RDT722 novembre i desembre de 2011

52
R ĐT 722 LA REVISTA DE RODA DE TER NOVEMBRE-DESEMBRE’11 ANY LXI I / 3,15 € NADAL 2011

description

Revista Roda de Ter, novembre i desembre de 2011

Transcript of RDT722 novembre i desembre de 2011

1 ~

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

R ĐT722 LA REVISTA DE RODA DE TER

NOVEMBRE-DESEMBRE’11ANy LXI I / 3,15 €

NADAL 2011

2 ~

TRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

RĐTEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

Col·laboradors d’aquesta edicióAtlètic Rodenc, M. Carmes Balmes, Pep Bas, Bibli-oteca Bac de Roda, Ester Camps, Roger Canadell, Jèss Carol, Raquel Castellà, El Casalot, Joan Fradera, Quico García, Alícia Gómez, Sara Jordan Suriñach, Maria Ocaña, Osona contra el càncer, Alba Parareda, Guillem Pladelasala, Miquel Pradell, Rosa Roca, Miquel Rovira, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Àlex Sánchez, Anna Sánchez, Pere Serra, Jordi Sorts, Mercè Viladecàs.

Fotografia de la portada. Àlex Sánchez.La fotografia de portada mostra el tió gegant que es va col·locar a la plaça Major de Roda, coincidint amb la Fira de Pont a Pont i durant les festes de Nadal. La fotografia està tirada al mateix dia de la fira.

Fotos. Rafa Baena, Pep Bas, Eikostate, Joan Fradera, Inès Fontseca, Raquel Castellà, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Joan Parera i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Imatge Digital Miquel RoviraAdministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats.

El Temps DemografiaTEMPERATuREs novEMbRE’11

Màxima abs. / ºC 20,9º (dia 1) Mínima absoluta / ºC 0,5º (dia 30)Mitjana mensual / ºC 11,9º Mitjana climàtica / ºC1996-2005 8,6º

PlujA I METEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 190,4 Precipitació mitjana 1996-2005 53,4 Jornada més plujosa 50,4 (dia 3)Precipitació acumulada. Any 2011 958,9 Precipitació acumulada. Any 2010 854,9 Dies de pluja 13 Dies de boira 18 Dies de gelada 0 Dies de rosada 25 Dies de tempesta 1 Dies de neu 0 Vent fort>51 Km/h 1

vEnT

Ràfega màxima Km/h 50 S

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.acterweb.com

Secció meteorologiawww.svt.es/meteorodawww.flickr.com/photos/joanfraderaXOM:Estació OS076

nAIxEMEnTs20/10/2011 Arlet Dalmau Castellanos, filla de Maria i Roger26/10/2011Mohamed Asbai, fill de Karima i Mimoun24/10/2011Genís Serra Sánchez, fill de Sílvia i Marc01/11/2011Walid Ousti, fill de Jamila i Mohamadi04/11/2011Jordina Canadell Casas, filla de Sara i Carles30/10/2011Adam Bouhdaid, fill de Saida i Ahmed22/11/2011Rayan Al Moussoui, fill de Saida i Khalid07/10/2011Joel Arjona Simon, fill de Mònica i Carles12/10/2011Omar Benaakcha, fill de Ouassima i Mohamed10/11/2011Aya Lagzouli, filla de Maryam i Kacem13/10/2011Oriol Estrella Botello, fill de Cristina i David03/12/2011Clàudia Basegaña Sousa, filla d’Ingrid i Manel03/12/2011Paula Casanova Ramisa, filla d’Ester i Fruitós

DEFunCIons07/10/2011 - Josep Ferrés Riera, 79 anys24/10/2011- Carme Riera Vilaregut, 85 anys07/11/2011 - Jaume Grabalosa Verges, 48 anys09/11/2011 - Carme Sala Vilaregut, 86 anys13/11/2011- M. Carme Magem Pares, 71 anys15/11/2011 - Ana Rodriguez Riera, 86 anys18/11/2011 - Inocenta Pozo Tome, 69 anys19/11/2011 - Maria Seuma Viladecàs, 86 anys20/11/2011 - Angela Sans Beltran, 96 anys21/11/2011 - Cayetano Cañada Carpio,85 anys22/11/2011 - Rosario Martos Illana, 67 anys30/11/2011 - Dolores Portet Bruguera, 81 anys03/12/2011 - Jaume Costa Roca, 77 anys03/12/2011 - Joaquim Carapeto Molina, 83 anys

3 ~

T

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

ÍndexAgenda Cultural04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

10. NOTÍCIES

30. L’ENTREVISTA

32. MUSEU DE L’ESQUERDA

33. SALUT

34. OPINIó

41. ESPORTS

49. GUIA COMERCIAL

52. SAPS QUè VULL DIR?

Dimecres, 21 de desembre Hora del conte. Escudella de contes de Nadal. A les 6 de la tarda a la biblioteca Bac de Roda, a càrrec de l’Espina de la Sardina. Organitza: Biblioteca Bac de Roda.

Diumenge, 25 de desembrePastorets infantils i juvenils. A 2/4 de 10 del vespre al Teatre Eliseu. Organitza: MIJAC El Casalot.

Dilluns, 26 de desembre7a Cursa Entre Ponts. Cursa atlètica popular de Nadal. A 1/4 d’11 curses infantils i a 2/4 d’11 inici de la cursa de 5 km. Sortida a la plaça Ma-jor. Sorteig d’una panera entre els participants amb la disfressa nadalenca més original. Inscrip-cions fins el dia 23 de desembre a l’Espai i 1 hora abans de la sortida. Preu: 5€.

Campament Reial. A les 12 del migida, arribada del Patge Reial i recollida de cartes a la Carpa. Organitza: Comissió de Reis.

El Poema de nadal. A les 7 de la tarda al Te-atre Eliseu a càrrec del Grup de Teatre Arrels i acompanyament musical amb Xavier Baurier, Josep Roma i Albert Prat.

Del 27 al 30 de desembreTallers de nadal. De 9 a 1 del migdia, tallers, jocs i activitats destinats als infants per preparar i gaudir de les festes nadalenques. Pavellons mu-nicipals d’esports.

Dimecres, 28 de desembresants Pastorets. A 2/4 de 8 del vespre al Teatre Eliseu.Organitza: MIJAC El Casalot.

Dijous, 5 de generCavalcada dels reis d’orient. A 2/4 de 7, ar-ribada de la cavalcada a la Creu de Codines. A les 7, ofrena dels Reis al Naixement, situat a la Capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont. A 1/4 de 8, rebuda de Ses Majestats els Reis d’Ori-ent a la Plaça Major. En cas de pluja es farà a la Carpa.Organitza: Comissió de Reis.

Divendres, 6 de generPastorets infantils i juvenils. A les 7 de la tar-da al Teatre Eliseu.Organitza: MIJAC El Casalot.

Per a més informació: www.rodadeter.cat

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

RĐT

Els millors desitjos

Enmig de les retallades pressupostàries i de la manca de recursos per tots cantons, el panorama empitjora encara més quan la salut no respon com ho hauria de fer. I això passa. I pot passar en plena campanya de Nadal.

Aquests dies els mitjans de comunicació locals de Roda han anat a tot drap i amb uns recursos humans sota mínims. Però no ha faltat la il·lusió, sobretot, per atendre les moltes entitats que s’han arribat fins els estudis de Ràdio Roda per gravar la felicitació per desitjar als rodencs i rodenques un bon Nadal i un feliç Any Nou. Una felicitació que podem escoltar a través de les ones de l’emissora municipal durant aquestes festes. Els col·laboradors de l’emissora i de la revista també han anat continuant fent els seus programes o els seus escrits amb el ri-gor i les responsabilitat que els caracteritza. I els anunciants han participat de la campanya de publicitat que com cada any fan conjuntament emissora i revista municipal per aquestes dates. Però són tan escassos els recursos amb els que comptem que aquesta revista que teniu a les mans ha estat a punt de no sortir al quiosc en les dates previstes. A més de la tasca de tots els col·laboradors, aquesta revista ha estat possible gràcies a la feina desinteressada de l’Ester Camps i l’Alba Parareda, i també a l’ajuda de la Rosa Roca i l’Assumpta Muns del PIAD.Des d’aquestes línies volem desitjar-vos a tots i a totes unes bones festes i els millors desitjos per al 2012.

5 ~

El t

ema

del

mes

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

La Fira de Pont a Pont pren força

El diumenge 11 de desembre, Roda de Ter s’avançava al Nadal, celebrant la tradicional Fira de Pont a Pont. Una fira que segons l’opinió de Petra Martín-Pero,

regidora de Cultura, creix any rere any. I és que aquest any s’ha comptat amb una seixantena de parades, la major part d’elles, de gent del poble i l’afluència de visitants ha estat molt positiva. Els carrers del centre de Roda, a les hores centrals del dia, es van omplir de visitants que passejaven i participaven de les diferents activitats. “Els jocs imaginatius i reciclats dels Andròmines, les actuacions de l’Escola de Música El Faristol i la ballada de gegants, donaven caliu a la plaça que es veia petita de tanta gent que s’hi veia”, explica la regidora. Segons l’opinió de l’Associació Roda de Comer-ciants (ARC), la fira ha estat un èxit. “No hi ha faltat res, l’organització ha estat bona, hi ha hagut més parades i la resposta de la gent de Roda ha estat molt bona”, explica Qui-co García d’ARC. Algunes claus de l’èxit, segons l’ARC, són l’organització d’activitats lúdiques per als nens i les nenes, la presència de paradistes de fora i la distribució de noves parades a l’alçada de l’ajuntament que han ajudat a donar més vida a la fira. Al final del dia, la sensació compartida era que la jornada havia estat positiva i que gràcies a l’esforç de tots, la Fira de Pont a Pont pren força.

6 ~

El t

ema

del

mes

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

7 ~

El t

ema

del

mes

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Els pessebres de l’Agrupació Pessebrista de Roda ja llueixen a la 2a planta de l’edifici de Can Planoles, la seu de l’agru-pació, fins el 15 de gener. La inauguració es va fer el 10 de desembre i es va comptar com a convidat especial amb Joan Espona, president del Consell Comarcal de la Garrotxa. I és que l’agrupació ha dedicat a la comarca veïna més d’un diorama de l’exposició d’aquest any. Espona va expressar el seu agraïment a l’agrupació per haver-lo convidat i va asse-gurar que “no vull ni puc estar al marge d’un acte que té a veure amb la meva comarca”. L’acte d’inauguració es va fer primer a la seu dels pessebristes i, tot seguit, els assistents es van desplaçar fins a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda on van tenir lloc els parlaments i l’actuació de la coral Vila i Formosa. Espona va destacar la tasca realitzada pels pessebristes i va qualificar de “sacrilegi” el fet que cada any es destrueixin els diorames després de les festes de Nadal: “Seria un atractiu tenir una exposició permanent. Sé que us falta espai però val la pena que us ho repenseu”. I va asse-gurar que “a partir d’avui tindreu un altre ambaixador dels pessebres de Roda”. L’alcalde, Jordi Serra, va explicar que hi ha el compromís d’una exposició permanent però “haurà de ser amb un ritme més lent del desitjat, el ritme que la realitat ens vagi marcant”.

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

Els pessebres acosten encara més la Garrotxa a Roda de Ter

8 ~

El t

ema

del

mes

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Coincidint amb la Fira de Pont a Pont es va inaugurar l’exposició “Desvetllem la memòria de Roda”, una mostra de les fotografies antigues recollides i cata-

logades pel Taller de Fotografia Històrica de Roda al llarg d’aquest any. En l’acte d’inauguració, els components del ta-ller van voler explicar el treball realitzat al llarg de l’any, però també van voler fer un esment especial als plantejaments de futur. Des del taller s’està treballant per fer possible un arxiu local de fotografies que ha de permetre conservar el patri-moni fotogràfic de Roda i posar aquest patrimoni a l’abast de tots els rodencs i rodenques. Segons l’opinió dels membres del grup, les fotografies cons-titueixen testimonis materials que ajuden a explicar i en-

El Taller de Fotografia Històrica de Roda inaugura exposició i fa públic el projecte de creació d’un arxiu fotogràfic local

Text. Rosa Roca. Foto. Àlex Sánchez

Com cada any des de ja en fa 7, tornen els Pastorets Infantils i Juvenils a Roda. Aquest Nadal, que tornem al Teatre Eliseu, hem volgut recuperar l’obra de Folch i Torres, una obra complexa i amb un vocabulari que a vegades ens sona estrany, però que ens anem adaptant per tal que tots ens hi puguem sentir còmodes. Les representacions dels Pastorets es faran el dia 25 a 2/4 de 10 de la nit i el 6 de gener a 2/4 de 8 del vespre. Hi haurà cants, música i algun personatge inèdit, que només trobareu als nostres pastorets! A més, i veient l’èxit que tenen cada any, tornarem a fer els Sants Pastorets, el dia 28 de desembre a 2/4 de 8. Voleu acompanyar Llu-quet i Rovelló, dos ni-nis del segle XXI a la seva aventura enmig del campament d’indignats a Plaça Catalunya? Voleu descobrir si els Mossos d’Esquadra impedi-ran que neixi el Nen Jesús, un infant que ha de venir a salvar-nos de la crisi i dels problemes socials actuals? Doncs no us ho perdreu, segur que riureu moltíssim! Penseu, que els Pastorets infantils de Roda, s’estan assajant des del setembre i que estan protagonitzats per una cinquantena de nens i nenes, nois i noies, de 4 a 17 anys. Tot des de l’organització del grup de monitors i d’exmonitors del Casalot. Un gran treball per una gran obra, per mans d’actors i actrius que, pel fet de ser petits, no deixen de ser grans dalt l’escenari! Text. L’equip d’Els Pastorets

Els Pastorets del Casalot, els Pastorets de Roda

Tots els nens i nenes que s’hagin por-tat bé podran anar el dilluns 26 de de-sembre, a partir de les 12 del migdia, a la Carpa, on hi haurà el Campament Reial instal·lat i el patge reial recollirà totes les cartes. Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran a Roda el 5 de ge-ner. A 2/4 de 7 de la tarda, seran a la Creu de Codines, a les 7 faran l’ofrena al Naixement a la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont, i a 1/4 de 8 del vespre seran a la plaça Major. Un any més, l’emissora municipal Ràdio Roda (107.6 FM - radioroda.cat) farà la re-transmissió de la Cavalcada a partir de les 7 de la tarda.

tendre qui som, com som i com hem estat. Per tant, són una part del conjunt de béns patrimonials que conformen la nostra memòria històrica. Cal doncs, posar en valor les fotografies que fins avui s’han pogut recollir –més d’un miler- i treballar per la seva pro-tecció, conservació i divulgació a través de la creació d’un arxiu local. L’alcalde de Roda, Jordi Serra, i la regidora de Cultura, Petra Martín-Pero, van presidir l’acte i van donar conformitat als plantejaments del grup comprometent-se a treballar plegats per fer possible l’arxiu fotogràfic local alhora que van ani-mar al conjunt de la ciutadania a participar també del pro-jecte aportant imatges o bé ajudant a catalogar-les.

Campament reial i Cavalcada dels Reis d’Orient

9 ~

El t

ema

del

mes

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

10 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

L’Ajuntament de Roda de Ter ha aprovat la modificació de les ordenances fiscals per al 2012, és a dir, les taxes i impos-tos que pagarem els ciutadans l’any que ve. L’aprovació pro-visional d’aquesta modificació va tenir lloc en el ple ordinari del mes d’octubre que es va fer el dimarts dia 25 i l’equip de govern d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va comptar amb el vot a favor de Convergència i Unió (CiU) mentre que Independents per al Progrés de Roda (IPR) hi va votar en contra i Plataforma per Catalunya (PxC) es va abstenir.L’equip de govern (ERC) ha optat per “una congelació ge-neral” dels impostos i taxes, tal i com va explicar durant la sessió plenària el regidor d’Hisenda, Roger Corominas. L’equip de govern va fer arribar als grups de l’oposició una proposta inicial de la modificació de les taxes que partia d’una rebaixa significativa respecte les ordenances vigents aquest 2011, en la qual es rebaixava el tipus impositiu de l’Impost de Béns Immobles (IBI) del 0,78 al 0,75.Arran de la proposta que els va fer arribar el grup de Con-vergència i Unió (CiU), el tipus impositiu de l’IBI s’ha rebai-xat finalment fins el 0,71. D’aquesta manera, hi haurà 1328 rebuts que tindran un augment per sota de l’IPC i fins i tot

El consistori rodenc aprova “una congelació general” dels impostos i taxes per al 2012

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

352 pagaran menys que l’any passat, donada la rebaixa im-positiva. Tal i com va afegir el regidor d’Hisenda, aquesta rebaixa farà que pel 82% de les famílies rodenques l’efecte sigui inferior als 25 euros i, per un altra, 11% entre els 25 i els 50 euros. Cal tenir en compte que a Roda de Ter l’import dels rebuts de l’IBI segueix augmentant, tot i la rebaixa del tipus impositiu, degut a la revisió cadastral que es va fer fa 3 anys.En aquesta línia, s’ha produït un augment de bonificacions en l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de na-turalesa urbana (conegut com a plusvàlues). El 2012 s’apli-carà una reducció del 60% (abans era del 40%) a la determi-nació de la base imposable i es concedirà una bonificació del 60% (abans el 50%) a la transmissió de l’habitatge habi-tual en cas de mort de descendents i ascendents de primer grau i cònjugues.D’altra banda, hi ha hagut un augment del 10% de mitjana en les taxes que afecten l’Escola de Música El Faristol i la llar d’infants municipal. Aquest increment té a veure amb les mesures preses per part de la Generalitat de Catalunya amb la rebaixa retroactiva de la subvenció. En el cas de l’Es-cola de Música, s’ha rebaixat la subvenció ja per aquest any en 18.000 euros, tenint en compte que amb l’augment pre-vist de les taxes únicament es preveu recaptar 6.000 euros més aproximadament. Amb la qual cosa, l’escola serà en-cara més deficitària, tot i els ajustos organitzatius que s’hi estan portant a terme. Pel que fa a la llar d’infants, la Ge-neralitat ha retallat la subvenció en 200 euros per alumne. Ambtot, es congelen les tarifes dels àpats. La resta de taxes i tributs es congelen.

En el ple ordinari de dimarts 25 d’oc-tubre de l’Ajuntament de Roda de Ter, es va aprovar la modificació del con-tracte de neteja viària, que es realitza mitjançant la concessió a l’empresa CESPA. A partir d’aquesta modifica-ció, el cost del servei tindrà un preu mensual de 9.492,52 euros, és a dir, un cost anual de 113.910 euros, amb efec-tes a 1 de novembre de 2011. El regi-dor de Serveis i Medi Ambient, Xavier Montané, va explicar durant la ses-sió plenària com es traduirà a efectes

Estalvi de 80.000 euros en serveis, neteja viària, jardineria i recollida de deixalles

pràctics aquesta modificació del servei de neteja viària. Segons el regidor, l’es-combrat manual de la via pública con-tinuarà igual mentre que l’escombrat mecànic pateix alguns canvis segons quina sigui l’estació de l’any. A la tar-dor, l’escombrat mecànic es farà 4 dies a la setmana; durant els altres mesos de l’any, l’escombrat mecànic es farà 3 dies a la setmana i 4 dies festius, la qual cosa representa un estalvi de més de 31.000 euros. També s’anul·la la neteja de la llera del riu i el servei de neteja de grafits.A més, s’anul·len les campanyes de pu-blicitat (com per exemple, el calendari anual que es passava casa per casa per Nadal o la flor que es regalava a cada llar a inicis de la primavera) i CESPA deixarà de fer la neteja dels embornals, entre d’altres. En total, suposa un es-

Text. Redacció RDT

talvi de més de 39.000 euros. Montané va afegir que part dels serveis que dei-xin de prestar CESPA es traspassaran al personal de l’ajuntament que estan en nòmina.Pel que fa a la recollida de deixalles porta a porta, es deixa de fer en la ma-joria de dies festius del 2012 i suposa un estalvi de 10.800 euros.El contracte de jardineria es redueix en un 17%, incidint bàsicament en els as-pectes ornamentals i la recollida d’an-dròmines es farà cada quinze dies.En total són 80.000 euros els que l’Ajuntament de Roda de Ter calcula que s’estalviarà l’any 2012 en serveis, neteja viària, jardineria i recollida de deixalles, segons va informar el regi-dor de Serveis i Medi Ambient, Xavi-er Montané, en el ple ordinari del 25 d’octubre.

11 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

L’Ajuntament de Roda de Ter va portar a terme una modi-ficació de crèdit de 268.675,87 euros, la qual es va aprovar en la sessió ordinària del ple del mes de novembre, celebrat el dimarts dia 15. El regidor d’Hisenda, Roger Corominas, va destacar l’esforç que ha fet l’equip de govern d’ERC per equilibrar el pressupost d’ara i fins acabar l’any. Aquests di-ners provenen d’una banda de majors ingressos que hi ha hagut, alguns dels quals a través de cobraments de plusvàlu-es, i de l’altra banda per la reducció que s’ha fet en partides de diverses regidories per valor d’uns 100.000 euros. Corominas va afegir que aquest moviment permetrà dotar de més crèdit partides que ja estan esgotades i d’altres que estan a punt d’esgotar-se, les quals són de serveis bàsics com llum, aigua i conservació de la casa consistorial, entre d’altres. “S’estan esmenant partides de manteniment que s’han d’assumir”, va afegir el també regidor de Promoció Econòmica, el qual considera que “partíem d’un pressupost que estava infravalorat pel que fa a les despeses”. Aquesta modificació de crèdit permetrà que es puguin comptabilit-zar les factures, va afegir Corominas. Aquest punt de l’ordre del dia es va aprovar amb els vots a favor dels grups mu-

L’Ajuntament de Roda de Ter aprova una modificació de crèdit de 268.000 euros per cobrir “serveis bàsics”

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

El regidor d’Hisenda, Roger Corominas, amb l’alcalde i la regidora Petra Martín-Pero.

nicipals d’ERC i de CiU i amb l’abstenció d’Independents per al Progrés de Roda (IPR). L’únic regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) va excusar la seva assistència al ple per motius de salut.

Durant la sessió plenària celebrada el 15 de novembre també es va aprovar l’ordenança reguladora dels ajuts per a la rehabilitació de façanes. L’objecte d’aquesta normativa és regular els ajuts per a fomentar les obres de rehabilita-ció i restauració de façanes d’edificis del terme municipal de Roda de Ter i els ajuts es destinaran a actuacions de rehabilitació, restauració, reforma i pintura de façanes. Queden exclosos d’aquest ajut les façanes d’àmbit gene-ral dels immobles que no estiguin des-tinats a habitatge. Ara bé, s’admet que en els baixos o altres plantes d’un im-

Roda aprova una ordenança reguladora dels ajuts per a la rehabilitació de façanes

moble destinat a habitatge hi puguin existir activitats comercials o d’altres. L’or-denança regula que només se subvencionaran les actuacions en façanes d’edificis que tinguin 15 o més anys d’antiguitat. L’ajut d’aquesta normativa consisteix en una subvenció per un import del 50% del cost real i efectiu de l’actuació destina-da a la rehabilitació de façanes i que en cap cas podrà superar l’import satisfet de l’impost de béns immobles sobre l’edifici objecte de l’actuació de la rehabilitació. Aquest punt de l’ordre del dia va comptar amb els vots a favor d’ERC i de CiU, mentre que IPR es va abstenir. PxC va excusar la seva assistència al ple.

Text. Redacció RDT. Foto. Àlex Sánchez

Aquests diners provenen, d’una banda, de majors ingressos que hi ha hagut i, de l’altra, de la reducció que s’ha fet en partides de diverses regidories per valor d’uns 100.000 euros.

12 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

CAnvI DE TElÈFon DEls MunICIPAlsDes dels vigilants municipals de Roda de Ter s’informa als veïns que han canviat el número de telèfon. A partir d’aquest moment, quan calgui trucar als vigilants muni-cipals de Roda s’haurà de fer al telèfon mòbil 629812056, mentre que el telèfon fix que tenien fins ara (93 854 12 99) deixarà de ser operatiu d’aquí unes setmanes. Des dels vigilants es recorda que per urgències es pot trucar al 112, si en aquell moment no se’ls localitza.

MunICIPIs PER lA InDEPEnDÈnCIAUn total de 156 consistoris catalans, entre ells el de Roda de Ter, han constituït l’Associació de Municipis per la Independència, en un acte que va tenir lloc el dimecres 14 de desembre, al complex cultural de l’Atlàntida de la capital d’Osona. L’acte de constitució va acollir unes 300 persones entre les que s’hi comptaven representants dels consistoris adherits a l’associació així com representants dels partits polítics i entitats convidades pel naixement de l’associació. Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, és el president de la comissió executiva.

joRDI sERRA És El nou PREsIDEnT DEl Con-sEll D’AlCAlDEsEl dimecres, dia 23 de novembre, va tenir lloc el ple de constitució del Consell d’Alcaldes de la comarca d’Oso-na, en el qual va ser escollit l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra (ERC), com a nou president. L’anterior president del Consell d’Alcaldes havia estat l’actual alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. L’acte es va fer a les 7 de la tarda, a la Sala de Plens del Consell Comarcal d’Osona. Durant la sessió, també es va presentar una proposta de modificació del Reglament del Consell d’Alcaldes i es va informar del tancament de l’Oficina de Turisme Comarcal ja que el servei es traslladarà a l’Oficina de Turisme de Vic. També es va votar una moció a favor de la reclamació del deute de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments i una altra moció en contra dels ajustos retroactius de les llars d’infants i en les escoles de música.

La regidoria de Participació Ciutadana va convocar una re-unió del Consell de Mobilitat local el 30 de novembre du-rant la qual es van exposar els punts més conflictius per a la mobilitat dels vehicles dins la població, entre d’altres punts. Des dels serveis tècnics de l’ajuntament també es van pro-posar alternatives per millorar la mobilitat en aquests punts. Després de l’exposició, es va obrir un torn de paraula entre els assistents. Al final de la reunió, a la que es van convidar a les entitats i associacions de veïns del poble però que estava oberta a tothom que hi estigués interessat, es va crear la Junta de Mobilitat Local, la qual vetallarà perquè es portin a terme les decisions que es vagin prenent la respecte. Els punts conflictius que es va parlar a la reunió van ser:Els aparcaments que hi ha a la zona de l’Institut Miquel Martí i Pol: Problemàtica de mal aparcament dels vehicles alhora de recollir als alumnes. I si es realitza alguna activi-tat a la carpa municipal, no es disposa del suficient aparca-ment. Es proposava habilitar la zona on hi havia la pista de monopatins com a aparcament i anivellar la zona, marcar els aparcaments i adequar l’entrada de vehiclesl’aparcament al carrer Torrent: La problemàtica dels aparcaments actuals és que els vehicles ocupen quasi tota la vorera, impedint el pas als vianants. Caldria despintar els aparcaments actuals i pintar-los a la nova ubicaciónou accés al carrer bac (benzinera): Hi ha vehicles que accedeixen al Bac pel carrer Cásserres sense prèviament in-corporar-se a la carretera C-153. Es va plantejar de conver-tir el tram entre la ferreteria i la carretera en un sol sentit de circulació de sortida, convertir el tram entre el carrer d’accés i el carrer Verge de Montserrat en dos sentits de circulació i finalment canviar el sentit de circulació del c. Verge de Montserrat, en lloc de pujada fer-lo de baixada. la cruïlla del Centre d’Atenció Primària: El problema és l’accés a la carretera C-153 per culpa de la mala visibilitat i també la dificultats dels vianants per travessar pel pas de vianants. Es van fer diverses propostes.El carrer del Ter: El tram comprès entre el carrer Sant Se-bastià i les escales del carrer Industria és molt estret i actu-alment de dues direccions. Es proposava fer una única di-recció de sortida cap al carrer Sant Sebastià i sense impedir l’entrada de vehicles als garatges existents actualment.l’escola Emili Teixidor: El problema és la velocitat dels vehicles que accedeixen al poble. Es va parlar de regular la velocitat a l’alçada del barri del Pla Xic amb un semàfor. Rotonda petita del c. sant salvador Espriu i c. sant se-bastià: Hi ha vehicles que no realitzen correctament el sen-tit de rotonda, per tant, la solució és senyalitzar-ho bé.

L’Ajuntament exposa als veïns propostes per millorar la mobilitat local

Text. Redacció RDT

El 26 DE DEsEMbRE no Es FA lA RECollIDA PoRTA A PoRTA DEl MulTIPRoDuCTEL’Ajuntament de Roda de Ter recorda als veïns i veïnes del municipi que el proper dilluns 26 de desembre, dia de Sant Esteve, no es fa la recollida de deixalles porta a porta de la fracció del multiproducte. Aquesta mesura forma part de les mesures d’estalvi que es van començar a aplicar des de la regidoria de Serveis per tal de do-nar resposta a la situació de crisi actual, que afecten el servei porta a porta de recollida de residus i també a la recollida d’andròmines. Hi ha altres festius del 2012 que tampoc hi haurà recollida porta a porta.

13 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

165 vots (5%) de fa 4 anys a un total de 225 (8%). A més, Roda de Ter s’ha convertit en una de les poblacions d’Osona on Plataforma per Catalunya ha obtingut més bons resultats amb un 4% dels vots, el màxim percentatge que ha obtingut a la comarca, també a les poblacions de Manlleu i Torelló. A Roda de Ter, PxC no va obtenir cap vot en les anteriors eleccions generals i en canvi, en aquesta ocasió, ha obtingut 103 vots.La força política que més ha patit el descens de vots ha estat el PSC, que ha aconseguit 540 vots (19%), molt per sota del 1.168 vots (37%) de fa 4 anys i ha passat de primera a segona força política, tot i que els descens en número de vots ha estat aclaparador.

Seguint la tònica dels resultats electo-rals a nivell de Catalunya, Convergèn-cia i Unió també va guanyar les elec-cions generals del 20 de novembre a Roda de Ter amb un total de 1.340 vots (46%) i es va col·locar com a la prime-ra força política. Aquesta no va ser la tendència de les eleccions espanyoles de fa 4 anys, quan la primera força a Roda de Ter va ser el Partit Socialista de Catalunya (PSC). L’important increment de vots de CiU ha fet que la resta de forces polítiques hagin vist reduïts els seus resultats en relació a les eleccions de fa 4 anys, excepte el Partit Popular (PP) i Plata-forma per Catalunya (PxC). El PP s’ha col·locat a Roda de Ter en la quarta força més votada, ja que ha passat de

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’ha mantingut en percentatge de vots ja que va aconseguir el vot d’un 14% de l’electorat, el mateix percentat-ge que fa 4 anys, tot i que el número de vots ha estat una mica menor i ha passat dels 432 vots del 2008 a 407. Pel que fa a Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) ha obtingut 106 vots (4%), un resultat inferior al de fa 4 anys amb 148 vots (5%).

baixa participació que es va situar en un 65%, per sota de fa 4 anys

La jornada electoral del 20 de novem-bre va transcórrer sense incidències als 4 col·legis electorals de la població. A Roda de Ter estaven cridats a les urnes 4.497 electors però hi van anar 2.914, la qual cosa va fer que la participació fos menor que a les eleccions del 2008. La participació es va situar en un 65%, mentre que fa 4 anys s’havia situat en el 72%. Es van comptabilitzar un total de 43 vots blancs i 49 de nuls.

CiU també guanya les eleccions generals a Roda de TerText. Redacció RDT

Any 2011 2008

Escrutat 100% electors censats participació abstenció electors censats participació abstenció

4.497 65% 35% 4.369 72% 28%

vots emesos vots nuls vots valids vots emesos vots nuls vots valids

2.914 49 2.865 3.143 41 3.102

Opció política Vots % Vots %

CIU 1.340 46% 1.096 35%

PSC 540 19% 1.168 37%

ERC 407 14% 432 14%

PARTIDO POPULAR 225 8% 165 5%

ICV 106 4% 148 5%

PLATAFORMA PER CATALUNYA 103 4% 0 0

ALTRES 101 3% 70 2%

14 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Text. Ester Camps Fotos. Ester Camps, Inès Fontseca i Montse Verdaguer

Diversos negocis han obert aquest any 2011 a Roda, tot i la crisi

Qui diu que en època de crisi no es pot obrir un ne-goci? Cinc emprenedors s’han aventurat a obrir un negoci a Roda de Ter, durant aquest 2011. Tot i la

crisi, s’han decidit a tirar endavant pel seu compte. Si no trobes feina, l’has de crear. Aquest és el seu lema. Un centre de reforç escolar, una sabateria, uns habitatges d’ús turís-tic, un espai de creació artística i una barberia. Negocis ben diferents per a un poble que va creixent a poc a poc. L’ob-jectiu és donar vida a Roda i que la gent es quedi a comprar a aquí. Hem volgut parlar una estona amb cadascun d’ells perquè ens expliquessin els inicis del seu negoci: com es van decidir a obrir, per què, si ha sigut complicat... I aquest n’ha estat el resultat. A banda d’això, cal recordar que des de l’ajuntament es compta amb l’Oficina de Promoció Econò-mica que ofereix assessorament i suport a l’hora d’obrir una empresa nova. Alguns d’aquests nous negocis han comptat amb el suport d’aquesta oficina, ja que els tràmits i la do-cumentació sempre és una tasca lenta i complicada. Tot i

així, actualment quasi no hi ajudes per als emprenedors. Hi ha una línia d’ajudes amb un tope màxim i, a mesura que els emprenedors van demanant, el fons es va acabant. Per la seva part, el regidor de Promoció Econòmica, Roger Co-rominas, assegura que: “És reconfortant veure que malgrat l’actual context de crisi econòmica i financera, en el qual sembla que totes les notícies que ens han d’arribar sobre economia siguin negatives, encara quedin persones empre-nedores, amb força, empenta i imaginació per obrir el seu propi negoci. Aquesta satisfacció és doble quan aquesta ini-ciativa neix de rodencs i/o s’instal·la al nostre poble”. Per a les persones que estan buscant feina, al Servei d’Ocu-pació de l’ajuntament ha entrat en funcionament un nou servei municipal gratuït: el Club de Feina. Un espai de re-cerca activa de feina, equipat amb els recursos i les eines ne-cessàries per ajudar a buscar feina. Per utilitzar-lo, cal estar inscrit a la borsa de treball del Servei d’Ocupació. Només ens queda desitjar sort i èxits als nous emprenedors.

El sAbERuT.- La Sara Jordan, amb l’ajuda dels seus pares, s’ha de-cidit a obrir El Saberut, un centre de reforç escolar situat a la plaça Major, 5 (2n, 1a). “Agafem nens de primària, secundària i batxillerat”, explica la Sara. “De moment obrim a les tardes a partir de 2/4 de 4”. La Sara es va quedar a l’atur i des-prés de moltes entrevistes de feina on no va tenir sort, va pensar en obrir algun negoci. “Vaig pensar en diferents opcions, però el final em vaig decantar per aquesta”, explica. “És una cosa que conec i a la que ja m’hi he dedicat”. La Sara ja havia fet classes de reforç a casa seva. “A més, la inversió inicial no era tan alta com ho podia ser qualsevol al-tre negoci”. “Sabem que Roda és un poble una mica difícil, però som de Roda i teníem ganes de fer un ser-vei pel poble”. A l’hora de posar en marxa el projecte, es van posar en contacte amb el Servei de Promo-ció Econòmica de l’Ajuntament de

Roda de Ter. “Ens van ajudar amb el pla d’empresa i amb la documentació”. A l’hora de fer els tràmits per obrir un negoci, no tot és tan fàcil com sembla. “Em pensava que ens demanarien més coses, però també creia que seria tot més àgil”. “Has d’anar molt a darrere de la gent i és pesat”. Tot i viure en un moment de crisi, la Sara s’ha atrevit a tirar endavant un projecte com aquest.

“Com que no hi ha feina, l’has de crear”. Tot i que n’han parlat, de moment no han entrat a formar part de l’ARC. “Primer volem as-sentar el negoci i després ja ho veurem”. “Vull agrair als meus pa-res per haver confiat en el projecte, a en David per la paciència, i a tota la gent que ens ha vingut a ajudar i que ens dóna suport” conclou.

15 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

CAn bElIu.- “Can Beliu” són uns habitatges d’ús turístic situats a la Plaça Catalunya, 8-9, de Roda de Ter. Aquests es van posar en funci-onament el passat mes de maig de la mà de Piedri Fernández. Aquest espai està format per quatre aparta-ments totalment equipats i que fan un total de 22 llits. A més, compten amb una zona comuna i un pati in-terior. “Volíem restaurar les cases i vam tenir la idea d’aprofitar-les d’aquesta manera” explica la Pie-dri. “De moment ho estem provant. Anem sobre la marxa”. La Piedri té el suport del seu home, Pere La-bró, fill d’en Beliu. “A part, cada un tenim la nostra feina”, expliquen. “Aquesta és com una segona feina que et permet organitzar-te com més et convingui”. Tots sabem que obrir un local d’aquestes ca-racterístiques no és una tasca fàcil, ja que necessites molts permisos i molts papers. “Vam tenir dificultat

MAnETEs.- L’espai Manetes és un espai de creació artística on s’ensenya als infants a expressar-se a través de la pintura i l’art. Tot i així, també ofereix classes per a adults. Manetes es va inaugurar el 23 de setembre, aprofitant la Fes-ta Major de Roda i es està situat al carrer Joan de Mas, 5. La seva responsable, la Maria Montserrat, ja havia obert un ne-goci així a Terrassa, on vivia abans. “Ara estic vivint aquí i trobar feina com a il·lustradora és molt difícil”, explica. “Vaig veure que a Roda no hi havia gaire oferta d’extraes-colars i em vaig animar a tirar-ho endavant”. La Maria ha estudiat art i això és el que sap fer i li agrada. “Actualment estic estudiant un màster en Arteràpia i en un futur m’agradaria poder-ho aplicar”. Manetes està obert totes les tar-des, de 5 a 8, on es fan dues classes d’una hora i quart cadascuna, i els dissabtes, de 10 a 2 del migdia. “Els

tràmits per obrir han sigut més difícils del que esperava” comenta la Maria. “És costós, sobretot si no és el teu po-ble, ja que no coneixes a tanta gent”. Sap que tirar endavant un negoci en els temps que estem no és una feina fàcil però que “si ets flexible amb els preus, tot es pot fer”. De moment, no

ha demanat ajuda de cap tipus, tot i que ara està mirant “per demanar alguna subvenció”.Ara per ara no s’ha plantejat entrar a formar part de l’Assosiació Roda de Comerciants (ARC). “La veritat és que no hi he pensat. Primer cal veure com anirà el negoci”.

amb les cèdules d’habitabilitat”. “La paperassa és bastant carregosa, ja que no et donen massa informació sobre com has de fer les coses” comenten. “Va ser un procés llarg i complicat”. El matrimoni creu que actualment “és difícil muntar qualsevol cosa per-què et posen traves per tot” però, tot i que estem en temps de crisi, la parella

s’ha atrevit a tirar endavant. “És el moment de ser valents, tot i que nosaltres no depenem únicament d’aquest negoci”. De moment no tenen previst de-manar cap ajuda a l’administració. “Ens van aconsellar que no” expli-quen. “Massa feina pels pocs diners que et poden donar”.

16 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

lA sAbATERIA bEn CAl-ÇAT.- Després de molt temps sense cap sabateria a Roda, la Su-sanna Pérez s’ha decidit a obrir-ne una. Aquest nou comerç, que es va inaugurar el passat 7 de setembre, està situat al carrer Ferran Alsina, 34. S’hi pot trobar des de marques com “Mustang” o “Xti” fins a pro-ducte nacional. “De moment obro de dilluns a dissabte de 9 a 1 i de 2/4 de 5 a 8” comenta la Susanna. La Susanna es va quedar a l’atur el mes de novembre i “com que ja ho tenia al cap des de feia temps, vaig decidir que ara era el moment per obrir” explica. “S’ha d’intentar i per això em vaig arriscar”. El fet que no hi hagués cap sabateria a Roda encara la va empènyer més a obrir la botiga aquí. “Jo visc a Roda i vaig creure que el poble podia neces-sitar una botiga així” assegura. “A més, jo vinc del ram. Jo sóc d’Al-

lA bARbERIA.- Des del 14 de desembre, Roda de Ter compta amb una nova barberia situada al C. Bac, 31. L’Olga Mir, la seva pro-pietària, ja la regentava a Tona des de feia 15 anys. Per motius famili-ars, fa 5 anys que viu a Roda i és per això que ha decidit obrir-la aquí. “En tenia moltes ganes, però he ha-gut de fer una despesa molt gran”, explica. “Crec que m’han demanat despeses innecessàries”. L’Olga no està massa contenta amb tot el que li han obligat a fer per tal d’obrir la barberia. “M’han posat molts pals a les rodes. Si no fós perquè ja era al mig, potser no hagués tirat endavant” assegura. “Per obrir un negoci has de tenir molts diners a la butxaca”. Tot i així, ella creu que s’ha d’anar “a per totes”. L’Olga co-neix l’Assosiació Roda de Comer-ciants i és per això que té clar que s’hi unirà. “Els botiguers hem de fer pinya i ajudar-nos”. L’Olga està una mica espantada pel vandalisme que hi ha a les nits al

coi i allà la meva família ja s’hi dedica. Tant els meus avis com els meus pares són sabaters”. La Susanna va presentar el projecte al Servei de Promoció Eco-nòmica de l’ajuntament i de seguida li van donar el permís d’obertura. “Obrir un negoci no és complicat, però sí que et posen moltes traves” assegura. “El més díficil va ser trobar el local”. Tot i que s’ha embarcat a obrir un negoci

en temps de crisi, les ajudes sem-pre són benvingudes. “D’aquí uns dies he de presentar els papers per sol·licitar l’ajuda de la Generali-tat”. Ara per ara no forma part de l’Assosiació Roda de Comerciants (ARC), però no rebutja unir-s’hi més endavant. “Primer he de veure com evoluciona el negoci, i després ja ho veurem”.

carrer Bac. “Sóc conscient que qua-sevol dia em trobaré sense el cartell i sense el llum que tinc a la façana” ex-plica. “Si un dels dos municipals que hi ha a Roda voltés a les nits del cap de setmana, potser no hi hauria tant merder”. A part d’això, també està una mica molesta pel cartell que l’ajun-tament li ha plantat a la seva façana,

acabada de restaurar, on s’informa que aquell carrer és prioritari pels vianants. “No hi ha prou carrer que me l’han plantat a casa meva”. No ha utilitzat el Servei de Pro-moció Econòmica de l’ajuntament i tampoc ha demanat cap tipus d’ajuda. “Ja em van dir que no hi havia diners” conclou.

17 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

L’Ajuntament de Roda de Ter, en col·laboració amb Cáritas Parroquial, va tancar el passat diumenge 11 de desembre la 2a edició de la Setmana Solidària amb èxit de participació i recaptació. La Setmana Solidària és una iniciativa nascuda amb un doble propòsit: d’una banda sensibilitzar la pobla-ció en general sobre les necessitats socials que pateixen les persones amb pocs recursos econòmics i, per l’altra acon-seguir recursos per garantir la continuïtat del servei de lot d’aliments que gestiona Càritas amb el suport de l’ajunta-ment. L’edició d’un full informatiu amb dades sobre la reali-tat social de Roda marcava el tret de sortida de les activitats d’aquesta Setmana Solidària. La informació local publica-da en aquest full va poder ser comentada àmpliament en el programa especial “pobresa global, respostes locals” que

Èxit de participació i recaptació a la 2a Setmana Solidària de Roda de Ter

Text. Redacció RDT

Era un dijous al vespre, 1 de desembre, la gent anava arri-bant puntualment i, de seguida, es va fer evident que la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda es quedaria petita. Per poder escoltar la xerrada d’Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, va ser necessari traslladar-se a l’aula de cul-tura d’Unnim. Més d’un centenar de persones molt diverses (hi havia estudiants, gent gran de la parròquia, rodencs i ro-denques de diferents edats, representants del consistori...)van seguir amb molta atenció el discurs clar, reivindicatiu i de denúncia d’Arcadi Oliveras, conegut arreu per la seva aferrissada defensa de la justícia social. En una primera part, Arcadi Oliveras va parlar de la pitjor crisi actual: l’alimen-tària que augmenta cada any en més de 80 milions de per-sones. En clau més local, i ja en una segona part, Oliveras va intentar desgranar les causes de la crisi econòmica local, tot assenyalant la necessitat de distribuir la riquesa d’una forma diferent. Els recursos hi són, però es gestionen en be-nefici d’una minoria. “No tenim diners perquè s’ha ajudat massa a la banca. La banca no s’ha de salvar, s’ha de deixar

Text. Rosa Roca. Foto. Montse Verdaguer

Ràdio Roda va emetre, en directe, el dilluns 21 de novem-bre i que va comptar amb la presència de l’alcalde de Roda, Jordi Serra, l’educadora social, Sílvia Rovira i Serafí Curriu i Sandra Costa com a representants de Càritas. Finament, tancava aquest cicle d’activitats de sensibilització una xer-rada d’Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, que va ser seguida per més d’un centenar de persones.La recollida d’aliments bàsics proposada per aquesta Set-mana Solidària va ser possible gràcies a l’ARC (associació Roda de Comerciants) i als Centres d’Ensenyament de Roda que hi van col·laborar desinteressadament. Un altre punt de recollida va ser a la Fira de Pont a Pont, on Cáritas Par-roquial hi va ser present amb una parada informativa i on, també es va poder comptar amb la col·laboració del Taller de voluntariat Jove que va dinamitzar un taller nadalenc.Els resultats d’aquesta iniciativa han estat molt positius. S’ha recollit una tona i mig d’aliments bàsics (mitja tona més que en l’edició anterior) que seran distribuïts a través del programa de lots d’aliments de Càritas, al llarg dels pro-pers mesos. Ha estat doncs, una setmana solidària on mol-tes persones anònimes s’han implicat per ajudar a qui més ho necessita. A totes elles, de part de l’Ajuntament de Roda i de Càritas parroquial, el nostre agraïment.

Arcadi Oliveras parla a Roda de justícia social davant de més d’un centenar de persones

La xerrada d’Arcadi Oliveras a Roda va despertar molt d’interès.

caure”, afirmava Oliveras. Pel que fa a les possibles soluci-ons, Oliveras va apuntar: el repartiment del treball, la fi del consumisme i el decreixement. Abans de finalitzar la seva intervenció, Oliveras va voler fer dues dissertacions més. La primera, sobre la necessitat d’una major mobilització social i de prendre compromisos individuals com a ciutadans. La segona, sobre el valor de la immigració. Oliveras va donar xifres sobre l’aportació econòmica que fan els immigrants a les nostres societats, però també va recordar els beneficis culturals que aporta la interculturalitat.Arcadi Oliveras ha rebut, amb data del 13 de desembre, el Premi Internacional Alfonso Comin, en reconeixement a la seva lluita en pro de la pau i la justícia social.

18 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Roda de Ter comença a treballar per aconseguir que el 2013 sigui l’Any Miquel Martí i PolText. Montse Verdaguer. Fotos. Àlex Sánchez

De l’11 al 14 de novembre, Roda de Ter va recordar Miquel Martí i Pol amb unes jornades commemo-ratives. L’Ajuntament de Roda, en col·laboració

amb la Diputació de Barcelona, l’Associació d’Amics de Mi-quel Martí i Pol i la Fundació Martí i Pol, van organitzar una nova edició de les Jornades Martí i Pol, les quals es van tancar amb l’acte de lliurament dels Premis Literaris 2011. L’acte va comptar amb l’assistència del president de la Di-putació de Barcelona, Salvador Esteve, el qual va presidir l’acte juntament amb l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra. A l’acte també hi van assistir la regidora de Cultura, Petra Martín-Pero, el president de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol, Ramon Besora, Montserrat Sans, vídua de Mi-quel Martí i Pol, i Núria Puntí, presidenta de l’Associació Roda de Comerciants (ARC). L’escriptor Emili Teixidor va excusar la seva assistència.L’alcalde de Roda de Ter va aprofitar l’entrega dels Premis Literaris per anunciar que Roda de Ter treballarà per acon-seguir que l’any 2013 es converteixi en l’Any Miquel Martí i Pol, coincidint amb el 10è aniversari de la mort del poeta. L’entrega dels premis literaris va tenir lloc el migdia del 13 de novembre i per primera vegada es va fer al Teatre Eliseu. L’acte es va tancar amb la presentació de l’espectacle teatral

Foto de família dels guanyadors dels Premis Literaris 2011 de Roda de Ter, amb Ramon Besora, Montserrat Sans, Salvador Esteve, Jordi Serra, Petra Martín-Pero i Núria Puntí.

Jornades MMP

“El Poble”, basat en l’obra de Miquel Martí i Pol del mateix nom, i que va anar a càrrec del Teatre esSela.

PREMIs lITERARIs 2011

27è Premi de Poesia Miquel Martí i PolEl jurat atorga el premi al recull Estén la mà, com l’aura s’en-trelliga a l’herbei, presentat per Jordi Pla i Planas, de Figue-res. Jordi Pla és professor d’institut de llengua catalana, que actualment està prejubilat, i té 62 anys. El jurat ha valorat la intensitat conceptual on fons i forma es relacionen perfec-tament. Es tracta d’un homenatge a la llengua. El ritme és clàssic i molt ben trenat, no repetit i molt precís. El jurat del 27è premi de poesia Miquel Martí i Pol estava format per Pilar Cabot, Pere Puig, Anton Carrera i Pep Rosanas.

8è Premi a projectes pedagògics Emili TeixidorEl jurat acorda declarar desert el premi.

22è Premi d’ARC de narració Intanfil i juvenilCom a novetat d’aquesta edició cal destacar la implicació

19 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Jornades MMP

El figuerenc Jordi Pla i Planas ha estat el guanyador del 27è premi Miquel Martí i Pol amb el recull poètic titulat Estén la mà. Pla, professor de llengua catalana prejubilat, amb 62 anys, i aficio-nat a la crítica literària, era la pri-mera vegada que es presentava en aquests premis. “M’ha agradat molt poder ser aquí perquè valoro molt la trajectòria personal i poètica de Miquel Martí i Pol”, confessa. “De la seva obra en destacaria la virtua-litat comunicativa que fa que sigui universal”, continua. “És un poeta de poble per Roda, però també de la manera més genèrica”.De la seva obra Estén la mà diu

Jordi Pla i Planas, guanyador del 27è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol

Montserrat Sans va entregar el premi a Jordi Pla.

que “intena ser una reflexió sobre els temes més quotidians fent ús de la na-tura com a vehicle d’accés a allò més sublim”. Pla s’ha mostrat doblement satisfet quan se li ha preguntat per l’oportunitat que se li presenta a l’hora

de l’Associació Roda Comerciants amb els Premis Literaris, ja que enguany esponsoritza el premi de narrativa infantil i juvenil.

PRIMERA CATEGoRIA. Declarada DESERTA.sEGonA CATEGoRIAGUANYADOR: Robert, el cas del 1998, de Montserrat To-meu i Quintana, de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter.FINALISTA: Un berenar complicat, de Júlia Arumí Su-riñach, de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter.TERCERA CATEGoRIAGUANYADOR: Un pas a l’adolescència, de Rayhana El Yandouzi, de l’Escola Casals Gràcia de Manlleu.FINALISTA: Històries incompletes, d’Ivet Zwatnko i Pou, de l’Escola Casals Gràcia de Manlleu.QuARTA CATEGoRIAGUANYADOR: desert.FINALISTA: No sé què escriure, d’Òscar Castells i Paradell, de l’Institut Cirviànum de Torelló.CInQuEnA CATEGoRIAGUANYADOR: A contracor, de Clàudia Isern i Blasco de l’Institut Jaume Callís de Vic.FINALISTA: Els últims minuts, de Raquel Sánchez i Serra, de l’Escola la Salle de Manlleu.

de publicar el seu llibre de poesia, ja que a més de publicar-se, es farà amb l’editorial Eumo. “Una edito-rial molt vinculada a la Universitat de Vic i al món de l’ensenyament, d’on jo formo part”, conclou.

20 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Subscriu-te a la revista Roda de Ter per només 19,75 euros a l’any. Fes-te anunciant per només

98,67 euros a l’any. Contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al

carrer Ramon Martí, 42 baixos, de Roda de Ter

R ĐT

En el terreny dels estudis literaris ningú posa en dubte que Miquel Martí i Pol ha estat el darrer gran poe-ta popular del nostre país. Aquesta popularitat, més

enllà del nombre d’edicions, de la quantitat de crítiques elo-gioses o de les moltes places i carrers que s’han dedicat a la seva memòria, es manifesta en l’ampli ventall de lectors i lectores que ha tingut la seva obra; uns lectors de pro-cedència, estrat social, formació, interessos i bagatge ben diferents. Tothom ha pogut —cadascú amb els referents que li són propis— fer-se seva la poesia de Miquel Martí i Pol. I consti que «poesia popular» no és sinònim de «poe-sia fàcil», ni per la llengua que utilitza ni per la profunditat del missatge que conté. A vuit anys de la mort de Miquel Martí i Pol la regidoria de cultura de Roda de Ter continua promovent i facilitant el vincle entre poesia i poble, entre literatura i lectors, amb el premi literari que porta el nom del poeta, amb l’edició de l’obra guanyadora i, des de l’any passat, amb una presentació en format de tertúlia que per-met, en companyia de l’autor del llibre, que tothom pugui dir-hi la seva, fer preguntes, reflexionar en veu alta o llegir algun dels poemes. Una sort per a tots aquells a qui agrada

llegir i una oportunitat de perdre la por a la poesia.El 12 de novembre passat la biblioteca Bac de Roda va acollir aquesta presentació-tertúlia del llibre Natana, de Josep Fà-brega i Selva, guanyador de la 26è premi de poesia de 2010. Natana, un dels personatges femenins del Llibre d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull, és el fil conductor que segueix l’autor del llibre per a submergir-se en la reflexió sobre les temptacions vençudes, sobre els records i l’enyor, sobre la buidor vital que tothom experimenta, sobre el temps, i so-bre els paisatges que acullen la nostra mirada i les nostres experiències.Un altre poeta català, Carles Riba, deia: «Abans de parlar, haver vist, realment vist; haver viscut, intensament viscut, en plenitud de gràcia i de risc; haver sentit, apassionada-ment sentit», i el llibre de Josep Fàbrega, que forma part d’una trilogia que comença amb Parlo d’Aloma i que acaba amb Una altra veu, no deixa de ser un fragment, posat en ver-sos decasíl·labs amb rima impecable, de vida realment viscu-da amb intensitat, amb apassionament. Un fragment de vida i d’experiència que, feta poesia, ens convida a tots els lectors i lectores a interrogar-nos sobre la nostra pròpia existència.

Text. Roger Canadell. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya. Foto. Montse Verdaguer

Jornades MMP

Presentació del llibre “Natana”, de Josep Fàbrega

21 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Jornades MMP

El divendres 11 de novembre va fer 8 anys que va morir el poeta Miquel Martí i Pol. Roda de Ter el va recor-dar amb un homenatge popular, que com altres anys, va consistir en una lectura de poemes de l’autor que va tenir lloc a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. A mesura que aquest acte és més conegut i va agafant més popularitat, fa que el nombre d’assistents a escoltar els poemes sigui any rere any més nombrós i en aquesta ocasió, la sala polivalent va quedar realment petita. A l’acte, que estava obert a tothom que s’hi volgués afegir, hi van assistir a recitar noms ben coneguts. Hi van prendre part alumnes de 5è i 6è de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, Lluís Bover (mestre de l’Esco-

Molta participació a l’homenatge popular

la Emili Teixidor), Dolors Collell (professora i actriu), Cesca Costa (regidora), Jordi Domènech (contratenor), l’exalcalde Antoni Llach, Petra Martín-Pero (regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda), Ramon Martí i Pol (rapsode), Ramon Muntaner (músic), Pep Poblet (músic), Manel Ricart (Titelles Naip), Dolors Rusiñol (actriu i professora), Mercè Viladecàs, Joan Rosaura, Helena Mínguez, Marçal Curriu, entre d’altres. A la sala polivalent s’hi van poder veure, durant els dies que van tenir lloc les jornades, murals i treballs plàstics que van elaborar els nens i nenes de la llar d’infants municipal i l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, en motiu de les mateixes.

L’actor manlleuenc Xavier Boada, conegut actualment per sortir a la sèrie de TV3 ‘La Riera’, va participar també en un dels actes inclosos dins les Jornades Miquel Martí i Pol. Va ser una activitat que formava part de la setmana “Poe-sia a l’escola” en la que s’implica tots els centres educatius de Roda, els quals treballen l’obra del poeta. L’actor va ser convidat per l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda el dijous 10 de novembre, a la Porxada de Can Planoles, per impartir una xerrada als alumnes de 2n i 3r d’ESO. Boada va explicar als alumnes que la major dificultat d’un actor és que el seu personatge resulti natural. També els va parlar de la tècnica de memorització dels textos i va dir que es memoritza amb els peus i no amb el cap, fent referència al fet que els actors

L’actor Xavier Boada imparteix una xerrada a alumnes de l’institut de Roda, dins les jornades Miquel Martí i Pol

i actrius memoritzen el text i els moviments a l’escenari el mateix temps. Tot i que en aquests moments Boada està d’actualitat per sortir a la sèrie de ‘La Riera’ compta amb una llarga trajectòria com actor, formant part d’Els Joglars, amb qui ha rebut diversos premis. A més de teatre i televi-sió, Boada també ha fet cinema.

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

22 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

La casa museu Can Font mostra objectes quotidians d’una família dels segles XIX i XX

El divendres 7 d’octubre en Jaume Font ens va convidar a visitar un habitatge situat al carrer

Verdaguer número 8 de Roda de Ter on hi podem trobar un petit museu. El responsable d’aquest ambiciós projecte és el mateix Jaume Font que l’any 2003 va començar a fer un petit “museu” a la casa on va néixer i on va passar la seva infantesa. En els baixos de l’habitatge s’hi troba el negoci familiar que actualment tiren endavant els seus dos fills, en Jordi i en David Font Borràs, mentre ell es dedica exclusivament a la restauració i manteniment d’objectes per al seu museu. La casa museu Can Font es tracta d’un museu d’història privat on es mostren els objectes quotidians d’una família osonenca dels segles XIX i XX. La museografia realitzada per Jaume Font intenta recrear els ambients familiars d’una llar amb la màxima fidelitat possible i s’hi pot trobar una gran mostra d’objectes d’ús quotidià. Els objectes que hi ha exposats són una representació dels estris que usaven en el dia a dia els habitants d’Osona. Jaume Font ha fet de restaurador i ha recuperat els estris i mobles que fan possible la mostra. L’exposició es troba dividida en diferents seccions que evoquen els espais quotidians d’una casa de l’època; amb els objectes i ambients recreats amb la màxima fidelitat possible per transportar-nos amb la imaginació a una altra època. A la casa museu hi ha molta referència a la història de Roda i a la guerra civil; com a objecte destacat hi podem trobar un obús reconstruït i esclatat durant el conflicte bèlic a la comarca d’Osona. En Jaume Font i Chiva va començar a restaurar els objectes d’antany que ell mateix guardava a casa i seguidament va començar a comprar-ne als mercats d’antiguitats de la comarca. Des del

Text i fotos. Raquel Castellà i Perarnau

2003 fins a l’actualitat ha realitzat una àrdua feina per tal de recuperar utensilis, mobiliari antic i poder ambientar la casa museu. “Tot i que l’espai no és gaire gran el manteniment vol molt temps i és costós. Abans quan treballava no m’hi podia dedicar exclusivament com ara ho faig. És un espai que he anat fent de mica en mica perquè hi ha una gran despesa de diners i és una tasca que vol molt de temps i, per tant, és lenta” ens explica

Font. El rodenc manifesta que encara no dóna el projecte per acabat sinó que està obert i en constant canvi i remodelació degut a les noves peces que van entrant i que ell mateix adquireix en els diferents mercats o a les cases d’amics i coneguts de la comarca. Des d’aquí volem informar els lectors que es pot visitar la casa museu amb cita prèvia i aprofitem per encoratjar Jaume Font perquè segueixi amb la seva tasca.

23 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

un DoCuMEnTAl sobRE lA ColÒnIA DE CÒDol DRET.- “La idea de tornar” és el títol d’un documental de TV3 sobre la desapareguda colònia de Còdol-Dret realitzat per la directora argentina Van Velvet, nom artístic d’Andrea Pérez, i basat en la idea original i assessorament històric de la historiadora de Roda de Ter Raquel Castellà. El reportatge es va poder veure pel Canal 33 el diumenge 11 de desembre a dos quarts de 9 del vespre. El documental, que fa protagonista a la inundada colònia de Còdol-Dret i

els seus antics treballadors, tracta sobre emprendre el viatge de tornada al lloc que sentim que és casa nostra, per al final enfrontar-nos amb la realitat que aquell lloc ja no existeix. Allà ens retrobem amb els records i, sense saber-ho, amb la gent amb la què fa tant de temps enrere, compartíem aquella vida. La idea de fer el documental va sorgir arran de què la directora de cine argentina, Andrea Pérez, conegués a la historiadora Raquel Castellà autora del llibre Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964).

La junta local d’Osona contra el càncer de Roda de Ter i Les Masies de Roda informa del resultat final obtingut en motiu de la Desfilada Solidària contra el càncer celebrada el proppassat dia 24 de setembre. Amb la venda de butlle-tes, juntament amb unes donacions anònimes rebudes i una vegada pagades les despeses que també hi ha, va donar un saldo total net de 3.460,16 euros. Aquests diners han estat ingressats a la central de Vic.Podem afegir amb satisfacció també, que els consistoris de Roda i Les Masies de Roda, a instància d’aquesta Junta, han aprovat d’atorgar les subvencions de 800 euros i 650 euros, respectivament, i com és natural fan ampliar en bona lògica la quantitat aportada per les nostres poblacions conjunta-ment.Tornem a donar les gràcies a totes les entitats, comerços, botiguers i particulars que han fet possible assolir en mo-ments força dif ícils aquesta quantitat final de 4.910,16 eu-ros, alhora que repetim el mateix que diem sempre: “La llui-ta contra el càncer és cosa de tots”. Aprofitem l’avinentesa d’aquestes diades per desitjar unes bones festes per a tothom.

La Desfilada Solidària d’Osona contra el càncer recull quasi 5.000 euros

Text. Junta local d’Osona contra el càncer de Roda i Les Masies de Roda

HA MoRT joAn TunEuPer al món de la cultura a Roda, aquesta notícia no deixa ningú indiferent. Fundador de la Cobla Genisenca, en Joan Tuneu feia més de 60 anys que poc o molt participava en ac-tivitats de casa nostra. En primer lloc, és clar, amb sardanes però també amb concerts i altres esdeveniments musicals; per exemple, els famosos pastorets de Roda de Salés – Bau-rier, que tots recordem. Essent representant de la Genisen-ca ha tingut, més que cap altre músic, relacions d’amistat amb molta gent. Fill de Taradell, en Joan repetia sovint que Roda era la seva segona casa. I es que des de1950 fins avui no ha faltat gairebé mai a les audicions de sardanes a Roda. La Sardana a Catalunya ha sentit la seva mort i Roda de Ter, com tants, vol recordar-lo amb agraïment i afecte.Text. Xavier Baurier

24 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Especialitats:PA D’OSONA

ESPIGUES D’OSONA PA GALLEC

PA ARTESÀAvda. Tecla Sala, 17 - Tel. 93 854 04 51

08510 RODA DE TER

CLÍNICA DENTALDr. JOAQUIM ROMA NOVELLAS

Col·legiat 3893

SERVEI D’ORTODÒNCIAMÀSTER EN IMPLANTOLOGIAODONTOLOGIA CONSERVADORACIRURGIA I PRÒTESIS C. Bac de Roda, 9, 1r, 3a

Tel. 93 850 03 96 - RODA DE [email protected]

Roda de Ter s’ha sumat a la comme-moració del Dia Internacional per a l’eradicació de la violència masclista organitzant diferents actes de sensi-bilització. El dilluns 21 de novembre, el Club de lectura dinamitzat per la Biblioteca Bac de Roda va acollir una tertúlia sobre el llibre Atrapada al mirall de Gemma Lienas que aborda el tema de la violència psicològica. El divendres 25, l’associació Fòrum Dona conduïa una sessió de cine fòrum. La projecció de La Boda del Monzon, de la directora Mira Nair, va permetre de-batre a l’entorn de temes com les con-tradiccions entre modernitat i tradició

Trenquem Silencis, una campanya per dir no a les violències contra les dones

Text. Redacció RDT

a l’Índia, el paper de la Dona Hindú o els abusos sexuals. El Fòrum Dona també va repartir a diversos comerços una flor feta en paper en recordatori de la diada. Finalment, el Punt d’Infor-mació i Atenció a la Dona, a través de l’emissora local Ràdio Roda, seguint en la línia d’anys anteriors, va dedicar un espai especial dins la seva programa-ció a donar a conèixer dones que s’han implicat musicalment en la construc-ció de la pau. El programa emès en diferents franges horàries va servir per a escoltar les veus d’aquestes cantants i també per a conèixer la trajectòria personal i musical de totes elles.

L’Associació Roda de Comerciants (ARC) ha tornat a en-degar la campanya de Nadal amb importants premis per als seus clients. ARC ha renovat els premis que es regalaven en campanyes anteriors tot i que continua amb el mateix sistema de participació. El client ha d’omplir, amb les seves dades personals, les butlletes que li entreguin als comer-ços d’ARC i dipositar-les en les bústies de l’associació. Els premis d’aquest any són 1 premi especial de 1000 euros, 4 premis de 500 euros i un premi especial, també de 500 eu-ros, que anirà destinat directament a Cáritas Parroquial. Les butlletes es podran omplir fins el 5 de gener i el sorteig tin-drà lloc el 15 de gener, a les 12 del migdia, al Teatre Eliseu, i es comptarà amb la participació del grup de teatre Arrels.

ARC regala un premi de 1.000 euros i 5 premis de 500 euros

Text. Redacció RDT

Aquest serà el segon any que a Roda de Ter hi haurà patru-lles mixtes formades per un Mosso d’Esquadra i un Vigilant municipal, coincidint amb la campanya de Nadal. Es tracta de fer patrulles a peu, es visita les botigues i es parla amb els comerciants, tal i com s’ha informat des dels vigilants muni-cipals de Roda, tot i que encara estan per concretar els dies que es portaran a terme en el nostre municipi. Aquest va ser un dels punts que es va tractar en la reunió de treball que va tenir lloc el 9 de novembre, entre els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Vic i els Vigilants Municipals d’Osona, al municipi de Sant Julià de Vilatorta. Amb aquestes reunions es fomenta la comunicació entre aquests dos col·lectius per tal de potenciar la col·laboració recíproca i la coordinació.

Patrulles mixtes de Mossos d’Esquadra i vigilants municipals, per Nadal

Text. Redacció RDT

25 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Les entitats de Roda feliciten el Nadal per Ràdio Roda

Felicitar el Nadal i l’Any Nou a través de les ones de Ràdio Roda (107.6 FM) s’ha convertit per les entitats roden-ques en una tradició més. Volem agra-ir-los aquest gest d’un any més acos-tar-se fins els estudis de Ràdio Roda per felicitar-nos el Nadal i les festes. Fins l’1 de gener podreu escoltar les felicitacions que s’emeten aleatòria-ment de les 8 del matí fins a les 10 del vespre, de dilluns a diumenge. Hi ha felicitacions de tot tipus i per a tots els gustos. També volem agrair als establi-ments i comerços la seva col·laboració en la campanya de publicitat de Ràdio Roda, que com cada any, s’acompanya amb la menció del comerç o negoci a la guia comercial que publiquem a la revista RDT de l’edició del desembre. En aquesta pàgina podeu veure al-gunes de les fotos de les entitats que han gravat la felicitació. També podeu consultar els horaris que s’emeten les felicitacions a la pàgina web de Ràdio Roda: www.rodadeter.cat/radioroda.

Veïns del barri del Coll de Roda.Alumnes de l’Escola Emili Teixidor.

M. Carme Sallent, de l’Hospitalitat de Lourdes.

Els alumnes de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont que van venir a Ràdio Roda a gravar la felicitació de Nadal.

Text i fotos. Redacció RDT

Veïns del barri de la Prada.Representants del Club Patí Roda.

De la delegació local dels Donants de Sang.

26 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

El dijous 27 d’octubre va ser l’Atlàntida de Vic, a la sala Joan Anglada, on es va acollir en Xavier Baurier, en Josep Roma i en Ramon Martí, sonoritzats per en Josep Santamaria, amb un con-cert de cançó francesa. El concert va tenir una molt bona acceptació i la sala estava plena de gom a gom. Aquesta actuació coincidia amb la sortida del segon CD d’aquesta formació, un tre-ball que porta per nom Contemplant La Chanson Française II, que recull actuacions en directe de concerts a Barcelona l’any 2010. Una selecció de

Èxit de la cançó francesa a l’Atlàntida de Vic, en la presentació del nou CD de Xavier Baurier

Text. Redacció. Foto. Joan Parera

[email protected]

cançons per satisfacció dels amants de “la nouvelle vague” i que podem tro-bar a les dues llibreries de Roda i a la Martolina de Vic. Aquest desembre actuaran a l’auditori del Sucre dintre

El grup osonenc Eikostate, que compta amb alguns mem-bres rodencs, ha publicat aquest any el seu primer disc. El seu àlbum de debut anomenat Tribute to Perseverance va sortir a la venda el passat mes de setembre de 2011 sota el segell RGB Suports i el van presentar aquest novembre a Osona, a la sala Pasternak de Vic. Hi predomina el rock amb melodies enganxoses i barreja infinitat d’instruments tradi-cionals japonesos que li donen una atmosfera particular. Després de dos anys de la creació del grup, la banda va enre-gistrar aquest disc amb una companyia japonesa. Finalment però, no va ser possible l’edició del disc amb aquesta disco-gràfica, però si que ho ha estat amb RGB Suports. Al disc hi han participat productors de prestigi com Sylvia Massy,

Eikostate, tribut a la perseverància

Text. Jèss Carol. Foto. Eikostate

productors de REM o Red Hot Chilli Peppers, entre d’al-tres. La música d’Eikostate és coneguda a Catalunya per ser autors de la sintonia del canal de televisió 3XL, de Televisió de Catalunya.

del cicle Aula per Gent Gran de l’Uni-versitat de Vic. Baurier, Roma i Martí manifesten que gaudeixen fent el que fan i nosaltres afegim que ens fan gau-dir amb el seu treball.

27 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Els programes de Ràdio Roda Toc de vermut i Avui parlem de tu, dirigits i presentats per Joan Parera, han prepa-rat un programa especial que s’emetrà per Nadal. El programa es va enregis-trar en directe i obert al públic el diu-menge, dia 11 de desembre, coincidint amb la Fira de Pont a Pont. El més es-pecial d’aquesta iniciativa és que es va fer des de l’escenari del Teatre Eliseu de Roda de Ter. Per tant, les portes del teatre es van obrir a tothom i l’en-trada va ser gratuïta per poder gaudir dels diferents artistes, cadascun d’ells va interpretar 3 temes, mentre Joan Parera els anava presentant i entrevis-tant. Les actuacions les va obrir Guida Sellarès. I tot seguit va actuar Glòria Terricabras. Els següents a pujar a l’es-cenari van ser Galcats. Les actuacions en directe van acabar amb una nadala que van cantar conjuntament David Canal, Artús Roca i Mercè Subirachs, després de les seves actuacions res-pectives. Les actuacions van ser grava-des i s’emetran per Ràdio Roda en els mateixos horaris que hi ha programat Toc de vermut durant aquestes festes de Nadal. És a dir, el diumenge 25 (d’1 a 2 del migdia); el dimarts 27 (de les 11 a les 12 de la nit): el dijous 29 (de 7 a 8 del vespre); i divendres 30 (de 2 a 3 del migdia). També el podreu escoltar a la pàgina web de Ràdio Roda (www.radioroda.cat).

Ràdio Roda grava un programa especial de Nadal amb actuacions en directe al Teatre Eliseu

Text. RDT. Foto. À. Sánchez i M.Verdaguer

David Canal, Artús Roca i Mercè Subirachs, en el moment d’interpretar conjuntament la nadala final.

Glòria Terricabras, durant la seva actuació al teatre. Joan Parera amb Guida Sellarès, després de l’actuació.

El grup Galcats també va actuar al Teatre Eliseu, per al programa especial de Ràdio Roda.

28 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

El dimarts 25 d’octubre el Teatre Eliseu de Roda de Ter va acollir la Segona Trobada Comarcal de Clubs de lectura or-ganitzada en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Hi van participar els clubs de set biblioteques –de Centelles, Manlleu, Roda de Ter, Taradell, Torelló, Tona i Vic- amb el llibre Biografia de la fam, d’Amélie Nothomb. Entre d’al-tres trastorns de salut mental que pateix la protagonista del llibre –la pròpia autora- hi ha l’anorèxia nerviosa. Per aquest motiu, es va convidar a la psicòloga especialitzada en trastorns alimentaris Mar Vidal, del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la qual va fer una exposició molt aclaridora sobre el tema. L’acte va reunir un centenar de persones, que van poder intercanviar les seves impressions sobre el llibre en una sessió conduïda per Pasqual Bernat, doctor en his-tòria de la ciència. Aquest acte va posar punt i final al conjunt d’activitats ce-lebrat a Osona al llarg de tot el mes d’octubre per comme-morar el Dia Mundial de la Salut Mental. Les biblioteques d’Osona ja fa uns anys que participen en l’organització d’actes que pretenen acostar la problemàtica de les malal-ties mentals a la població i contribuir a la sensibilització de la ciutadania. El tema dels trastorns alimentaris ha estat el fil conductor de les diferents activitats desenvolupades en-guany a les biblioteques.

Club de Lectura comarcalText. Núria Aguilar. Directora de la Biblioteca

El dissabte 22 d’octubre, la Marta Esmarats va portar a Roda la seva sessió de contes preparada especialment per l’ocasió i que durant tot el mes ha itinerat per diferents localitats d’Osona. Amb el títol Ni massa, ni massa poc, la narradora va explicar d’una manera amena i divertida l’avantatge de bons hàbits en el menjar. Els més petits van poder entendre, a través del que els hi passa a les titelles protagonistes, que menjar massa, menjar poc o menjar ràpid no és bo per la salut. Com ja és habitual les biblioteques també van oferir una mostra documental i una guia de lectura per a tothom qui volgués conèixer o aprofundir sobre el tema de les malalties tractades.

El Club de Lectura comarcal es va fer al Teatre Eliseu de Roda de Ter.

L’Escola de Música Intermunicipal de Roda de Ter i l’Esqui-rol El Faristol es va afegir als actes reivindicatius que van fer les escoles de música i de dansa de Catalunya en protesta per les retallades amb caràcter retroactiu al curs 2010-2011 que ha portat a terme el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Va ser el 22 de novembre, dia de Santa Cecília, que escoles de música i dansa de Catalu-nya van aturar durant una estona el funcionament dels seus centres per llegir el manifest de l’Associació Catalana d’es-cola de música i dansa (ACEM) a favor dels ensenyaments artístics. Aquest acte reivindicatiu porta per lema “Música i dansa per a tothom” i s’emmarca dins el pla d’acció que l’ACEM ha emprès davant l’anunci per part del Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de re-tallar un 23% les subvencions als ajuntaments pel curs 2010-2011 per finançar les escoles municipals de música i dansa. A l’escola de Roda de Ter i l’Esquirol, van fer un concert a

L’Escola de Música El Faristol s’adhereix als actes de protesta contra les retallades amb un concert a la residència d’avis

Text. Redacció RDT. Foto. Escola de Música El Faristol

la llar d’avis de les dues poblacions. Diversos professors de la comissió van anar a visitar els avis i àvies de la residència per demanar-los quines músiques els agradaria escoltar. I els professors van fer els arranjaments que van interpretar el dia de Santa Cecília amb una projecció al fons dels avis i àvies dels professors i professores de l’Escola de Música El Faristol. Des de la direcció de l’escola s’assegura que “aquest és el nostre particular homenatge als més grans de la socie-tat i a vegades més oblidats”.

Un moment del concert a la residència d’avis de Can Planoles.

29 ~

No

tície

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

TRobADA DEls nAsCuTs El 1947.- Els nascuts l’any 1947 de Roda de Ter, com cada any, van tornar a celebrar la seva festa amb una ofrena a la Verge del Sòl del Pont i un bon dinar a la Fonda Urgell de Roda de Ter.

jA TEnIM 65 AnYs.- Aquesta colla de rodencs i rodenques han fet 3 trobades aquest any, coincidint amb l’any que cele-bran els 65 anys. A la foto, els podeu veure durant l’excursió i dinar que van fer al Món Sant Benet el 18 d’octubre.

TRobADA D’ExAluMnEs DE lA “llEvA DEl 83” de l’escola Sant Lluís Bertran, el 5 de novembre. Al sopar, hi vam assistir una quinzena dels que havíem estat companys de classe durant més de 12 anys, des de d’Educació Infantil fins a 8è d’EGB. La vetllada va servir per constatar que, per molt que passi el temps, les persones amb qui es comparteix la infància, sempre més formen part de la teva història per-sonal i col·lectiva. Repassant les trajectòries vitals dels assis-tents vam descobrir també que, de la generació del 83, han sortit professionals d’àmbits molt diversos: biologia, educa-ció, estètica, comerç, informàtica, periodisme, veterinari i, fins i tot, l’àmbit polític... Després de sopar vam arribar a la conclusió que, almenys, l’esforç de les monges per encar-rilar-nos va donar els seus fruits i que per molt que passin els anys, sempre ens recordarem. Esperem que a la propera trobada, doblem l’assistència i arribem a la trentena. Text. La lleva del 83 de l’escola Sant Lluís Bertran

30 ~

L’e

ntre

vist

aRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Al rodenc jaume Casas Arderiu li van detectar diabetis del tipus 1 als 28 anys. Aquest tipus de diabetis apareix normalment en persones menors de 30 anys degut a la destrucció de les cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina per part del propi sistema immunitari. Per tant, des del debut de la malaltia, cal administrar la in-sulina injectada. la diabetis mellitus tipus 1 suposa un 10% dels casos de diabetis i no podem preveure-la. En canvi, la de tipus 2, dita també de l’adult, afecta el 90% del malalts de diabetis, i d’aquests, el 50% no saben que la pateixen. En jaume té actualment 38 anys i el juny de l’any que ve en farà 4 que és el president de la delega-ció a osona de l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC), una entitat sense ànim de lucre que treballa per donar a conèixer la malaltia. Hem volgut conversar amb ell coincidint amb el Dia Mundial de la Diabetis que es commemora cada any el 14 de novembre.

“jo no tinc diabetis!, només tinc el sucre alt”. És correc-te aquesta afirmació?No és gens correcte. Quan des del metge de capçalera es de-tecta els nivells de sucre o glucosa alts en sang a un pacient en lloc de dir-li, des del primer moment, que la malaltia que té és diabetis i que és una malaltia crònica se li diu que té el sucre alt i se li dóna menys importància de la que té. És una malaltia que en principi no fa mal i si és del tipus 2 no dóna símptomes aparents. El pacient que pateix diabetis 1 neces-sita injectar-se insulina des de l’inici de la malaltia. En canvi, quan es tracta d’un tipus 2, pots tenir diabetis i no saber-ho.

Així, la diabetis és una malaltia coneguda però, tot i això, qui la pateix i el seu entorn no li donen la impor-tància que té?En molts casos és així. Els objectius, quan es celebra el Dia Mundial de la Diabetis, es centren en l’educació i la preven-ció. Des dels serveis centrals de l’ADC abarquen l’àmbit de les reivindicacions i lluitar perquè tinguem a l’abast tot el material d’autocontrol... A nivell d’Osona, però ens confor-mem amb el fet que si una persona té el sucre alt acabi en-tenent que té diabetis. I que la pot controlar perquè el 80% de la seva malaltia la té a les seves mans. Una diabetis no és com un mal de cap, que avui en tinc i demà ja no. A l’ADC, comptem amb més associats del tipus 2, que és el tipus de diabetis que pateixen 90% dels malalts. Però d’aquests, el 50% no saben que pateixen la malaltia. A grans trets, el 10%

restant, són diabètics del tipus 1.

Amb una diabetis del tipus 2 es pot continuar fent vida “normal” sense ser-ne conscient?Es tenen símptomes, però són molt suaus. Quan es pateix aquest tipus de diabetis, el pàncrees continua segregant in-sulina però no de la suficient qualitat. I depèn dels hàbits i de l’alimentació que portis es desenvoluparà abans. En canvi, en el tipus 1, el debut és molt clar perquè el pàncre-es deixa de segregar insulina. I els símptomes són clars: set intensa, excés de gana, orinar amb molta freqüència, pèrdua de pes, cansament...T’adones que alguna cosa està passant i acabes anant al metge. El cas pitjor és caure en un coma diabètic, jo vaig estar-hi a punt. Jo tenia 28 anys quan em van diagnosticar la diabetis del tipus 1. Quan tornes a casa, després de l’ingrés a l’hospital, els dubtes es multipliquen: quants hidrats puc menjar, quina dosis d’insulina m’he d’in-jectar... I has de passar totes la fases de dol com a malalt crònic que ets.

Ha de ser difícil...Però jo no vull que ens quedem amb aquest missatge. Per-què amb una bona educació diabetològica és fàcil viure amb la diabetis i fer-ho amb normalitat. Hem de diferenciar, però, si som dels malalts que ens punxem o dels que no. Si et punxes, el risc més gran que hi ha és que tinguis baixades de sucre, és a dir, que tinguis una hipoglucèmia (descens excessiu del nivell de glucosa en sang, normalment perquè et punxes més insulina que els hidrats que ingereixes en l’àpat, retard en la ingesta, activitat física excessiva o bé la combinació d’aquests factors). Una persona diabètica pot menjar de tot, si sap què menja cada vegada i sap regular bé la insulina i l’alimentació. Lluitem per viure amb total normalitat. En una família, no cal fer una dieta especial per a la persona que té diabetis. Això no ajuda gens a normalit-zar. La diabetis a l’escola també és un capítol important, hi ha professors, per exemple, que no volen fer els controls de glucosa als alumnes diabètics. Però en aquest aspecte, per sort, a la comarca estem molt bé.

Per què dius que a la comarca estem molt bé?Si més no, aparentment estem molt bé, perquè de queixes, a l’associació, no ens n’arriben. Els diabètics podem ser víctimes de diverses injustícies socials com, per exemple, no accedir a una feina per tenir aquesta malaltia. També

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

Jaume Casas: “Lluitem per a què una persona que té el sucre alt acabi entenent que té diabetis”

31 ~

L’e

ntre

vist

a

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

ens podem trobar que la sanitat no respongui com ha de respondre, per exemple, a l’hora de facilitar el materi-al d’autocontrol. Hi ha d’haver el ma-terial necessari perquè cada pacient pugui fer-se els controls que li calguin, seguint la pauta dictada per l’endocrí. Actualment, això ja no passa a causa de les retallades. I sobretot, els Centres d’Atenció Primària han d’educar al pa-cient diabètic perquè sàpiga com ha de respondre als seus nivells de glucosa.

A nivell d’investigació científica, s’hi estan destinant esforços? Heu notat avenços al respecte?Ha avançat relativament poc des que el 1921 es va descobrir la insulina. Abans la gent es moria de diabetis fins que van descobrir que es podia injec-tar aquesta hormona. S’ha evolucionat molt amb els aparells que utilitzem però en investigació no ha evolucionat massa. CIBERDEM acaba de presentar uns gossos que estan educats perquè quan un nen tingui una baixada de sucre ho detectin. Són uns gossos tan ensi-nistrats que agafen el necesser de la medicació, desperten els pares, i els condueixen fins al fill. També estant estudiant una vacuna que acabi curant la diabetis (en fases inicials).

És més greu una pujada o una bai-xada de sucre?Les baixades de sucre són més greus perquè pots acabar amb un coma, tot i que el que fa més mal són les pujades i costa més notar-les. Tenir el sucre alt i no fer res, a la llarga pot produir le-sions: als peus, problemes a la vista, al ronyó, a les extremitats... De diabetis potser no ha mort ningú però sí que té molts efectes secundaris que poden fer minvar molt la qualitat de vida. Per això és molt important que aquesta mica de sucre que la gent diu que té, sàpiga realment què és i que totes les miques sumen.

Quin seria el gran descobriment per a la diabetis a partir d’ara?Més enllà de la insulina... potser s’ha evolucionat molt amb els aparells que utilitzem per a l’autocontrol dels ni-vells de glucosa, tenim aparells més moderns i més petits, i també obtenim resultats amb més rapidesa. També hi ha la bomba d’insulina per les diabetis difícils de controlar i s’està treballant molt amb els pàncrees artificials i amb el transplantament de cèl·lules mares... però el principal problema és que es desconeix l’origen de la diabetis, no sabem per quin motiu es produeix. Sa-bem que la diabetis tipus 1 és d’origen

Jaume Casas i Arderiu és el president de l’ADC d’Osona. Podeu trobar informació sobre aquesta associació a www.adc.cat.

immunològic. Explicat d’una manera planera, vol dir que hi ha algun agent al cos que detecta cèl·lules malignes, les ataca i el pàncrees deixa de segregar insulina. Quin problema hi ha si trans-plantem cèl·lules mare? Que passarem uns anys que estarem bé però després és quasi segur, que si no hem detectat l’agent que les elimina, les tornarà a atacar. Per tant, fa falta investigació.

Quantes persones hi ha que patei-xen aquesta malaltia?L’Organització Mundial de la Salut (OMS) publica que a nivell d’Espanya, la diabetis afecta un 6% de la població. Altres malalties tenen un protocol més estricte a l’hora d’actuar, en canvi, quan es detecta sucre, la reacció és “tinc una mica de sucre”. Quan muntem taules d’informació al carrer i fem glicèmies (anàlisis de glucosa), sempre detectem casos de diabetis no manifestada i amb valors alts. A aquestes persones els aconsellem que visitin un metge i que es facin una analítica ben feta. Quan hi ha resultats alts i una persona està a 300 mg/dl, alguna cosa passa. No hem de viure obsessionats controlant-nos el sucre, però l’altre extrem tampoc és correcte. Hi ha moltes malalties asso-ciades i quan es detecten, les lesions ja estan fetes i no hi ha marxa enrere.

32 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Aquesta tardor ha portat diversos congressos científics en els quals hi ha participat l’equip de l’Esquerda. Durant el setem-bre, Carme Cubero va presentar “Woody plants resurces in the medieval site of l’Esquerda” al 5th International Meeting of Charcoal Analysis, que es va celebrar a València, entre el 5 i el 9. Era una trobada internacional que reuneix, cada dos anys, els especialistes a nivell mundial sobre anàlisis de fusta cremada en contextos arqueològics. A continuació, Antònia Díaz i Joan Anton Ginestar (antropòlegs) van presentar una comunicació en format pòster a l’XIè Congrés Nacional de Paleopatologia a Andorra, del 15 al 17 de setembre. La seva aportació tractava sobre el crani d’un esquelet recuperat en les darreres campanyes d’excavació de la necròpolis medie-val, que presentava unes alteracions molt interessants. Més endavant es va presentar una altra comunicació al 3r. Con-grés Internacional sobre Arqueologia Experimental que es va celebrar a Banyoles, del 17 al 19 d’octubre. En aquest cas Imma Ollich i Montserrat de Rocafiguera en representació de l’equip que treballa a l’Àrea de recerca experimental, van pre-sentar L’Esquerda, 20 anys de conreu experimental. Els 17, 18 i 19 de novembre es va celebrar el XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, que tractava sobre la transició del Bronze Final a la 1a. Edat del Ferro al Pirineu Oriental. L’Es-querda també hi va presentar un pòster amb les darreres des-cobertes al poblat ibèric, que ens fan plantejar la hipòtesi que per sota de les restes ibèriques del segle Vè, hi podem trobar un nivell del període sobre el qual tractava el congrés.

Presència de l’equip de l’Esquerda en diferents congressos

El passat 17 d’octubre, a Banyoles, l’equip de l’Esquerda va rebre de mans de Roeland Paardekooper, secretari de l’EXARC (Organització Internacional dels Museus d’Ar-queologia a l’Aire Lliure i Arqueologia Experimental), la placa que ens acredita com a membres d’aquesta xarxa in-ternacional. L’Esquerda n’és membre des de 2009. Per a més informació: www.exarc.net

L’Esquerda rep la placa que l’acredita com a membre de l’EXARC

Imma Ollich, amb la placa que li lliura Roeland Paardekooper.

Aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un any 2012 feliç, i en el que no falti la solidaritat entre les perso-nes. Volem expressar-vos el nostre agraïment pel suport que l’Esquerda i el Museu rep del poble de Roda. Final-ment, desitjar-vos a tots que el pessi-misme general no ens faci abandonar els projectes, tant els personals com els col·lectius.

Text. Maria Ocaña i Subirana

• Amb data 30 de novembre, elMuseu i el jaciment han superat els 3000 visitants.

• Nova web en funcionament.Ja ens podeu seguir per internet a la nova pàgina web de l’Esquerda. L’adreça és: www.lesquerda.cat

33 ~

Sal

ut

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Prevenció odontològica en el nounat i durant l’embaràs

Quan parlem de medicina, estem acostumats a fer-ho sempre en funció dels tractaments adients a les patologies que se’ns presenten, però hem de recordar sempre que el millor tractament és el que podem evitar fent una bona prevenció a temps. Moltes de les patologies que trobem sovint a nivell bucal poden ser evitades si en el seu moment s’hagués fet una bona profilaxi o prevenció. Si parlem dels nadons, molts direu que “encara no tenen dents”, però sapigueu que en aquests estadis, inclòs anterior al naixement, ja podríem preveure certes deficiències i patologies.Mentre l’embrió s’està formant, la mare hauria de tenir cura de la salut de la seva boca, ja que el no fer-ho, pot comportar patologies per a ella mateixa i també alterar l’evolució de l’embaràs. Entre d’altres, els factors materns que poden alterar la gestació poden ser:•Periodontitisdelamare,quepotproduir:partprematur,nounat de baix pes, menor creixement intrauterí...•Presènciadebactèriescariogèniquesalabocadelamareque es poden transmetre al nounat.•Èpulisgravídic,siesmantéunabonahigieneoral,notéper que causar patologia.• Factors alimentaris, és important mantenir una dietaadequada i poder desenvolupar una bona masticació dels aliments.•Malahigieneoral:queinevitablementafavoreixtottipusd’infeccions, sobretot dels bacteris oportunistes.• Ingesta de fàrmacs no controlats: com ara antibiòtics,certs calmants...•Hàbitstòxics,comaraserfumadora,prendrealcohol...•Exposicióinnecessàriaaradiacions.•Sedacionsambòxidnitrós.

La prevenció de totes aquestes patologies és relativament fàcil: •Fer una bona revisió bucal i controls periòdics ambl’Odontòleg.•Mantenirunabonahigieneoral: raspallatde lesdents 3cops al dia, ús de dentífrics i col·lutoris adequats...•Tractarlespatologiespreexistentsdelaboca,siespot,ésimportant fer-ho abans de quedar embarassada. Sobretot segellat de fissures, càries, lesions dentals existents, lesions de mucoses, corregir defectes i falta de peces dentals...Tot i així, s’ha de tenir en compte, que existeixen poques patologies que no es puguin tractar durant l’ embaràs.

Un cop hem fet la prevenció de la mare, hem de veure com

podem fer prevenció al nounat durant els primers anys de vida. Uns pares que segueixen una bona prevenció i uns bons hàbits d’higiene oral seran capaços de transmetre-li al fill o filla aquesta actitud que copiarà per mimetisme i li servirà al llarg de la seva vida.

Com a factors negatius que poden tenir efectes sobre el nounat, podem destacar:•Malahigieneoraldelspares.•Lactànciamaternadellargaduradainorestrictiva(podenafavorir l’aparició de caries). S’ha d’intentar limitar el temps de cada toma, no deixar a l’Infant mamant més temps del necessari.•Hàbitsdexumetinadequatodurantmésde18-24mesos(xumet, xopar-se el dit, hàbits de llengua, ...).• Hàbits alimentaris nocius: ensucrar els aliments o elxumet, donar el biberó “a demanda”, aliments inadequats a l’edat de l’Infant, ...•Compartirestrisquehaginestatencontacteamblabocad’adults•Traumatismesdepocaimportànciasubjectiva,accidentsde trànsit en que l’infant no va correctament assegut o lligat ni amb les mesures adequades per poder circular, àrees de risc dins de la casa...

La prevenció bàsica és relativament fàcil:• Ensenyar als pares a tenir control de l’evolució de laboca de l’infant, erupcions, càries, malposicions, hàbits parafuncionals (xumet, copar-se el dit...).• Netejar quan calgui amb una gasa els excessos de lletacumulats a la boca de l’infant•Portarelnounataldentistaapartirdels12-18mesosoquan ja comença a tenir les primeres dents, per tal de poder o intentar valorar l’estat de la seva boca i primerament valorar el risc de càries que pot tenir. Fer controls periòdics cada 3 mesos (si els hàbits d’higiene oral són adequats, fer controls cada 6 mesos).•Ensenyaraferúsdelraspalldedentsal’infant.Apartirdels 12-18 mesos els pares ja poden començar a ajudar en el procés de raspallat fins que el nen tingui la suficient capacitat per fer-ho tot sol.•Úsdedentífricsfluoratsadequatsapartirdels2anys(ull,no tots son adequats per aquesta edat).•Apartirdels6anysferrevisionsqueincloguinelseguimentde les maloclusions dentals que si es detecten en edats inicials tenen un tractament i pronòstic més favorable i curt que si són diagnosticades en edats avançades

Text. Dra. Anna Sánchez Castro – Odontòloga - Clínica Dental DANORAN

34 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Coses de Roda

Encara que som a vigílies i temps de Nadal i tothom glosarà aquesta diada i per altra part sota la temença general de crisi de treball i de finances que enfosqueix

el nostre horitzó, m’ha semblat prudent escampar una mica la boira i somriure d’alguna manera parlant de les nostres coses, les de Roda, unes sabudes i altres que ignorem per massa habituals. Aquest article no vol fer res més que posar a la consideració dels rodencs aspectes inèdits que només podem trobar amb imaginació combinant realitat i ficció i amb optimisme trobar-hi agosarades singularitats i novetats malgrat la pàtina de rutina que la pols dels anys escampen per la vila i la vida.

Avui que és moda agermanar-se amb alguna població forana, trobo que seria bo que a Roda ho féssim amb Roma ja que entre altres semblances que hi trobarem és que totes dues ciutats comencen amb R i si Roma és ciutat la nostra vila ho era en els segles anteriors al XIV doncs així consta en els mapes catalans de l’època. Us sorprendria molt si us digués que entre les coses que hi tenim en comú hi ha la que hostatgem un modest Vaticà semblant al que s’ubica a la capital italiana?Ara em toca demostrar-vos-ho i us adonareu que amb inventiva tot és possible i us faré un llistat que us autoritzo a trobar real, fantasiós o irrisori segons el vostre criteri o en darrer terme, com és el meu propòsit, festiu.

El Vaticà de Roma és un territori acotat o sigui, no de pas. S’hi entra per la Plaça de Sant Pere i se’n surt per la mateixa. És centre espiritual del món i la ciutat, i seu de molts edificis generalment de caire religiós. El nostre de Roda, més modest, també és un recinte clos en el mateix sentit que l’ altre, s’hi entra per la placeta que presideix la imatge de Sant Pere a la façana de l’Església i és el centre espiritual de la Vila. S’hi troben la majoria d’immobles religiosos de Roda, l’Església, La Casa Rectoral, i el convent de Germanes Dominiques del Pare Coll i Col·legi de Sant Lluís Beltran quina Casa, encara que sense activitat, s’hi dreça. El Col·legi Parroquial traslladat a l’escola de Sant Joan fora recinte i el Centre Parroquial enrunat pels elements (tempesta d’aigua) en una malaurada diada.

Al Vaticà de Roma s’entra a la Plaça travessant una subtil frontera territorial. Al de Roda una de minsa vorera que enllaça el Pont Vell amb el carrer Almeda. El Patró dels dos àmbits és Sant Pere i el temple principal al Vaticà és la Basílica. A Roda ho és l’Església. A Roma la plaça s’orna amb les columnes de Bernini. Nosaltres també n’hi tenim encara que en menys quantitat, més humils i aguanten reixes que

Text. Joan Sala i Pujol

miren al riu. Per entrar al Temple a Roma s’han de pujar uns graons. A Roda els hem de baixar. Els dos principals edificis religiosos, el d’allà i el d’aquí són dedicats al Sant de les Claus. L’Altar Major de la Seu Romana disposa de Baldaquí. El nostre de l’ Església, també. Sant Pere del Vaticà llueix una gran cúpula. Nosaltres també la tenim però coberta sota teulada i com la veiem per dessota en diem Volta. Al Vaticà romà hi ha la ponderada Capella Sixtina. Nosaltres hi gaudim d’una Capella del Santíssim (Capella Fonda) molt digna i amb entrada i sortida optativa per dintre o fora del Temple.

Al Palau Papal a Roma hi resideix el Papa. Aquí a la Rectoria, el Sr. Rector. Tots dos són l’autoritat terrenal i espiritual dels respectius recintes.Al Vaticà disposen del pati o placeta de la Pinya. Nosaltres al d’aquí a Roda també hi tenim el Pati de l’Avet, que si més no també fa pinyes. A Roma tenen la Guardia Suissa. Aquí també la tenim en forma de dos grans rellotges (parlar de rellotges remet sempre a Suissa) els quals nit i dia amb els seus grossos ulls vigilen tot el complex.Els dos territoris, el de Roda i el de Roma, són prop de dos rius, el Ter aquí i el Tíber a Roma. Us heu adonat que tots dos rius comencen amb T i acaben amb R? També dos ponts, el de Roma clàssic, el nostre romànic. No ens apartem dels origens , oi?Prop del Vaticà hi ha el castell de Santàngelo, bastió de defensa per protegir-lo. El nostre Vaticanet no fa pas molts anys que també el tenia. La Torre dels Canons, fortificació que tancava la modesta muralla rodenca sobre el riu on ara s’hi troba el Teatre Eliseu i la Biblioteca.Fora terme i a l’altre banda del Tíber, el Vaticà romà disposa de la Basílica de Santa Maria la Major. El de Roda i també fora perímetre a l’altre banda el Ter, la Capella de Santa Maria del Sòl del Pont.

És hora d’acabar aquest article part real part fantasia, però deixeu-me encara regalar-vos la darrera perla d’aquesta relació. La Santa Seu disposa d’una residència d’estiu on el Papa hi passa uns dies de vacances durant la xafogor d’agost i té per nom: Castelgandolfo. Jo no sé on passava vacances en aquell temps el Sr. Rector de Roda, però si és cert que al capdavall del carrer Detrès (avui Ferran Alsina) i quasi cantonada amb el carrer d’en Bac de Roda hi havia una casa que encara algunes persones recorden. A Can Dolfo.

Bon Nadal a tothom.

35 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Estimats reis mags

No sé si aquest any m’he portat molt o poc bé, jo crec que tirant a normal. De tota manera, i per provar sort, us envio la carta a veure si em poguéssiu

portar alguna de les cosetes que em farien il·lusió. En primer lloc m’agradaria que em portéssiu respecte pel meu poble, la meva llengua i la meva cultura. Haver de justificar sempre d’on ets i perquè és un bon exercici per reafirmar-te, però també és dur i acaba cansant. A veure si algun dia, podem dir d’on som sense ser malmirats. A part, em faria molta il·lusió poder comprar joguines en català amb tota normalitat, i no haver de suportar la mirada de la dependenta quan demano: “Per què, que parli en català, teniu alguna cosa?” El més trist, és que la resposta quasi bé sempre és no. També m’agradaria que aportéssiu una mica de seny i sentit comú a tots aquests senyors i senyores que cobren de tots perquè en teoria treballen per a tots i que, en realitat, només miren pel seu propi benefici. Estaria bé que els féssiu entendre que per tirar endavant un estat, un país, un poble, no s’han de passar hores discutint entre ells, sinó treballant conjuntament pel bé dels que patim les conseqüències de les seves discòrdies i discussions.En fi, quan era petita la meva mare sempre em deia: “Demana, demana, tu per demanar no quedis”. Doncs ho segueixo fent, jo demano... a partir d’aquí si podeu, endavant! I si no, no passa res, seguirem lluitant dia rere dia per poder-ho canviar amb el temps!Moltes gràcies per haver-vos llegit la carta, espero que pugueu fer molta feina aquesta nit i que, malgrat els temps que corren, els petits i grans del meu poble es llevin el dia 6 amb el regal que més il·lusió els faci! Bon Nadal i feliç 2012!

Text. Sara Jordan Suriñach

Poema

Sento aquell olor de pa tou, i aquell bri de xocolata que ambunes quantes avellanes la marona ens preparava, moltes mésn’hauríem menjat! Si la gana ens feia córrer amb el meu germàestimat, pels horts rampinàvem fruita, de les pomeres de la Pepa no n’hi quedava ni una.

Quins temps aquells de pobresa, i d’una inquietud malmesaper la pobrissalla en si, pobres pares! I com devien sofrir!Ara a l’atalaia dels meus anys, en quan a pobresa la vida hacanviat, sóc conscient que hi ha molta gent aferrats en el passat,

Jo de ment oberta, no hi tornaria a menjar del mateix plat...la forma de viure ha canviat, hi ha models d’escampades famílies, i encara que hi ha guerres i un perfil de gent cruel, jo penso que hem millorat...Falta encara molt camí per ser justos, i mirar-nos les persones d’igual a igual!

Text. Mercè Viladecàs

I bé, som aquí companys, mentre el fredD’alguna manera ens espanta...Aquests dies de Nadal, on tothom fa més tabola,Deixem odis i rancors i sentim-nos com a poble!

Bevem tots plegats el vi de l’amistat i oblidem-nos De tancar la porta que Jesús avui és nat, i volL’escalfor de la mà nostra

Per tothom molt bones festes.

NadalaText. Mercè Viladecàs

36 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Pots comptar

Au vinga va! Aparquem l’apocalipsi fins a finals d’any almenys i dediquem-nos a celebrar aquestes festes com pertoca que tampoc vindrà de quinze dies, només faltaria que aquests pesats ens arruïnessin una tradició que es remunta a la socorreguda “nit dels temps”, doncs això del canvi d’estacions s’ha festejat sempre amb la simbologia que cada època li ha volgut donar i que actualment, amb la gentada que som, s’ha diversificat de tal manera que de ben segur ens podrem apuntar alguna, ja sigui familiar, consumista, religiosa, simples vacances... jo què sé.

Deu ser que ja en porto una bona colla a sobre que m’hagi vagat de passar per gairebé totes les etiquetes, excepte, si un cas, la consumista, a aquesta no hi he estat convidat ni quan representava que lligàvem els gossos amb llonganisses. Les familiars m’han emocionat més o menys segons les èpoques i, ara que tinc nets, em tornen a agafar fort; les vacances, doncs, segons el pressupost que hi he pogut dedicar.

Les religioses tenen capítol apart. Home, quan era petit, en aquest país no hi havia altra opció, però a mesura que m’he anat fet gran i probablement per empatx, l’hi he anat agafant més mania a qualsevol mena de poder absolut incloent-hi els dels déus, amb tots els respectes, els hi trobo un pèl de punyateros perquè a veure què els hi hauria costat baixar un moment i aclarir-nos: “Ep! Sóc jo, us ho demostro més enllà de tot dubte raonable i, a més a més, m’anireu per aquí i no per enlloc més”.

Doncs no senyor, tots els que s’han anat succeint fins a l’actualment més poderós, en Mercats, s’han estimat més fer-se representar aquí a la terra per semblants nostres que han funcionat més o menys bé depenen del seu carisma fins que, la història, n’ha portat a alguns d’ells al poder. A noi! a partir d’aquí s’han dedicat a terroritzar als seus fidels amb tota mena de flagells si no es sotmetien a la seva interpretació de la voluntat del respectiu déu i que, sospitosament, sol coincidir amb els seus interessos, tot fiant-te’ls la felicitat dels paradisos que prediquen, no sé, la dreta del Pare, els fiscals, etcètera, per després de morts, mentre tant ells ja els solen gaudir aquí mateix, a sobre, tots ells s’han dedicat a llançar els seus fanàtics en contra tots els seus rivals, especialment en contra de tots aquells que han procurat dignificar la vida humana aquí arran de terra.

Per tot plegat trobo que estem pràcticament obligats a desafiar les pors que ens atribolen i celebrar cadascun de la manera que més convingui a les seves preferències aquestes festes. Als de la meva manera, ja ens hi trobarem i a tots, gaudiu-les tant com jo us ho desitjo.

Text. Miquel Pradell

Bon primer trimestre

Finalitza el primer trimestre del curs i s’acosten les festes de Nadal. Des del Casalot estem molt satisfets del començament d’aquest nou curs i de la feina que

s’està realitzant. Aquest any tornem a ser un grup força nombrós d’infants i monitors que ens reunim els dissabtes a la tarda per a compartir dues hores amb diferents activitats, jocs o tallers. Així doncs s’ha iniciat el curs amb molt bon peu, començant per la festa de tardor: la castanyada, on, com és tradició vàrem coure i menjar-nos un bon sac de castanyes.

També hem realitzat les colònies d’hivern a Viladrau, unes colònies força passades per aigua però amb molt bona valoració per part de tots. Finalment també esmentar que hem treballat amb tots els nens del Casalot temes tan importants com són l’arrelament, aprofitant el Correllengua, i també l’opció pels pobres durant aquestes dues setmanes solidàries. La veritat és que valorem molt positivament aquest primer trimestre. D’acord amb les dates ja hem començat a preparar les festes de Nadal. Com ja és habitual, el dia 24 de desembre portarem a terme la cantata de Nadales per tot el poble amb els nens i nenes del Casalot com també ho vam fer el dia de la Fira de Pont a Pont, a la plaça Major, a més també organitzem els Pastorets. Com veieu estarem realitzant diferents actes on us convidem de bon grat.

Ja per acabar estaria bé fer una mica de reflexió ara que s’acosten aquestes assenyalades dates de Nadal, unes festes a celebrar amb la família i els amics, segurament gaudint de bons àpats i també amb la companyia de regals, sobretot pels més petits. Així doncs deixant de banda aquesta part del Nadal segurament més consumista estaria bé recordar el veritable origen d’aquestes festes, la celebració i aniversari de l’arribada d’un nen que venia agafat de la mà d’una bondat i una suma de valors que segurament ara més que mai, aquest món necessita. Valors com l’amor, amistat, solidaritat, alegria, companyerisme, fe... són molt més imprescindibles que els regals materials que puguem comprar. Per tant, en aquestes festes, no només aportem a casa un bon àpat i algun que altre regal sinó donem a tots els que ens envolten tot això tant important que segurament necessiten de nosaltres.

Finalment, doncs, només desitjar unes felices festes de Nadal i un molt bon any a tots i totes.

Text. Els monitors i monitores del Casalot

37 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Nadal

Les festes de Nadal em porten sovint, entre altres sentiments, nostàlgia de temps i fets passats, que dif ícilment es tornaran a repetir. Enyor de persones que ja no hi són. Però especialment em porten el record de dos

Nadals que per a mi varen ser molt especials.Un és el primer Nadal del que tinc record és de quan tenia uns tres o quatre anys. Despertar-me al matí i córrer cap a la cuina on el tió, a la vora de l’estufa de llenya, havia cagat durant la nit, els pares i el germà contemplant-me i ajudant-me a retirar una manta que amagava: l’almanac del TBO, la coca que donaven a l’economat de la Cooperativa la Paz Rodense, torrons de xixona i dels forts, cava pels grans i dolços de sucre i de xocolata (botifarres, cigarretes, monedes...). Després la mare feia xocolata desfeta i la menjàvem amb la coca. Durant els anys de la meva infantesa es va anar repetint cada any el mateix ritual.L’altre, és la nit de Nadal que vaig passar amb la mare acompanyant-la en la seva mort, de fet va morir la nit següent, estava al seu costat amb la seva mà entre les meves, mentre en una ràdio llunyana s’escoltava una noia cantant Santa Nit. Mai havia sentit cantar-la amb tanta bellesa i mai més l’he tornada a sentir cantar així. La mare, de tant en tant, obria els ulls i em mirava, fins i tot em semblava que em somreia, estic segura que també sentia la nadala. No podia parlar però no ens feia cap falta, entre nosaltres hi havia una altra mena de comunicació una en què no fan falta paraules. Des de la finestra d’aquella cambra de l’hospital, es veia el meravellós paisatge que oferia el reflex de les llànties enceses a les finestres de la casa del davant i darrere els vidres s’endevinaven persones assegudes a taula. No va ser per res una nit trista, ans al contrari, va ser una nit plena de pau i serenor.

Bon Nadal a tothom.

Text. M. Carme Balmes

AssoCIACIÓ DE DonAnTs DE sAnG D’osonA

L’1 d’octubre va tenir lloc l’últim acapte de sang d’aquest any 2011 i, com les tres acaptes anteriors, els resultats van ser bons. Vam tenir 54 donants, 3 d’ells era la primera vegada, i 5 oferiments. Des d’aquí tornem a donar les gràcies a tots els donants. Us recordem que la propera donació és el dia 7 de gener del 2012. Us hi esperem. Com ja sabeu després de festes és quan més falta fa la vostra sang. Gràcies per endavant. Recordeu que la sang encara no es pot fabricar.

Estètica MariaJa tenim els packs de productes de

GUINOT, GERMAINE DE CAPUCCINI, THALGO I

GERARD’S

Per aquestes festes, regala bellesa i salut

C. Pep Ventura, 12 - 08510 RODA DE TERTel. 93 850 01 99 - [email protected]

També tenim vals regal de massatges, xocolata, pedres,

iogurt, espelmes...

US DESITGEM BON NADAL I BON ANY 2012

Serveis de: ODONTOLOGIA GENERAL, ODONTOPEDIATRIA, ODONTOLOGIA

PREVENTIVA, ORTODÒNCIA per a nens i adults, IMPLANTOLOGIA, CIRURGIA BUCAL,

PRÒTESI fixa i removible, PERIODÒNCIA

Plaça Major, 15, 2n - Tel. 93 854 04 53

FE D’ERRATEs

La revista RDT de l’edició del mes de setembre-octubre del 2011, corresponent al número 721, va ser impresa per Imatge Digital Miquel Rovira.

38 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Reflexions sobre el pressupost 2012

Quan lliurem aquest article per tal que es publiqui al Roda de Ter encara faltaran alguns dies perquè s’aprovi, en el ple municipal, el pressupost per

a l’any 2012, que marcarà de manera molt significativa el proper any al nostre poble. Com a equip de govern creiem que és la nostra obligació establir converses amb totes les forces polítiques del consistori per tal de traslladar-los la nostra proposta de pressupost com a punt de partida per iniciar el diàleg. El nostre objectiu ha estat, i per això hi hem esmerçat tots els esforços, buscar el consens, escoltar suggeriments, i analitzar diferents propostes i crítiques per tal d’aprovar uns pressupostos que, ben segur, són els més complicats dels últims anys.

L’Ajuntament és com una família que ha perdut una font d’ingressos significativa en els darrers anys: la construcció. El 2005, 2006 i 2007 es van recaptar 388, 549 i 612 milers d’euros, respectivament. Aquesta recaptació, els últims 3 anys (2008, 2009 i 2010), ha passat a ser de 180, 71 i 63 milers d’euros, respectivament. Enguany les perspectives encara són més magres ja que, a punt d’acabar l’any, la recaptació líquida per aquest concepte és de 7 milers d’euros.

Una altra font d’ingressos de la qual el nostre municipi té molta dependència és la de les subvencions, ja siguin de l’Estat, la Generalitat, la Diputació o altres organismes. Però en l’actual context econòmic, aquests diners o bé arriben en menor quantitat que abans (n’hem patit les conseqüències a l’Escola de Música o la Llar d’infants), o senzillament són subvencions que desapareixen (de cara al 2012 molts programes que eren subvencionables ho deixaran de ser).

A banda de l’IBI (Impost de Béns i Immobles) i de l’impost de vehicles, l’ajuntament no té grans fonts de finançament pròpies. El nostre és un municipi petit d’extensió en el qual no hi ha indústries que permetin ingressar xifres importants d’impost per activitats econòmiques (IAE). Malgrat tot, es dóna servei a una població superior als 6.000 habitants.

Per tal de conèixer en quin estat es trobava l’ajuntament i poder planificar econòmicament els propers anys, l’actual equip de govern va sol·licitar a la Diputació de Barcelona, d’una banda, una anàlisi de les darreres liquidacions del pressupost dels anys 2008, 2009 i 2010 i, de l’altra, un Pla de Viabilitat Econòmica per als propers 4 anys amb la intenció de posar fil a l’agulla en la millora de la situació econòmica del consistori. Aquests estudis ens permeten tenir més eines al nostre abast per tal de prendre les millors decisions en un context de crisi molt complex. Tanmateix, s’ha constatat, entre d’altres coses, el que ja havíem anticipat: en

Text. Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Roda de Ter

els darrers 3 anys els esforços de contenció de la despesa de l’ajuntament haurien d’haver estat majors. En la línia doncs que marca el Pla de Viabilitat, els primers mesos de treball de l’equip de govern s’han centrat a renegociar la major part dels contractes que té subscrits l’ajuntament amb proveïdors i creditors per tal de millorar-ne les condicions econòmiques. Igualment s’han pres mesures encaminades a aconseguir un estalvi pel que fa als consums d’electricitat i calefacció a les instal·lacions municipals.

No podem seguir amb els mateixos nivells de despesa que abans de la crisi perquè no tenim els mateixos ingressos. Malgrat que les negociacions ja han començat a donar els seus fruits i l’ajuntament ja ha començat a estalviar diners, aquest estalvi no serà suficient i ha calgut avaluar, revisar, valorar les actuacions i activitats que s’estaven fent per tal de reajustar-les i adequar-les a la nova realitat i donar les respostes adients a les necessitats actuals de la població.

Aquest pressupost cobreix tots els serveis necessaris i obligatoris que l’Ajuntament ha de donar (enllumenat, manteniment i conservació del poble, neteja viària, recollida d’escombraries) i dóna prioritat al manteniment de l’àrea d’atenció a les persones i a l’educació.

Cal tenir clar que, en els moments actuals, si es prioritzen els serveis bàsics hi ha dificultats en el finançament d’algunes partides com poden ser cultura, joventut o les subvencions de les entitats. Aquestes partides, s’aprovaran previsiblement amb una xifra significativament inferior al que era habitual, i serà una prioritat per a l’actual equip de govern anar-les dotant de majors recursos mitjançant modificacions de crèdit del pressupost. Tot això, però es concretarà una vegada iniciat el nou any i a mesura que es vagin confirmant les subvencions que l’ajuntament rebrà al llarg del 2012 i quan es puguin fer nous reajustaments en la resta de partides.

El 2012 serà un any molt dif ícil però treballarem per tal que els efectes es notin el mínim. Som conscients i sabem que és un repte dif ícil però possible. Caldrà més que mai la col·laboració desinteressada i la comprensió de les entitats i dels rodencs i rodenques ja que és ara, en aquest context, que cal que el voluntariat pugui arribar on no arriben els diners. Hem de ser i som optimistes. El 2012 serà, com dèiem, dif ícil però sabem que si treballem en la direcció correcta els propers anys poden ser millors. Des del Grup Municipal d’Esquerra us desitgem un Bon Nadal i un millor any 2012.

39 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Parlem del Pla de Barris? Parlem-ne!

El grup d’ERC ens sorprenia en el seu article del Roda de Ter del passat mes d’octubre per dos motius: primer perquè aprofitava la revista per fer un repàs

a l’anterior equip de govern, cosa que ni el grup de CiU ni el grup d’IPR havíem fet mai mentre governàvem, i segon perquè qüestionava la realització del Pla de Barris, un pla que ja es va començar a aplicar el 2010.En l’anterior mandat d’IPR i CiU es varen endegar tot un conjunt de programes de caràcter social lligats al pla de barris, en concret 35.000€ del pla Roda-Dona; 21.100€ de Roda-Dinàmica; 10.000€ en programes de participació; 50.000€ per refer la teulada de Can Planoles; 27.000€ per a Roda-jove i les obres d’ampliació de l’ajuntament, on hi ha actualment la policia municipal i els serveis tècnics, entre d’altres. Totes aquestes actuacions es van pagar amb la subvenció de la Generalitat i la part de l’ajuntament (el 25 %) es va cobrir amb partides de personal del propi ajuntament, la qual cosa va permetre mantenir tots els llocs de treball municipals i mantenir, també, la totalitat dels serveis socials que ofereix l’ajuntament.L’aportació de l’ajuntament al pla de barris del 2011 es va pressupostar seguint els mateixos criteris que l’any anterior però no s’han executat, perquè ERC ha renunciat a fer-ho, la reforma del carrer Ter i del carrer Indústria, que sumaven 290.000 €, i el programa Roda-cívica de 10.381€, pràcticament la part que assumia la Generalitat. L’escrit d’ERC diu que per l’any vinent les inversions del pla de barris pugen prop de 2,3 milions d’euros, dels quals l’ajuntament n’hi ha de posar poc més de 500.000 € i que aquesta despesa no la pot assumir l’ajuntament. El que no diu, però, és que l’ajuntament rebrà els ajuts del PUOSC i de la Diputació de Barcelona, ajuts que si l’ajuntament sap moure’s, de la mateixa manera que es va moure l’anterior equip de govern d’IPR i de CiU, pujaran per tota la legislatura molt més que aquests 500.000 € que fan falta per tirar endavant el pla de barris, sense que l’ajuntament hi hagi de posar ni un euro. I això no es fer volar coloms, és constatar una realitat que es produeix a cada legislatura i que a hores d’ara ni la Generalitat ni la Diputació han desmentit.La realitat és que l’equip de govern d’ERC és feble, no només en nombre de regidors sinó també en il·lusió i ganes de treballar pel nostre poble. La prova més palpable és que parlen de modificar les actuacions del pla de barris, i per tant estan assumint inconscientment que hi ha diners per tirar-lo endavant, dient que no volen tocar el carrer Ramon Martí i d’altres carrers que segons ells estan aparentment bé, (es refereixen al carrer de Tres i al del Pollancre, jutgeu vosaltres mateixos la validesa d’aquesta afirmació), per apostar pel carrer Verge del Sòl del Pont, com si aquest carrer no figurés en el pla de barris. Si s’haguessin dignat llegir el

Text. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

pla de barris sabrien que el carrer Verge del Sòl del Pont, i tot l’àmbit de la Blava, són un dels objectius principals del pla. Precisament per això el nostre grup municipal va oferir tota la nostra col·laboració a l’equip de govern per posar mans a la feina en el ple de novembre passat.Quan el grup d’IPR ha governat l’Ajuntament de Roda els nostres regidors mai s’han posat a xiular i esperar que plogui, ans al contrari han treballat de valent per tirar endavant el nostre poble i dotar-lo d’equipaments culturals (biblioteca i teatre), socials (residència, CAP i PIAD), esportius (segon pavelló, camp de gespa, etc) i docents (ampliació i renovació de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont i de la Llar d’infants), que ajuden, i molt, a mantenir la convivència i la qualitat de vida de tots els rodencs.El grup d’ERC s’omple la boca de participació ciutadana, però la realitat és que ni tan sols s’han adreçat a nosaltres, ni s’ha constituït un consell del poble per parlar dels pressupostos de l’any vinent, un any complicat que requereix la col·laboració de tots.Acusen l’anterior equip de govern de deixar un endeutament del 76% a finals del 2011, i no diuen que quan ells portaven les finances municipals l’endeutament era superior al 107%. Diuen que no poden fer cap crèdit i amb els pocs mesos que porten a l’ajuntament ja n’han fet un i no precisament per dedicar-lo a inversions. La veritat no és precisament el seu fort.Ens acusen, a IPR i CiU, d’haver gastat en despesa corrent una part de la subvenció del futur Museu de l’Esquerda i, a sobre, ens diuen que tenen raó perquè no ho hem negat. Qualsevol persona que hagi esta a l’ajuntament sap, i el Sr. Jordi Serra ja fa uns quants anys que hi és, que l’ajuntament té una caixa única on hi van a parar tots els impostos, les taxes, les subvencions i tots els ingressos de l’ajuntament, i és d’aquesta caixa única d’on surten els diners per pagar les factures a tots els proveïdors, per tant no es pot dir que s’han pagat factures amb diners de tal o qual subvenció. El cert és que el govern d’ERC va deixar d’ingressar 253.000€ de subvenció del Ministeri de Foment del 2011 per la mala gestió alhora de justificar aquesta despesa. Diuen que hi ha partides esgotades, però no diuen que n’hi ha que tenen superàvit i tampoc diuen que hi ha majors ingressos, com ara les plusvàlues de Puigneró, que pugen a gairebé 400.000€. Per subsanar això l’ajuntament pot fer, quan vulgui, modificacions de crèdit, com ja els hi vàrem explicar. Finalment ho van entendre i varen fer la modificació en el ple de novembre.

Resumint: A l’Ajuntament de Roda hi ha molta feina i l’actual equip de govern té molt poques ganes de fer-la, i això suposant que estiguin capacitats per fer-la!

40 ~

Op

inió

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Les coses clares

Les coses clares. Aquesta és la frase que un bon company de viatge del grup municipal de Convergència va proposar-nos per la campanya electoral a les eleccions

municipals de 2007, ens va agradar, ja que nosaltres, les coses, sempre les hem dit clares i entenedores i així ho continuarem fent.

Aquests dies hem llegit escrits, en diferents mitjans de comunicació, en els que es critica l’acció de l’equip de govern al nostre Ajuntament de la passada legislatura, per part del govern actual. Passen els dies i continuen fent el mateix, l’anterior legislatura era anar contra l’equip de govern, perquè, evidentment, ho fèiem tot malament. Portem més de mig any amb el nou equip de govern i continuen amb la mateixa tònica, però ara que governen ells, donen la culpa a l’oposició de tan malament que ho fèiem i com s’ho han trobat. Sense comentaris.

Parlen del Pla de Barris i consideren un gravíssim error que per part de part de l’Ajuntament, es demanés un Pla de Barris, que ens varen concedir, per import de cinc milions d’euros. D’aquest import l’Ajuntament ha d’aportar a aquest Pla un 25% i a desenvolupar en cinc anys. Ja ens deien a nosaltres que, aquest cinc anys, podien allargar-se. Ara tal com va tot, es pot prorrogar sense cap tipus de problema. Que Roda de Ter renunciés a una aportació de 3.750.000,00 euros, costa d’entendre que algú que en aquests moments està al cap davant del nostre Ajuntament, ho denunciï com una barbaritat. Aquesta aportació, del 25% que ha de fer-hi l’Ajuntament, pot provenir d’altres subvencions, i fons. En cap cas vol dir que aquest import s’hagi de treure d’altres partides, només cal una mica d’imaginació i sentit comú. Per cert, el carrer Verge del Sol del Pont, ja estava inclòs en aquest Pla, no cal que li posin, si de cas, que no el treguin.

El Pla de Barris no és cap problema per Roda, es pot desenvolupar amb les anualitats que convinguin, que et permetin fer-ho i que l’Ajuntament ho tingui bé. De l’any 2013, es pot passar perfectament al 2018/2019 i no passarà res. L’execució, amb les quantitats que es convingui, segons el que s’executi, es podrà adaptar totalment a les conveniències de l’Ajuntament. Tan de bo tinguéssim més problemes d’aquest tipus. Creieu que hi ha altres Ajuntaments que reneguin d’un Pla de Barris? Deixem’ho aquí.

La situació econòmica de l’Ajuntament, no és més complicada que la de la immensa majoria d’ajuntaments de casa nostra i, fins i tot, si tenim en compte l’endeutament, parlem d’un percentatge que no és dels més elevats.

Text. Grup Municipal de Convergència i Unió de Roda de Ter

L’endeutament, l’any 2006, es va tancar amb un 107,65%; el 2010 es va tancar amb un 88,12% i es preveia tancar el 2011 al voltant de 76%. Les circumstàncies han portat a haver de demanar un préstec de 268.000 euros, cosa que no permetrà mantenir la previsió de l’endeutament al 76% a finals d’any.Si analitzem l’endeutament, ens adonarem que, donat que varem entrar en crisi l’any 2007 i de forma més sobtada el 2008, es va fer un esforç important, per ajustar pressupostos any rere any i reduir el deute, cosa que varem aconseguir i de manera important, donat com anava tot plegat, en la darrera legislatura.

Quan l’actual equip de govern va entrar a l’Ajuntament el 2003, l’endeutament del 2002, es va tancar amb un 93,72%. Varen governar 4 anys de “vaques grasses”, amb ingressos que, per exemple el de construcció, va passar de 80.000,00 euros a 600.000 euros i, tot i això, el 2006 el deute era del 107,65%. Dir-nos que no hem estat capaços de reduir l’endeutament, amb tot el que ha passat aquest 4 anys, atenent a com ho varen deixar, no és precisament dir les coses pel seu nom.

Però, no ens podem estar de dir, el que sempre hem denunciat, des del primer dia, que si no s’hagués comprat la Blava, 1.300.000 euros, l’endeutament estaria per sota del 60%. La Blava va ser un error i gravíssim. A part que ens costarà molt car, 7.800 euros al mes, durant 15 anys, i el més greu no és pagar-ho, sinó, poder-hi fer alguna cosa. És evident que la compra de La Blava, per l’import que es va fer, (+-) un 25% del pressupost i un cost de rehabilitació que pot superar tranquil·lament l’import del pressupost anual del nostre ajuntament, és una operació del tot descabellada, sobretot, si tenim en compte que precisament cues per comprar la Blava no n’hi havia.

Sense entrar en més detalls, que ja tindrem dies per parlar-ne, si fem el càlcul del que paguem de préstec cada mes i ho multipliquem per 12 mesos, ens dóna la xifra de 93.600 euros, que és el cost anual d’una empresa de 3 treballadors.

Però deixem-ho, per uns moments tot plegat de banda i tenint en compte les dates que ens trobem, encara que siguin moments dif ícils i complicats per a tothom, hem de tenir temps per trobar-nos i estar bé amb els nostres éssers estimats i confiar en què això ha de començar a remuntar.El grup municipal de Convergència i Unió de Roda us desitgem de tot cor que gaudiu d’unes molt bones festes, amb salut i alegria, i un millor 2012 a totes les rodenques i els rodencs.

41 ~

Esp

ort

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

El futbol base del CE Roda se’n va de vacancesText. Guillem Pladelasala. Fotos. CE Roda

El futbol base del C.E. Roda ha superat el primer terç de la temporada. El balanç d’aquest inici és força positiu ja que de moment els diferents equips estan complint els objectius tant formatius com competitius. Els dies 10 i 11 de desem-bre, aprofitant el cap de setmana del pont, l’equip Benjamí A va disputar el IV Memorial Manuel Luque-Alex Gallardo organitzat pel club de futbol sabadellenc Can Rull Rómulo Tranchoni. En les darreres tres edicions aquest torneig s’ha consolidat com el més important d’aquestes dates pel ni-vell dels equips participants. Els jugadors rodencs van tenir l’oportunitat de jugar davant d’adversaris com el FC Barce-lona i l’UDA Gramanet. L’equip vencedor fou l’UD Corne-llà després d’imposar-se a la Damm CF per un ajustat 4-3 a

Els equips benjamins del CE Roda i el Barça que es van enfrontar en el primer partit del torneig.

la final. Per altra banda, el passat dilluns 5 de desembre els jugadors de l’Escola van realitzar l’últim entrenament abans de fer la parada hivernal. Els més menuts del club reinicia-ran els entrenaments a principis de febrer.

Els jugadors benjamins del CE Roda amb els seus familiars, i Miguel Gallardo, pare de Àlex Gallardo homenatjat en el Torneig a Can Rull.

Equip benjamí A del CE Roda.

42 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

L’Atlètic Rodenc trenca la ratxa de 4 partits seguits sense puntuarText. Jordi Sorts. Foto. Rafa Baena

Després d’un molt bon inici de lliga, l’Atlètic Rodenc rebia a casa la visita d’un dels grans de la lliga, el Campdevànol, era una bona prova per al Rodenc i

per valorar realment com de forts podríem ser aquesta tem-porada. El Rodenc va donar la cara en tot moment, i només una actuació nefasta per part de l’àrbitre va privar el Ro-denc de treure un resultat positiu. Aquest partit ha marcat molt la dinàmica que ha agafat l’equip degut a les sancions imposades per l’àrbitre d’aquest partit. El següent partit, el Rodenc visitava un dels cuers de la categoria, el CF Callde-tenes, i amb les baixes importants de l’equip es va fer un partit bastant pobre i es va acabar perdent per un 2 a 0. El següent rival seria el Caldes de Montbui, un altre dels galls de la categoria i, tot i que el Rodenc ho va intentar, la gran arribada del Caldes va acabar sentenciant el partit amb un 2 a 4 a favor dels visitants.Després de tres derrotes, el Rodenc visitava el sempre com-plicat camp del Centelles amb la necessitat de sumar punts, i en un partit magnífic de tot l’equip es va aconseguir una victòria per 0 a 3, totalment necessitada i que permetia a l’equip trencar amb la mala ratxa dels últims partits.La visita del Santa Eugènia representava novament la visita d’un dels equips capdavanters de la lliga i una altra prova per veure les capacitats del Rodenc. Un partit que va ser marcat per les nombroses ocasions de gol fallades pel Ro-denc i, en canvi, el Santa Eugènia va aprofitar les poques que va disposar per posar-se 0 a 2 al marcador, i només als instants finals del partit el Rodenc va poder escurçar distàn-cies gràcies a un penal.En la jornada 10 es visitava el camp del Voltregà i en una gran primera part, novament amb moltíssimes ocasions de gol per part del Rodenc, es va arribar amb l’empat a 1 al marcador, però a la represa un matiner gol del equip local va descol·locar el Rodenc i el va treure fora del partit i va acabar perdent el partit per un contundent 5 a 2.La següent jornada el Rodenc rebia la visita del Moià, i des-prés de dues derrotes consecutives, el Rodenc tornava a te-nir la necessitat de sumar punts per no perdre el contacte de les posicions privilegiades de la classificació. El Moià era un rival incòmode per al Rodenc ja que sempre li ha costat molt treure bons resultats contra aquest rival. I així va ser, el Moià amb un molt bon posicionament a sobre el terreny de joc no va deixar jugar còmode en cap moment el Rodenc i es va emportar els tres punts del municipal amb un mar-cador de 0 a 3.La jornada 12 es presentava com una jornada propícia per trencar amb la dinàmica negativa dels últims 3 partits,

doncs el proper rival era l’Ametlla, últim classificat i equip el qual encara no havia guanyat cap partit en tota la lliga. El Rodenc va fer un partit horrible, i tot i avançar-se en el mar-cador en la primera part 1 a 0, a la represa es va permetre al rival empatar i remuntar el partit, 4 a 2, i el més preocupant, donant una imatge molt pobre.Per segona setmana consecutiva el Rodenc havia de jugar com a visitant i, en aquest cas, ho feia en el camp del Tona, un altre equip de la part baixa de la classificació, partit on es van poder veure tres parts molt diferenciades, els primers 25 minuts van ser totalment de domini Rodenc i això es va transformar amb un 0 a 2 al marcador. A partir d’aquí el Tona va apretar més i va escurçar distàncies abans d’acabar la primera part, a la represa novament el Tona va ser qui va apretar més i va aconseguir capgirar el marcador i posar-se amb 3 a 2. I en l’últim quart el Rodenc va tornar a apretar de valent i va obtenir la recompensa de l’empat en l’últim minut de partit. Un punt que permet trencar amb la mala ratxa de 4 partits seguits sense puntuar. Abans d’acabar l’any queda un últim partit de lliga davant del Santperenca al Municipal de Roda on esperem tancar l’any amb una alegria per l’afició.Desde l’Atlètic Rodenc us volem desitjar unes molt bones festes i un feliç 2012.

Una imatge durant el partit amb el Calldetenes.

Una jugada durant el partit contra el Santa Eugènia.

43 ~

Esp

ort

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Inici de temporada de tràmit del Club Patí RodaText i fotos. Miquel Rovira

El jurat va estar format per Antoni Sanglas (soci del club), Joan Pujol (fotògraf professional) i Jordi Vistós, com a president.

La primera part de la temporada ha arribat a la seva fi coinci-dint amb les festes de nadal. En

aquest període, des de l’inici de la tem-porada al mes de setembre, fins ara, a les categories base del Club Patí Roda s’han disputat les fases classificatòries per la segona part de la lliga que co-mençarà al mes de gener, mentre que per l’equip sènior i el femení la lliga és de caràcter regular i es prolonga a tota la temporada. En aquest sentit, l’equip sènior ha tingut un començament de la lliga bastant irregular mostrant un gran potencial de cara al futur, com ja s’ha demostrat en els últims partits en què es demostra que l’equip dirigit per Pere Vila, mica en mica va agafant el fil del bon joc i efectivitat, després de la important renovació de jugadors que ha tingut aquest any. L’equip ro-denc competeix en el grup B de la primera catalana, sens dubte el més competitiu, com ho demostra la gran igualtat que es reflecteix a la classifica-ció provisional, on el Roda es troba en setena posició a molts pocs punts dels equips que te per davant. Pel que fa a l’equip femení la renovació de jugado-res també ha estat molt important tot i que els resultats no han acompanyat a la formació femenina del CP Roda en aquest començament de temporada. Els equips corresponents a la secció d’hoquei base han tingut un positiu inici de la temporada, disputant la fase de classificació que desglossa la sego-na part de la temporada en dos grups: Catalunya A i B. Pel que fa als equips rodencs, tant el benjamí com l’aleví A, han estat a un bon nivell quedant tercers i segons res-pectivament, la qual cosa els hauria de permetre accedir al grup A de cara a la segona part de la lliga, tot i que depen-drà de l’eliminatòria a doble partit que

es disputen a finals d’aquest mes de desembre. L’equip aleví B ha estat més discret i s’ha classificat finalment en el cinquè lloc del seu grup. Tant l’equip infantil, com el juvenil, han aconseguit quedar quarts i fora del grup A, tot i que algun d’ells podria classificar-se com a millor quart. El pre-benjamí, el primer pas dels joves jugadors en les lligues federades, ha tingut un inici de temporada molt regular i el més im-portant, ha permès incorporar nous jugadors provinents dels dos equips comarcals, mantenint així l’evolució des que varen començar a patinar. Pel que fa als comarcals, sens dubte l’esco-la dels futurs jugadors d’hoquei del CP

Roda, tots dos equips es troben ben posicionats a la taula provisional.Dins de les noves iniciatives que ha po-sat en marxa el CP Roda aquest 2011, s’ha editat un calendari de sobretaula amb l’hoquei com a tema monogràfic en el qual hi ha les 12 fotos escollides pel jurat del concurs fotogràfic que va organitzar el club a finals de setembre. El jurat va estar format per Joan Pujol (fotògraf professional), Antoni Sanglas (soci del club) i Jordi Vistós com a pre-sident. El calendari es pot adquirir els dies de partit al mateix pavelló. Final-ment l’equip aleví A ha estat convidat a participar en el torneig de reis que es farà a Vic el dia 8 de gener.

El calendari del Club Patí Roda per al proper anys 2012.

44 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

El patinatge artístic de Roda torna a brillar amb el festival dels 25 anysText. Ester Camps. Fotos. Miquel Rovira

Aquest any el Club de Patinatge Artístic de Roda ha celebrat el seu 25è aniversari i ho va commemorar amb un espectacle anomenat “25 anys de fantasia”.

Un espectacle ple de sorpreses i emocions per celebrar com cal aquest quart de segle d’història. Com ja és habitual, el festival va tenir lloc al pavelló municipal d’esports, el passat 30 d’octubre, on hi van participar nenes d’entre 4 i 28 anys. Des de la seva creació, el 1986, el Club de Patinatge Artístic de Roda ha patit una gran evolució fins a convertir-se en una entitat de referència dins del món esportiu i cultural ro-denc. Des del club, tan junta com entrenadors, valoren molt positivament aquest any, ja que s’ha fet una gran temporada assolint grans èxits i volen agraïr l’esforç de patinadores i pares per ajudar a tirar endavant el club. Les patinadores de

secundària van participar a la final Territorial de Sabadell on van quedar primeres i així es van classificar pel Cam-pionat de Catalunya que va tenir lloc a Reus. A Reus, les rodenques van fer un gran paper, fet que les va fer pujar al lloc més alt del podi, i d’aquesta manera acreditar-se com a campiones de Catalunya de la seva categoria. Per la seva banda, el grup de les grans va competir a la Copa Catalunya de la Federació que es disputava a Girona. En aquest cas, van quedar vuitenes d’entre 15 participants. Pel que fa el futur del club, tots es mostren molt optimistes. Es perceben ganes de seguir endavant i intentar millorar en tots els aspectes que sigui possible. També es vol intentar de provar noves modalitats en les competicions com ara els quartets. Per molts anys!

45 ~

Esp

ort

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

46 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

El diumenge 30 d’octubre es va celebrar el II Memorial Xevi de “Cal Rabadà”, organitzat per

la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter. És el concurs de final de temporada, el qual, des de l’any passat està dedicat a Xavier Baucells i Bretc-ha, el qual havia estat 44 anys membre de la Junta de la Societat de Roda, dels quals 23, com a President. La societat ha destacat l’alta participació en el con-curs del memorial amb 135 pescadors. A més de representants de diverses societats de pesca, també hi va assistir l’alcade de Roda, Jordi Serra, i el regi-dor d’Esports, Jordi Bonilla, així com la seva vídua Pilar Fontseca, els seus fills, i diversos familiars. Va tornar a ser una jornada emotiva per als familiars i amics de Baucells que ens va deixar el setembre del 2009. El guanyador abso-lut del concurs del 2n memorial va ser Josep Crespi, el qual va rebre de mans de Pilar Fontseca el trofeu de campió, així com també un altre trofeu en nom de l’Ajuntament de Roda.

Text. Montse Verdaguer. Fotos. Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter

Molts pescadors, al 2n Memorial en record a en Xevi de Cal Rabadà

Pilar Fontseca, vídua d’en Xevi de “Cal Rabadà”, entrega el trofeu al guanyador absolut, Josep Crespi Peroliu (més de 8 kg).

Josep Currius va ser el guanyador de la peça més grossa. Laia Barcons va guanyar en la categoria infantil.

Virtudes Castillo va ser la primera fèmina. El primer veterà va ser Pere Vila, amb més de 7 kg de peix.

El guanyador de la panera, en el moment de recollir-la.

Els trofeus.

47 ~

Esp

ort

s

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Mariona Naranjo va ser seleccionada per disputar el Campionat del Món júnior de Raids d’Abu DabiText. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

La rodenca Mariona Naranjo va ser seleccionada per formar part de l’equip espanyol junior

de Raid que va disputar el Campionat del Món d’Abu Dabi (Emirats Àrabs), el dissabte 10 de desembre. L’equip espanyol junior de Raid, actualment medalla de bronze dels Campionats Eurpoeus, va aconseguir classificar-se en el vuitè lloc, gràcies a les grans curses realitzades per Lucero Miki i Marc Oliva. Van ser un total de 120 quilòmetres de raid, en condiciones extremes de desert. Fins a 33 països van participar al campionat.Mariona Naranjo havia de córrer amb el cavall “Tra Clica”, però a darrera hora l’animal no va ser autoritzat a vi-atjar als Emirats per part de les auto-ritats dubaitís. Les autoritats locals no van donar per bons els permisos de la Generalitat de Catalunya i de la Direc-ción General de Recursos Agrícolas y Ganaderos. En el moment de tancar aquesta edició encara no havíem po-

gut parlar amb la Mariona perquè ens expliqués les seves impressions. Mariona Naranjo Piella té 21 anys i és una apassionada del món dels cavalls, una afició que ja li ve de família. Abans de marxar a Abu Dabi ens va explicar que se sentia una privilegiada pel fet que la seleccionessin.

Penya blanc-i- blava de Roda de Ter, a la XIV Gala de Penyes del RCD Espanyol

Text i foto. Ester Camps

El passat dissabte 12 de novembre, al-guns membres de la Junta de la Penya blanc-i- blava de Roda de Ter vam as-sistir a la XIV Gala de Penyes del RCD Espanyol. L’acte va consistir en un so-par a l’hotel Hesperia Tower de l’Hos-pitalet de Llobregat on es va comptar amb la presència del president del club, Ramon Condal. A més de l’àpat, es va fer entrega d’un record a totes les penyes assistents i també es va premi-ar a diferents personatges relacionats amb el món blanc-i-blau. Durant el sopar també es van sortejar diferents productes del club. Per finalitzar l’acte,

Membres de la Penya blanc-i-blava de Roda de Ter, durant la gala de penyes.

es va poder comptar amb la presència de l’actor i humorista Pep Plaza, reco-negut perico, que va fer una petita ac-tuació fent algunes imitacions. A banda de tot això, cal destacar el sentiment perico que es va poder viu-re durant tota la nit. Tots els socis i

aficionats de l’Espanyol sabem que es passa per un moment dif ícil a ni-vell econòmic, però que mica en mica s’està consolidant un projecte esportiu vessat en el planter. Cal ser positius i tirar endavant com sempre s’ha fet.

Mariona Naranjo, amb el seu cavall “Tra Clica”, uns dies abans de marxar cap a Abu Dabi, als Emirats Àrabs.

48 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

El diputat adjunt d’Esports, Josep Salom, de la Diputació de Barcelona, va ser dimecres 23 de novembre a Roda de Ter, coincidint amb la visita que va fer a alguns munici-pis d’Osona per conèixer de primera mà les necessites esportives d’aquests. Salom va arribar a l’Ajuntament de Roda de Ter al migdia, on va ser rebut per l’alcalde, Jordi Serra, i el regidor d’Esports, Jordi Bonilla. Abans de fer una visita a les instal·lacions esportives, van mantenir una breu reunió al despatx de l’alcalde on se li van ex-posar quines són les necessitats més prioritàries a nivell esportiu. L’alcalde és conscient que ara no és el moment de fer grans inversions però sí que se li va exposar al diputat adjunt la necessitat d’adaptar les piscines muni-cipals a la normativa vigent i de fer els arranjaments ne-cessaris per evitar que perdi aigua. La visita a les instal-lacions esportives va començar, doncs, a les piscines i va continuar al camp de futbol per acabar als pavellons. L’alcalde i el regidor d’Esports van anar exposant a Sa-lom altres mancances de les instal·lacions actuals com la poca il·luminació del camp de futbol, la millora dels vestuaris, la manca d’un local per a les entitats... Salom

paella per encàrrec els caps de setmana

sETEnA EDICIÓ DE lA CuRsA EnTRE PonTsUn any més, des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter, s’orga-nitza la Cursa Entre Ponts el 26 de desembre, dins el programa d’activitats Roda x Nadal. La cursa arriba aquest any a la seva 7a edició. Hi haurà tres recorreguts segons categories, de 250m, 750m i la cursa sènior de 5 km amb el recorregut pas-sant per sobre i per sota el Pont Nou i el Pont Vell. Com és tradicional, s’entregarà una panera al corredor o corredora que faci la cursa amb la disfressa nadalenca més original. També hi haurà esmorzar per tots els participants i una samarreta de record de la cursa. Les curses infantils començaran a ¼ d’11 del matí i seguida-ment a 2/4 d’11 es donarà el tret de sortida a la cursa sènior. Us animem a venir i a participar d’aquesta cursa i a gaudir d’un matí de Sant Esteve ben esportiu. Per més informació i inscripcions a L’Espai Jove, Avinguda Diputació, 7 i als telèfons 93.854.04.57 o al 618.29.92.37. El preu de la inscripció és de 5 euros.

L’Ajuntament de Roda de Ter busca finançament a Diputació de Barcelona per posar al dia les piscines municipals

Text i foto. Redacció RDT

es va comprometre a fer un assessorament en relació als vestuaris del camp de futbol i del pavelló.

49 ~

Gui

a co

mer

cial

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Cansaladeries

Cansaladeria RouraPere Almeda, 1Te. 93 850 04 43Roda de Ter

Dentistes

Clínica Dental Bac de RodaBac de Roda, 9, 1r 3aTel. 93 850 03 96Roda de Ter Clínica Dental DanoranPlaça Major, 15, 2onTel. 93 854 04 53Roda de Ter

Estacions de servei

Feixas AuletEstació de serveiTel. 93 850 01 21 / 93 850 00 68Roda - Vic - Manlleu - Cantoni

Estètica i salut

Bellesa i Salut Anna MontmanyBac de Roda, 9, 1r 2aTel. 93 850 03 33Roda de Ter

Estètica MariaPep Ventura, 12Tel. 93 850 01 99Roda de Ter

FarmàciesFarmàcia ConstansóSant Josep, 1Tel. 93 854 11 79Les Masies de Roda

Farmàcia TorrentPlaça Major, 7Tel. 93 854 00 58Roda de Ter

Fleques

Forn de pa Jaume CebriàAv. Tecla Sala, 17Tel. 93 854 04 51Roda de Ter

Forn de pa Can TeionaC. Ramon Martí, 29Tel. 93 850 03 97C. Pep Ventura, 32Tel. 93 854 38 49Roda de Ter

Fotografia i Imatge

Fotografia Imatge Digital Miquel RoviraAv. Tecla Sala, 27 bisTel. 93 854 01 83Roda de Ter

Floristeries

La Botigueta de la FlorJoan de Mas, 3Tel. 93 854 04 31Roda de Ter

Guia comercial

Associacions i entitats

Associació Roda de Comerciants (ARC)Plaça Major, 10 (Can Vinyets)Roda de Terwww.arcroda.com

Bars, restaurants, fondes i plats preparats

Bar-restaurant Can PlanolesC. Ramon Martí, 42Tel. 93 850 00 78Roda de Ter

La Fonda UrgellBac de Roda, 44Tel. 93 850 00 82Roda de Ter

Hostal Sant JordiRamon Martí, 9Tel. 93 854 05 20Roda de Ter

Cal RabadàCtra. barcelona, 12Tel. 93 850 00 81Roda de Ter

La Cafeteria de l’Emili i l’AnnaPlaça Major, 11Tel. 93 850 01 30 Roda de Ter

Snack Bar Sant SebastiàTorrent, 3Tel. 93 854 05 81 Roda de Ter

50 ~

Gui

a co

mer

cial

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

Herbolàries

Herbolària EncarnaPere Almeda, 4Tel. 93 854 13 81 - Roda de TerPlaça dalt Vila, 6Tel. 93 851 06 55 - Manlleu

Llibreries

La LLibreriaPere Almeda, 3Tel. 93 854 05 01Roda de Ter

Llibreria - Papereria Can ManlitoBac de Roda, 2Tel i fax 93 850 00 71Roda de Ter

PastisseriesPastisseria i Alimentació PratBac de Roda, 15Tel. 93 854 00 81Roda de Ter

Perfumeries

Perfumeria QuimetaJoan Maragall, 14Tel. 93 854 09 33 - Roda de Ter

Planxisteries

Auto - Planxisteria RodaVerdaguer, 20Tel. 93 850 02 12Roda de Ter

Planxisteria Joan de DéuCtra. de Manlleu, s/nTel i fax 93 850 04 15Roda de Ter

Queviures

Queviures SallentCarrer Pèlics, 61Tel. 93 854 03 58Roda de Ter

Alimentació Can RosanasVerge del Sòl del Pont, 19Tel. 93 854 09 10Roda de Ter

Escoles Dibuix

Escola de Dibuix RodaCrta. de Barcelona, 83Tel. 889 48 53Roda de Ter

Guia comercial

Telèfons d’interès

Ajuntament de Roda de TerPlaça Major, 4Tel. 93 850 00 75

Vigilants municipalsPlaça Major, 4629 81 20 56

Biblioteca Bac de RodaBac de Roda, 1 bis93 854 00 77

Centre d’Atenció PrimàriaSant Sebastià, 1193 854 04 52

Edifici Can Vinyets Plaça Major, 1093 854 03 77

Jutjats de PauPlaça Major, 1093 850 04 06

Museu Arqueològic de l’EsquerdaBac de Roda, 693 854 02 71

Pavelló municipal d’esportsAv. Tecla Sala, s/n93 850 03 93

Ràdio RodaC. Ramon Martí, 42 bx93 850 04 75

L’E SpaiAv. Diputació, 793 854 04 57

51 ~

T

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

52 ~

TRevista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?

Revista Roda de Ter / Novembre-desembre 2011

És més que una afició.Parlar d’afició en aquests casos no sé si és ben exacte. Potser hauríem de parlar més de vocació, perquè prendre dades cada dia durant anys i panys va més enllà d’una afició; no? Però tam-poc podria només fer això, sóc un home inquiet, i m’apassionen bastan-tes coses. M’agraden molt la fotogra-fia, la ciència en general, la lectura, la història contemporània...ve de cop, aquesta dèria per la me-teorologia?Els orígens d’una afició poden ser una mica misteriosos. Sí, al meu pare tam-bé li agradava estar sempre en contac-te amb la natura i fixar-se en el temps; però la guspira que ho fa encendre tot no sé exactament d’on em ve. Allò primer que fas en llevar-te és mirar el cel?Això és un tret de la personalitat. Cada persona té les seves pautes de conducta. Hi deu haver qui el primer que fa és mi-rar si es reconeix, si es troba igual que el dia anterior. No em costa cap esforç prendre les dades cada dia. Reconec que per a un altre seria una condemna!Predir el temps a Catalunya no deu ser fàcil del tot.A Catalunya hi ha un mosaic molt atractiu de climes que caracteritzen cada indret! L’orografia és cabdal. Cada vegada s’afina més la predicció, però encara falta molt. I, per sort, el

o sigui que a Roda tenim una estació meteorològica ofi-cial. Com s’aconsegueix?

No ho regalen pas. Fan falta uns requi-sits i una formació mínima. Fa dos anys que es va crear la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i fa un any i mig que varen reconèixer oficialment l’es-tació de Roda, amb l’indicatiu OS076. Cada dia, a les set del matí, hora solar, entro les observacions a una portal especial del SMC i les dades es poden consultar a la web de meteocat.Quines característiques calen per al reconeixement oficial?Va venir un tècnic del Servei Meteo-rològic de Catalunya, va prendre una sèrie de mesures, unes distàncies, va comprovar que els aparells estiguessin homologats i que el lloc fos adient, i va reconèixer la meva trajectòria. Jo sóc de l’ACOM –Associació Catalana d’Observatoris Meteorològics- i fa uns dotze anys que estem dintre el Servei Meteorològic de Catalunya.Deu ser una afició rentable...Depèn de quin tipus de rendibilitat es parli! Si jo hagués de cobrar les hores que hi dedico! Des del punt de vista tècnic, genera despeses que no tenen retorn. Ara ja no, però durant deu anys, per posar un exemple, feia ob-servacions diàries de la temperatura i l’altura de l’aigua del riu Ter a l’estació hidrogràfica.

temps no és controlable!Hi creus tu, en el saber popular? No és fiable a nivell general perquè és molt local. Ara, a nivell micro hi ha gent que té una gran habilitat per fi-xar-se en signes de la natura i una gran intuïció fins i tot per predir el temps. I, a vegades, és cert però no s’aplica el mètode científic. També és veritat que ens n’hem allunyat, de la natura, per-què som fills d’un temps, i cada temps té les seves coses. El nostre temps és el de la tecnologia i molt poc el de la natura, encara que això va canviant.El fenomen més curiós...El que em fascina és la neu. Tot queda amortit. És una cosa especial el silenci de les nevades... Les tempestes tam-bé em fascinen. De fet, als Homes del Temps ens agrada el mal temps!El temps i els estats anímics de la persona van de bracet?Depèn de les persones. Hi ha persones més proclius a ser més influenciables pel medi que els envolta, i d’altres no. Però sí, en un dia gris no tens tantes ganes de saltar, oi? Ho deixem aquí, tot i que en se-guim parlant: de l’observatori més antic de Catalunya –el de sant julià de vilatorta (1898)-, de la seva web http://www.svt.es/meteoroda, de llamps i trons, i pedra seca... saps què vull dir?

“Als Homes del Temps ens agrada el mal temps”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Joan Fradera Nogué / L’Home del Temps de Roda Vaig néixer a Les Franqueses del Vallès, el 14 de març del 1961 / Sóc immigrant comarcal! / Vaig estudiar dos cursos de Filosofia a la UB / Estic casat i tinc dos fills: en Carles i en Marc / De petit ja m’agradava la meteorologia / He fet cursos oficials de meteorologia / Estic a la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l’Estació Meteorològica de Roda és oficial