El passat 30 de setembre, el president de l’IMEB, Sr. Joan Subirats i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Sr. Francesc Torres signaven un conveni de col·laboració amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona en el marc del projecte UPCArts. L’escrit que llegireu a continuació, va ser redactat com a presentació de la segona sessió del cicle Música amb enginy. Una mirada transversal que es va dur a terme el 20 de novembre. Tot i que en alguns moments fa referència al tema d’aquella sessió en concret, de manera general es correspon a l’esperit que em va portar a pensar com dissenyar un cicle de tres sessions que donessin resposta al projecte UPCArts des del CMMB. Des del primer moment vam ser conscients que amb la covid’19 havíem de pensar en formats alternatius al presencial per garantir la viabilitat del cicle. Així ha estat. Hi ha hagut de tot, complicitat en les mirades i els comentaris del públic que va assistir presencialment a la 1a sessió dedicada a la Música i les Matemàtiques des de l’auditori Eduard Toldrà del Conservatori i feeling, molt feeling que va traspassar la pantalla en les dues següents sessions telemàtiques, dedicades a Música i Arquitectura-Jazz-Software lliure-la 2a- i Intel·ligència artificial i Música amb la que el divendres 11 de desembre acabava la 3a sessió i el cicle.

MUSICA AMB ENGINY. UNA MIRADA TRANSVERSAL

Música amb enginy és un projecte interdisciplinari que vol fer una reflexió transversal entre diferents àrees de coneixement. En un principi anava dirigit a tots els alumnes del CMMB i de la UPC. Ara ja és de tots aquells, alumnes o no, del conservatori, de la UPC o de més enllà... que gràcies a la tecnologia podeu fer una immersió en el tema i esteu atrapats per l’interès que suscita. Els que llegiu aquest article, com totes aquelles persones que seguim les sessions de Música amb enginy, formem part d’un col·lectiu que pot pertànyer a diferents àmbits de coneixement. O no; o millor dit: àmbits de coneixement aparentment diversos. Voldria fer una breu referència a Mompou quan en alguna de les seves composicions escriu referint-se al tempo: Aparentment lent. Quina indicació tan subtil! Ens ve a dir: “no us ho creieu del tot”. Fa referència al moviment intern de les notes llargues, a la vida interior que batega en el temps lent. En el fons, està apuntant al fenomen de la ressonància. No ens hem de refiar, doncs, de les aparences. O dit d´altra manera, és molt el que ens vincula. D´això en vam parlar ja a la 1a sessió, dedicada a la Música i les Matemàtiques, i en continuarem parlant en aquesta mirada transversal. I veurem a quines conclusions arribem.

De 1r, hem de celebrar la iniciativa de la universitat Politècnica de Catalunya, que enguany celebra el seu 50 aniversari, i el fet que hagi pensat en nosaltres, el CMMB, per iniciar aquest camí conjunt de reflexió. El conservatori Municipal de Música de BCN és una institució que ve de lluny: 134 anys des que es va fundar com a Escola Municipal de Música per nodrir a la banda municipal de músics de vent. Del carrer Lledó, al Castell dels Tres dragons i d´allí a aquest imponent edifici noucentista d´Antoni de Falguera en el que es va instal·lar al 1928...fins ara. És bo de recordar els orígens per allò de no perdre la identitat. Una identitat que és motiu de responsabilitat alhora que ens esperona cap al futur.

És molt l´alumnat que en la franja d´estudis per l´obtenció del grau professional de música, alterna aquests estudis amb els de rang universitari, sigui humanístic o científic-tecnològic. A la 1a sessió en vam tenir uns quants exemples i avui hi tornarem. Això no és més que la evidència d´una necessitat, d´un anhel integrador de l´Art i de la Ciència. Per això, aquest projecte conjunt. D´una banda, per valorar aquests alumnes: nois i noies que senten que l´art i la ciència no són compartiments estancs, mons excloents. I aquí ens hauríem de felicitar, tant la UPC com CMMB de permetre que el talent d´aquests nois i noi es desenvolupi. I si en alguna ocasió no ho hem fet, ens hem equivocat. Per que com deia l´altre dia, la funció publica té un compromís amb aquest talent i el fet d´afavorir que es pugui desenvolupar.

Perquè el coneixement- el saber- ens enriqueix i ens fa lliures, l´emoció ens vincula i, ara més que mai, la tecnologia ens apropa.

Vaig sentir dir-li ja fa uns anys al Doctor Joaquim Ma Puyal , referint-se al futbol: “L´emoció ens vincula”. Em va agradar molt aquesta frase, producte d´una reflexió, i vaig establir un paral·lelisme amb la música. D´això n´hauríem de saber molt els intèrprets, que som la veu de l´ànima del compositor i volem arribar a l´ànima de qui ens escolta.

“Arduo trabajo”. Per dur a terme aquesta tasca, cal fer un treball de base. I aquí és on coincidim amb enginyers, arquitectes, matemàtics i científics en general. Coincidim en l´Estructura, entesa com a allò en el que es fonamenta l´obra. El que sustenta tan el discurs musical com l´entramat arquitectònic o el projecte d´enginyeria. Susceptible d´anàlisi formal.

Més enllà d´aquesta estructura, ens vincula la base científica. En parlàvem a l´anterior sessió dedicada a Màtemàtiques i Música. Pitàgoras, les relacions matemàtiques expressades en els intervals i molt més.

Coincidim en la Natura com a referència. Penso en Beethoven, Schumann, Mompou ,Messiaen i tants d´altres músics. Penso en la secció àuria que trobem en una fulla que ens ve donada per la naturalesa i en el seu sí ja conté una estructura perfectament definida.

Coincidim també en un anhel estètic. Ja deia Sant Agustí que la Bellesa ens acosta a Déu. I la Montserrat Torrent, que va ser professora d´aquesta casa, diu:

“La Música transcendeix la caducitat de tot l´humà transportant l´esperit a la Bellesa absoluta i eterna”.

I en aquesta recerca, en aquest anhel de transcendència, els arquitectes del S XIII elevaven cada vegada més l´alçada de les catedrals buscant la llum i els músics cercaven sonoritats celestials, màgiques, quasi bé irreals, que elevessin l´esperit humà. De Bach a Mompou.

Parlem de Bellesa, parlem de Bondat. Parlem de que el que és bell és útil. I necessari. Hem de defensar el nostre art, l´Art del so, com un art que ens és útil. En el sentit de necessari. Un art que necessitem en aquest anhel de transcendència que sempre ha tingut l´Home. És el que ens representa i parla directament del més profund de nosaltres. Amb el nostre llenguatge propi, específic, diferenciat del verbal o del matemàtic. Per a molts més poderós que la parla. Podem parlar llengües diferents, que la Música, a partir de l´emoció, ens vincula més enllà del seu coneixement.

No voldria aquí, deixar de parlar de la relació de la Música amb la Poètica en el sentit aristotèlic del mot: estudi de l´obra que s´ha de realitzar. En paraules de Stravinsky a la primera lliçó dictada des de la càtedra de Poética que va ocupar a la universitat de Harvard:

“La poètica de los filósofos de la antiguedad no admitia lirismos sobre el talento natural , ni sobre la esencia de la belleza...Así ocurre que la Poética de Aristóteles sugiera constantemente ideas de trabajo personal, de ajuste y de estructura.”[footnoteRef:1] [1: Igor Stravinsky. Poética Musical. Taurus.]

Regles, normes, a les que es va sotmetre i va transcendir alhora Bach en escriure el seu Clave ben temperat o l´Art de la Fuga tal i com parlàvem al debat de la 1a sessió. Per no citar l´impuls que Beethoven dona a la forma sonata des del punt de vista estructural. Res més lluny de consideracions superficials i nímies sobre la Música.

A aquestes alçades, algú dels que ens segueix pot pensar encara que la Música no té a veure amb l´Arquitectura, l´Enginyeria o les ciències?

De tot això i més va aquest projecte. Conferències, diàlegs, debats i concerts dirigits a tots aquells que sentin la necessitat de sortir del seu mikrokosmos per engrandir-lo amb el coneixement d´altri.[footnoteRef:2] [2: Podeu veure les sessions de Música amb enginy en aquests enllaços: https://youtu.be/q4XL-Vot77I ; https://youtu.be/iQsIlU7F7cs;  https://youtu.be/UdoHHJeB5FM]

Per acabar, ja que estem en un àmbit educatiu, m’agradaria reivindicar el poder educatiu de la Música. Ningú ho diria tant bé com el músic Jordi Savall :

“La mare que, encara que no en sàpiga, canta una cançó de bressol al seu infant, si ho fa inspirada per l’amor esdevé per al fill la millor cantant del món, i la seva acció de cantar és llenguatge (comunicació d’uns sentiments), estètica (projecció de la bellesa), medecina (relaxació) i educació (contribueix al desenvolupament de l’oïda i la sensibilitat del seu fill).

Art, ciència, medecina, pregària, màgia o llenguatge, la música és cada una i totes aquestes coses a la vegada.”[footnoteRef:3] [3: George Steiner . Trítons. Els tres llenguatges de l’home. Arcàdia.]

Els que poc o molt en sabem, de música, tenim el deure de transmetre aquest coneixement. I l’emoció, cada vegada, que interpretem allò que un dia algú va escriure per arribar a l’ànima del que escolta, amb la pretensió de tancar el cercle.

Mireia Planas, pianista. Professora del CMMB

1

L’ESTUDI SIMULTANI DE LA MÚSICA A PARTIR DE L’ESTUDI D’UN INSTRUMENT I L’ENGINYERIA, L’ARQUITECTURA I CIÈNCIES

MÚSICA AMB ENGINYUNA MIRADA TRANSVERSAL

Auditori Eduard Toldrà23 d’octubre de 2020, a les 18h.

MATEMÀTIQUES I MÚSICALaura Farré Rozada, investigadora

Taula de debat Iria Ayán i Martín Soto Actuació musical Alumnes de premi d’honor del CMMB

Presenta: Rector i director CMMB Modera: Mireia Planas, professora de Piano del Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Auditori Eduard Toldrà20 de novembre de 2020 a les 18h.

ARQUITECTURA I MÚSICA. JAZZ, SOFTWARE LLIURE, EL FENÒMEN DEL SO. LA RESSONÀNCIA Ignasi Terraza, pianista (CSMMB) i enginyer informàtic per la UPC

Galdric Santana, arquitecte i músic, dissenyador de les campanes de la Sagrada Família

Taula de debat Mario Torre i Guillermo AbadActuació musical: Iria Ayán (cello) i Ignasi Terraza (piano)Presenta i modera: Mireia Planas, professora de Piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Auditori Eduard Toldrà11 de desembre de 2020, a les 19h.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I MÚSICA: UN DEBAT ÈTIC, ESTÈTIC I TECNOLÒGIC.Bernat Dedéu, filòsofFerran Cruixent, enginyer industrial a La UPC i estudis superiors de piano al CSMMB

Taula de debat, Krys Ballarín i Guillem Serrallonga Actuació musical: Krys Ballarin (música i compositora) presenta la seva obra Windbell.

Presenta i modera: Carme Fenoll, cap de gabinet del rector de la UPC