Mòdul IIIModelat del relleu

Autors: Gabriel Nicolau Bestard

Margalida Llompart Martorell

Juny 2007

Materials de Formació

Modelat del relleu

autors: Gabriel Nicolau Bestard, Margalida Llompart Martorell

Servei de Formació Permanent del ProfessoratDirecció General d’Innovació i Formació del ProfessoratConselleria d’Educació i Cultura

Juny de 2007

obra de Gabriel Nicolau Bestard i Margalida Llompart Martorell està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-

Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons

2

3

CONVENCIONS

Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introduccióActivitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetin assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiades i permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligatLes activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran d'enviar obligatòriament a la tutoria per tal de poder superar el curs de formació.

Activitats opcionalsActivitats d'ampliació de coneixements que permeti aprofundir en la temàtica tractada. No són obligatòries i no s’han de fer si es veu que hi haurà dificultat per seguir el ritme aconsellat per al curs.

Recomanacions o comentarisRecomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades.

AjudaPer algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l'ajuda que donarà pistes per facilitar la seva realització.

Recursos addicionalsPer poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària de consulta o d'ampliació.

4

1.DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC................................................................................................................6

LAMARK.................................................................................................................................................................6COUVIER.................................................................................................................................................................6

2.SISTEMES MORFOLÒGICS...........................................................................................................................6

NORMAL O TEMPERAT HUMIT.....................................................................................................................................6GLACIAR.................................................................................................................................................................6SISTEMA MORFOLÒGIC PERIGLACIAL.............................................................................................................................7SISTEMA MORFOCLIMÀTIC ÀRID O SEMIÀRID..................................................................................................................7

3.AGENTS DEL MODELAT DEL RELLEU.....................................................................................................7

GASOS DE L'ATMOSFERA............................................................................................................................................7VARIACIONS DE TEMPERATURA...................................................................................................................................9ACCIÓ DE LA GRAVETAT..........................................................................................................................................10L'AIGUA EN TOTES LES SEVES FORMES........................................................................................................................10

Aigua de les precipitacions..........................................................................................................................10Aigües superficials.......................................................................................................................................10Aigua líquida acumulada.............................................................................................................................11

VENT...................................................................................................................................................................11

4.MORFOLOGIA CÀRSTICA..........................................................................................................................11

CONCEPTES BÀSICS.................................................................................................................................................12FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL PROCÉS CÀRSTIC........................................................................................................16

5

1. DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC.

LamarkLamark afirmava que el relleu és el resultat de la progressiva erosió evolutiva

de les xarxes fluvials

CouvierCouvier era un defensor de les teories catastrofistes. Al llarg de la història

geològica de la Terra varen succeir commocions planetàries que canviaren, essencialment, l'escorça terrestre. La darrera d'aquestes catàstrofes va ser el diluvi universal, les aigües d'aquest diluvi varen esculpir el relleu actual.

LiellProposà el principi d'actualisme. El relleu s'origina per l'acció de la mar sobre

els territoris submergits, i l'emersió posterior permet la incorporació d'aquest relleu a les àrees continentals.

DavisVa ser el que va iniciar la geomorfologia com a ciència moderna i racional.

Defensava que el relleu topogràfic era el resultat de l'acció erosiva de les xarxes fluvials i va formular la teoria del cicle geogràfic. Un dels punts dèbils que té la seva teoria és que creu que els moviments tectònics es produeixen per espasmes del planeta, i després es comença a erosionar el relleu. Aquest fet no pot generalitzar-se a tots els planetes.

2. SISTEMES MORFOLÒGICS.Determina la classe d'agents modeladors del relleu i, aquests, el tipus de

morfologia. Per això podem distingir els distints dominis morfològics o tipus morfològics.

Normal o temperat humit.Es troba a latituds mitjanes afectades per climes oceànics de costa occidental i pels de caràcter humit oriental. Són regions amb temperatures relativament suaus i no molt contrastades estacionalment, de precipitacions importants però no exagerades i repartides al llarg de quasi tot l'any. Es caracteritza pel resultat exercit per l'acció d'aigües superficials, les accions erosives són poc enèrgiques. Predominen els agents químics sobre els físics, encara que durant l'hivern són freqüents les gelificacions (aigua a dins encletxes de la roca que es solidifica).La cobertura vegetal protegeix dels mecanismes erosius enèrgics i el relleu adopta formes suaus i rodones

GlaciarL'aigua està permanentment en estat sòlid (regions d'alta muntanya i regions polars). Tot aquest gel suposa un pes suplementari sobre el relleu. L'extinció del gel provoca una distensió i recuperació isostàtica1 lenta i de petita magnitud, encara

1 Nivellació entre el SiAl i el SiMa (les dues capes químiques que formen l'escorça terrestre).6

que són visibles a nivell superficial, s'anomenen glaciostàcia. Quan desapareix el gel apareixen valls en forma d'U als costats dels glaciars. La meteorització química és molt poc important, la que impera és la meteorització física.

Sistema morfològic periglacialS'estén des de les regions polars fins a latituds molt baixes. Durant una època de l'any la temperatura és inferior a 0º, època en què l'aigua es troba en estat sòlid. Durant la resta de l'any la temperatura és més alta i i l'aigua es descongela en la part més superficial. El periglaciacisme és propi de regions d'accentuada continentalitat.

Sistema morfoclimàtic àrid o semiàridEs propi de les regions d'accentuada continentalitat de les latituds intertropicals i en costes de latituds una mica més altes, fins i tot regions mediterrànies. El domini àrid es caracteritza per una gran sequedat, precipitacions escasses i espargides de tipus tempestuós. La vegetació és escassa i poc desenvolupada, fins i tot inexistent. En àmbits desèrtics predominen els processos de meteorització mecànica sobre els de meteorització química. Les formacions rocoses estan sotmeses a grans canvis de temperatura i, a més, molt bruscs, el que fa que es disgreguin de forma granular per la debilitació de la roca.

3. AGENTS DEL MODELAT DEL RELLEU

Gasos de l'atmosferaL'atmosfera actua desgastant el relleu, i transportant material d'un lloc a un altre. Aquest fet s'anomena meteorització. Tenim dos tipus de meteorització.

1. Físic o mecànic.

Trenca la roca sense que hi hagi una alteració química. Es produeix per canvis de pressió o temperatura. (ex. Disgregació granular). A la il·lustració següent podem veure un exemple de disgregació granular provocada pel vent, extracte d'una zona de Menorca. El quadre vermell marca els trossos de roca que s'han produït. Les roques formades sota l'aigua i les metamòrfiques i plutòniques baix la superfície terrestre suporten una pressió més elevada que la pressió atmosfèrica que suportaran en el moment que surtin a la superfície. Aquest fet donarà lloc a que la roca sofreixi una descompressió que provocarà que s'esquerdi en el moment en què es dilati.

7

2. Químic.

És l'alteració que sofreixen les roques per una transformació de la seva composició química. L'aigua i el clima càlid són els més propicis per la meteorització químicaa) Dissolució: L'aigua és un gran dissolvent gràcies a la seva bipolaritat,

normalment du dissolt CO2 juntament amb O2, components orgànics que actuaran amb una acció destructiva del relleu.

b) Hidratació: la incorporació de molècules d'aigua a alguns minerals provoca efectes que afavoreixen la posterior erosió. En alguns casos és més soluble que el mineral inicial, en altres casos pot provocar augments de volum i dilatacions que originen ascensions, retraccions i escletxaments del terreny.

c) Hidròlisi: és el mecanisme més important de la meteorització química que afecta a les roques constituïdes per silicats, provoca la rotura de l'estructura del mineral silicatat i l'alliberació dels components més senzills, un de caràcter bàsic i un àcid.

d) Carbonatació. Morfologia càrstica. L'aigua de pluja carregada de CO2

provoca l'enfonsament de la xarxa cristallina dels minerals. El CO2 prové de l'atmosfera i dels microorganismes del sòl. El CO2 dóna a l'aigua de pluja un caràcter lleugerament àcid que fa que la hidròlisi dels silicats sigui més intensa, però on el paper del CO2 resulta determinant és en la meteorització de les roques calcàries (Molta part del nostre arxipèlag està format per aquest tipus de roques). Veure apartat de morfologia càrstica.

e) Oxidació: l'O2 oxida alguns elements, sobretot el ferro (Fe) que es troba en forma ferrosa, s'oxida a la forma fèrrica i es romp. El ferro oxidat queda en forma d'un mineral de tipus òxid que pot estar hidratat i té un color ocre o vermellós.

8

Il·lustració : Disgregació granular. Costa Nord. Menorca

f) Biòtica: meteorització produïda pels éssers vius. Accions químiques i bioquímiques produïdes per microorganismes. Accions físicoquímiques dels vegetals (veure la següent figura).

Variacions de temperaturaEn climes periglacials l'aigua penetra per les encletxes i quan es congela augmenta de volum, la forma de cunya que ha adoptat fa que provoqui una pressió que provocarà la fragmentació de la roca.

9

Il·lustració : Platja de Cavalleria. Menorca.

Il·lustració : Acció fisicoquímica de les plantes

En els climes desèrtics la temperatura varia molt entre el dia i la nit, aquest fet fa que la roca es dilati durant el dia i es comprimeixi durant la nit. Aquest augment i disminució del volum farà que la roca acabi per disgregar-se en petits trossets, fàcilment transportables pel vent, sobre tot en roques que no só homogènies ja que hi ha parts que es dilataran més que altres.

Acció de la gravetatFactors necessaris perquè actuï la gravetat.

Cohesió: Els materials solts de la superfície terrestre degut a la gravetat tenen tendència a baixar per pendents o per vessants.

Pendent del terreny: Com més pendent tengui el terreny més podrà actuar la gravetat (descomposició de vectors força)

Quan l'aigua penetra en els porus, disminueix el coeficient de fregament, actua com a lubricant i augmenta el pes dels materials contribuint en els relliscaments.El resultat de totes aquestes accions són:

Despreniments.Despreniments successius de blocs que s'acumulen per un canal. Formen un

con d'esllavissada al llarg del vessant (talús continu).Moviment en massa. Pot ser provocat per una gran quantitat d'aigua en el

terreny, coherència entre fragments, velocitat del moviment en funció del pendent.

L'aigua en totes les seves formesAigua de les precipitacions

L'aigua prové de les precipitacions a les quals segueix una evaporació (quasi nul·la), una infiltració (és l'acció de dissoldre sals i acumular-les en un lloc, aquesta aigua pot evaporar-se i, si està en una capa superficial, formar crostes, i si és a una capa interior, formar muñequitas de loes). Aquestes aigües infiltrades poden arribar a formar aqüífers, on hi distingim tres nivells; nivell piezomètric, nivell hidrostàtic, i el nivell freàtic. El nivell d'aquests aqüífers poden variar segons l'època de l'any. Segons el terreny hi podrà haver: roques poroses, permeables, impermeables (com són les argiles si no estan rompudes.)

Aigües superficialsLes aigües superficials es poden dividir en:

1. aigües sense llera fixa. Són aigües salvatges. Cerquen la facilitat. Són molt erosives a nivell físic, encara que depèn del pendent del terreny, la quantitat de vegetació, de la roca sobre la qual circula, si bé són terrenys homogenis, si tenim un terreny amb argiles, margues i esquits (tenim valls en forma de V i si són molt marcats s'anomenen carqueves i si són més marcats s'anomenen barrancs. El paisatge s'anomena Bad-Lands), quan el terreny està format per calises s'anomenen lapiaz càrstic i quan són guixos o sals són lenars. O bé poden ser terrenys heterogenis, sediments glaciars, cendres volcàniques, erosions diferencials (produïdes per la diferència en la composició química.)

2. Torrents i rius: tenen un camí definit. a) Un torrent sol tenir una longitud curta, el traçat no és massa definit i

depèn directament de les precipitacions. Té tres trams: el primer és la 10

conca de recepció (és la zona amb molta acció erosiva amb abarrancaments i relliscaments), el segon és el canal de desguàs (on impera l'acció de transport, les accions d'erosió i sedimentació són quasi nul·les), la tercera part s'anomena ventall o con de dejecció (on impera l'acció de sedimentació, els sediments s'anomenen al·luvions).

b) Un riu es un corrent d'aigua constant. Segons la seva desembocadura es divideixen en: exocèntrics (la seva desembocadura és a la mar) i endocèntrics (la seva desembocadura és a un llac). Un riu es divideix en tres trams: el tram alt (on hi impera l'erosió), el tram mig (on es perd pendent i impera l'acció d'erosió i sedimentació), tram baix (on impera la sedimentació, aquests sediments s'anomenen al·luvions i donen lloc a planures al·luvials).

Aigua líquida acumuladaLlacs: són acumulacions d'aigua dolça, estan alimentats per rius. Solen estar localitzats en depressions (sinclinals o cràters de volcans) o bé a una zona en què hi ha qualque cosa que interromp el pas de l'aigua com pot ser una presa natural, s'anomenen llacs de barrera.

VentL'acció més important del vent és el transport de partícules sòlides i líquides, aquestes partícules quan xoquen contra una formació rocosa poden arribar a rompre les roques. La meteorització que fa el vent es física.

Activitats de lliurament obligat 1Fes un treball d'un mínim de 4 fotografies, on s'hi reflecteixin alguns dels tipus de modelat del relleu. Indica'l i fes un comentari al peu fent referències al mòdul 1.Per fer aquesta activitat pots utilitzar un processador de textos (openoffice o word) en el que insereixis les fotografies i els comentaris al peu. També pots emprar un programa de tractament d'imatges com el Gimp, per fer una composició fotogràfica inserint el text corresponent amb els comentaris. Envia l'arxiu resultant a la tutoria emprant l'eina d'enviament d'activitats de Moodle.Espera la resposta de la tutoria abans de fer el qüestionari corresponent a la següent activitat,

4. MORFOLOGIA CÀRSTICA

• En aquesta secció hi ha moltes definicions, no es tracta d'aprendre totes les definicions de memòria, sinó de tenir un lloc de consulta d'aquests conceptes i saber distingir-los.

Les calcàries són carbonat càlcic (CaCO3) més o menys impur. El carbonat càlcic és insoluble en aigua pura, però es converteix en roca soluble quan l'aigua es carrega de diòxid de carboni (CO2). convertint-se en àcid carbònic, Els àcids ataquen les roques calcàries. Aquesta reacció és reversible i la direcció que prengui dependrà de la quantitat de C02 que contengui l'entorn. La quantitat de CO2 contingut, a l'aire, en el sòl i a les coves que travessa l'aigua sofreix unes gran variacions. A l'atmosfera trobam un

11

0,03%; en el sòl, degut a la respiració dels éssers vius que l'habiten, (vegetals, animals, microorganismes), la concentració pot arribar al 5% o més; a l'interior de les coves la concentració pot estimar-se en un 0,1%. Aquest fet fa que l'aigua en el seu trajecte primer es carregui de CO2 i després en perdi; per tant, mentre l'aigua travessa el terreny, la reacció anirà cap a la dreta mentre que quan arriba a una cavitat es desplaça cap a la esquerra i provoca, un dipòsit calcari anomenat estalactita, estalagmita, etc. Quan aquest procés actua en superfície, forma clots, depressions, forats i formacions més o menys escultòriques, allà on aflora la roca. A aquestes morfologies, d'entre les quals destaquen les dolines i el lapiaz, se'ls anomena formes exocàrstiques. En profunditat, l'aigua excava cavitats (coves), eixampla escletxes... i dóna lloc a les formes endocàrstiques. El resultat final d'aquestes reaccions químiques és que el terreny calcari es va desgastant (erosionant), el carbonat càlcic dissolt és retirat i transportat lluny del lloc on es produí la corrosió, aquest és transportat fora del terreny càrstic a través de les fonts (surgències càrstiques) que aboquen les seves aigües als llits fluvials o a la mar. Un altre resultat important és el conjunt de morfologies molt particulars que es van generant en el terreny calcari a mesura que el procés de carstificació es desenvolupa al llarg del temps. Paisatges de topografia característica, amb roques esculpides per camps de lapiaz, depressions, clots, dolines, uvales,... i una xarxa hidrogràfica superficial desorganitzada i substituïda per engolidors, són l'expressió més eloqüent dels mecanismes erosius que estan actuant. Però sota la superfície també es desenvolupen formes endocàrstiques: les coves i els avencs per on l'aigua infiltrada transita cada cop amb major eficàcia.

Conceptes bàsics1

CARST: terme catalanitzat provinent de la paraula alemanya Karst, que correspon a una regió natural d'Eslovènia situada a la vora de Trieste, a l'actual Iugoslàvia. A la vegada, Karst és la transcripció del nom eslau Kras, que segurament significava "desert rocós".Per extensió, es diu carst a qualsevol terreny, ocupat per roques calcàries, on es troben representades les característiques geomorfològiques pròpies d'aquella regió. És a dir, una regió constituïda per roques carbonatades, compactes i solubles, en les quals apareixen formes superficials i subterrànies característiques. És, per tant, sinònim de regió càrstica o de massís càrstic.

1 TERMINOLOGIA CÀUSTICA (extret de "Materials didàctics, A. Ginés C. Borràs)12

CARSTIFICACIÓ: conjunt de processos que intervenen sobre els terrenys calcaris produint la gènesi i l'evolució d'aquelles formes superficials i subterrànies característiques del carst. Es tracta d'una acció geològica de l'aigua en la qual predomina la dissolució química sobre l'erosió mecànica i que té per resultat la formació d'una topografia càrstica i d'una xarxa de drenatge subterrani. amb el conseqüent desenvolupament de cavitats a l'interior del terreny.

RELLEU CÀRSTIC / MODELAT CÀRSTIC / TOPOGRAFIA CÀRSTICA / PAISATGE CÀRSTIC:Aspecte morfològic que mostra la superfície d'una regió càrstica. Topografia dominada per la presència de morfologies originades per la dissolució de la roca.

FORMES EXOCÀRSTIQUES: Morfologies produïdes per la carstificació sobre la superfície d'una regió calcària. Per exemple: lapiaz, dolina, pòlie, canó càrstic, arc càrstic i tosca calcària. CANÓ CÀRSTIC:Del castellà cañón = congost, gorja. Vall profunda i estreta, les voreres de la qual són altes, subverticals o molt escarpades. En els terrenys càrstics el jaç pot estar sec o trobar-se ocupat per un curs d'aigua generalment d'origen al·lòcton. SURGÈNCIA CÀRSTICA:Sortida natural, cap a la superfície, de les aigües subterrànies procedents d'un terreny càrstic Es tracta de fonts freqüentment bastant cabaloses. Algunes vegades, la sortida d'aigua a l'exterior té lloc a través de coves penetrables. AQÜÍFER CÀRSTICTerreny o massa rocosa, on la presència d'aigua i les seves condicions de circulació estan relacionades amb l'existència de conductes càrstics. El concepte d'aqüífer es refereix a una formació geològica que conté una capa d'aigua subterrània i l'adjectiu càrstic precisa els trets particulars que imposa la carstificació al funcionament i evolució de l'aqüífer. La noció de capa d'aigua subterrània implica resistència d'una zona saturada (freàtica), en la part superior de la qual l'aigua circula amb un component horitzontal predominant. ENGOLIDOR:Lloc o conducte per on les aigües d'un torrent, una vall o una depressió càrstica penetren, de forma concentrada, en un terreny calcari desapareixent subterràniament. LAPIAZ:

13

Terme savoià derivat del llatí Lapis = pedra. Designa totes les formes superficials de corrosió esculpides sobre la roca carstificable, tant si es produeix a l'aire lliure com sota la coberta edàfica. Les seves dimensions oscil·len entre alguns mil·límetres i varis metres. Les formes de lapiaz són extremadament variades incloent ranures, estries, regates, solcs, perforacions, alvèols, clots i escletxes més o menys profunds i eixamplats per la dissolució de la roca.Quan les morfologies de lapiaz ocupen extensions considerables sobre la superfície d'un massís calcari, es parla de "camps de lapiaz".

DOLINA: Terme eslau que significa "vall" o fondalada i que ha passat al llenguatge geogràfic, a partir dels treballs del geomorfòleg serbi Cvijic, per designar una forma elemental de depressió càrstica que abunda en els terrenys calcaris però també en guixos i fins i tot loess. Les dolines són depressions simples i tancades, de formes circulars, el·líptiques o més rarament irregulars, més amples que fondes i amb uns diàmetres, que varien entre pocs i alguns centenars de metres. Les dolines representen punts privilegiats d'absorció d'aigua en la superfície de les regions formades per roques calcàries. El fons pot ésser inclinat, en forma d'embut o pla, estant ocupat per sediments o formacions edàfiques que permeten la pràctica agrícola.

PÒLIE:Terme d'origen iugoslau que significa "planícia", i més concretament "camp conreat". Un pòlie, en la seva accepció geogràfica, consisteix a una depressió càrstica tuneada, molt ampla, caracteritzada pel fons pla i pel contacte angulós d'aquest amb les vessants que l'envolten, les quals generalment són abruptes. Es tracta de conques tancades de grans dimensions, ja que poden arribar a tenir desenes de quilòmetres de longitud i l'amplada ha d'ésser, al menys, superior als quatre-cents metres.El drenatge dels pòlies és endorreic, a través d'engolidors i cavitats subterrànies d'origen càrstic. Poden romandre secs, veure's travessats per un curs d'aigua o inundar-se de manera temporal o permanentment. Una o vàries de les seves voreres estan constituïdes per costers inclinats de roca calcària, per la qual cosa es pot afirmar que els pòlies pertanyen al conjunt de topografies típiques de certs carsts.

14

ARGILA DE DESCALCIFICACIÓ:Residu insoluble, de caràcter argilós, que prové de la corrosió química de la calcària en ésser retirat per dissolució el carbonat càlcic, que és el component majoritari de l'esmentada roca. El paper exercit per les aigües de descalcificació en els processos de formació de sòl pot ésser molt important en certes regions càrstiques.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES:Morfologies produïdes per la carstificació a l'interior d'un massís calcari. Es tracta d'aquelles formes subterrànies desenvolupades a una certa profunditat, com les coves, els avencs i altres conductes o cavitats, impenetrables per tenir unes dimensions massa reduïdes. AVENC:Terme català, similar a l'occità Aven; aquest darrer és utilitzat fins i tot a la bibliografia anglosaxona. Cavitat subterrània natural que es comunica amb l'exterior mitjançant un conducte de parets verticals o molt inclinades, les dimensions del qual permeten el pas de l'home. En aquestes cavitats predomina el recorregut vertical sobre l'horitzontal. COVA:Cavitat subterrània natural, penetrable per l'home, el recorregut de la qual és horitzontal o amb un clar predomini de la dimensió horitzontal sobre la vertical. L'entrada té generalment una tendència subhoritzontal, encara que, a vegades, en cavitats properes a la superfície, pot correspondre a l'enfonsament del sòtil o volta de la caverna. ARC CÀRSTIC / PONT CÀRSTIC:Arc rocós natural format per una massa de roca calcària que ha resistit els efectes de l'erosió. Amb freqüència apareixen en paisatges ruïniformes, relacionats amb les darreres etapes de l'evolució del relleu càrstic. ESPELEOTEMA:Del grec Spelaion = Cova i Thema = Dipòsit. Neologisme proposat per l'espeleòleg nord-americà Moore l'any 1952, i àmpliament difós en la bibliografia anglosaxona, que designa qualsevol dipòsit mineral format a l'interior de les coves; és el cas de les Estalactites i les Estalagmites.Aquest terme es refereix al mode com es presenta el mineral i no al mineral en si mateix. Per exemple, una estalactita de calcita formada dins una cova és un espeleotema, però la calcita o les estalactites alienes a les coves no són espeleotemes.

ESTALACTITA:

15

Del grec Stalaktós = que cau gota a gota. Espeleotema format per aigua de degoteig que penja del sòtil d'una caverna. Les estalactites poden presentar diverses formes, encara que les cilíndriques i les còniques són les més abundants. Generalment tenen a l'interior un canal axial que s'encarrega d'alimentar el degotament que els permet créixer. Els seus anells de creixement son concèntrics. ESTALAGMITA:Pedra calcària, molt porosa, blana i lleugera, formada pel carbonat càlcic que porten en dissolució les aigües de certs ullals i que és dipositat en el sòl o sobre les plantes. Alguns vegetals (molses principalment), que agafen CO2 de l'aigua durant el dia per reutilitzar la funció clorofíl·lica, afavoreixen el creixement d'aquest tipus d'incrustacions calcàries a les seves fulles i branques.

Factors que influeixen en el procés càrsticLa calcita massissa es carstifica més fàcilment que la calcita estratificada. La tectònica també influeix en massissos de calcita de major potència i estratificació horitzontal. És important un clima humit, plujós i càlid ja que afavoreixen la carstificació. La vegetació protegeix el sòl de l'entrada d'aigua Etapes del procés de carstificació:

1. Procés de de dissolució superficial de les calcites en formació de lapiazs i afavorits per diaclasses i encletxes, l'aigua penetra en el massís. S'eixuguen les valls i el terreny s'empobreix.

2. Formació de profundes dolines.3. Disminució del nivell hidrostàtic del massís carstificat fins aconseguir el nivell

de base definit per les roques impermeables, per les quals l'aigua rellisca abandonant els nivells de coves o galeries superiors. Les galeries superiors abandonades s'obstrueixen per enderrocament del sòtil i per la formació d'estalagmites i estalactites.

4. Quan la pressió normal va rebaixant el nivell de tot el massís, queden al descobert les formes característiques de l'interior.

Activitat d’entrega obligada 2QüestionariContesta el qüestionari que trobaràs a l'eina d'enviament d'activitats de Moodle corresponent a aquesta activitat. Per superar-lo hauràs de respondre bé 7 de les 10 preguntes que apareixeran. Espera la resposta de la tutoria abans d'enviar la següent activitat.

16

Activitat d’entrega obligada 3Modelat càrstic a les BalearsAgafa una fotografia d'una de les moltes coves càrstiques que podem trobar a les Illes, i fes un estudi dels elements geològics que hi ha a la fotografia relacionant-los amb els elements matemàtics vists en el mòdul 1.Envia el document elaborat (openoffice o word) a la tutoria, fent servir l'eina d'enviament d'activitats de Moodle.

17