 Per tallar xapes se colloquen entre dues peces de fusta, que
se tallarn a la vegada que la xapa, perevitar que aquesta es
doblegui.
- Per al serrat es procedeix de la segent manera:
47.
- FABRICACIN amb METALES. Deformaci i arrancada de llimadures
1.
- DEFORMACI. El treball per deformaci se realitza amb les eines i
les tcniques adequades al material que s'est treballant. El treball
amb xapa exigeix sempre l's de guants per a evitar tallar-se. Molts
fils de ferro se poden doblegar amb les mans, per els doblegaments
de certa precisi s'han de fer amb alicates.
- Si la xapa no s molt gruixada i es vol doblegar en angle diedre
poden recolar-nos en el cantell de la taula de treball.
- Si se preten que la pea es doblegui en forma dU redono, o
daltre forma sha demprar un motlle
- Si la xapa s molt gruixada i es vol doblegar en angle diedre
sah demprar un cargol per subjctar, un bloc per amortiguar el cop i
un martell per colpejar..
- Per doblegar xapes gruixades amb formes especials shan
demprarels motlles subjectats al cargol
48.
- FABRICACI AMBMETALLS. Deformaci i arrancada de llimadures
2.
- Si la pea a trepar s fina es pot fer amb un punx i un
martell
- Si la pea s de gruix considerable ser necessria el trepant
elctric amb broca per a metalls. Per evitar que la broca es
desplaci en iniciar el trepant es marcar el centre amb un
contrapunx.
- Per fer forats perfectament rectes i fan servir suports
verticals per al trepant o b trepants de columna.
49.
- FABRICACI AMB METALLS. Deformaci i arrancada de llimadures
3.
- LLIMAT.Es la tcnica que s'empra per a atacar els talls de les
serres, eliminar les rebaves, arrodonir els cantells, aplanar o
corbar superfcies. Se realitza ambllimes .
-
- Les llimes sn eines d'acer temperat amb estries en la seva
superfcie.
- 50. Les llimes sn de formes molt variades: planes, rodones,
triangulars, quadrades, etc.
51. Segons la finor del treball a realitzar les llimes poden
emprar-se o tenir el gra major o menor, donant lloc a llimes fines,
mitges i bastes. 52.
- FABRICACI AMB METALLS. Unions i acabats 1.
- Reblons. S'usen per unir superfcies de poc gruix. Sn peces
fabricades amb materials tous i tenaos.
- Soldadura tova. s la uni realitzada amb estany fos. Es pot unir
peces de coure, llaut o llauna, per no d'alumini
- Enganxat. Hi ha molts tipus de coles, entre ells hi ha el
termofusible realitzat mitjanant barres aplicada amb una pistola
que les fon
53.
- FABRICACI AMB METALS. Unions i acabats 2.
- Cargols i femelles. N'hi ha amb infinitat de formes i mides. De
vegades s'usen amb ells volanderes que aconsegueixen que la uni s
ms robusta.
- Passadors. Sn peces de metall que fixen les peces en les que es
col.loquen travessats. N'hi ha d'aletes, cnics o bulons i plnols o
xavetes.
- ACABAtS. S'usen per a protegir de la humitat i de la consegent
corrosi. L'aplicaci de vernissos o pintures requereix l'allisat
previ de la superfcie.
54.
- FABRICACI AMB METALLS. Unions i acabats 3.
- Les claus fixes . Sn eines que s'empren per estrnyer i afluixar
cargols i femelles. Estan formades per un mnec i una o dues boques.
Les seves formes depenen de l's per al qual hagin de ser emprades.
Alguns tipus sn:
55.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Per deformaci 1.
- Plegat . Es realitza en fred amb mquines plegadores per obtenir
xapes ondulades i alguns perfils metl.lics.
- Embotici . Es realitza amb embotidores que sn premses amb les
que, mitjanant un punx o encuny, es dna forma cncava o buida a una
xapa gruixuda
- Estampaci . Es realitza en fred donant forma a la pea
pressionant entre dos motlles anomenats estampes.
- Forja . Es realitza en calent donant forma a les peces
mitjanant cops amb maces i martells.
56.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Per deformaci 2.
- Trefilatge . S'usa per obtenir filferros i cables passant un
metall per orificis cada vegada ms estrets en unes mquines
anomenades fileres.
- Laminaci . S'usa per obtenir perfils rodons, quadrats o
d'altres formes passant el material en calent per dos corrons amb
la forma adequada. Els rodets pressionen i arrosseguen la barra de
metall
- Extrusi . Es realitza empenyent una massa plstica a travs d'una
obertura que t una forma establerta. Aix s'aconsegueixen barres i
perfils d'una manera similar a la manera usat per fer xurros.
57.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Per emmotllament
- A l' emmotllaments'escalfa el material fins fondre per abocar
desprs en un motlle que t la forma i la mida de la pea que es vol
fabricar.
- El modelatge industrial aconsegueix temperatures tan altes com
per modelar peces d'acer i altres metalls, cosa que no es pot
aconseguir en el model artesanal.
58.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Tall mecnic.
- Eltall per procediments mecnicspresenta dues variants:
- Perraig d'aiguaque fa servir un finssim raig d'aigua projectat
a una pressi molt elevada. S'usa en aliments congelats i xapes molt
fines.
- Serratque es porta a terme amb serres de cinta o de disc
accionades per mquines especials.
59.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Tall trmic.
- El t all per procediments trmicspresenta tres variants:
- Oxitalles realitza amb un bufador en qu es cremen un gas
combustible i un raig d'oxigen.
- Lserservir un feix de llum molt concentrada aconseguint talls
finssims i de gran precisi en qualsevol material.
- Per arcempra la calor produda per un corrent elctric molt
elevada.
60.
- FABRICACI INDUSTRIAL AMB METALLS. Mecanitzat.
- Elsprocessos amb arrencada d'encenallstamb es diuen mecanitzat
podem trobar-nos amb els segents processos:
- Trepats la realitzaci d'orificis mitjanant el trepant
- Fresatmitjanant una fresadora es desplaa el material
horitzontalment mentre l'eina que el talla gira.
- Tornejatrealitza peces cilndriques o cniques mitjanant un torn
que treballa de manera similar a la fresadora
- Polites realitza amb una polidora que arrenca partcules molt
petites de material aconseguint allisar aix la seva superfcie
- Rectificats un acabat i polit que es realitza a la
rectificadora mitjanant un disc abrasiu anomenat mola