ISS

N1760-1

398

No99 - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

LA LLUÏSA – EL VENT - LLENGÜA ÀRAB - CREAR UN CÒMIC - JOCS

Des de Mil Dimonis desitgem que passeu unesbones festes de fi d’any !

Nosaltres canviarem d’any transformant lesdesenes per les centenes, al gener arriba el número

100 de Mil Dimonis !

Per celebrar aquest pas i els 30 anys de l’APLEC, editarem un discque reprèn les cançons de Joan Pau Giné, adaptades per al

jovent. Prepareu-vos a moure l’esquelet!

PARTICIPA!PARTICIPA!

P.2

El 29 de juny l'escola de Torderes i de Llauró vam presentar l'espectaclede final d'any. Amb els grans de cicle 3 vam fer teatre en català amb elconte “El Picot de Montescot”.

Vam començar d’assajar al mes de gener, un cop cada quinze dies. Era un repte difícil perquè calia aprendre untext nou, en català i en poc temps.A un mes de la representacióalguns encara no coneixien llurpaper. Però ningú es va descorat-jar i ens ho vam passar bé.

El dia de l'espectacle, davant elspares, vam jugar encara millorque als assaigs.

És una experiència que tornarem arepetir!

FFEESSTTAA DDEE LL''EESSCCOOLLAA TT OORRDD EERREESS--LLLLAAUU RRÓÓ

Am

b l’

aju

da

de:

La Clélia i la Meritxell han participat alnostre concurs “Dibuixan’s la tardor”.

Felicitats per aquests dibuixos ben bonics! Vigileu les vostres bústies

que rebreu un regalet!

HAN DIBUIXAT LA TARDOR�

Mil Dimonis és una publicació del’APLEC (Associació per al’ensenyament del català).

RC 491986659Informacions, abonaments:

04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1,

66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.cat Directora de la publicació:

Miquela Valls. Redactora:

Myriam Almarcha París.Comissió editorial,

traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. AlmarchaParís, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC.

Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà

Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00

routagecatalan@wanadoo.frTiratge:

3500 exemplars. Mensual en català.

Il·lustració de la portada:Marta Ponce Delgado

Amb el suport de:

P.3Trad. ABF

P.4

Escriure el guió és la primera etapa, és l’esquelet

indispensable perquè el còmic pugui existir. Pàgina per pàgina, vinyeta per vinyeta,

s’inventarà una història i una trama amb tots els detalls.

Un cop tot és en plaça, cal passar amb tinta negra tots els

dibuixos esbossats. Ho pot fer el mateix dissenyador o, com als còmics americans, un especialista de la tinta.

Aquesta ja és la versió definitiva, en blanc i negre, per això!

COM SE FA COM SE FA

Amb el guió ja pots començar de dibuixar. Primer tot se fa amb llapis: els

esbossos dels personatges, les posicions, lesexpressions de les cares, els diferents

decorats per cada vinyeta de totes les pàgines.

DESCOBERTADESCOBERTA

UN CÒMIC�UN CÒMIC�Al final, s’integren els textos a dins de cadaglobus o bafarada. Els personatges decòmic s’expressen de manera directaamb aqueixa forma de parlar inclosaen el dibuix. Els textos se posen escritsa mà o amb ordinador.

Ja està!El còmic és a punt d’ésser

publicat. Els autors insereixen llur signatura en un lloc de les planxes. Ara

tot pot anar a impremta i després als punts de venda i de presentació.

Ara les vinyetes queden per pintar.Amb retolador, pintura, llapis o perordinador. Aqueixa etapa importantposa en valor els elements més des-tacats dels dibuixos. Triar un joc decolors pot crear un ambient particu-lar.

P.5

P.6

Cada quatre anys, el dimarts que segueix el1r dilluns del mes de novembre, té llocl’elecció presidencial als Estats Units, comi-cis que remunten al segle XVIII i fan delpaís una de les primeres democràcies. El 6de novembre de 2012 els ciutadans ameri-cans han elegit llur 45è representant, presi-dent del 3r país més poblat del món (316milions d’habitants després de la Xina i l’Ín-dia). The White House (la Casa Blanca) aWashington és el seu despatx i residènciaoficial. Els poders del president americà,com a cap de govern, són dels més gransdel món. Fem un breu repàs de 10 presidents ameri-cans, sense oblidar que d’altres com araJohn Coolidge (atorgà la nacionalitat ame-ricana als indis d’Amèrica), Richard Nixon(retirà les tropes americanes del Vietnam),o l’actor de cinema Ronald Reagan tambéhan marcat la història.

Plan Marshall: Programa d’assistència econòmica perreconstruir Europa després de la 2a Guerra Mundial

NASA: National Aeronautics and SpaceAdministration, administració que realitza laconquesta espacial

Segregació racial: Època durant la qual el conegutMartin Luther King (1929-1968), lluità pacíficament perobtenir la igualtat de drets per als negres nord-ameri-cans

George Washington(1789-1797)• 1r president dels Estats

Units• Funda Washington, la

nova capital (1793)• Aprova el Bill of rights:

drets individuals i llibertats• La seva efígie apareix al

bitllet d’1$

Abraham Lincoln(1861-1865)• 1r president republicà• Aboleix l’esclavatge• Assassinat a l’edat de 56

anys

Franklin D. Roosevelt(1933-1945)• Únic president que guanya

4 vegades les eleccions• Lluita contra el crack

econòmic de 1929 (New Deal)

• Prohibeix el treball dels infants

• Promou la creació de l’ONU

Harry S. Truman(1945-1953)• Utilitza la bomba atòmic

al Japó (Hiroshima i Nagasaki)

• Llança el Plan Marshall

MISTER PR

P.7

Te

xt

de

la

Mír

iam

Alm

arc

ha

Pa

rís

RRREEPPOORRTTAATTGGEE

Stephen Cleveland(1885-1889 / 1893-1897)• Antic xèrif de Nova York• Repressió contra els indis

Apache• Permet la segregació racial

Theodore Roosevelt(1901-1909)• Antic cap de la policia a

Nova York• Premi Nobel de la Pau (1r

americà)• Política a favor del medi

ambient

Thomas W. Wilson(1913-1921)• Impulsa el sufragi universal

al Senat• Atorga el dret de vot a les

dones• Favorable a una Societat

de les Nacions

ca

Dwight D. Eisenhower(1953-1961)• Crea la NASA• Prohibeix la segregació

racial a les escoles

RESIDENT

Barack Obama(2009-…)• 1r president que no sigui

blanc• Premi Nobel de la Pau• Promou la seguretat social

per a tothom• Suavitza el bloqueig de

Cuba

John Fiitzgerald Kennedy(1961-1963)• Aboleix la segregació

racial (llei dels Drets Civils)• S’enfronta a la crisi de

Cuba i evita una 3a

Guerra Mundial• Assassinat a l’edat de 46

anys

La llengua àrab fa part de les lllengüessemítiques, conjuntament amb l’hebreu (llen-

gua dels jueus), el siríac, l’etiòpic o encara elmaltès, la sola llengua d’aquesta família ofi-

cial a la Unió Europea. Aqueixes llengües són lesmés antigues de les quals tenim documents es-

crits: tenen més de 3000 anys.

L’àrab és una de les llengües de gran difusió. Ésoficial a 26 països i és una de les 6 llengües oficials

de les Nacions Unides (ONU). Uns 200 milions depersones la tenen com a primera llengua i representa

una gran cultura, des de l’Edat Mitjana fins al diad’avui. A l’Estat francès, són més de 3 milions els ara-

bòfons.

ELS DIFERENTS ÀRABSL’àrab inclou diferents formes: la llengua clàssica del

llibre sagrat de la religió musulmana, l’Alcorà, la llengua literària que és estàndard a tots els països

serveix per a escriure, també és la llengua dels mitjansde comunicació moderns, i els àrabs parlats sovint

ben diferents d’una regió a una altra: el tunisià, elmarroquí, l’egipci, l’algerià, el siri... Els àrabs parlatsd’avui són tan allunyats de la llengua clàssica com el

català del llatí!

ALFABET I GRAFIAL’àrab és una llengua que té alfabetpropi, derivat del fenici. S’escriu dedreta a esquerra, com l’hebreu o el

japonès. L’àrab no distingeixgaire els sons entre les vocals:

pot ser a, u, i. S’escriu fent ser-vir 28 consonants i alguns

signes afegits que fan de vocals.El nom del profeta, per exemple, pot

sonar Mohamed, Muhamad, Mahomed.

La cal·ligrafia de la llengua àrab és conside-rada com una forma d’art: a més de la transcripció

escrita de la llengua parlada, és també una expressiógràfica, entre dibuix i disseny figuratiu.

ARABISMES EN CATALÀA l’Edat Mitjana, quan Europa va perdre la lectura i

l’escriptura a causa de les invasions germàniques,l’àrab va ser la llengua en la qual se van traduir

moltes obres de la cultura dels grecs i dels romans del’Antiguitat. També va ser la llengua més avançada endominis científics com les matemàtiques, la medicina.

El gran escriptor i filòsof català del segle 13, RamonLlull, va escriure part de la seua obra en àrab. Els in-tercanvis comercials i culturals van ocasionar la inte-

gració de nombrosos mots d’origen àrab en lallengua catalana (i en les altres llengües occidentals).

Són el 2% del vocabulari actual del català.

P.8

RACÓ DE LES LLENGÜESRACÓ DE LES LLENGÜES

ḫuršûfaal-ǧäbr

al-birqûqsämt

quṭúnsúkkarar-ruzz

al-kuḥúlkuskusdīwân

tųrųnǧaṣifr

TROBA EL MOT CATALÀ A PARTIR DEL TERMECORRESPONENT ÀRAB :

DuanaAlgebraCuscúsCotóCarxofaArròsTaronjaSucreAlbercocAlcoholXifreZenit

••••••••••••

••••••••••••

(al-luḡa al-‘arabiyya) ةيبرعلا ةغللا

Mapa de les regions arabòfons

1

P.9

El continent americà és redescobert

per Cristòfol Colom:

a. L’any 1249b. L’any 1429c. L’any 1492

2

Quins pobles jaeren habitants delNord d’Amèrica?

a. Els apatxesb. Els sioux

c. Els mapuches

3

Ja havien arribat a Amèrica:

a. Els celtesb. Els víkingsc. Els xinesos

4

Al Mont Rushmore estan esculpides les cares dels presidents:

a. Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln

b. Washington, Roosevelt, Lincoln i Kennedy

c. Washington, Lincoln, Kennedy i Obama

5

Els Estats Units és el 3r

país més poblat del móndesprés de:

a. Rússia i la Xinab. La Xina i l’Índiac. Egipte i l’Índia

6

Les estrelles de la bandera americana

representen els:

a. 45 estats federalsb. 50 estats federalsc. 55 estats federals

7

L’estàtua de la llibertat,situada a Nova York (1886)

fou un regal de:

a. Rússiab. Anglaterra

c. França

8

El 1r home a caminarsobre la lluna l’any 1969 és:

a. L’astronauta Michael Collinsb. L’astronauta Neil Amstrong

c. El cosmonauta Yuri Gagarín

9

Quants fusos horaris hi ha de la costa est a

la costa oest?a. 4b. 5c. 6

10

Què és Hollywood?

a. Una marca de xicolata americana

b. El centre de la indústria cinematogràfica americana

c. Un personatge del Far West americà

QUIZZQUIZZDO YOU KNOW AMERICA�DO YOU KNOW AMERICA�

P.10

JOCSJOCS

I B I O J G T D D N Ï Q K P R Z O D E R N N S J Y F F R R O T R À N S I T A Z N D I M Z F H Q R O N I D U X K O B M K À R J P K À A R Z J R W F L D M L V Q P Ç C G T I J O N P Y E T A C L I R O T A R I G A I S I S A E W B A V W F T M N Q ÇZ C E C B T P O T S I W E L R U W R T R Y M Q L V F W L V X Q R K A O U L N V S J F L I O Z I D O R C Ï M M M X Y R I K R A L L Z L L L S F F I M O D R S E M T G W A L U H Q X F G B À X F H H U F U A K L E Ï S

SemàforCalçadaStopPanellPrioritatTrànsitGiratoriCruïllaRadarAlcotest

Circuleu�

Ajuda la nostra mascotaa retrobar el seu auto�

1� No és obligat parar ���

2� Velocitat limitada

3� Prohibit doblar als cotxes�

4� A polit a la mainada�

5� A polit al vent�

Encercla elbon senyal

EEl vent és aire que se mou. Però per què se moul’aire? Doncs perquè un gas és elàstic i pot tenir unapressió més o menys elevada. Quan una quantitat degas amb baixa pressió és a costat d’una altra ambpressió alta, se produeix un desplaçament del gas deles pressions més fortes (notat A per anticcicló alsmapes meteo) cap a les pressions més febles (notat Dper depressió als mapes del temps).

Com quan en una pompa d’inflar unabicicleta, si comprimim l’aire tot tapantla sortida, la pressió a dins és molt alta. Ia fora és més feble. Si deixem anar el dit,tot l’aire (amb forta pressió) surt d’uncop. Com més diferència hi ha entre altai baixa pressió, més fort és el vent.

Els vents se coneixen en primer en funció de la direc-ció d’on vénen; la rosa dels vents indica de quin puntcardinal bufen.

Una mànega de vent mesura la direcció i laforça del vent. Segons com és orientadaens mostra d’on bufa: del forat més gros(del costat del pal) cap al més petit. Laseua inclinació indica la velocitat: poc inclinada el vent és de menys de 20 km/h, horit-zontal bufa a més de 60 km/h.

NATURANATURA

QQUÈUÈ ÉSÉS ELEL VENTVENT��

Rosa dels ventsde Catalunya Nord:Freqüència dels ventsprincipals:

• Tramuntana: 44% dels dies(150 dies)

• Marinada (gregal, llevant igarbí): 29% delsdies

El sol que escalfa l’aire provoca vent: l’aire calentpuja i és reemplaçat per aire fred; és una brisa.La rotació dde la Terra o el relleu provoquen desvia-cions de direcció del vent.

P.11

Sabies que a Perpinyà, bufa vent

300 dies l’any?

És més de 80% del

temps!

Sabies que on bufa

més fort la tramunta

és al Rosselló, a l’Em-

pordà i a Menorca?

Diuen que on bufa

més vent, la gent se

torna boja més fàcil-

ment.

Sabies que la tramun-

tana pot bufar més

fort que 200 km/h

prou sovint?

De fet 15 dies l’any hi

ha vent a més de 100

km/h a Perpinyà!

Sabies que 127 diesde l’any, a Catalu-nya Nord, el ventbufa a més de 50km/h? És l’equiva-lent de 4 mesos devent fort!

Text de l’Alà Baylac Ferrer

PITX I LLEMEC